Si els ingressos de la seva societat han caigut bruscament per culpa de les restriccions per frenar la incidència de la COVID-19 o per qualsevol altre motiu, segurament li interessa pagar menys de pagament fraccionat de l’impost sobre societats enguany. 

En concret, si el volum d’operacions de la seva empresa en 2021 no va superar els sis milions d’euros i el seu exercici coincideix amb l’any natural, durant aquest mes de febrer pot canviar la forma de càlcul dels seus pagaments a compte de l’impost sobre societats de 2022:

• Sistema de quotes. Amb aquest sistema, en el primer pagament fraccionat de 2022 (el d’abril) haurà de satisfer un 18 % de la quota a ingressar de l’impost sobre societats de 2020 (casella 599). Apunt. Al segon i al tercer pagament (els d’octubre i desembre), haurà de satisfer el 18 % de la quota a ingressar de 2021.

• Sistema de bases. Si aplica el sistema de bases, en els pagaments fraccionats que efectuï durant l’any haurà d’ingressar el 17 % de la base imposable acumulada des de l’inici de l’exercici fins al dia anterior a l’inici de cadascun dels períodes d’ingrés d’aquests pagaments (descomptant retencions i pagaments fraccionats ja efectuats).

Atenció. Grans empreses. Les empreses amb un INVN igual o superior a 6.000.000 € estan obligades a determinar el pagament fraccionat de l’IS mitjançant la modalitat de base imposable.

Si els beneficis previstos per a l’any 2022 són inferiors als dels anys anteriors, el canvi al sistema de bases pot sortir-li a compte, ja que anticiparà menys diners a Hisenda. En conseqüència, obtindrà estalvis financers.

Vegi un exemple en el qual es dona aquesta circumstància:

• En 2022 preveu un benefici total de 200.000 euros (repartit uniformement durant tot l’any).
• En la declaració de 2020 va declarar un benefici de 280.000 i la quota a ingressar (casella 599) va ser de 70.000 euros.
• En la declaració de 2021 (que es presentarà al juliol) el benefici serà de 260.000, amb una quota a ingressar de 65.000 euros.

Concepte	Sistema quotes	Sistema bases
Primer pagament fraccionat (abril 2022)	12.600	8.500
Segon pagament fraccionat (octubre 2022)	11.700	17.000
Tercer pagament fraccionat (desembre 2022)	11.700	5.667
Total pagaments efectuats durant 2022	36.000	31.167

Dins del sector de la construcció un dels aspectes que més dubtes genera és el tipus impositiu de l’IVA que s’ha d’aplicar a les obres de reforma de pisos en funció del tipus d’obra realitzada i de les característiques de l’habitatge.

L’Agència Tributària diferencia dos tipus d’obres de reforma:

• Les obres de construcció o rehabilitació
• Les obres de renovació o reparació

Obres de construcció o rehabilitació

Tributen al tipus reduït (10 %) les següents operacions:

• Execucions d’obra de construcció o rehabilitació d’edificacions destinades sobretot a habitatges, inclosos els locals, garatges i annexos, conseqüència de contractes directament formalitzats entre el promotor i el contractista. (No s’aplica el tipus reduït a les subcontractes). Es consideren destinades sobretot a habitatges les edificacions en què almenys el 50 % de la superfície construïda es destini a aquest ús.
• Vendes amb instal·lació d’armaris de cuina i bany i armaris de paret per a habitatges, conseqüència de contractes directament formalitzats entre el promotor de la construcció o rehabilitació i el contractista.
• Execucions d’obra directament formalitzades amb comunitats de propietaris per a la construcció de garatges en edificacions destinades sobretot a habitatges, sempre que es realitzin en terrenys comuns i el nombre de places a adjudicar a cada propietari no excedeixi de dues.

El lliurament sense instal·lació de portes, finestres, armaris, mobles de cuina, etc., per a la realització d’obres en edificacions tributaran en tot cas al tipus general del 21 %, atès que no té la consideració d’execució d’obra.

Es considera construcció, i s’aplica el 10 %, a l’ampliació d’un habitatge sempre que augmenti la superfície habitable. Les obres de reforma interior d’un habitatge no es consideren construcció.

Obres de rehabilitació

Per determinar si les obres realitzades són de rehabilitació i tributen al tipus reduït del 10 %, s’hauran de complir dos requisits:

1. Que més del 50 % del cost total del projecte de rehabilitació es correspongui amb obres de consolidació o tractament d’elements estructurals, façanes o cobertes o amb obres anàlogues o connexes a les de rehabilitació.

