Com ja deu saber, en l’àmbit de l’impost sobre societats, la compensació de bases imposables negatives (BIN) procedents d’exercicis anteriors, dins dels termes i condicions que a continuació s’analitzaran, té caràcter voluntari, de manera que el contribuent pot optar per exercir o no el dret a la compensació de bases imposables negatives. Així i a diferència per exemple de l’IRPF, el contribuent no es veu obligat a compensar en els exercicis en els quals la base imposable prèvia resulti positiva, l’import màxim de BIN que procedeixin d’exercicis anteriors. Això permet que, per exemple, un contribuent opti per no compensar en un determinat període impositiu bases negatives procedents dels anteriors, a fi d’aplicar deduccions del mateix exercici o d’exercicis anteriors que es troben pendents i que estan sotmeses a un termini màxim per a la seva aplicació.

Límit a la compensació

L’article 26.1 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS) assenyala que les bases imposables negatives que hagin estat objecte de liquidació o autoliquidació podran ser compensades amb les rendes positives dels períodes impositius següents, sense establir cap límit temporal.

D’aquesta manera, la normativa de l’IS permet instrumentar una compensació de pèrdues fiscals cap endavant, això és, permet la minoració dels beneficis fiscals d’un exercici amb pèrdues fiscals d’exercicis anteriors.

Si bé, l’absència de límit temporal s’acompanya amb la regulació d’un límit quantitatiu. En concret, les BIN compensables en cada exercici tindran com a límit el més elevat d’aquests dos imports:

• Un milió d’euros. Les bases imposables inferiors a aquesta quantia podrà compensar-les per la seva totalitat.
• El 70 % de la base imposable positiva de l’exercici prèvia a la reducció per reserva de capitalització.

Aquesta limitació a la compensació de bases imposables negatives no resultarà d’aplicació en l’import de les rendes corresponents a quitacions o esperes conseqüència d’un acord amb els creditors amb el contribuent.

Volum de negocis. El percentatge anterior es redueix en cas d’empreses amb un volum de negocis elevat:

• En cas d’empreses que facturen entre 20 i 60 milions d’euros, és el 50 %.
• Si facturen a partir de 60 milions, el límit percentual és del 25 %

Excepcions al límit

Nova creació. No obstant això, en uns certs casos els límits anteriors no són aplicables. Així, si la seva empresa és de nova creació i tributa al tipus reduït del 15 %, no es veurà afectada per cap límit durant els tres primers exercicis en els quals obtingui bases positives A aquest efecte, no cal que aquests exercicis siguin consecutius. Per exemple, la seva empresa es va constituir en 2020 incorrent en pèrdues, en 2021 i 2022 obté beneficis, i en 2023 torna a tenir pèrdues. En aquest cas podrà compensar les bases negatives sense límits en 2021 i en 2022; i si encara no les ha pogut compensar totes, li quedarà un exercici addicional per compensar la resta, també sense límit.

Extinció. La seva empresa tampoc es veurà afectada pels límits si s’extingeix, tret que aquesta extinció sigui conseqüència d’una operació de reestructuració (una fusió, per exemple) acolliment al règim de neutralitat fiscal.  Els límits tampoc són aplicables en l’exercici d’extinció, però sí en els exercicis previs. Per exemple, en cas de concurs que duri diversos anys i que finalitzi amb la dissolució de la societat, els límits a la compensació s’aplicaran en tots els exercicis menys en l’últim.

Quitances. Una altra excepció a l’aplicació dels límits es produirà si la seva empresa obté quitances a conseqüència d’un acord amb creditors als quals no pot pagar, fins i tot encara que això es realitzi al marge d’un procés concursal:

• En aquests casos les BIN es poden compensar sense cap límit per un import equivalent a l’ingrés derivat de la quitança.
• I aquest import no es té en compte a l’efecte d’aplicar el mínim d’un milió d’euros, que es pot compensar en tot cas.

EXEMPLE

La societat Z, SA, va generar en 2018 una base imposable negativa de 4.000.000 d’euros, de la qual encara té pendent de compensar 2.000.000 d’euros. En 2021, aquesta societat ha obtingut una base imposable prèvia a l’aplicació de la reserva de capitalització i a la compensació de la mateixa base imposable negativa de 2.500.000 euros. Amb les dades anteriors, determinar la base imposable de Z, SA, en 2021.

