L’informem que l’AEAT ha desenvolupat un projecte basat en la utilització de noves eines tecnològiques basades en intel·ligència artificial, per ajudar en la cerca d’emissors de factures irregulars, és a dir, factures que no es corresponen amb treballs realment realitzats o amb béns lliurats.

L’Agència Tributària explica aquest projecte de detecció de facturació irregular en l’Informe sobre els resultats de la prevenció i control del frau tributari i duaner de 2020.

Detecció de perfils d’empreses que emeten factures irregulars

S’ha desenvolupat un projecte basat en la utilització de noves eines tecnològiques basades en intel·ligència artificial, per ajudar en la cerca d’emissors de factures irregulars, és a dir, factures que no es corresponen amb treballs realment realitzats o amb béns lliurats.

La lluita contra el frau fiscal en l’àmbit de la facturació irregular és un dels objectius de l’Agència Tributària. Els motius dels contribuents per cometre aquest tipus de frau són múltiples. Alguns d’ells són els següents:

• Simular despeses per reduir la quota d’IVA a ingressar, o obtenir una devolució.
• Justificar artificialment subvencions.
• Organitzar trames amb diverses empreses involucrades que es beneficien d’aquesta facturació simulada.
• Simular un millor compte de resultats de cara a obtenir millor finançament bancari.

El projecte desenvolupat utilitza eines d’intel·ligència artificial per generar models predictius que facilitin la detecció d’emissors i receptors de factures irregulars. Aquests models podran fer costat al sistema tradicional de selecció, contribuint a reforçar la seva efectivitat.

Els objectius principals del projecte són:

• Reforçar la detecció de frau i lluitar contra la competència deslleial de les empreses incomplidores respecte de les complidores.
• Millorar l’eficiència en el control, en ajudar a enfocar l’activitat en els expedients amb més risc fiscal.

En aquest projecte s’ha treballat amb casos ja estudiats per l’Àrea d’Inspecció en exercicis anteriors. A partir de totes les dades disponibles, l’eina informàtica genera un model que es pot utilitzar per predir la probabilitat de frau en nous casos similars.

S’ha comprovat que les empreses que cometen aquest tipus de fraus s’agrupen en una sèrie de perfils amb algunes característiques comunes, per la qual cosa és possible generar models amb una capacitat d’encert alta. Els models predictius són una cosa viva, que contínuament cal recalcular amb els resultats dels nous casos, per la qual cosa aquest model de facturació irregular és una primera versió que periòdicament es modificarà per millorar-lo.

El model desenvolupat per a la detecció de facturació irregular no tracta de substituir els sistemes actuals de selecció basats en riscos i en l’experiència de les actuacions de control, sinó que els complementa i facilita la seva labor.

El projecte s’ha desenvolupat en 2020 i implantat en 2021

Durant l’any 2020 es va completar la fase de desenvolupament del model, i es van calcular els resultats de l’exercici 2018. El seu resultat teòric quant a capacitat de detecció va ser alt, per la qual cosa es va decidir passar a la fase d’explotació.

En 2021 s’han posat els resultats a la disposició de l’Àrea d’Inspecció per a les seves actuacions de control. Al mateix temps, s’està reentrenant el model amb més actes disponibles, i s’estan calculant els resultats del model per a l’exercici 2019.

Al llarg de 2021, amb els resultats derivats de les actuacions de control, es disposarà d’un primer balanç sobre l’aplicació pràctica del model per al seu ajust de cara al futur.

Li recordem que a l’octubre ha de fer la presentació de l’IVA, de les retencions a compte de renda i del pagament fraccionat de societats (exercici en curs) i renda (en aquest cas per a empresaris i professionals en estimació directa i objectiva). 

En concret, el pròxim dia 20 d’octubre s’ha de presentar i si escau procedir a l’ingrés del 3r TRIMESTRE 2021 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF amb relació a les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital.

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 20 d’octubre finalitza el termini per presentar el segon pagament fraccionat de 2021 de l’impost sobre societats.

Per aquest motiu, els preguem que, com més aviat millor, ens facilitin tota la documentació així com aquelles dades que els sol·licitem per poder realitzar la confecció i presentació d’aquestes declaracions.

