L’amortització comptable és un dels conceptes fonamentals per a l’administració del seu negoci, amb un impacte directe en la seva rendibilitat i en el pagament de l’IRPF en el cas dels autònoms i de l’impost sobre societats en el cas de les pimes.

Un dels càlculs que s’ha de realitzar al final dels exercicis econòmics de la seva empresa o activitat professional és l’amortització dels actius. I és que hi ha adquisicions de béns destinades al desenvolupament de la seva activitat que suposen un gran desemborsament monetari (maquinària, un cotxe, un ordinador, etc.) i que, inevitablement, sofriran una depreciació i perdran part del seu valor amb el pas del temps.

Aquesta depreciació és el que entenem, tant en comptabilitat com en fiscalitat, com a amortització.

Ara bé, a conseqüència de la situació que s’ha produït per l’estat d’alarma a causa de la COVID-19, és possible que durant diversos mesos part de l’immobilitzat material de l’empresa s’usi per sota de la seva utilitat normal o fins i tot quedi sense ús. En aquests casos ens podem preguntar:

Què passa amb l’amortització? Una entitat que ha paralitzat la seva activitat a conseqüència de la COVID-19 haurà de prorratejar l’amortització dels elements de l’immobilitzat per deduir únicament la corresponent al període en què ha estat exercint l’activitat?

No amortitzar els immobles, la maquinària o qualsevol altre tipus d’immobilitzat el temps que ha estat parada l’activitat pot semblar lògic tenint en compte que no s’ha utilitzat durant aquest període i a més així reduïm les despeses amb l’objectiu de reduir les pèrdues que segurament ens trobem al final de l’exercici per la situació provocada per la COVID-19.

En aquest sentit, per saber si aquesta manera d’actuar és correcta, ens hem de dirigir a la Resolució de 1 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries, en l’article segon apartat 3 de la qual estableix:

3. Amortització.

1. L’amortització s’identifica amb la depreciació que normalment sofreixen els béns d’immobilitzat pel seu funcionament, ús i gaudi, i s’ha de valorar, si escau, l’obsolescència tècnica o comercial que pogués afectar-los. La dotació anual que es realitza, expressa la distribució del preu d’adquisició o cost de producció durant la vida útil estimada de l’immobilitzat.

2. Per això, l’amortització s’haurà d’establir de manera sistemàtica i racional en funció de la vida útil dels béns i del seu valor residual, atesa la depreciació considerada com a normal per les causes assenyalades anteriorment.

Aquesta regla només es pot exceptuar quan l’actiu no està sotmès a desgast pel seu funcionament, ús, obsolescència o gaudi.

Per tant, la resolució de l’ICAC de 1 de març estableix que l’amortització no cessarà quan l’actiu estigui sense utilitzar o s’hagi retirat temporalment de l’ús, tret que es trobi totalment amortitzat, amb independència de la necessitat de revisar el seu patró de consum.

Tenint en compte que l’activitat ha estat suspesa es podria argumentar que l’actiu no està sotmès a desgast, ja que no s’usa ni està en funcionament, la qual cosa donaria peu a deixar d’amortitzar l’immobilitzat durant aquest període, amb l’anotació d’aquesta circumstància en la memòria dels comptes anuals.

No obstant això, tenint en compte que es tracta d’una situació conjuntural, no sembla concorde al que s’estableix en la normativa comptable interrompre o disminuir l’amortització de l’actiu, tret que per les característiques de l’immobilitzat i la metodologia utilitzada en el càlcul de la seva amortització (per exemple, per unitat produïda) la inactivitat sí que sigui un factor determinant encara que hagi estat temporal.

D’altra banda, tingui en compte que la falta d’ús sí que podria donar lloc a un minvament en el seu valor el que provocaria el registre de la corresponent deterioració.

Per part seva, l’AEAT ha manifestat que segons l’article 12 de la LIS si s’utilitza el mètode d’amortització segons les taules establertes en aquest article, es podrà modificar el coeficient d’amortització aplicat dins del coeficient màxim i període màxim que s’hi recull, però no prorratejar l’import resultant del coeficient triat.

