A l’hora d’iniciar un projecte empresarial o bé fer la declaració de l’impost sobre societats d’aquelles empreses que ja estan en funcionament, és interessant que el contribuent estigui ben informat respecte dels incentius fiscals per a les entitats de reduïda dimensió (pimes).

Per poder beneficiar-se d’aquests incentius fiscals serà de gran ajut declarar-se com a empresa de dimensió reduïda. Però, quins requisits ha de complir per a això?

Què és una empresa de reduïda dimensió?

Perquè la seva empresa tingui la consideració de pime (és a dir, de reduïda dimensió) i pugui fruir dels incentius fiscals previstos en l’impost sobre societats (llibertat d’amortització, amortització doble, reserva d’anivellament, etc.), cal que, entre altres requisits, l’import net del volum de negocis (INVN) (o la del seu grup si hi pertany) hagi estat inferior a deu milions d’euros en l’exercici anterior.

Per calcular el volum de negocis:

• Computi les vendes de béns o serveis habituals en l’activitat -sense incloure l’IVA- i afegeixi les subvencions vinculades directament al preu d’aquests béns o serveis.
• Resti les devolucions de vendes, així com els ràpels i els descomptes atorgats.

Atenció. Si en 2021 l’entitat té la consideració de patrimonial no podrà aplicar aquest règim fiscal, encara que en el període impositiu anterior l’INVN fos inferior a 10.000.000 €. Per contra, si l’entitat en 2021 no és patrimonial podrà aplicar el règim especial, encara que en el període impositiu anterior fos patrimonial, sempre que en 2020 l’INVN fos inferior a 10.000.000 €.

Elevació a l’any

En el cas d’entitats de nova creació, l’INVN es referirà al primer període impositiu en què es desenvolupi efectivament l’activitat.

Si el període impositiu immediat anterior hagués tingut una durada inferior a l’any o si l’activitat s’hagués fet durant un termini també inferior, l’import net del volum de negocis s’elevarà a l’any.

Operacions no habituals

En determinar el volum de negocis, no haurà de computar les vendes d’immobilitzats utilitzats en l’activitat, ni les subvencions per fer inversions, ni els ingressos financers (tret que la seva empresa es dediqui a prestar serveis financers).

Regla dels tres anys

D’altra banda, recordi que, encara que en un exercici el volum de negocis de la seva empresa superi els deu milions (i deixi de ser de reduïda dimensió en l’exercici següent), és possible que encara pugui continuar gaudint dels incentius aplicables a les pimes durant tres anys més. En concret, això succeirà quan hagi complert els requisits per a ser pime en l’exercici en el qual superi aquest volum de negocis i en els dos anteriors.

Atenció. Si l’entitat forma part d’un grup d’empreses podrà aplicar el règim d’ERD si l’INVN conjunt és inferior als 10.000.000 €. Per a aquest còmput no es tenen en compte les operacions realitzades entre entitats del grup.

Exemple:

L’entitat «A» té un volum de negocis en els períodes impositius 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018 de 5, 5, 9, 9 i 11 milions d’euros respectivament En quins exercicis pot aplicar el règim especial d’empresa de reduïda dimensió?

• En 2015 pot aplicar el règim especial perquè en 2014 l’import net del volum de negoci va ser inferior a 10 milions d’euros.
• En 2016 pot aplicar el règim especial perquè en 2015 l’import net del volum de negoci va ser inferior a 10 milions d’euros.
• En 2017 pot aplicar el règim especial perquè en 2016 l’import net del volum de negoci va ser inferior a 10 milions d’euros.
• En 2018 pot aplicar el règim especial perquè en 2017 l’import net del volum de negoci va ser inferior a 10 milions d’euros.
• En 2019, 2020 i 2021: també pot aplicar el règim especial en aquests períodes. Encara que en el període 2018 l’entitat tingui un import net del volum de negocis superior als 10 milions d’euros, en aquest període 2018 i en els dos anteriors (2016 i 2017) va complir amb la condició per a ser considerada empresa de reduïda dimensió, per la qual cosa, en 2019, 2020 i 2021 podrà aplicar el règim especial, amb independència del volum de negoci del període anterior.

