L’informem que al BOE del dia 9 de juny de 2021, s’ha publicat el Reial decret 400/2021, de 8 de juny, pel qual desenvolupen les regles de localització dels dispositius dels usuaris i les obligacions formals de l’impost sobre determinats serveis digitals (conegut com a “taxa Google”). 

Cal recordar que la Llei 4/2020, de 15 d’octubre, de l’impost sobre determinats serveis digitals (LIDSD), que va entrar en vigor el passat 16 de gener de 2021, és un tribut de naturalesa indirecta, compatible amb l’IVA, que s’aplica en tot el territori espanyol i grava les prestacions de determinats serveis digitals.

En concret, únicament grava les següents: (i) inclusió, en una interfície digital, de publicitat dirigida als usuaris d’aquesta interfície (serveis de publicitat en línia), (ii) la posada a la disposició d’interfícies digitals multifacètiques que permetin als seus usuaris localitzar a altres usuaris i interactuar amb ells, o fins i tot facilitar lliuraments de béns o prestacions de serveis subjacents directament entre aquests usuaris (serveis d’intermediació en línia), i (iii) la transmissió, incloses la venda o cessió, de les dades recopilades sobre els usuaris que hagin estat generades per activitats desenvolupades per aquests últims en les interfícies digitals (serveis de transmissió de dades).

L’àmbit subjectiu d’aplicació de l’impost se circumscriu a persones jurídiques i entitats de l’article 35.4 de la Llei General Tributària (comunitats de béns, herències jacents, etc.), que superin el primer dia del període de liquidació aquests dos llindars:

1. Que l’any natural anterior l’import net del seu volum de negocis superi 750 milions d’euros.
2. Que l’import total dels seus ingressos derivats de prestacions de serveis digitals subjectes a l’impost, una vegada aplicades les regles previstes per a la determinació de la base imposable (per a així determinar la part d’aquests ingressos que es correspon amb usuaris situats en territori espanyol), corresponents a l’any natural anterior, superi 3 milions d’euros.

L’aplicació d’aquesta Llei exigeix determinades precisions reglamentàries per desenvolupar algunes qüestions que s’hi regulen, fonamentalment, les obligacions formals previstes en la LIDSD i el lloc de realització de les prestacions de serveis digitals.

1. Normes sobre localització dels dispositius dels usuaris

El lloc de localització del dispositiu és definit per tots els detalls de la direcció que proporcioni la tecnologia de geolocalització emprada, entre ells, en el seu cas, les coordenades de latitud i longitud. El lloc s’obtindrà mitjançant tecnologies de geolocalització que analitzen la informació obtinguda del dispositiu, de la xarxa de connexió a internet en què es trobi el dispositiu o d’una combinació de tots dos.

Es pressuposarà que el dispositiu es troba en el lloc que es determini conforme a la geolocalització basada en la seva adreça IP o de l’equip a través del qual el dispositiu de l’usuari accedeix al servei quan es troba en una determinada xarxa, tret que es pugui concloure que aquest lloc és un altre de diferent mitjançant la utilització d’altres mitjans de prova.

A aquests efectes, es podrà utilitzar la geolocalització basada en la identificació de xarxes (wifi, Ethernet o altres), la geolocalització física per satèl·lit (amb sistemes com ara GPS-Sistema de Posicionament Global, GLONASS, Galileu o Beidou) o per mitjà d’informació proporcionada per sistemes de comunicacions sense fils terrestres (com les del GSM-Sistema Global de Comunicacions Mòbils- o les de LPWAN), o per balises (wifi o Bluetooth), o qualsevol altra combinació de tecnologies existents o futures.

2. Obligacions formals dels contribuents

Aquestes obligacions comprenen:

1. Gestió, conservació i posada a la disposició de l’Administració tributària (quan els requereixi als contribuents) de registres diferenciats per cada operació, en els quals han de fer constar els paràmetres necessaris per liquidar l’impost: ingressos i localització dels usuaris. Aquests registres no estan subjectes a un format determinat i només s’hauran d’aportar a l’Administració tributària quan els requereixi al contribuent.