Tot just un any després que el col·lectiu dels autònoms societaris s’anotés una fita històrica, en aconseguir que se’ls reconegués el dret a la tarifa plana en les mateixes condicions que als altres autònoms, la justícia ha impedit a aquests treballadors per compte propi cobrar el 100% de la pensió mentre estiguin al capdavant del seu negoci a través de la jubilació activa, com sí que poden fer-ho els autònoms persona física.

El Tribunal Suprem va resoldre el passat 23 de juliol, a través d’un recurs de cassació (sentència núm. 842/2021) per a la unificació de doctrina, un debat que es remunta a diversos anys enrere. L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) denegava en reiterades ocasions a diversos autònoms el dret de cobrar el 100% de la seva pensió a través de la jubilació activa pel simple fet de ser administradors d’una societat. Aquesta modalitat de retir permet -en principi, a tots els autònoms- compatibilitzar el seu negoci amb una part de la seva pensió: o bé el 50% si no tenen empleats a càrrec seu, o bé el 100% si contracten un treballador o més.

Per a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, i des del juliol també per al Tribunal Suprem, el fet que l’autònom societari estigui inclòs com els altres en el règim especial de treballadors autònoms (RETA), i que cotitzi fins i tot per bases superiors als altres -la seva quota mínima és de 371 euros, enfront dels 286 dels autònoms persona física- no és raó suficient perquè accedeixi als mateixos beneficis que la resta del col·lectiu. A parer seu, un autònom societari mai pot complir el requisit de tenir contractat almenys un treballador per compte d’altri, ja que és la societat i no ell qui el contracta. Per això, només podria reconèixer-se a aquests treballadors per compte propi la meitat de la pensió.

Els autònoms societaris ja no podran cobrar el 100% de la seva pensió amb la jubilació activa

Després de la sentència del Tribunal Suprem, els autònoms societaris ja no podran compatibilitzar la seva pensió completa amb el seu negoci, ja que aquesta sentència “crea jurisprudència” i, per tant, impedirà noves cassacions pel mateix motiu. L’Alt Tribunal estableix que qualsevol autònom societari no podrà, d’ara endavant, accedir al cobrament del 100% de la seva pensió per la jubilació activa, enfront de l’autònom tradicional persona física que sí que podrà, sempre que contracti un treballador.

Amb la unificació de doctrina que ha fet l’Alt Tribunal, els autònoms societaris només tindrien dret a cobrar la meitat de la seva pensió en jubilació activa i no el 100%, per dos motius. En primer lloc, segons argumenta el Suprem, perquè un treballador per compte propi persona física i un de societari no són el mateix i, per tant, no gaudirien dels mateixos drets:

“La diferència entre l’autònom societari i el que exerceix la seva activitat actuant com a persona física, denominat “autònom clàssic”, afecta la seva responsabilitat patrimonial. Aquests últims responen dels seus deutes, incloses les salarials amb els treballadors contractats i les cotitzacions a la Seguretat Social, amb tots els seus béns presents i futurs. Per contra, el citat conseller o administrador d’una societat mercantil es beneficia de la limitació de la responsabilitat societària, que en principi no afecta el seu patrimoni personal, sense que ell subscrigui cap contracte amb cap treballador”, diu la sentència.

I afegeix que, “si vol gaudir de la compatibilitat plena entre pensió i ingressos, haurà de desenvolupar una activitat per compte propi actuant com a persona física i no a través d’una societat mercantil”.

Respecte del segon requisit exigit per l’art. 214.2, de la LGSS, que regula la jubilació activa (tenir contractat, almenys, un treballador per compte d’altri per cobrar el 100%), el Tribunal Suprem considera que:

“Si l’empresa és una societat mercantil, l’ocupador és la persona jurídica i no els seus consellers o administradors. La societat té una personalitat jurídica diferenciada amb responsabilitat limitada. A tall d’exemple i argumentatiu, un administrador social d’una societat limitada que és titular del 25% de les participacions socials està d’alta en el RETA. Però això no significa que hagi contractat personalment els treballadors de la societat limitada, ni que respongui amb el seu patrimoni personal dels deutes salarials, ni que assumeixi personalment del risc i ventura de l’activitat”, explica la sentència.