Si la seva empresa ha reduït els beneficis, i vostè ha pensat que una bona manera de reforçar la seva imatge és revaloritzar alguns actius que tenen un valor comptable molt baix, ha de tenir en compte les conseqüències fiscals d’aquesta actuació i els seus efectes en l’impost sobre societats.

Quan una societat disposa entre el seu immobilitzat d’immobles adquirits fa molt temps, ja es tracti de terrenys o edificacions, normalment valorats a un preu inferior (molt inferior) al seu valor de mercat, és habitual preguntar-se si haurien de valorar-se pel seu valor real i així reflectir millor el veritable patrimoni de la societat. D’aquesta manera:

• L’actiu reflectirà un valor més pròxim al valor real dels béns i drets propietat de l’empresa.
• En el passiu apareixerà una reserva per l’import de la revaloració: els fons propis guanyaran pes i milloraran la imatge de l’empresa enfront de bancs i creditors.

Normativa comptable

En aquest sentit, hem de tenir en compte que la normativa comptable no permet la revaloració de l’immobilitzat amb caràcter general, tret que es realitzi en virtut d’una norma legal o reglamentària. Així, la norma de registre i valoració 2a del Pla General de Comptabilitat estableix que amb posterioritat al seu reconeixement inicial, els elements de l’immobilitzat material es valoraran pel seu preu d’adquisició o cost de producció menys l’amortització acumulada i, en el seu cas, l’import acumulat de les correccions valoratives per deterioració reconegudes.

En la mateixa línia es postula la resolució de 1 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries, que només contempla modificacions a l’alça en el valor posterior dels elements d’immobilitzat en cas de renovació, ampliació i millora.

Sense incidència fiscal

No obstant això, en cas d’infringir la normativa comptable i procedir a una revaloració de l’immobilitzat material, sigui arbitrària o no, l’article 17.1 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats (LIS), estableix que aquesta revaloració voluntària no té cap mena d’efecte fiscal. És a dir:

• No és ingrés. No haurà de computar cap ingrés en la seva declaració de l’impost sobre societats (tant si la revaloració es comptabilitza contra un compte de reserves com si es comptabilitza contra un ingrés de l’any).
• Es mantenen les pèrdues. La revaloració tampoc afectarà les pèrdues pendents de compensar. És a dir, si la seva empresa té pèrdues abans de la revaloració, aquestes pèrdues continuaran sent compensables amb els beneficis futurs, sigui com sigui la forma en què hagi comptabilitzat la revaloració.
• Amortització igual. I l’amortització fiscalment deduïble continuarà sent la que aplicava abans de la revaloració (és a dir, haurà de continuar calculant les amortitzacions fiscals sobre el valor d’adquisició originari).

Atenció. L’import de les revaloracions comptables no s’integrarà en la base imposable, excepte quan es duguin a terme en virtut de normes legals o reglamentàries que obliguin a incloure el seu import en el compte de pèrdues i guanys. L’import de la revaloració no integrada en la base imposable no determinarà un valor més gran, a efectes fiscals, dels elements revaloritzats.

Els ingressos i despeses derivats d’aquest element es determinaran a efectes fiscals sobre el mateix valor que tenien amb anterioritat a la realització de la revaloració, la qual cosa suposa haver d’efectuar els corresponents ajustos al resultat comptable a fi de determinar la base imposable de cada exercici en el qual es computin els ingressos o despeses comptables procedents dels elements revaloritzats.

Tingui en compte que els béns afectats continuaran tenint, a efectes fiscals, el valor originari: si en el futur els ven, la plusvàlua haurà de calcular-se per la diferència entre el valor de venda i el valor net comptable, sense tenir en compte la revaloració.

Esment en la memòria

A més, en cas de procedir a una revaloració comptable, l’article 122 de la LIS estableix l’obligació d’esmentar en la memòria dels comptes anuals sobre l’import de la revaloració, els elements afectats i el període impositiu en què es van practicar.

Aquest esment s’haurà de realitzar en totes i cadascuna de les memòries corresponents als exercicis en què els elements revaloritzats es trobin en el patrimoni del contribuent, en cas contrari, el seu incompliment constituirà infracció tributària greu, sancionada amb una multa pecuniària proporcional del 5 per cent de l’import de la revaloració, el pagament de la qual no determinarà que el citat import s’incorpori, a efectes fiscals, al valor de l’element patrimonial objecte de la revaloració.

