Amb l’arribada del mes de febrer comença el compte enrere per a la presentació del model 347 “Declaració anual d’operacions amb terceres persones”, una presentació informativa, però de gran importància, ja que si es produeixen discrepàncies significatives en les xifres declarades entre un proveïdor i el seu client, això pot derivar en un expedient de comprovació per part de l’Agència Tributària.

Recordem que el model 347 és una declaració anual informativa d’operacions amb terceres persones, que els empresaris i professionals estan obligats a presentar sempre que hagin tingut operacions amb tercers per un import superior als 3.005,06 euros durant l’any natural, diferenciant els lliuraments i les adquisicions de béns i serveis.

El pròxim dia 28 de febrer finalitza el termini màxim de presentació del model 347 “Declaració anual d’operacions amb terceres persones” de l’exercici 2021.

Atenció. En aquells supòsits en què per raons de caràcter tècnic no fos possible efectuar la presentació a través d’Internet en el termini reglamentari de declaració, aquesta presentació es podrà efectuar durant els quatre dies naturals següents al de finalització d’aquest termini.

Si durant l’any 2021 ha efectuat operacions amb algun client o proveïdor per import superior a 3.005,06 euros en el seu conjunt, haurà de presentar el model 347. Aquesta quantia inclou l’IVA, per la qual cosa una operació de 2.500 euros (que amb IVA ascendeixi a 3.025 euros) ja s’hi haurà d’incloure.

El poden sancionar per cometre errors

Totes les dades que es requereixen en els registres del model 347 han d’estar emplenades correctament en el programa comptable, ja que, en cas contrari, quan s’intenti exportar el fitxer amb la declaració, aquesta presentarà errors. Alguns errors que es poden produir són per NIF erronis o codis postals que no estiguin emplenats. L’emplenament incorrecte de les declaracions informatives, segons l’article 198 de la Llei General Tributària, pot ser sancionada amb una multa pecuniària fixa de 20 euros per cada dada o conjunt de dades referides a una mateixa persona o entitat que s’hagués hagut d’incloure en la declaració, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000 euros.

Però el que sí que és important és que aquest model tingui coherència amb altres models tributaris que es presentin a l’Agència Tributària, ja que, en cas contrari, l’Agència Tributària procedirà a la realització d’una inspecció per saber el motiu, sobretot si d’aquestes incoherències es desprèn que s’han ingressat quantitats menors per liquidacions tributàries que s’haurien d’haver ingressat.

Per això, els preguem que ens remetin com més aviat millor tota la informació necessària per a procedir al seu emplenament, revisió i tramitació.

És imprescindible, per cadascun dels clients o proveïdors declarats, la següent informació:

• NIF
• Cognoms i nom o raó social
• Codi postal
• Municipi
• Import desglossat de forma trimestral

A TENIR EN COMPTE

Qui estan obligats a presentar el model 347?

Els empresaris i professionals que desenvolupin activitats econòmiques estan obligats a presentar el model 347, quan respecte a una altra persona o entitat hagin fet operacions que en el seu conjunt hagin superat la xifra de 3.005,06 € (IVA inclòs) l’any natural al qual es refereixi la declaració. També estan obligades les entitats o establiments de caràcter social i les comunitats de propietaris per les adquisicions de béns i serveis que efectuïn al marge d’activitat empresarial o professional quan el seu import hagi superat els 3.005,06 € (exclosos els subministraments d’aigua, energia elèctrica, combustible i assegurances).

Atenció. Les operacions en les quals no se suporta o no es repercuteix IVA també s’han de declarar, sempre que existeixi obligació d’expedir factura i se superin els 3.005,06 euros. Per exemple:

• Les operacions en les quals s’hagi produït la inversió del subjecte passiu (en aquest cas, haurà de declarar l’import sense IVA).  Es produeix aquesta inversió, per exemple, en alguns lliuraments d’immobles, o en alguns lliuraments de productes electrònics.
• Les subvencions públiques procedents d’una mateixa administració que superin els 3.005,06 euros.
• Els lliuraments gratuïts en els quals la llei l’obliga a ingressar l’IVA. Per exemple, si la seva empresa fabrica mobles i de manera gratuïta lliura mobiliari a un treballador, haurà de declarar aquest lliurament si el cost imputable a aquests mobles més l’IVA supera els 3.005,06 euros.
• Les operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa de l’IVA, hauran de ser incloses tant pels subjectes passius que facin les operacions, com pels seus destinataris, pels imports reportats durant l’any natural conforme a la regla general de la meritació.

NOVETAT. Serveis amb Irlanda del Nord: recordi que, des de l’1 de gener de 2021, les operacions que la seva empresa realitzi amb empreses del Regne Unit tenen el mateix tractament a l’efecte de l’IVA que les realitzades amb les de qualsevol altre país de fora de la Unió Europea:

• Les vendes de béns a empreses d’aquest territori ja no són lliuraments intracomunitaris, sinó exportacions.
• Les compres des d’aquest país es consideren importacions, de manera que l’IVA s’ha de liquidar en la Duana.

