ES POT DEDUIR L’IRPF I EN L’IVA COM A DESPESA L’IMPORT DEL LLOGUER DURANT EL TEMPS QUE ROMAN TANCAT EL NEGOCI?

La Direcció General de Tributs (DGT) fa poc que ha resolt que és despesa deduïble en IRPF i en l’IVA, l’abonament del lloguer del local d’un restaurant obert al públic set mesos i tancat els altres cinc mesos.

Llegir més

Es pot deduir l’IRPF i en l’IVA com a despesa l’import del lloguer durant el temps que roman tancat el negoci?

La Direcció General de Tributs (DGT) fa poc que ha resolt que és despesa deduïble en IRPF i en l’IVA, l’abonament del lloguer del local d’un restaurant obert al públic set mesos i tancat els altres cinc mesos.

L’informem que la Direcció General de Tributs (DGT) ha reiterat doctrina sobre la deduïbilitat de les despeses abonades fora de la temporada d’activitat d’un negoci o empresa.

Com sabem, existeixen negocis que no romanen oberts durant tot l’any. Un clar exemple poden ser els serveis d’oci, allotjament i restauració radicats en zones turístiques que depenen de manera directa de l’època de l’any.

Aquest tipus de negocis, com la resta, disposen de locals, eines o maquinària que queden inutilitzats durant bona part de l’any. En concret, per la seva rellevància econòmica respecte de la resta, és important determinar si el local, malgrat que no sigui utilitzat durant una part de l’any pot continuar generant despeses deduïbles pel lloguer pagat.

Criteri de la DGT

El criteri de la DGT és que aquest lloguer haurà de complir, independentment de si estem parlant d’un empresari o professional en estimació directa o d’una societat, els requisits generals de deduïbilitat d’una despesa en l’impost sobre societats:

  1. Correcta inscripció comptable.
  2. Correcta imputació temporal.
  3. Deguda justificació.
  4. Correlació entre la despesa i l’obtenció d’ingressos.

Les tres primeres són relatives a obligacions més formals que materials, és a dir, portar de manera correcta la comptabilitat i disposar d’un suport justificatiu -preferentment factura- per a la seva justificació.

És l’última d’elles la que genera més dificultat, ja que un local tancat on no es duu a terme cap activitat econòmica durant una part de l’any, té relació amb l’obtenció d’ingressos?

Doncs bé, fa poc un contribuent (el rendiment net de l’activitat del qual es determina pel mètode d’estimació directa i tributa pel règim general de l’IVA) ha consultat a la DGT si com a empresari que exerceix l’activitat de restaurant que roman obert al públic durant set mesos a l’any, però el lloguer del local l’abona durant tot l’any:

1a- Si pot deduir com a despesa l’import del lloguer durant el temps que roman tancat el restaurant.

2a- Si pot deduir les quotes d’IVA suportades del lloguer durant el temps que roman tancat el restaurant.

Doncs bé, la DGT respon a través de la consulta vinculant (V0262-22), de 14 de febrer de 2022, on tracta aquesta problemàtica de manera específica:

«D’acord amb l’anterior, la deduïbilitat de les despeses està condicionada pel principi de la seva correlació amb els ingressos, de tal manera que aquelles respecte de les quals s’acrediti que s’han ocasionat en l’exercici de l’activitat seran deduïbles, en els termes previstos en els preceptes legals abans assenyalats, mentre que quan no existeixi aquesta vinculació o no es provés prou no podrien considerar-se com fiscalment deduïbles de l’activitat econòmica.

En el cas plantejat, l’import del lloguer del local satisfet en el període de temps en què l’activitat està tancada, donat el seu caràcter estacional, s’ha de considerar que té correlació amb el desenvolupament de l’activitat de restaurant, perquè s’efectuen amb la intenció de tornar a reiniciar l’activitat a la temporada següent.

Sense perjudici de l’anterior, cal recordar que la deduïbilitat d’una despesa està condicionada a més, entre altres requisits, al fet que quedi convenientment justificat mitjançant l’original de la factura normal o simplificada o, en cas que no se n’emeti per tractar-se d’un títol oficial, pel document que justifiqui la despesa, i registrat en els llibres registre que, amb caràcter obligatori, han de portar els contribuents que desenvolupin activitats econòmiques, que en determinin el rendiment net en el mètode d’estimació directa, en qualsevol de les seves modalitats».

