La sisena onada de la COVID-19 ha generat un torrent de baixes laborals, i són molts els dubtes que s’estan plantejant sobre aquest tema per part dels treballadors i empresaris.

Fa uns dies, la Comissió de Salut Pública, en la qual estan representats les comunitats autònomes i el Ministeri de Sanitat, va acordar per unanimitat reduir la quarantena de tots els positius per COVID-19 a set dies enfront dels deu fixats fins avui. Una mesura que va en línia amb països de l’entorn com el Regne Unit, Itàlia o França.

D’altra banda, el Govern de Catalunya acaba d’autoritzar que les proves casolanes d’antígens que donin positiu valguin com a prova per tramitar la baixa laboral a través d’Internet. Així es vol reduir la pressió en els ambulatoris al mateix temps que s’apel·la a la responsabilitat per evitar fraus. En aquesta mateixa línia, altres comunitats autònomes, com Madrid, han revisat els seus protocols per permetre la tramitació telefònica de la paperassa.

Vegeu: enllaç a l’estratègia de detecció precoç, vigilància i control de la COVID-19 elaborat pel Ministeri de Sanitat

Qui poden demanar la baixa laboral per COVID-19?

Les persones que estan obligades a fer quarantena. És a dir, aquelles que han donat positiu en una prova diagnòstica o són contacte estret d’un positiu sense tenir la pauta completa de vacunació. Qualsevol persona que tingui símptomes de COVID-19 o hagi realitzat un test positiu pot sol·licitar la baixa laboral en el seu centre de salut.

Tal com ha establert la Comissió de Salut Pública, els contactes estrets d’un positiu de COVID-19 que estiguin vacunats no hauran de fer quarantena, i, per tant, no necessitaran demanar la baixa laboral. No obstant això, si el treballador és convivent d’una persona infectada amb el virus, el normal és que el metge li estengui el comunicat si no és possible teletreballar.

Perquè les absències al lloc de treball quedin degudament justificades, el treballador s’haurà de trobar en situació d’incapacitat temporal (IT), expedida i reconeguda pel Servei Públic de Salut. No n’hi haurà amb un resultat positiu en una prova d’antígens. Aquest resultat haurà de ser comunicat al Servei Públic de Salut de la nostra comunitat autònoma, perquè, si no poguessin confirmar aquest resultat amb una segona prova, tramitin la baixa per IT.

Qui dona la baixa per COVID-19?

Quan un treballador pateix la COVID-19 o bé ha de romandre en la quarantena obligatòria a causa d’un contacte directe, correspon emetre la baixa laboral al metge de capçalera (atenció primària). En aquest cas, les baixes no les dona la mútua, sinó el metge de capçalera i no és obligatori que el treballador acudeixi en persona al centre de salut perquè el metge faciliti la baixa. Una vegada que la tingui, el treballador ha d’enviar el comunicat de baixa a la seva empresa.

Aquest tipus de baixes es consideren com a “baixa per contingències comunes”, és a dir, no tenen la consideració d’accident o malaltia professional, però no obstant això, es paguen com si es tractés d’aquests últims. És una mesura especial i exclusiva per a les baixes per COVID-19 que es regula en el RDL 6/2020.

El diagnòstic de la COVID-19, el tractament de la malaltia i l’establiment dels períodes d’aïllament es realitzarà només a través de la xarxa sanitària dels Serveis Públics de Salut de les corresponents comunitats autònomes (atenció primària) i no hi haurà intervenció de les mútues.

Quan el treballador pertany al sector sanitari, la baixa si és considerada contingència professional.

Prestació en cas de baixa per COVID-19

A conseqüència de la COVID-19, es va aprovar l’equiparació de la situació d’IT per aïllament o contagi dels treballadors a una situació d’incapacitat temporal derivada d’accident de treball, només a l’efecte de la prestació econòmica.

Atenció. En tenir un règim econòmic similar al de les contingències professionals, el treballador rebrà el 75 % de la base de contingències professionals del mes anterior i el cobrarà sense dies de descompte, és a dir, des de l’endemà a la baixa fins a la data de l’alta. El 75 % de la base és la quantitat mínima que regula la legislació, però hi ha alguns convenis col·lectius en els quals se’l reconeix al treballador el dret a rebre el 100 % de la seva base de cotització. Per això cal consultar si el conveni col·lectiu contempla aquesta millora a càrrec de l’empresa.