Irlanda del Nord. No obstant això, els intercanvis de mercaderies que es realitzin amb Irlanda del Nord continuen tenint el mateix tractament que en anys anteriors. Anotació.  Per tant, la seva empresa ha de continuar incloent aquestes operacions en la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349).

Serveis, no. Això últim només és aplicable als lliuraments i adquisicions de béns. Als serveis la seva empresa ha de donar-los el mateix tractament que a totes les operacions amb el Regne Unit i no els ha d’incloure en el model 349. Anotació.  Els serveis realitzats en 2021 els haurà d’incloure en la declaració d’operacions amb tercers (model 347) de febrer de 2022 (si se superen els límits que obliguen a declarar).

No estan obligats a presentar el model 347

1. Els qui realitzin a Espanya activitats empresarials o professionals sense tenir en territori espanyol la seu de la seva activitat econòmica, un establiment permanent o el seu domicili fiscal o, en el cas d’entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger, sense tenir presència en territori espanyol.

2. Les persones físiques i entitats en atribució de rendes en l’IRPF, per les activitats que tributin en aquest impost pel mètode d’estimació objectiva i, simultàniament, en l’IVA pels règims especials simplificat o de l’agricultura, ramaderia i pesca o del recàrrec d’equivalència, excepte per les operacions per les quals emetin factura. No obstant l’anterior, els subjectes passius acollits al règim simplificat de l’IVA hauran d’informar de les adquisicions de béns i serveis que realitzin que hagin de ser objecte d’anotació en el llibre registre de factures rebudes (adquisicions i importacions de béns i serveis pels quals s’hagi suportat o satisfet l’impost i destinats a la seva utilització en les activitats per les quals resulti aplicable el referit règim especial).

3. Els obligats tributaris que no hagin fet operacions que en el seu conjunt, respecte d’una altra persona o entitat, hagin superat la xifra de 3.005,06 euros durant l’any natural corresponent o de 300,51 euros durant el mateix període, quan, en aquest últim supòsit, realitzin la funció de cobrament per compte de tercers d’honoraris professionals o de drets derivats de la propietat intel·lectual, industrial o d’autor o altres per compte dels seus socis, associats o col·legiats.

4. Els obligats tributaris que hagin fet només operacions no sotmeses al deure de declaració (en general, aquelles operacions que són objecte de declaració en models tributaris específics).

5. Els subjectes passius inscrits en el REDEME no estan obligats a presentar el model 347, ja que estan obligats a portar els seus llibres registre de l’IVA a través de la seu electrònica de l’AEAT, i els subjectes passius que utilitzin el SII queden exclosos de l’obligació de presentar el model 347.

Atenció. Si ha efectuat operacions respecte de les quals Hisenda ja té informació (a través d’altres declaracions), ara no les haurà d’incloure en el model 347. Així, no haurà d’incloure:

• Les operacions subjectes a retenció, perquè Hisenda ja té la seva informació gràcies a les declaracions periòdiques i resums anuals (tampoc seran declarables totes aquelles operacions que s’hagin de declarar en altres models com el 190, 193, 180, etc.). Els lliuraments o adquisicions intracomunitàries de béns i serveis, perquè es declaren en el model 349.
• Les operacions d’exportació i importació, perquè es declaren en duana.
• El mateix succeeix amb els lliuraments de béns entre la península i Canàries, Ceuta i Melilla.

Dades dels clients i proveïdors sense errors o omissions

Totes les dades que es requereixen en els registres del model 347 han d’estar correctament emplenats en el programa comptable, ja que, en cas contrari, en intentar exportar el fitxer amb la declaració, aquesta presentarà errors. Alguns errors que es poden produir són NIF erronis o codis postals que no estan emplenats.

Poden existir discrepàncies entre els imports declarats pel client i el proveïdor?

Sí. En el cas que es rebi la factura pel client i es registri en un període trimestral diferent del de la seva emissió pel proveïdor sorgiran diferències. Per exemple: la societat X va vendre a I per un import de 10.000 euros el 20 de març de 2021. La societat I va rebre la factura el 30 d’abril i la va registrar en el llibre de factures rebudes en aquesta data. En el 347 de X l’operació indicada s’ha d’incloure, amb la clau “B”, en la casella corresponent al 1T i en el 347 de I s’inclourà, amb la clau “A” en la casella corresponent al 2T.

Es pot declarar un import negatiu en el model 347?

Sí. Sempre que l’import anual de les operacions superi, en el seu valor absolut (sense signe), els 3.005,06 €. Aquest import es consignarà en la declaració amb el signe negatiu.

