L’informem que ja s’ha publicat al WEB de l’AEAT el calendari del contribuent per a l’any 2021. Amb això, es facilita el coneixement de les principals obligacions tributàries estatals, periòdiques i no periòdiques, models de declaració i terminis al llarg de l’exercici 2021.

Atenció! Si el venciment coincideix amb una festivitat local o autonòmica, el termini finalitza el primer dia hàbil següent a l’assenyalat en aquest calendari.

Aquest calendari s’ha confeccionat al desembre del 2020, amb projectes normatius en tramitació.

NOVETATS EN EL CALENDARI DE L’ANY 2021

Pròximament seran aprovats els models que s’indiquen a continuació, el termini de presentació dels quals tindrà en compte la seva data d’entrada en vigor:

• Model 035 “Declaració d’inici, modificació o cessament d’operacions compreses en els règims especials aplicables als subjectes passius que prestin serveis a persones que no tinguin la condició de subjectes passius o que realitzin vendes a distància de béns o determinats lliuraments nacionals de béns”: inici (abans de l’inici de les activitats o quan ja s’haguessin iniciat fins al desè dia del mes següent a aquest inici), modificació: fins al desè dia del mes següent a la modificació) i baixa (almenys quinze dies abans del final del mes o trimestre anterior al que es pretengui deixar d’utilitzar el règim).
• Model 369 “Declaració – liquidació periòdica dels règims especials aplicables als subjectes passius que prestin serveis a persones que no tinguin la condició de subjectes passius o que realitzin vendes a distància de béns o determinats lliuraments nacionals de béns”: fins a l’últim dia del mes següent al mes o trimestre natural a què es refereixi la declaració.
• Model 179 “Declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques”: actualment la nova normativa es troba en fase d’elaboració, després que el Tribunal Suprem hagués anul·lat (Sentència 1106/2020) l’obligació d’informació.
• Model 234 “Declaració d’informació de determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal”: 30 dies naturals següents al naixement de l’obligació d’informar.
• Model 235 “Declaració d’informació d’actualització de determinats mecanismes transfronterers comercialitzables”: mes natural següent a la finalització del trimestre natural en el qual s’hagi obtingut nova informació que s’hagi de comunicar.
• Model 420 “Impost sobre determinats serveis digitals. Autoliquidació” (obligació trimestral): mesos d’abril, juliol, octubre i gener.
• Model 604 “Impost sobre les transaccions financeres” (obligació mensual): del 10 al 20 del mes següent al corresponent període de liquidació mensual.

RECORDI:

• El 7 d’abril de 2021 s’inicia el termini de presentació per Internet de les declaracions de renda i patrimoni 2020.
• La declaració anual del model 349 “Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries” ja no s’haurà de presentar l’any 2021.
• La presentació electrònica per Internet es podrà realitzar amb DNI electrònic, certificat electrònic, Cl@ve PIN o número de referència. Per a tots els models es podrà utilitzar el DNI electrònic i/o el certificat electrònic, de persones físiques, de representants de persones jurídiques o d’entitats sense personalitat jurídica. El sistema Cl@ve PIN i el número de referència només podran ser utilitzats per persones físiques.
• Les persones físiques disposen del DNI electrònic, certificat electrònic, Cl@ve PIN o número de referència per presentar, si escau, declaracions informatives, censals, determinades autoliquidacions, comunicacions i sol·licituds de devolució, de naturalesa tributària.
• El sistema Cl@ve PIN, d’ús exclusiu per a persones físiques, es podrà utilitzar per presentar els models 01, 04, 030, 034, 036, 037, 038, 100, 102, 111, 115, 117, 121, 122, 123, 124, 126, 128, 130, 131, 136, 140, 143, 149, 151, 179, 180, 182, 187, 188, 190, 193, 198, 216, 231, 233, 282, 296, 303, 308, 309, 318, 341, 345, 347, 349, 360, 361, 364, 365, 368, 390, 560, 568, 572, 576, 585, 586, 587, 589, 590, 604, 650, 651, 655, 714 i 720. El número de referència permet, només a les persones físiques, realitzar gestions relatives a l’IRPF.
• Les SA i SL, així com els contribuents adscrits a les Unitats de Gestió de Grans Empreses o a la Delegació Central de Grans Contribuents, estan obligats a presentar per Internet amb certificat electrònic les seves declaracions informatives, autoliquidacions i amb caràcter general també les seves declaracions censals.
• La resta d’entitats (cooperatives, associacions, fundacions) presentaran les autoliquidacions per Internet amb certificat electrònic o predeclaració impresa i les declaracions informatives per Internet amb certificat electrònic.
• Les Administracions públiques estan obligades a la presentació per Internet amb certificat electrònic.
• Queden exonerats de presentar el model 390 “Declaració-Resum anual de l’IVA” els contribuents que, realitzin liquidacions trimestrals d’IVA, i que tributin només en territori comú i realitzin activitats en règim simplificat i/o operacions d’arrendament de béns immobles urbans (encara que realitzin, a més, activitats per les quals no existeixi l’obligació de presentar autoliquidacions periòdiques), així com els subjectes passius que portin els llibres registre a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària i que hagin d’emplenar la informació addicional sol·licitada, en l’autoliquidació de l’últim període de liquidació del model 303 d’IVA de l’exercici. L’exoneració no procedirà quan no existeixi obligació de presentar l’autoliquidació corresponent a l’últim període de liquidació de l’exercici.
• El sistema de gestió de llibres registre a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària -SII- consistent en el subministrament electrònic dels registres de facturació, és obligatori des del 1 de juliol de 2017, per a empresaris, professionals i altres subjectes passius el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural: grans empreses (volum d’operacions d’acord amb l’article 121 LIVA superior a 6.010.121,04 € l’any anterior), grups d’IVA i inscrits en el REDEME (registre de devolució mensual de l’IVA).