Si l’ocupador és una persona jurídica, la jubilació del seu administrador o conseller, no afecta directament els contractes.

Com ja sabrà, la comptabilitat de costos permet calcular a l’empresa el cost de fabricar un producte o prestar un servei. Així, li és molt més simple planificar recursos, rendibilitzar processos i, en definitiva, prendre decisions de manera encertada i sense caure en errors. A més, li permet dissenyar estratègies comercials, com pagar comissions o aplicar descomptes.

En definitiva, va un pas més enllà del que mostra la comptabilitat general regulada pel Pla General Comptable (PGC), on el Compte d’Explotació es limita a indicar si la teva empresa ha donat beneficis o pèrdues d’una forma global.

A continuació, assenyalarem els aspectes més destacats de com funciona aquesta modalitat de comptabilitat.

En què consisteix la comptabilitat analítica?

En realitat, no és una comptabilitat a l’ús, és a dir, no és cap sistema d’assentament de partida doble, sinó més aviat es podria definir com un conjunt de tècniques que permeten analitzar la forma en què es distribueixen els costos i ingressos d’una activitat, per donar com a resultat una informació d’ús intern que facilita la presa de decisions per part de l’empresa o de l’empresari individual. I això és així perquè ajuda a distribuir les despeses i ingressos per línia de negoci, producte, client, unitat productiva, departament, etc., que permet calcular de manera autònoma i separada els resultats concrets de cadascun d’ells.

Diferències entre comptabilitat analítica i comptabilitat financera

Ja s’ha comentat que l’una i l’altra són diferents. Així, mentre que la comptabilitat financera és obligatòria i de caràcter extern, la comptabilitat de costos no és obligatòria i és d’ús intern per a l’empresa. Els principals punts que les distingeixen són els següents:

• La comptabilitat analítica no és obligatòria ni es regeix per cap llei específica, mentre que la comptabilitat financera està subjecta a la regulació mercantil i al PGC.
• La comptabilitat financera és de caràcter extern i més general que l’analítica. Per part seva, la comptabilitat analítica ajuda a especificar la rendibilitat d’un projecte concret respecte a la resta dels que hi ha a l’empresa.
• La comptabilitat financera és un dels aspectes clau a l’hora de dur a terme les relacions de l’empresa amb tercers (clients, proveïdors, Hisenda…), mentre que la comptabilitat analítica se centra a proporcionar informació enfocada a la presa de decisions internes.
• L’objectiu de la comptabilitat financera és obtenir els estats financers del negoci amb caràcter general, mentre que l’analítica se centra en els resultats detallats d’una àrea en particular.
• La comptabilitat analítica es caracteritza perquè té una orientació més a llarg termini i de futur que la comptabilitat financera.

Quins avantatges ofereix portar una comptabilitat de costos per a empreses i autònoms?

Són molts els motius pels quals resulta aconsellable portar una comptabilitat analítica. Entre els seus principals avantatges podem destacar els següents:

• En poder determinar de forma individualitzada els costos, ajuda a decidir si és millor o no el llançament d’un nou producte.
• Permet potenciar o per contra tancar línies de negoci, en funció del seu rendiment.
• Ofereix informació precisa sobre costos directes, indirectes, marges, etc.
• Facilita el control de costos de l’empresa o negoci, aportant a més informació sobre la seva evolució, la qual cosa comporta així mateix conèixer què fer per incrementar l’estalvi en cadascun d’ells.
• Facilita l’establiment de polítiques de preus per productes, clients, línies, etc., tant per a productes com per a serveis.
• Afavoreix la decisió sobre la compra d’actius productius de l’empresa.
• Permet quantificar l’aportació al resultat final de l’empresa de cada producte, servei, línia, departament, etc.
• En definitiva, millora la productivitat, eficiència i desenvolupament del negoci.

Com implantar de manera senzilla la comptabilitat de costos?

