Com ja sap, des del passat 1 de gener el Regne Unit ha deixat de formar part de la Unió Europea (“Brexit”). Aquest fet té un efecte directe sobre molts autònoms i pimes espanyoles que realitzen operacions amb empreses d’aquesta regió.

Al gener de 2020, el Regne Unit va signar de manera definitiva la sortida de la Unió Europea, si bé aquesta sortida no va ser immediata, atès que es va concedir un període de transició fins al 31 de desembre de 2020 per tancar les negociacions amb els organismes i institucions europees i acabar de fixar els termes i condicions d’aquesta sortida.

Una vegada finalitzat aquest període transitori i signat l’Acord de Comerç i Cooperació entre totes dues parts, cal que analitzem els canvis que es produiran a les transaccions que es realitzin entre els països membres de la Unió Europea i el Regne Unit, així com el tractament fiscal que tindran les operacions una vegada materialitzada la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

Ara ens detindrem a explicar la conseqüències del Brexit en l’IVA a partir de 2021. 

1. Lliuraments de béns

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea una vegada finalitzat el període transitori (1 de gener de 2021) suposa, entre altres qüestions, que els fluxos de mercaderies entre Espanya i el Regne Unit deixaran de tenir la consideració d’operacions intracomunitàries per passar a estar subjectes a formalitats duaneres.

Això implica, en el cas de l’entrada de mercaderies al territori d’aplicació de l’IVA espanyol (península i Balears) procedents del Regne Unit, la liquidació de l’IVA en el moment de la importació per la duana, tret que l’empresa opti pel pagament de l’IVA diferit. Per a això haurà de presentar l’IVA mensualment. En el cas que el període de declaració fos trimestral, es podrà canviar a mensual mitjançant la inscripció al Registre de devolució mensual (REDEME). En aquest cas, l’empresa quedarà obligada al Subministrament Immediat d’Informació (SII).

La base imposable de l’IVA en la importació és el valor en duana afegint els següents conceptes si no hi estan compresos:

1. Els impostos, drets, exaccions i altres gravàmens que es reportin amb motiu de la importació, excepte l’IVA.
2. Les despeses accessòries, com les comissions i les despeses d’embalatge, transport i assegurança que es produeixin fins al primer lloc de destinació dels béns a l’interior de la Comunitat.

Les mercaderies que siguin transportades des del territori d’aplicació de l’IVA espanyol (península i Balears) al Regne Unit seran exportacions i estaran exemptes d’IVA.

En el cas que l’empresari espanyol efectuï lliuraments de béns a particulars anglesos no serà aplicable el règim de vendes a distància.

Els intercanvis de mercaderies amb Irlanda del Nord tindran el mateix tractament que els efectuats amb un Estat membre d’acord amb el protocol Irlanda-Irlanda del Nord. Aquest tractament no s’estén als serveis.

Moviments de mercaderies des del Regne Unit als 27 Estats membres al moment de la retirada:

Per evitar una doble tributació, les mercaderies de les quals se n’iniciï el transport des del Regne Unit a un dels 27 Estats membres abans del 1 de gener de 2021 i arribin al seu destí amb posterioritat a aquesta data, s’hauran de presentar a la duana però no tributaran com a importació sinó com a adquisició intracomunitària, i s’hauran d’incloure als estats recapitulatius (model 349 en el cas d’Espanya). Les autoritats duaneres podran requerir a l’importador la prova de l’inici del transport abans del 1 de gener de 2021 mitjançant els documents de transport.

• Preguntes freqüents (INFORMA): IVA diferit en la importació
• Subministrament Immediat d’Informació de l’IVA (SII)

2. Prestacions de serveis

S’aplicaran les regles de localització previstes als articles 69 i 70 LIVA, tenint en compte que el Regne Unit deixa de pertànyer a la Unió Europea i en particular, la regla d’ús efectiu recollida a l’article 70.Dos LIVA, de manera que estaran subjectes a l’IVA espanyol els serveis enumerats en aquest article quan es localitzin al Regne Unit però la seva utilització o explotació efectiva es realitzi al territori d’aplicació de l’IVA espanyol.

Per determinar on es localitza un servei prestat a un client establert al Regne Unit o rebut d’empresaris d’aquest país disposem de l’eina d’ajuda “Localitzador de prestacions de serveis”:

• Localitzador de prestació de serveis

3. NIF-IVA i model 349

Atès que les operacions realitzades entre Espanya i el Regne Unit deixen de qualificar-se d’intracomunitàries no s’hauran d’informar a través de la declaració recapitulativa model 349.

Les empreses espanyoles que realitzin operacions amb el Regne Unit tampoc tindran l’obligació d’identificar-se mitjançant NIF-IVA.

En el cas de realitzar operacions duaneres (importacions o exportacions), hauran de disposar d’un número EORI.

Sol·licitud número EORI

S’han de tenir en compte les següents particularitats:

1. L’Acord de Retirada garanteix que els moviments de mercaderies que hagin començat abans de la retirada del Regne Unit de la UE es realitzin de conformitat amb les normes de la Unió vigents en el moment d’iniciar-se el desplaçament.
2. L’Acord de Retirada inclou un Protocol per a Irlanda del Nord, que a l’efecte de l’IVA continuarà formant part de la UE respecte dels lliuraments de béns. Per a això, el Regne Unit crearà un NIVA específic amb el prefix XI per a les empreses que es puguin acollir a aquest Protocol.

