LES QUOTES DE RÈNTING D’UN VEHICLE SÓN DESPESA DEDUÏBLE PER A L’AUTÒNOM

La Direcció General de Tributs ha aclarit que si bé l’afectació del vehicle regeix pels articles 29.2 de la Llei de l’IRPF i 22 del Reglament de l’IRPF, les despeses associades al seu arrendament es determinen, per als autònoms en estimació directa, conforme a les normes de l’impost sobre societats.

Llegir més

Les quotes de rènting d’un vehicle són despesa deduïble per a l’autònom

La Direcció General de Tributs ha aclarit que si bé l’afectació del vehicle regeix pels articles 29.2 de la Llei de l’IRPF i 22 del Reglament de l’IRPF, les despeses associades al seu arrendament es determinen, per als autònoms en estimació directa, conforme a les normes de l’impost sobre societats.

Els autònoms són treballadors que realitzant l’ordenació per compte propi de mitjans materials i humans desenvolupen una activitat econòmica. Aquesta activitat es pot incardinar dins de tots els àmbits de l’espectre empresarial i a vegades es mostra necessària la utilització de determinats mitjans o eines que pel seu cost suposarien una inversió inassumible per a, la majoria de situacions, una empresa individual.

És per això que molts recorren a alguna modalitat d’arrendament per dur a terme la seva activitat. En particular, en l’àmbit dels vehicles es distingeixen les modalitats de lísing o rènting.

La Direcció General de Tributs en la consulta vinculant (V1937-21), de 21 de juny de 2021, ha dut a terme una anàlisi de l’arrendament d’un vehicle en la modalitat de rènting per un advocat que decideix emprar-lo tant per a fins professionals com personals.

En primer lloc, hem de tenir clar que per als autònoms, contribuents per activitats econòmiques en l’IRPF, es determina en l’article 29.2 de la Llei de l’IRPF (LIRPF) el següent respecte a la possibilitat d’afectar béns a l’activitat:

«2. Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment a fi de l’activitat econòmica, l’afectació s’entendrà limitada a aquella part que realment s’utilitzi en l’activitat de què es tracti. En cap cas seran susceptibles d’afectació parcial elements patrimonials indivisibles.

Reglamentàriament es determinaran les condicions en què, no obstant això la seva utilització per a necessitats privades de manera accessòria i notòriament irrellevant, determinats elements patrimonials es puguin considerar afectes a una activitat econòmica».

El desenvolupament reglamentari d’aquest precepte es troba en l’article 22 del Reglament de l’IRPF que disposa el següent quant a l’afectació de vehicles a l’activitat:

«2. Només es consideraran elements patrimonials afectes a una activitat econòmica aquells que el contribuent utilitzi per als fins d’aquesta.

No s’entendran afectats:

1r Aquells que s’utilitzin simultàniament per a activitats econòmiques i per a necessitats privades, tret que la utilització per a aquestes últimes sigui accessòria i notòriament irrellevant d’acord amb el que es preveu en l’apartat 4 d’aquest article.

2n Aquells que, sent de la titularitat del contribuent, no figurin en la comptabilitat o registres oficials de l’activitat econòmica que estigui obligat a portar el contribuent, excepte prova en contra.

3r Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment a fi de l’activitat, l’afectació s’entendrà limitada a aquella part que realment s’utilitzi en l’activitat de què es tracti. En aquest sentit, només es consideraran afectades aquelles parts dels elements patrimonials que siguin susceptibles d’un aprofitament separat i independent de la resta. En cap cas seran susceptibles d’afectació parcial elements patrimonials indivisibles.

4t Es consideraran utilitzats per a necessitats privades de manera accessòria i notòriament irrellevant els béns de l’immobilitzat adquirits i utilitzats per al desenvolupament de l’activitat econòmica que es destinin a l’ús personal del contribuent en dies o hores inhàbils durant els quals s’interrompi l’exercici d’aquesta activitat.