De la mateixa manera, assenyala que referent a l’IVA, en entendre’s que aquesta despesa té la consideració de deduïble, també ho seran les quotes suportades pel lloguer del local:

«Cinquè.- Així doncs, d’acord amb tot l’anterior, atès que el consultant realitza l’arrendament de l’immoble amb la intenció de destinar-lo a l’activitat empresarial de la restauració, cal concloure la deduïbilitat de les quotes suportades pel consultant durant el període d’inactivitat, sempre que es compleixin els altres requisits establerts per la normativa.

En aquest mateix sentit s’ha pronunciat aquest centre directiu en un supòsit similar en la contestació vinculant de 12 de juny de 2019, número V1394-19, relativa a un empresari que desenvolupa l’activitat d’hostalatge en hostals durant els mesos de juny a setembre, incorrent en serveis de reparació en l’hostal en els mesos en què roman inactiu i que les seves conclusions serien extrapolables a la present contestació».

EL NOU IMPOST ESPECIAL SOBRE ENVASOS DE PLÀSTIC NO REUTILITZABLES

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular incorpora un nou impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2023. Es tracta d’un impost amb àmplia repercussió, ja que afectarà no sols les empreses dedicades a la fabricació o distribució d’envasos, sinó a qualsevol importador o adquirent intracomunitari d’envasos plàstics.

Llegir més

El nou impost especial sobre envasos de plàstic no reutilitzables

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular incorpora un nou impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2023. Es tracta d’un impost amb àmplia repercussió, ja que afectarà no sols les empreses dedicades a la fabricació o distribució d’envasos, sinó a qualsevol importador o adquirent intracomunitari d’envasos plàstics.

Al BOE del dia 9 d’abril s’ha publicat la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular per la qual es crea l’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables i l’impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, que entraran en vigor l’1 de gener de 2023.

A més, imposa a les entitats locals l’establiment d’una taxa en relació amb el tractament dels residus, modifica la regulació del cànon per utilització de les aigües continentals per a la producció d’energia elèctrica i introdueix modificacions en el règim de l’IVA per a les donacions de productes.

A continuació ens centrarem en el nou impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzable, que tindrà àmplia repercussió, ja que afectarà no sols les empreses dedicades a la fabricació o distribució d’envasos, sinó a qualsevol importador o adquirent intracomunitari d’envasos plàstics (amb contingut o sense). Caldrà una anàlisi individualitzada de l’impacte material i formal d’aquestes noves disposicions en els negocis i cadenes de distribució. De moment, no s’ha regulat el seu desenvolupament reglamentari.

Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzable

L’impost sobre els envasos de plàstic es defineix com un impost de naturalesa indirecta que recau sobre la utilització, en el territori d’aplicació de l’impost (“TAI”), d’envasos no reutilitzables que continguin plàstic. El citat impost resultarà d’aplicació en tot el territori espanyol, sense perjudici dels règims forals del País Basc i Navarra.

Àmbit objectiu i fet imposable

El nou impost recau sobre la fabricació, la importació o l’adquisició intracomunitària d’envasos no reutilitzables que continguin plàstic, tant si es presenten buits com si contenen, protegeixen, manipulen, distribueixen o presenten mercaderies. Aquells envasos que, estant composts de més d’un material, continguin plàstic, es gravaran per la quantitat de plàstic que continguin.

És reutilitzable, i, per tant, no es gravarà, aquell envàs concebut, dissenyat i comercialitzat per a múltiples circuits o rotacions o per a ser emplenat o reutilitzat amb la mateixa fi per al qual va ser dissenyat. 

L’impost també grava la fabricació, importació o adquisició intracomunitària dels productes plàstics semielaborats destinats a la fabricació dels envasos no reutilitzables (per ex. preformes o les làmines de termoplàstic), així com aquells altres productes que continguin plàstic destinats a permetre el tancament, la comercialització o la presentació d’envasos no reutilitzables. Per evitar una doble tributació, la normativa estableix que no tindrà la consideració de fabricació l’elaboració d’envasos a partir, sols, d’aquests productes.