La crisi del coronavirus ha fet que el teletreball estigui a l’ordre del dia, i que moltes empreses i treballadors hi recorrin per continuar amb l’activitat laboral, però el que abans representava un percentatge molt petit, cada vegada està creixent, i es pronostica que continuarà fent-ho.

El fet que les llars s’hagin convertit en les noves oficines pot portar a una relaxació dels sistemes de control de jornada. No obstant això, les empreses estan obligades per llei a definir els torns, respectar els descansos i registrar l’acompliment diari de tots els empleats, hora per hora.

Els tribunals ja han deixat clar que encara que s’hagi implementat el teletreball, encara és obligatori portar un control del registre horari dels seus treballadors. L’empresa és l’única encarregada d’organitzar i registrar els torns de treball i mai es pot traslladar aquesta funció a l’empleat.

Atenció. Els treballadors que estiguin gaudint del teletreball tenen els mateixos drets que els treballadors presencials; i per tant tenen dret a horaris determinats, a la intimitat, a no realitzar hores extraordinàries, etc.

Registre de jornada de treball

L’empresa ha de registrar la jornada del treballador dia a dia, i totalitzar-la en el període corresponent per abonar les retribucions dels treballadors, i ha de lliurar còpia del resum al treballador, juntament amb el rebut corresponent.

Si el treballador és a temps parcial, l’empresa ha de realitzar un registre diari de la jornada. L’obligació de l’empresa amb els treballadors a temps complet de realitzar un registre diari de la jornada només roman en el cas que el treballador realitzi hores extres.

El dret del teletreballador al fet que l’empresa respecti els límits de la seva jornada de treball i descansos roman intacte, i és responsabilitat de l’empresa dur a terme la corresponent prevenció de riscos laborals. L’empresa ha d’organitzar l’activitat del treballador garantint el seu descans i compliment de límits i durada de la seva jornada.

No oblidi que…

• La seva empresa està obligada a registrar la jornada dels seus empleats indicant l’hora d’inici i de finalització. Si té empleats que fan teletreball, continuï complint amb aquesta obligació de registre (asseguri’s que els seus empleats fitxen).
• Aquesta obligació existeix per a tots els seus treballadors, amb independència de si realitzen la seva activitat fora del centre (comercials, desplaçats a l’estranger, teletreballadors, etc.) o en el centre de treball físic.
• En cas de teletreball, pot controlar el temps real de treball amb algun programa informàtic (hi ha aplicacions que permeten que el treballador fitxi a l’entrada i a la sortida de la seva jornada des de l’ordinador o des del seu telèfon mòbil) o fins i tot amb un document manual signat pels treballadors.

El Ministeri de Sanitat presenta el document Instruccions sobre la realització de proves diagnòstiques per a la detecció de la COVID-19 en les empreses, que està en revisió permanent en funció de l’evolució i nova informació que es disposi de la infecció pel nou coronavirus (SARS‐CoV‐2).

La indicació per a la realització de proves diagnòstiques per a la detecció de la COVID‐19 haurà de ser prescrita per un facultatiu d’acord amb les directrius, instruccions i criteris acordats a aquest efecte per l’autoritat sanitària competent.

El Ministeri de Sanitat va publicar l’Estratègia de diagnòstic, vigilància i control en la fase de transició de la pandèmia de COVID‐19, l’objecte de la qual és la detecció precoç de tots els casos compatibles amb COVID‐19 per controlar la transmissió de la malaltia. La detecció precoç d’infecció per SARS‐CoV‐2 es farà mitjançant la realització d’una PCR (o una altra tècnica de diagnòstic molecular que es consideri adequada) a tot cas sospitós d’infecció en les primeres 24 hores.

Es considera cas sospitós d’infecció per SARS‐CoV‐2 qualsevol persona amb un quadre clínic d’infecció respiratòria aguda d’aparició sobtada de qualsevol gravetat amb febre, tos o sensació de falta d’aire. Altres símptomes com la odinofàgia, anòsmia, agèusia, dolors musculars, diarrees, dolor toràcic o cefalees, entre altres, poden ser considerats també símptomes de sospita d’infecció per SARS‐CoV‐2 segons criteri clínic.