Atenció. Si en 2021 l’INVN va superar els 10.000.000 €, podrà continuar aplicant aquest règim especial durant 2022, 2023 i 2024 sempre que, en 2021, 2020 i 2019 també li fossin aplicables els incentius fiscals d’empreses de reduïda dimensió (ERD).

Quins són els incentius fiscals per a entitats de reduïda dimensió?

Els incentius fiscals per a entitats de reduïda dimensió, que s’apliquen tant en l’IRPF com en l’impost sobre societats, vigents per al període impositiu 2021 són els següents:

• Llibertat d’amortització per a inversions en immobilitzat material i inversions immobiliàries generadores d’ocupació.
• Amortització accelerada per a béns de l’immobilitzat material, inversions immobiliàries i intangibles sense manteniment d’ocupació.
• Reserva d’anivellament.
• Deducció de la pèrdua per deterioració de crèdits calculada de manera forfaitària.
• Increment de la deducció per la recuperació del cost de béns adquirits mitjançant contractes d’arrendament financer.

El Ministeri d’Hisenda ha publicat un Reial decret sotmès a informació pública fins al 30 de juny que regularà els supòsits de notificacions i comunicacions obligatòries per mitjans electrònics per a determinats procediments i certs col·lectius en l’àmbit de l’AEAT.

Entre les novetats, les persones incloses en el cens de professionals, empresaris i retenidors estaran obligades a rebre per mitjans electrònics les comunicacions i notificacions de l’AEAT, d’acord amb el Reial decret.

Estaven obligats per aquesta relació, que requereix una comprovació constant de la bústia de notificacions i donar-se per assabentat a deu dies naturals que l’AEAT pengi una notificació, els professionals col·legiats, en general emparats per societats i despatxos amb mitjans, però ara l’AEAT planteja ampliar-la a les persones físiques amb activitats econòmiques, per petites que siguin. En aquest grup s’inclou als autònoms en mòduls.

Relació electrònica obligatòria

Conforme al citat Reial decret, sotmès a informació pública el passat 3 de juny de 2022, estaran obligades a rebre per mitjans electrònics les comunicacions i notificacions administratives que en l’exercici de les seves competències els dirigeixi l’AEAT, les següents persones físiques:

a) Les que estiguin inscrites en el Registre de grans empreses regulat per l’article 3.5 del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària (RPGI).

b) Les que estiguin inscrites en el Registre de devolució mensual, regulat en l’article 30 del Reglament de l’IVA (RIVA.)

c) Les que estiguin inscrites en el Registre de representants duaners previst en l’article 4.1.c) del Reial decret 335/2010.

d) Les que estiguin inscrites en el Registre d’apoderaments de l’AEAT com apoderats per a la recepció de comunicacions i notificacions i en el Registre Electrònic de l’Administració General de l’Estat.

e) Les que, no estant incloses en les lletres anteriors, estiguin incloses en el cens de professionals, empresaris i retenidors regulat en l’article 5 del (RPGI). 

f) Els administradors concursals.

Exclusió de la relació electrònica obligatòria

Si els obligats a relacionar-se electrònicament amb l’AEAT, deixessin de complir les condicions de relació electrònica obligatòria, seran exclosos del sistema de relació electrònica obligatòria si ho sol·liciten expressament a través de model normalitzat presentat per mitjans electrònics a la seu de l’AEAT.

L’AEAT resoldrà en un mes sobre la sol·licitud i, en cas d’estimar-la, indicarà la data d’efectivitat de l’exclusió que no podrà excedir d’un mes des de la data de resolució.

Si no resol expressament en el termini d’un mes, l’obligat deixa d’estar inclòs en el sistema de relacions electròniques obligatòries.

Sistema de notificació electrònica de l’AEAT

L’AEAT practicarà notificacions electròniques a les persones i entitats compreses en aquest Reial decret en la forma prevista en l’article 42.5 RD 203/2021 com a norma general.

