Al BOE del dia 8 de juliol de 2020 s’ha publicat el Reial decret llei 26/2020, de 7 de juliol, de mesures de reactivació econòmica per fer front a l’impacte de la COVID-19 en els àmbits de transports i habitatge, que entre altres mesures, estableix que es considera la Fórmula 1 esdeveniment d’excepcional interès públic, i que les autoritats portuàries deixen d’estar parcialment exemptes en l’impost sobre societats (IS) i obtenen noves deduccions i, en l’àmbit portuari, es modifiquen taxes, es poden ajornar deutes i s’estableixen noves bonificacions.

En l’àmbit tributari aquestes són les mesures que s’adopten:

1. Modificacions en l’impost sobre societats: règim fiscal previst per a les autoritats portuàries

Es modifica, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2020 que no hagin conclòs al 9 de juliol de 2020, la Llei de l’impost sobre societats (LIS) per  introduir canvis en el règim fiscal previst per a les autoritats portuàries, que deixen d’estar parcialment exemptes de l’impost sobre societats, a fi d’acomplir la Decisió de la Comissió C (2018) 8676 final, de 8 de gener de 2019, relativa a la fiscalitat dels ports a Espanya.

Així, s’estableix que estaran parcialment exempts de l’impost en els termes previstos en el capítol XIV del títol VII (règim d’entitats parcialment exemptes) de la LIS: “Les entitats de dret públic Ports de l’Estat i les respectives de les comunitats autònomes”, i suprimeix per tant tota referència a les autoritats portuàries.

A més, estableix que no tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles les que siguin objecte de la nova deducció per inversions realitzades per les autoritats portuàries establerta en l’article 38 bis de la LIS incloses les corresponents a l’amortització dels actius la inversió de les quals hagi generat el dret a l’esmentada deducció.

Com hem indicat anteriorment s’estableix  una nova deducció de la quota íntegra per inversions realitzades per les autoritats portuàries per inversions realitzades per les autoritats portuàries.

La introducció d’aquesta deducció ve motivada perquè les autoritats portuàries realitzen inversions i despeses que no estan directament destinades al servei de les activitats portuàries però que, no obstant això, beneficien a la col·lectivitat de la ciutadania sense percebre contraprestació a canvi. L’anterior justifica la introducció d’una deducció vinculada a aquestes despeses i inversions, establint que les autoritats portuàries poden deduir de la quota íntegra les inversions i despeses relacionades amb:

• La infraestructura i els serveis de control del trànsit marítim.
• Els serveis i infraestructures destinats a millorar la seguretat de la navegació i els moviments dels vaixells en la mar litoral espanyola, inclosos els elements de senyalització marítima, abalisament i ajudes a la navegació, els beneficiaris dels quals no siguin principalment els usuaris del port que els construeix i manté.
• Els accessos terrestres viaris i ferroviaris de servei públic general, els accessos marítims, els dragatges, que beneficiïn a la col·lectivitat en el seu conjunt i que els seus beneficiaris no siguin principalment els usuaris del port, així com les infraestructures de millora de les xarxes generals de transport d’ús comú.
• Les infraestructures de protecció i resistència contra condicions climàtiques extremes els beneficiaris de les quals no siguin principalment els usuaris del port.
• Els serveis i infraestructures de salvament marítim associats a l’exercici del poder públic, sempre que aquestes infraestructures no s’explotin comercialment, i la formació dels serveis públics responsables en matèria d’emergències, seguretat i salvament, sempre que aquesta formació no sigui obligatòria per a les empreses.
• L’elaboració i implantació de plans de seguretat i protecció, en la mesura en què aquests costos no estiguin associats a requisits obligatoris de seguretat que totes les companyies hagin de complir, i l’atenció d’emergències de protecció civil, en tots dos casos, quan aquestes activitats estiguin associades a l’exercici de poder públic i sempre que els seus beneficiaris no siguin principalment els usuaris del port.
• Els serveis i infraestructures de defensa contra incendis, despreniments i altres riscos relacionats amb la protecció civil, associats a l’exercici de poder públic, que no s’explotin comercialment, que no siguin obligatoris per a les empreses, que beneficiïn a la col·lectivitat en el seu conjunt i els beneficiaris dels quals no siguin principalment els usuaris del port.
• Els serveis i infraestructura utilitzats exclusivament per les Forces i Cossos de Seguretat i per la Policia portuària en l’exercici de poder públic.
• Els serveis i infraestructures sanitàries per a l’atenció a persones en situacions de vulnerabilitat, sempre que les infraestructures no s’utilitzin per a activitats econòmiques del port.
• Les infraestructures i serveis per al control duaner de mercaderies, per a la inspecció en frontera exigits per normes amb rang de llei en els àmbits de sanitat animal, sanitat vegetal, sanitat exterior i seguretat industrial i interès públic, i les relacionades amb el control de passatgers i la immigració.
• Les infraestructures i serveis per a la vigilància de la contaminació, les emergències en matèria mediambiental i lluita contra la contaminació associades a l’exercici de poder públic, els costos de les quals no siguin legalment repercutibles al causant de l’emergència, ni siguin costos en els quals s’incorri simplement per complir la normativa legalment obligatòria per a totes les empreses, la descontaminació de sòls que no es destinin al desenvolupament d’una activitat econòmica, el desballestament d’embarcacions i equips abandonats, el tractament dels quals recaigui legalment sobre l’autoritat portuària per haver quedat deserts els procediments destinats a identificar l’interès privat en el seu desballestament, retirada i el sanejament, neteja general portuària i retirada de residus diferents dels generats pels usuaris del port, com ara les deixalles generades pels vaixells, els residus de la càrrega i similars.
• Els serveis i infraestructures realitzats per a organismes internacionals a conseqüència d’obligacions contretes pel Regne d’Espanya en el marc d’un tractat internacional.
• Els serveis i infraestructures dedicades a la Defensa Nacional.
• Els serveis i instal·lacions utilitzats per al desenvolupament d’activitats científiques els resultats de les quals no tinguin per objecte la seva explotació econòmica i a les actuacions de monitoratge i predicció del medi físic amb finalitats de recerca i informació meteorològica els resultats de la qual no s’explotin comercialment.
• Els serveis d’enllumenat de zones comunes en benefici de la col·lectivitat, d’ús públic i obertes els beneficiaris dels quals no siguin principalment els usuaris del port.
• Les actuacions de protecció o correcció de la deriva litoral els beneficiaris dels quals no siguin principalment els usuaris del port.
• Les inversions i serveis relacionats amb el foment de la cultura i el patrimoni històric i cultural, inclosos els previstos a l’apartat 1 de l’article seixanta-vuit de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, en els supòsits en els quals les obres públiques no estiguin relacionades amb l’activitat econòmica de l’autoritat portuària, així com les actuacions de rehabilitació de béns amb protecció cultural que no s’explotin comercialment i que beneficiïn la societat en el seu conjunt.
• Les actuacions d’urbanització i en desenvolupament i revitalització de sòl públic per al seu ús públic sense explotació comercial.