A conseqüència de l’anterior, a l’efecte de la seva inclusió en el model 349, s’aplicaran les següents regles respecte de les operacions realitzades amb el Regne Unit i Irlanda del Nord:

1. Per als períodes 1M i 1T de 2021, el model 349 admetrà els prefixos GB i XI excepte per a les claus d’operació “S” o “I”, que no admetran cap d’aquests prefixos.
2. Per als períodes 2M a 12M i 2T a 4T de 2021 només s’admetrà el prefix XI, excepte per a les claus d’operació “S” o “I”.
3. Per a les rectificacions d’operacions anteriors a 2021, només s’admetrà el prefix GB.
4. Per a les rectificacions d’operacions del 1M o 1T de 2021, s’admetran els prefixos GB i XI, excepte per a les claus d’operació “S” o “I”, que no admetran cap d’aquests prefixos.
5. Per a les rectificacions d’operacions de 2M a 12M i 2T a 4T de 2021, només s’admetrà el prefix XI, excepte per a les claus d’operació “S” o “I”.

Informació del Govern britànic:

Efectes del Protocol d’Irlanda del Nord en l’IVA:

• Comprovi si està comerciant sota el protocol d’Irlanda del Nord
• L’IVA en operacions amb béns entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord

4. Representant fiscal

Els empresaris establerts al Regne Unit que realitzin operacions subjectes a l’IVA a la península i Balears, han de nomenar un representant a l’efecte del compliment de les obligacions imposades en la Llei 37/1992, de l’impost sobre el valor afegit, tret que existeixin amb el Regne Unit instruments d’assistència mútua anàlegs als instituïts a la Comunitat (art. 164.U.7è LIVA).

5. Règim especial de prestació de serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió o electrònics (MOSS)

Els empresaris establerts al Regne Unit que apliquin el règim de Mini One-Stop Shop (MOSS) per a les prestacions de serveis de telecomunicacions, radiodifusió i electrònics a particulars residents a la Unió Europea, hauran de canviar la seva identificació MOSS i registrar-se en un Estat membre en el règim de no establerts a la Unió.

Els empresaris identificats a Espanya inclouran a la declaració d’IVA MOSS del quart trimestre de 2020 (model 368) els serveis prestats al Regne Unit durant aquest trimestre, encara que hauran de presentar aquesta declaració des del dia 1 al 20 de gener de 2021, això és, una vegada finalitzat el període transitori el 31 de desembre de 2020. En el cas que hagin de modificar les declaracions de l’IVA MOSS, relatives a trimestres del 2020 o anteriors, a la part corresponent a serveis prestats al Regne Unit, podran fer-ho només fins al 31 de desembre de 2021.

• Règim de Mini One-Stop Shop (MOSS)

6. Devolució IVA suportat al Regne Unit

Els empresaris i professionals establerts a la península i Balears que adquireixin béns i serveis al Regne Unit durant l’any 2020 només podran sol·licitar la devolució de les quotes de l’IVA allí suportades fins al 31 de març de 2021. Haurà de fer-ho a través del web de l’AEAT conforme al procediment aplicable als Estats membres. A través del següent enllaç pot accedir al model:

Model 360　

Els empresaris establerts a la península i Balears que adquireixin mercaderies i serveis al Regne Unit a partir del 1 de gener de 2021 i desitgin sol·licitar la devolució de l’IVA suportat, ja no podran presentar la seva sol·licitud per via electrònica a través de la pàgina web de l’AEAT de conformitat amb la Directiva 2008/9/CE del Consell, sinó que ho hauran de fer davant l’Administració tributària britànica i conformement a la normativa anglesa.

No obstant això, podran continuar presentant la seva sol·licitud de devolució per via electrònica a través del model 360 quan es refereixi a quotes d’IVA suportat a Irlanda del Nord per l’adquisició o importació de mercaderies. La devolució de les quotes suportades per serveis localitzats a Irlanda del Nord se sol·licitarà segons la normativa anglesa.

Informació del Govern britànic

7. Devolució IVA empresaris establerts al Regne Unit

Els empresaris establerts al Regne Unit i no establerts a Espanya ni a la Comunitat que adquireixin mercaderies i serveis al territori d’aplicació de l’IVA espanyol (península i Balears) i desitgin sol·licitar la devolució de l’IVA suportat, ja no podran presentar la seva sol·licitud per via electrònica, de conformitat amb la Directiva 2008/9/CE del Consell, i ho hauran de fer conformement a la Directiva 86/560/CEE del Consell.

Serà necessari que el sol·licitant nomeni un representant resident al territori d’aplicació de l’IVA espanyol i que existeixi reciprocitat de tracte al Regne Unit respecte a les empreses espanyoles, excepte en els següents casos:

1. Plantilles, motlles i equips adquirits o importats per ser utilitzats en la fabricació de béns que siguin exportats amb destinació a l’empresari o professional no establert o destruïts.
2. Serveis d’accés, hostaleria, restauració i transport vinculats amb l’assistència a fires, congressos i exposicions de caràcter comercial o  professional que se celebrin al territori d’aplicació de l’impost (península i Illes Balears).
3. Béns i serveis destinats a la prestació dels serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i electrònics per empresaris que apliquin la MOSS.

D’acord amb la Resolució de 4 de gener de 2021 de la Direcció General de Tributs existeix reciprocitat de tracte al Regne Unit, sense que calgui que l’empresari aporti documentació que el justifiqui. No obstant això, s’ha de tenir en compte que el Regne Unit no retorna les quotes suportades o satisfetes:

1. Per béns i serveis adquirits que no s’afectin a l’activitat empresarial o professional
2. Per béns i serveis que es destinin a la revenda.
3. Per béns i serveis que es refereixin a espectacles o serveis de caràcter recreatiu.
4. Per l’adquisició d’un vehicle automòbil.
5. Del 50% de l’IVA suportat pel lloguer o l’arrendament financer d’un vehicle automòbil.

Per tant, tampoc procedirà la devolució de les quotes d’IVA suportades a Espanya en aquests supòsits.　