Es regulen unes especialitats per a la pràctica de notificacions i comunicacions electròniques per l’AEAT en els articles 4 i 5 del nou RD, en els següents supòsits:

• Que el destinatari sigui un determinat obligat tributari, però es tracti de procediments tramitats col·lectivament en afectar una pluralitat d’obligats tributaris.
• Necessitats d’immediatesa o celeritat del procediment.
• En el cas d’atorgament de poder.
• Casos en els quals les comunicacions i notificacions es dirigiran al titular de l’autorització.

L’AEAT certificarà la notificació d’un acte a través del sistema de notificació electrònica.

Dies sense notificacions electròniques

L’article 6 del RD recull la possibilitat d’assenyalar un màxim de trenta dies en cada any natural en els quals no es posaran notificacions en el sistema de notificació electrònica i la seva excepcionalitat possible i residual.

No és rar que una empresa desenvolupi diverses activitats, sigui per una estratègia de diversificació del negoci o de creixement. És aquests casos, poden sorgir dubtes sobre si s’ha d’aplicar un únic conveni col·lectiu o si s’ha d’aplicar el conveni vigent per a cadascuna d’elles.

Així, hi pot haver dubtes a l’hora de determinar quin conveni col·lectiu ha de ser aplicable en el sí d’una empresa o centre de treball, on coexisteixen activitats diferents, com pot ser per exemple, d’una banda, l’activitat comercial del lloguer dels béns immobles, i per l’altra la seva neteja.

El Tribunal Suprem i el “principi d’unitat d’empresa”

Amb l’objectiu d’aclarir els dubtes, el Tribunal Suprem es va pronunciar el 29 de gener de 2002 determinant que s’ha de considerar com a aplicable el conveni col·lectiu de l’activitat principal, és a dir, l’activitat de més facturació, en aplicació del principi d’unitat de l’empresa. Diferent seria el cas en què no existís una activitat predominant en l’empresa, perquè en aquest cas, d’acord amb la Sentència del Tribunal Suprem de data 15 de juny de 2005 serien d’aplicació diferents tipus de conveni col·lectiu, en funció de l’activitat que es desenvolupés.

Exemple

Una empresa que té dues activitats:

• Lloguer de béns immobles Cte. Propi: CNAE 6820 (Lloguers residencials, locals) 80%
• Habitatges de vacacionals: 20%

Actualment, es compta amb dos auxiliars administratius, per a la gestió dels lloguers a qui s’aplica el conveni d’oficines i despatxos.

Es pretén contractar una persona com a netejadora que prestarà serveis en les oficines de l’empresa, així com fer la neteja de les entrades i sortides en els habitatges vacacionals.

Quin conveni col·lectiu cal aplicar?

No s’hauria de plantejar l’aplicació d’un conveni col·lectiu diferent per a la contractació d’una persona perquè prestés serveis de neteja en les oficines i habitatges, sinó el mateix Conveni col·lectiu d’oficines i despatxos que per si mateix preveu la categoria professional del personal de neteja.

Veiem com s’estableix l’àmbit personal d’aplicació en l’article 3, on es determina que el conveni serà aplicable als treballadors que desenvolupin les relacions de treball en les empreses l’activitat principal de les quals sigui la relacionada amb activitats d’oficines, despatxos i en general de prestació de serveis de tipus administratiu.

En aquest cas, d’acord amb el criteri jurisprudencial, encara que en el si d’una empresa coexisteixin diferents activitats, el conveni col·lectiu que s’haurà d’aplicar serà el corresponent a la seva activitat predominant.

En aquest sentit, en aquest cas serà aplicable el mateix conveni d’oficines i despatxos, que per si mateix ja comprèn el grup professional que dugui a terme les labors de neteja.

El Consell de Ministres ha aprovat per a l’inici de la seva tramitació parlamentària el Projecte de Llei de serveis d’atenció al client amb el qual s’amplien els drets de consumidors i es redueixen els terminis de consulta i resolució d’incidències. Però com afecta les empreses la nova llei d’atenció al client?