Els qui no estiguin obligats a acollir-se al SII el podran fer de manera voluntària, exercint l’opció en el model 036 que es podrà presentar durant tot l’exercici i farà efecte per al primer període de liquidació que s’iniciï després d’exercir aquesta opció. L’opció s’entendrà prorrogada per als anys següents mentre no es renunciï a la seva aplicació. La renúncia es realitzarà en el model 036 durant el mes de novembre anterior a l’inici de l’any en què hagi de fer efecte.

Aquells que apliquin el SII estan exonerats de presentar els models 347 “Declaració d’operacions amb terceres persones” i 390 “Declaració-resum anual de l’IVA”.

• Es presentaran a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària al sistema SIANE, la informació relativa a albarans de circulació i notes de lliurament (procediment de vendes en ruta), comprovants de lliurament expedits per documentar avituallaments de carburants exempts de l’impost sobre hidrocarburs a aeronaus, i la sol·licitud de devolució pel gasoil marcat subministrat a embarcacions amb devolució de l’impost sobre hidrocarburs (articles 27, 101, 102 i 110 del Reglament dels impostos especials).
• Es presentarà a través del sistema EMCS, la informació relativa a avituallaments de carburants a embarcacions amb exempció de l’impost sobre hidrocarburs que no es realitzin a través del procediment de vendes en ruta.
• Quedaran exonerats de l’obligació de presentar les declaracions d’operacions en relació amb els impostos especials de fabricació (models 553, 554, 555, 556, 557, 558, 570 i 580) els establiments que portin la comptabilitat dels productes objecte dels impostos especials de fabricació a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària.
• Els establiments autoritzats com a fàbriques, dipòsits fiscals, magatzems fiscals, dipòsits de recepció i fàbriques de vinagre estaran obligats a portar la comptabilitat dels impostos especials de fabricació a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària des de l’1 de gener de 2020.

Finalment, li recordem que l’obligatorietat de presentar autoliquidacions periòdiques, segons l’impost i l’obligat tributari, pot ser:

• Anual, per a persones físiques, empresaris individuals, professionals, societats i ens sense personalitat jurídica.
• Trimestral, per a empresaris individuals en estimació objectiva o directa, professionals, societats i ens sense personalitat jurídica.
• Mensual, per a empresaris individuals, professionals, societats i ens sense personalitat jurídica amb volum d’operacions superior a 6.010.121,04 € en 2020 (grans empreses) i per a subjectes passius de l’IVA, que portin de manera obligatòria els llibres registre a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària, així com per a les administracions públiques, inclosa la Seguretat Social.

A continuació pot consultar el calendari fiscal per al 2021. 