A més, en la deducció s’inclouen també les despeses i les inversions que són compatibles amb el mercat interior d’acord amb el que es disposa en el capítol I i en l’article 56 ter del Reglament (UE) Núm. 651/2014, de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d’ajudes compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat, i, en el seu cas, les que es puguin declarar compatibles amb el mercat interior per Decisió de la Comissió Europea en cada supòsit particular de conformitat amb el que es preveu en l’apartat 3 de l’article 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE).

La Comissió Europea, per mitjà de carta de 29 d’agost de 2019, ha donat la seva conformitat a la proposta de reformulació del règim tributari de les autoritats portuàries realitzada per les autoritats competents del Regne d’Espanya, consistent en l’acceptació de la supressió de l’exempció com a mesura apropiada proposada per la Comissió, acompanyada de l’establiment de la nova deducció de la quota íntegra per inversions realitzades per les autoritats portuàries, respecte de la qual es considera que, o bé no constitueix ajuda d’Estat o bé constitueix una ajuda d’Estat compatible amb el mercat interior. Per part seva, les autoritats competents del Regne d’Espanya, per mitjà de carta de 7 d’octubre de 2019, han acceptat les mesures apropiades proposades per la Comissió Europea a l’efecte del que es disposa en l’article 22 del Reglament (UE) 2015/1589, del Consell, de 13 de juliol de 2015, pel qual s’estableixen normes detallades per a l’aplicació de l’article 108 del TFUE, en els termes exposats amb anterioritat.

2. Mesures en el sector del transport marítim: taxes portuàries

En relació amb les mesures en el sector del transport marítim s’estableixen mesures excepcionals i transitòries respecte de la taxa d’ocupació, de la taxa d’activitat i de la taxa del vaixell, així com en l’ajornament de deutes tributaris en l’àmbit portuari.

A més, es permet a les autoritats portuàries d’ampliar temporalment la reducció de les quotes de les taxes portuàries i d’ocupació i s’allarga el període per reduir la taxa de vaixell fins al màxim permès per la normativa europea. D’altra banda, s’impedeix que es pugui produir una pujada de taxes per augment dels coeficients correctors en els casos d’autoritats portuàries amb rendibilitats negatives en 2020.

Respecte a l’ajornament de deutes tributaris en l’àmbit portuari, les autoritats portuàries, prèvia sol·licitud poden concedir l’ajornament del deute tributari corresponent a les liquidacions no ingressades de taxes portuàries reportades des de l’1 de març i fins al 31 d’octubre de 2020, tots dos inclusivament. L’ajornament que es podrà concedir també inclou el deute tributari corresponent a les liquidacions no ingressades de la taxa d’ocupació al llarg de tot l’exercici 2020. Les condicions de l’ajornament són: un termini màxim de 6 mesos i no meritació d’interessos de demora ni exigència de garanties.

3. Esdeveniment d’excepcional interès públic: «Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1»

S’estableix que el programa «Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1» tindrà la consideració d’esdeveniment d’excepcional interès públic a l’efecte del que es disposa en l’article 27 de la Llei de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, i la durada del programa de suport a aquest esdeveniment anirà des de l’1 de gener de 2020 fins al 31 de desembre de 2023.

