L’informem que al DOGC s’han aprovat dues resolucions per les quals s’activen la línia d’ajuts dirigits als comerços de més de 400 m² i establiments situats en centres, galeries i recintes comercials que han tingut pèrdues a causa del tancament del 7 al 24 de gener:  

• RESOLUCIÓ per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió d’ajuts extraordinaris al sector del comerç al detall de productes no essencials en establiments amb una superfície superior a 400 metres quadrats o en establiments o locals comercials que es trobin dins de centres, galeries o recintes comercials, afectats econòmicament per les mesures de salut pública ocasionades per la pandèmia de la COVID-19 (DOGC, 20-01-2021)

• RESOLUCIÓ per la qual s’obre la convocatòria per a la concessió d’ajuts extraordinaris al sector del comerç al detall de productes no essencials en establiments amb una superfície superior a 400 metres quadrats o en establiments o locals comercials que es trobin dins de centres, galeries o recintes comercials, afectats econòmicament per les mesures de salut pública ocasionades per la pandèmia de la COVID-19 (DOGC, 26-01-2021)

Les ajuts tenen per objecte reactivar el sector del comerç al detall davant els efectes causats pel tancament decretat per la Resolució SLT/1/2021, de 4 de gener, mitjançant la qual es van adoptar una sèrie de noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori català.

A qui va dirigit l’ajuda?

• Autònoms i empreses de comerç al detall de productes no essencials que tinguin el seu establiment a Catalunya i que el local on exerceixen l’activitat tingui una superfície superior als 400 m².

• Autònoms i empreses de comerç al detall de productes no essencials, que el local en el qual exerceixen l’activitat estigui situat en un centre o recinte comercial i que no tinguin accés directe des del carrer.

Exclusions: queden excloses com a beneficiàries d’aquestes subvencions les empreses que es troben participades en més d’un 50% per capital públic. Quedant exclosos expressament els fabricants i majoristes que no realitzen venda al detall.

Requisits:

1. En el cas d’empreses amb 50 treballadors o més, donar ocupació, almenys, a un 2% de treballadors amb discapacitat sobre el nombre total de treballadors de l’entitat.
2. Ser un autònom (estar donat d’alta al règim d’autònoms) o una pime.
3. Tenir l’establiment operatiu a Catalunya.
4. Haver suspès l’activitat, d’acord amb la Resolució SLT/1/2021, de 4 de gener, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de Covid -19 al territori de Catalunya, i la Resolució SLT/67/2021, de 16 de gener, per la qual es prorroguen les mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de Covid-19 al territori de Catalunya adoptades per la Resolució SLT/ 1/2021, de 4 de gener.
5. Complir les obligacions tributàries amb l’Estat, la Generalitat de Catalunya i la Seguretat Social.
6. No trobar-se en cap de les circumstàncies que impedeixen adquirir la condició de beneficiari d’acord amb la normativa en matèria de subvencions.
7. Complir els requisits establerts en la normativa en matèria de política lingüística.
8. Complir amb els requisits i obligacions que s’estableixen en les normatives de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut al treball, relacions laborals, erradicació de la violència masclista, igualtat de tracte i inclusió de les persones amb discapacitat.
9. No estar en situació de crisi, és a dir en concurs de creditors
10. Respectar la normativa vigent en matèria de desenvolupament sostenible.
11. En cas que els beneficiaris siguin persones físiques empresàries, cal estar donat d’alta al cens de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE).
12. En cas que la realització de l’activitat utilitzi qualsevol element susceptible de generar drets d’autor, cal complir amb la normativa sobre propietat intel·lectual.
13. Complir amb l’obligació de comunicar l’obtenció d’altres subvencions públiques o privades per a la mateixa activitat.
14. Complir qualsevol altra obligació legal o reglamentària que els pugui afectar.

Atenció. Definició de PIME

D’acord amb l’annex 1 del Reglament (UE) núm. 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d’ajut compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat, dins de la categoria de PIME s’entén:

• Mitjana empresa: ocupa menys de 250 persones i té un volum de negoci anual que no excedeix els 50 milions d’euros o un balanç general anual que no excedeix els 43 milions d’euros.
• Petita empresa: ocupa menys de 50 persones i té un volum de negoci anual o un balanç general anual que no supera els 10 milions d’euros.
• Microempresa: ocupa menys de 10 persones i té un volum de negoci anual o un balanç general anual que no supera els 2 milions d’euros.

Quantia dels ajuts

L’ajut atorgat consistirà en una aportació única per beneficiari de 3.750 euros, que es cobraran quan es resolgui la concessió dels ajuts.

Terminis

El termini per sol·licitar aquests ajuts és del 27 de gener, a les 09.00 h, fins al 10 de febrer de 2021, a les 14.00 h.

Com se sol·licita?

De manera telemàtica. A la sol·licitud s’haurà d’adjuntar:

• Una declaració responsable acreditant que es compleixen els requisits.
• Dues fotografies de l’establiment (una de l’interior i una de la façana).

Els sol·licitants podran consultar si se’ls ha atorgat l’ajut al tauler electrònic de la Generalitat. Aquests ajuts es poden acumular a altres subvencions o ajuts públics i/o privats ja sol·licitats.

El criteri d’atorgament de les subvencions serà l’ordre cronològic de presentació de les sol·licituds.

Quan es rep la resposta de l’administració?

El termini màxim per resoldre i notificar la resolució és de sis mesos, a comptar des de la data en què es publica la convocatòria.

Si transcorregut el termini de sis mesos no s’ha produït la notificació, s’entendrà que la sol·licitud es desestima, per silenci administratiu, d’acord amb l’article 24 de la Llei 39/2015, del 1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l’article 54.2.e) de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Quina resposta es rep?

El titular de la Direcció del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya emetrà una resolució degudament motivada amb indicació sobre si es concedeix o no l’ajut i l’import subvencionat.

Com es rep la resposta?

La resolució de concessió de l’ajut es notificarà mitjançant la publicació en el Tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, sense perjudici que es puguin utilitzar addicionalment altres mitjans electrònics, i ha d’incloure la via del recurs que correspongui. Aquesta publicació substitueix la notificació individual i té els mateixos efectes.

Es pot presentar un recurs si no s’hi està d’acord?

Contra la resolució del titular de la Direcció del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, que no esgota la via administrativa, es pot presentar un recurs d’alçada davant el titular del Departament d’Empresa i Coneixement, en el termini d’un mes comptat des de l’endemà a la notificació de la resolució, d’acord amb els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, del 1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i l’article 76 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Mes informació: vegeu els tràmits

 

L’informem que a la consulta vinculant V3462-20 de 30 de novembre de 2020 de la DGT s’aclareix la fiscalitat de les pagues extraordinàries no abonades com a conseqüència d’ERTO.

En el supòsit analitzat, a l’empresa s’ha dut a terme un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), per la qual cosa les pagues extres corresponents a l’any 2020 no seran retribuïdes als treballadors, i es desconeix quan seran abonades al personal, i es qüestiona si l’empresa ha d’efectuar la retenció en 2020, per les pagues extres de l’any 2020 no cobrades, i en cas afirmatiu com s’ha de reflectir en la declaració de l’IRPF del treballador.