Com es declaren les operacions en les quals després existeixin devolucions, descomptes, bonificacions o modificació de la base imposable?

Aquestes circumstàncies modificatives hauran de ser reflectides en el trimestre natural en què s’hagin produït, sempre que el resultat d’aquestes modificacions superi, juntament amb la resta d’operacions realitzades amb la mateixa persona o entitat l’any natural, la xifra de 3.005,06 euros.

Com es declaren les quantitats que es percebin en contraprestació per transmissions d’immobles, que constitueixin lliuraments subjectes a IVA?

S’han de declarar en el mateix registre que la resta d’operacions, però de manera separada en les caselles corresponents a les quantitats trimestrals i anual que es percebin d’operacions corresponents a transmissions d’immobles subjectes a IVA. D’altra banda, en les caselles corresponents a Import anual de les operacions i Import trimestral de les operacions, es consignarà l’import de les operacions incloses les transmissions d’immobles, però exceptuant els imports de les operacions d’assegurances (entitats asseguradores) i arrendaments que s’han d’anotar en un registre separat.

Lloguers en el model 347

En el cas de l’arrendatari, si el lloguer està subjecte a retenció de l’IRPF o de l’impost sobre societats, i a més està subjecte a IVA, l’arrendatari ja declara les quantitats retingudes mitjançant el model 180, per la qual cosa no s’han d’incloure aquestes operacions, ja que aquestes operacions ja estan informades en altres declaracions.

Habitatges. En aquesta declaració no s’ha d’incloure els ingressos del lloguer d’habitatges a particulars que constitueixin la seva residència permanent (aquests lloguers estan exempts d’IVA i no ha d’emetre factura per ells). En canvi, si ha llogat aparcaments o trasters de manera separada als habitatges, sí que ha de declarar-los (sempre que superin l’import dels 3.005,06 €).

Per part seva, els arrendadors, havien d’informar dels locals que tenien arrendats, a quines persones, i l’import anual, quan superés els 3.005,06 €. No obstant això, aquesta obligació ha quedat suprimida des de 2014 per l’ampliació de la informació a subministrar mitjançant el model 180, que ja inclou aquestes dades. Per tant, els arrendadors tampoc han d’incloure aquestes operacions en el seu model 347.

Locals. Si ha llogat un local (o un habitatge per ser utilitzat com a despatx), dependrà de si el lloguer ha estat subjecte a retenció: si ho ha estat no l’haurà d’incloure en el model 347 (perquè l’inquilí ja haurà inclòs aquests imports en el resum anual de retencions). Però si les rendes no han estat subjectes a retenció sí que haurà de declarar-les en el model 347 (recordi que, si el valor cadastral total dels locals llogats supera els 601.102,10 euros, el contribuent pot comunicar als arrendataris que no practiquin retenció sobre les rendes que li paguin).

Quins criteris existeixen d’imputació temporal?

Les operacions que s’han de relacionar en el model 347 són les realitzades pel declarant l’any natural al qual es refereix la declaració. A aquest efecte, les operacions s’entendran produïdes en el període en el qual s’hagi de realitzar l’anotació registral de la factura que serveixi de justificant, de manera que:

• Les factures expedides han d’estar anotades en el moment que es realitzi la liquidació i pagament de l’impost corresponent a aquestes operacions.
• Les factures rebudes han d’estar anotades per l’ordre que es rebin i dins del període de liquidació en què sigui procedent efectuar la seva deducció.

No obstant això existeixen diferents situacions que tenen un tractament particular.

Entre elles podem destacar les següents:

Operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa, es consignaran també l’any natural corresponent al moment de la meritació total o parcial, d’acord amb la regla general de meritació i també d’acord amb la regla especial de meritació pròpia del règim especial.

A més, tota la informació que s’hagi de proporcionar per força en la declaració s’haurà de subministrar sobre una base de còmput anual.

Devolucions, descomptes, bonificacions i operacions que quedin sense efecte o alteracions de preu, així com en el cas que es dicti acte de declaració de concurs que hagin donat lloc a modificacions en la base imposable de l’IVA tenint lloc en un trimestre natural diferent d’aquell en el qual es va haver d’incloure l’operació a la qual afecten tals circumstàncies modificatives, s’hauran de reflectir en el trimestre natural en què s’hagin produït, sempre que el resultat d’aquestes modificacions superi, juntament amb la resta d’operacions realitzades amb la mateixa persona o entitat l’any natural, la xifra de 3.005,06 euros en valor absolut.

Les bestretes de clients i a proveïdors i altres creditors constitueixen operacions que s’han d’incloure en el model 347. En efectuar-se ulteriorment l’operació, se’n declararà l’import total minorant-lo en el de la bestreta anteriorment declarada, sempre que el resultat d’aquesta minoració superi, juntament amb la resta d’operacions realitzades l’any natural amb la mateixa persona o entitat la xifra de 3.005,06 euros en valor absolut.

