EL SUBARRENDAMENT D’HABITATGES DESTINATS AL LLOGUER TURÍSTIC A TRAVÉS DE PLATAFORMES DIGITALS ESTÀ SOTMÈS A RETENCIÓ?

La Direcció General de Tributs ha aclarit que en el subarrendament d’habitatges destinats al lloguer turístic a través de plataformes digitals està sotmès a retenció.

Llegir més

El subarrendament d’habitatges destinats al lloguer turístic a través de plataformes digitals està sotmès a retenció?

La Direcció General de Tributs ha aclarit que en el subarrendament d’habitatges destinats al lloguer turístic a través de plataformes digitals està sotmès a retenció.

Per a molts comencen les vacances o ja han començat i, com és tendència els últims anys, es disparen els preus del lloguer turístic, de vacances o de curta estada. Molts d’aquests lloguers es contracten a través de plataformes digitals que posen en contacte a oferents i demandants. Aquestes plataformes basen el seu model de negoci a cobrar una comissió a l’arrendador de la renda generada en aquest lloguer juntament amb l’abonament de la suma restant, és a dir, és la plataforma digital l’encarregada del cobrament i pagament de la part del lloguer que correspon a l’arrendador.

Doncs bé, la Direcció General de Tributs ha publicat una Consulta Vinculant (V1388-21), de 13 de maig de 2021, en la qual tracta la possible subjecció al sistema de retencions de l’IRPF de la renda abonada des de la plataforma digital cap a l’arrendador de l’immoble.

L’article 75 del Reglament de l’IRPF (RIRPF) disposa quines són les rendes subjectes a l’esmentat sistema de retencions:

«1. Estaran subjectes a retenció o ingrés a compte les següents rendes:

(…)

2. També estaran subjectes a retenció o ingrés a compte les següents rendes, independentment de la seva qualificació:

a) Els rendiments procedents de l’arrendament o subarrendament d’immobles urbans.

A aquest efecte, les referències a l’arrendament s’entendran realitzades també al subarrendament.

(…)

3. No existirà obligació de practicar retenció o ingrés a compte sobre les rendes següents:

(…)

g) Els rendiments procedents de l’arrendament o subarrendament d’immobles urbans en els següents supòsits:

1r Quan es tracti d’arrendament d’habitatge per empreses per als seus empleats.

2n Quan les rendes satisfetes per l’arrendatari a un mateix arrendador no superin els 900 euros anuals.

3r Quan l’activitat de l’arrendador estigui classificada en algun dels epígrafs del grup 861 de la Secció Primera de les Tarifes de l’impost sobre activitats econòmiques, aprovades pel Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, o en algun altre epígraf que faculti per a l’activitat d’arrendament o subarrendament de béns immobles urbans, i aplicant al valor cadastral dels immobles destinats a l’arrendament o subarrendament les regles per a determinar la quota establerta en els epígrafs del citat grup 861, no hagués resultat quota zero.

A aquest efecte, l’arrendador haurà d’acreditar enfront de l’arrendatari el compliment del requisit esmentat, en els termes que estableixi el Ministre d’Economia i Hisenda».

Quedant obligats a retenir o ingressar compte, conforme al que s’estableix en l’article 76 del RIRPF:

«1. Amb caràcter general, estaran obligats a retenir o ingressar a compte, quan satisfacin rendes sotmeses a aquesta obligació:

a) Les persones jurídiques i altres entitats, incloses les comunitats de propietaris i les entitats en règim d’atribució de rendes.

b) Els contribuents que exerceixin activitats econòmiques, quan satisfacin rendes en l’exercici de les seves activitats.

c) Les persones físiques, jurídiques i altres entitats no residents en territori espanyol, que operin en ell mitjançant establiment permanent.

d) Les persones físiques, jurídiques i altres entitats no residents en territori espanyol, que operin en ell sense mediació d’establiment permanent, quant als rendiments del treball que satisfacin, així com respecte d’altres rendiments sotmesos a retenció o ingrés a compte que constitueixin despesa deduïble per a l’obtenció de les rendes a què es refereix l’article 24.2 del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents».