A aquest efecte, serà necessari de disposar de prou elements de prova que acreditin la veritable naturalesa de les obres projectades, com ara, entre altres, dictàmens de professionals específicament habilitats per a això o el visat i, si escau, qualificació del projecte per part de col·legis professionals.

2. Si es compleix el primer requisit, l’import total de les obres totals ha d’excedir del 25 % del preu d’adquisició de l’edificació (si es va efectuar en els dos anys anteriors a l’inici de les obres de rehabilitació), o del valor de mercat de l’edificació abans de la seva rehabilitació, descomptant en tots dos casos el valor del sòl.

Obres anàlogues a les de rehabilitació

1. Les d’adequació estructural que proporcionin a l’edificació condicions de seguretat constructiva, de manera que quedi garantida la seva estabilitat i resistència mecànica.
2. Les de reforç o adequació de la fonamentació, així com les que afectin o consisteixin en el tractament de pilars o forjats.
3. Les d’ampliació de la superfície construïda, sobre i sota rasant.
4. Les de reconstrucció de façanes i patis interiors.
5. Les d’instal·lació d’elements elevadors, inclosos els destinats a salvar barreres arquitectòniques per al seu ús per discapacitats.

Obres connexes a les de rehabilitació

Es consideraran obres connexes a les de rehabilitació les que se citen a continuació quan el seu cost total sigui inferior al derivat de les obres de consolidació o tractament d’elements estructurals, façanes o cobertes i, si és el cas, de les obres anàlogues a aquestes, sempre que hi estiguin vinculades de manera indissociable i no consisteixin en el mer acabat o adorn de l’edificació ni en el simple manteniment o pintura de la façana:

1. Les obres de paleta, lampisteria i fusteria.
2. Les destinades a la millora i adequació de tancaments, instal·lacions elèctriques, aigua i climatització i protecció contra incendis.
3. Les obres de rehabilitació energètica.

Es consideraran obres de rehabilitació energètica les destinades a la millora del comportament energètic de les edificacions reduint la seva demanda energètica, a l’augment del rendiment dels sistemes i instal·lacions tèrmiques o a la incorporació d’equips que utilitzin fonts d’energia renovables.

Obres de renovació o reparació

Com a norma general, el tipus aplicable serà el general (21 %).

No obstant això, tributaran al tipus reduït (10 %) les execucions d’obra de renovació i reparació en edificacions destinades sobretot a habitatges, si es compleixen els següents requisits:

• Que el destinatari sigui una persona física i utilitzi l’habitatge per al seu ús particular. Si l’habitatge es destina a l’arrendament o a l’exercici d’una activitat empresarial o professional (encara de manera parcial), no s’aplica el tipus reduït.
• Que la construcció o rehabilitació hagi finalitzat almenys dos anys abans del començament de les obres de renovació o reparació.
• Que la persona que executi les obres no aporti materials per a la seva execució o, en el cas que els aporti, el seu cost no excedeixi del 40 per cent de la base imposable de l’operació.

Per exemple:

La col·locació del terra d’un habitatge per 10.000 €, corresponent 3.000 € a materials aportats per qui executa l’obra, tributa tota ella al tipus reduït (10 %).

Una obra per un import total de 10.000 €, si els materials aportats ascendeixen a 5.000 €, tributa, no obstant això, al tipus general (21 %).

Preguntes freqüents sobre obres i reparacions en immobles

1. Què s’entén per “materials aportats” en obres de renovació i reparació?

Tots aquells béns corporals que, en execució d’aquestes obres, quedin incorporats materialment a l’edifici, directament o prèvia la seva transformació, com ara els maons, pedres, calç, sorra, guix i altres materials que siguin necessaris per a dur a terme les corresponents actuacions de renovació o reforma, incloses les actuacions subcontractades a tercers.

No tindran la consideració de “materials aportats” aquells béns utilitzats com a mitjans de producció per l’empresari que executi les operacions de renovació o reparació, que no s’incorporen materialment a l’edifici a què es refereix l’obra, com ara maquinària, eines, etc.

2. Seria aplicable el tipus impositiu reduït a l’execució de determinades obres que una entitat religiosa contractarà per a un edifici de la seva propietat destinat en part a residència permanent de religioses de la congregació i, en part a residència d’ancians sense percebre contraprestació pels serveis prestats de residència?

