MODIFICACIÓ DEL TIPUS DE GRAVAMEN DE L’IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES PER AL 2021
Amb la publicació al BOE de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2021 està prevista l’entrada en vigor de certes modificacions tributàries a partir del 1 de gener de 2021 que afectaran, entre altres, a la fiscalitat de l’impost sobre les primes d’assegurances, que elevarà la seva tributació del 6% al 8%, la qual cosa tindrà un notable impacte sobre l’economia tant de les empreses com dels consumidors particulars.
Llegir més
Modificació del tipus de gravamen de l’impost sobre les primes d’assegurances per al 2021
Amb la publicació al BOE de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2021 està prevista l’entrada en vigor de certes modificacions tributàries a partir del 1 de gener de 2021 que afectaran, entre altres, a la fiscalitat de l’impost sobre les primes d’assegurances, que elevarà la seva tributació del 6% al 8%, la qual cosa tindrà un notable impacte sobre l’economia tant de les empreses com dels consumidors particulars.
L’informem que amb la publicació al BOE de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2021 (LPGE 2021) està prevista l’entrada en vigor de certes modificacions tributàries a partir del 1 de gener de 2021 que afectaran, entre altres, a la fiscalitat de l’impost sobre les primes d’assegurança, que elevarà la seva tributació del 6% al 8%, la qual cosa tindrà un notable impacte sobre l’economia tant de les empreses com dels consumidors particulars.
Modificació del tipus de gravamen de l’impost sobre les primes d’assegurances
A partir de l’entrada en vigor de la LPGE 2021, es modifica el tipus de gravamen de l’impost sobre les primes d’assegurances del 6% al 8%. En concret:
- El tipus actual del 6% és aplicable a aquelles pòlisses d’assegurança que siguin formalitzades i que tinguin dates d’efectes anteriors a la data en què entri en vigor la LPGE 2021.
- El tipus impositiu del 8% és aplicable a les pòlisses d’assegurança que els seus efectes es produeixin a partir de la data en què entri en vigor la LPGE 2021.
No obstant això, es preveu una excepció relacionada amb els pagaments fraccionats de prima. En aquests supòsits, s’aplicarà el tipus impositiu que estigui vigent en el moment en què la prima fraccionada sigui exigible.
Finalment, informem que, en aquells casos en què el rebut de prima emès inclogui un tipus impositiu del 6%, quan realment hauria d’aplicar un tipus impositiu del 8% (d’acord amb l’indicat anteriorment), les companyies asseguradores podran emetre els corresponents rebuts addicionals per la diferència.
Aquest increment del gravamen, tindrà un notable impacte sobre l’economia tant de les empreses com de les llars. En concret, al voltant del 90% de les famílies espanyoles es veuran afectades per l’increment d’aquest tribut, d’acord amb les dades recollides per la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA).
També les empreses espanyoles es veuran afectades per aquesta pujada, perquè són moltes les que tenen contractats diverses assegurances per al desenvolupament de la seva activitat, com ara els de responsabilitat civil, robatori o danys en les seves instal·lacions productives.
Excepcions en la pujada d’impostos a les pòlisses d’assegurances
Aquesta pujada no es planteja a totes les pòlisses per igual, encara que sí que afecta les més habituals. En queden fora:
- Les assegurances socials obligatòries i assegurances col·lectives que instrumentin compromisos de pensions.
- Les assegurances de vida (defunció)
- Les operacions de capitalització basades en tècnica actuarial.
- Les assegurances d’assistència sanitària i malaltia.
- Les assegurances de caució.
- Les assegurances de crèdit a l’exportació.
- Les assegurances agràries combinades.
- Els contractes de reassegurança.
- Les operacions d’assegurança relacionades amb el transport internacional de mercaderies o viatgers.
- Les operacions d’assegurança relacionades amb vaixells o aeronaus que es destinen al transport internacional, amb excepció dels que realitzin navegació o aviació privada d’esbarjo.
INFORME A HISENDA DE LES OPERACIONS DE REDUCCIÓ DE CAPITAL O DE REPARTIMENT DE PRIMA D’EMISSIÓ
Tingui present que si durant l’any 2020 la seva empresa ha realitzat operacions de reducció de capital o de repartiment de prima d’emissió, encara que no estiguin subjectes a retenció, haurà d’informar Hisenda durant el mes de gener de 2021 mitjançant el model 198 “Declaració anual d’operacions amb actius financers i altres valors mobiliaris”.