En les baixes per COVID-19, ja sigui per haver-se confirmat la malaltia, o per una quarantena obligada, cal romandre aïllat i no es pot teletreballar.

A les baixes per COVID-19 se’ls ha donat una especial protecció econòmica des de la Seguretat Social. Fins i tot sent contingències comunes, es paguen com les professionals. La diferència és important, perquè per exemple, una grip és una baixa per contingència comuna i es paga d’aquesta manera: els primers tres dies de baixa no es cobra res. Del 4t dia al 20è es cobra el 60 % de la base reguladora i a partir del dia 21è es cobra el 75 % de la base reguladora. En les baixes per COVID-19 es cobra el 75 % des del primer dia.

Qui paga la baixa per COVID-19 d’un treballador? El salari íntegre del dia de la baixa estarà a càrrec de l’empresari, amb independència que hi hagués hagut o no, prestació laboral efectiva el dia de la baixa mèdica. A partir de l’endemà i en els successius, el pagament de la incapacitat temporal estarà a càrrec de l’entitat que protegeixi la contingència professional dels treballadors de l’empresa (INSS, mútua, etc.). A efectes pràctics, en la majoria dels casos és l’empresa la que li paga al treballador els dies de baixa en la nòmina, mitjançant un pagament delegat.

A més d’aquestes situacions, és possible que algun treballador sigui considerat especialment sensible al risc biològic derivat del virus SARS-CoV-2 pel servei de prevenció, com ha ocorregut amb les treballadores embarassades o els treballadors més grans de seixanta anys, amb obesitat mòrbida o amb diabetis, per exemple. En aquests casos:

• L’empresa està obligada a adaptar el lloc de treball de l’empleat per garantir que la seva exposició sigui acceptable.
• Si l’adaptació no és possible, haurà d’assignar a l’afectat un altre lloc de treball sense risc d’exposició. No es podran assignar funcions que suposin un menyscapte de la dignitat professional de l’afectat, respectant-se la seva retribució (si són funcions de categoria inferior) o satisfent el salari superior que correspongui (si se li encomanen funcions de superior categoria).

Quan tampoc sigui possible l’assignació d’un altre lloc de treball, el treballador passarà a situació d’IT. En aquest sentit, s’ha equiparat la situació d’aquests treballadors -els que són especialment sensibles i no se’ls pot adaptar el lloc ni reassignar funcions- a la de treballadors contagiats o en quarantena obligatòria, per la qual cosa tindran dret a percebre la prestació per incapacitat laboral derivada d’un accident de treball i no la prevista per a accidents no laborals o per malaltia comuna.

Error de la Seguretat Social. No obstant això, s’estan donant casos en els quals l’entitat pública gestora no ha tramitat degudament aquest tipus de baixes, per la qual cosa el comunicat de baixa que rep l’empresa no recull que la prestació serà la prevista per a accidents de treball.  Davant aquesta situació:

• És el treballador qui ha d’aconseguir l’esmena de l’error per part de la Seguretat Social, sense que li correspongui a l’empresa realitzar aquesta gestió.
• Per això, l’empresa haurà d’abonar, en pagament delegat, la quantia que li hagi comunicat la Seguretat Social, i no la que correspondria al treballador. La Seguretat Social només li reintegrarà les prestacions segons el tipus de baixa reconeguda (comuna) i no la que realment corresponia (accidents), la qual cosa produirà una pèrdua per a l’empresa.

Complement d’IT. Alguns convenis col·lectius preveuen un complement a càrrec de l’empresa a la prestació percebuda pel treballador durant una situació d’IT. Si bé dependrà de la redacció de cada conveni, és freqüent que aquest complement només s’hagi d’abonar en IT derivades d’accidents de treball. Si aquest és el seu cas i la Seguretat Social encara no ha esmenat l’error, tampoc estarà obligat a abonar el complement d’IT al treballador. Esperi a aquesta esmena.

I què succeeix si estic en un ERTO?

Enfront de la col·lisió de la baixa mèdica i de l’afectació a l’ERTO, predomina la situació d’IT, que anul·la, durant la seva vigència, els efectes de l’ERTO per al treballador. Una vegada l’empleat obtingui l’alta mèdica, quedarà novament afectat a l’ERTO, i se suspendrà el seu contracte o bé es reduirà la seva jornada.

