L’ATROPELLAMENT SOFERT DURANT LA PAUSA PER A L’ENTREPÀ MENTRE EL TREBALLADOR FA UNA GESTIÓ DE CARÀCTER PERSONAL ÉS ACCIDENT DE TREBALL
Aplicant doctrina existent, el Tribunal Suprem en la seva sentència de 13 d’octubre de 2021 qualifica d’accident de treball l’atropellament sofert durant la pausa de descans fora del centre de treball.
Llegir més
L’atropellament sofert durant la pausa per a l’entrepà mentre el treballador fa una gestió de caràcter personal és accident de treball
Aplicant doctrina existent, el Tribunal Suprem en la seva sentència de 13 d’octubre de 2021 qualifica d’accident de treball l’atropellament sofert durant la pausa de descans fora del centre de treball.
Resolent un recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, la Sala social del Tribunal Suprem ha declarat en una recent sentència del 13 d’octubre de 2021 que les lesions ocasionades a una treballadora arran d’un atropellament sofert durant la pausa de descans fora del centre de treball han de ser qualificades d’accident de treball.
En el cas jutjat el Tribunal Suprem analitza si és laboral la incapacitat temporal soferta per una treballadora atropellada durant la sortida del centre de treball concedida per prendre un cafè.
La treballadora, com la resta dels seus companys, gaudeix de períodes de descans durant la jornada laboral que, en el cas de jornades diàries d’entre 6 i 8 hores, són de 20 minuts, lapse temporal durant el qual els treballadors poden abandonar el centre de treball.
El 18 d’agost de 2016, durant el gaudi del descans de 20 minuts, la treballadora va sortir del centre de treball i va sofrir un atropellament aproximadament a les 19.45 hores.
La treballadora va iniciar un procés d’incapacitat temporal aquest mateix dia amb diagnòstic de contusió múltiple i marejos. En el comunicat mèdic de baixa es va assenyalar que la contingència determinant d’aquest procés era la d’accident no laboral.
A pesar que la treballadora va sol·licitar la determinació de contingència, l’Institut Nacional de la Seguretat Social va dictar resolució en la qual va declarar que el procés d’IT iniciat responia a la contingència d’accident no laboral.
Tribunal Suprem
El Tribunal considera aquests descansos com vinculats a la feina, ja que la sortida al carrer va estar vinculada amb la prestació de serveis «perquè només per aquesta raó es va produir la sortida». La sentència equipara el referit descans a temps de treball tal com, d’altra banda, es preveu en el conveni col·lectiu aplicable i en l’apartat 3 de l’art. 156 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS):
«El temps de descans ve convencionalment establert, amb la consideració de temps de treball efectiu.
Aquests fets evidencien l’existència d’un enllaç directe i necessari entre la situació en la qual es trobava la treballadora quan es va produir l’accident i el temps i el lloc de treball, i si bé permet aplicar la presumpció de l’art. 156. 3 LGSS acreditada la seva producció amb “motiu” de la seva feina, que és la condició sense la qual no s’hagués produït l’esdeveniment, el nexe de causalitat mai s’ha trencat, perquè la pausa era necessària, i la seva utilització per part de la treballadora es va produir amb criteris de total normalitat, en conseqüència, la qualificació professional s’imposa per l’art. 156.1 LGSS.»
Dit això, per a la Sala IV, en el supòsit jutjat no concorre cap circumstància que evidenciï de manera inequívoca la ruptura de la relació de causalitat entre la feina i l’accident. Pel que, les prestacions derivades del sinistre s’han de qualificar d’accident laboral.
Teoria de l’«ocasionalitat rellevant»
Citant la sentència de 23 de juny de 2015, el TS aplica la teoria de l’«ocasionalitat rellevant», caracteritzada per una circumstància negativa i una altra de positiva. La primera és que els elements generadors de l’accident no són específics o inherents a la feina i la positiva és que o bé la feina o bé les activitats normals de la vida de la feina hagin estat condició sense la qual no s’hagués produït l’esdeveniment. La treballadora es va accidentar quan va sortir de l’empresa dirigint-se a prendre un cafè dins del temps legalment previst com de treball per tractar-se de jornada superior a sis hores, habitualment utilitzat per a una pausa per a “prendre cafè”, com a activitat habitual, social i normal en el món de la feina (primer element), ara bé, la feina és la condició sense la qual no s’hagués produït l’esdeveniment (segon element).