Llegir més
Informe a Hisenda de les operacions de reducció de capital o de repartiment de prima d’emissió
Tingui present que si durant l’any 2020 la seva empresa ha realitzat operacions de reducció de capital o de repartiment de prima d’emissió, encara que no estiguin subjectes a retenció, haurà d’informar Hisenda durant el mes de gener de 2021 mitjançant el model 198 “Declaració anual d’operacions amb actius financers i altres valors mobiliaris”.
L’informem que segons la normativa actual, si la seva empresa reparteix entre els seus socis la reserva per prima d’emissió d’accions o participacions, o si redueix el capital retornant aportacions, els socis persones físiques es poden veure obligats a tributar en el seu IRPF per les quantitats que percebin.
En concret, aquestes operacions estan subjectes a les següents regles fiscals:
- Si els fons propis atribuïbles al soci (sense comptar les reserves indisponibles) superen el valor d’adquisició de la seva participació, l’import que percebi fins a assolir aquest excés té el caràcter de rendiment del capital mobiliari. És a dir, es considera que les primeres quantitats que el soci percep són les reserves que s’han generat des que va adquirir la participació, i ha de tributar per elles com si fossin un dividend.
- L’excés que rebi sobre aquesta diferència no tributa: redueix el valor d’adquisició de la participació fins a deixar-lo a zero. Una vegada assolit aquest límit, l’excés torna a tributar com a rendiment del capital mobiliari.
Informació a Hisenda. Model 198 “Declaració anual d’operacions amb actius financers i altres valors mobiliaris”
Encara que els socis hagin de tributar en el seu IRPF per les quantitats percebudes, l’empresa pagadora no quedarà obligada a practicar retenció (com sí que succeïa en cas que distribuís dividends). No obstant això, podria fer que Hisenda no tingués coneixement d’aquests cobraments (com que no hi ha retenció, l’empresa tampoc ha de presentar el resum anual de retencions -el model 190- i declarar les quantitats satisfetes a cada soci).
Doncs bé, per evitar aquesta falta d’informació, Hisenda ha establert l’obligació de presentar la “Declaració anual d’operacions amb actius financers i altres valors mobiliaris” (model 198). En aquest model -que es presenta al gener de cada any-, la seva empresa haurà de facilitar dades sobre les operacions realitzades d’aquest tipus. Hisenda compararà aquesta informació amb el que els socis declarin en el seu IRPF, per la qual cosa podrà controlar la correcta tributació d’aquestes operacions.
En concret, en aquest model haurà de facilitar, entre altres, les següents dades:
- Socis beneficiaris i percentatge de participació, imports rebuts i identificació de les participacions afectades.
- Fons propis de l’últim exercici tancat que corresponguin a les participacions afectades, minorat en els beneficis distribuïts i les reserves indisponibles.
Els notaris que intervenen en les operacions de reducció de capital i de repartiment de la prima d’emissió també estan obligats a presentar el model 198 i a informar de la data de la seva realització, per la qual cosa Hisenda, a més, creuarà aquesta informació amb la de la seva empresa.
Així doncs, si durant l’any 2020 ha realitzat alguna d’aquestes operacions, no oblidi declarar-la en el model 198 del mes de gener que ve.
EL TRIBUNAL SUPREM MODIFICA LA SEVA DOCTRINA EN MATÈRIA DE SUBCONTRACTACIÓ I REBUTJA LA LIMITACIÓ TEMPORAL DELS CONTRACTES PER OBRA O SERVEI DETERMINAT
La Sala social del Tribunal Suprem ha modificat la seva doctrina i rebutja en una sentència la limitació temporal dels contractes de treball en atenció als contractes mercantils de les empreses.
Llegir més
El Tribunal Suprem modifica la seva doctrina en matèria de subcontractació i rebutja la limitació temporal dels contractes per obra o servei determinat
La Sala social del Tribunal Suprem ha modificat la seva doctrina i rebutja en una sentència la limitació temporal dels contractes de treball en atenció als contractes mercantils de les empreses.
L’informem que la Sala social del Tribunal Suprem tanca l’any amb un canvi de doctrina molt important, en rebutjar en una sentència la limitació temporal dels contractes de treball en atenció als contractes mercantils de les empreses.