Prestació: durant la vigència de la baixa mèdica per contingència comuna, el treballador deixarà de percebre la prestació de desocupació i passarà a percebre la prestació per IT en quantia igual a la prestació per desocupació que percebia. A aquesta prestació se la coneix col·loquialment com IT-desocupació.

Pagament: l’empresa no és responsable del pagament d’aquesta prestació. Quan la protecció de la IT correspon a l’INSS, el pagament el farà directament el SEPE en la modalitat de pagament delegat. Per a això, el treballador, després de comunicar la seva baixa a l’empresa, ha de presentar davant el SEPE el comunicat de baixa mèdica per malaltia comuna. Així mateix, és ell qui també haurà de comunicar a l’empresa i al SEPE els comunicats de confirmació de la baixa, així com el comunicat d’alta mèdica.

Durada de la desocupació: el període de percepció de la IT-desocupació es descomptarà del nombre total de dies de prestació per desocupació als quals té dret el treballador. Amb això s’evita que el treballador afectat a un ERTO simuli una baixa mèdica amb l’únic objectiu d’evitar el consum de dies de prestació de desocupació. Si s’esgota el període de prestació de desocupació abans de l’obtenció de l’alta mèdica, l’afectat continuarà percebent la prestació d’IT en la mateixa quantia que percebia (quantia igual a la prestació per desocupació).

Contingència professional: si la baixa té el seu origen en un accident de treball o en una malaltia professional (perquè l’ERTO és de reducció), l’afectat també deixarà de percebre la prestació per desocupació i s’iniciarà la prestació per IT. En aquest cas existeixen algunes diferències respecte a la baixa per contingències comunes:

• La prestació per incapacitat temporal no queda limitada per l’import de la prestació per desocupació que l’afectat percebia fins al moment de l’accident.
• Els dies de percepció de la prestació per incapacitat temporal no es descomptaran en aquest cas dels dies de prestació per desocupació als quals el treballador tingui dret.

I si ja estava de baixa? El treballador que es troba en situació d’incapacitat temporal abans de l’inici de l’ERTO no podrà ser afectat a aquest fins que rebi l’alta mèdica (l’empresa haurà d’incloure’l en l’ERTO, però no podrà afectar-lo fins que el treballador finalitzi la situació d’IT). Amb independència de la durada estimada de la baixa mèdica, és important que l’empresa inclogui el treballador en l’ERTO. En cas contrari, no podrà ser afectat una vegada rebi l’alta mèdica.

L’informem que al WEB de l’AEAT s’ha publicat el calendari del contribuent per a l’any 2022. Amb això, es facilita el coneixement de les principals obligacions tributàries estatals, periòdiques i no periòdiques, models de declaració i terminis al llarg de l’exercici 2022.

Atenció! Si el venciment coincideix amb una festivitat local o autonòmica, el termini finalitza el primer dia hàbil següent a l’assenyalat en aquest calendari.

Aquest calendari s’ha confeccionat a desembre de 2021, amb projectes normatius en tramitació.

NOVETATS EN EL CALENDARI DE L’ANY 2022

Els següents models seran presentats per primera vegada en l’exercici 2022 i el seu termini de presentació és el següent:

• Model 236. Declaració d’informació de la utilització de determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal: últim trimestre de l’any natural següent a aquell en el qual s’hagi produït la utilització a Espanya dels mecanismes transfronterers que hagin hagut de ser prèviament declarats. El termini l’any 2022, serà des de l’1 d’octubre al 2 de gener de 2023.
• Model 237. Gravamen especial sobre beneficis no distribuïts per societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari. Impost sobre societats. Autoliquidació: dos mesos des del dia de l’acord d’aplicació del resultat de l’exercici per la junta general d’accionistes, o òrgan equivalent.

Els contribuents, el termini de declaració dels quals s’hagués iniciat amb anterioritat a la data d’entrada en vigor de l’ordre ministerial que aprova el model, podran presentar la declaració dins dels dos mesos següents a la data de la seva publicació en el BOE.

RECORDI:

Identificació per a presentar les autoliquidacions

• La presentació electrònica per Internet es podrà realitzar amb DNI electrònic, certificat electrònic, Cl@ve PIN o número de referència. Per a tots els models es podrà utilitzar el DNI electrònic o el certificat electrònic, de persones físiques, de representants de persones jurídiques o d’entitats sense personalitat jurídica. El sistema Cl@ve PIN i el número de referència només podran ser utilitzats per persones físiques.
• Les persones físiques disposen del DNI electrònic, certificat electrònic, Cl@ve PIN o número de referència per presentar, si cal, declaracions informatives, censals, determinades autoliquidacions, comunicacions i sol·licituds de devolució, de naturalesa tributària.