2. Elaboració d’una memòria descriptiva. En aquesta memòria hauran de descriure els processos, mètodes, algorismes i tecnologies emprades per analitzar la subjecció a l’impost dels serveis digitals prestats, localitzar la prestació de cada servei i la seva atribució al territori d’aplicació de l’impost, calcular els ingressos corresponents a cada prestació de servei subjecta a l’impost i identificar els fitxers, programes i aplicacions emprats en els processos anteriors.

3. Establiment de sistemes, mecanismes o acords per a la localització dels usuaris en el territori d’aplicació de l’impost: s’exigeix als contribuents que utilitzin algun d’aquests mètodes per captar les dades necessàries per a la localització i la informació obtinguda pels sistemes i mecanismes de localització s’haurà de conservar durant el termini de prescripció de l’impost.

L’informem que com en anys anteriors, la Resolució de 8 de juny de 2021 (BOE del 16 de juny de 2021), del Departament de Recaptació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, modifica el termini d’ingrés en període voluntari dels rebuts de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) de l’exercici 2021 relatius a les quotes nacionals i provincials, i queda fixat des del 16 de setembre fins al 22 de novembre de 2021, tots dos inclusivament.

També s’estableix que per a les quotes nacionals i provincials de l’IAE de l’exercici 2021, el seu cobrament es realitzi a través de les entitats de crèdit col·laboradores en la recaptació, amb el document d’ingrés que a aquest efecte es farà arribar al contribuent. En el cas que no es rebés el document d’ingrés o s’hagués extraviat, s’haurà de realitzar l’ingrés amb un duplicat que es recollirà a les delegacions o administracions de l’AEAT corresponents a la província del domicili fiscal del contribuent, en el cas de quotes de classe nacional, o corresponents a la província del domicili on es realitzi l’activitat, en el cas de quotes de classe provincial.

Qui ha de pagar l’IAE?

Hauran de liquidar la quantitat que correspongui en concepte d’IAE (impost sobre activitats econòmiques) totes aquelles entitats que exerceixin una activitat econòmica quan elles, o el grup al qual pertanyen, hagi obtingut un import net del seu volum de negoci igual o superior a 1.000.000 d’euros durant el penúltim any anterior al de la meritació de l’IAE. Existeix grup quan hi ha una unitat de decisió o direcció única, la qual cosa suposa que la majoria dels membres de l’òrgan d’administració d’una entitat són membres de l’òrgan d’administració o alts directius d’una altra.

Al costat d’aquests, existeixen una sèrie de subjectes exempts al pagament de l’IAE:

• Les persones físiques.
• Les societats civils i societats mercantils, que tinguin un import net del volum de negocis inferior a 1.000.000 d’euros.
• Els subjectes passius que iniciïn l’exercici de la seva activitat en territori espanyol, durant els dos primers períodes impositius d’aquest impost en què es desenvolupi l’activitat. Les associacions i fundacions de disminuïts físics, psíquics i sensorials, sense ànim de lucre, sota determinades condicions.
• Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, sempre que operin a Espanya mitjançant establiment permanent, i que tinguin un import net del volum de negocis inferior a 1.000.000 d’euros.

Li recordem que si la seva empresa recorre a empreses de treball temporal (ETT) per cobrir necessitats temporals, està obligat a informar els representants dels treballadors.

D’una banda, haurà d’informar-los sobre cada contracte de posada a disposició que signi, indicant el motiu de la seva utilització. Ha de facilitar aquesta informació dins dels deu dies següents a la formalització. El contracte de posada a disposició és el subscrit entre l’ETT i la seva empresa (la usuària) i té per objecte la cessió d’un treballador per prestar serveis a la seva empresa.

A més, en el mateix termini de deu dies, la seva empresa ha de lliurar als representants una còpia bàsica del contracte de treball de l’empleat que li han cedit. Com que el contracte de treball se signa entre l’afectat i l’ETT, sol·liciti aquest contracte a l’ETT (si és que no l’hi ha facilitat).

L’informem que la Secretaria d’Estat de Migracions ha publicat la Instrucció SEM 1/2021 sobre el procediment relatiu a les autoritzacions de residència temporal per raons d’arrelament laboral. L’anterior Instrucció sobre aquesta matèria data de l’any 2005.

