L’informem que la Direcció General de Tributs (DGT) en la seva consulta vinculant V0194/2021, de 8 de febrer, s’ha pronunciat sobre la residència fiscal dels teletreballadors en un cas d’un treballador d’una empresa britànica que treballa en remot des d’Espanya amb la condició que passi més de 91 dies cada any a Anglaterra.

La DGT en aquest cas assenyala que el treballador es considera, en principi, resident a Espanya, perquè treballa des d’Espanya la major part de l’any. No obstant això, es planteja la possibilitat que l’interessat sigui resident fiscal a Espanya i al mateix temps pot ser considerat resident fiscal al Regne Unit, i en aquest cas, seran aplicables les regles de desempat previstes en l’art. 4.2 del Conveni, la qual cosa en aquest cas, està plenament justificat, atès que segons el contracte de treball, s’exigeix que el treballador passi més de 91 dies l’any a Anglaterra.

No és fútil que el contracte de treball exigeixi que el treballador passi més de 91 dies l’any a Anglaterra, perquè la legislació anglesa considera ordinary resident a qui roman en forma intermitent en territori britànic per una mitjana anual superior a 91 dies, i per computar-ho es té en compte un exercici fiscal o més fins a quatre anys consecutius.

La DGT afirma que si el consultant es considera resident a Espanya, els rendiments percebuts pel treball realitzat a Anglaterra poden ser gravats en tots dos Estats, i s’elimina la doble imposició segons l’art. 22.1 del Conveni, mitjançant la deducció en l’impost espanyol d’un import igual a l’impost sobre la renda pagat al Regne Unit, encara que aquesta quantia podrà ser presa en consideració per calcular l’impost sobre la resta de les rendes (mètode d’imputació plena amb progressivitat).

Respecte dels rendiments percebuts pel treball realitzat “en remot” des del seu domicili privat a Espanya (teletreball), s’entendrà que l’ocupació s’exerceix a Espanya, i és irrellevant que els fruits del treball es percebin per una empresa britànica, per la qual cosa aquestes rendes solament tributaran a Espanya.

En cas que el consultant sigui resident al Regne Unit, els rendiments percebuts pel treball realitzat a Anglaterra no estaran subjectes a tributació a Espanya, perquè el treball no es desenvolupa a Espanya. Respecte als rendiments percebuts pel teletreball realitzat “en remot” des del seu domicili a Espanya, es graven al Regne Unit, però podran ser gravats a Espanya, ja que es deriven d’una activitat personal desenvolupada en territori espanyol. En aquest últim cas, el Regne Unit, com a país de la residència, haurà d’eliminar la doble imposició mitjançant la deducció en l’impost britànic de l’impost espanyol degut.

En definitiva, el país on es fa el treball en forma remota sempre podrà gravar els rendiments obtinguts, per aplicació del criteri de la territorialitat, amb independència que es consideri o no resident en aquest país i que resulti aplicable les regles per evitar la doble tributació.

L’informem que els autònoms tenen fins al 30 d’abril per renunciar al cessament d’activitat si veuen que no compleixen els requisits, per evitar haver de retornar tot el que van cobrar des del mes de gener passat. La prestació que va aprovar el Govern al febrer, igual que les anteriors, permet als treballadors per compte propi accedir-hi sense necessitat de justificar que compleixen les condicions de facturació o rendiments nets exigits davant la seva mútua. Tot això sobre la base de les previsions econòmiques que va fer l’autònom i que podrien no complir-se.

Les mútues revisaran més endavant si els autònoms complien amb els requisits entre gener i maig. Concretament, aquestes entitats podran sol·licitar a l’Agència Tributària les dades de facturació dels treballadors per compte propi per veure si els seus ingressos van caure per sobre del 50% respecte al primer semestre de 2019, i si els seus rendiments nets no van superar els 1.100 o 1.300 euros mensuals, depenent de la modalitat a la qual accedeixi.