Sí, si el projecte de rehabilitació de l’edifici existent, destinat en part a residència de la congregació religiosa i en part a residència d’ancians, es pot qualificar de rehabilitació.

3. Com s’aplica el requisit referit al cost de materials en el cas d’obres de renovació i reparació?

Qui executi les obres no ha d’aportar materials el cost dels quals superi el 40 per cent de la base imposable de l’operació. Per exemple:

La col·locació del terra d’un habitatge per 10.000 €, corresponent 3.000 € a materials aportats per qui executa l’obra, tributa tota ella al 10 per cent d’IVA.

Una obra per un import total de 10.000 €, si els materials aportats ascendeixen a 5.000 €, tributa, no obstant això, al tipus general del 21 per cent d’IVA.

En la factura es farà constar el cost dels materials aportats o que es compleix el requisit de no excedir del 40 % de la base imposable.

Dins d’una mateixa execució d’obra, qualificada globalment com a lliurament de béns, no podrà diferenciar-se la part corresponent al servei que porti amb si amb l’objectiu de forçar la tributació d’aquesta part al tipus del 10 per cent. En el segon exemple plantejat, no caldria facturar per separat un lliurament de materials de 5.000 € aplicant el 21 per cent i una prestació de serveis de 5.000 € a un tipus del 10 per cent.

4. S’aplica el tipus impositiu del 10 per cent d’IVA als serveis de manteniment d’ascensors, calderes o instal·lacions elèctriques en comunitats de propietaris?

No. El tipus reduït s’aplica a les execucions d’obra de renovació i reparació. El manteniment d’instal·lacions no té la consideració d’execució d’obra, per la qual cosa el tipus impositiu aplicable a aquestes operacions serà el 21 per cent.

5. És aplicable el tipus impositiu del 10 per cent d’IVA a la instal·lació de calefacció i el doble vidre de l’habitatge?

No, ja que el normal en aquests casos serà que l’aportació de materials superi el límit del 40 per cent del cost total de l’obra, per la qual cosa tributarà al tipus general de l’impost del 21 per cent.

6. S’aplica el tipus impositiu del 10 per cent d’IVA a les obres de reparació o renovació de piscines en habitatges o en comunitats de propietaris?

No. Les piscines no es consideren edificis o parts seves destinats a habitatge. El tipus impositiu aplicable serà el 21 per cent.

7. És aplicable el tipus impositiu del 10 per cent d’IVA a les obres realitzades per a comunitats de propietaris consistents en la substitució de calderes que empren com a combustible gasoil o carbó a altres de gas natural?

No, ja que és evident que el cost dels materials aportats per l’empresari o professional que executi l’obra superarà el 40 per cent del cost total. En superar aquest límit, l’execució d’obra de renovació o reparació tindrà la qualificació de lliurament de béns i, per consegüent, tributarà al tipus general de l’impost del 21 per cent.

No obstant això, seria aplicable el tipus impositiu del 10 per cent si la substitució de calderes formés part d’una obra global de rehabilitació de l’edifici el cost del qual excedeixi del 25 per cent del preu d’adquisició o del valor de mercat de l’edificació abans de la seva rehabilitació amb l’exclusió del valor del sòl.

8. La instal·lació d’un ascensor en un edifici d’habitatges es considera obra de rehabilitació?

Sí, se’ls aplicarà el tipus impositiu del 10 per cent d’IVA sempre que formin part d’un projecte global de rehabilitació el cost de la qual excedeixi del 25 per cent del preu d’adquisició o del valor de mercat de l’edificació abans de la seva rehabilitació a exclusió del valor del sòl.

9. La instal·lació d’un sistema de recepció, amplificació i distribució del senyal de televisió digital, o de telefonia o accessos a Internet en un edifici o els seus habitatges té la consideració d’obres de renovació o reparació a l’efecte de l’aplicació del tipus reduït?

Les obres d’instal·lació de sistemes o equips de control o telecomunicacions es poden incloure dins de les de reparació o renovació d’edificis.

No obstant això, per a l’aplicació del tipus reduït el cost dels “materials aportats” per l’empresari o professional que executi aquestes obres, i que han de quedar incorporats materialment a l’edifici, directament o prèvia la seva transformació, no pot excedir del 40 per cent del cost total de l’obra.