Les subvencions, auxilis o ajuts que concedeixin les entitats integrades en les diferents administracions públiques territorials o en l’administració institucional s’entendran satisfetes el dia en què s’expedeixi la corresponent ordre de pagament. En cas que no existeixi ordre de pagament s’entendran satisfetes quan s’efectuï el pagament.

Operacions en metàl·lic: quan les quantitats percebudes en metàl·lic no es puguin incloure en la declaració de l’any natural en el qual es fan les operacions perquè es perceben amb posterioritat a la seva presentació o perquè no s’ha assolit en aquest moment un import superior a 6.000 euros, els obligats tributaris hauran d’incloure-les separadament en la declaració corresponent a l’any natural posterior en el qual s’hagués efectuat el cobrament o s’hagués superat l’import assenyalat anteriorment.

Configuració del 347 en els supòsits de fusió d’empreses

En el supòsit de fusió de dues empreses, cada entitat ha de fer una declaració amb el seu NIF, realitzant una presentació independent de l’entitat resultant de la fusió, atès que el model 347 recull les operacions que cada subjecte passiu ha realitzat, amb els seus clients i proveïdors.

En cas contrari si totes les operacions de les entitats fusionades es presentessin amb el NIF de la nova entitat, crearia discrepàncies amb tots aquells que han tingut operacions amb elles, i no quadrarien en cap cas les operacions realitzades.

Formes de presentació

Les formes de presentació habilitades per al model 347 són les següents:

– Les administracions públiques, aquells obligats tributaris adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents o a alguna de les Unitats de Gestió de Grans Empreses, les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica, estan obligades a la presentació electrònica per Internet amb signatura electrònica avançada (certificat electrònic o DNI-e).

– Les persones físiques podran presentar la declaració en tot cas amb signatura electrònica avançada, i també podran utilitzar el sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari, denominat Cl@ve PIN.

– Les entitats a les quals sigui aplicable la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre la propietat horitzontal, podran presentar la declaració en tot cas amb signatura electrònica avançada, i a més en el cas que la seva declaració no excedeixi de 15 registres declarats també podran utilitzar el servei d’impressió a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària i presentar la seva declaració mitjançant l’enviament d’un missatge SMS (predeclaració mitjançant enviament missatge SMS).

Emplenament de la declaració anual d’operacions amb terceres persones

En el model 347 es consignaran les següents dades:

– Del declarant: nom i cognoms o raó social o denominació completa, NIF i domicili fiscal.

– De cadascuna de les persones o entitats incloses en la declaració: nom i cognoms o raó social o denominació completa i NIF, o en el seu cas, el número d’identificació fiscal a l’efecte de l’impost sobre el valor afegit atribuït a l’empresari o professional amb el qual s’efectuï l’operació per l’Estat membre d’establiment.

– L’import total (en euros), de les operacions realitzades amb cada persona o entitat durant l’any natural al qual es refereixi la declaració.

– S’hauran de fer constar separadament les següents operacions, sense perjudici que a l’efecte de determinar si se supera o no la xifra de 3.005,06 euros, que genera l’obligació de declarar respecte a cada persona o entitat, es computin conjuntament amb la resta d’operacions realitzades:

• Els arrendaments de locals de negocis (evidentment sempre que es tracti d’arrendaments que no hagin de ser declarats en el model 180). L’arrendador consignarà el nom i cognoms o raó social o denominació completa i el NIF dels arrendataris, les referències cadastrals i les dades necessàries per a la localització dels immobles arrendats.
• Les operacions d’assegurances realitzades per les entitats asseguradores. Es consignarà l’import de les primes o contraprestacions percebudes i les indemnitzacions o prestacions satisfetes en l’exercici de l’activitat asseguradora.
• Les quantitats que es percebin en contraprestació per transmissions d’immobles, efectuades o que s’hagin d’efectuar (per exemple quan s’efectuen operacions de venda sobre pla), que constitueixin lliuraments subjectes en l’IVA.
• Les agències de viatges consignaran separadament diverses operacions que compleixin amb els requisits a què es refereix la disposició addicional quarta del Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre: aquelles prestacions de serveis en la contractació de les quals intervinguin com a mediadores en nom i per compte d’altri, i els serveis de mediació en nom i per compte d’altri relatius als serveis de transport de viatgers i dels seus equipatges que l’agència de viatges presti al destinatari d’aquests serveis de transport.

– S’hauran de declarar per separat els cobraments per compte de tercers d’honoraris professionals o de drets derivats de la propietat intel·lectual, industrial, d’autor o altres per compte dels seus socis, associats o col·legiats efectuats per societats, associacions, col·legis professionals o altres entitats que, entre les seves funcions, realitzin les de cobrament.