Doncs bé la DGT contesta que sobre la base de l’article 17.1 de la Llei de l’IRPF escau qualificar de rendiments del treball l’import corresponent a les pagues extres corresponents a l’any 2020 no percebudes per la treballadora consultant.

D’altra banda, en matèria de retencions cal assenyalar en principi que l’article 78 del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques, referent al naixement de l’obligació de retenir o d’ingressar a compte- en el seu apartat 1 assenyala que: “Amb caràcter general, l’obligació de retenir naixerà en el moment en què se satisfacin o abonin les rendes corresponents”.

És a dir, que l’empresa ocupadora com a entitat obligada a retenir, haurà de practicar la corresponent retenció a compte sobre les pagues extres corresponents a l’any 2020, en el moment en què les aboni. Atès que en 2020 no s’ha produït aquest abonament, no ha de practicar la corresponent retenció a compte sobre les pagues extraordinàries en aquest any 2020.

L’informem que el Consell de Ministres a la seva reunió de 19-01-2021, ha aprovat la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil per a les comunitats autònomes del Principat de Astúries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia, Aragó, Madrid, La Rioja, i Navarra, en atenció als danys soferts per la tempesta de neu generada per la borrasca Filomena i la posterior onada de fred.

La situació d’emergència provocada pel temporal de neu i fred va començar el 7 de gener i ha conclòs aquest dilluns 18 de gener, quan la Direcció General de Protecció Civil va desactivar la declaració de preemergència en situació operativa 1 i el Pla Estatal General d’Emergència (PLEGEM) va tornar a la seva fase ordinària d’alerta i seguiment permanent.

L’Acord ha estat aprovat a proposta del Ministeri de l’Interior, amb la col·laboració del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública i altres departaments els àmbits competencials dels quals s’han vist afectats pel temporal.

El Consell de Ministres ha acordat la seva aprovació perquè, donada la magnitud dels danys, la greu pertorbació de les condicions de vida de la població en extenses àrees geogràfiques i la paralització total o parcial de bona part dels serveis públics essencials, convé no demorar la declaració de zona afectada per agilitar la tramitació dels ajuts que els afectats vulguin presentar.

Primers ajuts

L’Acord contempla ja ajuts destinats a pal·liar danys personals, en concret els supòsits de defunció i d’incapacitat causats directament pel temporal de neu i fred. També és possible sol·licitar compensació pels danys materials en habitatges i estris així com en establiments industrials, mercantils, agraris, marítim-pesquers, turístics i d’altres serveis.

Tots aquests ajuts, que estaran exempts de l’impost sobre la renda de les persones físiques, són les regulades pel Reial decret 307/2005, de 18 de març, pel qual es determinen les subvencions en atenció a determinades necessitats derivades de situacions d’emergència o de naturalesa catastròfica i s’estableix el procediment per a la seva concessió.

Aquest mateix Reial decret regula també els ajuts a persones físiques o jurídiques que, a requeriment d’algun organisme de l’Administració General de l’Estat, hagin prestat recursos personals, materials o béns per a les feines de superació de les conseqüències del temporal.

Així mateix, les corporacions locals podran veure rescabalades les despeses escomeses per fer front a la situació d’emergència i subvencionades aquelles actuacions inajornables realitzades per garantir la vida i seguretat de les persones i el funcionament dels serveis públics essencials.

L’Acord també estableix una subvenció de fins al 50 per cent del seu cost als projectes que executin els ajuntaments, mancomunitats i diputacions provincials per reparar o restituir infraestructures, equipaments o instal·lacions i serveis de titularitat municipal inclosos en l’article 25.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, així com la xarxa viària de les diputacions provincials. Queden exclosos d’aquests ajuts els treballs duts a terme amb mitjans propis de l’entitat local, siguin materials, maquinària o personal.

Tots els ministres queden a més facultats per declarar les àrees de la seva competència com a zona d’actuació especial perquè els diferents ministeris, els seus organismes autònoms i entitats públiques vinculades o dependents d’ells puguin dur a terme actuacions de restauració de les infraestructures de titularitat estatal compreses en el seu àmbit de competències, que podran declarar d’urgència.

Mesures laborals i fiscals

L’Acord faculta als ministeris de Treball i Economia Social i d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per desenvolupar, si escau, les mesures de caràcter laboral previstes en la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil, que preveu que en el cas que una emergència de protecció civil provoqui extincions o suspensions de contractes de treball o reduccions temporals de la jornada laboral, seran considerats producte d’una situació de força major, prevista en els articles 47 i 51 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors.

En els casos d’extinció del contracte laboral, les indemnitzacions dels treballadors podran ser a càrrec del Fons de Garantia Salarial amb els límits legalment establerts. A més, el Servei Públic d’Ocupació Estatal podrà autoritzar que el temps d’atur no computi a l’efecte de consumir els períodes màxims de percepció establerts i podrà autoritzar que rebin prestacions per desocupació treballadors que no tinguin els períodes de cotització necessaris per tenir-hi dret.

Per part seva, la Tresoreria General de la Seguretat Social podrà exonerar a l’empresari de l’abonament de les quotes de la Seguretat Social mentre duri el període de suspensió d’un contracte laboral, que no obstant això serà considerat com efectivament cotitzat pel treballador.

A més, i tal com recull la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil, els diferents ministeris poden aplicar, en els seus respectius àmbits competencials, exempcions o reduccions en les quotes dels impostos sobre béns immobles o sobre activitats econòmiques per a l’exercici 2021, així com en les taxes de l’Organisme Autònom de la Prefectura Central de Trànsit.

En el cas de l’activitat agrícola realitzada a la zona afectada pel temporal, el Ministeri d’Hisenda, a través dels informes del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, podrà acordar la reducció dels índexs de rendiment net que s’utilitzen per a l’estimació objectiva de l’impost sobre la renda de les persones físiques i el règim especial simplificat de l’impost sobre el valor afegit.

Futura revisió

L’àmbit geogràfic de la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil abasta totes aquelles zones en les quals ja hi ha informació suficient disponible que posa de manifest que han patit els efectes de la borrasca.

No obstant això, el Govern ha deixat oberta la possibilitat d’ampliar la declaració a altres zones que n’hagin pogut quedar excloses. El Ministeri de l’Interior, en col·laboració amb els altres departaments ministerials i les administracions públiques territorials, encara ha d’elaborar una memòria completa que comprengui una estimació dels danys, completi l’elenc de mesures que s’hagin d’adoptar i en quantifiqui el cost.

Una vegada elaborada aquesta memòria, el Consell de Ministres adoptarà si és necessari un nou acord que podrà incloure aquelles noves mesures pal·liatives que es considerin procedents en funció dels danys personals i materials avaluats, la gravetat de la pertorbació de les condicions de vida de la població, el grau de paralització dels serveis públics essencials i les altres circumstàncies rellevants per al restabliment de la normalitat de les zones afectades.