Cal tenir en compte que amb data 25 de març de 2021, el Tribunal Suprem ha dictat la STS núm. 452/2021, de 25 de març de 2021, en la qual interpreta l’article 124 del Reial decret 557/2011, de 20 d’abril, especificant que el paràgraf segon del 124.1 no implica que l’acreditació de la relació laboral i de la seva durada s’hagi de dur a terme exclusivament a través dels mitjans que s’hi estableixen (resolució judicial o acta d’infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social), sinó que es podrà demostrar per qualsevol mitjà de prova vàlid en dret.

“Article 124. Autorització de residència temporal per raons d’arrelament.

Es podrà concedir una autorització de residència per raons d’arrelament laboral, social o familiar quan es compleixin els següents requisits:

1. Per arrelament laboral, podran obtenir una autorització els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de dos anys, sempre que no tinguin antecedents penals a Espanya i al seu país d’origen o al país o països en què hagi residit durant els últims cinc anys, i que demostrin l’existència de relacions laborals amb una durada no inferior a sis mesos.

A l’efecte d’acreditar la relació laboral i la seva durada, l’interessat haurà de presentar una resolució judicial que la reconegui o la resolució administrativa confirmatòria de l’acta d’infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que l’acrediti.”

Aquesta doctrina jurisprudencial ha estat ratificada en les posteriors STS núm. 643/2021, de 6 de maig de 2021 i STS núm. 599/2021, de 29 d’abril de 2021. En elles el Tribunal Suprem recorda que el criteri d’arrelament s’ha configurat com l’existència de vincles que uneixen l’estranger amb el lloc en el qual resideix, sigui de tipus econòmic, social, familiar, laboral, acadèmic o altres que siguin rellevants per apreciar l’interès de l’estranger a residir al nostre país i determinin la prevalença d’aquest interès particular per a la concessió del permís de residència temporal sol·licitat. Sobre aquesta base, l’Alt Tribunal fa èmfasi en el fet que no qualsevol circumstància permet l’arrelament, sinó que ha d’existir “una vinculació especial amb el nostre país”. Per això, refereix expressament el fet que és oportú entendre que en el cas de l’arrelament laboral la relació de treball s’ha d’haver donat en els dos anys anteriors a la presentació de la sol·licitud.

El dictat d’aquestes sentències, juntament amb el marge temporal de la norma (setze anys) aconsellava l’aprovació d’una instrucció.

INSTRUCCIÓ SEM 1/2021 SOBRE EL PROCEDIMENT RELATIU A LES AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA TEMPORAL PER RAONS D’ARRELAMENT LABORAL

1. Requisits generals per sol·licitar arrelament laboral.

Es podrà concedir una autorització de residència per raons d’arrelament laboral quan es reuneixin els següents requisits generals: no tenir antecedents penals, complir el període de permanència establert i acreditar l’existència de relacions laborals.

Cadascun d’aquests requisits s’haurà d’acreditar en la forma i complint les especificitats que a continuació es desenvolupen, tenint sempre en compte la regulació prevista en la normativa legal.

Aquest primer bloc explica els següents punts:

1.1. No tenir antecedents penals

1.2. Permanència continuada a Espanya.

1.3. Existència de relacions laborals.

1.3.1. Moment en el qual la relació laboral s’ha de donar.

1.3.2. Tipus de relació laboral.

1.3.2.1. Regularitat o irregularitat de la relació laboral.

1.3.2.2. Modalitats contractuals.

1.3.2.3. Nombre d’ocupadors.

1.3.2.4. Exclusió de les relacions laborals sense entitat suficient per permetre l’accés a l’arrelament laboral.

1.3.3. Manera d’acreditar la relació laboral.

1.3.4. Col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

1.3.5. Observació de frau de llei, mala fe o abús de dret.

Atesa la nova Instrucció, la relació laboral haurà de ser acreditada de manera efectiva si bé podrà ser-ho per qualsevol mitjà de prova vàlid en dret.