Primer de tot, hem de recordar que la comptabilitat de costos, al contrari que la comptabilitat general per a les empreses sotmeses al regulat pel Codi de Comerç, no és obligatòria, encara que sí que és un recurs molt interessant per controlar el negoci, sense que per a això sigui necessari destinar grans recursos. A més, al contrari del que suposa la comptabilitat general per a les empreses, que han de seguir rigorosament el que s’estableix al PGC, aquells que optin per implantar una comptabilitat analítica gaudeixen d’un ampli marge de maniobra, ja que al marge d’uns principis generals, cada usuari estableix unes pautes totalment personalitzades, adoptant el model que millor s’adequa a la realitat del seu negoci.

Una bona manera de començar és organitzar els resultats en dos tipus de documents:

1.- Anotacions individuals que reflecteixin les operacions realitzades, els seus imports, etc., que resultin dels llibres comptables o en defecte d’això del registre d’ingressos i despeses de l’empresari individual, si és que no està obligat a portar comptabilitat

2.- La informació dels costos de l’empresa o de l’empresari individual per a ús exclusivament intern.

Resulta obvi afegir que un dels aspectes més importants és tenir actualitzada la comptabilitat de costos, perquè la presa de decisions sempre estigui basada en les xifres reals de l’empresa o de l’empresari.

En general, tant les pimes com els autònoms, utilitzen sistemes senzills de comptabilitat de costos per analitzar principalment els seus costos i marge de beneficis per departaments (producció, comercial, administració, etc.), o per línies d’activitat (productes o serveis A, B i C). Sobre la base d’aquesta informació la pime o l’autònom podran saber el valor relatiu que aporta cada departament a la seva empresa, així com el rendiment dels principals productes. En tots dos casos serà necessari poder assignar les factures d’ingressos i costos a aquests departaments o línies d’activitat. Per a això serà necessari disposar d’un programa avançat de gestió (programari de comptabilitat, ERP, TPV per a comerços o similar), que permeti aquesta assignació o bé un programari de facturació i comptabilitat més senzill que permeti l’exportació de les factures a excel o full de càlcul per realitzar aquí l’assignació i el tractament de les dades.

Evidentment, serà necessari assignar els costos de personal a cada departament o línia d’activitat. Això serà especialment complicat en els petits negocis, ja que sovint una mateixa persona treballa en diversos departaments i la seva labor redunda en diversos productes, projectes, etc.

Encara que existeixen diferents solucions de programari, fins i tot en el núvol per a intranets empresarials i per a gestió de projectes que incorporen solucions per recollir de manera tan senzilla com sigui possible aquest seguiment, hem de remarcar que també es pot realitzar d’una forma més artesanal amb plantilles en full de càlcul on es recullin els diferents tipus de cost. Així, cal realitzar una primera divisió funcional entre:

• Costos fixos, associats a l’administració dels negocis i no canvien en funció dels volums de treball, per exemple, el cost de lloguer d’una nau.
• Costos variables, relacionats amb el treball productiu i varien en funció del volum de producció, com per exemple el cost de la matèria primera per fabricar el producte.

Cal destacar que cada vegada s’empren més les denominacions costos directes i indirectes en lloc de costos fixos i variables.

En segon lloc, cal conèixer el cost estàndard, que és el resultat de dividir els costos fixos per la quantitat de béns produïts. L’addició dels costos variables serveix per determinar el cost unitari del bé produït. Aquests càlculs faciliten l’assignació de costos per unitats i l’obtenció de resultats i marges per cada línia d’activitat i unitat de cost.

Finalment, hem d’indicar que, per realitzar una correcta anàlisi dels costos, han d’estar detallats de forma adequada. Nosaltres proposem el següent com a punt de partida, que després cada empresa o autònom pot adaptar a les característiques del seu model de negoci:

Departament d’assignació dels costos

• Producció i serveis

Activitats dutes a terme

• Producció / fabricació, comercialització i màrqueting, administració, finançament, etc.

Elements de cost d’un producte

• Materials (directes i indirectes)
• Mà d’obra (directa i indirecta)
• Costos indirectes de fabricació

Relació amb el volum

• Costos variables, fixos i mixtes (semi variables i escalonats).

Període de càrrec a l’ingrés

• Costos del producte i període.

Relació amb la planificació, el control i les decisions

• Estàndard i pressupostats, controlables i no controlables, fixos compromesos i fixos discrecionals, rellevants i irrellevants, diferencials, d’oportunitat i de tancament de planta.