A més de la fabricació, les importacions i les adquisicions intracomunitàries està subjecta la introducció irregular en el TAI dels productes citats, que formen part de l’àmbit objectiu de l’impost, i es produirà aquest fet imposable quan qui els posseeixi no pugui acreditar la seva fabricació, importació o adquisició intracomunitària o la seva adquisició prèvia en el territori espanyol. Resulta, per tant, recomanable guardar la documentació necessària per poder acreditar aquests fets.

Meritació

  • En els supòsits de fabricació: en el moment en què es faci el primer lliurament o posada a disposició a favor de l’adquirent. En el cas de pagaments anticipats aquest s’avança al moment del cobrament total o parcial del preu pels imports efectivament percebuts.
  • En els supòsits d’importació: en el moment en què hagués tingut lloc la meritació dels drets d’importació (admissió de la declaració duanera).
  • En els supòsits d’adquisició intracomunitària: dia 15 del mes següent a aquell en el qual s’iniciï l’expedició o el transport dels productes excepte en els supòsits d’expedició prèvia de factura que en aquest cas té lloc en la data d’expedició.

Supòsits de no subjecció i exempcions

La Llei regula diversos supòsits de no subjecció i exempcions que implicaran la no tributació. En concret, es preveu, entre altres supòsits, que no estaran subjectes a l’impost, entre altres, la fabricació, importació o adquisició de les pintures, les tintes, les laques i els adhesius concebuts per ser incorporats als productes que formen part de l’àmbit objectiu de l’impost. Tampoc estarà subjecta la fabricació d’aquells productes destinats a ser enviats fora del TAI.

Per part seva, estaran exemptes de tributació les petites importacions o adquisicions intracomunitàries d’envasos, això és, aquelles que el seu pes total del plàstic no reciclat no excedeixi de 5 quilograms en un mes.

També s’estableix l’exempció de l’imposat respecte d’aquells productes que es destinin a prestar la funció de contenció, protecció, manipulació, distribució i presentació de medicaments, productes sanitaris, aliments per a usos mèdics especials, preparats per a lactants d’ús hospitalari o residus perillosos d’origen sanitari, així com els rotlles de plàstic per a ensitjaments d’ús agrícola i ramader. També es declara, entre altres supòsits, exempta l’adquisició intracomunitària dels productes que, amb anterioritat a la finalització del termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost corresponent, es destinin a ser enviats a un territori diferent del TAI.

Contribuents

Les persones físiques o jurídiques i entitats de l’article 35.4 de la LGT (comunitats de béns, herències jacents, etc.) que fabriquin, importin o facin l’adquisició intracomunitària dels envasos que, contenint plàstic, no siguin reutilitzables excepte en els supòsits d’introducció irregular que ho serà qui posseeixi, comercialitzi, transport o utilitzi aquests productes.

Base imposable i tipus

La base imposable estarà constituïda per la quantitat de plàstic no reciclat, expressada en quilograms, continguda en els productes objecte de l’impost.

El tipus impositiu serà de 0,45 euros per quilogram.

Deduccions i devolucions

Fabricants i adquirents intracomunitaris podran, en l’autoliquidació corresponent a cada període de liquidació, minorar de les quotes reportades l’import de l’impost pagat en determinats supòsits.

La Llei estableix per a les importacions, en determinats casos, un sistema de devolució de l’impost pagat.

Així mateix, tindran dret a sol·licitar la devolució de l’impost pagat els adquirents dels productes subjectes, en uns certs supòsits.

Normes generals de gestió

Liquidació: el període de liquidació serà mensual o trimestral en funció del període de liquidació dels contribuents en l’IVA. En les importacions liquidaran l’impost de la forma prevista per al deute duaner.

Registre: obligació d’inscriure’s, amb anterioritat a l’inici de la seva activitat, en un registre territorial. També hi estan obligats els representants a Espanya dels contribuents no establerts en territori espanyol.