El sistema Cl@ve PIN, d’ús exclusiu per persones físiques, es podrà utilitzar per presentar els models 01, 04, 030, 035, 036, 037, 038, 100, 102, 111, 115, 117, 121, 122, 123, 124, 126, 128, 130, 131, 136, 140, 143, 149, 151, 179, 180, 182, 187, 188, 190, 193, 198, 216, 231, 233, 234, 235, 236, 282, 296, 303, 308, 309, 318, 341, 345, 347, 349, 360, 361, 364, 365, 368, 369, 390, 560, 568, 572, 576, 585, 586, 587, 589, 590, 604, 650, 651, 655, 714 i 720. El número de referència permet, només a les persones físiques, realitzar gestions relatives a l’IRPF.

• Les S.A. i S.L., així com els contribuents adscrits a les Unitats de Gestió de Grans Empreses o a la Delegació Central de Grans Contribuents, estan obligats a presentar per Internet amb certificat electrònic les seves declaracions informatives, autoliquidacions i amb caràcter general també les seves declaracions censals.
• La resta d’entitats (cooperatives, associacions, fundacions) presentaran les autoliquidacions per Internet amb certificat electrònic o predeclaració impresa i les declaracions informatives per Internet amb certificat electrònic.
• Les administracions públiques estan obligades a la presentació per Internet amb certificat electrònic.

Dates de campanya de renda i patrimoni

Els recordem les dates per confeccionar la seva declaració de renda 2021:

• 6 d’abril fins al 30 de juny de 2022: presentació per Internet de les declaracions de renda i patrimoni 2021.
• 5 de maig fins al 30 de juny de 2022: l’Agència Tributària li podrà confeccionar la seva declaració de renda 2021 per telèfon (sol·licitud de cita des del 3 de maig fins al 29 de juny).
• 1 a 30 de juny de 2022: l’Agència Tributària li podrà confeccionar la seva declaració de renda 2021 presencialment a les seves oficines (sol·licitud de cita des del 26 de maig fins al 29 de juny).

Altres qüestions d’interès

• Model 179 “Declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques” (obligació trimestral): mes d’abril, juliol, octubre i gener.
• Queden exonerats de presentar el model 390 “Declaració-resum anual de l’IVA” els contribuents que, realitzant liquidacions trimestrals d’IVA, tributin només en territori comú i duguin a terme activitats en règim simplificat o operacions d’arrendament de béns immobles urbans (encara que realitzin, a més, activitats per les quals no existeixi obligació de presentar autoliquidacions periòdiques), així com els subjectes passius que portin els llibres registre a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària havent d’emplenar la informació addicional sol·licitada, en l’autoliquidació de l’últim període de liquidació del model 303 d’IVA de l’exercici. L’exoneració no serà procedent quan no existeixi obligació de presentar l’autoliquidació corresponent a l’últim període de liquidació de l’exercici.
• El sistema de gestió de llibres registre a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària – SII – consistent en el subministrament electrònic dels registres de facturació, és obligatori des de l’1 de juliol de 2017, per a empresaris, professionals i altres subjectes passius el període de liquidació dels quals coincideixi amb el mes natural: grans empreses (volum d’operacions d’acord amb l’article 121 LIVA superior a 6.010.121,04 € l’any anterior), grups d’IVA i inscrits en el REDEME (registre de devolució mensual de l’IVA).

Els qui no estiguin obligats a acollir-se al SII ho podran fer de manera voluntària, exercint l’opció en el model 036 que es podrà presentar durant tot l’exercici i farà efecte per al primer període de liquidació que s’iniciï després d’exercir aquesta opció. L’opció s’entendrà prorrogada per als anys següents mentre no s’hi renunciï. La renúncia es realitzarà en el model 036 durant el mes de novembre anterior a l’inici de l’any en què hagi de fer efecte.

Aquells qui apliquin el SII estan exonerats de presentar els models 347 “Declaració d’operacions amb terceres persones” i 390 “Declaració-resum anual de l’IVA”.