L’informem que l’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats, després de la recent entrada en vigor del Reial decret 901/2020, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre, ha publicat al seu web la Guia per a l’elaboració de plans d’igualtat a les empreses, per facilitar el compliment de la nova obligació legal.

La guia proporciona una metodologia pràctica i senzilla per abordar amb èxit el procés d’implantació dels plans d’igualtat. S’estructura en dos blocs: un de teòric, en el qual s’explica el procediment de negociació i elaboració del pla, i un altre de caràcter més pràctic que ofereix eines i models que les empreses poden descarregar i adaptar a la seva organització i necessitats.

El primer dels blocs conté cinc apartats, un per cada fase del procés:

1. Posada en funcionament

Abordant l’obligació de negociació i de constitució d’una comissió negociadora, persones i òrgans que intervenen, el desenvolupament de les actuacions necessàries, la constitució de la comissió negociadora i el procés de negociació del diagnòstic i pla d’igualtat.

2. Realització del diagnòstic

Assentant les claus bàsiques per a l’anàlisi de la situació de l’empresa que permeti detectar aquells aspectes o àmbits en els quals es puguin produir situacions de desigualtat o discriminació i sobre els quals haurà d’actuar el futur pla d’igualtat. Prestant especial atenció a la recollida d’informació sobre cada matèria imposada normativament i al debat intern i la formulació de propostes de millora que s’inclouran al pla.

3. Disseny, aprovació i registre del pla

Definint objectius, disseny de mesures, establiment d’indicadors de seguiment i avaluació, calendari d’aplicació, aprovació i registre del pla.

4. Implantació i seguiment

On es mostren aspectes a tenir en compte a l’hora de comprovar el grau de desenvolupament de les mesures impulsades i la valoració de resultats.

5. Avaluació

Com el seu nom indica en l’última fase es procedeix a la valoració del grau de consecució dels objectius, resultats i impacte que el pla ha tingut a l’empresa.

Finalment es recopilen una sèrie de formularis (18) associats a les diferents fases i el seu desenvolupament per escrit, així com a les eines i models de suport que l’Institut de la Dona facilita per a cadascuna d’elles. Aquests continguts s’aniran actualitzant segons es desenvolupin els instruments i mesures previstes en l’esmentat Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre i en el Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, sobre igualtat retributiva.

L’Institut de la Dona acaba de publicar també la Guia de bones pràctiques per a l’atracció i retenció de talent i la promoció professional amb perspectiva de gènere. El seu objectiu és afavorir la participació equilibrada de dones i homes en llocs de responsabilitat i, en última instància, avançar cap a la plena igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

L’informem que a la secció COVID-19 del web del SEPE destinat a informació a les empreses té disponible la guia Qüestions de procediment sobre la gestió dels ERTO COVID-19 a partir del RDL 30/2020 en la qual, en forma de fitxes, s’informa de manera general sobre situacions que poden afectar les prestacions per ERTO COVID-19.

En qualsevol cas, cal tenir sempre en compte que la Direcció Provincial del SEPE corresponent pot tenir establert un altre mecanisme de comunicació o de tramitació que modifiqui o complementi l’exposat aquí. Si aquest fos el cas tindria prevalença el que s’hagi comunicat des de la unitat administrativa provincial.

Vegeu:

• Guia bàsica de tramitació de prestacions per ERTO COVID-19
• Qüestions de procediment sobre la gestió dels ERTO COVID-19 a partir del RDL 30/2020

Com ja l’hem estat informant, la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat manté per a 2021 les bases i tipus de cotització del règim general. Per tant, la seva empresa no veurà incrementats els costos per Seguretat Social respecte a l’any anterior.

Atenció. Les bases de cotització i el SMI per a 2021 s’han “congelat” respecte a les quanties de 2020. Actualment el SMI es manté en 950,00 euros mensuals en 14 pagues.

A continuació li indiquem de forma resumida quines són les bases i tipus del règim general.

Bases règim general 2021

La base màxima de cotització es manté invariable per segon any consecutiu en els 4.070,10 € mensuals, o 135,67 € diaris.

Atenció. A partir del 1 de gener de 2021, la base màxima de cotització per contingències comunes aplicable als representants de comerç serà la prevista amb caràcter general de 4.070,10 euros mensuals o de 135,67 euros diaris.

Quant a la base mínima, serà l’equivalent al salari mínim interprofessional (SMI) incrementat en un sisè. Com que el SMI per a 2021 no s’ha modificat, la base mínima segueix fixada en 1.108,33 euros (a l’espera que es publiqui la base mínima definitiva en l’Ordre de cotització per a 2021).

Per tot això, les bases mínimes i màximes de cotització durant 2021 són les següents:

Grup de cotització	Categories professionals	Bases mínimes – Euros/mes	Bases màximes – Euros/mes
1	Enginyers i llicenciats. Personal d’alta direcció no inclòs en l’article 1.3.c) de l’Estatut dels Treballadors	1.547,00	4.070,10
2	Enginyers tècnics, pèrits i ajudants titulats	1.282,80	4.070,10
3	Caps administratius i de taller	1.116,00	4.070,10
4	Ajudants no titulats	1.108,33	4.070,10
5	Oficials administratius	1.108,33	4.070,10
6	Subalterns	1.108,33	4.070,10
7	Auxiliars administratius	1.108,33	4.070,10
..	..	Bases mínimes euros/dia	Bases màximes euros/dia
8	Oficials de primera i segona	37,00	135,67
9	Oficials de tercera i especialistes	37,00	135,67
10	Peons	37,00	135,67
11	Treballadors menors de divuit anys, sigui quina sigui la seva categoria professional	37,00	135,67

A TENIR EN COMPTE:

• GRUPS DE L’1 Al 7: la base de cotització tindrà caràcter mensual i cotitzaran sempre per 30 dies.
• GRUPS DEL 8 Al 11: la base de cotització serà diària i cotitzaran pels dies naturals que tingui el mes que es liquida (28, 29, 30 o 31 dies).
• GRUPS DEL 8 A l’11 AMB REMUNERACIÓ MENSUAL: es permet l’homologació de les bases i topalls de cotització a 30 dies durant els 12 mesos de l’any.

Aquestes xifres són orientatives, hauran de ser confirmades en l’Ordre que habitualment publica la TGSS amb la informació sobre cotització per a cada exercici.

Tipus de cotització 2021

No varien i per això segons la Llei de pressupostos, els tipus que es mantenen per a 2021, seran els següents:

Quina seria la cotització del contracte de formació durant 2021?

Aquesta cotització també és provisional i es preveu que sigui modificada en el cas que s’incrementi el SMI.