En el cas que la mútua comprovés que aquestes condicions no es van complir, podria sol·licitar a partir de setembre que l’autònom retorni tot el que va percebre entre l’1 de febrer i el 31 de maig. Això podria ascendir a un mínim de 3.788 euros -sumant 2.664 euros per les quatre prestacions mensuals i 1.144 euros per les quotes exonerades, sempre que cotitzi per la mínima-.

Fins al 30 d’abril per renunciar a la prestació

Per evitar que l’autònom s’hagi d’enfrontar a aquesta devolució, que podria posar en perill la seva economia, la llei que regula el cessament d’activitat preveu algunes dates límit en les quals el treballador per compte propi podrà renunciar a l’ajuda, i evitar així retornar de cop aquesta quantitat de diners.

Segons el Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener, de reforç i consolidació de mesures socials en defensa de l’ocupació, “s’hi pot renunciar en qualsevol moment abans del 30 d’abril de 2021, fent efecte la renúncia el mes següent a la seva comunicació“. Així doncs, si l’autònom renunciés aquest mes al cessament d’activitat, deixaria de cobrar l’ajuda des de maig, però al seu torn, només hauria de retornar entre dos i tres mesos, és a dir, fins a 1.500 euros menys.

Tot això, sempre que, l’autònom prevegi que no complirà qualsevol dels dos requisits necessaris per cobrar la prestació, tant la caiguda mínima de facturació com els rendiments nets màxims. Si bé els experts adverteixen que, fins al 30 de maig, no es podrà saber amb certesa si es compliran o no aquestes condicions, sí que existeixen algunes fórmules per a avançar-se a aquestes circumstàncies i esbrinar si es compleixen els requisits abans d’hora.

Calcular els rendiments nets mensuals

Concretament, es poden conèixer els rendiments nets mensuals del passat mes de gener i fer una prospecció del que succeirà en els pròxims mesos. En el cas que se superin els 1.330 euros – si s’opta a la prestació extraordinària de cessament d’activitat- o els 1.108 -si s’opta a les altres prestacions extraordinàries-, l’autònom ja sabrà amb certesa que haurà de retornar sigui com sigui els diners que hagi percebut.

Estimar si la facturació caurà més d’un 50%

No obstant això, i per més que es compleixi el requisit de trobar-se per sota del límit de rendiments nets, l’autònom tampoc té assegurat que no hagi de retornar la prestació més endavant, en cas que accedeixi a la prestació extraordinària de cessament d’activitat.

Això és perquè hi ha una segona condició en la prestació compatible amb l’activitat, que és la caiguda de la facturació en més d’un 50% en el primer semestre de 2021 respecte a l’últim semestre de 2019. Com que encara no ho conclòs el primer semestre d’enguany, no és possible saber amb certesa si es compliran tots els requisits o no, i si caldrà retornar més endavant el percebut.

L’informem que el passat 2 d’abril de 2021 va entrar en vigor la nova ordre reguladora del registre electrònic d’apoderaments de la Seguretat Social. 

Els apoderaments atorgats fins a l’1 d’abril de 2021, per actuar davant l’administració de la Seguretat Social han quedat sense efecte.

Com m’afecta l’entrada en funcionament del nou registre electrònic d’apoderaments de la Seguretat Social si ja tenia inscrit un poder al registre anterior?

L’Ordre ISM/189/2021, de 3 de març, per la qual es regula el registre electrònic d’apoderaments de la Seguretat Social preveu que els apoderaments inscrits actualment al registre electrònic d’apoderaments de la Seguretat Social,  atorgats a l’empara de l’Ordre ESS/486/2013, de 26 de març, perdran la seva validesa el 2 d’abril de 2021 si abans d’aquesta data no han estat adaptats a la regulació de l’ordre ministerial recentment publicada, mitjançant l’emplenament dels nous models de poders.