En el cas de les relacions de treball regulars les Oficines d’Estrangeria verificaran d’ofici les dades pertinents que es trobin als fitxers de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Quan es tracti de relacions laborals irregulars es consideraran en tots els casos com prou acreditades aquelles en les quals existeixi una resolució judicial o resolució administrativa confirmatòria de l’acta d’infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. En aquests casos, també es considerarà com a prova especialment qualificada l’acta de conciliació.

En els restants supòsits que es poguessin donar s’analitzarà el cas concret valorant les proves aportades i es podran dur a terme totes aquelles actuacions tendents a corroborar la realitat dels fets.

2. Procediment per sol·licitar l’autorització de residència temporal per raons d’arrelament laboral

Solament es podrà sol·licitar autorització de residència temporal per raons d’arrelament laboral quan l’estranger es trobi en situació irregular a Espanya. Això implica que en tots els casos quan la relació laboral s’hagi realitzat a l’empara d’una autorització de residència la seva vigència haurà d’haver expirat en el moment de sol·licitar l’autorització de residència temporal per raons d’arrelament laboral.

En cap cas una mateixa relació laboral podrà donar lloc a la generació de diverses autoritzacions de residència temporal per raons d’arrelament laboral. En aquells casos en els quals diverses relacions laborals amb diferents ocupadors s’hagin donat de manera coetània en el temps, seran considerades com una de sola a l’efecte de sol·licitar l’autorització de residència temporal per raons d’arrelament laboral.

En relació amb la presentació de sol·licituds d’autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raons d’arrelament laboral, es recorda el que s’estableix en la disposició addicional quarta de la Llei orgànica 4/2000, sobre inadmissió a tràmit de sol·licituds reiterades ja denegades, d’aquelles manifestament mancades de fonament, etc.

A tall d’exemple la Instrucció enumera alguns supòsits de sol·licituds que podrien ser considerades manifestament mancades de fonament per l’Autoritat competent:

• Quan no es presenti el passaport en vigor o títol de viatge de l’estranger sol·licitant.
• Quan la documentació presentada per acreditar la permanència a Espanya mostri indubtablement que no compleix aquest requisit.
• Quan no es presenti certificat d’antecedents penals expedit per les autoritats del seu país d’origen o procedència.

La concessió d’una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals comportarà una autorització de treball a Espanya durant la seva vigència. No es tindrà en compte la situació nacional d’ocupació.

L’autorització concedida tindrà una vigència d’un any i a la seva finalització es podrà sol·licitar autorització de residència o autorització de residència i treball.

Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzen. Aquesta decisió és molt important, ja que en depenen les seves prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per fer el canvi.

Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt important, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació. De l’1 de juliol i fins al 30 de setembre els autònoms poden canviar la seva base de cotització. És el tercer termini de 2021, però l’última oportunitat per als qui vulguin que la seva base pugi o baixi enguany. A partir d’octubre, els canvis no es farien efectius fins a 2022.

Li recordem que des de l’01-01-2018, s’estableix que els autònoms podran canviar de base de cotització fins a 4 vegades a l’any, triant-ne una altra dins dels límits mínim i màxim que els resultin aplicables en cada exercici (el dia primer d’abril, juliol, octubre i gener). Fins aquell moment, només es permetien 2 canvis a l’any (abans de l’1 de maig, amb efectes des del primer de juliol següent; i abans del primer de novembre, amb efecte des del primer de gener de l’exercici següent). 

Doncs bé, tingui present que fins al 30 de setembre de 2021 inclusivament, i amb efectes per a l’1 d’octubre, tenen l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar, dins dels límits permesos segons la seva edat.

A més, també pot sol·licitar que la quantia per la qual cotitza s’incrementi automàticament cada any en la mateixa proporció que ho hagi fet la base mínima o màxima de cotització, o comunicar que renuncia a l’increment, i tot això ho haurà de comunicar també abans de l’1 d’octubre.

La sol·licitud de canvi de base de cotització en el règim especial de treballadors autònoms es pot sol·licitar directament per l’autònom a través de la seu electrònica de la Seguretat Social, si disposa d’un certificat digital o usuari/contrasenya o mitjançant el servei Canvi de base de cotització-autònoms.

Igualment, la sol·licitud es pot presentar mitjançant el model de sol·licitud de canvi de base de cotització en el règim especial de treballadors autònoms (TC.4005).