Obligacions comptables: els fabricants hauran de portar comptabilitat mitjançant un sistema comptable en suport informàtic, a través de la seu electrònica de l’AEAT amb el subministrament electrònic dels assentaments comptables dels productes que formen part de l’àmbit objectiu de l’impost i, si escau, de les matèries primeres necessàries per a la seva obtenció. No obstant això, els qui realitzin adquisicions intracomunitàries només portaran un llibre registre d’existències, que hauran de presentar davant l’oficina gestora.

Obligacions en motiu de les vendes o lliuraments (facturació):

  • En la primera venda o lliurament realitzat després de la fabricació: els fabricants hauran de repercutir a l’adquirent l’import de les quotes de l’impost que es reportin en fer aquesta venda o lliurament, i s’haurà de consignar separadament en la factura que expedeixin: a) l’import de les quotes reportades; b) la quantitat de plàstic no reciclatge contingut en els productes, expressada en quilograms; c) article en virtut del qual la venda o lliurament estigui exempta, si resulta d’aplicació algun supòsit d’exempció.
  • En les altres vendes o lliuraments, prèvia sol·licitud de l’adquirent, hauran de consignar en un certificat, o en les factures que expedeixin en ocasió d’aquestes vendes o lliuraments: a) l’import de l’impost satisfet per aquests productes o, si li va resultar d’aplicació algun supòsit d’exempció, especificant l’article en virtut del qual es va aplicar aquest benefici fiscal i b) la quantitat de plàstic no reciclatge contingut en els productes, expressada en quilograms. L’anterior no és aplicable quan s’expedeixin factures simplificades (art. 7.1 Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació).

QUINS BENEFICIS TÉ DEMORAR LA JUBILACIÓ

Els treballadors que demorin la seva jubilació podran cobrar un percentatge addicional del 4 % per cada any complet cotitzat des de la data en què es va complir l’edat legal de jubilació. També podran substituir aquest increment per una quantitat a tant alçat per cada any complet addicional cotitzat, o combinar totes dues opcions

Llegir més

Quins beneficis té demorar la jubilació

Els treballadors que demorin la seva jubilació podran cobrar un percentatge addicional del 4 % per cada any complet cotitzat des de la data en què es va complir l’edat legal de jubilació. També podran substituir aquest increment per una quantitat a tant alçat per cada any complet addicional cotitzat, o combinar totes dues opcions.

Com ja l’hem informat, la Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions, que va entrar en vigor el passat 1 de gener de 2022 entre altres mesures, ofereix millors beneficis als qui vulguin demorar la seva jubilació.

En aquesta circular li expliquem els principals avantatges.

Què és la jubilació demorada

La jubilació voluntària demorada és la possibilitat reconeguda als treballadors (per compte propi o d’altri) que, una vegada completada l’edat ordinària de jubilació prolonguin la seva vida laboral, per la qual cosa podran accedir a una sèrie de beneficis en la seva futura pensió de jubilació.

Novetats en la jubilació demorada per a 2022

  • Es preveu l’exempció de cotitzar per contingències comunes -a excepció de la incapacitat temporal derivada d’aquestes contingències- respecte dels treballadors per compte d’altri que hagin assolit l’edat d’accés a la pensió de jubilació. L’exempció també inclourà les cotitzacions per desocupació, fons de garantia salarial i formació professional. Els períodes en els quals aquesta exempció sigui aplicable seran computats com a cotitzats a l’efecte d’accés i determinació de la quantia de les prestacions.
  • Així mateix, els treballadors per compte propi amb una edat igual o superior a seixanta-cinc anys quedaran exempts de cotitzar a la Seguretat Social, excepte per incapacitat temporal i per contingències professionals.
  • S’estipula l’abonament d’un complement econòmic per a aquells treballadors que continuïn en actiu tot i que, en el moment d’assolir l’edat de jubilació ordinària, complissin els requisits de cotització que els permetria accedir a la pensió de jubilació. Aquest complement no resultarà compatible amb l’accés a l’envelliment actiu i es podrà percebre de qualsevol de les següents formes, a elecció de l’interessat:
  • Un 4 % addicional sobre cada any complet cotitzat entre la data en què es va complir l’edat de jubilació i el fet causant a la pensió.
  • Una quantitat a tant alçat per cada any complet cotitzat entre la data en què va complir aquesta edat i l’edat del fet causant de la pensió conforme a una fórmula que depèn dels anys cotitzats.
  • Una combinació de les dues anteriors (pendent de desenvolupament per via reglamentària).