Solució

La base imposable susceptible de compensació ascendeix a:

2.500.000 × 70 % = 1.750.000 euros

Per això, la base imposable de Z, SA, en 2020 serà:

2.500.000 – 1.750.000 = 750.000 euros,

Queda pendent de compensar per a pròxims exercicis una base imposable negativa de 250.000 euros (2.000.000 – 1.750.000).

Procediment de comprovació per l’Administració tributària

El dret de l’Administració per iniciar el procediment de comprovació de les bases imposables negatives compensades o pendents de compensació prescriurà al cap de deu anys a comptar des de l’endemà a aquell en què finalitzi el termini establert per presentar la declaració o autoliquidació corresponent al període impositiu en què es va generar el dret a la seva compensació.

Transcorregut aquest termini, el contribuent haurà d’acreditar que les bases imposables negatives que pretén compensar són procedents, mitjançant l’exhibició de la liquidació o autoliquidació i de la comptabilitat, amb acreditació del seu dipòsit durant el citat termini en el Registre Mercantil.

Li recordem que la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, ha modificat l’article 29.4.a) de la LIS, que estableix l’aplicació d’un tipus de l’1 % a les SICAV que compleixin amb el nombre mínim d’accionistes requerit en la seva normativa reguladora (amb caràcter general, 100 accionistes).

Per evitar que aquest instrument d’inversió col·lectiva sigui utilitzat en la planificació patrimonial d’alts patrimonis, l’aplicació del tipus reduït de l’1 % en l’IS es reserva, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022, a aquelles SICAV que el nombre mínim d’accionistes de les quals (100) s’assoleixi amb inversors que hagin adquirit accions amb un valor liquidatiu a la data d’adquisició igual o superior a 2.500 euros -12.500 euros per computar el nombre mínim d’inversors (20) de cada compartiment en aquest tipus de SICAV-.

El nombre mínim d’accionistes així computat s’haurà de mantenir durant les tres quartes parts del període impositiu, i el seu compliment podrà ser controlat per l’AEAT (anteriorment era competència de la Comissió Nacional del Mercat de Valors). A aquest efecte s’hauran de mantenir i conservar durant el període de prescripció les dades corresponents a la inversió dels socis.

Queden excloses d’aquests canvis les SICAV d’inversió lliure, aquelles que estiguin participades del tot per altres institucions d’inversió col·lectiva i les SICAV índex cotitzades.

Règim transitori

S’estableix un règim transitori per a les SICAV que, afectades pel canvi, acordin la seva dissolució amb liquidació en 2022 i, dins dels sis mesos posteriors a aquest termini, hagin completat tots els actes i negocis jurídics necessaris per a la cancel·lació registral de la societat en liquidació.

Aquest règim fiscal especial consisteix en el següent:

a. La dissolució quedarà exempta de la modalitat d’operacions societàries (OS) de l’ITP i AJD.

b. La SICAV podrà continuar aplicant el tipus reduït de l’1 % sense complir els nous requisits des de l’1 de gener de 2022 fins a la data de la cancel·lació registral.

c. No tributarà en el soci el guany patrimonial que es posi de manifest en la liquidació de la SICAV (tant si es tracta de persona física o jurídica resident a Espanya, com si és una persona o entitat no resident), sempre que es reinverteixin els diners o els béns rebuts en l’adquisició o subscripció d’accions o participacions en IIC espanyoles (fons d’inversió de caràcter financer o SICAV que compleixin amb els nous requisits). Les accions o participacions adquirides o subscrites conservaran el valor i la data d’adquisició de les accions de la SICAV objecte de liquidació.

Aquesta reinversió haurà de (i) ser íntegra (del total dels diners o béns que integrin la quota de liquidació); (ii) completar-se no més tard del 31 de juliol de 2023; i (iii) realitzar-se a través de l’entitat que es va reinvertir i seguint el procediment legalment previst.

La norma no permet la reinversió parcial, però sí que permet que la reinversió es realitzi en una o diverses IIC durant el termini de reinversió, que serà de set mesos des de la finalització del termini per a l’adopció de l’acord de dissolució amb liquidació. Sota aquestes circumstàncies, i complint la resta d’obligacions formals que s’estableixen per a la reinversió, el soci quedaria exonerat de l’obligació de practicar pagaments a compte del seu corresponent impost personal sobre les rendes derivades de la liquidació.

d. Estaran exemptes de l’impost sobre les transaccions financeres les adquisicions d’accions subjectes a aquest impost, que tinguessin lloc a conseqüència de la dissolució amb liquidació i reinversió, sempre que es reinverteixi amb els mateixos requisits ja exposats en la lletra anterior.