La sentència sobre contractes pot canviar les relacions laborals en impedir vincular el contracte d’un treballador d’una subcontracta amb la durada d’un projecte concret d’aquesta empresa. El contingut de la sentència no es coneix però de la nota de premsa publicada pel Poder Judicial es desprèn la prohibició de la limitació temporal dels contractes de treball en atenció als contractes mercantils de les empreses.
Des de finals dels anys 90, la jurisprudència havia estat admetent que el contracte per obra o servei determinat pugui ajustar la seva durada a la de la contracta. És a dir, el Suprem admetia que el contracte d’un treballador de l’empresa de serveis no fos indefinit, perquè tampoc ho era l’acord entre l’empresa principal i la subcontracta. D’aquesta forma es vinculaven els contractes laborals al contracte mercantil entre les dues empreses.
Pensem per exemple en una empresa de serveis Call Center que aconsegueix un contracte d’un any per portar la línia d’atenció telefònica d’una companyia d’assegurances. Fins a aquest moment, el Suprem admetia que als treballadors de la subcontracta no se’ls oferís un contracte indefinit, sinó un de temporal per obra o servei, perquè el seu ús depenia del fet que al cap d’un any es renovés el contracte entre l’asseguradora i l’empresa de serveis.
Aplicació en subcontractes
En la nova sentència, el Tribunal Suprem considera que en el cas de les subcontractes, no s’estan utilitzant correctament els contractes temporals que permet l’Estatut dels Treballadors. Existeix una incorrecta “automatització de la contractació temporal” que no té res a veure amb el caràcter excepcional que han de tenir els contractes per obra i servei.
La Sala assenyala que els qui ofereixen serveis a tercers desenvolupen la seva activitat essencial a través de la contractació amb aquests i, per tant, resulta il·lògic sostenir que el gruix d’aquella activitat té el caràcter excepcional al qual el contracte per obra o servei ha d’atendre. La sentència declara que resulta difícil continuar mantenint que l’empresa pugui donar suport a l’essència de la seva activitat en una plantilla subjecta al règim d’indeterminació de les relacions laborals.
És a dir, traduït, les empreses ja no podran contractar els seus empleats durant el temps limitat que duri la contracta, que en molts casos és permanent -hi ha treballadors que porten més de 10 i 15 anys prestant els seus serveis amb contractes concatenats- perquè es renova en cada període, i obliga les empreses a reconèixer-los com a indefinits.
La sentència afegeix que l’automatització d’aquesta contractació temporal, pel mer mecanisme de la mena d’activitat, pot portar a situacions de posada en perill de les garanties buscades pel Dret de la Unió Europea.
Finalment, recorda que el legislador ha dissenyat altres instruments per atendre la variabilitat de les necessitats de l’empresa i adoptar decisions sobre la dimensió de la plantilla.
La conseqüència de tot això és que milers de treballadors que actualment treballen en empreses de serveis que actuen com subcontractes, hauran de tenir un contracte indefinit.
PUBLICADA LA GUIA QÜESTIONS DE PROCEDIMENT SOBRE LA GESTIÓ DELS ERTO COVID-19 A PARTIR DEL RDL 30/2020
El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha publicat el document Qüestions de procediment sobre la gestió dels ERTO COVID-19 a partir del RDL 30/2020 amb informació general sobre situacions que poden afectar les prestacions per desocupació.
Llegir més
Publicada la guia Qüestions de procediment sobre la gestió dels ERTO COVID-19 a partir del RDL 30/2020
El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha publicat el document Qüestions de procediment sobre la gestió dels ERTO COVID-19 a partir del RDL 30/2020 amb informació general sobre situacions que poden afectar les prestacions per desocupació.
Dins de la Guia bàsica tramitació prestacions per desocupació per ERTO COVID-19 del SEPE, trobem un nou document en el qual el servei públic d’ocupació aborda diferents qüestions d’interès després de l’ampliació dels ERTO COVID-19 fins al pròxim 31 de gener de 2021: Qüestions de procediment sobre la gestió dels ERTO a partir del Reial decret llei 30/2020.
Dins de les fitxes informatives sobre procediment trobem l’anàlisi de diferents situacions que poden afectar les prestacions per ERTO COVID-19, com:
- Quan cal comunicar al SEPE els períodes d’activitat (XML) si es perceben prestacions extraordinàries per ERTO COVID
- Aprovació d’ERTO de força major pendent de l’autoritat laboral. Què passa si l’autoritat laboral interromp el termini?