• Es presentaran a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària en el sistema SIANE, la informació relativa a albarans de circulació i notes de lliurament (procediment de vendes en ruta), comprovants de lliurament expedits per documentar avituallaments de carburants exempts de l’impost sobre hidrocarburs a aeronaus, i la sol·licitud de devolució pel gasoil marcat subministrat a embarcacions amb devolució de l’impost sobre hidrocarburs (articles 27, 101, 102 i 110 del Reglament dels impostos especials).
• Es presentarà a través del sistema EMCS, la informació relativa a avituallaments de carburants a embarcacions amb exempció de l’impost sobre hidrocarburs que no es realitzin a través del procediment de vendes en ruta.
• Quedaran exonerats de l’obligació de presentar les declaracions d’operacions en relació amb els impostos especials de fabricació (models 553, 554, 555, 556, 557, 558, 570 i 580) els establiments que portin la comptabilitat dels productes objecte dels impostos especials de fabricació a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària.
• Els establiments autoritzats com ara fàbriques, dipòsits fiscals, magatzems fiscals, dipòsits de recepció i fàbriques de vinagre estaran obligats a portar la comptabilitat dels impostos especials de fabricació a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària des de l’1 de gener de 2020.

Terminis de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària

El termini de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària dependrà de la fi del termini de presentació de cada model. Així, si el venciment del termini de presentació coincideix amb un dia inhàbil, el termini finalitza el primer dia hàbil següent i el termini de domiciliació bancària s’ampliarà amb caràcter general el mateix nombre de dies que resulti ampliat el termini de presentació d’aquesta declaració.

Vegeu els terminis generals i de domiciliació bancària per a cada model, corresponents a l’any 2022

Finalment, li recordem que l’obligatorietat de presentar autoliquidacions periòdiques, segons l’impost i l’obligat tributari, pot ser:

• Anual, per a persones físiques, empresaris individuals, professionals, societats i ens sense personalitat jurídica.
• Trimestral, per a empresaris individuals en estimació objectiva o directa, professionals, societats i ens sense personalitat jurídica.
• Mensual, per a empresaris individuals, professionals, societats i ens sense personalitat jurídica amb volum d’operacions superior a 6.010.121,04 € en 2021 (grans empreses) i per a subjectes passius de l’IVA, que portin de manera obligatòria els llibres registre a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària o presentin l’IOSS, així com per a les administracions públiques, inclosa la Seguretat Social.

A continuació pot consultar el calendari fiscal per al 2022. 

Descarregueu l’arxiu relacionat

No hi ha dubte que el pagament de la hipoteca en el matrimoni és font de nombrosos dubtes relatius a les quantitats que ha de pagar cada cònjuge i sobretot el dret a desgravar per l’habitatge habitual, i la qüestió es complica més quan en virtut d’una sentència judicial de divorci, l’ús de l’habitatge conjugal (de caràcter de guanys) se li adjudica a un dels cònjuges.

A vegades tots dos excònjuges mantenen la titularitat de l’immoble (50 % cadascun), però l’ús de l’habitatge s’atribueix només a un dels dos, satisfent el pagament de la hipoteca per meitat o bé n’assumeix el pagament en exclusiva. Es planteja en aquests casos si el contribuent que ja no viu a l’immoble, i continua pagant la hipoteca, es pot aplicar la deducció per inversió en habitatge.

El cònjuge que paga la totalitat de la hipoteca de guanys pot aplicar tota la deducció per adquisició d’habitatge habitual

Fa poc, aquesta qüestió ha estat abordada pel Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) en una interessant Resolució del 23 de novembre de 2021 d’unificació de criteri, per a determinar si un contribuent, que en virtut de sentència judicial de divorci satisfà la totalitat de les quotes d’amortització del préstec per a l’adquisició de l’habitatge habitual en el seu moment concedit conjuntament a tots dos cònjuges i per l’amortització tots dos des d’abans de l’1 de gener de 2013 es practicaven la deducció per adquisició d’habitatge habitual, té dret a l’aplicació d’aquesta deducció per la totalitat de les quantitats pagades per aquest concepte encara que només sigui propietari del 50 % de l’habitatge per no haver-se liquidat la societat a guanys.

Resulta transcendent aquesta resolució, ja que els mateixos tribunals econòmics administratius regionals (TEAR) han mostrat criteris no uniformes sobre aquest tema (d’aquí aquesta unificació de criteri) i, sobretot, per la gran quantitat de situacions que, com la plantejada i resolta aquí, es donen en la “vida quotidiana”.