Els empresaris establerts a Irlanda del Nord i no establerts a Espanya ni a la Comunitat podran continuar presentant la seva sol·licitud de devolució per via electrònica, de conformitat amb la Directiva 2008/9/CE del Consell, però només respecte a les quotes de l’IVA suportat en l’adquisició o importació de mercaderies a la península i Balears. La devolució de les quotes suportades per serveis localitzats al territori d’aplicació de l’IVA espanyol se sol·licitarà segons el procediment previst a la Directiva 86/560/CEE del Consell.

En el cas de l’IVA suportat abans de l’1 de gener de 2021 no serà aplicable l’exigència de reciprocitat, l’obligació de nomenar representant, ni determinades limitacions i condicions addicionals. No obstant això, l’Administració podrà requerir al sol·licitant que provi la seva condició de subjecte passiu de l’impost i aporti les factures. La sol·licitud s’haurà de presentar abans de l’1 d’abril de 2021.

• Sol·licituds de devolució de quotes d’IVA suportades al territori d’aplicació de l’impost Espanyol per empresaris o professionals establerts a tercers països amb els qui es tingui reconeguda l’existència de reciprocitat o sense reciprocitat per a determinats béns i serveis.
• Resolució de 4 de gener de 2021, de la Direcció General de Tributs, sobre la devolució de l’impost sobre el valor afegit als empresaris o professionals establerts als territoris del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (BOE, 5 de gener de 2021).

8. Devolució IVA a viatgers anglesos

A partir del 1 de gener de 2021, els viatgers procedents del Regne Unit (excepte Irlanda del Nord) podran sol·licitar la devolució de l’IVA corresponent a les seves compres durant la seva estada a la península i Balears, la resta d’Estats membres de la Unió Europea o Irlanda del Nord.

Més informació en el següent enllaç: Compres. Devolució IVA.

9. Informació de la Comissió Europea

A través dels següents enllaços podrà accedir a la pàgina web de la Comissió Europea dedicada a la retirada del Regne Unit de la UE.

Hi trobarà informació sobre els efectes del Brexit en la imposició indirecta.

La informació es troba disponible en anglès i, en alguns casos, castellà.

• FAQ de la Comissió de la UE (24-01-2020)
• Campanya de la Comissió Europea per al final del període de transició del Brexit
• Directrius de la Unió Europea sobre l’IVA en lliuraments de béns (versió en anglès)
• Directrius de la Unió Europea sobre l’IVA en prestacions de serveis (versió en anglès)

10. Informació del Govern britànic

A través del següent enllaç podrà accedir a la pàgina informativa del Govern britànic en relació amb el Brexit, dirigida als operadors situats a la Unió Europea que realitzin operacions amb el Regne Unit (es troba disponible en diversos idiomes, inclòs el  castellà):

https://www.gov.uk/eubusiness

• Més informació
  • Devolució IVA suportat al Regne Unit
  • Devolució IVA a turistes al Regne Unit
  • Efectes del Protocol d’Irlanda del Nord en l’IVA:
    • Comprovi si està comerciant sota el Protocol d’Irlanda del Nord
    • L’IVA en operacions amb béns entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord

 

L’informem que l’AEAT ha publicat una nota al seu web sobre els terminis de presentació i ingrés dels nous impostos sobre transaccions financeres (taxa Tobin) i sobre determinats serveis digitals (taxa Google).

Impost sobre transaccions financeres

L’impost sobre les transaccions financeres aprovat per la Llei 5/2020, de 15 d’octubre (BOE 16 d’octubre), va entrar en vigor el 16 de gener de 2021.

El seu període de liquidació és mensual i el termini de presentació ordinari és del 10 al 20 del mes següent al període de liquidació mensual corresponent.

No obstant això, per a aquest primer exercici d’aplicació, 2021, la presentació i ingrés de les autoliquidacions corresponents als mesos de gener i febrer de 2021, s’efectuarà en el termini previst per a la presentació i ingrés de l’autoliquidació corresponent al mes de març de 2021 (del 10 al 20 d’abril de 2021). Per tant, les primeres autoliquidacions de l’impost no es presentaran fins al 10 d’abril de 2021.

Impost sobre determinats serveis digitals

L’impost sobre determinats serveis digitals aprovat per la Llei 4/2020, de 15 d’octubre (BOE 16 d’octubre), també va entrar en vigor el 16 de gener de 2021.

El seu període de liquidació és trimestral. Actualment el termini de presentació, previst al projecte d’ordre ministerial que aprovarà el model d’autoliquidació de l’impost, és el mes següent al període de liquidació corresponent.

No obstant això, per a aquest primer exercici d’aplicació, 2021, la presentació i ingrés de l’autoliquidació del primer trimestre del 2021, s’efectuarà en el termini previst per a la presentació i ingrés de l’autoliquidació corresponent al segon trimestre de 2021 (del 1 al 31 de juliol de 2021). Per tant, les primeres autoliquidacions de l’impost no es presentaran fins al 1 de juliol de 2021.

La situació generada per la pandèmia de la COVID-19, ha fet que tant treballadors per compte d’altri com treballadors per compte propi o autònoms s’hagin hagut de veure obligats a treballar des de casa. Doncs bé, en aquest últim supòsit es pot generar el dubte d’una persona física autònoma que ha desenvolupat la seva activitat al seu despatx o local fins al moment del confinament general, quan ja no ha pogut acudir al despatx o local i ha començat a treballar des del habitatge habitual. Això ha portat a fer un ús professional d’alguns subministraments (llum, internet, etc.), amb el consegüent augment de la despesa habitual, fet que ens remet a preguntar-nos sobre la deduïbilitat en l’IRPF de les despeses derivades d’aquests subministraments.