L’OMS indica que la prova molecular (per exemple, PCR) de mostres del tracte respiratori és el mètode recomanat per a la identificació i confirmació de laboratori dels casos de COVID‐19, i es prioritza la seva utilització enfront d’altres estratègies.

Quant a les proves de diagnòstic mitjançant test ràpids, l’OMS, segons l’evidència actual, únicament recomana el seu ús per a determinades situacions i estudis, i amb finalitats de recerca. Les tècniques de detecció ràpida d’antígens o anticossos no es consideren adequades per al diagnòstic d’infecció aguda.

Vegeu el document

A la pàgina web de l’INSST s’ha publicat un document que recull una selecció no exhaustiva de recomanacions i mesures de contenció adequades per garantir la protecció de la salut dels treballadors enfront de l’exposició al coronavirus SARS-CoV-2 en el sector de neteja, en concret bugaderies industrials, quan les seves activitats estiguin orientades a la neteja de peces procedents d’hospitals, residències geriàtriques, etc. Amb caràcter més general s’han de considerar també les recomanacions per a la tornada a la feina recollides en el document “Bones pràctiques en els centres de treball. Mesures per a la prevenció del contagis de la COVID-19”, així com els criteris generals que s’estableixen en el “Procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al nou coronavirus (SARS-CoV-2)”.

Tant la distància interpersonal indicada en el present document, com les mesures per evitar contagis durant els desplaçaments corresponen a les instruccions establertes per l’autoritat sanitària per a la situació de nova normalitat. No obstant això, s’atendrà qualsevol altra instrucció o recomanació que puguin dictar les autoritats competents en l’àmbit nacional o territorial en relació amb aquestes matèries.

Vegeu la documentació

A la pàgina web de l’INSST s’ha publicat un document que recull una selecció no exhaustiva de recomanacions i mesures de contenció adequades per garantir la protecció de la salut dels treballadors enfront de l’exposició al coronavirus SARS-CoV-2 en el sector de comerç tèxtil.

Mitjançant l’article 10 del Reial decret 463/2020, de 14 de març, es van recollir les mesures de contenció en diferents establiments entre els quals es trobaven els locals comercials. Amb la flexibilització progressiva d’aquestes restriccions, és necessari elaborar una sèrie de recomanacions per prevenir els contagis en diversos sectors que tornen a prestar els seus serveis.

A l’efecte d’aquest document, el sector de comerç tèxtil comprèn les botigues de roba de qualsevol mida, així com les botigues de calçat. Per les seves característiques especials, queda exclosa d’aquestes Directrius la venda ambulant o no sedentària en la via pública (mercats ambulants) i el comerç per telèfon o en línia. En qualsevol cas, les botigues s’hauran d’ajustar al que s’estableix a cada àmbit territorial en cada fase de les restriccions, respecte a mesures obligatòries a aplicar, aforament, horaris d’obertura, etc.

Vegeu documentació

Com l’hem estat informant, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha adoptat noves mesures per a empreses i treballadors, disponibles des de l’1 de juliol fins al pròxim 30 de setembre després de l’acord signat entre el Govern i els agents socials per prorrogar l’impacte de les mesures de protecció adoptades durant l’estat d’alarma.

Per a les empreses, el Govern i els agents socials han arribat a un acord per prorrogar els ERTO fins al 30 de setembre amb noves exoneracions en les cotitzacions socials. En aquesta circular responem alguns dels dubtes més freqüents sobre aquesta extensió.

Encara no he pogut reiniciar l’activitat de la meva empresa i encara tinc tots els treballadors suspesos.

Per a aquests casos, s’ha creat una nova figura, l’ERTO de transició (mesures temporals de transició), amb exoneracions de les cotitzacions decreixents.

Per a les empreses amb menys de 50 treballadors, l’exoneració serà del 70% al juliol, del 60% a l’agost i del 35% al setembre.

En el cas de les empreses amb 50 treballadors o més, les exempcions en les cotitzacions socials seran del 50%, del 40% i del 25% al juliol, agost i setembre, respectivament.

La meva empresa ja ha pogut incorporar part de la seva plantilla, però encara no la totalitat dels treballadors. Es mantindran les exoneracions?