En aquest cas, en el qual s’instal·len equips de telecomunicacions, sembla lògic presumir que el seu cost serà molt superior al límit assenyalat, per la qual cosa el tipus impositiu aplicable serà del 21 per cent.

10. Quins elements s’han de computar per calcular el cost global d’unes obres de rehabilitació?

Es considerarà cost total de les obres o cost total del projecte de rehabilitació l’import total, impost sobre el valor afegit exclòs, que suporti el promotor a conseqüència dels lliuraments de béns i prestacions de serveis que es derivin de la rehabilitació, inclosos els serveis que li siguin prestats pel personal tècnic que dirigeixi les obres. Dins del concepte de cost total del projecte de rehabilitació també s’inclourà el de la llicència d’obres que resulti preceptiva a aquest efecte.

11. És aplicable el tipus impositiu del 10 per cent d’IVA als serveis de reparació d’habitatges assegurats?

Tributaran al 10 per cent quan l’assegurat que utilitza l’habitatge per a ús particular, o la comunitat de propietaris, contractin directament amb l’empresa de reparacions i que quedin obligats enfront d’ella per efectuar el pagament.

Per contra, tributaran al 21 per cent quan la companyia d’assegurances sigui la destinatària jurídica de les reparacions, i per consegüent, qui consti com a tal en les corresponents factures.

12. Quin és el tipus impositiu aplicable en les reparacions d’un habitatge llogat efectuades pel propietari?

S’aplica un 21 per cent d’IVA perquè el propietari, destinatari dels serveis de reparació, destina l’habitatge a l’arrendament no a l’ús particular.

Fa poc, la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) va iniciar un pla d’actuació a fi de regularitzar els salaris del personal al servei de la llar familiar i, en conseqüència, les cotitzacions d’aquests treballadors, tenint en compte que la seva remuneració afecta la base de cotització del col·lectiu.

1. Campanya d’actuació inspectora

El pla, que suposa la continuació del realitzat en 2021 (any en què es van enviar més de 45.000 comunicacions, per a regularitzar més de 47.000 relacions laborals), implica de nou un enviament massiu de cartes dirigides als treballadors, als quals se’ls ofereix assistència tècnica i informació per regularitzar els salaris que es trobin per sota del salari mínim interprofessional (SMI).

En aquest any 2022 es posarà especial èmfasi en els treballadors contractats a temps parcial. En aquest sentit, l’any passat es va aconseguir transformar 2.351 contractes temporals en indefinits. En percentatges, més del 90 % de les regularitzacions efectuades es van produir amb increment de la retribució respecte de la declarada amb anterioritat a la recepció de les missives.

2. Com regularitzar: comunicació del salari real a la Tresoreria General de la Seguretat Social

La mateixa Inspecció recorda que en aquesta relació laboral el salari s’acorda entre l’ocupador i el treballador, sense que el seu import, en metàl·lic, pugui resultar inferior a l’SMI vigent.

D’aquesta manera, el citat organisme ha informat sobre l’evolució de l’indicador en els últims anys, tenint en compte a més les incidències que van afectar l’any 2021:

Any	Aplicació	Normativa	SMI/Hora	SMI Mensual	SMI amb prorrata P. Extra
2018	01/01/2018 a 31/12/2018	RD 1077/2017 (BOE 30/12)	5,76 €	735,90 €	858,55 €
2019	01/01/2019 a 31/12/2019	RD 1472/2018 (BOE 27/12)	7,04 €	900,00 €	1.050,00 €
2020	01/01/2020 a 31/12/2020	RD 231/2020 (BOE 05/02)	7,43 €	950,00 €	1.108,33 €
2021	01/01/2021 a 31/08/2021	Pròrroga de la vigència del RD 231/2020 (disp. addic. 6a RDL 38/2020 (BOE 29/12)	7,43 €	950,00 €	1.108,33 €
2021	01/09/2021 a 31/12/2021	RD 817/2021 (BOE 29/09)	7,55 €	965,00 €	1.125,83 €

Tenint en compte la informació anterior, i a fi de regular els salaris i cotitzacions dels treballadors de la llar, el titular de la llar familiar té l’obligació de comunicar el salari real actual, sempre per sobre del nivell fixat per l’SMI.

Si, en algun període dels últims quatre anys, el salari declarat a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) fos inferior a l’SMI vigent en aquest període, també s’haurà d’actualitzar aquest salari.