 

COVID-19. Habilitació extraordinària a la Inspecció de Treball per garantir el compliment de les mesures de prevenció i higiene en els centres de treball

COVID-19. Aprovada la pròrroga de les ajudes a les hipoteques, al lloguer i als subministraments bàsics fins al 30 de setembre de 2020

COVID-19. IRPF. L’estat d’alarma no redueix la retribució en espècie per la cessió de l’ús de vehicles

Respecte a la qualificació a l’efecte de l’IRPF de la prestació que poden percebre empresaris i professionals pel  cessament d’activitat per la COVID, regulada en l’article 17 del Reial decret llei 8/2020, que amplia les circumstàncies en les quals els autònoms tenen dret a la prestació per cessament d’activitat, el Consell General d’Economistes ha preguntat a responsables de l’AEAT, que interpreten el següent:

La prestació “ordinària” per cessament d’activitat dels autònoms està regulada en els articles 327 i següents de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS).

Sobre aquesta última sí que s’ha pronunciat la Direcció General de Tributs de manera expressa, encara que sigui de manera indirecta en abordar una altra qüestió principal, en la consulta V0637-17 que està referida al DAFAS però que és clara i a més es refereix expressament a la regulació dels articles 327 i següents de la LGSS:

“…la consultant, a qui li va ser concedida per part de la Mútua en la qual estava cotitzant, la prestació per cessament d’activitat per a treballadors autònoms, en la mesura en què aquesta prestació forma part de l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social que té per objecte dispensar als treballadors autònoms, afiliats a la Seguretat Social i en alta en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms o en el règim especial dels treballadors de la mar, i, per tant, en percebre una prestació contributiva i assistencial del sistema de protecció de desocupació, …”

Això és, qualifica expressament a la prestació “ordinària” per cessament d’activitat com a prestació del sistema de protecció de desocupació i l’article 17.1.b) de la Llei de l’IRPF estableix que les prestacions per desocupació són rendiments del treball. 

Per tant, encara que la DGT no s’hagi pronunciat sobre aquesta nova prestació, entenem que aquesta prestació extraordinària per cessament d’activitat hauria de tenir la mateixa qualificació que la prestació “ordinària”.

L’informem que a través d’una nota de premsa el Tribunal Constitucional informa que ha estimat per unanimitat, la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la Sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional sobre la regulació dels pagaments fraccionats de l’impost sobre societats aprovada pel Reial decret llei 2/2016, de 30 de setembre, que va establir el pagament fraccionat mínim per a les denominades “grans empreses”.

Aquesta norma va introduir una sèrie de modificacions en el càlcul del pagament fraccionat de les empreses amb facturació superior a 10 milions d’euros, per a les quals s’incrementava l’import del pagament, i es fixava una quantia mínima del 23% del resultat comptable, sense altres ajustos.

La sentència aborda, en primer lloc, la possible vulneració dels límits materials del Reial decret llei. En concret, l’Audiència Nacional plantejava la vulneració de l’art. 86.1 CE, ja que el decret llei no pot afectar els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I, entre els quals es troba el “haver de contribuir al sosteniment de les despeses públiques” de l’art. 31.1 CE.

Aplicant la doctrina constitucional sobre els límits dels Reials decrets llei en l’àmbit tributari, la sentència raona que, pel tribut afectat, que és un dels principals del sistema tributari espanyol, i per l’entitat de la modificació que s’hi introdueix, que afecta els elements principals del pagament fraccionat, s’afecta el deure de contribuir.

La mesura controvertida no incideix en la quantia final de l’impost, sinó que es refereix a un pagament a compte, però el Tribunal emfatitza que afecta de manera substancial a la seva quantificació i ho fa respecte de les empreses més grans que, encara que relativament poques en nombre, són les que aporten més de la meitat de la recaptació de l’impost.

Si bé la qüestió d’inconstitucionalitat també plantejava la possible vulneració del principi de capacitat econòmica, el Tribunal no aborda aquesta qüestió, en estimar el primer motiu sobre l’ús del decret llei.

Finalment, com en altres ocasions, la sentència declara que no es poden considerar situacions susceptibles de ser revisades amb fonament en ella ni les decidides mitjançant sentència amb força de cosa jutjada (art. 40.1 LOTC), ni tampoc, en aquest cas concret, per exigència del principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE), les consolidades en via administrativa per no haver estat impugnades dintre del termini i en la forma escaient.

En els pròxims dies es notificarà la sentència i coneixerem el seu contingut íntegre, del qual n’hi farem un resum.

L’anàlisi del text de la sentència serà molt rellevant per conèixer si els vicis d’inconstitucionalitat apreciats pel Tribunal Constitucional podrien resultar traslladables al Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social.

L’informem que al BOE del dia 2 de juliol s’ha publicat el Reial decret 618/2020, de 30 de juny, en vigor el 3 de juliol, que juntament amb el Reial decret llei 24/2020, completa la incorporació al nostre ordenament jurídic de la Directiva (UE) 2017/159 del Consell, de 19 de desembre de 2016, per la qual s’aplica l’Acord relatiu a l’aplicació del Conveni 188 OIT, sobre la feina en la pesca.

Amb el Reial decret llei 24/2020 es va establir la obligació que el contracte de treball dels treballadors en el sector pesquer es realitzi sempre per escrit, i l’obligació de concretar una assegurança de repatriació.