– Es faran constar els imports superiors a 6.000 euros (caldrà entendre que es tracta de l’import total dins de l’any natural, no operació per operació) que s’haguessin percebut en metàl·lic de cadascuna de les persones o entitats relacionades en la declaració.

– Es faran constar separadament d’altres operacions que, si escau, es realitzin entre les mateixes parts, les següents operacions:

a) A les que sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa de l’IVA. Aquestes operacions s’hauran de consignar atesos els següents criteris:

En el moment en què s’haguessin reportat conforme a la regla general de meritació continguda en l’article 75 de la Llei de l’IVA, com si a aquestes operacions no els hagués estat aplicable el règim especial.

En el moment en què es produeixi la seva meritació total o parcial de conformitat amb els criteris continguts en l’article 163 terdecies de la Llei de l’IVA pels imports corresponents.

b) En les quals el subjecte passiu sigui el destinatari d’acord amb el que s’estableix en l’article 84.U.2n de la Llei de l’IVA.

c) Que hagin resultat exemptes de l’IVA per referir-se a béns vinculats o destinats a vincular-se al règim de dipòsit diferent dels duaners definit en l’apartat cinquè de l’annex de la Llei de l’IVA.

Com ja l’hem anat informant, la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022 contempla una sèrie d’importants mesures fiscals, entre les quals trobem la modificació del límit general amb el qual opera la reducció per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social (plans de pensions, mutualitats de previsió social, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i assegurances de dependència severa o gran dependència), que redueix de 2.000 a 1.500 euros anuals el component fix del citat límit. Si recorden l’any passat la LPGE per a l’any 2021, va reduir aquest límit de 8.000 euros a 2.000 euros anuals.

Però en aquesta mateixa norma s’introdueix una nova possibilitat per aplicar aquest incentiu fiscal que permet reduir la nostra base imposable.

Per a una millor comprensió presentem l’evolució de la seva regulació en els últims exercicis:

	EXERCICI 2020	EXERCICI 2021 Llei 11/2020 PGE	EXERCICI 2022 Llei 22/2021 PGE
Límit màxim de reducció general.	La menor de: 8.000 euros (aportació individual o empresarial). El 30 % de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici.	La menor de: 2.000 euros (aportació individual). El 30 % de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici. Es podrà reduir fins a 10.000 euros anuals, si la diferència (8.000 euros) prové de contribucions empresarials	La menor de: 1.500 euros (aportació individual). El 30 % de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici. Es podrà reduir fins a 10.000 euros anuals, si la diferència (8.500 euros) prové de contribucions empresarials o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per import igual o inferior a la contribució empresarial.
Aportacions a sistemes de previsió social dels quals sigui partícip, mutualista o titular el cònjuge del contribuent.	Amb un límit màxim de 2.500 euros anuals sempre que el cònjuge no obtingui rendiments nets del treball ni d’activitats econòmiques, o els obtingui en quantia inferior a 8.000 euros anuals.	Amb un límit màxim de 1.000 euros anuals sempre que el cònjuge no obtingui rendiments nets del treball ni d’activitats econòmiques, o els obtingui en quantia inferior a 8.000 euros anuals.
Les aportacions pròpies que l’empresari individual realitzi a plans de pensions d’ocupació o a mutualitats de previsió social, dels quals, al seu torn, sigui promotor i partícip o mutualista, seran considerades com a contribucions empresarials, a l’efecte del còmput del límit de 8.500 euros establert per a aquesta mena de contribucions a partir de 2022.

I és en aquest quadre comparatiu on podem apreciar les principals diferències existents per a l’exercici 2022:

1. Es redueix l’aportació màxima anual a plans individuals de 2.000 euros a 1.500 euros.
2. S’incrementa l’aportació màxima anual a plans empresarials col·lectius de 8.000 euros a 8.500 euros.
3. Per a aquest segon tipus d’aportacions a plans d’ocupació col·lectius, es permet als treballadors de realitzar aportacions individuals en els plans col·lectius sempre que s’aporti el mateix import o en una quantia inferior que la contribució empresarial realitzada.

És en aquest últim punt on apareix la principal novetat respecte de l’exercici anterior, perquè en 2021, aquest límit addicional per contribucions a sistemes de previsió social empresarial estava xifrat en 8.000 euros anuals i permetia només les contribucions de l’empresari a favor del seu empleat a instruments de previsió social empresarial (plans de pensions d’ocupació, plans de previsió social empresarial i mutualitats de previsió social). En conseqüència aquesta modificació, en termes més “col·loquials”, implica que:

Els treballadors, a més d’aportar un màxim anual de 1.500 euros als seus plans de pensions individuals, podran aportar “de la seva butxaca” fins a un màxim de 4.250 euros/anuals a plans d’ocupacions col·lectius sempre que l’empresa per a la qual treballen aporti aquesta mateixa quantitat (4.250 euros/anuals) al mateix pla col·lectiu fins a arribar al límit màxim conjunt de 8.500 euros fixat a partir de 2022.