La Direcció General de Tributs (DGT) respon a aquesta qüestió respon en la consulta vinculant V3461-20 de 30 de novembre de 2020, que assenyala que no seran deduïbles en l’IRPF les despeses per subministraments de llum, Internet, d’un autònom que, de manera excepcional per la pandèmia de la COVID-19, treballi des de casa seva.

La qüestió es resol acudint a l’art. 30.2.5a.b) de la Llei 35/2006 (Llei IRPF) referent a les despeses deduïbles de subministrament quan l’activitat s’exerceix al domicili habitual. La regulació precisa que perquè determinats subministraments de l’habitatge habitual del contribuent puguin tenir la consideració de despeses deduïbles d’una activitat econòmica desenvolupada per ell, és necessari que l’habitatge habitual es trobi parcialment afecta a l’activitat. Com en aquest cas l’habitatge no es trobava parcialment afecte a l’activitat, sinó que la seva utilització ha estat motivada per una circumstància ocasional i excepcional, les despeses per subministrament no es podran deduir.

Com ja sap, l’edat de jubilació augmenta cada any de manera gradual. En 2021 aquesta edat és a 65 anys per als qui portin cotitzats 37 anys i tres mesos o més, o 66 anys en la resta de casos

Atenció. L’edat oficial de jubilació en 2021 sofreix un nou retard i se situa ja a 66 anys, sempre que s’acreditin almenys 15 anys de cotització. No obstant això, s’hi podrà accedir amb 65 anys si s’acrediten 37 anys i 3 mesos de cotització.

Això implica també un retard en l’edat de la jubilació anticipada, ja que va vinculada a l’edat legal de jubilació.

Respecte a la jubilació anticipada:

• Per voluntat pròpia. En aquest cas l’afectat haurà de tenir, com a màxim, una edat inferior en dos anys a l’edat legal. És a dir, en 2021 haurà de tenir almenys 63 anys si ha cotitzat 37 anys i tres mesos, o 64 anys en els altres casos.
• Per cessament involuntari. Si un treballador veu extingit el seu contracte per causes alienes a la seva voluntat es podrà jubilar anticipadament a una edat inferior en quatre anys, com a màxim, a les edats legals indicades per a la jubilació normal: 61 anys si ha cotitzat 37 anys i tres mesos, o 62 anys en la resta de casos.

Base reguladora de la pensió

En 2021, per al càlcul de la pensió de jubilació, es tindran en compte els últims 24 anys cotitzats, és a dir, un any més que en 2020.

Percentatge aplicable a la base reguladora

Des del 1 de gener de 2020 i fins al 31 de desembre de 2022, per arribar al 100% de la base reguladora, s’exigeix tenir un total de 36 anys cotitzats.

Pròrroga de l’anomenada «clàusula de salvaguarda per a la jubilació».

Després de dues pròrrogues, el 31/12/2020 va finalitzar la possibilitat d’aplicar la regulació de la jubilació anterior a la Llei 27/2011 a determinats col·lectius de persones, als quals se’ls hagués extingit la seva relació laboral abans del 2013, previsió que pal·liava els efectes que la nova regulació causava a aquells treballadors que van sortir del mercat laboral a edat avançada, sense haver pogut reprendre la seva carrera professional, la qual cosa suposava una important afectació directa en les seves cotitzacions i prestacions.

Doncs bé, inicialment aquesta possibilitat finalitzava el 31/12/2018, i en un primer moment es va prorrogar fins al 31/12/2019 i després fins al 31/12/2020, i per tant el 01/01/2021 desapareix legalment aquesta possibilitat. No obstant això, el Govern ha assumit públicament el compromís d’aprovar, com més aviat millor, les modificacions legislatives necessàries, perquè es pugui prorrogar aquesta possibilitat excepcional i que es continuï aplicant la normativa anterior durant l’any 2021.

En aquest sentit el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha prorrogat fins al 31 de desembre de 2021 la denominada clàusula de salvaguarda de la jubilació. D’aquesta manera, es garanteixen els requisits i condicions previs a la Llei 27/2011 per a la jubilació d’aquelles persones la relació laboral de les quals s’hagi extingit abans del 1 d’abril de 2013, que no hagin estat donades d’alta en cap altre règim de la Seguretat Social.

També es poden acollir a aquesta clàusula les persones amb relació laboral suspesa o extingida a conseqüència de decisions adoptades en expedients de regulació d’ocupació, o per mitjà de convenis col·lectius de qualsevol àmbit, acords col·lectius d’empresa, així com per decisions adoptades en procediments concursals, aprovats, subscrits o declarats amb anterioritat al 1 d’abril de 2013.

Revaloració de les pensions

Com en 2020, enguany la revaloració de les pensions serà del 0,9%.

1. Increment de les quotes d’autònoms

La Seguretat Social pretén recuperar quantitats perdudes al llarg de l’exercici 2020, tenint en compte especialment l’ajornament de les quotes dels treballadors autònoms per raó de la crisi sanitària.

La Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2021, ha incrementat, amb la pujada dels tipus impositius, la quota a abonar per aquest col·lectiu. L’increment, per liquidar el deute dels autònoms corresponent als mesos pendents de pagament (xifrada per la Seguretat Social entre 22,5 i 97,6 euros per treballador) porta a una pujada que, segons l’Executiu, es produirà de manera progressiva, tractant que els treballadors amb una base de cotització més alta paguin més.

A grans trets, la Llei de pressupostos generals de l’Estat no eleva les bases i tipus de cotització del RETA, excepte els tipus de contingències professionals (que pugen de l’1,1% a l’1,3%) i els de cessament d’activitat (del 0,8% al 0,9%), segons va preveure en el seu moment el Reial decret llei 28/2020.