- Accés a la prestació extraordinària ERTO COVID-19 de nous treballadors. Pot cobrar prestació per ERTO una persona que no estava a l’empresa a 30 de setembre?
- Subrogació de treballadors d’una empresa en ERTO a una altra. Què ha de fer la nova empresa si vol mantenir l’ERTO?
- Treballadors fixos discontinus que finalitzen campanya en ERTO. Com es tramita la prestació d’un fix discontinu que ha sortit de l’ERTO?
- Comunicació de les baixes mèdiques dels treballadors inclosos en ERTO. Qui abona el període de baixa mèdica i com es comunica per l’empresa al SEPE?
- Comunicació de les baixes mèdiques dels treballadors inclosos en ERTO. Com comunica un treballador en ERTO que està de baixa mèdica al SEPE?
- Comunicar la fi del cobrament de la prestació per ERTO (1) Com s’informa de la reincorporació a l’activitat a la seva jornada habitual a través de fitxer XML, segons les noves instruccions a partir d’octubre?
- Comunicar la fi del cobrament de la prestació per ERTO (2) Com es dóna de baixa la prestació per ERTO mitjançant fitxer XML per altres motius?
- Comunicar la fi del cobrament de la prestació per ERTO (3) Exemples de comunicació de baixes de la prestació ERTO mitjançant fitxer XML
No obstant això, el mateix Organisme adverteix que, “caldrà tenir sempre en compte que la Direcció Provincial del SEPE corresponent pot tenir establert un altre mecanisme de comunicació o de tramitació que modifiqui o complementi l’exposat aquí. Si aquest fos el cas tindria prevalença el que s’hagi comunicat des de la unitat administrativa provincial“.
FORMACIÓ PROGRAMADA PER A LES EMPRESES
Al BOE del 25 de desembre s’ha publicat una Resolució del 18 de desembre de 2020, del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), i amb efectes des del 26 de desembre, per la qual s’estableixen, en el seu àmbit de gestió, mesures extraordinàries per fer front a l’impacte de la COVID-19 en matèria de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral, per a la iniciativa de formació programada per les empreses.
Llegir més
Formació programada per a les empreses
Al BOE del 25 de desembre s’ha publicat una Resolució del 18 de desembre de 2020, del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), i amb efectes des del 26 de desembre, per la qual s’estableixen, en el seu àmbit de gestió, mesures extraordinàries per fer front a l’impacte de la COVID-19 en matèria de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral, per a la iniciativa de formació programada per les empreses.
L’informem que al BOE del 25 de desembre s’ha publicat una Resolució del 18 de desembre de 2020, del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), i amb efectes des del 26 de desembre, per la qual s’estableixen, en el seu àmbit de gestió, mesures extraordinàries per fer front a l’impacte de la COVID-19 en matèria de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral, per a la iniciativa de formació programada per les empreses.
Entre aquestes mesures cal destacar l’ampliació respecte de la iniciativa de formació programada per les empreses, a les accions formatives que es programin durant el 2021, amb càrrec al crèdit de formació del qual disposen les empreses durant aquest exercici, mesures previstes en l’esmentada Resolució de 15 d’abril de 2020, inclosa la utilització de la denominada «aula virtual» més enllà de la seva consideració com a mitjà complementari de la modalitat d’impartició presencial, tal com es preveu en les diverses ordres ministerials dictades en compliment del mandat de desenvolupament reglamentari contingut en el Reial decret 694/2017, de 3 de juliol, pel qual es desenvolupa la Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el Sistema de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral.
Així mateix la formació bimodal o “aula mirall” es considera un instrument adequat d’impartició per facilitar l’accés a la formació per a un nombre més elevat de participants, a més d’una aposta de futur encertada, motiu pel qual es considera oportú dotar-lo d’un reconeixement normatiu en aquesta disposició.
D’altra banda aquestes mesures es fan extensives als permisos individuals de formació que se sol·licitin durant l’exercici 2021 i als programes de formació finançats a l’empara de la Resolució de 10 de desembre de 2019 del Servei Públic d’Ocupació Estatal, per la qual s’aprova, pel procediment de tràmit anticipat, la convocatòria per a la concessió, de subvencions públiques per a l’execució de programes de formació d’àmbit territorial exclusiu de Ceuta i de Melilla, dirigits prioritàriament a les persones ocupades.