Ara, amb el Reial decret 618/2020 es milloren les condicions de vida i de feina dels treballadors a bord de vaixells pesquers en matèria de contractació, de temps de feina, de repatriació, d’alimentació, d’allotjament i de protecció de la salut i atenció mèdica dels pescadors.

Aquest Reial decret 618/2020, que s’aplicarà a tots els pescadors que treballin en qualsevol lloc subjectes a una relació laboral en qualsevol vaixell pesquer abanderat a Espanya o registrat sota la plena jurisdicció espanyola dedicat a la realització d’operacions de pesca comercial (amb exclusió dels pràctics, dels observadors científics i del personal de terra que faci treballs a bord d’un vaixell pesquer en el port), així com els empresaris o armadors que rebin la prestació de serveis dels anteriors, contempla les següents mesures:

• L’aplicació també, als pescadors treballadors autònoms o per compte propi presents en el mateix vaixell que els pescadors treballadors per compte d’altri abans referits, de les disposicions destinades a garantir la protecció de la seguretat i la salut en general.
• L’obligació de garantir l’aplicació de les disposicions mínimes de seguretat i salut en matèria d’ordenació del temps de feina, previstes en el Reial decret 1561/1995, de 21 de setembre, sobre jornades especials de treball, quant a la feina en la pesca.
• La prohibició de la feina nocturna als menors de 18 anys. A aquest efecte, d’una banda, modifica el ja citat Reial decret 1561/1995, per estendre aquesta prohibició, fins ara prevista per a la feina a bord dels vaixells en la marina mercant, també en la pesca. I, per una altra, estableix que es garantirà, ara per als treballadors per compte propi menors de 18 anys, tant que no facin feines nocturnes com que no exerceixin a bord dels vaixells de pesca activitats respecte de les quals la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, imposi limitacions per als treballadors per compte d’altri.
• L’obligació de formalitzar el contracte de treball per escrit (recordi’s nova redacció donada a l’art. 8.2 de l’ET pel RDL 24/2020) i el deure d’oferir informació al treballador sobre els seus aspectes essencials, per a això es procedeix a modificar el Reial decret 1659/1998, de 24 de juliol, pel qual es desenvolupa l’article 8, apartat 5, de la Llei de l’Estatut dels Treballadors en matèria d’informació al treballador sobre els elements essencials del contracte de treball, articulant la norma en dos capítols que agrupen, d’una banda, els articles 1 a 7, tots dos inclusivament, que formaven el cos del reial decret fins ara i que s’integren com a disposicions generals en el capítol I, i afegint els articles 8 a 10, relatius específicament a disposicions aplicables a la feina en la pesca, que s’incorporen a un capítol II, així com una disposició addicional única. De la part que s’introdueix com a novetat, emplaçant especialment al contingut de l’article 10 on es recull quina informació haurà de contenir com a mínim el contracte, destaquem:
  • La seva aplicació a tots els contractes de treball dels pescadors, amb independència de la seva durada.
  • L’obligació de la seva formalització per escrit sempre i en tot cas.
  • La possibilitat que el pescador sol·liciti assessorament legal en el moment de procedir a la signatura del contracte, fent-hi constar que es fa ús o no d’aquesta possibilitat.
  • L’obligació (excepte quan es tracti de vaixells pesquers de fins a 24 metres d’eslora, excepte si han d’entrar en port estranger) que aquests contractes es portin a bord i es tinguin tant a la disposició dels treballadors com de les autoritats que ho sol·licitin.
  • L’obligació de l’armador de facilitar al pescador un exemplar del contracte de treball signat.
  • L’obligació del Servei Públic d’Ocupació Estatal de posar a la disposició d’armadors i pescadors d’un model de contracte de treball que reculli el contingut mínim indicat en l’article 10, redactat en castellà i en anglès.
• Regula les regles d’aplicació del dret de repatriació en cas que la relació laboral se suspengui temporalment o s’extingeixi definitivament.
• Estableix disposicions mínimes sobre alimentació i aigua potable a bord i les condicions mínimes que han de complir els allotjaments de la tripulació d’aplicació comuna, delimitant l’àmbit d’aplicació dels annexos que no s’estén a tots els vaixells de pesca, i a aquest efecte serà determinant la data d’entrada en vigor del reial decret i la fase de construcció o transformació important en la qual es trobi el vaixell a partir d’aquesta data.
• Recull les disposicions en matèria de protecció de la salut i atenció mèdica, que en  destaca la garantia del dret del treballador a l’atenció mèdica, especialment en els casos de desembarcament en port estranger, i la responsabilitat que recau sobre l’armador quan el treballador estigui cobert per un sistema de Seguretat Social que no inclogui la protecció en casos de malaltia, lesió o mort relacionades amb la feina, ni la indemnització corresponent per malaltia o lesió causades per un accident laboral.
• Estableix el règim sancionador pels incompliments de les seves disposicions remetent al règim de responsabilitats establert en: la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social; el títol IV del llibre tercer de la Llei de ports de l’Estat i de la marina mercant; i el títol V de la Llei de pesca marítima de l’Estat.
• Preveu el manteniment de la vigència de les següents normes sobre seguretat i salut, aplicables als vaixells de pesca no afectats pels seus annexos I i II:
  • Reial decret 1216/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball a bord dels vaixells de pesca.
  • Reial decret 258/1999, de 12 de febrer, pel qual s’estableixen condicions mínimes sobre la protecció de la salut i l’assistència mèdica dels treballadors de la mar.
  • Reial decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll.
  • Reial decret 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors enfront dels riscos derivats o que es puguin derivar de l’exposició a vibracions mecàniques.