La pujada del tipus de cotització per cessament d’activitat implica que els autònoms estan pagant des de gener un 0,3% més en les seves quotes.

La quota mínima ha ascendit a 289 euros al mes (9 euros més respecte al mes de novembre de 2020), i la quota màxima és de 1.233 euros (l’anterior era de 1.221,03, la qual cosa suposa un augment d’entre 3 i 12 euros).

Quant als beneficiaris de la tarifa plana, no es veuran afectats per la pujada. Recordem que al gener de 2019 ja es va incrementar aquesta quota.

Vegem aquests aspectes en la Llei de pressupostos, reflectits també al Butlletí RED 1/2021, publicat per la Seguretat Social el passat 5 de gener.

2. Bases màximes i mínimes de cotització

• La base màxima de cotització és de 4.070,10 euros mensuals.
• La base mínima de cotització és de 944,40 euros mensuals.

Autònoms de fins a 46 anys (a 1 de gener)

La base de cotització dels treballadors autònoms que, el dia 1 de gener de 2021 tinguessin una edat inferior a 47 anys, serà la que escullin entre les bases màxima i mínima. Podran fer la mateixa elecció treballadors autònoms que en aquesta data tinguessin una edat de 47 anys i la seva base de cotització el mes de desembre de 2020 hagi estat igual o superior a 2.052,00 euros mensuals, o que causin alta en aquest règim especial amb posterioritat a  aquesta data.

En un altre cas, la seva base màxima de cotització serà de 2.077,80 euros mensuals.

Autònoms de 47 anys (a 1 de gener)

Per part seva, els treballadors autònoms que, a 1 de gener de 2021, tinguessin 47 anys, si la seva base de cotització fos inferior a 2.052,00 euros mensuals, no podran triar una base de quantia superior a 2.077,80 euros mensuals, tret que exercitin la seva opció en aquest sentit abans del 30 de juny de 2021, la qual cosa produirà efectes a partir del 1 de juliol del mateix any, o que es tracti del cònjuge supervivent del titular del negoci que, com a conseqüència de la seva defunció, s’hagi hagut de posar al capdavant del negoci i donar-se d’alta en aquest règim especial amb 47 anys. En aquest cas no existirà aquesta limitació.

Autònoms de 48 anys o més (a 1 de gener)

La base de cotització dels treballadors autònoms que, a 1 de gener de 2021, tinguin 48 anys o més complerts, estarà compresa entre les quanties de 1.018,50 i 2.077,80 euros mensuals, tret que es tracti del cònjuge supervivent del titular del negoci que, com a conseqüència de la seva defunció, s’hagi hagut de posar al capdavant del negoci i donar-se d’alta en aquest règim especial amb 45 anys o més, i en aquest cas, l’elecció de bases estarà compresa entre les quanties de 944,40 i 2.077,80 euros mensuals.

No obstant això, els treballadors autònoms que amb anterioritat a 50 anys haguessin cotitzat en qualsevol dels règims del sistema de la Seguretat Social per espai de 5 anys o més, es regiran per les següents regles:

• Si l’última base de cotització acreditada hagués estat igual o inferior a 2.052,00 euros mensuals, hauran de cotitzar per una base compresa entre 944,40 euros mensuals i 2.077,80 euros mensuals.
• Si l’última base de cotització acreditada hagués estat superior a 2.052,00 euros mensuals, hauran de cotitzar per una base compresa entre 944,40 euros mensuals i l’import d’aquella, amb el topall de la base màxima de cotització.

L’última de les dues regles anteriors és aplicable, així mateix, respecte als treballadors autònoms que amb 48 o 49 anys haguessin exercitat una opció prevista en la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2011 (aquesta norma va permetre triar una base superior a la legal a 1.682,70 euros si es realitzava abans del 30 de juny de 2011).

Autònoms dedicats a la venda ambulant o a domicili

Els treballadors autònoms dedicats a la venda ambulant o a domicili (CNAE 4781 Comerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en llocs de venda i mercats ambulants; 4782 Comerç al detall de productes tèxtils, peces de vestir i calçat en parades de venda i mercats ambulants; 4789 Comerç al detall d’altres productes en parades de venda i mercats ambulants i 4799 Comerç al detall d’altres tipus fora d’establiments, excepte en parades de venda i mercats ambulants) poden triar, com a base mínima de cotització a partir del 1 de gener de 2021:

• Una base de 944,40 euros mensuals; o
• Una base de 869,40 euros mensuals.

Per part seva, els treballadors autònoms dedicats a la venda a domicili (CNAE 4799) poden optar per una base mínima de cotització, a partir del 1 de gener de 2021, de 944,40 euros mensuals, o bé per una base de 519,30 euros mensuals.

3. Tipus de cotització en la LPGE de 2021

Els tipus de cotització en aquest règim especial de la Seguretat Social des del 1 de gener de 2021 són els següents:

• Per a les contingències comunes, el 28,30%. Quan, conforme al que es disposa en l’article 315 LGSS, es tingui coberta la incapacitat temporal en un altre règim de la Seguretat Social, s’aplicarà una reducció en la quota que correspondria ingressar d’acord amb un coeficient reductor a establir anualment per l’ordre per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, fons de garantia salarial i formació professional.
• Com s’ha expressat anteriorment, s’ha produït un increment en el concepte de contingències professionals, fins a l’1,3%. D’aquest percentatge, el 0,66% correspon a la contingència d’incapacitat temporal i el 0,64% a la d’incapacitat permanent, mort i supervivència.
• Quant als autònoms exclosos de cotitzar per contingències professionals, han de cotitzar per un tipus del 0,1% per al finançament de les prestacions previstes en els Capítols VIII (risc durant l’embaràs) i IX (risc durant la lactància natural) del Títol II de la LGSS.