Retribucions mensuals o per hores

La Inspecció distingeix dues situacions:

• Si s’ha acordat amb el treballador l’abonament d’una retribució mensual fixa, es comunicarà el salari mensual pactat (inclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries). Aquesta retribució no pot ser inferior a l’SMI mensual o la part proporcional que correspongui en cas de jornades de treball inferiors a la completa.
• Si s’ha acordat una retribució per hores (inclosa la retribució de diumenges, festius, vacances anuals i part proporcional de dues pagues extraordinàries), haurà de comunicar el salari/hora pactat. Aquest últim no pot ser inferior a l’SMI/hora vigent a cada moment.

Vies de comunicació

Aquesta informació pot ser comunicada a la TGSS mitjançant les següents vies:

• Servei de Modificación de datos laborales en empleo de hogar d’Import@ss, Portal de la Tresoreria. S’hi pot accedir a través de certificat digital, Cl@ve o SMS si s’ha comunicat prèviament el telèfon del ciutadà a la Seguretat Social. Aquest sistema només s’aplica si la comunicació es refereix al salari real actual, però no si aquesta comunicació al·ludeix a l’actualització de salaris corresponents a períodes anteriors a 2021.
• Sol·licitud de variació de dades com a Ocupador a través del servei d’atenció al qual pot accedir amb el següent enllaç: http://run.gob.es/ogmubr. També es pot realitzar amb un codi QR disponible en la pàgina web de la Inspecció de Treball i Seguretat Social: https://www.mites.gob.es/itss/web/index.html.

En tot cas, s’ha d’adjuntar còpia del DNI o document identificatiu i el model TA.2/S-0138 emplenat (http://run.gob.es/pgoksc).

• Autoritzat al Sistema RED (graduats socials, gestories i professionals autoritzats) si ja se n’és.

Recordem que l’autorització al Sistema RED es concedeix a empreses, professionals i altres subjectes que en l’exercici de la seva activitat emplenin i presentin documents de cotització en representació dels subjectes responsables de l’obligació de cotitzar.

Davant la pretensió de limitar la utilització de la contractació temporal, amb la reducció dels tipus de contracte temporal, en el seu lloc, la reforma laboral pretén potenciar la figura del contracte fix-discontinu, com a manera d’adaptar la contractació a activitats cícliques, estacionals o vinculades a activitats productives de temporada. Com a novetat es podrà concertar aquest tipus de contractes per les ETT si bé respectant els requisits de causalitat propis del contracte temporal, i, en segon lloc, es permetrà o es pretén que es pugui vincular aquest tipus de contractació a les necessitats de contractació que deriven de l’existència d’una contracta o una subcontracta.

A més, la nova regulació estableix mecanismes de millora de la informació sobre la jornada i els períodes d’activitat en el contracte de treball, atorgant un paper fonamental a la negociació col·lectiva, entre altres, en relació amb el règim de crida o la formació i millora d’ocupabilitat dels treballadors fixos discontinus durant els períodes d’inactivitat.

Intermitent però reiterat. Si dins de l’activitat normal de la seva empresa ha de cobrir una necessitat de treball que es repeteix de manera intermitent o per temporades, però de manera reiterada en el temps, ha de contractar els empleats a través del contracte de fix-discontinu.

Canvis

Supòsits. La reforma, aplicable a partir del 31 de març de 2022, ha ampliat els supòsits en què pot subscriure aquest tipus de contracte:

• Treballs estacionals o vinculats a activitats de temporada. Per exemple, un negoci d’hostaleria que obre quan arriba el bon temps, o una empresa que comercialitza pernils i que la seva activitat augmenta per Nadal. Si la necessitat es repeteix en dates certes, caldrà subscriure aquest tipus de contracte i no l’indefinit a temps parcial, com passava fins ara.
• Treballs de prestació intermitent que, sense ser estacionals, tenen períodes d’execució certs. Per exemple, una empresa que munta escenaris per a esdeveniments.
• Per cobrir la necessitat de mà d’obra vinculada a una contracta o subcontracta. Per a això, es requereix que la contracta formi part de l’activitat ordinària de l’empresa que presta el servei. Així, una empresa de seguretat contractada per un supermercat podrà subscriure contractes fixos-discontinus amb els treballadors destinats a aquest servei.

Amb ETT. Així mateix, sempre que el contracte fix-discontinu obeeixi a una de les raons anteriors, podrà ser utilitzat per una ETT.