El que es disposa en el paràgraf anterior no serà aplicable als automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors, motocicletes, aeronaus o embarcacions esportives o d’esbarjo, excepte els següents supòsits:

a) Els vehicles mixtos destinats al transport de mercaderies.

b) Els destinats a la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.

c) Els destinats a la prestació de serveis d’ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.

d) Els destinats als desplaçaments professionals dels representants o agents comercials.

e) Els destinats a ser objecte de cessió d’ús amb habitualitat i onerositat.

A aquest efecte, es consideraran automòbils de turisme, remolcs, ciclomotors i motocicletes els definits com a tals en l’annex del Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s’aprova el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, així com els definits com a vehicles mixtos en aquest annex i, en tot cas, els denominats vehicles tot terreny o tipus “jeep”».

D’aquesta manera, la consulta esmentada determina el següent criteri:

«Per tant, perquè el vehicle tingui la consideració d’element patrimonial afecte seria necessària l’afectació exclusiva a l’activitat, tret que es tracti d’una activitat recollida en l’apartat 4 (circumstància que no concorre en aquest cas), i només des d’aquesta perspectiva es podrien considerar deduïbles els costos i despeses ocasionades per la seva adquisició i utilització. No operant la deduïbilitat en l’IRPF si no existeix aquesta afectació exclusiva.

Manifestada la necessitat de l’afectació exclusiva del vehicle a l’activitat, en el cas que la tinença del vehicle derivés d’un contracte de rènting, per a la deduïbilitat de les quotes derivades de l’operació de rènting s’ha d’acudir a l’article 30 de la Llei de l’impost, que disposa que el rendiment net de les activitats econòmiques es determinarà “segons les normes de l’impost sobre societats (…).

(…)

Per tant, si el contracte de rènting (…) tindran la consideració de despesa fiscalment deduïble la càrrega financera satisfeta a l’entitat arrendadora i la part de les quotes d’arrendament financer satisfetes corresponent a la recuperació del cost del bé, aquesta última amb el límit de l’import que resulti d’aplicar a aquest cost el duple (el triple, si té la consideració d’empresa de reduïda dimensió) del coeficient d’amortització lineal segons taules d’amortització oficialment aprovades que correspongui al citat bé. L’excés serà deduïble en els períodes impositius successius, respectant igual límit».

POSI ESPECIAL ATENCIÓ SI HA RETINGUT EN L’IRPF DE MENYS A ALGUN TREBALLADOR

Hisenda no pot exigir-li retencions no practicades als seus treballadors si aquests només han declarat la quantia retinguda.

Llegir més

Posi especial atenció si ha retingut en l’IRPF de menys a algun treballador

Hisenda no pot exigir-li retencions no practicades als seus treballadors si aquests només han declarat la quantia retinguda.

Si Hisenda detecta que la seva empresa ha retingut de menys a algun treballador per causes no imputables a ell, verifiqui que no li fa pagar de més:

  • Si el treballador ha declarat tot el seu salari i només s’ha deduït les retencions que se li han practicat, Hisenda no haurà deixat d’ingressar res.

Per tant, no podran exigir-li la retenció, però sí interessos de demora (i sancions, si les hi apliquen).

  • En canvi, si el treballador va incloure entre les retencions deduïdes la quantia deixada de retenir per la seva empresa (la llei permet deduir als treballadors no sols les retencions que s’han suportat efectivament sinó totes les que l’empresa els hauria d’haver practicat), Hisenda sí que pot exigir-li el pagament de les retencions, a més d’interessos de demora i sancions.

No declara. Aquesta última conseqüència es produeix si el seu treballador no va presentar IRPF per no estar obligat a això. Si la seva empresa li hagués retingut el que corresponia els ingressos per a Hisenda haurien estat superiors, per la qual cosa també li exigiran la retenció.

Reintegrament. En aquests casos, atès que es tracta de retencions que hauria d’haver suportat el treballador, la seva empresa podrà reclamar-les-hi per via judicial en el termini d’un any des de la data en què sigui notificada la liquidació d’Hisenda.

A PARTIR DEL 7 DE MARÇ DE 2022 LES EMPRESES D’ENTRE 50 I 100 TREBALLADORS HAN DE TENIR UN PLA D’IGUALTAT

Li recordem que el pla d’igualtat serà obligatori a partir del 7 de març de 2022 per a les empreses que tinguin entre 50 i 100 persones treballadores.