4. Supòsits de pluriactivitat

En matèria de pluriactivitat, la Llei recull el següent: els treballadors autònoms que, per raó d’una feina per compte d’altri desenvolupada simultàniament, cotitzin en règim de pluriactivitat, i ho facin durant l’any 2021, tenint en compte tant les cotitzacions efectuades en aquest règim especial com les aportacions empresarials i les corresponents al treballador al règim de la Seguretat Social que correspongui per la seva activitat per compte d’altri, tindran dret al reintegrament del 50% de l’excés en què les seves cotitzacions per contingències comunes superin la quantia 12.917,37 euros, amb el topall del 50% de les quotes ingressades a aquest règim especial per raó de la seva cotització per les contingències comunes.

La Tresoreria General de la Seguretat Social abonarà el reintegrament que en cada cas correspongui abans del 1 de maig de l’exercici següent, excepte quan concorrin especialitats en la cotització que impedeixin efectuar-lo en aquest termini o que sigui necessària l’aportació de dades per part de l’interessat, i en aquest cas el reintegrament es realitzarà amb posterioritat a aquesta data.

5. Cooperatives de treball associat

Als socis treballadors de les cooperatives de treball associat dedicats a la venda ambulant, que percebin ingressos directament dels compradors, els serà aplicable, a l’efecte de la cotització, l’assenyalat anteriorment sobre els codis CNAE 4781 i similars.

En els supòsits en què s’acrediti que la venda ambulant es duu a terme en mercats tradicionals o «mercats ambulants», amb horari de venda inferior a vuit hores al dia, es podrà triar entre cotitzar per una base de 944,40 euros mensuals, o una base de 519,30 euros mensuals (aquesta mateixa opció es permet, així mateix, a qualsevol persona que es dediqui de manera individual a aquesta venda amb horari de venda inferior a vuit hores al dia, sempre que no disposin d’establiment fix propi, ni produeixin els articles o productes que venguin).

Els socis treballadors de cooperatives de treball associat dedicats a la venda ambulant que van quedar inclosos en el RETA en aplicació del que s’estableix en la Llei 2/2008, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2009, tenen dret, durant 2021, a una reducció del 50% de la quota a ingressar.

A aquesta mateixa reducció tenen dret els socis treballadors de cooperatives de treball associat dedicats a la venda ambulant que hagin iniciat la seva activitat i que hagin quedat inclosos en el règim especial esmentat a partir del 1 de gener de 2009.

La reducció s’aplicarà sobre la quota que resulti d’aplicar, sobre la base mínima triada, el tipus de cotització vigent en el RETA.

6. Autònoms amb treballadors contractats en 2020

Per als treballadors autònoms que en algun moment de l’any 2020 i de manera simultània hagin tingut contractat al seu servei un nombre de treballadors per compte d’altri igual o superior a 10, la base mínima de cotització a partir del 1 de gener de 2021 és de 1.214,10 euros mensuals.

Aquesta base mínima de cotització també és aplicable des del 1 de gener de 2021 als treballadors autònoms inclosos en el RETA a l’empara del que s’estableix en l’article 305.2.b) i e) LGSS (és a dir, consellers o administradors de societats de capital, així com a socis treballadors de societats laborals amb participació mínima del 50%), a excepció d’aquells que causin l’alta inicial en aquest règim, durant els 12 primers mesos de la seva activitat, a comptar des de la data d’efectes d’aquesta alta.

7. Sistema especial per a treballadors per compte propi agraris

Des del 1 de gener de 2021, els tipus de cotització per contingències comunes dels treballadors inclosos a aquest sistema especial (inclòs al RETA) són els següents:

• Respecte de les contingències de cobertura obligatòria, quan el treballador hagi optat per triar com a base de cotització una base compresa entre 944,40 euros mensuals i 1.133,40 euros mensuals, el tipus de cotització aplicable serà del 18,75%.
• Si el treballador hagués optat per una base de cotització superior a 1.133,40 euros mensuals, a la quantia que excedeixi d’aquesta última li serà aplicable el tipus de cotització del 26,50%.
• Respecte a la millora voluntària de la incapacitat temporal per contingències comunes, el tipus de cotització a aplicar a la quantia completa de la base de cotització de l’interessat serà del 3,3%, o del 2,8% si l’interessat està acollit a la protecció per contingències professionals o per cessament d’activitat.

Per a les contingències d’accidents de treball i malalties professionals s’aplicaran els tipus de la tarifa de primes inclosa en la disposició addicional quarta de la Llei 42/2006, de 28 de desembre.

En el cas que els interessats no haguessin optat per la cobertura de la totalitat de les contingències professionals, es continuarà abonant, en concepte de cobertura de les contingències d’incapacitat permanent i mort i supervivència, una quota resultant d’aplicar a la base de cotització triada el tipus de l’1%.

Els treballadors inclosos en aquest sistema que no hagin optat per donar cobertura, en l’àmbit de protecció dispensada, a la totalitat de les contingències d’accidents de treball i malalties professionals, efectuaran una cotització addicional equivalent al 0,1% sobre la base de cotització triada, per al finançament de les prestacions previstes en els Capítols VIII (risc durant l’embaràs) i IX (risc durant la lactància natural) del Títol II de la LGSS.

El procés concursal està canviant per a bé en aquest país. Anteriorment, les liquidacions eren ruïnoses, es venia gairebé tot com a ferralla o a preus regalats, es destruïen llocs de treball i els procediments s’eternitzaven durant lustres.

Ha de tenir en compte que més del 90% dels concursos de creditors acaben en liquidació, i a causa del col·lapse judicial, s’eternitzen i els actius s’acaben devaluant.