Es preveu l’increment de quotes, des del 1 de gener de 2021, i respecte de les quanties vigents a 31 de desembre de 2020, en el mateix percentatge que augmenti la base mínima del règim general de la Seguretat Social, i per tant mentre es mantingui invariable per la no revisió del SMI, les quanties continuaran sent les següents: 51,05 € per contingències comunes (42,56 a càrrec de l’empresari i 8,49 a càrrec del treballador); 5,86 per contingències professionals a càrrec exclusiu de l’empresari; 3,23 per FOGASA a càrrec de l’empresari; si calgués cotitzar a la desocupació la base serà la mínima de cotització amb els tipus i distribució de la contractació indefinida.

De moment, la cotització per a contractes de formació a aplicar en 2021 és la següent (encara que cal destacar que la major part d’aquests contractes formatius estan exempts de cotitzar les assegurances socials si es compleixen els requisits per a la seva bonificació):

Concepte	Empresa	Treballador	Total
Por contingències comunes	42,56 €	8,49 €	51,05 €
Contingències professionals IT	3,27 €	–	3,27 €
Contingències professionals IMS	2,58 €	–	2,58 €
Fons de Garantia Salarial	3,23 €	–	3,23 €
Desocupació	57,75 €	16,28 €	74,03 €
Total	109,39 €	24,77 €

Jubilació activa i cotització per solidaritat

En els supòsits de jubilació activa, i conseqüent compatibilització d’una feina per compte d’altri amb la pensió de jubilació, la cotització especial anomenada de solidaritat, no computable a l’efecte de prestacions, que fins ara era del 8%, passa a partir del 2021 al 9% de la base de cotització per contingències comunes, amb el 7% a càrrec de l’empresari, i el 2% restant a càrrec del treballador.

El 14 de març de 2021, s’acaba l’anomenada moratòria concursal, i es preveu que una infinitat d’empreses i empresaris es vegin abocats al concurs de creditors, tret que hagin salvat la situació amb una línia ICO, o amb una reestructuració empresarial.

Si vostè es troba en situació de dificultat econòmica, li aconsellem que no deixi el seu expedient d’insolvència per a més endavant, perquè com més aviat l’afronti, hi haurà més probabilitats de salvar l’empresa.

A Espanya no hi ha cultura de la reestructuració, ni de la insolvència i se sol veure el concurs de creditors com un fracàs empresarial. Però això no té perquè ser així i les lleis concursals ens ofereixen una infinitat d’oportunitats, sobretot si s’actua a temps.

La insolvència es detecta quan es veu que no s’és capaç d’afrontar les obligacions corrents, els pagaments a la Seguretat Social, l’IVA de l’Agència tributària, etc. És en aquest moment en el qual s’ha de posar en mans d’un especialista, perquè ara mateix la llei no l’obliga a presentar concurs de creditors, però aquesta moratòria concursal pot acabar sent una arma de doble tall.

Per dramàtic que sigui, una empresa en insolvència només es pot salvar amb reestructuració i planificació, i això per obligació implica replantejar el model de negoci, a més de fer uns certs canvis en la massa salarial i potser una certa venda d’immobilitzat. Al cap i a la fi, si els creditors veuen un esforç per part de la mercantil, potser són més indulgents i s’avinguin a negociar, o fins i tot la seva entitat de crèdit consideri oferir-li un refinançament.

Quina és la conseqüència de no fer els deures abans del 14 de març de 2021?

La conseqüència és que vostè, com a administrador, pot passar a respondre de tots els deutes impagats, si a aquesta mateixa data no ha sol·licitat el concurs o preconcurs. Per això, si vostè veu impossible salvar la situació, és molt millor activar un concurs o preconcurs en aquestes dates, que no durant el mes de març, moment en què pot arribar una allau de concursos i un col·lapse.

A més, si un creditor s’arribés a avançar, i li demanés a vostè el concurs abans que vostè l’hagi demanat, la situació es podria tornar molt delicada per al seu patrimoni com a persona física. De fet, ha de tenir en compte que potser algun creditor ja hagi sol·licitat el concurs, però que s’hagi quedat suspès a l’espera que arribi la data del 14 de març de 2021.

D’entre totes les possibles solucions, una és sol·licitar un acord extrajudicial de pagaments, si el passiu no supera els 5 milions d’euros, o negociar un conveni anticipat si pot negociar amb els seus creditors, o fins i tot un acord de refinançament, si hi ha entitats de crèdit en la seva llista de creditors.

Una altra de les solucions pot ser la venda de la unitat productiva, conegut com a pre-pack concursal, inclusivament si la seva empresa és a Catalunya, el Departament d’Indústria ha elaborat una finestreta específica en línia per a empreses en dificultat que necessitin comprador o inversor per a la seva unitat productiva.

En tot cas, li comminem al fet que prengui decisions dràstiques com més aviat millor i no comenci a pensar en el seu expedient d’insolvència el 14 de març de 2021, perquè d’altra banda, potser és massa tard.

L’informem que al BOE del dia 27 de gener, s’ha publicat el Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener, de reforç i consolidació de mesures socials en defensa de l’ocupació, pel qual es prorroguen els ERTO i els ajuts a autònoms fins al pròxim 31 de maig.

1. Pròrroga dels ERTO fins al 31 de maig

Com és sabut l’actual pròrroga dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) acaba el 31 de gener. Doncs bé, mitjançant aquest  Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener, que va entrar en vigor el dia 27 de gener, s’ha fixat una extensió dels expedients temporals per força major per a determinats sectors econòmics, i les dues figures d’ERTO d’impediment i limitació d’activitat fins al 31 de maig de 2021.

Les novetats de l’acord se centren en una simplificació de gestió, que deixa de ser necessari presentar novament la sol·licitud col·lectiva d’accés a la prestació per desocupació, i l’ampliació de les activitats (CNAE) que permeten acollir-se a l’ERTO per sectors a càmpings i aparcaments per a caravanes, lloguer de mitjans de navegació i activitats de manteniment físic.

Per tant, es mantenen les tres modalitats d’ERTO actuals:

• Els destinades a sectors ‘ultraprotegits’ i a empreses vinculades a la seva cadena de valor;
• Els ERTO d’impediment de l’activitat;
• I els ERTO de limitació

Els dos últims pensats per a restriccions administratives temporals adoptades per frenar els contagis ocasionats pel virus (reducció d’aforaments, tancament d’activitat, etc.).