D’aquesta manera i una vegada vistos els preceptes reguladors de la retenció, vegem el que disposa l’esmentada consulta vinculant:

«Conforme a aquesta regulació normativa, tret que resultés aplicable algun dels supòsits d’exoneració a què es refereix la lletra g) de l’article 75.3 del Reglament de l’impost, existiria l’obligació per part de l’entitat consultant de practicar retenció sobre les rendes que satisfaci a l’arrendador».

Per tant, no serà aplicable la retenció quan, amb caràcter general, el pagament total pel lloguer no superi els 900 euros. No obstant això, en cas que se superin haurem d’estar al que s’estableix en l’article 100 de la Llei de l’IRPF que determina un percentatge de retenció del 19 per cent.

PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE ELS RECENTS CANVIS EN LA LLEI GENERAL TRIBUTÀRIA PER A LA LLUITA CONTRA EL FRAU FISCAL

Davant la recent aprovació de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, l’Agència Tributària ha publicat un document que dóna resposta a les principals preguntes freqüents dels ciutadans en aquesta matèria. En concret, l’esmentat document respon, entre altres, a qüestions relatives als interessos de demora, recàrrecs per presentació extemporània, sancions i sobre la suspensió temporal dels terminis de prescripció. A més, també aclareix l’aplicació de la reducció del 60 per cent dels rendiments de capital immobiliari de l’IRPF en els supòsits d’arrendaments d’habitatges.

Llegir més

Preguntes freqüents sobre els recents canvis en la Llei General Tributària per a la lluita contra el frau fiscal

Davant la recent aprovació de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, l’Agència Tributària ha publicat un document que dóna resposta a les principals preguntes freqüents dels ciutadans en aquesta matèria. En concret, l’esmentat document respon, entre altres, a qüestions relatives als interessos de demora, recàrrecs per presentació extemporània, sancions i sobre la suspensió temporal dels terminis de prescripció. A més, també aclareix l’aplicació de la reducció del 60 per cent dels rendiments de capital immobiliari de l’IRPF en els supòsits d’arrendaments d’habitatges.

Com ja l’hem estat informant, al BOE del 10 de juliol de 2021, s’ha publicat la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc, que entre altres normes, modifica la Llei General Tributària amb importants novetats.

A conseqüència d’això, l’Agència Tributària ha publicat un document que dóna resposta a les principals preguntes freqüents dels ciutadans en aquesta matèria.

En concret, l’esmentat document respon, entre altres, qüestions relatives als interessos de demora; Recàrrecs per presentació extemporània; Sancions; i, sobre la suspensió temporal dels terminis de prescripció, i reducció del 60 per cent dels rendiments de capital immobiliari de l’IRPF en els supòsits d’arrendaments de béns immobles destinats a habitatges. 

Vegeu PREGUNTES FREQÜENTS

TIPUS DE SUBSIDIS DEL SEPE QUE PODEN SOL·LICITAR PERSONES SENSE INGRESSOS

El servei públic d’ocupació espanyola (SEPE) ha informat sobre els ajuts disponibles per als qui no tenen o no poden tenir accés a l’atur.

Llegir més

Tipus de subsidis del SEPE que poden sol·licitar persones sense ingressos

El servei públic d’ocupació espanyola (SEPE) ha informat sobre els ajuts disponibles per als qui no tenen o no poden tenir accés a l’atur.

Espanya passa un moment econòmic delicat. El cop dur que ha suposat la pandèmia serà una cosa per la qual l’economia espanyola trigarà a recuperar-se. Per aquest motiu, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha fet públics sis tipus de subsidis que poden sol·licitar les persones que no tenen cap mena d’ingressos ni ajuts.

Vegem a continuació quins són i quins requisits té cadascun d’ells.