I estableix, per als àmbits que no cobreix, el manteniment de la vigència de les disposicions relatives als allotjaments a bord de vaixells pesquers i, en particular, les contingudes en el Reglament per al reconeixement dels allotjaments a bord de vaixells pesquers en la part que afecta la construcció naval, aprovat per l’Ordre de 17 d’agost de 1970.

• Modifica el Reial decret 36/2014, de 24 de gener, pel qual es regulen els títols professionals del sector pesquer, relatiu als coneixements mínims requerits per obtenir el títol de mariner pescador, per incloure’ls a tipus d’arts i aparells de pesca i operacions que es realitzen amb ells.
• Finalment, autoritza l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball per a desenvolupar criteris i informació tècnica que facilitin l’aplicació de les seves mesures.

Després de l’entrada en vigor del RDL 24/2020, de 26 de juny, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) recorda la manera de remetre les sol·licituds col·lectives de prestacions derivades d’ERTO.

Pot presentar la sol·licitud a través de la Seu Electrònica del SEPE, que disposa d’un servei de remissió de les sol·licituds col·lectives de prestacions derivades de procediments de suspensió de contracte o reducció de jornada (ERTO) a conseqüència de la COVID-19.

Des d’aquest enllaç pot accedir a la Seu:

https://sede.sepe.gob.es/contenidosSede/generico.do?pagina=proce_empresa/

COVID-19. Fronteres: modificació de criteris per a l’aplicació de restriccions de viatges no imprescindibles des de tercers països

L’informem que a la pàgina web de la Seguretat Social s’han publicat les següents preguntes i respostes sobre les noves ajudes a treballadors i autònoms, que exposem a continuació: 

Sóc treballador per compte propi i beneficiari de la prestació extraordinària i he reprès la meva activitat. Continuo comptant amb alguna ajuda?

Sí. A partir de l’1 de juliol els autònoms que percebessin la prestació extraordinària per cessament d’activitat es beneficiaran automàticament d’una exoneració en les quotes a la Seguretat Social dels mesos de juliol, agost i setembre.

Llavors, quant pagaré a la Seguretat Social aquests mesos?

Al juliol, els beneficiaris de la prestació extraordinària per cessament d’activitat no pagaran quota de Seguretat Social perquè l’exoneració serà del 100%. A l’agost, es pagarà la meitat, ja que l’exoneració arribarà al 50% de la quota, i en la quota del mes de setembre, pagaran un 25% menys que en la quota ordinària.

Haig de sol·licitar aquesta exempció o s’efectuarà d’ofici?

No és necessari sol·licitar l’exempció, perquè s’efectuarà d’ofici per la Tresoreria General de la Seguretat Social en relació amb tots els autònoms que deixin de percebre la prestació extraordinària per cessament d’activitat, mantinguin l’alta en el règim corresponent i no sol·licitin la prestació per cessament d’activitat.

El meu negoci està en funcionament però continuo facturant molt poc. Continuaré cobrant la prestació?

Els autònoms que mantinguin l’activitat però vegin reduïda la seva facturació en el tercer trimestre en un 75% respecte al mateix període en 2019 (o els seus rendiments nets siguin inferiors en 1,75 vegades l’SMI) podran sol·licitar la prestació ordinària per cessament d’activitat.

Com a novetat, els treballadors autònoms de temporada podran accedir a la prestació extraordinària fins al 30 de setembre sempre que els seus ingressos en 2020 siguin inferiors en 1,75 vegades l’SMI.

En què consisteix la prestació ordinària per cessament d’activitat?

La prestació arriba al 70% de la base reguladora, és a dir uns 660 euros per a un treballador autònom que cotitzi per la base mínima. A això cal sumar l’abonament de la part de la quota corresponent a contingències comunes, per la qual cosa el benefici econòmic pot arribar als 930 euros mensuals.

La prestació ordinària és compatible amb el manteniment de l’activitat?

Sí, es compatible.

Es descomptarà del meu temps d’atur? Computarà com a drets consumits?

La prestació ordinària per cessament d’activitat compatible amb l’activitat sí que computarà com a dret consumit, per la qual cosa el període consumit serà descomptat.

Quins requisits haig de complir per sol·licitar la prestació ordinària per cessament d’activitat?

Cal estar afiliats i en alta en el règim especial de treballadors autònoms o en el règim especial dels treballadors de la mar, en el seu cas, i estar al corrent de pagament amb la Seguretat Social. Si això últim no es compleix, l’autònom té trenta dies naturals per ingressar les quotes corresponents.

És necessari haver cotitzat per cessament d’activitat com a mínim durant 12 mesos immediatament anteriors de forma continuada.

A més, cal acreditar una reducció de la facturació durant el tercer trimestre de 2020 d’almenys el 75% en relació amb el mateix període de l’any 2019, així com no haver obtingut durant aquests mateixos períodes uns rendiments nets superiors a 5.818,75 € al trimestre (1,75 vegades l’SMI).