MESURES LABORALS I DE PROTECCIÓ PER DESOCUPACIÓ A CONSEQÜÈNCIA DE LA BORRASCA «FILOMENA»
Les suspensions de contracte i reduccions de jornada i els acomiadaments col·lectius que tinguin la seva causa directa en els danys produïts per la borrasca «Filomena» i la posterior onada de fred tindran la consideració de provinents d’una situació de força major, amb les conseqüències que es deriven dels articles 47.3 i 51.7 de l’Estatut dels Treballadors. Amb entrada en vigor el 12 de novembre, les mesures s’estenen a les comunitats autònomes del Principat d’Astúries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia, Aragó, Madrid, La Rioja, Navarra, Canàries, Cantàbria, Catalunya, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana.
Llegir més
Mesures laborals i de protecció per desocupació a conseqüència de la borrasca «Filomena»
Les suspensions de contracte i reduccions de jornada i els acomiadaments col·lectius que tinguin la seva causa directa en els danys produïts per la borrasca «Filomena» i la posterior onada de fred tindran la consideració de provinents d’una situació de força major, amb les conseqüències que es deriven dels articles 47.3 i 51.7 de l’Estatut dels Treballadors. Amb entrada en vigor el 12 de novembre, les mesures s’estenen a les comunitats autònomes del Principat d’Astúries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia, Aragó, Madrid, La Rioja, Navarra, Canàries, Cantàbria, Catalunya, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana.
L’Ordre TES/1223/2021, de 4 de novembre (BOE de l’11 de novembre), conté les normes d’aplicació de les mesures laborals i de protecció per desocupació aplicables a les zones afectades per la borrasca «Filomena».
Recordem que el Reial decret llei 10/2021, de 18 de maig va ampliar la declaració de les zones afectades i va determinar l’aplicació de les mesures adoptades a les comunitats autònomes de Canàries, Cantàbria, Catalunya, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana.
Amb entrada en vigor el 12 de novembre, les mesures l’àmbit d’aplicació de les quals s’estén a les comunitats autònomes del Principat d’Astúries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia, Aragó, Madrid, La Rioja, Navarra, Canàries, Cantàbria, Catalunya, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana, són les següents:
Mesures en matèria laboral.
Les suspensions de contracte i reduccions de jornada i els acomiadaments col·lectius que tinguin la seva causa directa en els danys produïts per «Filomena» i la posterior onada de fred tindran la consideració de provinents d’una situació de força major, amb les conseqüències que es deriven dels articles 47.3 i 51.7 de l’Estatut dels Treballadors.
Mesures en matèria de protecció per desocupació.
Els treballadors afectats (inclosos els socis treballadors i de treball de les cooperatives enquadrats com a treballadors per compte d’altri) podran:
- Obtenir el dret a la prestació contributiva per desocupació, encara que no reuneixin el període de cotització exigit.
- No computar el temps en què es percebin les prestacions a l’efecte de consumir els períodes màxims de percepció establerts.
Aquestes mesures seran aplicables als treballadors afectats, tant si en el moment de l’adopció de la decisió empresarial tinguessin suspès un dret anterior a prestació o subsidi per desocupació, com si no tinguessin el període mínim d’ocupació cotitzada per causar dret a prestació contributiva, o no haguessin percebut prestació per desocupació precedent.
Es reconeixerà un nou dret a la prestació contributiva en els termes establerts en el títol III de la LGSS, amb les següents especialitats:
- Quantia: la base reguladora de la prestació serà la resultant de computar la mitjana de les bases dels últims cent vuitanta dies cotitzats o, en defecte d’això, del període de temps inferior, immediatament anterior a la situació legal de desocupació, treballats a l’empara de la relació laboral afectada per la força major que ha originat directament la suspensió del contracte o la reducció de la jornada de treball.
- Durada: la prestació s’estendrà fins a la finalització del període de suspensió del contracte de treball o de reducció temporal de la jornada de treball que l’ha causat.
- Termini de sol·licitud: un mes des del 12 de novembre de 2021.
IVA A LA IMPORTACIÓ ¿COM DIFERIR-NE EL PAGAMENT?