Requisits

Per escrit. El contracte fix-discontinu s’ha de concertar per força per escrit a través del model oficial. En aquest contracte hauran de figurar els elements essencials de l’activitat, la seva durada -de manera detallada- i la forma i ordre de crida que estableixi el conveni, fent constar igualment, de manera orientativa, la jornada laboral estimada i la seva distribució horària, que s’haurà de concretar en el moment de la contractació. Els convenis sectorials podran establir la possibilitat de subscriure els contractes fixos-discontinus a temps parcial.

Crida. La crida s’haurà de realitzar per escrit o per un altre mitjà que permeti deixar constància, amb les indicacions precises de les condicions d’incorporació i amb una antelació adequada. La norma no estableix un termini mínim, per la qual cosa si el conveni col·lectiu no fixa una antelació determinada, quedarà a la discrecionalitat empresarial. A l’inici de cada any natural, l’empresa haurà de traslladar a la representació legal dels treballadors un calendari amb les previsions de crida, així com les dades de les altes efectives dels treballadors fixos-discontinus una vegada es produeixin.

Contractes

S’ha prohibit expressament recórrer a un contracte per circumstàncies de la producció per a contractes i s’ha eliminat el contracte d’obra i servei, per la qual cosa el contracte fix-discontinu és el més adequat per a aquests supòsits:

• No es podrà donar de baixa al treballador mentre es mantingui la contracta, sinó només quan aquesta hagi finalitzat.
• El període d’inactivitat quedarà limitat a l’espera entre contracta i contracta. Els convenis (exclosos els d’empresa) podran establir un termini màxim d’inactivitat entre subcontractes. En defecte d’això, el màxim serà de tres mesos.

QUADRE RESUM DE NOVETATS

Per tercera vegada en menys de dos anys es produeix un canvi legislatiu de gran importància en la llei més important per al sector alimentari espanyol. El passat 15 de desembre es va publicar al BOE la Llei 16/2021, per la qual es modifica, una vegada més, la Llei 12/2013, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària (Llei de la cadena alimentària). El nou text introdueix rellevants novetats per a totes les empreses que participen en el sector de l’alimentació. En aquest circular analitzem els aspectes més rellevants.

Entrada en vigor i règim transitori

La Llei va entrar en vigor el passat dia 16 de desembre de 2021.

No obstant això, la llei preveu que els contractes alimentaris en vigor en el moment de la seva publicació, incloses les seves pròrrogues i novacions, mantindran la seva validesa, si bé hauran d’adaptar-se en allò en què no s’ajustin al disposat abans de l’1 de maig de 2022.

Ampliació de l’àmbit d’aplicació

• S’amplia l’àmbit d’aplicació de la llei, amb la incorporació de nous segments de la cadena alimentària que fins avui quedaven expressament exclosos (empreses d’hostaleria i restauració amb un volum de facturació superior a 10M € i empreses de serveis d’allotjament amb un volum de facturació superior a 50M €). Les activitats de transport continuen excloses.
• S’estén l’obligació de complir amb el règim de contractació de la llei a totes les relacions contractuals entre operadors de la cadena que superin els 1.000 euros (per remissió a l’import fixat en la normativa de prevenció i lluita contra el frau). Fins ara, aquesta obligació es limitava a relacions comercials amb situació de desequilibri entre les parts, de preu superior a 2.500 euros. Es continuen exceptuant les relacions amb consumidors finals.
• S’estén l’àmbit d’aplicació territorial de la normativa. La llei s’aplicarà quan una part estigui establerta a Espanya i l’altra en un altre Estat membre de la UE i no resulti d’aplicació la legislació d’aquest Estat membre. A més, quan una de les parts tingui el seu establiment a Espanya i l’altra en un Estat no membre de la UE, resultaran sempre d’aplicació les prohibicions de la llei i el seu règim sancionador.

Modificacions en el règim de contractació

• S’introdueix expressament la necessitat que les parts signin els contractes.
• S’estableix la nul·litat de les clàusules relacionades amb el preu del contracte que no incloguin el contingut mínim exigit per la llei (entre altres aspectes, la indicació dels pagaments, descomptes i l’obligatorietat que el preu que percebi un productor primari sigui superior al total de costos assumits).
• S’estableix un termini màxim per a les negociacions comercials anuals, que no podrà ser superior als tres mesos des del seu inici. En cas que estigui prevista la renovació automàtica del contracte, es negociaran les noves condicions comercials abans del seu venciment o en el termini dels dos mesos posteriors al seu venciment.