Llegir més

A partir del 7 de març de 2022 les empreses d’entre 50 i 100 treballadors han de tenir un pla d’igualtat

Li recordem que el pla d’igualtat serà obligatori a partir del 7 de març de 2022 per a les empreses que tinguin entre 50 i 100 persones treballadores.

Li recordem que al BOE del 7 de març de 2019 es va publicar el Reial decret llei 6/2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats en el treball i l’ocupació, que incideixen de manera directa en la igualtat entre dones i homes, com per exemple estendre l’exigència de redacció dels plans d’igualtat a empreses de cinquanta o més treballadors.

Pla d’igualtat per a les empreses d’entre 50 i 100 persones treballadores

El pla d’igualtat és un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de realitzar un diagnòstic de situació, per aconseguir que en l’empresa hi hagi igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe.

El diagnòstic previ al pla és l’anàlisi que permetrà detectar aspectes o àmbits en els quals es puguin produir situacions de desigualtat o discriminació i sobre els quals haurà d’actuar el pla d’igualtat.

Atenció. Li recordem que el pla d’igualtat serà obligatori a partir del 7 de març de 2022 per a les empreses que tinguin entre 50 i 100 treballadors.

Quines sancions pot tenir l’empresa si no té fet el pla d’igualtat?

L’incompliment del deure d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat suposa una infracció greu, sancionable amb una multa de 626 a 6.250 euros. D’altra banda, quan l’obligació de fer el pla d’igualtat sigui per exigència de l’autoritat laboral (Inspecció de Treball) la normativa ho considera com falta molt greu i, en aquest cas, la sanció pot ser de 6.251 a 187.515 euros.

A més de sancions accessòries com les següents:

a) pèrdua automàtica dels ajuts, bonificacions i, en general, dels beneficis derivats de l’aplicació dels programes d’ocupació, amb efectes des de la data en què es va cometre la infracció, i

b) exclusió automàtica de l’accés a aquests beneficis durant sis mesos.

A més, en virtut de la Llei de contractes del sector públic, les empreses que no tinguin un pla d’igualtat o que no el compleixin no podran contractar amb l’administració pública.

NOU AJUT DE FINS A 100 EUROS MENSUALS PER FILL PER A LES FAMÍLIES QUE PERCEBIN L’INGRÉS MÍNIM VITAL

S’ha aprovat el projecte de llei pel qual s’estableix dins de l’ingrés mínim vital (IMV) que inclou modificacions en el text com són les noves mesures de l’ajut per fill a càrrec d’entre 50 i 100 euros mensuals per a les famílies que es beneficiïn de la prestació.

Llegir més

Nou ajut de fins a 100 euros mensuals per fill per a les famílies que percebin l’ingrés mínim vital

S’ha aprovat el projecte de llei pel qual s’estableix dins de l’ingrés mínim vital (IMV) que inclou modificacions en el text com són les noves mesures de l’ajut per fill a càrrec d’entre 50 i 100 euros mensuals per a les famílies que es beneficiïn de la prestació.

La Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Congrés va aprovar el passat divendres 19 de novembre el projecte de llei pel qual s’estableix l’ingrés mínim vital (IMV) amb la inclusió de noves mesures en el text com l’ajut per fill a càrrec d’entre 50 i 100 euros mensuals per a les famílies que es beneficiïn de la prestació.

Entre les novetats del projecte de llei pel qual s’estableix dins de l’IMV (procedent del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig) trobem les següents:

a) Complement d’ajut a la infància

Es crea un complement d’ajut a la infància de 100 euros per llar al mes en el cas de nens de 0 a 3 anys; de 70 euros al mes per cada nen entre 3 i 6 anys i de 50 euros al mes per cada menor d’entre 6 i 18 anys. En concret, aquest complement de l’ingrés mínim vital el rebran les llars que compleixin dos requisits:

  • No superar el 300 % de la renda garantida de l’IMV per al seu tipus de llar
  • No superar el 150 % del llindar de patrimoni corresponent al seu tipus de llar.

b) Ampliar la protecció a altres col·lectius vulnerables

El futur text proposa millores per ampliar la cobertura de la prestació a altres col·lectius vulnerables com els «joves extutelats» i una reducció del termini d’antiguitat de la unitat de convivència de 12 a 6 mesos per accedir a la prestació i de 3 a 2 anys de l’acreditació de vida independent en els casos de menors de trenta anys.