La fórmula anglesa del “pre-pack” concursal ha arribat per quedar-se i de fet per desenvolupar-se. Això és el que estan implantant els jutges del Mercantil a Barcelona, juntament amb els professionals dedicats al dret concursal i el Departament d’Empresa de la Generalitat.

De fet, si la seva empresa es troba en dificultats, o preveu que pot acabar en concurs o en liquidació, l’eina de la Generalitat el pot ajudar a trobar un comprador o fins i tot a trobar inversió o finançament.

Concretament, l’enllaç web per accedir al servei habilitat per la Generalitat, és el següent:

https://canalempresa.gencat.cat/ca/01_que_voleu_fer/04_canvis_i_tancament/03_venda_unitats_productives/index.html?p

En aquests formularis interactius, es permet informar l’administració pública de l’actiu de la societat, dels deutes existents, de la composició del capital social, del volum de facturació i de les dades més rellevants. Això permet que interessats i inversors puguin comprar la unitat productiva, amb una visió interna de l’empresa, més enllà de la comptabilitat, i tenir un mediador com l’administració pública que pot assegurar la transparència del negoci jurídic.

Això ja es fa des de fa anys al Regne Unit, i és conegut com a “pre-pack administration”, que permet vendre de manera ràpida a un empresari interessat del mateix sector o a un inversor, una empresa en funcionament.

Per aquest motiu, si vostè preveu la insolvència de la seva companyia, no dubti a acudir a aquesta eina per a facilitar el “pre-pack”. De la mateixa manera, no dubti a contractar un especialista que el pugui assessorar, perquè el dret concursal és molt complicat i necessita precisió quirúrgica.

Com a empresari, ha de tenir en compte que en el moment en què detecti la insolvència, la llei l’obliga a actuar d’alguna manera. Una de les maneres és presentar un preconcurs, però si la insolvència és insalvable, es veurà obligat a sol·licitar el concurs voluntari. No sol·licitar el concurs a temps, pot implicar-li greus conseqüències al patrimoni.

Igualment, ha de tenir en compte que, si preveu que la seva empresa està caient en la insolvència, la llei no li permet vendre precipitadament els béns, per la qual cosa la millor opció és sol·licitar el concurs de creditors, demanant-li al jutge que nomeni un administrador concursal i activi el “pre-pack” concursal. D’aquesta manera, aconseguirà mantenir els llocs de treball, potser fins i tot el seu, i mantenir la vida de l’empresa.

L’informem que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha assolit un principi d’acord amb les principals associacions d’autònoms (ATA, UPTA i UATAE) per estendre fins al 31 de maig les prestacions per pal·liar la situació dels autònoms com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19.

L’acord suposa la pròrroga dels ajuts vigents, amb lleus modificacions.

La prestació extraordinària per suspensió d’activitat està dirigida a aquells treballadors autònoms amb una suspensió temporal de tota la seva activitat com a conseqüència d’una resolució de les autoritats administratives competents per a la contenció de la pandèmia de la COVID-19. La quantia de la prestació és del 50% de la base mínima de cotització, quantitat que s’incrementa un 20% si el treballador autònom és membre d’una família nombrosa. L’autònom quedarà exonerat de pagar les quotes a la Seguretat Social, encara que aquest període li comptarà com a cotitzat i, en el seu cas, serà compatible amb ingressos del treball per compte d’altri fins a 1,25 vegades el SMI.

Per part seva, la prestació compatible amb l’activitat flexibilitza el requisit d’ingressos. Així, la podran sol·licitar els treballadors la facturació dels quals en el primer semestre de 2021 caigui el 50% (abans era el 75%), enfront del segon semestre de 2019. L’import d’aquesta prestació és el que correspongui per la seva base de cotització.

Els qui no compleixin els requisits per accedir a aquesta prestació ni al cessament ordinari, podran sol·licitar una ajuda extraordinària. La quantia de la prestació en aquest cas és del 50% de la base mínima de cotització i igualment està exonerat d’abonar les quotes i computa com cotitzat. El límit d’ingressos en el primer semestre, per a aquest cas, és 1,2 vegades el SMI.

Finalment, també es manté, adaptant el període de referència, la prestació per a autònoms de temporada, que és del 70% de la base mínima i requereix no tenir ingressos superiors a 6.650 euros en el primer semestre de 2021.

Una altra de les novetats acordades és la suspensió de la pujada progressiva dels tipus de contingències professionals i de cessament (del 0,3%), previst en el Reial decret llei 28/2018, durant aquest període.

La Seguretat Social va abonar al desembre 289,73 milions d’euros a 355.364 treballadors autònoms als quals els ha estat reconeguda alguna de les prestacions posades en marxa.

Font: La Moncloa

L’informem que el Govern ha arribat a un nou acord amb els agents socials per prorrogar els ERTO des del 1 de febrer fins al 31 de maig, que es plasmarà en el corresponent Reial decret per a la seva publicació al BOE.

Les condicions del compromís són similars a les vigents actualment, protegint els treballadors i les empreses, mantenint la flexibilitat del model actual d’ERTO i simplificant la tramitació. La salvaguarda de l’ocupació es prorroga en els termes actuals.

Manteniment de la protecció

L’acord contempla la pròrroga de tots els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) basats en causes relacionades amb la COVID-19.

Dins d’aquests ERTO, es reconeixen de nou exoneracions a empreses que en siguin titulars i que pertanyin a sectors amb una elevada taxa de cobertura per l’expedient i una reduïda taxa de recuperació d’activitat, si bé s’utilitzen criteris objectius més generosos per determinar aquests sectors, la qual cosa dóna lloc a la incorporació de nous CNAE, que impliquen que es protegeixi empreses que donen ocupació a gairebé 50.000 treballadors més.