1. Subsidi de cotitzacions insuficients

Aquells que han treballat menys d’un any poden accedir a aquest subsidi per desocupació, però cal tenir en compte, detalla el SEPE, que la durada depèn del nombre de mesos cotitzats i de si es tenen o no responsabilitats familiars.

A més d’estar inscrit com a demandant d’ocupació i mantenir aquesta inscripció durant tot el període que es percep el subsidi, serà necessari haver cotitzat per desocupació almenys tres mesos, si es tenen responsabilitats familiars, o almenys sis mesos si no se’n tenen i no s’arriba als tres-cents seixanta dies (que en aquest cas es tindria dret a la prestació contributiva). D’altra banda, en cas de percebre rendes, no poden ser superiors al 75% del salari mínim interprofessional (SMI). La quantia mensual és de 451,92 euros.

2. Subsidi per esgotament sense càrregues

Està dirigit a aquelles persones que, a més d’haver esgotat la prestació contributiva, tenen quaranta-cinc anys o més i no tenen responsabilitats familiars a càrrec seu. Per a aquest ajut s’ha de tenir subscrit el compromís d’activitat. La durada d’aquest ajut és de sis mesos i la quantia mensual és de 451,92 euros.

3. Subsidi per esgotament amb càrregues

Destinat a aquells que han esgotat la seva prestació contributiva i tenen responsabilitats familiars. Igual que en els anteriors, s’ha d’estar inscrit com a demandant d’ocupació durant el període d’un mes, des que es va esgotar la prestació, així com tenir subscrit el compromís d’activitat.

La durada serà de sis mesos prorrogables per períodes semestrals, en funció de la durada de la prestació per desocupació que hagi esgotat i de la seva edat, sempre que ho sol·liciti en termini i mantingui els requisits, segons el següent:

  • Si és menor de quaranta-cinc anys i ha esgotat una prestació contributiva d’almenys quatre mesos, tindrà dret a totalitzar divuit mesos.
  • Si és menor de quaranta-cinc anys i ha esgotat una prestació contributiva d’almenys sis mesos, tindrà dret a totalitzar vint-i-quatre mesos.
  • Si és més gran de quaranta-cinc anys i ha esgotat una prestació contributiva de quatre mesos, tindrà dret a totalitzar vint-i-quatre mesos.
  • Si és més gran de quaranta-cinc anys i ha esgotat una prestació contributiva d’almenys sis mesos, tindrà dret a totalitzar trenta mesos.

4. Subsidi per a emigrants retornats

Destinat a aquells espanyols emigrants que han retornat a Espanya; podran accedir a algunes de les següents prestacions, sempre que es reuneixin els requisits pertinents.

  • Subsidi per a emigrants retornats
  • Renda activa d’inserció per a emigrants retornats
  • Subsidi per desocupació per a emigrants més grans de cinquanta-dos anys
  • Prestació per desocupació de l’emigrant retornat que va cotitzar a Espanya abans d’emigrar
  • Ajuts extraordinaris per a espanyols retornats

5. Subsidi per a alliberats de presó

Els alliberats de presó tenen accés a aquest subsidi sempre que estiguin en desocupació i inscrits com a demandants d’ocupació, sempre que no hagin rebutjat una oferta de col·locació adequada, no tinguin dret a la prestació contributiva i hagin estat alliberats de presó, sempre que la privació de llibertat hagi estat per un temps superior a sis mesos.

6. Subsidi per a més grans de cinquanta-dos anys

Els requisits per accedir al subsidi per a més grans de cinquanta-dos anys són els següents:

  • Estar en desocupació.
  • Tenir complerts cinquanta-dos anys o més en la data en què s’esgoti la prestació per desocupació o el subsidi per desocupació, o tenir-los en el moment de reunir els requisits per accedir a algun dels següents subsidis: per esgotament de la prestació contributiva, emigrant retornat, revisió per millora d’una invalidesa, alliberat de presó o cotitzacions insuficients per a la prestació contributiva.
  • Estar inscrit com a demandant d’ocupació durant un mes des que s’esgoti la prestació que estava percebent, no haver rebutjat durant aquest mes cap oferta de col·locació adequada, ni haver-se negat a participar, excepte causa justificada, en accions de promoció, formació o reconversió professional.
  • Complir el compromís d’activitat que està inclòs en la sol·licitud.
  • Haver cotitzat per desocupació un mínim de sis anys al llarg de la seva vida laboral.
  • Acreditar que en la data del fet causant i en la de la sol·licitud del subsidi reuneix tots els requisits, excepte l’edat, per accedir a qualsevol mena de pensió contributiva de jubilació en el sistema de la Seguretat Social espanyol -haver cotitzat per jubilació quinze anys, dos dels quals han d’estar dins dels últims 15- i que ha cotitzat per desocupació un mínim de sis anys al llarg de la seva vida laboral.
  • No tenir rendes de qualsevol naturalesa que en còmput mensual siguin superiors al 75% del salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de dues pagues extraordinàries.

PROBLEMÀTICA DE LA TRANSMISSIÓ D’ACCIONS I PARTICIPACIONS DE SOCIETATS

Un dels aspectes més problemàtics d’una empresa és la transmissió d’accions

Llegir més

Problemàtica de la transmissió d’accions i participacions de societats

Un dels aspectes més problemàtics d’una empresa és la transmissió d’accions

Probablement el més important d’una societat, limitada o anònima, són les seves participacions i accions. En el cas de ser societat limitada, seran participacions i en el cas de societat anònima seran accions.

El més important és tenir en compte que estem en el marc del dret privat, la qual cosa implica que preval la voluntat dels contractants. Per tant, per transmetre participacions o accions, el més important és que el venedor, el comprador i els socis estiguin d’acord. Això és molt rellevant sobretot en el marc de la societat limitada.

Per tant, convé tenir en compte el que marquen els estatuts. Aquest és el límit bàsic. Es pot arribar a donar que en els estatuts quedi configurada la transmissió com entre socis o entre socis i els seus familiars.

Què succeeix si els estatuts no regulen el supòsit de fet? En aquest cas és necessari tenir en compte les limitacions legals.

Per vendre participacions el soci ha de comunicar-ho per escrit als administradors, exposant la condició de la venda. Ha de ser aprovat per la junta general per majoria ordinària. La junta s’hi pot oposar, però per a això ha d’activar el mecanisme de subscripció preferent que tenen els mateixos socis.

En definitiva, cal tenir en compte que en la societat limitada els socis ja existents tenen dret de compra preferent sobre un tercer de fora.

Si després de tres mesos de comunicació, cap soci compra, el tercer adquirent de fora de la societat tindrà via lliure per a aquesta compravenda. És rellevant tenir en compte que els estatuts no podrien arribar a assenyalar cap clàusula de transmissió lliure de participacions, i de la mateixa manera és nul si s’obliga un soci a vendre un mínim de participacions.

Tampoc són vàlides les clàusules que prohibeixen la venda. Cal assenyalar també que l’embargament de participacions socials en casos d’execució de deute també implica subscripció preferent, de manera que una vegada alienades les participacions en subhastes, els socis poden comprar-les pel mateix preu que es va exercir en la subhasta.

D’altra banda, les societats anònimes tenen transmissió lliure, i són societats plenament obertes. Per tant, la finalitat de la societat i les limitacions són diferents, ja que el que es prohibeix és que es faci intransmissible l’acció a tercers.

És diferent la situació en la qual les participacions o accions es transmeten per mort del soci. En aquest cas se’n diu transmissió per causa de mort d’accions.

Solament seran aplicables restriccions o condicionaments a la transmissibilitat per causa de mort quan els estableixin els estatuts. Per a aquest supòsit, la societat haurà de presentar un adquirent o oferir-se a adquirir ella mateixa les accions. El seu valor serà el raonable al moment en què es va sol·licitar la inscripció de la transmissió en el llibre registre d’accions nominatives. Aquest valor raonable haurà de ser determinat per un expert independent.