Si la seva empresa presenta declaracions mensuals d’IVA, recordi que el mes de novembre pot optar per diferir l’IVA d’importació
Llegir més
IVA a la importació ¿com diferir-ne el pagament?
Si la seva empresa presenta declaracions mensuals d’IVA, recordi que el mes de novembre pot optar per diferir l’IVA d’importació.
Si la seva empresa realitza importacions i presenta les seves declaracions d’IVA mensualment, el mes de novembre pot optar perquè li sigui aplicable el “Règim de diferiment de l’IVA” a partir de 2022.
Això li permetrà satisfer l’IVA d’importació a través de les declaracions periòdiques d’IVA (en lloc de fer-ho a través de la duana mitjançant el model 031).
Model 303 de l’IVA
En declarar l’IVA per les importacions de cada període en el model 303, haurà de fer el següent:
- D’una banda, declarar l’IVA suportat en la importació (i que es pugui deduir) en la casella 33.
- I d’una altra, emplenar també la casella 77 (“IVA a la importació pendent d’ingrés”). Amb això augmentarà el resultat de la liquidació, i l’efecte final serà neutre.
Estalvi financer
Amb aquesta operativa evitarà avançar el pagament de l’IVA al seu agent de duanes (que és qui s’encarrega de liquidar el model 031), i obtindrà estalvis financers.
Declarar-ho tot
Això sí: en cas d’optar per aquest règim, és important que no deixi d’incloure en les declaracions periòdiques cap de les quotes d’IVA d’importació del període. Si passa això, les quotes no declarades entraran en període executiu, per la qual cosa Hisenda podrà exigir-li el pagament de recàrrecs de constrenyiment. A més, també pot imposar-li una sanció del 10 % de les quotes no declarades.
Per evitar aquest risc, abans de presentar el model 303 acudeixi al servei de “Consulta de l’IVA a la importació amb diferiment de pagament” (al qual pot accedir a través de la ruta “Duanes / Presentació i despatx de declaracions / Importació” de la seu electrònica de l’AEAT) i comprovi les quotes d’IVA d’importació que consten en la duana en cada període de liquidació.
EN QUÈ CONSISTEIX EL DRET DE DESISTIMENT DELS CONSUMIDORS
El consumidor ha de comunicar a l’empresari la voluntat de desistir en el termini de catorze dies naturals (s’ha de tenir en compte la data d’expedició de la declaració de desistiment). Aquest termini comença a computar-se a partir de l’endemà a la formalització del contracte en el cas dels contractes de serveis i a partir de l’endemà de la possessió material dels béns en el cas dels contractes de venda.
Llegir més
En què consisteix el dret de desistiment dels consumidors
El consumidor ha de comunicar a l’empresari la voluntat de desistir en el termini de catorze dies naturals (s’ha de tenir en compte la data d’expedició de la declaració de desistiment). Aquest termini comença a computar-se a partir de l’endemà a la formalització del contracte en el cas dels contractes de serveis i a partir de l’endemà de la possessió material dels béns en el cas dels contractes de venda.
El dret de desistiment és la facultat que s’atorga a un consumidor perquè pugui deixar sense efecte el contracte que s’hagi formalitzat amb l’empresari. Pot ser de dos tipus:
- Dret de desistiment legal. És obligatori en la contractació a distància i fora de l’establiment comercial.
- Dret de desistiment contractual. El poden oferir els empresaris de manera voluntària.
L’empresari haurà d’informar per escrit en el document contractual, de manera clara, comprensible i precisa, del dret de desistir del contracte i dels requisits i conseqüències del seu exercici. També ha de lliurar un document de desistiment que expressi el nom i adreça a qui s’ha d’enviar i les dades d’identificació del contracte i dels contractants.
El consumidor ha de notificar aquesta voluntat a l’altra part contractant en el termini establert per a l’exercici d’aquest dret, sense necessitat de justificar la seva decisió i sense penalització.
Termini
El consumidor ha de comunicar a l’empresari la voluntat de desistir en el termini de catorze dies naturals (s’ha de tenir en compte la data d’expedició de la declaració de desistiment).
Aquest termini comença a computar a partir de l’endemà de la formalització del contracte en el cas dels contractes de serveis i a partir de l’endemà de la possessió material dels béns en el cas dels contractes de venda.