Els ERTO mantenen la flexibilitat en la seva aplicació.

Nous ERTO

Es preveu expressament la possibilitat que aquelles empreses que es vegin afectades per restriccions que impedeixin o limitin la seva activitat sol·licitin a l’autoritat laboral un ERTO de limitacions o impediment en idèntics termes de tramitació i requisits que els del III Acord Social en Defensa de l’Ocupació.

Els ERTO Covid basats en causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (ETOP) es podran continuar beneficiant tant de la simplificació de tràmits prevista en l’article 23 del Reial decret llei 8/2020 com de la possibilitat, inexistent en la seva regulació ordinària, de tramitar una pròrroga presentant davant l’autoritat laboral un acord en aquest sentit amb la representació unitària o sindical.

Simplificació de tràmits

Les empreses que siguin titulars d’un ERTO per impediment o per limitacions, autoritzat abans o durant la vigència d’aquesta norma, no hauran de sol·licitar i tramitar un nou expedient davant l’autoritat laboral per a passar de l’un a l’altre per a accedir a les exoneracions derivades d’una modulació de les restriccions sanitàries que els facin situar-se en impediment d’activitat des d’una limitació a aquesta, o viceversa.

N’hi haurà prou si remeten una comunicació en aquest sentit a l’autoritat laboral que hagi dictat la resolució corresponent a l’ERTO del qual és titular, i a la representació dels treballadors, per accedir als beneficis. Tampoc serà necessari que remetin una nova sol·licitud col·lectiva de prestacions al SEPE.

Mesures d’acompanyament

Es manté el compromís de manteniment de l’ocupació, en els termes en els quals el recollia el Reial decret llei 30/2020, que implica que les empreses, una vegada complert el període de 6 mesos de salvaguarda derivat de les normes prèvies a aquesta disposició i el que respon als beneficis referits en aquest Reial decret llei (un altre període de 6 mesos), es comprometen, en contrapartida amb els beneficis per les exoneracions regulades en la nova norma, al manteniment de l’ocupació durant un nou període de 6 mesos de durada.

Es mantenen els límits al repartiment de dividends i la transparència fiscal, els límits a la realització d’hores extraordinàries i externalitzacions de l’activitat, la prohibició de l’acomiadament i la interrupció dels contractes temporals.

Mecanismes de protecció

Es continuarà aplicant l’exempció del període de carència, el comptador a zero, l’augment del 50% al 70% del percentatge de càlcul de la base reguladora per als qui hagin consumit 180 dies de prestació, els beneficis aplicables als treballadors fixos discontinus (inclosa la prestació extraordinària) i la millora de protecció de les persones afectades per ERTO amb contracte a temps parcial.

Exoneracions aplicables

Les tipologies d’ERTO amb exoneracions fins al 31 de maig inclouen:

• Sectors ultraprotegits. Aquests sectors, indicats a la llista de codis CNAE adjunta i la seva cadena de valor, tindran unes exoneracions del 85% per a les empreses amb menys de 50 treballadors i del 75% per a les que en tenen 50 o més. Les exoneracions seran les mateixes tant per als treballadors suspesos com per als que es reincorporin als seus llocs de treball. Aquesta llista es va ampliar el passat 22 desembre i ara hi entren nous sectors (5530 -càmpings i aparcament de caravanes-, 7734 – lloguer de mitjans de navegació- 9604 -activitat de manteniment físic-), mentre que en surten tres (1393 -fabricació de catifes-, 2431 -Estiratge en fred- i 3220 – Fabricació d’instruments musicals-).

En aquest llistat s’han inclòs aquelles empreses que la seva CNAE entre finals d’abril i finals de desembre no han recuperat l’activitat en percentatge inferior al 70% i amb un percentatge d’afiliats coberts pels ERTO més gran del 15%.

• Les empreses que vegin impedit el desenvolupament de la seva activitat en algun dels seus centres de treball com a conseqüència de les restriccions administratives per lluitar contra la pandèmia podran sol·licitar un “ERTO d’impediment”. Aquestes empreses tindran una exoneració en les seves cotitzacions a la Seguretat Social durant el període de tancament i fins al 31 de maig de 2021, que serà del 100% de l’aportació empresarial durant el període de tancament i fins al 31 de maig si tenen menys de 50 treballadors i del 90% si en tenen 50 o més.
• ERTO de limitació. Les empreses o entitats que vegin limitat el desenvolupament de la seva activitat en alguns dels seus centres de treball com a conseqüència de decisions o mesures adoptades per autoritats podran sol·licitar a l’autoritat laboral un “ERTO per limitacions”. En aquest cas, les exoneracions seran decreixents fins al 31 de maig destacant, a més, que començaran pel 100% al febrer per a empreses de menys de 50 treballadors i del 90% per a aquelles de 50 treballadors o més.

Actualment, hi ha 704.000 treballadors en ERTO, dels quals 450.000 estan en alguna de les modalitats que comporten exoneracions a la Seguretat Social. Uns 193.000 estaven en ERTO de sectors ultraprotegits, mentre que 49.800 de la seva cadena de valor estaven protegits per aquest mecanisme.

En ERTO d’impediment hi ha 32.000 treballadors protegits i uns altres 175.000 estaven a 18 de gener sota la figura de l’ERTO de limitació. En aquests casos, s’aprecia una oscil·lació del nombre de treballadors protegits, lògica, ja que es van adaptant a les restriccions administratives que es van aprovant. Fora de les modalitats del RD 30/2020, ja sense exoneracions a la Seguretat Social, es mantenen uns altres 254.000 treballadors. Aquestes modalitats es troben en un descens continu.

Font: La Moncloa