Descarregueu l’arxiu relacionat

L’informem que una important sentència del Tribunal Suprem (TS) ha declarat nul·la la liquidació de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), conegut com a plusvàlua municipal, quan la quota a pagar pel contribuent coincideix amb la riquesa gravable per considerar-ho confiscatori. Es tracta d’una nova sentència del Tribunal Suprem respecte al polèmic impost. Fins ara, les sentències entorn d’aquest impost el declaraven nul quan la venda de l’immoble genera pèrdues al contribuent o quan l’import a pagar pel contribuent era més elevat que el guany real obtingut. No obstant això, sempre que l’impost fos inferior al benefici -encara que només fos per un euro-, el contribuent estava obligat a pagar.

Doncs bé, en aquesta sentència del 9 de desembre de 2020, el TS considera confiscatòria una quota de l’IIVTNU que absorbeix la riquesa gravable en coincidir completament amb la plusvàlua posada de manifest en ocasió de la transmissió del bé immoble urbà.

El cas

El tipus de gravamen de l’IIVTNU és fixat per cada ajuntament, sense que pugui excedir del 30% (art. 108 Llei d’hisendes locals). Dins del límit del 30%, els ajuntaments podran fixar un sol tipus de gravamen o un per a cadascun dels períodes de generació de l’increment de valor indicats en l’art. 107.4 de la Llei d’hisendes locals.

En el cas analitzat, en un increment de valor provat de 17.473,71 euros (diferència entre el preu d’adquisició i el d’alienació), l’Ajuntament va girar al contribuent una plusvàlua de 76.847,76 euros (resultat d’aplicar estrictament el precepte previst en la Llei d’hisendes locals que atén el valor cadastral en el moment de la transmissió i a certs coeficients en atenció al període de temps en el qual l’immoble va estar en poder del transmitent).

Sentència del Tribunal Constitucional de 31 d’octubre de 2019

La resolució del TS aplica la sentència del Tribunal Constitucional de 31 d’octubre de 2019 que havia assenyalat que el precepte corresponent de la Llei d’hisendes locals era inconstitucional (per vulnerar el principi de capacitat econòmica i la prohibició de confiscatorietat, tots dos  consagrats en l’art. 31.1 de la Constitució), en aquells supòsits en els quals la quota a pagar per l’impost és superior a l’increment patrimonial obtingut pel contribuent.

I encara que una aplicació literal de la sentència del Tribunal Constitucional hagués portat a ajustar la quota a l’increment real (i reduir-la a la suma de 17.473,71, coincident amb la quantitat de l’increment) el Tribunal Suprem assenyala que “una situació com la descrita resulta contrària també als principis de capacitat econòmica i a la prohibició de confiscatorietat que preveu l’article 31.1 de la Constitució”, de manera que “un resultat d’aquesta naturalesa cal reputar-lo, així mateix, escassament respectuós amb les exigències de la justícia tributària a la qual es refereix el precepte constitucional”.

Quota confiscatòria en absorbir la totalitat de la riquesa gravable

El TS aborda les possibles conseqüències d’una liquidació tributària que obliga el contribuent a destinar al pagament del tribut tota la plusvàlua posada de manifest en la transmissió de la finca quan aquesta plusvàlua és l'(únic) indicador de capacitat econòmica previst pel legislador per configurar l’impost. És a dir, malgrat gravar un increment de valor constatat, estableix una quota confiscatòria absorbint la totalitat de la riquesa gravable.

I, com que el Tribunal Suprem no és l’òrgan cridat a determinar, i molt menys a fixar de manera general, quin percentatge d’increment de valor podria coincidir amb la quota tributària perquè no existís l’exageració, l’excés o la desproporció que aquí concorre, i en constatar-se que el legislador fa més de dos anys que no acomoda l’impost a les exigències constitucionals, la sentència declara la nul·litat -per confiscatòria- d’una liquidació tributària que estableix una quota impositiva que coincideix amb l’increment de valor posat de manifest com a conseqüència de la transmissió del terreny, això és, que absorbeix la totalitat de la riquesa gravable.

La clàusula de salvaguarda o de manteniment de l’ocupació és una mesura que afecta aquelles empreses que hagin realitzat un ERTO per força major o per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (ETOP) i que s’hagin beneficiat d’exoneracions de quotes a la seguretat social perquè mantinguin l’ocupació durant un termini de sis mesos a comptar des de la data de represa de l’activitat després de l’aplicació dels ERTO.