 

Les claus dels ERTO des del 1 d’octubre al 31 de maig de 2021 les podem resumir en:

• Pròrroga de tots els ERTO basats en una causa de força major relacionada amb la COVID-19, fins al 31 de maig de 2021. També es podran continuar aplicant els ERTO tant d’impediment com de limitació vigents fins avui.
• Aquelles empreses que es vegin afectades per restriccions que impedeixin o limitin la seva activitat a partir del 1 d’octubre podran sol·licitar a l’autoritat laboral un ERTO de limitacions o impediment
• No serà necessari sol·licitar i tramitar un nou ERTO davant l’autoritat laboral per transitar d’un ERTO per impediment a un ERTO per limitació, o viceversa.
• Els ERTO ETOP COVID-19 es podran continuar sol·licitant mitjançant el procediment simplificat de l’art. 23 Reial decret llei 8/2020 i per a la seva pròrroga n’hi haurà prou de presentar la sol·licitud davant l’autoritat laboral -previ acord en aquest sentit amb la representació unitària o sindical- . S’inclouen nous sectors en la llista de CNAE.
• Pròrroga de la clàusula de salvaguarda de l’ocupació. Les empreses que s’acullin a les exoneracions associades als ERTO COVID-19 hauran de mantenir la seva plantilla un nou període de 6 mesos de durada, subjecte a les limitacions existents fins al moment: límits al repartiment de dividends, transparència fiscal, impossibilitat de realització d’hores extraordinàries i externalitzacions de l’activitat, prohibició de l’acomiadament i la interrupció dels contractes temporals.
• Es mantenen les condicions de la prestació per desocupació relativa a exempció del període de carència, “comptador a zero”, i el càlcul de la base reguladora de la prestació sobre el 70%.
• Les exoneracions aplicables són diferents per a sectors protegits, ERTO limitacions i ERTO impediment.
• Pròrroga del Pla MECUIDA.

1.1 Pròrroga de tots els ERTO basats en una causa de força major 

La norma determina la pròrroga de tots els ERTO basats en una causa de força major relacionada amb la COVID-19, fins al 31 de maig de 2021, regulats en l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, amb la finalitat de cobrir tot el període temporal comprès per la durada de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 926/2020, de 25 d’octubre.

1.2 ERTO per impediment del desenvolupament de la seva activitat

S’entenen prorrogats els ERTO per impediment en el desenvolupament de l’activitat autoritzats sobre la base del que es disposa en el apartat 2 de la disp. addic. 1a RDL 24/2020, que es mantindran vigents en els termes recollits en les corresponents resolucions estimatòries, expresses o per silenci. No obstant això, des del 1 de febrer i fins al 31 de maig, resultaran aplicables a aquests expedients els percentatges d’exoneració aplicables a aquesta classe d’expedients sobre la base del RDL 30/2020.

Així, es manté fins al 31 de maig la mateixa estructura d’aquests ERTO per impediment, fixada per l’art. 2.1 del RDL 30/2020, per a empreses i entitats que veiessin impedit el desenvolupament de la seva activitat per l’adopció de noves restriccions o mesures de contenció sanitària. La seva durada queda restringida a les citades mesures d’impediment.

Es beneficiaran dels percentatges d’exoneració previstos en aquesta norma, durant el període de tancament i fins al 31 de maig de 2021:

• En cas d’empreses de menys de 50 treballadors a 29 de febrer de 2020, les exoneracions són del 100% de l’aportació empresarial durant el període de tancament fins al 31 de maig de 2021.
• I del 90% en cas d’empreses amb 50 treballadors o més.

Així mateix, s’estableix la possibilitat de sol·licitar nous ERTO per aquesta raó a partir del 1 de febrer de 2021 i fins al 31 de maig de 2021, als quals els serà aplicable l’exoneració de quotes referida. En cas que la situació de l’empresa es veiés modificada, s’haurà de comunicar a l’autoritat laboral i a la representació legal dels treballadors el canvi de situació, la data d’efectes, així com els centres i persones afectades.

No cal sol·licitar un nou expedient (ni fer cap comunicació al SEPE): només caldrà remetre una comunicació a l’autoritat laboral i als treballadors.

1.3 ERTO per limitació d’activitat

També es mantenen els ERTO per limitació del desenvolupament normalitzat de la seva activitat com a conseqüència de decisions o mesures adoptades per les autoritats espanyoles (art. 2.2 RDL 30/2020). La pròrroga és automàtica.

Les exoneracions aplicables a aquests ERTO, des del 1 de febrer de 2021, seran les següents:

• Per a empreses amb menys de 50 treballadors o assimilats en situació d’alta a 29 de febrer de 2020, l’exempció respecte de l’aportació empresarial reportada als mesos de febrer, març, abril i maig de 2021 arribarà al 100%, 90%, 85% i 80%, respectivament.
• Per a empreses amb 50 treballadors o més o assimilats en situació d’alta a 29 de febrer de 2020, l’exempció de l’aportació empresarial reportada als mesos de febrer, març, abril i maig de 2021 serà del 90%, 80%, 75% i 70%, respectivament.

Igual que els ERTO per impediment, no cal sol·licitar un nou expedient (ni fer cap comunicació al SEPE): n’hi haurà prou de remetre una comunicació a l’autoritat laboral i als treballadors.

1.4 ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció associades a la COVID-19

Els ERTO per causes ETOP associades a la COVID-19 iniciats després de l’entrada en vigor del RDL 2/2021 (27 de gener) i fins al 31 de maig de 2021, es continuaran beneficiant de les previsions de l’art. 3 del RDL 30/2020 fins al 31 de maig.

Així mateix, als ERTO iniciats abans d’aquesta entrada en vigor, els serà aplicable l’art. 3.4 del RDL 30/2020 (és a dir, continuaran sent aplicables en els termes previstos en la comunicació final de l’empresa i fins al terme referit en aquesta: no obstant això, serà possible la pròrroga d’un expedient que finalitzi durant la vigència del RDL 30/2020, sempre que s’arribi a un acord per a això en el període de consultes).

Recordem que, segons la normativa, la tramitació d’aquests expedients es pot iniciar mentre estigui vigent un ERTO per força major.

Quan l’ERTO per causes ETOP s’iniciï després de la finalització d’un ERTO per força major, la data d’efectes d’aquell es retrotraurà a la data de finalització d’aquest.

1.5 Empreses amb elevada taxa de cobertura per ERTO i reduïda taxa d’activitat

La norma continua amb l’atenció a l’impacte de la crisi en empreses de determinats sectors, concretament els afectats per una elevada taxa de cobertura i una reduïda taxa de recuperació d’activitat: organitzacions amb ERTO l’activitat de les quals es classifiqui a determinats codis de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE 09), descrits a l’Annex de la norma (RDL 2/2021):