Moltes empreses i professionals abonen als seus treballadors un plus de transport, regulat en algunes ocasions per conveni col·lectiu i que suposa una quantitat econòmica dirigida a sufragar el cost que assumeix el treballador per desplaçar-se al seu lloc de treball. No obstant això, després de l’esclat de la crisi de la Covid-19 en la qual moltes empreses i professionals van decidir implantar el teletreball ens podem preguntar si encara té sentit aquest plus. ¿L’empresa pot deixar d’abonar aquesta quantitat als treballadors que teletreballin?

Davant la disjuntiva de si s’ha de seguir o no abonant aquest complement, la tendència en un primer moment davant la falta de previsió dels convenis col·lectius va ser la d’abonar el plus de transport, dietes, quilometratge, despeses de viatge, etc. No obstant això, el manteniment de la situació de teletreball motivada per l’impacte de la Covid-19 i la compensació de despeses derivades del treball a distància imposada per la Llei del teletreball ha suposat que gran quantitat d’empreses hagi optat de manera unilateral per retirar el citat complement.

Davant la proliferació del teletreball, les empreses es pregunten si han de continuar abonant als seus empleats el plus de transport previst en alguns convenis col·lectius. Doncs bé, una sentència de l’Audiència Nacional del 13 de setembre de 2021 (també en una altra sentència del 30 d’abril de 2021, l’Audiència Nacional va determinar en el mateix sentit que l’empresa pot deixar d’abonar l’abonament del plus de transport en la situació de teletreball) estableix que aquest plus té naturalesa extrasalarial i finalista, per la qual cosa no té sentit que es mantingui el seu abonament quan amb el teletreball desapareix la condició que el justifica (desplaçar-se des del domicili al centre de treball i viceversa).

El fet que l’empresa hagi trigat un temps a retirar aquest complement als empleats que teletreballen (el va satisfer durant 2020 i el va retirar en 2021) no implica que s’hagi consolidat com un dret adquirit a favor seu.

L’informem que el Ministeri de Treball i Economia Social ha informat al seu web que, a causa de les incidències tècniques en el desenvolupament de la seva aplicació, el termini de cinc dies per presentar el llistat de treballadors s’amplia fins al dia 5 de novembre de 2021, respecte d’aquelles empreses que haguessin hagut de presentar el llistat abans d’aquesta data.

D’aquesta manera, serà possible la presentació fins al 5 de novembre de 2021 dels llistats d’empreses amb ERTO prorrogats, autoritzats o comunicats abans de l’1 de novembre. En tot cas, es podrà presentar el llistat en qualsevol moment des que l’aplicació es trobi en funcionament. Això últim tindrà lloc, no més tard del dia 1 de novembre i s’informarà d’això al mateix web del Departament.

Per contra, per a les empreses l’ERTO de les quals sigui prorrogat, autoritzat o comunicat a partir de l’1 de novembre el termini serà de 5 dies hàbils des d’aquest moment.

D’altra banda i per a aquests últims expedients, el SEPE ha aclarit que les empreses a les quals sigui autoritzada la pròrroga d’un ERTO que estigués vigent a 30 de setembre hauran de presentar la seva nova sol·licitud col·lectiva a partir de l’1 de novembre.

1. On es contempla l’obligació legal del llistat: treballadors afectats i termini

El Ministeri matisa el tràmit obligatori previst en la disp. addic. 4a RDL 18/2021, relativa a l’accés a les mesures extraordinàries en matèria de cotització i protecció per desocupació:

1. Sense perjudici del que es preveu en els articles 1 i 2, serà requisit indispensable per a l’aplicació de les mesures extraordinàries en matèria de cotització previstes en l’article 4, i per a l’accés a les mesures en matèria de protecció per desocupació, la presentació, per part de les empreses, d’una relació dels següents treballadors, segons sigui procedent

a) En el cas d’expedients de regulació temporal d’ocupació prorrogats conforme a l’article 1, els treballadors que estiguessin inclosos a 30 de setembre de 2021 en l’àmbit d’aplicació de l’expedient de regulació temporal d’ocupació, i que romanguin en aquest expedient durant la pròrroga.

b) En el cas d’expedients autoritzats o comunicats conforme a l’article 2, els treballadors inclosos en l’expedient de regulació temporal d’ocupació quan es comenci a aplicar.