L’Administració Tributària va entendre que el cònjuge al qual s’adjudicava l’habitatge i que es feia càrrec de la totalitat de les quotes del préstec tenia dret només al 50 % de la deducció per adquisició d’habitatge habitual.

El TEAC, no obstant això, rebutja aquesta interpretació i conclou que el cònjuge que abona el 100 % del préstec hipotecari té dret a aplicar la deducció per la totalitat de les quotes i interessos satisfets, sense que hagi de ser titular de l’habitatge en la mateixa proporció, justificant les seves raons en:

• En la literalitat de la norma (articles 68.1.1r LIRPF i 55.1.2n RIRPF) no es troba res que s’oposi a la possibilitat de deduir aquest 100 % de les quantitats aportades.
• Després de la sentència de divorci es continuen satisfent quantitats (quotes d’amortització del préstec hipotecari total) per l’adquisició d’un habitatge que té la condició d’habitual per a la unitat familiar (un dels excònjuges i fills comuns).
• En cas que no es permetés estaríem davant un enriquiment injust a favor de l’administració puix que se satisfarien quantitats per l’adquisició d’un habitatge habitual per les quals no es permetria deduir; restringint així un benefici fiscal al qual tenia dret la unitat familiar amb anterioritat a una sentència judicial.
• Aquesta conclusió és conforme amb l’enfocament seguit pel Tribunal Suprem a l’hora de resoldre els dubtes que puguin plantejar les normes reguladores de la deducció per inversió en habitatge habitual, que s’haurà de fer en tot cas des de la interpretació més favorable al seu reconeixement.

Abans d’entrar a analitzar els avantatges que fa poc han estat aprovats cap a les empreses de nova creació, és necessari que entenguem el seu concepte.

Quan parlem de les “startups”, ens referim a totes aquelles empreses emergents que neixen amb una filosofia innovadora que destaca per ser escalable i dinàmica. En aquest sentit es tracta d’empreses joves que no tenen gaires recursos, però sí un gran potencial de bons resultats. Parlant des d’un punt de vista tècnic, generalment les start-ups són fundades entre una i tres persones, que s’enfoquen a respondre de manera innovadora a la demanda del mercat. Hem d’esmentar que perquè siguin considerades empreses emergents, han de ser independents d’altres empreses, sense estar cotitzant en un mercat de valors i amb un volum de negocis anual inferior o igual a 5 milions d’euros.

Fins ara aquest tipus d’empreses han estat subjectes a la normativa mercantil o tributària, fet que pot comportar vicissituds, ja que aquesta regulació no comprèn les peculiaritats d’aquest tipus d’empresa emergent, exigint-los així uns requisits altament onerosos. Per aquesta raó, el Consell de Ministres ha aprovat fa poc un projecte de llei a través de la qual es crea un marc legal de referència i un conjunt de mesures estructurades que ajudaran a la seva adaptació i progressió en el mercat.

En aquest sentit, procedirem a analitzar a grans trets els principals avantatges que oferirà la nova llei:

• Pel que refereix a avantatges fiscals, es preveu una reducció al 15 % en l’impost sobre societats, així com una reducció considerable de l’impost sobre la renda dels no residents (el tipus general passa del 25 % al 15 %). En aquesta mateixa línia, se suprimeix l’obligació d’haver d’efectuar pagaments fraccionats d’aquests impostos durant els dos anys posteriors a aquell en què la base imposable sigui positiva. El principal objectiu d’aquestes mesures no és un altre que el d’atreure i recuperar el talent tant nacional com internacional.

• Es reconeix per primera vegada la figura del creditor en sèrie, és a dir, que s’obre la possibilitat d’emprendre nous projectes als qui ja han posat en marxa una empresa de les característiques analitzades. Així doncs, un mateix emprenedor es podrà acollir fins a tres projectes diferents.

• Es creen mesures amb la condició de flexibilitzar la generació d’autocartera en les societats limitades, que és la forma jurídica que adopten la majoria de les start-ups. En aquest sentit es dona un tractament fiscal més beneficiós a la retribució, mitjançant participacions socials o accions pròpies de les empreses emergents. Amb aquestes mesures el que es pretén és derrocar les dificultats per atreure i mantenir els col·laboradors amb perfils especialitzats per a aquest tipus d’empreses.