La urgència amb la que es va redactar la normativa especial per fer front a la pandèmia ha deixat algunes llacunes i imprecisions que estan provocant una important inseguretat jurídica. El primer gran dubte que es va plantejar va ser quan començava a comptar el “no està permès acomiadar”.

De manera resumida, en primer lloc, aquesta clàusula només afecta a aquelles empreses que hagin realitzat un ERTO i s’hagin beneficiat de les exoneracions de quotes a la seguretat social. En sentit contrari, no totes les empreses pel simple fet d’haver realitzat un ERTO tenen l’obligació de complir aquesta clàusula.

En segon lloc, aquesta obligació de mantenir l’ocupació no impedeix acomiadar treballadors, i en el cas que  fos així, no converteix l’acomiadament en improcedent o nul de manera automàtica, sinó que l’empresa tindrà com a penalització l’obligació de retornar totes les exoneracions que hagués gaudit.

Per tant, aquesta clàusula no afecta tant al treballador, sinó al cost que haurà d’assumir l’empresa en cas que vulgui acomiadar i no hagi passat els citats sis mesos.

Des de quan es computa el termini de 6 mesos?

Els laboralistes coincideixen que els sis mesos es computen des que es recupera al primer empleat afectat a l’ERTO, tot i que els tribunals encara no han confirmat aquest extrem. En els ERTO de rebrot, en canvi, s’ha optat per un altre termini.

En concret, el termini de sis mesos comença a computar des de la data d’efectes de la represa de la seva activitat. A aquest efecte:

• Si ha tramitat un ERTO de suspensió de contractes, el termini comença a computar des de la desafectació del treballador. Si va desafectar un empleat perquè passés d’un ERTO de suspensió a un de reducció de jornada, el termini també s’inicia en aquest moment (segons la llei, també s’entén com a data de represa de l’activitat la data de reincorporació parcial).

• En un ERTO de reducció de jornada, el termini comença a computar des que s’amplia el percentatge de jornada treballada.

Atenció. En tot cas, el manteniment de l’ocupació només afecta a treballadors inclosos en l’ERTO. És a dir, si la seva empresa té tres empleats i únicament va suspendre el contracte d’un d’ells, només està obligat a mantenir l’ocupació d’aquest treballador.

Terminis específics

• Si la seva empresa va tramitar un ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció (ETOP) i només va poder aplicar les exoneracions en les cotitzacions de juliol, agost i setembre, el termini de sis mesos es va iniciar el 27 de juny de 2020. Això significa que haurà de mantenir en l’ocupació als afectats fins al 27 de desembre de 2020.

• Si després del 1 d’octubre manté vigent un ERTO amb exoneracions, queda subjecte a un nou període de sis mesos de compromís de manteniment de l’ocupació. Si a aquesta data ja estava afectat per un compromís de sis mesos anterior, els terminis se sumen. Per exemple, si va sol·licitar un ERTO el 15 de març de 2020 i va desafectar un treballador el 1 de juny, el compromís acabava l’1 de desembre. Ara bé, si ha continuat aplicant exoneracions des de l’1 d’octubre, s’amplia el compromís fins a l’1 de juny de 2021 (sis mesos a partir del moment en què finalitzava el compromís anterior).

Conseqüències de l’incompliment

Les conseqüències de l’incompliment d’aquest compromís d’ocupació suposarà per a l’empresa l’obligació de retornar la totalitat de les exoneracions percebudes per l’empresa, no sols del treballador o treballadors dels quals s’incompleixi, sinó la de tots els treballadors implicats amb el recàrrec i els interessos que es generin.

D’acord amb el Criteri de la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de 6 de desembre de 2020, s’ha establert que les empreses que incompleixin el compromís de mantenir l’ocupació durant el termini de sis mesos des de la data de represa de l’activitat i en els termes establerts en la disposició addicional sisena del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, hauran de reintegrar la totalitat de l’import de les quotes que, per aplicació de les diferents exoneracions vigents a cada moment, haguessin deixat d’ingressar, al marge del nombre de treballadors afectats per l’incompliment del manteniment de l’ocupació.