Si està interessat a modificar la base de cotització (amb la finalitat d’augmentar la base de càlcul de la jubilació o la baixa d’incapacitat temporal), els agrairíem que ens ho fessin com més aviat millor.

La titularitat d’una o més participacions o accions atorga al seu titular la condició de soci d’una societat limitada o d’una societat anònima, respectivament, conferint-li així una sèrie de drets i obligacions.

La Llei de societats de capital (d’ara endavant LSC) reconeix a favor d’aquests socis una sèrie de drets mínims que podran exercitar simplement pel fet de ser titular d’un percentatge de participació en el capital social, podent veure’s condicionat el seu exercici al compliment de determinats requisits, sempre que es respectin els límits legals.

La llei proporciona mecanismes de protecció enfront de l’eventual abús dels titulars de la majoria social. Les minories tenen un marge d’actuació que els permet controlar les decisions, de manera que beneficiïn l’interès de l’empresa, i no sols el de pocs.

Drets del soci minoritari

1) Dret a favor dels socis que representin almenys un 5% del capital social

a) Dret d’obtenció de documentació

Els socis, a partir de la convocatòria de la junta general, podran sol·licitar, de manera immediata i gratuïta, per escrit, amb anterioritat a la data prevista per a la celebració de la junta, o verbalment, durant la celebració de la junta, els informes o aclariments que considerin oportuns sobre els assumptes compresos en l’ordre del dia: modificació dels estatuts socials i els comptes anuals, i, en el seu cas, l’informe de gestió i l’informe relatiu a la junta general per a l’aprovació de comptes.

Els administradors estaran obligats a proporcionar la informació requerida, excepte en el cas que ho considerin innecessari per a la tutela dels drets del soci, existeixin raons objectives per considerar que es podria utilitzar per a fins extra socials, o que la seva publicitat perjudiqui la societat o a les societats vinculades.

A més, els socis que representin almenys un 5% del capital social, podran examinar en el domicili social, per si o en unió d’un expert comptable, els documents que serveixin de suport i d’antecedents dels comptes anuals, excepte disposició en contra dels estatuts.

Per contra, no hi ha res que impedeix ni limiti el dret de la minoria al fet que es nomeni un auditor de comptes amb càrrec a la societat.

b) Dret a sol·licitar la intervenció notarial de l’acta de la junta general

Els administradors podran requerir la presència d’un notari perquè estengui acta de la junta general. Tanmateix, solament estaran obligats a això quan els socis, que representen almenys el 5% del capital social, el sol·licitin dins del termini de cinc dies anteriors a la seva celebració.

c) Sol·licitud de designació d’un auditor de comptes

Qualsevol soci pot sol·licitar al registrador mercantil del domicili social la designació d’un auditor de comptes, en els següents casos:

• quan la junta general no hagués procedit a nomenar-ho abans que finalitzi l’exercici d’auditar,
• quan la persona nomenada per a això no accepti el càrrec o no pugui complir les seves funcions.

En aquelles societats on no hi hagi obligació de sotmetre els comptes anuals a un auditor, els socis que representin almenys el 25% del capital social podran sol·licitar del registrador mercantil del domicili social que, amb càrrec a la societat, nomeni un auditor de comptes perquè efectuï la revisió dels comptes anuals d’un determinat exercici sempre que no haguessin transcorregut tres mesos a comptar des de la data de tancament d’aquest exercici.

d) Dret de separació de la societat

La regulació prevista per al dret de separació és la mateixa tant per a les societats anònimes com per a les societats de responsabilitat limitada. Per tant, caldrà estar als mateixos termes que el que s’ha explicat anteriorment per a les societats anònimes.

En resum, els socis que no votin a favor d’un acord, inclosos els socis sense vot, podran exercir el dret a separar-se, en els següents casos:

• Substitució o modificació substancial de l’objecte social.
• Pròrroga de la societat.
• Reactivació de la societat
• Creació o extinció anticipada de l’obligació de realitzar prestacions accessòries, excepte disposició contrària dels estatuts.
• En els casos de transformació de la societat i de trasllat de domicili a l’estranger.
• En cas de falta de distribució dels dividends.
• Altres casos que s’estableixin de manera estatutària.