Quins avantatges ofereix als treballadors la jubilació demorada més enllà de l’edat ordinària?

Des de l’1 de gener de 2022, la persona que retarda voluntàriament el moment de la jubilació percebrà un complement econòmic en la pensió quan decideixi jubilar-se. Podrà triar entre aquest ventall d’opcions:

  1. Un percentatge addicional del 4 % per cada any complet cotitzat després de complir l’edat ordinària, la qual cosa suposarà un augment de la quantia de la pensió.
  2. Una quantitat a tant alçat per any cotitzat, que dependrà dels anys que s’hagi cotitzat quan s’arriba a l’edat de jubilació, i que va des dels 5.000 als 12.000 euros aproximadament. Es rep en el moment de la jubilació.
  3. Una combinació d’ambdues.

Com es perceben?

En l’opció 1 el percentatge addicional es rebrà quan l’individu es jubili, aplicant l’increment percentual corresponent a la pensió que rebi cada mes durant la resta de la seva vida.

Un exemple: una persona que a seixanta-sis anys ha arribat a l’edat ordinària de jubilació a causa dels anys cotitzats i decideix treballar fins a seixanta-nou anys mitjançant el mecanisme de la jubilació demorada, és a dir, tres anys addicionals en total. Si la seva pensió inicial en cas de jubilar-se a seixanta-sis anys hagués estat de 1.500 euros al mes (100 % de la seva base reguladora), aquesta persona percebria una pensió inicial de 1.680 euros al mes per allargar tres anys la seva activitat. Aquests 180 euros més en la seva pensió inicial corresponen a l’increment del 12 % calculat sobre la seva base reguladora (4 % per any que ha demorat la seva jubilació).

En l’opció 2 es pot optar per rebre un pagament únic en el moment que s’accedeix a la jubilació. La quantia d’aquest xec varia en funció dels anys de cotització acreditats en la data en què es va complir l’edat de jubilació ordinària:

  • Si ha cotitzat menys de quaranta-quatre anys i sis mesos s’aplicarà la següent fórmula:

Exemple: en aquest supòsit i per a una pensió inicial de 950 euros al mes (13.300 a l’any), l’import seria de 5.843,25 euros per cada any que retardi la seva jubilació.

  • Si ha cotitzat, almenys, quaranta-quatre anys i sis mesos la xifra anterior s’augmenta un 10 %:

En aquest supòsit i per a una pensió inicial també de 950 euros al mes, l’import del xec seria de 6.427,58 euros per cada any que retardi la seva jubilació.

En l’opció 3 és possible disminuir l’abonament a tant alçat i el percentatge que se sumarà a la futura base reguladora amb l’objectiu de gaudir de tots dos beneficis alhora.

Import inicial de pensió

Import a tant alçat per any de demora (*)

Complement mensual 4 % addicional per any de demora

 

Període cotitzat

 

Inferior a 44,5 anys

Superior a 44,5 anys

2.819 €

11.300 €

12.400 €

113 €

2.400 €

10.200 €

11.300 €

96 €

2.000 €

9.200 €

10.100 €

80 €

1.600 €

8.000 €

8.800 €

64 €

1.200 €

6.700 €

7.400 €

48 €

1.000 €

6.000 €

6.600 €

40 €

600 €

4.400 €

4.900 €

24 €

(*) Quantitats orientatives

Si pertanyo a classes passives, puc optar per la jubilació demorada?

Sí, els avantatges de jubilar-se després d’haver complert l’edat ordinària també beneficien els membres de classes passives. També poden triar entre un 4 % addicional en la seva pensió per any “extra” treballat, una quantia a tant alçat entre els 5.000 i els 12.000 i una combinació d’ambdues.

Hi ha algun benefici per a les empreses?