Atenció. Segons el criteri de la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, amb independència del nombre de treballadors sobre els quals s’incompleixi el compromís de manteniment d’ocupació associada a l’ERTO s’han de retornar la totalitat de les cotitzacions exonerades. És a dir, si una empresa que ha realitzat un ERTO COVID-19 acomiada un sol dels empleats afectats en els sis mesos següents a la seva reincorporació, haurà de retornar les exoneracions realitzades sobre tots els  treballadors afectats per l’ERTO. La devolució inclouria tot el període de l’ERTO. De moment no s’ha publicat la nota informativa, ni hi ha cap pronunciament per part del Ministeri de Treball, ni el Ministeri de Seguretat Social.

Els tribunals encara no s’han pronunciat sobre aquest tema, i caldrà veure quina serà la interpretació i ponderació de la norma.

L’informem que al BOE del dia 19 de desembre, s’ha publicat la Resolució de 16 de desembre de 2020 que publica l’acord del Consell de Ministres del 9 de desembre de 2020, pel qual s’amplia fins al 30 de juny de 2021 el termini d’aplicació del règim transitori d’aplicació del control financer permanent, establert en la disposició transitòria quarta del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, com a única modalitat de control, per al reconeixement del dret i de l’obligació dels expedients de la prestació no contributiva de l’ingrés mínim vital (IMV).

La justificació d’aquesta ampliació ve de la mà de les dificultats pràctiques que implicaria la fiscalització i intervenció prèvia del reconeixement del dret i de l’obligació dels expedients de la prestació de l’IMV, tenint en compte l’extraordinari augment de la càrrega de feina que suposarien aquests expedients i els mitjans humans i tècnics amb els quals compta actualment la Intervenció General de la Seguretat Social.

Durant tot aquest temps de pandèmia, vostè i la seva empresa han pogut sofrir molts contratemps. En primer lloc, l’economia es va paralitzar a 14 de març durant diverses setmanes, i des de llavors no hem recuperat la normalitat.

Si vostè es dedica a activitats que han hagut de suspendre la seva activitat, o que han sofert importants restriccions, es preguntarà si hi ha alguna via legal per intentar que el seu contracte d’arrendament de local quedi renegociat o rebaixat.

Per al seu cas, el concepte que pot ajudar-lo a negociar amb el seu arrendador, es diu clàusula “rebus sic stantibus”,  i que pot traduir-se per “mentre siguin així les coses”. En definitiva, que quan vostè va signar el seu contracte de lloguer, la situació en l’àmbit global era d’una manera, i ara aquesta situació ha canviat per complet.

Per a això, és necessari complir certs requisits:

• Una situació excepcional, com la pandèmia d’ara.
• Que hi hagi una desproporció entre les parts, i que aquesta desproporció sigui imprevisible.
• Que el contracte sigui de llarga durada.

Cal tenir en compte que aquesta clàusula mai ha estat recollida en cap llei, però sí que ha estat acceptada pels tribunals. Per tant, si vostè ha sofert suspensions d’activitat, restriccions o una gran caiguda d’ingressos, convindria intentar negociar de bona fe amb el propietari, per aplicar la clàusula rebus sic stantibus, i rebaixar el lloguer. Si no hi ha acord amistós, pot arribar a demanar-ho davant els tribunals.

L’única comunitat autònoma que ha decidit atrevir-se a legislar (sota pena que la norma sigui finalment anul·lada pel Tribunal Constitucional), ha estat la Generalitat de Catalunya, en el seu Decret Llei 34/2020.

Per tant, si la seva empresa es troba domiciliada a Catalunya, té sort, ja que el procediment a seguir és el següent:

• Requerir a la part arrendadora per burofax o similar, demanant una modificació raonable de la renda i del contracte.
• Si no existeix acord, i existeix suspensió d’activitat, la renda s’ha de reduir al 50%.
• Si hi ha restricció i no suspensió, la renda s’ha de reduir en una proporció igual a la meitat de la pèrdua de l’aprofitament de l’immoble (fet molt determinable en el cas de la restauració, ja que existeix limitació horària i d’aforament).
• Si a més la suspensió dura més de tres mesos, l’arrendatari pot rescindir el contracte sense haver d’indemnitzar.

De totes maneres, ha de saber que en jutjats de València i de Madrid, s’han acceptat rebaixes de la renda del lloguer al 50%, a causa de la situació de crisi sanitària i després econòmica. 

En conclusió, si és empresari i es dedica als sectors més afectats per la crisi, com ara hostaleria, restauració, oci nocturn o viatges combinats, té dret a una rebaixa de la renda que paga mensualment per als seus locals o oficines.