Sí. S’ha prorrogat la fórmula que es va posar en marxa a mitjan maig, per la qual es bonifica més a les empreses pels treballadors activats que pels que es queden suspesos.

Per a les empreses amb menys de 50 treballadors, les exoneracions seran del 60% per als treballadors activats i del 35% per als no activats durant els mesos de juliol, agost i setembre.

Per a les empreses amb 50 i més treballadors, les exoneracions seran del 40% per als treballadors activats i del 25% per als no activats durant els tres pròxims mesos.

Què s’esdevé amb els procediments de regulació temporal d’ocupació basats en causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (ETOP)?

En cas de procediments de regulació temporal d’ocupació basats en causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (ETOP) derivats de la Covid-19 iniciats abans i després de l’entrada en vigor del present reial decret llei, es podran acollir a les condicions en matèria d’exoneracions a la cotització dels ERTO per força major sempre que siguin immediatament consecutius a un ERTO de força major, i fins al 30 de setembre de 2020

I si sofreixo un rebrot entre els meus treballadors, m’ajudaran?

Per a casos excepcionals en els quals una empresa hagi de tancar el seu centre de treball a conseqüència d’un rebrot de la pandèmia, s’estableix una exoneració en les cotitzacions a la Seguretat Social del 80% per als treballadors inactius, del 60% per als actius en el cas de les empreses de menys de 50 empleats, i del 60% per als inactius i del 40% per als actius per a les empreses de més de 50 empleats.

Aquests expedients han de ser aprovats per les autoritats laborals.

Al BOE del 6 de juliol de 2020 s’ha publicat el Reial decret llei 25/2020, de mesures urgents per donar suport a la reactivació econòmica i l’ocupació, que regula el programa de renovació de vehicles 2020 (Pla RENOVE 2020), dotat amb 250 M €, s’integra dins del Pla d’impuls a la cadena de valor de la indústria d’automoció presentat pel Govern el 15 de juny de 2020.

En un primer tram es destinaran 230 milions d’euros a renovar el parc de turismes (200 milions), vehicles comercials (25 milions) i motocicletes (5 milions). D’altra banda, l’adquisició de vehicles industrials i autobusos es fomentarà amb 20 milions.

El programa, que no és compatible amb el Programa d’incentius a la mobilitat eficient i sostenible (MOVES), cerca la substitució dels vehicles més antics en circulació, que són més contaminants i menys segurs, per d’altres més moderns i seguint el criteri de neutralitat tecnològica.

Per accedir a les ajudes, és obligatori lliurar un cotxe d’almenys deu anys d’antiguitat i de set anys, en cas de ser un comercial.

També hauran de tenir la ITV en vigor i el destinatari últim de l’ajuda haurà de posseir la titularitat del vehicle desballestat almenys durant els dotze mesos anteriors a la data de sol·licitud de l’ajuda.

Les ajudes es destinaran a l’adquisició directa o per mitjà d’operacions de finançament per lísing financer o arrendament per rènting (també anomenat lísing operatiu) d’un vehicle nou matriculat a partir del 15 de juny (inclòs).

A més, el beneficiari de l’ajuda haurà de mantenir la titularitat del vehicle i la seva matriculació a Espanya almenys durant dos anys des del moment de la concessió de la subvenció.

Així mateix, dins del pla també s’inclouen models seminous, a comptar des de gener del 2020, com una mesura que busca ajudar els concessionaris a donar sortida als vehicles automatriculats durant el període de confinament.

El programa es posarà en marxa a través de l’activació d’un sistema telemàtic de gestió d’ajudes, i la seva data i hora es publicarà a través del portal del pla, que finalitzarà el 31 de desembre de 2020 o quan s’esgotin els fons. Els concessionaris també podran facilitar al comprador els mitjans electrònics que li permetin tramitar la sol·licitud.

S’avisarà a la pàgina web del Ministeri d’Indústria amb l’antelació suficient de la data d’obertura del sistema electrònic de gestió, i la seva primera funcionalitat està prevista, per a la reserva de l’ajuda, cap al mes de setembre. Per a la realització de la reserva serà necessari almenys haver realitzat la comanda del vehicle en el concessionari.

Vegeu: preguntes freqüents de la guia RENOVE 2020