Durant aquest temps, continuarà vigent el contracte anterior, però es podrà pactar que les noves condicions comercials retrotreguin el seu efecte fins al venciment de les anteriors.

• S’amplia l’obligació de conservació de documents relacionats amb els contractes, inclosa la correspondència entre les parts, de 2 a 4 anys.
• S’estableix l’obligatorietat d’inscriure els contractes subscrits amb productors primaris (i les seves modificacions) en un nou registre digital, que haurà de ser creat i posat en funcionament pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Es posposa expressament aquesta obligació d’inscripció fins que el registre sigui del tot operatiu (que es preveu a partir de l’1 de gener de 2023).

Pràctiques abusives

Un altre element destacable és la incorporació d’un nou repertori de pràctiques que es reputen abusives.

En el catàleg de pràctiques, la norma incorpora les anomenades pràctiques negres i grises de la directiva, és a dir, un conjunt de conductes -algunes ja contemplades al nostre ordenament- que el legislador europeu ha considerat que en tot cas s’han de tenir per abusives o que poden ser-ho en cas que no es pactin expressament per les parts de manera clara i sense ambigüitat en les relacions comercials, respectivament.

Entre les primeres, és a dir, les que podríem considerar com a pràctiques negres o especialment prohibides, poden destacar-se les següents, per citar-ne tan sols algunes de les que considerem de més rellevància pràctica:

1. els supòsits en els quals una de les parts del contracte alimentari exigeixi a l’altra pagaments que no estan relacionats amb la venda dels productes;
2. aquells en els quals una de les parts del contracte alimentari cancel·li una comanda de productes agrícoles i alimentaris peribles dins dels trenta (30) dies previs al moment assenyalat; o, per exemple,
3. que el comprador exigeixi al proveïdor que pagui per la deterioració o la pèrdua, o per tots dos motius, de productes agrícoles i alimentaris, ocorreguts en els locals del comprador o quan la propietat ja ha estat transferida al comprador, sense que aquesta deterioració o pèrdua es deguin a negligència o culpa del proveïdor.

Aquesta última farà que sigui clau, ara encara més, fixar en els contractes alimentaris el moment de transmissió de la propietat i el risc, ja que no seran possibles els pactes pels quals es descompti producte deteriorat amb posterioritat.

Així mateix, s’inclou la prohibició de modificació unilateral dels termes del contracte de subministrament de productes agrícoles i alimentaris; qüestió que, d’una altra part, és innecessari citar en la mesura en què ja està prohibit amb caràcter general en el nostre ordenament (article 1.256 del Codi Civil).

Les pràctiques grises només estan prohibides si les parts no les han pactat prèviament i de manera clara. Entre els exemples més destacables s’assenyalen els següents:

• i. que es carregui a una de les parts un pagament com a condició per l’emmagatzematge, l’exposició o la inclusió en una llista amb les referències dels seus productes agrícoles i alimentaris, o la seva posada a disposició al mercat;
• ii. que una de les parts exigeixi a l’altra que pagui per la publicitat de productes agrícoles i alimentaris realitzada per aquella; o, per exemple,
• iii. que el comprador retorni productes agrícoles i alimentaris no venuts al proveïdor sense pagar per aquests productes no venuts, o la seva eliminació, o totes dues coses.

Infraccions i sancions

• S’incorporen noves infraccions (s’introdueixen conductes del nou catàleg de pràctiques abusives) i se’n requalifiquen d’altres ja existents (per exemple, la infracció consistent a exigir pagaments addicionals sobre el preu pactat passa de lleu a greu).
• S’amplien els períodes de prescripció de les infraccions greus (de 2 a 3 anys) i molt greus (de 3 a 5 anys).
• S’atribueix la competència decisòria per imposar les sancions de menor entitat al director de l’Agenda d’Informació i Control Alimentaris.
• S’aclareix l’impacte de les conductes reiterades. S’aclareix que opera la reincidència quan es doni la comissió d’una segona o ulterior infracció en el termini de dos anys (n’hi ha prou que es tracti d’una infracció de la mateixa naturalesa i de la mateixa gravetat, sense que sigui exigible que es tracti exactament de la mateixa conducta infractora).