A més, els socis d’una societat de responsabilitat limitada podran exercir el seu dret a separar-se en cas que no haguessin votat a favor de l’acord de modificació del règim de transmissió de les participacions socials.

e) Dret a impugnar els acords socials

La impugnació dels acords socials es podrà dur a terme pels administradors, els tercers que acreditin un interès legítim i els socis que haguessin adquirit aquesta condició abans de la seva adopció, sempre que representin un 1% del capital social.

De conformitat amb l’article 204 de la LSC, els acords susceptibles d’impugnació són aquells que siguin contraris a la Llei, s’oposin als estatuts o al reglament de la junta de la societat, o lesionin l’interès social en benefici d’un o diversos socis o tercers.

No obstant això, en el cas que l’acord sigui contrari a l’ordre públic, es permet la possibilitat que els socis que hagin adquirit aquesta condició, amb posterioritat a l’acord que es pretén impugnar, puguin impugnar-lo.

2) Dret a favor dels socis que representin més d’un 5% del capital social

a) Dret a exercitar l’acció social de responsabilitat

L’acció social de responsabilitat contra els administradors o auditors de comptes podrà ser exercitada per la societat o pel soci o els socis que posseeixin, individualment o conjunta, una participació que els permeti sol·licitar la convocatòria d’una junta general, en els següents casos:

• quan els administradors no convoquessin la junta general sol·licitada,
• quan la societat no sol·licités l’acció de responsabilitat dins del termini d’un mes des de la data d’adopció de l’acord,
• quan l’acord infringeixi el deure de lleialtat. En aquests casos l’acció podrà ser exercitada directament pels socis, sense necessitat de sotmetre’s a la junta general.

Ara bé, en el cas que l’acció social fos promoguda per la societat, aquesta podrà renunciar a l’exercici de l’acció, tret que s’oposessin a això algun dels socis que representi almenys el 5% del capital social.

És important esmentar que, en cas d’estimació total o parcial de la demanda, la societat estarà obligada a reemborsar a la part actora les despeses necessàries en què s’haguessin incorregut.

b) Dret a sol·licitar la convocatòria de la junta

La convocatòria de la junta general s’haurà de fer de conformitat amb les previsions legals i estatutàries.

Els administradors convocaran la junta general sempre que ho considerin necessari o convenient per als interessos de la societat, i serà obligatòria la seva convocatòria quan ho sol·licitin un o diversos socis que representin almenys el 5% del capital social, havent d’expressar en aquesta sol·licitud els assumptes a tractar.

En aquests casos, i de conformitat amb l’article 168 de la LSC, la junta general serà convocada per a la seva celebració dins dels dos mesos següents a la data en què s’hagués requerit notarialment la seva celebració, i en l’ordre del dia s’haurà d’incloure els assumptes objecte de la sol·licitud.

3) Dret a favor dels socis que representin almenys el 25% del capital social

a) Dret d’informació en la junta

La llei reconeix als titulars de les participacions, la facultat per sol·licitar per escrit, amb anterioritat a la junta general, o verbalment, durant la junta, els informes o aclariments que considerin necessaris sobre els assumptes que constitueixin l’ordre del dia.

Els Administradors estaran obligats a proporcionar la informació que se li requereixi, tret que, segons el parer de l’òrgan d’administració, la publicitat d’aquesta informació sigui perjudicial per a l’interès social. Ara bé, en cas que la sol·licitud d’informació fos secundada per socis que representin almenys un 25% del capital social, els administradors no es poden negar a proporcionar la informació requerida.

A més, a partir de la convocatòria de la junta general, qualsevol soci podrà sol·licitar a la societat la documentació que s’hi debatés per a la seva aprovació, així com l’informe de gestió i l’informe de l’auditor de comptes, i excepte disposició en contra, en aquest mateix termini, els socis que representin almenys el 5% del capital social podran examinar en el domicili social, per si o en unió d’un expert comptable, els documents que serveixin de suport i d’antecedents als comptes anuals.

Quadre resum dels drets del soci minoritari en les juntes