QUAN EM PODEN CONDEMNAR A PAGAR UN DEUTE DE L’EMPRESA SI EN SÓC ADMINISTRADOR?
Moltes vegades el qui és empresari té al cap que els deutes de l’empresa mai no seran els seus deutes. És més, moltes vegades tendeix a pensar que el paraigua legal de la societat mercantil és indestructible. Aquesta concepció no és correcta.
Llegir més
Quan em poden condemnar a pagar un deute de l’empresa si en sóc administrador?
Moltes vegades el qui és empresari té al cap que els deutes de l’empresa mai no seran els seus deutes. És més, moltes vegades tendeix a pensar que el paraigua legal de la societat mercantil és indestructible. Aquesta concepció no és correcta.
Normalment, els deutes que contrau l’empresa solament l’afectaran a ella. En aquest sentit, el normal és no preocupar-se si arribats el cas, no es pot atendre els pagaments i s’ha d’acabar liquidant l’empresa, o dissolent-la, o fins i tot anant a concurs de creditors.
Hi ha molts empresaris que pensen que el que passi a l’empresa, queda a l’empresa, però han d’estar previnguts, perquè no sempre és així.
Em poden demandar per un deute de l’empresa?
La resposta és que sí. L’empresari ha de prestar molta atenció a la seva comptabilitat, i a la situació en la qual estigui immersa la seva companyia.
Per exemple, si fa més d’un any que està inactiva, o si l’objecte social (l’activitat a desenvolupar, tal com consta en els estatuts) esdevé impossible de complir. Fins i tot si els òrgans socials queden paralitzats (per exemple, per disputa dels administradors, o per existir constantment un empat 50-50 en la junta general), o perquè s’ha reduït el capital social per sota del mínim legal establert (3.005,60 euros).
Aquestes són unes de les causes, que de fet són les menys comunes, però poden succeir. Li ha passat que la seva societat ha quedat bloquejada en existir dos administradors mancomunats que no es posaven d’acord? O li ha passat que, en les votacions de la junta general, no surten majories clares? Perquè situacions com aquestes poden fer-lo a vostè, administrador, responsable dels deutes contrets, encara que li sembli impossible.
No obstant això, la més comuna i la que afecta més administradors, és la de les pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a la meitat del capital social. Per a ser més clar i concís, vostè com a empresari ha d’acudir als comptes anuals, i en la part del Patrimoni net, parar esment a l’apartat “Fons propis”. Si l’apartat en qüestió està en negatiu o és inferior a la meitat del capital social, vostè té un problema.
I és que si abans hem exposat algunes causes per les quals l’empresari respon amb el seu patrimoni de deutes, és cert que aquestes causes són remotes i difícils de descobrir pels demandants. En canvi, al creditor que vulgui demandar, en tindrà prou d’obtenir els comptes anuals al Registre Mercantil, i si la xifra de fons propis està per sota de la meitat del capital social, automàticament pot demandar a l’administrador.
Per consegüent, és molt important que els administradors de les empreses parin esment als comptes anuals, especialment a l’apartat de Patrimoni net i en concret al de “Fons propis”.
De totes maneres, recordi que, si la situació comptable explicada aquí li succeís, sempre podríem augmentar o reduir capital, per salvar la situació.
CALENDARI OFICIAL DE FIRES COMERCIALS INTERNACIONALS DE L’ANY 2021
El present calendari és temptatiu respecte a les dates de celebració de les fires que s’hi indiquen, a causa de les restriccions a la mobilitat que poden venir imposades per l’evolució de la pandèmia de la COVID-19 en el moment de celebració de cada saló.
Llegir més
Calendari oficial de fires comercials internacionals de l’any 2021
El present calendari és temptatiu respecte a les dates de celebració de les fires que s’hi indiquen, a causa de les restriccions a la mobilitat que poden venir imposades per l’evolució de la pandèmia de la COVID-19 en el moment de celebració de cada saló.
L’informem que al BOE del dia 22 de desembre s’ha publicat la Resolució del 10 de desembre de 2020, de la Secretaria d’Estat de Comerç, per la qual s’aprova el calendari oficial de fires comercials internacionals de l’any 2021.
El present calendari és temptatiu respecte a les dates de celebració de les fires que s’hi indiquen, a causa de les restriccions a la mobilitat que poden venir imposades per l’evolució de la pandèmia de la COVID-19 en el moment de celebració de cada saló.
Vegeu el calendari.