Les empreses en les quals desenvolupin la seva activitat els treballadors que optin per allargar la seva vida laboral estaran exemptes de les cotitzacions per contingències comunes dels treballadors que retardin la jubilació, excepte per incapacitat temporal. A més, tindran una reducció del 75 % de la cotització durant la situació d’incapacitat temporal dels treballadors que hagin complert seixanta-dos anys.

Quins requisits haig de complir per accedir a la jubilació demorada?

Són tres i han de complir-se en el moment de la sol·licitud:

  • Haver cotitzat, com a mínim, quinze anys a la Seguretat Social.
  • No haver complert setanta anys.
  • Tenir complerta l’edat mínima de jubilació ordinària per a l’any en curs.

Existeix algun tipus de limitació?

Aquesta jubilació és incompatible amb altres modalitats com l’activa, la flexible o, lògicament, l’anticipada.

LA IMPUGNACIÓ D’ACORDS SOCIALS

La impugnació dels acords de les societats de capital (tant SL com SA) és una de les matèries que més conflictes ocasiona en el dret mercantil de societats. A continuació li expliquem quins acords són impugnables, qui els pot impugnar així com els seus terminis i límits.

Llegir més

La impugnació d’acords socials

La impugnació dels acords de les societats de capital (tant SL com SA) és una de les matèries que més conflictes ocasiona en el dret mercantil de societats. A continuació li expliquem quins acords són impugnables, qui els pot impugnar així com els seus terminis i límits.

La impugnació dels acords de les societats de capital (tant SL com SA) és una de les matèries que més conflictes ocasiona en el dret mercantil de societats. La seva presència en els tribunals resulta cada vegada més notòria i s’ha convertit en una clara manifestació d’enfrontaments entre socis, generalment dels minoritaris contra els majoritaris, per diversitat de motius, que tenen per objectiu obligar els administradors i les juntes de socis a adoptar acords que siguin conformes amb la llei i els estatuts, i no lesius per als interessos dels socis i de la societat.

A continuació l’informarem de manera resumida d’algunes de les qüestions relacionades amb la impugnació dels acords socials regulades en l’actual Llei de societats de capital (LSC).

Quins acords són impugnables?

D’acord amb la LSC són impugnables els acords socials que siguin contraris a la Llei, s’oposin als estatuts o al reglament de la junta de la societat o lesionin l’interès social en benefici d’un o diversos socis o de tercers.

La lesió de l’interès social es produeix també quan l’acord, fins i tot no causant mal al patrimoni social, s’imposa de manera abusiva per la majoria. S’entén que l’acord s’imposa de manera abusiva quan, sense respondre a una necessitat raonable de la societat, s’adopta per la majoria en interès propi i en detriment injustificat dels altres socis.

Cal destacar que els acords impugnables deriven de decisions preses en òrgans col·legiats (compostos per una pluralitat de persones), els quals adopten les seves decisions per l’acord majoritari dels seus membres (sigui majoria simple o qualificada, en funció del que s’estableix en els estatuts).

Aquests òrgans col·legiats són la junta general i el consell d’administració. La junta és un òrgan obligatori, que només queda exclòs en els casos en què la societat tingui un únic soci, mentre que el consell d’administració és un òrgan que només existirà quan així ho decideixi la junta, optant-hi, dins dels diferents mètodes per organitzar una societat.

La junta general la componen tots els socis, havent-hi algunes limitacions en el cas de les societats anònimes. Per part seva, al consell d’administració hi acudeixen tots els consellers.

Atenció. No serà procedent la impugnació d’un acord social quan hagi estat deixat sense efecte o substituït vàlidament per un altre adoptat abans que s’hagués interposat la demanda d’impugnació. 

Tampoc procedirà la impugnació d’acords basada en els següents motius:

a) La infracció de requisits merament procedimentals establerts per la Llei, els estatuts o els reglaments de la junta i del consell, per a la convocatòria o la constitució de l’òrgan o per a l’adopció de l’acord, tret que es tracti d’una infracció relativa a la forma i termini previ de la convocatòria, a les regles essencials de constitució de l’òrgan o a les majories necessàries per a l’adopció dels acords, així com qualsevol altra que tingui caràcter rellevant.

b) La incorrecció o insuficiència de la informació facilitada per la societat en resposta a l’exercici del dret d’informació amb anterioritat a la junta, tret que la informació incorrecta o no facilitada hagués estat essencial per a l’exercici raonable per part de l’accionista o soci mitjà, del dret de vot o de qualsevol dels altres drets de participació.

c) La participació en la reunió de persones no legitimades, tret que aquesta participació hagués estat determinant per a la constitució de l’òrgan.

d) La invalidesa d’un o diversos vots o el còmput erroni dels emesos, tret que el vot invàlid o l’error de còmput haguessin estat determinants per a la consecució de la majoria exigible.