Consumidors i vendes a distància
Desistiment. Els seus clients són consumidors (és a dir, ni empreses ni autònoms que comprin productes per a la seva activitat econòmica), per la qual cosa, en les vendes per Internet, vostè sempre els informa que poden exercir un dret de desistiment en el termini de catorze dies, sense necessitat d’al·legar cap motiu (i prèvia devolució del producte).
Recordi que, si no informa d’aquest dret, el termini de catorze dies s’incrementa fins a un any a partir de l’últim dia d’aquest termini.
Excepcions al dret de desistiment
Quant als béns, el dret de desistiment no es pot exercir en cas que:
- S’hagin personalitzat.
- Puguin danyar-se amb rapidesa.
- Estiguin precintats i no siguin aptes per a la devolució per raons de salut o d’higiene o que s’hagin desprecintat després del lliurament.
- S’hagin barrejat de manera indissociable amb altres béns.
- El preu depengui de les fluctuacions del mercat financer que l’empresari no pot controlar i que es puguin produir durant el termini d’exercici del dret de desistiment.
- Siguin premsa diària, publicacions periòdiques o revistes (excepte que siguin de subscripció).
- Es tracti de continguts digitals sense suport material (CD i DVD).
En el cas de la prestació de serveis, el dret de desistiment no es pot exercir en cas que:
- S’hagin prestat i executat de manera completa (si s’han començat a prestar es poden desistir, però cal satisfer la part corresponent als serveis prestats).
- El preu depengui de les fluctuacions del mercat financer que l’empresari no pot controlar i que es puguin produir durant el termini d’exercici del dret de desistiment.
- Contractes en els quals el consumidor hagi sol·licitat específicament a l’empresari que el visiti per efectuar operacions de reparació o manteniment urgent.
- Contractes subscrits mitjançant subhasta pública.
- Serveis d’allotjament per a fins diferents del d’usar el lloc com a habitatge, transport de béns, lloguer de vehicles, menjar o serveis relacionats amb activitats d’esbarjo, si els contractes preveuen una data o un període d’execució específics.
En rebre la sol·licitud…
Revisi els terminis. Quan rebi la sol·licitud de desistiment, verifiqui que no hagin passat més de catorze dies (inclosos festius i caps de setmana) entre la data de recepció de la comanda i la data en la qual el client hagi enviat la comunicació de desistiment (no la data en la qual vostè l’hagi rebut).
Devolució. El consumidor haurà de retornar el producte dins dels catorze dies següents a la comunicació, excepte si es va pactar una altra cosa o si, per la naturalesa del producte, no és possible la devolució per correu (en aquest cas, vostè s’haurà d’ocupar de recollir-lo, a càrrec seu). Anotació. El consumidor es fa càrrec de les despeses de devolució, tret que vostè les hagi assumit o no l’hagi informat prèviament d’aquest fet.
Reemborsament. La llei li permet retenir les quantitats abonades pel seu client fins que rebi el producte (o fins que el client aporti la prova de la devolució; el que sigui primer). Però, una vegada això s’esdevingui, efectuï el reemborsament sense dilació, i com a màxim dins del termini de catorze dies. En cas contrari, podrien exigir-li el doble de la quantitat lliurada, més una indemnització.
Revisi el producte. Quan li arribi el producte, comprovi que es troba en bon estat i que no hi ha hagut una mala manipulació pel client. El client només pot manipular i inspeccionar el producte com ho faria en un establiment comercial abans de la compra.
AJUTS CAMBRES DE COMERÇ A LA CREACIÓ D’EMPRESES
Les cambres de comerç convoquen nous ajuts destinats a totes aquelles persones que treballen per compte propi o que estan a punt d’emprendre. Les diferents cambres de comerç es troben establertes al llarg de tot el territori nacional, per la qual cosa aquests ajuts es podran tramitar a través de la cambra de comerç que operi a la seva província o territori.
Llegir més
Ajuts cambres de comerç a la creació d’empreses
Les cambres de comerç convoquen nous ajuts destinats a totes aquelles persones que treballen per compte propi o que estan a punt d’emprendre. Les diferents cambres de comerç es troben establertes al llarg de tot el territori nacional, per la qual cosa aquests ajuts es podran tramitar a través de la cambra de comerç que operi a la seva província o territori.