Haig d’esperar que acabi el trimestre per sol·licitar la prestació?

Es pot sol·licitar a partir de l’1 de juliol de 2020, però només tindrà  efectes econòmics des d’aquesta data en el cas que se sol·liciti abans del 15 de juliol. Si se sol·licita després, tindrà efectes des de l’endemà de la sol·licitud.

Com acredito la caiguda de la facturació?

En principi, per acreditar la caiguda de la facturació només cal una declaració responsable del treballador autònom.

No obstant això, a partir de l’1 d’octubre de 2020 i de l’1 de febrer de 2021, les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, o l’Institut Social de la Marina, en el seu cas, recaptaran del Ministeri d’Hisenda les dades tributàries dels exercicis 2019 i 2020 necessaris per al  seguiment i control de les prestacions reconegudes.

Només en el cas que les citades entitats no puguin tenir accés a les dades que consten en les administracions tributàries, els treballadors hauran d’aportar, en el termini dels deu dies següents al seu requeriment:

1. Còpia del model 303 d’autoliquidació de l’impost sobre el valor afegit (IVA), corresponent a les declaracions del segon i tercer trimestre dels anys 2019 i 2020.
2. Còpia del model 130 corresponent a l’autoliquidació en pagament fraccionat de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) del segon i tercer trimestre dels anys 2019 i 2020 a l’efecte de poder determinar el que correspon al tercer i quart trimestre d’aquests anys.

Els autònoms que tributin en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per estimació objectiva (model 131) hauran d’aportar la documentació necessària o qualsevol altre mitjà de prova que serveixi per acreditar els ingressos exigits en aquest precepte.

Fins quan podré percebre la prestació?

Com a màxim fins al 30 de setembre de 2020. A partir d’aquesta data només es podrà continuar percebent si compleixen tots els requisits que estableix la Llei General de la Seguretat Social.

Haig de continuar pagant la quota?

Les quotes a la Seguretat Social s’hauran de continuar abonant mentre es percebi aquesta prestació. No obstant això, els autònoms que percebin aquesta prestació, rebran, a més de l’import de la prestació, l’import de les cotitzacions corresponent a les contingències comunes.

El meu negoci no aixeca cap i he decidit tancar. Tinc dret a la prestació? Durant quant temps?

En cas de tancament es manté el dret a prestació per cessament d’activitat compatible amb l’activitat que es tingui reconeguda fins al  dia en què faci efecte la baixa en el règim. A partir d’aquest moment per percebre la prestació per cessament d’activitat ordinària s’hauran d’acreditar els requisits establerts en l’article 330 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

Haig de pagar IRPF per la prestació extraordinària? I per la de cessament d’activitat?

Sí, cal pagar l’IRPF perquè cap d’aquestes dues prestacions figura en la llista de rendes exemptes d’aquest impost.

He deixat de complir els requisits i vull retornar les quantitats que he cobrat indegudament, on puc fer-ho?

Per renunciar a la prestació s’ha de dirigir a la mútua col·laboradora de la Seguretat Social que en va reconèixer el dret, o davant l’Institut Social de la Marina si va ser aquesta entitat gestora la que va reconèixer el dret.

Per retornar les quantitats percebudes indegudament, s’haurà de dirigir igualment a la mútua col·laboradora o, en el seu cas, a l’Institut Social de la Marina

Si sóc beneficiari d’una tarifa plana o una altra bonificació, se m’aplicarà la reducció a les quotes de la tarifa plana o aquests tres mesos pagaré les quotes generals amb les reduccions previstes i a partir de setembre se m’aplicarà la tarifa plana?

Durant aquests tres mesos s’aplicarà la reducció de quotes sobre la tarifa plana o reduïda que correspongui al treballador en cada cas, sense que en cap cas la reducció pugui superar la quota a abonar.

La possibilitat de passar a percebre la prestació ordinària per cessament d’activitat és aplicable a autònoms societaris?

Tenen dret a percebre aquesta prestació tots els autònoms societaris que hagin percebut fins al 30 de juny la prestació extraordinària per cessament d’activitat i que compleixin els requisits exigits.

Com justifiquem la caiguda d’ingressos del soci que sol·licita la prestació?

De qualsevol forma admesa en dret.

Com i quan se sol·licita?

Com en el cas de la prestació extraordinària, la sol·licitud cal fer-la en la mútua col·laboradora amb la Seguretat Social que hagi triat el treballador autònom.

Es començarà a percebre amb efectes des de l’1 de juliol, sempre que la sol·licitud es presenti abans del dia 15 de juliol. Si es presenta més tard, els efectes es generaran des de l’endemà al de la presentació.

Quina documentació haig d’aportar?

El model de sol·licitud que posi a disposició cada mútua. En aquest model es podrà autoritzar la mútua a consultar les dades tributàries dels exercicis 2019 i 2020 necessaris per al seguiment i control de les prestacions reconegudes.

Si no s’autoritzés aquesta consulta de dades o la mútua no pogués tenir-hi accés, el treballador haurà d’aportar una còpia del model 303 d’autoliquidació de l’IVA del segon i tercer trimestre dels anys 2019 i 2020 i còpia del model 130 corresponent a l’autoliquidació en pagament fraccionat de l’IRPF dels mateixos períodes.