Quin termini hi ha per impugnar els acords?

  • L’acció d’impugnació dels acords socials caducarà en el termini d’un any, tret que tingui per objecte acords que per les seves circumstàncies, causa o contingut resultessin contraris a l’ordre públic, i en aquest cas l’acció no caducarà ni prescriurà.
  • El termini de caducitat es computarà des de la data d’adopció de l’acord si hagués estat adoptat en junta de socis o en reunió del consell d’administració, i des de la data de recepció de la còpia de l’acta si l’acord hagués estat adoptat per escrit. Si l’acord s’hagués inscrit, el termini de caducitat es computarà des de la data d’oposició de la inscripció.

Atenció. Amb independència de l’anterior, no oblidi que hi ha acords de juntes que tenen establert en la LSC un termini específic d’impugnació diferent dels generals. Per exemple, l’acord d’aprovació del balanç final de liquidació que ha de ser impugnat en el termini especial de dos mesos.

Qui està legitimat per impugnar els acords socials?

  • Per a la impugnació dels acords socials estan legitimats qualsevol dels administradors, els tercers que acreditin un interès legítim i els socis que haguessin adquirit aquesta condició abans de l’adopció de l’acord, sempre que representin, individualment o conjunta, almenys l’u per cent del capital.
  • Els estatuts podran reduir els percentatges de capital indicats i, en tot cas, els socis que no els assoleixin tindran dret al rescabalament del mal que els hagi ocasionat l’acord impugnable.
  • Per a la impugnació dels acords que siguin contraris a l’ordre públic estarà legitimat qualsevol soci, encara que haguessin adquirit aquesta condició després de l’acord, administrador o tercer.

Les accions d’impugnació s’hauran de dirigir contra la societat. Quan l’actor tingués la representació exclusiva de la societat i la junta no hagués designat ningú a aquest efecte, el jutge nomenarà la persona que l’ha de representar en el procés, entre els socis que haguessin votat a favor de l’acord impugnat.

Els socis que haguessin votat a favor de l’acord impugnat podran intervenir a la seva costa en el procés per mantenir la seva validesa.

No podrà al·legar defectes de forma en el procés d’adopció de l’acord qui havent tingut l’oportunitat de denunciar-los, no ho hagués fet.

Procediment d’impugnació

Per a la impugnació dels acords socials, se seguiran els tràmits del judici ordinari i les disposicions contingudes en la Llei d’enjudiciament civil.

En el cas que fos possible eliminar la causa d’impugnació, el jutge, a sol·licitud de la societat demandada, atorgarà un termini raonable perquè pugui ser esmenada.

OBLIGACIONS FISCALS ABRIL – MAIG 2022

Volem recordar-li les seves obligacions fiscals corresponents als mesos d’abril i maig. Per qualsevol dubte o consulta ens té a la seva disposició.

Llegir més

Obligacions fiscals abril – maig 2022

Volem recordar-li les seves obligacions fiscals corresponents als mesos d’abril i maig. Per qualsevol dubte o consulta ens té a la seva disposició.