Les cambres de comerç convoquen nous ajuts destinats a totes aquelles persones que treballen per compte propi o que estan a punt d’emprendre.
Les diferents cambres de comerç es troben establertes al llarg de tot el territori nacional, per la qual cosa aquests ajuts es podran tramitar a través de la cambra de comerç que operi a la seva província o territori.
1. Ajuts per a emprendre
Espanya – Emprèn
Té l’objectiu de donar suport a l’emprenedor en totes les fases de la vida de la seva empresa: idea empresarial, creació de l’empresa, consolidació i transmissió. Es desenvolupa a través d’activitats presencials i en línia.
És un programa gratuït dirigit tant a persones físiques o jurídiques que desitgin posar en marxa el seu negoci, així com a empreses ja creades que requereixin assessorament. El programa s’ocupa de:
- Activitats de sensibilització, difusió i informació sobre el procés d’emprenedoria.
- Formació per capacitar a emprenedors i empresaris.
- Orientació personalitzada i adaptada a cada iniciativa emprenedora.
- Ajut jurídic per al trànsit per les fases del cicle vital de l’empresa.
Ajuts per a dones emprenedores
El programa de suport empresarial a les dones -PAEM, també gratuït-, se centra en l’elaboració del pla d’empresa, proporcionar informació i assessorament per crear la seva empresa i desenvolupar el seu negoci, i ajut per a l’accés a finançament.
Aquest programa aporta:
- Informació sobre oportunitats d’autoocupació, legislació, tràmits i adreces d’interès.
- Assessorament especialitzat: gestió empresarial, plans de viabilitat, anàlisi de comerç interior i exterior i noves tecnologies.
- Ajut per preparar el pla d’empresa i presentar-lo a les línies de microcrèdits sense avals.
- L’assessorament es pot rebre tant en línia com de manera presencial.
2. Ajuts per a la innovació, digitalització i competitivitat de les cambres de comerç
InnoCámaras. Suport a la innovació en pimes
El seu objectiu és incorporar innovacions en els productes, serveis i processos de la seva empresa a través de la mescla d’assessorament i ajuts directes a la innovació, amb subvencions de fins al 85 %.
Els experts de les diferents cambres de comerç proporcionaran una anàlisi de les necessitats de la seva empresa, assessorament personalitzat sobre el pla d’innovació a dur a terme i una subvenció per a implantar-lo.
TICCámaras
Destinat a millorar la competitivitat del seu negoci mitjançant la incorporació de noves tecnologies com:
- Eines de productivitat en el núvol: ERP, CRM, TPV, Big Data, realitat virtual…
- Comerç electrònic: botiga en línia, web, passarel·la de pagaments, signatura digital…
- Màrqueting digital: mitjà social, e-mail màrqueting, posicionament web…
D’una banda, els tècnics analitzen les necessitats tecnològiques del seu negoci i li recomanen opcions de millora. I, per un altre, s’implanten solucions comptant amb els ajuts de les cambres de comerç.
3. Ajuts per a la internacionalització
Programa Internacional de Promoción (PIP)
El Programa Internacional de Promoción (PIP) ofereix els ajuts i activitats que l’autònom o emprenedor necessita per posar en marxa la seva internacionalització a través de:
- Activitats de promoció internacional: per promocionar comercialment en l’àmbit internacional els productes i serveis de la teva empresa, participació en fires, exposicions, trobades empresarials…
- Accions de sensibilització i informació: per fomentar la cultura de la internacionalització entre les empreses a través de fòrums, jornades informatives, seminaris, tallers…
Xpande
El programa Xpande està dirigit sobretot a pimes espanyoles que desitgin iniciar-se en l’exportació, que busquin accedir a un mercat exterior concret, o que pretenguin la seva consolidació en els mercats internacionals.
Per a això, l’ajudarà a augmentar les teves possibilitats d’èxit en els mercats internacionals amb orientació estratègica segons el mercat i la teva posició competitiva. A més, elabora un pla d’exportació per al seu mercat objectiu i ofereix ajuts econòmics per desenvolupar el seu pla d’internacionalització.
Xpande té una durada d’un any i es divideix en dues fases:
- Fase I: amb quatre mòduls: selecció de mercats, accés al mercat, comunicació i màrqueting, econòmic – financer.
- Fase II: ajuts econòmics per al procés d’internacionalització de l’empresa.