És a dir, en el millor dels casos es podria aportar individualment (1.500 euros + 4.250 euros) = 5.750 euros anuals que juntament amb els 4.250 euros aportats per l’empresa assolirien el topall màxim de 10.000 euros establerts amb caràcter general.

Dit això, podem deduir que si l’empresa per a la qual treballem realitza una aportació en el nostre nom com a pagament en espècie del nostre salari per import de 3.000 euros durant l’exercici 2022, l’aportació màxima que podríem realitzar seria definida per 1.500 euros d’aportació màxima a un pla individual qualsevol i altres 3.000 euros al mateix pla col·lectiu on hagi aportat l’entitat per a la qual treballem; és a dir, tindríem 1.500 euros + 3.000 euros = 4.500 euros com a aportació individual (de la nostra butxaca) més, evidentment, els 3.000 euros aportats en el nostre nom per la nostra ocupadora; si l’empresa no aportés res el treballador tampoc podria fer-ho (excepte a plans individuals i amb el límit màxim de 1.500 euros/any o el 30 % de la suma de rendiments del treball i activitats econòmiques).

Fins aquí la teoria que ens mostra les possibilitats, que amb caràcter individual, es tindrien per aprofitar aquest incentiu fiscal en l’impost sobre la renda de les persones físiques -IRPF- a partir de 2022, ara bé, per a això evidentment resulta necessari tenir un pla d’ocupació col·lectiu en el qual empresa i treballador puguin realitzar les seves aportacions corresponents.

La recent reforma laboral (reglada pel Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre) modifica l’article 11 de l’Estatut dels Treballadors per definir uns nous contractes formatius. Aquests contractes entraran en vigor a partir del 31 de març de 2022, però els que ja estan subscrits i que són vigents ho estaran fins a la finalització de la seva durada màxima.

La nova reforma laboral inclou dues modalitats de contractes formatius: en alternança Treball-formació i per a l’obtenció de la pràctica professional. S’eliminen els antics contractes en pràctiques, per a la formació i l’aprenentatge i per a la formació dual universitària.

Contracte de formació en alternança

El contracte per a la formació i l’aprenentatge passa a denominar-se “contracte de formació en alternança”, i el seu objecte és compatibilitzar l’activitat laboral retribuïda amb els corresponents processos formatius. Es formalitza per escrit entre empresa i estudiant treballador, i el pla formatiu -en el qual constarà el contingut de la formació, el calendari i activitats i els requisits de tutoria- s’elabora pel centre educatiu amb participació de l’empresa.

Requisits. Abans aquests contractes només es podien utilitzar per compatibilitzar ocupació amb formació professional. Ara poden formalitzar-se amb els qui cursin estudis universitaris o altres formacions que es determinin. A més:

• S’eliminen els límits d’edat (entre els 16 i els 25 anys, excepte treballadors amb discapacitat). Si el contracte se subscriu en el marc de certificats de professionalitat de nivell 1 i 2 o a través del Sistema Nacional d’Ocupació, només podrà ser concertat amb persones de fins a trenta anys, excepte discapacitat.
• Es manté l’exigència que el treballador no tingui la qualificació professional necessària per realitzar un contracte formatiu, però s’introdueix la possibilitat d’utilitzar aquest contracte encara que el treballador tingui un títol previ, sempre que abans no hagi tingut un contracte formatiu del mateix nivell formatiu i sector.

Exemple. Un treballador va finalitzar el seu grau universitari en dret i és contractat amb un contracte formatiu per uns advocats. Si comença un màster d’advocacia, no podrà ser contractat pel mateix despatx ni per un altre amb un contracte en alternança. Però si es matricula en psicologia, sí que podrà ser contractat en alternança en un gabinet de psicòlegs mentre duri el curs.

Altres requisits

Durada. El pla formatiu serà el que determini la durada mínima i màxima d’aquest tipus de contracte, amb un mínim de tres mesos i un màxim de dos anys. No es podrà establir un període de prova, i les funcions assignades a l’estudiant s’hauran de relacionar amb la seva formació.

Diverses empreses. Només es pot formalitzar un contracte en alternança per estudiant i empresa per cada cicle formatiu d’FP o grau universitari. Ara bé, l’estudiant podrà subscriure diversos contractes en alternança amb diverses empreses, en relació amb els mateixos estudis i sempre que cada contracte respongui a activitats diferents. Això sí: la suma de tots els contractes no podrà superar la durada màxima de dos anys.