A aquest efecte els usuaris (poderdants i apoderats) de l’anterior registre electrònic d’apoderaments de l’administració de la Seguretat Social van rebre les indicacions oportunes per realitzar l’adaptació, que s’havia de fer abans del dia 2 d’abril. En cas que no s’hagués realitzat, els apoderaments han deixat de ser vàlids i, en virtut d’això, els apoderats no es podran personar i rebre notificacions electròniques en nom del seu poderdant.

Quines modificacions s’introdueixen en matèria d’apoderaments davant la Seguretat Social?

A través d’aquesta ordre es modifica i amplia l’àmbit d’actuació dels apoderaments davant la Seguretat Social, de manera que, una vegada inscrits al registre electrònic d’apoderaments de la Seguretat Social, també podran ser utilitzats per accedir als serveis electrònics de la seu electrònica de la Secretaria d’Estat de Seguretat Social i Pensions (SEDESS). A més podran atorgar-se per a nous tràmits i matèries. (vegeu el catàleg)

I si tinc atorgat un poder general per actuar davant totes les administracions públiques, haig d’atorgar un nou apoderament davant la Seguretat Social?

Si té inscrit un poder general per actuar davant les administracions públiques, al registre electrònic d’apoderaments de l’Administració General de l’Estat, no serà necessari atorgar un poder específic per actuar davant la Seguretat Social, ja que el nou registre electrònic d’apoderaments de la Seguretat Social estarà interconnectat amb el de l’Administració General de l’Estat, de manera que podrem consultar-lo en línia.

Com puc atorgar un apoderament en favor d’un tercer perquè actuï en el meu nom davant la Seguretat Social?

A partir del 2 d’abril de 2021 els ciutadans i empreses podran atorgar poders per actuar davant l’administració de la Seguretat Social a través d’un tercer (apoderat). L’atorgament i inscripció al registre d’apoderaments es pot fer de manera telemàtica a través d’aquesta SEDESS, si es disposa d’una identificació electrònica (certificat o sistema Cl@ve). Si no es disposa d’identificació electrònica, es podrà realitzar “apud acta” a les oficines d’assistència en matèria de registre de la Seguretat Social situades a la seu de les seves Direccions Provincials. No obstant això, les persones jurídiques, les entitats sense personalitat jurídica, i els col·lectius obligats a relacionar-se electrònicament amb la Seguretat Social, només podran fer-ho de manera electrònica.

Quines actuacions es poden realitzar per una altra persona en nom meu, utilitzant per a això un apoderament?

L’extensió, és a dir, la determinació de les matèries i tràmits en les quals un apoderat pot actuar en el seu nom, correspon determinar-la al mateix ciutadà. Amb caràcter general un apoderat podria actuar en nom seu per realitzar qualsevol tràmit i en qualsevol matèria dins de l’àmbit de la Seguretat Social i realitzar electrònicament qualsevol dels tràmits incorporats a la seu electrònica (SEDESS).

Així, es podran atorgar poders generals referits a totes les matèries i tràmits de la Seguretat Social o només a determinades matèries i/o tràmits (vegeu el catàleg).

Els apoderaments que s’atorguin per rebre notificacions electròniques necessitaran l’acceptació expressa de l’apoderat per poder ser efectius. Així, tots els apoderaments que s’atorguin per a una o diverses matèries també necessitaran aquesta acceptació, ja que totes elles inclouen el tràmit “Rebre notificacions i comunicacions”.

A quins serveis de la seu puc accedir com a apoderat inscrit i/o com a representant?

Amb l’entrada en vigor de la nova ordre reguladora del registre electrònic d’apoderaments de la Seguretat Social, s’ha habilitat en alguns serveis d’aquesta seu un selector que permet l’accés en nom propi o com a apoderat inscrit i a més, en els serveis que així ho permetin, es mostrarà també l’opció d’accés com a representant. En aquest cas serà necessari adjuntar els documents o models que acreditin la representació.