A més, trobem la igualació de les condicions de les famílies monoparentals amb quatre fills menors a càrrec o més, la compensació del sobrecost que tenen les persones amb discapacitat (superior al 65 %), amb un complement del 22 % per a la unitat de convivència i, per finalitzar, s’exceptuarà del còmput de rendes les prestacions que reben les persones per dependència, la pensió d’aliments o les prestacions o subsidis per desocupació.

COM RECLAMAR LES COMPRAVENDES EN LÍNIA

Tot consumidor digital té el dret de dur a terme reclamacions de compres en línia en cas que la compra no arribi al destí indicat, hi hagi problemes en la devolució d’algun article o fins i tot si el preu pagat no fos l’indicat en la pàgina web.

Llegir més

Com reclamar les compravendes en línia

Tot consumidor digital té el dret de dur a terme reclamacions de compres en línia en cas que la compra no arribi al destí indicat, hi hagi problemes en la devolució d’algun article o fins i tot si el preu pagat no fos l’indicat en la pàgina web.

Espanya és dels països de la Unió Europea que al llarg dels anys ha registrat un creixement més elevat de la compravenda en línia. En aquest sentit, no és d’estranyar que a causa de la digitalització i a l’augment de l’ús del comerç electrònic els nostres hàbits de compra hagin canviat.

És crucial crear un entorn segur i de confiança per als consumidors que participen en l’àmbit del comerç electrònic. Així, el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, estableix l’obligació de facilitar al comprador la informació relativa als tràmits que hauran de seguir-se per a la formalització del contracte, així com les principals característiques dels béns i serveis posats a la disposició del consumidor. És aquest sentit, els prestadors de serveis estaran obligats a implementar les mesures de caràcter tècnic com a garantia enfront dels possibles incidents de seguretat que es puguin donar, així com de posar en coneixement als consumidors les bones pràctiques a l’hora de dur a terme les compravendes en línia.

Tot consumidor digital té el dret de dur a terme reclamacions de compres en línia en cas que la compra no arribi al destí indicat, hi hagi problemes en la devolució d’algun article o fins i tot si el preu pagat no fos l’indicat en la pàgina web. Els mecanismes de reclamació que té el client són:

  1. Posar-se en contacte amb el servei d’atenció al client del venedor. A través d’aquest primer pas el que s’intenta és arribar a una solució amistosa que beneficiï les dues parts, tant al consumidor com al venedor.
  2. En cas que no s’arribés a un acord, el consumidor té l’opció de dirigir-se a un procediment de mediació davant l’oficina municipal d’informació del consumidor, així com a les juntes arbitrals de consum que correspongui per territori i iniciar un procediment arbitral amb la finalitat de solucionar el conflicte. Cal esmentar que tots dos processos són d’accés gratuït, amb efecte jurídic el laude arbitral que es dicti en cas que s’estigui duent a terme un procediment arbitral, és a dir, amb la mateixa conseqüència jurídica que tindria una sentència ferma.
  • També existeixen diferents associacions de consumidors i usuaris en cada comunitat autònoma, on el consumidor podrà rebre l’assessorament sobre el cas concret. 
  1. Si arribats a aquest punt el conflicte segueix sense resoldre’s, el consumidor podrà recórrer a la via judicial a través de la interposició d’una demanda per incompliment contractual. 

Hem de tenir en compte que tot l’esmentat anteriorment es dona en casos de compravenda dins del territori nacional. En cas que l’empresa venedora estigués situada en un altre estat membre de la UE, l’organisme competent seria el Centre Europeu d’Informació al Consumidor. Si fos un país tercer sense establiment permanent a la UE, la situació es complicaria perquè caldria dirigir-se a les institucions o als tribunals del país on estigués establerta l’empresa venedora.