ABRIL

Des del 6 d’abril fins al 30 de juny

RENDA I PATRIMONI

Presentació per Internet de les declaracions de renda 2021 i patrimoni 2021

Amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte, fins al 27 de juny

Fins al 20 d’abril

RENDA I SOCIETATS

  • Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.
    • Març 2022. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230
    • Primer trimestre 2022: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216
  • Pagaments fraccionats renda
  • Primer trimestre 2022:
  • Estimació directa: 130
  • Estimació objectiva: 131
  • Règim general: 202
  • Règim de consolidació fiscal (grups fiscals): 222
  • Exercici en curs:
  • Pagaments fraccionats societats i establiments permanents de no residents

IVA

  • Març 2022. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
  • Març 2022. Operacions assimilades a les importacions: 380
  • Primer trimestre 2022. Autoliquidació: 303
  • Primer trimestre 2022. Declaració-liquidació no periòdica: 309
  • Primer trimestre 2022. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
  • Primer trimestre 2022. Operacions assimilades a les importacions: 380
  • Sol·licitud de devolució del recàrrec d’equivalència i subjectes passius ocasionals: 308
  • Reintegrament de compensacions en el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca: 341

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

  • Març 2021: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

  • Gener 2022. Grans empreses: 561, 562, 563
  • Març 2022: 548, 566, 581
  • Primer trimestre 2022: 521, 522, 547
  • Primer trimestre 2022 Activitats V1, F1 553 (establiments autoritzats per a la gestió de la comptabilitat en suport paper)
  • Primer trimestre 2022. Sol·licituds de devolució: 506, 507, 508, 524, 572
  • Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

  • Març 2022. Grans empreses: 560
  • Primer trimestre 2022. Excepte grans empreses: 560
  • Any 2021. Autoliquidació anual: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

  • Primer trimestre 2022. Pagament fraccionat: 585
  • Any 2021. Autoliquidació anual: 589

IMPOST ESPECIAL SOBRE EL CARBÓ

  • Primer trimestre 2022: 595

IMPOST SOBRE LES TRANSACCIONS FINANCERES

  • Març 2022: 604

 

MAIG

Des del 5 de maig al 30 de juny

Presentació per telèfon de la declaració de Renda 2021

Fins al 2 de maig

IVA

  • Març 2022. Autoliquidació: 303
  • Març 2022. Grup d’entitats, model individual: 322
  • Març 2022. Grup d’entitats, model agregat: 353
  • Març 2022. Finestreta única – Règim d’importació: 369
  • Març 2022. Operacions assimilades a les importacions: 380
  • Primer trimestre 2022: Finestreta única – Règims exterior i de la Unió: 369

DECLARACIÓ INFORMATIVA TRIMESTRAL DE LA CESSIÓ D’ÚS D’HABITATGES AMB FINALITATS TURÍSTIQUES

  • Primer trimestre 2022: 179

NÚMERO D’IDENTIFICACIÓ FISCAL

  • Primer trimestre 2022. Comptes i operacions els titulars dels quals no han facilitat el NIF a les entitats de crèdit: 195

DECLARACIÓ INFORMATIVA D’ACTUALITZACIÓ DE DETERMINATS MECANISMES TRANSFRONTERERS COMERCIALITZABLES

  • Primer trimestre 2022: 235

IMPOST SOBRE DETERMINATS SERVEIS DIGITALS

  • Primer trimestre 2022: 490

Fins al 20 de maig

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

  • Abril 2022. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

  • Abril 2022. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

  • Abril 2022: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

  • Febrer 2022. Grans empreses: 561, 562, 563
  • Abril 2022: 548, 566, 581
  • Primer trimestre 2022. Excepte grans empreses: 561, 562, 563
  • Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

  • Abril 2022. Grans empreses: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

  • Primer trimestre 2022. Pagament fraccionat: 583
  • Primer quadrimestre 2022. Autoliquidació: 587

IMPOSTOS SOBRE LES TRANSACCIONS FINANCERES

  • Abril 2022: 604

Fins al 30 de maig

IVA

  • Abril 2022. Autoliquidació: 303
  • Abril 2022. Grup d’entitats, model individual: 322
  • Abril 2022. Grup d’entitats, model agregat: 353
  • Abril 2022. Operacions assimilades a les importacions: 380

Fins al 31 de maig

IVA

  • Abril 2022. Finestreta única – Règim d’importació: 369

DECLARACIÓ ANUAL DE COMPTES FINANCERS EN L’ÀMBIT DE L’ASSISTÈNCIA MÚTUA

  • Any 2021: 289

DECLARACIÓ ANUAL DE COMPTES FINANCERS DE DETERMINADES PERSONES ESTATUNIDENQUES

  • Any 2021: 290