2. Aquest llistat s’haurà de presentar en el termini de cinc dies hàbils des del dia en què produeixi efectes la resolució expressa o per silenci administratiu que estimi la sol·licitud de pròrroga o d’autorització, o des de la data en què es produeixi la comunicació, segons sigui procedent en cada cas.

S’haurà de presentar a la seu electrònica del Ministeri de Treball i Economia Social, en el model recollit en l’annex, que es publicarà a la pàgina web d’aquest Ministeri i que, una vegada emplenat, es posarà a la disposició de l’autoritat laboral competent, la Tresoreria General de la Seguretat Social, el Servei Públic d’Ocupació Estatal i la Inspecció de Treball i Seguretat Social, als efectes que procedeixi d’acord amb les seves respectives competències.

3. En el cas que es produeixin alteracions en el nombre de treballadors afectats o en la seva identitat, per qualsevol causa i d’acord amb els requisits establerts per a això, l’empresa haurà de presentar un nou llistat amb la relació dels nous treballadors que passin a estar inclosos en l’expedient de regulació temporal d’ocupació en els termes previstos en aquest apartat.

2. A quins expedients afecta la presentació del llistat

Com hem vist, el llistat dels treballadors previ a la sol·licitud de mesures extraordinàries en matèria de cotització i prestacions per desocupació s’ha de presentar per les empreses en els següents casos:

• Els ERTO inclosos en l’article 1 RDL 18/2021, de 28 setembre, dels quals s’hagi autoritzat la pròrroga.
• Nous ERTO autoritzats a partir de l’1 d’octubre de 2021, conforme al RDL 18/2021.
• Existència de nous treballadors que passin a estar inclosos en un ERTO previst en els punts anteriors.

3. On s’ha de presentar el llistat

El llistat dels treballadors previ a la sol·licitud de mesures extraordinàries en matèria de cotització i prestacions per desocupació només es pot presentar a través de la seu electrònica del Ministeri de Treball i Economia Social: http://mites.gob.es.

4. Com emplenar el document (excel)

El llistat dels treballadors previ a la sol·licitud de mesures extraordinàries en matèria de cotització i prestacions per desocupació s’ha de remetre en format excel i seguint les instruccions que acompanyem adjunt en documents relacionats.

Com es pot observar, es tracta d’un fitxer excel amb dues pestanyes que, per força, han de ser emplenades.

• En la primera, “Datos de las personas trabajadoras“, s’emplenen tots els camps per cada treballador, inclosos els comuns per a tots ells, com el número de compte o l’autoritat laboral competent, així com la data. L’única dada no obligatòria d’emplenament és el camp del percentatge de reducció per a treballadors en situació de suspensió d’ocupació, lògicament.
• En la segona, “Datos de la empresa“, ha de constar-hi el nom, el seu CIF, el codi de compte de cotització principal, un compte de correu electrònic, nom del representant i DNI d’aquest últim. En aquest cas, totes les dades a emplenar són obligatòries i han d’emplenar-se una sola vegada.

Les instruccions acompanyen sengles taules amb els codis de les autoritats laborals i dels tipus d’ERTO.

Documents relacionats

• Relacions nominals de treballadors
• Instruccions per a l’emplenament del llistat

Al BOE del 21 d’octubre s’ha publicat la Resolució de 14 d’octubre de 2021, de la Direcció General de Treball, per la qual es publica la relació de festes laborals per a l’any 2022 d’àmbit nacional, de comunitat autònoma i de les ciutats de Ceuta i Melilla. Amb això, es facilita el coneixement en tot el territori nacional del conjunt de les festes laborals.

Es publiquen tant:

Les festes d’àmbit nacional, retribuïdes i no recuperables no substituïbles per les comunitats autònomes (CCAA)

Les festes que les comunitats autònomes poden triar entre celebrar-les o bé substituir-les per d’altres (que per tradició els siguin pròpies).

Dues seran triades per cada ajuntament.