• 710. Extracció de minerals de ferro.
• 1811. Arts gràfiques i serveis relacionats.
• 1812. Altres activitats d’impressió i arts gràfiques.
• 1820. Reproducció de suports gravats.
• 2051. Fabricació d’explosius.
• 2441. Producció de metalls preciosos.
• 2670. Fabricació d’instruments d’òptica i equip fotogràfic.
• 3212. Fabricació d’articles de joieria i articles similars.
• 3213. Fabricació d’articles de bijuteria i articles similars.
• 3316. Reparació i manteniment aeronàutic i espacial.
• 4624. Comerç a l’engròs de cuirs i pells.
• 4634. Comerç a l’engròs de begudes.
• 4741. Comerç al detall d’ordinadors, equips perifèrics i programes informàtics en establiments especialitzats.
• 4932. Transport per taxi.
• 4939. Altres tipus de transport terrestre de passatgers n.c.a.a.
• 5010. Transport marítim de passatgers.
• 5030. Transport de passatgers per vies navegables interiors.
• 5110. Transport aeri de passatgers.
• 5122. Transport espacial.
• 5223. Activitats annexes al transport aeri.
• 5510. Hotels i allotjaments similars.
• 5520. Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estada.
• 5530. Càmpings i aparcaments per a caravanes.
• 5590. Altres allotjaments.
• 5610. Restaurants i llocs de menjars.
• 5630. Establiments de begudes.
• 5813. Edició de periòdics.
• 5914. Activitats d’exhibició cinematogràfica.
• 7711. Lloguer d’automòbils i vehicles de motor lleugers.
• 7722. Lloguer de cintes de vídeo i discos.
• 7729. Lloguer d’altres efectes personals i articles d’ús domèstic.
• 7734. Lloguer de mitjans de navegació.
• 7735. Lloguer de mitjans de transport aeri.
• 7911. Activitats de les agències de viatges.
• 7912. Activitats dels operadors turístics.
• 7990. Altres serveis de reserves i activitats que s’hi relacionen.
• 8219. Activitats de fotocopiat, preparació de documents i altres activitats especialitzades d’oficina.
• 8230. Organització de convencions i fires de mostres.
• 9001. Arts escèniques.
• 9002. Activitats auxiliars a les arts escèniques.
• 9004. Gestió de sales d’espectacles.
• 9104. Activitats dels jardins botànics, parcs zoològics i reserves naturals.
• 9200. Activitats de jocs d’atzar i apostes.
• 9321. Activitats dels parcs d’atraccions i els parcs temàtics.
• 9329. Altres activitats recreatives i d’entreteniment.
• 9601. Rentatge i neteja de peces tèxtils i de pell.
• 9604. Activitats de manteniment físic.

El RDL 2/2021 incrementa en tres els sectors protegits, respecte de la normativa anterior:

• Càmpings i aparcaments de caravanes.
• Llocs de lloguer de mitjans de navegació.
• Activitats de manteniment físic.

D’altra banda, surten d’aquesta cobertura els sectors de fabricació de catifes, l’estiratge en fred i la fabricació d’instruments musicals.

El llistat inclou les empreses que entre abril i desembre de 2020 no hagin recuperat un 70% de la seva activitat i no tinguessin més d’un 15% d’empleats en ERTO.

Els expedients es prorroguen fins al 31 de maig de 2021.

1.6 Empreses dependents o integrants de la cadena de valor

Es manté l’extensió de les exoneracions i la pròrroga automàtica dels ERTO a les empreses que el seu negoci depengui, indirectament i en la seva majoria, de les empreses incloses en la relació d’activitats de la CNAE (vegeu punt 1.5), o que formin part de la seva cadena de valor.

S’estén la protecció a les empreses que, havent estat qualificades de dependents o integrants de la cadena de valor, hagin transitat o transitin, en el període comprès entre el 1 de febrer i el 31 de maig de 2021, des d’un ERTO per força major a un per causes ETOP.

S’entén per empreses integrants de la cadena de valor o dependents indirectament de les citades empreses aquelles la facturació de les quals, durant l’exercici 2019, s’hagi generat, almenys en un 50%, en operacions realitzades de manera directa amb les empreses incloses en l’Annex del RDL 2/2021, així com aquelles l’activitat real de les quals depengui indirectament de la desenvolupada efectivament per aquelles.

1.7 Empreses exonerades entre el 1 de febrer i el 31 de maig de 2021

S’exonera de l’abonament de l’aportació empresarial a la cotització a la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta (en els períodes i percentatges assenyalats més endavant), entre el 1 de febrer i el 31 de maig de 2021:

• Empreses a les quals es prorrogui automàticament l’ERTO vigent per causes ex art. 22 RDL 8/2020 (punt 1.1), de sectors amb una elevada taxa de cobertura per ERTO i una reduïda taxa de recuperació d’activitat (punt 1. 5).
• Empreses amb ERTO per causes ETOP que transitin des d’un ERTO per força major (punt 1. 4) entre el 1 de febrer i el 31 de maig de 2021.
• Empreses a les que es refereixen les lletres b) (transició des d’ERTO per força major a causes ETOP) i c) (ERTO per causes ETOP) de la disp. addic. 1a RDL 2/2021, que haguessin tingut dret a les exempcions regulades en aquest precepte, i l’activitat de les quals es classifiqui en algun dels codis de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques -CNAE-09- previstos en l’Annex en el moment de la seva entrada en vigor.
• Empreses a les que es prorrogui automàticament l’ERTO per força major, el negoci de les quals depengui, indirectament i en la seva majoria, de les empreses a les quals es refereixen els punts anteriors, o que formin part de la seva cadena de valor.
• S’afegeixen les empreses que, havent estat qualificades de dependents o integrants de la cadena de valor (punt 1. 6), transitin des d’un ERTO per força major a un per causes ETOP.

Treballadors afectats, percentatges i condicions de les exoneracions (1 de febrer-31 de maig de 2021):

S’exonera a les empreses beneficiàries del RDL citades en el punt anterior, durant el citat període, respecte de:

• El 85% de l’aportació empresarial reportada al febrer, març, abril i maig del 2021, quan l’empresa hagués tingut menys de 50 treballadors o assimilats en situació d’alta a la Seguretat Social a 29 de febrer de 2020.
• El 75% de l’aportació empresarial reportada al febrer, març, abril i maig del 2021, quan l’empresa hagués tingut 50 treballadors o més persones o assimilats en situació d’alta a 29 de febrer de 2020.

 

1.8 Salvaguarda d’ocupació

Es mantenen vigents els compromisos de manteniment de l’ocupació previstos a la normativa, de manera que:

• Els compromisos de manteniment de l’ocupació generats en virtut dels beneficis recollits en el RDL 8/2020, en l’art. 6 RDL 24/2020 i el RDL 30/2020, continuen vigents en els termes previstos en aquestes normes i pels terminis que s’hi recullen.
• Les empreses que rebin exoneracions en les quotes a la Seguretat Social, queden compromeses a un nou període de sis mesos de salvaguarda de l’ocupació, en els mateixos termes que la normativa anterior.
• Si l’empresa estigués afectada per un compromís de manteniment de l’ocupació prèviament adquirit, l’inici del nou període previst es produirà quan aquell hagués acabat.

Atenció. Es prorroguen també els límits i previsions relacionats amb el repartiment de dividends i la transparència fiscal per a tots els ERTO autoritzats amb anterioritat o en virtut d’aquest nou RDL 2/2021.

1.9 Pròrroga de la “prohibició” d’acomiadar i protecció dels contractes temporals

Es prorroga l’art. 2 RDL 9/2020, de manera que es manté fins al 31 de maig de 2021, la denominada “prohibició” d’acomiadar. Recordem que la força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en les quals s’emparen les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada previstes en els arts. 22 i 23 RDL 8/2020 no es poden entendre com a justificatives de l’extinció del contracte de treball ni de l’acomiadament.