Temps de treball. El temps de treball efectiu ha de ser compatible amb el temps d’estudi en el centre de formació. Així, no podrà ser superior al 65 % durant el primer any ni al 85 % durant el segon. A més:

• Els estudiants contractats no podran realitzar hores complementàries ni extraordinàries, excepte en el cas de sinistres o altres danys extraordinaris i urgents.
• Tampoc podran fer treballs nocturns ni a torns, tret que no sigui possible el desenvolupament de les funcions en altres períodes (per exemple, una formació de pescador pot incloure haver de fer tasques durant la matinada).

Retribució. El conveni determinarà la retribució per a aquests treballadors. En defecte d’això, no podrà ser inferior al 60 % el primer any ni al 75 % el segon respecte de la del grup professional i el nivell retributiu corresponent, en proporció al temps de treball. En cap cas podrà ser inferior a l’SMI en proporció al temps de treball efectiu.

Contracte per a l’obtenció de la pràctica professional.

Entre altres novetats, podríem destacar:

• Aquests nous tipus de contractes no podran tenir una durada superior a un any mentre abans la durada màxima estava establerta en dos anys.
• Es redueix el marge de temps disponible per poder realitzar aquest tipus de contractes. Amb anterioritat a la reforma es disposava dels cinc anys següents a la terminació dels estudis; ara es queda en tres anys. Per a persones amb discapacitat aquest límit es redueix de 7 a 5 anys.
• Amb aquests nous contractes el període de prova es generalitza en un mes per a tots els treballadors, excepte el que està disposat en conveni col·lectiu; mentre fins a la reforma hi havia la possibilitat d’ampliar-se a dos mesos per als contractes en pràctiques subscrits amb treballadors que estiguessin en possessió de títol de grau superior o de certificat de professionalitat de nivell 3.
• Fins avui es permetia reduir la retribució fins a un 60 % el primer any i un 75 % el segon any del salari fixat en conveni per a un treballador que exercís el mateix lloc de treball o equivalent; la reforma elimina aquesta possibilitat de reducció i la fixa en l’establerta en el conveni col·lectiu per a aquests contractes o grup professional i nivell retributiu corresponent a les funcions exercides (sense que pugui ser inferior a la retribució mínima del contracte per a la formació en alternança ni a l’SMI en proporció al temps de treball efectiu).

QUADRE RESUMEN

De forma esquemàtica veiem en aquest quadre les principals novetats d’aquest tipus de contractes i els aspectes claus que per força hem de conèixer per formalitzar-los correctament:

	CONTRACTES FORMATIUS (Article 11 ET) – Reforma Laboral 2021
	Bàsicament han estat dividits en dues modalitats (s’eliminen els “antics” contractes en pràctiques, per a la formació i l’aprenentatge i per a la formació dual universitària) les principals característiques dels quals enfrontem a continuació:
Modalitats	En alternança treball-formació (Art. 11.2 ET)	Per a l’obtenció de la pràctica professional (Art. 11.3 ET)
Equivalència amb contractes anteriors	Equivaldria a l’anterior contracte de formació-aprenentatge.	Equivaldria a l’anterior contracte en pràctiques.
Quan cal utilitzar-lo?	Per compatibilitzar l’activitat laboral retribuïda amb formació professional, universitària o formació d’ocupació.	Per a l’obtenció de la pràctica professional adequada al corresponent nivell d’estudis.
Perfil de persones a contractar	Persones que no tinguin qualificació professional per concertar un contracte formatiu per a l’obtenció de pràctica professional o per vincular a estudis de formació professional o universitària si es posseeix una altra titulació i no s’ha tingut un altre contracte formatiu previ en una formació del mateix nivell formatiu i del mateix sector productiu. En contractes per a certificats de professionalitat de nivell 1 i 2, només podrà ser concertat amb persones de fins a 30 anys. No es podrà contractar la mateixa persona en la mateixa empresa si va ocupar l’activitat o lloc abans sota qualsevol modalitat per temps superior a sis mesos.	Posseïdors d’un títol (universitari, especialista, formació professional, etc.) del sistema educatiu, que els habilitin o capacitin per a l’exercici de l’activitat laboral. No existeix límit d’edat, però s’haurà de concertar dins dels 3 anys (o 5 anys si es concerta amb una persona amb discapacitat) següents a la terminació dels estudis corresponents. No es podrà contractar si ja ha obtingut experiència professional o fet activitat formativa en la mateixa activitat dins de l’empresa més de 3 mesos (sense comptar a aquest efecte els períodes de formació o pràctiques que formin part del currículum exigit per a l’obtenció de la titulació o certificat que habilita aquesta contractació).
Durada	La prevista en el corresponent pla o programa formatiu, amb un mínim de 3 mesos i un màxim de 2 anys, i es pot subscriure en un sol contracte de forma no continuada; en un altre cas, es podrà prorrogar fins a l’assoliment de l’acreditació sense superar la durada màxima de dos anys.	No podrà ser inferior a sis mesos ni excedir d’un any; no obstant això el conveni col·lectiu podrà regular dins d’aquests límits.
Període de prova	En aquest tipus de contractes no es pot realitzar.	En cap cas podrà excedir d’un mes, exceptuant el que està disposat en conveni col·lectiu.
Retribució	La fixada en el conveni col·lectiu per a aquests contractes. En defecte d’això, no podrà ser inferior al 60 % el 1r any ni al 75 % el 2n any, respecte de la fixada en conveni per al grup professional i nivell retributiu corresponent a les funcions exercides, en proporció al temps de treball efectiu. En cap podrà ser inferior a l’SMI en proporció al temps de treball efectiu.	La fixada en conveni col·lectiu per a aquests contractes o grup professional i nivell retributiu corresponent a les funcions exercides. En cap cas inferior a la retribució mínima del contracte per a la formació en alternança ni a l’SMI en proporció al temps de treball efectiu.
Hores extres i complementàries	No es poden realitzar hores extraordinàries ni complementàries excepte per causa de força major. Tampoc podran fer treballs nocturns ni treball a torns (amb l’excepció de l’art. 11.2.k) 2n paràgraf).	No es poden realitzar hores extraordinàries excepte per causa de força major.
Altres	Els centres de formació han d’elaborar els plans formatius individuals amb el contingut de la formació, el calendari i les activitats i els requisits de tutoria per al compliment dels seus objectius. Tant l’empresa com el centre de formació han de designar un tutor i garantir la coordinació de tots dos, aquests amb la formació o experiència adequades.	No es podrà contractar en la mateixa o diferent empresa per temps superior als màxims establerts ni en formació en la mateixa empresa per al mateix lloc de treball per temps superior als màxims previstos, encara que es tracti de diferent titulació o d’un altre certificat. L’empresa ha d’elaborar el pla formatiu individual amb el contingut de la pràctica professional i assignar tutor que compti amb la formació o experiència adequades.