Els treballadors autònoms que tributin en l’IRPF per estimació objectiva hauran d’aportar la documentació necessària o qualsevol altre mitjà de prova que serveixi per acreditar els ingressos exigits en aquest precepte.

I si deixo de complir els requisits?

Les persones que sol·licitin aquesta prestació poden renunciar-hi en qualsevol moment abans del 31 d’agost de 2020. També es pot retornar la prestació quan es consideri que els ingressos percebuts durant el tercer trimestre de 2020 superaran els llindars indicats. Les mútues col·laboradores i l’Institut Social de la Marina, en el seu cas, faran les verificacions corresponents.

I si sóc autònom de temporada…

Tinc dret a alguna prestació?

Sí, com a novetat, els autònoms de temporada tenen dret a la prestació extraordinària per cessament d’activitat. Per a això, han d’haver estat donats d’alta i cotitzant com a tal durant almenys cinc mesos entre els mesos d’octubre a març en els dos exercicis anteriors (2018 i 2019).

A més d’estar al corrent de pagament, cal complir altres requisits, com no haver estat treballador per compte d’altri durant més de 120 dies entre l’1 de març de 2018 i l’1 de març de 2020. A més:

– No haver estat d’alta o assimilat a l’alta en cap règim durant els mesos de març a juny de 2020.

– No haver percebut cap prestació de la seguretat social durant els mesos de gener a juny de 2020, tret que fos compatible amb el treball autònom.

– No haver obtingut durant l’any 2020 uns ingressos que superin els 23.275 euros.

– Si no s’està al corrent de pagament, l’autònom tindrà trenta dies naturals per a l’ingrés de les quotes degudes)

Quant cobraré?

La quantia de la prestació serà l’equivalent al 70% de la base mínima de cotització que correspongui.

Des de quan es percebrà la prestació extraordinària?

Amb efectes de l’1 de juny de 2020 i tindrà una durada màxima de 4 mesos, sempre que es presenti la sol·licitud entre l’1 i el 15 de juliol. En cas contrari, els efectes queden fixats l’endemà de la presentació de la sol·licitud.

També es podrà sol·licitar en qualsevol moment durant el període comprès entre el 27 de juny de 2020 i el mes d’octubre de 2020.

Haig de continuar abonant les quotes si em concedeixen la prestació extraordinària?

Com succeïa amb la prestació extraordinària, durant la percepció de la prestació no serà obligatori cotitzar, i el treballador autònom roman en situació d’alta.

Presenta algun tipus d’incompatibilitat?

La prestació serà incompatible amb el treball per compte d’altri i amb qualsevol prestació de la Seguretat Social que no fos compatible amb la seva alta com a treballador autònom.

La prestació serà incompatible amb el treball autònom o per compte propi si els ingressos que es percebin durant l’any 2020 superen els 23.275 euros.

I si en algun moment deixo de complir els requisits?

Els treballadors autònoms que sol·licitin aquesta prestació podran renunciar-hi en qualsevol moment abans del 31 d’agost de 2020. També poden retornar per iniciativa pròpia la prestació quan considerin que els ingressos percebuts durant el tercer trimestre de 2020 superaran els llindars indicats.

Quina documentació haig de portar?

El model de sol·licitud que posi a disposició cada mútua en el qual s’autoritzarà la mútua per la consulta de les dades tributàries corresponents al segon semestre de l’any 2020.

Si no s’autoritzés o la mútua no pogués tenir-hi accés hauran d’aportar una còpia del model 390 de declaració resum anual IVA de l’any 2020 i una còpia del model 130 corresponent a l’autoliquidació en pagament fraccionat de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) del quart trimestre de l’any 2020.

Els autònoms que tributin en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per estimació objectiva hauran d’aportar la documentació necessària per acreditar els ingressos exigits en aquest precepte.

COVID-19. L’AEPD publica un llistat amb els equívocs més comuns relacionats amb l’ús de la biometria i com afecten la protecció de dades

COVID-19. IRPF. L’estat d’alarma no redueix la retribució en espècie per la cessió de l’ús de vehicles

1. Ajuts Injuve per a la Creació Jove 2020/2021

Boletín Oficial del Estado

Núm. de butlletí: 165

Data de publicació: 12/06/2020

Termini:  10/07/2020

Organisme oficial: Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030

https://www.boe.es/boe/dias/2020/06/12/pdfs/BOE-B-2020-16302.pdf

2. Ajuts de formació per a joves investigadors titulats universitaris superiors en el marc del Màster Universitari Oficial en Dret Constitucional

Boletín Oficial del Estado

Núm. de butlletí: 165

Data de publicació: 12/06/2020

Termini:  10/07/2020

Organisme oficial: Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica

https://www.boe.es/boe/dias/2020/06/09/pdfs/BOE-B-2020-15967.pdf

3. Ajuts a transportistes autònoms per carretera que abandonin l’activitat en 2020

Boletín Oficial del Estado

Núm. de butlletí: 164

Data de publicació: 11/06/2020

Termini:  12/07/2020

Organisme oficial: Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana

https://www.boe.es/boe/dias/2020/06/11/pdfs/BOE-B-2020-16205.pdf

4. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la realització de projectes de millora de competències per a treballadors en el marc del Programa Empleaverde cofinançat pel Fons Social Europeu en 2020 per contribuir a superar la crisi generada per la COVID-19