Així mateix, es prorroga l’art. 5 RDL 9/2020, i amb això el següent: la suspensió dels contractes temporals (inclosos els formatius, de relleu i interinitat) per ERTO suposarà la interrupció del còmput, tant de la durada dels contractes com dels períodes de referència equivalents al període suspès, en cada modalitat, respecte de les persones afectades.

1.10 Pròrroga de les mesures extraordinàries de protecció per desocupació: “comptador a zero”

Les mesures extraordinàries en matèria de protecció per desocupació regulades en l’art. 8 RDL 30/2020 seran aplicables fins al 31 de maig de 2021, tant pels afectats pels ERTO als quals es refereix aquesta norma com als dels ERTO ex RDL 2/2021, amb aquestes particularitats:

• La mesura del “comptador a zero” en el còmput de l’atur es mantindrà vigent en els termes de l’art. 8.7 RDL 30/2020.
• Les empreses que ja haguessin presentat sol·licitud col·lectiva d’accés a la prestació per desocupació (art. 8.2 RDL 30/2020) no estaran obligades a la presentació d’una nova sol·licitud respecte dels treballadors inclosos a l’anterior.

1.11 Protecció dels treballadors fixos discontinus

Es mantenen les mesures de protecció dels treballadors fixos discontinus, inclosa la prestació extraordinària prevista al RDL 30/2020

Recordem que la citada prestació es reserva a treballadors amb aquesta modalitat contractual, així com per a aquells que fan treballs fixos i períodes que es repeteixen en dates certes que hagin estat afectats, durant tot o part de l’últim període teòric d’activitat, per un ERTO per causes COVID-19, quan deixin d’estar afectats per l’expedient en arribar a la data en què hagués finalitzat aquest període d’activitat.

2. Mesures de suport als treballadors autònoms

Es procedeix a realitzar els ajustos necessaris sobre la prestació extraordinària per cessament d’activitat, la prestació extraordinària per a treballadors autònoms de temporada i l’ampliació de la prestació ordinària de cessament d’activitat en compatibilitat amb la feina per compte propi.  

2.1 Prestació extraordinària per cessament d’activitat per treballadors autònoms després de resolució com a mesura de contenció

Es regula la prestació extraordinària per cessament d’activitat de manera similar a la introduïda per l’art. 13.1 RDL 30/2020 en favor d’aquells autònoms que es vegin obligats a suspendre totalment les seves activitats en virtut de la resolució que es pugui adoptar sobre aquest tema.

La quantia de la prestació serà del 50% de la base mínima de cotització que correspongui per l’activitat desenvolupada. S’incrementarà en un 20% si el treballador autònom té reconeguda la condició de membre d’una família nombrosa i els únics ingressos de la unitat familiar o anàloga durant aquest període procedeixen de la seva activitat suspesa. No obstant això, quan convisquin en un mateix domicili persones unides per vincle familiar o unitat anàloga de convivència fins al primer grau de parentiu per consanguinitat o afinitat, i dos o més membres tinguin dret a aquesta prestació extraordinària de cessament d’activitat, la quantia de cadascuna de les prestacions serà del 40%.

2.2 Prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors autònoms que no puguin accedir a altres prestacions

S’introdueix la possibilitat d’accedir a una prestació extraordinària de cessament d’activitat a aquells treballadors autònoms que no estant afectats pel tancament de la seva activitat veuen reduïts els seus ingressos i no tenen accés a les prestacions de cessament d’activitat regulades en l’art. 7 RDL 2/2021 i en els arts. 327 i següents de la LGSS

La quantia serà del 50% de la base mínima de cotització que correspongui. Quan convisquin en un mateix domicili persones unides per vincle familiar o unitat anàloga de convivència fins al primer grau de parentiu per consanguinitat o afinitat, i dos o més membres tinguin dret a aquesta prestació extraordinària de cessament d’activitat, la quantia de cadascuna de les prestacions serà del 40%.

2.3 Prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors autònoms compatible amb el treball per compte propi

A partir del 1 de febrer de 2021, els treballadors autònoms podran sol·licitar la prestació per cessament d’activitat prevista en l’art. 327 de la LGSS, sempre que concorrin els requisits establerts en aquest precepte i en l’art. 330.1 de la LGSS. Es podrà percebre fins al 31 de maig.

L’accés a la prestació exigirà acreditar en el primer semestre de 2021 una reducció dels ingressos computables fiscalment de l’activitat per compte propi de més del 50% dels haguts en el segon semestre de 2019; així com no haver obtingut durant el semestre indicat de 2021 uns rendiments nets computables fiscalment superiors a 7.980 euros.

3. ALTRES NOVETATS DEL RDL 2/2021

3.1 Pròrroga del Pla MECUIDA

També s’estableix que el Pla MECUIDA, pel qual es contemplen mesures de conciliació familiar i laboral amb motiu de la COVID-19 (article 6 del RDL 8/2020), romandrà vigent fins al 31 de maig de 2021.

3.2 Garantia juvenil

Es flexibilitza el requisit de no haver treballat o no haver rebut atenció educativa o formativa el dia natural anterior perquè el jove o menor estranger no acompanyat es pugui adscriure al Sistema Nacional de Garantia Juvenil si han estat afectats per un ERTO.

Es promouran els objectius d’intermediació, ocupabilitat, suport a la contractació i emprenedoria per a aquest col·lectiu.

De manera transversal, es tindrà en compte l’accés als programes formatius i a l’ús de joves amb discapacitat i/o en risc d’exclusió social, sigui a través de l’ocupació ordinària o de l’ocupació protegida. En tot cas, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el disseny, implementació, seguiment i avaluació de les actuacions.

3.3 Sancions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Actes d’infracció automatitzades

S’adequa el procediment administratiu sancionador per estendre actes d’infracció automatitzades sense intervenció directa d’un funcionari a través d’un procediment especial i sense reducció de garanties jurídiques, i es permet l’optimització de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies en el tractament de dades.

3.4 Bases mínims de cotització 2021

Fins que no s’aprovi el Reial decret pel qual es fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per a l’any 2021 i d’acord amb el que es preveu en l’article 27 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, les bases mínimes de cotització a la Seguretat Social aplicables durant l’any 2021 seran les vigents el 31 de desembre de 2019.

3.5 Suspensió de l’aplicació de la forma de cotització aplicable per contingències professionals i per cessament d’activitat dels treballadors autònoms

La D.T. 4a del Reial decret llei 2/2021, suspèn la pujada de tipus prevista per als autònoms fins a la publicació del salari mínim interprofessional per a l’any 2021. Els tipus de cotització aplicables per contingències professionals i per cessament d’activitat en el RETA i en el RESSTM seran els vigents a 31 de desembre de 2020.

A partir del 1 de febrer de 2021 i mentre no es dugui a terme la pujada del SMI per a l’any 2021 no serà aplicable el previst en la disposició transitòria segona del Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, per a la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d’ocupació, per la qual cosa els tipus de cotització aplicables per contingències professionals i per cessament d’activitat dels treballadors autònoms inclosos en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms i en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors del mar seran els vigents a 31 de desembre de 2020.