 

El Consell de Ministres va aprovar, el passat 21 de desembre de 2021, el projecte de llei de reforma de la Llei concursal. El 14 de gener de 2022, aquest projecte ha estat publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals, iniciant la seva tramitació parlamentària pel procediment d’urgència i establint termini d’esmenes fins al 9 de febrer de 2022.

L’objectiu d’aquesta nova regulació és transposar a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva europea de reestructuració i insolvència. La norma aprofita, a més, per introduir altres reformes en l’àmbit concursal. Segons ha explicat el Govern, es tracta de disposar d’instruments àgils i eficaços que millorin els procediments d’insolvència i facilitin el manteniment d’empreses viables.

En aquest sentit, l’objectiu és escurçar els temps del procés, atorgant així més funcionalitat al mecanisme de la segona oportunitat.

A continuació, procedim a esmentar a grans trets les principals novetats que ofereix la reforma en el marc de la segona oportunitat:

• Es deixen al marge del benefici d’exoneració del passiu insatisfet els deutes d’origen públic (AEAT, TGSS, hisendes locals, etc.), de manera que no podran ser cancel·lades. Es tracta de la novetat que ha plantejat més crítiques per part de la majoria dels especialistes en la matèria, perquè consideren que va en contra de la normativa europea que sí que ho preveu (Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell de 20 de juny de 2019 sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes).

La polèmica no acaba aquí, perquè aquest aspecte entra en total contradicció amb el criteri jurisprudencial del Tribunal Suprem, qui va establir en la sentència 381/2019 de 2 de juliol, que el benefici d’exoneració de crèdits a persones físiques concursades s’aplica també als crèdits de dret públic. 

• Es deixa d’exigir de manera obligatòria la mediació, de manera que no acudir-hi no impedirà sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet, sempre que el deutor hagi abonat a més dels crèdits contra la massa i privilegiats, el 25 % dels crèdits ordinaris.

• Augmenta la llista de requisits per obtenir la cancel·lació dels deutes, destacant que es requerirà no haver estat condemnat en sentència ferma per delictes que comportin una pena de privació de llibertat superior a tres anys, així com el de no tenir infraccions tributàries, de Seguretat Social o d’ordre social en els últims deu anys des que es presenta la sol·licitud d’exoneració.

• Es podrà concedir l’exoneració al deutor que es troba en situació del “llindar d’exclusió” previst en el Reial decret llei 6/2012 de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, sempre que hagués destinat a aquest efecte una quarta part, o la meitat dels seus ingressos embargables.

Esmentades les principals novetats legislatives que presenta el projecte de reforma de la llei concursal, caldrà esperar al debat a què seran sotmeses al Congrés. En aquest sentit, seran tramitades per la via d’urgència amb la condició d’obtenir la redacció final del text legal com més aviat millor, garantint així la seguretat jurídica suficient perquè el total de professionals del sector puguin atendre l’elevat nombre de sol·licituds de concurs que es presenten cada dia.