Vuit seran de caràcter obligatori i no substituïbles per les comunitats autònomes:

• 1 de gener (Cap d’Any),
• 6 de gener (Epifania del Senyor),
• 15 d’abril (Divendres Sant),
• 15 d’agost (L’Assumpció de la Mare de Déu),
• 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya),
• 1 de novembre (Tot Sants),
• 6 de desembre (Dia de la Constitució Espanyola)
• 8 de desembre (La Immaculada Concepció).

Quatre dies de festa de caràcter nacional substituïbles que les comunitats poden triar com a festius o canviar-los per altres dies de celebració: 14 d’abril (Dijous Sant), 2 de maig (dilluns següent a la Festa del Treball), 25 de juliol (dilluns següent de Sant Jaume Apòstol) i 26 de desembre (dilluns següent a Nadal).

Atenció! En 2022, la Setmana Santa se celebrarà a mitjan mes d’abril, i serà festiu a tot Espanya el Divendres Sant (15 d’abril), si bé la majoria de les autonomies (excepte Catalunya) han optat per fer festiu també el Dijous Sant (14 d’abril). A més, a Balears, Catalunya, Navarra, País Basc, La Rioja i la Comunitat Valenciana, també serà festiu el Dilluns de Pasqua (18 d’abril).

A continuació pot consultar el quadre general de festes laborals 2022:

Descarregui l’arxiu relacionat: https://www.boe.es/boe/dias/2021/10/21/pdfs/boe-a-2021-17113.pdf

Quan ens plantegem quines opcions té un soci per renunciar a la seva posició i “sortir” de la societat, la Llei de societats de capital i diversa normativa ens presenta una sèrie d’alternatives, que, a grans trets, procedirem a analitzar. 

La venda o transmissió de les accions o participacions socials

En primer lloc, el soci podria optar per vendre o cedir les seves participacions a la mateixa societat o a un tercer, sempre que la resta dels socis hi estiguin d’acord. Aquest procediment ve establert en la Llei de societats de capital sota el règim de transmissió voluntària per actes entre vius, que configura la transmissió lliure a favor del cònjuge, de l’ascendent o descendent del soci, o a favor de societats pertanyents al mateix grup de la transmitent, sempre que no s’hagi establert el contrari en els estatuts.

Cal esmentar que els altres socis gaudeixen d’un dret de subscripció preferent enfront de tercers, de manera que serà obligatori oferir-los als socis restants les participacions abans de transmetre-les.

El dret de separació del soci en una societat

Un altre dels mètodes més comuns és exercint el dret a la separació de socis, a través del qual els socis que no hagin votat a favor de determinats acords d’especial transcendència podran sortir de la societat recuperant la seva inversió. Aquesta opció només serà possible en els determinats casos que es troben enumerats de manera taxativa en la Llei.

Pel que fa a terminis, el dret s’haurà d’exercir en un mes des de la data de la publicació de l’acord en el BORME.

Una vegada s’hagi exercit el dret de separació, la societat haurà de reemborsar o liquidar el valor raonable de les participacions que el soci tenia, desvinculant-lo així de la relació que anteriorment l’unia a la societat. Així, la societat, com a adquirent de les participacions del soci que s’ha separat, les podrà mantenir en règim d’autocartera amb determinades limitacions, o bé amortitzar-les reduint el capital social.

Arribats a aquest punt, no és d’estranyar que sorgeixin discrepàncies a l’hora de determinar el valor de les accions o participacions que s’han adquirit, motiu pel qual la Llei de societats de capital preveu que siguin valorades per un expert independent que hagi estat designat pel registrador mercantil que correspongui d’acord amb el domicili social.

Codi Civil: dret renunciable

Per acabar, a manera de reafirmar l’anteriorment exposat, cal esmentar algunes especificacions del Codi Civil. Entenem que la renúncia de la condició de soci deriva del caràcter essencialment renunciable dels drets, afirmant que l’exclusió voluntària de la llei aplicable, així com la renúncia als drets que s’hi reconeixen, només seran vàlids quan no contrariïn l’interès o l’ordre públic ni perjudiquin tercers. Encara que no es prevegi de manera general la pèrdua dels drets reals en el Codi Civil, sí que s’estableix en el Codi Civil de Catalunya que la propietat s’extingeix per renúncia dels propietaris si, a més, abandonen la possessió de la cosa que és objecte d’aquesta, així com que la voluntat d’abandó no es presumeix per la mera despossessió, sinó que ha de ser expressa.