A pesar que l’art. 119. Cinc de la LPGE 2021 no havia incrementat les bases de cotització al règim especial de treballadors autònoms (RETA), en aplicació del Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, s’havia previst per a 2021 uns tipus de cotització del 28,3 per contingències comunes; 1,3% per contingències professionals; 0,9% per cessament d’activitat i 0,1% per formació professional (30,6% en total). Amb la suspensió realitzada, es produirà una congelació real de la quota d’autònoms a les quantitats de 2020.

D’aquesta manera, almenys fins a la publicació del SMI 2021, els tipus de cotització per als treballadors autònoms en 2021 queden igual que l’any passat:

• Cotització per contingències comunes: 28,3%.
• Cotització per contingències professionals: 1,1%.
• Cotització per cessament d’activitat: 0,8%.
• Cotització per formació professional: 0,1%.

L’informem que al BOE del 27 de gener s’ha publicat el Reial decret 46/2021, de 26 de gener, que procedeix al desenvolupament i execució de les previsions contingudes, en matèria de revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social, de les pensions de classes passives i d’altres prestacions socials públiques, en la Llei de pressupostos generals de l’Estat 2021, i estableix la revaloració del 0,9% de les pensions contributives i de les classes passives i de l’1,8% de les no contributives (com ha fet l’ingrés mínim vital).

Aquesta revaloració està destinada a mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes i a la millora en termes reals de la població amb menys recursos. La mesura té impacte sobre 11,12 milions de pensions i prestacions. En concret, beneficia a 9,8 milions de pensions contributives, 665.000 pensions de classes passives, 446.000 pensions no contributives i 200.000 prestacions per fill a càrrec. El cost anual de la mesura és de 1.464 milions d’euros.

Amb aquest increment, la pensió de jubilació per a més grans de 65 anys, amb cònjuge a càrrec, arriba als 851 euros al mes, la qual cosa suposa 11.914 euros a l’any. A més, la pensió màxima per a 2021 se situa en 2.707,49 euros al mes, 37.904,86 euros anuals. La revaloració és efectiva des de l’inici de 2021 i ja s’ha inclòs a la nòmina corresponent al gener.

Respecte a la quantia de la pensió de jubilació compatible amb el treball prevista en l’article 214 de la LGSS, no podrà ser superior al 50% del límit màxim assenyalat en l’art. 3.2 del RD 46/2021, excepte en el cas en què, conforme a l’article 214 de la LGSS, es compatibilitzi la percepció del 100% de la pensió de jubilació amb la realització d’una activitat per compte propi, al qual també s’aplicarà a la pensió el límit màxim previst en la seva integritat.

D’aquesta manera els imports de les pensions són els següents:

	2021	2020
JUBILACIÓ
Pensió mínima per als jubilats de 65 anys amb cònjuge a càrrec	851 euros/mes	843,40 euros/mes
Pensió mínima per als jubilats de 65 anys sense cònjuge a càrrec	689,6 euros/mes	683,5 euros/mes
Pensió mínima per als jubilats de 65 anys amb cònjuge no a càrrec	654,44 euros/mes	648,6 euros/mes
Pensió màxima de jubilació	2.707,49 euros/mes, (37.904,86 euros/any)	2.683,34 euros/mes (37.566,76 euros/any)
VIDUÏTAT
Pensió mínima de viduïtat per als titulars amb càrregues familiars	797,71 euros/mes	790,6 euros/mes
Pensió mínima de viduïtat per a més grans de 65 anys o amb una discapacitat més gran o igual al 65%	689,6 euros/mes	683,5 euros/mes
Pensió mínima de viduïtat per a persones d’entre 60 i 64 anys	645,15 euros/mes	639,4 euros/mes
Pensió mínima de viduïtat per a persones menors de 60 anys	522,36 euros/mes	517,7 euros/mes
ORFANDAT
Pensió mínima d’orfandat	210,68 euros/mes	208,8 euros/mes
Pensió mínima d’orfandat el beneficiari de la qual té menys de 18 anys i compta amb una discapacitat superior o igual al 65% la quantia	414,6 euros/mes	410,9 euros/mes
SOVI	441,64 euros/mes (6.183,80 euros/any)	437,70 euros/mes

Respecte a les pensions no contributives, s’incrementen un 1,8% fixant-se en 5.639,20 euros anuals (402,8 euros/mes). I s’estableix un import de 525,00 euros anuals el complement de pensió establert a favor del pensionista que acrediti fefaentment que no té d’habitatge en propietat i tenir, com a residència habitual, un habitatge llogat al pensionista i que el seu propietari no tingui una relació de parentiu fins a tercer grau ni sigui cònjuge o persona amb la qual constitueixi una unió estable i convisqui amb anàloga relació d’afectivitat a la conjugal. En el cas d’unitats familiars en les quals convisquin diversos perceptors de pensions no contributives, només podrà percebre el complement el titular del contracte de lloguer o, en cas que siguin varis, el primer d’ells.

Les prestacions d’orfandat causades per violència contra la dona experimentaran en 2021 un increment igual al que s’aprovi per al salari mínim interprofessional per a aquest any.

Pròrroga de l’anomenada “clàusula de salvaguarda” per a la jubilació

També s’ha aprovat la pròrroga durant un any de l’anomenada clàusula de salvaguarda per a la jubilació. D’aquesta manera, es garanteix el manteniment durant el 2021, i amb efectes des del 1 de gener, de l’aplicació de la normativa prèvia a la Llei 27/2011, del 1 d’agost, d’actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social per a determinats col·lectius que van veure extingida la seva relació laboral abans del 1 d’abril de 2013 i no es van poder incorporar a una ocupació després. Aquesta situació està condicionada al fet que després d’aquesta data cap d’aquestes persones hagi estat inclosa en algun règim de la Seguretat Social.

A més, es poden acollir les persones amb relació laboral suspesa o extingida com a conseqüència de decisions adoptades en expedients de regulació d’ocupació, o per mitjà de convenis col·lectius de qualsevol àmbit, acords col·lectius d’empresa, així com per decisions adoptades en procediments concursals, aprovats, subscrits o declarats amb anterioritat al 1 d’abril de 2013.

Així mateix, es manté el dret a triar opció, és a dir, aquestes persones poden optar per la legislació ara vigent.

Amb aquesta mesura, es busca protegir aquells treballadors que van sortir del mercat laboral a edat avançada sense haver pogut reprendre la seva carrera professional i amb la consegüent afectació directa en les seves cotitzacions i prestacions.

Simplificació administrativa

Finalment, s’inclouen diverses mesures de simplificació administrativa i d’intercanvi de dades amb altres administracions, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i agilitar els tràmits en l’àmbit de la Seguretat Social.

Com a novetat, s’estableix que l’òrgan competent per al reconeixement del dret a la revaloració i els complements per mínims de les pensions de classes passives que s’escaiguin en aplicació del que s’hi disposa és la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, fins que es produeixi la total assumpció de la gestió del Règim de Classes Passives de l’Estat per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social.