Boletín Oficial del Estado

Núm. de butlletí: 175

Data de publicació: 24/06/2020

Termini:  15/12/2020

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2020/06/24/pdfs/BOE-B-2020-18571.pdf

5. Ajuts per a la participació de pel·lícules espanyoles en festivals celebrats durant el quart trimestre de 2019 i els deu primers mesos de 2020

Boletín Oficial del Estado

Núm. de butlletí: 176

Data de publicació: 25/06/2020

Termini:  31/10/2020

Organisme oficial: Ministeri de Cultura i Esport

https://www.boe.es/boe/dias/2020/06/25/pdfs/BOE-B-2020-18727.pdf

6. Subvencions per a les associacions de consumidors i usuaris d’àmbit estatal, per a l’exercici 2020.

Boletín Oficial del Estado

Núm. de butlletí: 174

Data de publicació: 23/06/2020

Termini:  sense determinar

Organisme oficial: Ministeri de Consum

https://www.boe.es/boe/dias/2020/06/23/pdfs/BOE-B-2020-18465.pdf

7. Ajuts del Certamen Nacional de Joves Emprenedors

Boletín Oficial del Estado

Núm. de butlletí: 170

Data de publicació: 18/06/2020

Termini:  16/07/2020

Organisme oficial: Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030

https://www.boe.es/boe/dias/2020/06/18/pdfs/BOE-B-2020-17559.pdf

1. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, a projectes d’internacionalització d’empreses i entitats culturals del sector de la música

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8154

Data de publicació: 15/06/2020

Termini:  15/08/2020

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8154/1799081.pdf

2. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, a projectes d’internacionalització d’empreses audiovisuals

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8152

Data de publicació: 11/06/2020

Termini:  15/10/2020

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8152/1798568.pdf

3. Subvencions per a micro i petites empreses del sector industrial i de serveis a la producció de Catalunya afectades econòmicament per la COVID-19

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8152

Data de publicació: 11/06/2020

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Coneixement

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8152/1798596.pdf

4. Subvencions destinades al desenvolupament local i la promoció del patrimoni cultural de l’Alt Pirineu i Aran, per a l’any 2020

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8151

Data de publicació: 10/06/2020

Termini:  31/12/2020

Organisme oficial: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8151/1798232.pdf

5. Ajuts per al foment de les races autòctones

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8151

Data de publicació: 10/06/2020

Termini:  sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8151/1798237.pdf

 

6. Ajuts a entitats sense ànim de lucre del tercer sector ambiental de Catalunya afectades econòmicament per la COVID-19

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8148

Data de publicació: 5/06/2020

Termini:  sense determinar

Organisme oficial: Departament de Territori i Sostenibilitat

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8148/1796927.pdf

7. Subvencions per a activitats de les empreses discogràfiques

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8147

Data de publicació: 4/06/2020

Termini:  sense determinar

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8147/1796768.pdf

8. Subvencions a projectes d’internacionalització d’empreses i entitats culturals del sector de la música

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8147

Data de publicació: 4/06/2020

Termini:  sense determinar

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8147/1796681.pdf

9. Subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a les despeses de funcionament d’empreses i entitats culturals durant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8145

Data de publicació: 2/06/2020

Termini:  sense determinar

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8145/1796250.pdf

10. Ajuts a entitats sense ànim de lucre del tercer sector ambiental de Catalunya afectades econòmicament per la COVID-19

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8153

Data de publicació: 12/06/2020

Termini:  fins a esgotar l’assignació pressupostària

Organisme oficial: Departament de Territori i Sostenibilitat

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8153/1798860.pdf

11. Subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a la subtitulació en català de festivals i mostres audiovisuals a Catalunya per a l’any 2020

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8159

Data de publicació: 22/06/2020

Termini:  30/10/2020

Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8159/1800712.pdf

12. Subvencions als centres especials de treball

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8165

Data de publicació: 25/06/2020

Termini:  sense determinar

Organisme oficial: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8162/1801217.pdf

13. Subvencions a les empreses d’inserció per a la realització d’accions per a la millora de l’ocupació i la inserció laboral dels col·lectius en risc o situació d’exclusió social

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8159

Data de publicació: 22/06/2020

Termini:  30/09/2020

Organisme oficial: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8159/1800574.pdf

14. Subvencions, en règim de concurrència pública no competitiva, per a entitats que han adquirit habitatges amb un préstec bonificat, mitjançant els drets de tanteig i retracte o compra directa, per destinar-los a lloguer social

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8158

Data de publicació: 19/06/2020

Termini:  30/09/2020

Organisme oficial: Agència de l’Habitatge de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8158/1800102.pdf

15. Subvencions a autònoms i empreses del sector turístic de Catalunya afectats econòmicament per les conseqüències de la COVID-19

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8162

Data de publicació: 25/06/2020

Termini:  10/07/2020

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Coneixement

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8162/1801315.pdf

Com sempre estarem a la seva disposició per ampliar la informació que necessiti, i realitzar els tràmits preceptius que sol·licitin.

Sense res més a afegir, rebi una salutació cordial.