Més enllà de les obligacions que imposa a les grans empreses energètiques o financeres per garantir els drets dels consumidors, ens centrarem en com pot afectar les petites empreses i els autònoms, ja que té aspectes significatius que és important conèixer.

Els principals objectius d’aquest Projecte són:

• La millora dels drets dels consumidors mitjançant l’establiment de l’obligació de disposar d’un sistema eficaç que faciliti la informació, l’atenció i la resolució de queixes i de reclamacions interposades pels consumidors;
• La fixació d’un termini màxim per a la resolució de les reclamacions dels consumidors per part de les companyies;
• L’oferiment d’una atenció telefònica gratuïta, àgil i personalitzada a les necessitats concretes del consumidor;
• La prohibició d’usar els serveis d’atenció al client per a l’oferiment de productes addicionals als consumidors; i
• La prohibició que el servei d’atenció al client generi ingressos addicionals a l’empresa a costa del consumidor.

Amb aquesta normativa es pretén pal·liar la tradicional ineficàcia característica dels serveis d’atenció al client que, fins a l’actualitat, no complien amb els estàndards mínims de qualitat per a la prestació efectiva d’aquest servei ni tampoc respectaven, per tant, els drets dels consumidors.

A qui afecta la nova Llei d’atenció al client?

Aquesta normativa serà aplicable per a totes les empreses (privades o públiques) que prestin serveis essencials en el territori espanyol (com per exemple, serveis de subministrament, serveis financers, serveis de transport, etc.), així com a qualsevol empresa, independentment del sector, amb més de 250 treballadors o un volum de negoci superior a 50 milions d’euros.

Les pimes en principi, tret que pertanyin a algun d’aquests sectors no es veuen afectades, encara que és possible que pugui entrar algun sector més durant la seva tramitació parlamentària.

Per tant, totes les empreses contingudes dins de l’àmbit d’aplicació de la normativa hauran de disposar d’un servei d’atenció al client adequat i que respecti uns nivells mínims de qualitat, així com els drets dels consumidors.

Punts bàsics de la futura regulació

• El termini de resolució de reclamacions, queixes i incidències presentades davant l’empresa, que no podrà ser mai superior a quinze dies i que, en el cas de serveis bàsics, serà de dues hores. Així mateix, no es podrà tallar cap subministrament mentre hi hagi una reclamació en curs.
• Quant als temps d’espera en les trucades telefòniques als serveis generals d’informació, reclamació i postvenda, s’estableix que el màxim serà de 3 minuts. Les empreses hauran de garantir que el 95% de les trucades anuals rebudes hagin estat ateses per sota d’aquest límit de temps.
• La utilització exclusiva de sistemes robotitzats d’atenció al client queda prohibida i, si un consumidor sol·licita ser atès per una persona, les empreses hauran de satisfer aquesta demanda. A més, hauran de disposar de recursos per a atendre de manera específica les persones grans o amb alguna mena de discapacitat, per exemple, oferint-los serveis de missatgeria instantània o sistemes d’interpretació en llengua de signes.
• Durant el transcurs d’una trucada realitzada al telèfon d’atenció al client, que haurà de ser gratuït, no estarà permès transferir-la a un telèfon de pagament.
• El departament d’atenció al client de l’empresa haurà d’estar separat d’altres com el de màrqueting, amb la finalitat d’evitar que en el curs d’una comunicació siguin oferts al consumidor nous serveis.

Règim sancionador

D’acord amb l’actual normativa de consum, l’incompliment del previst en la norma tindrà la consideració d’infracció lleu (amb multes d’entre 150 i 10.000 euros) i es podran considerar greus quan, per exemple, afectin consumidors vulnerables o es duguin a terme de manera reincident, i en aquest cas, les sancions poden ascendir fins als 100.000 euros. Per a les infraccions del sector financer, els òrgans encarregats d’aplicar el règim sancionador seran el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors o la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, depenent de l’àmbit.

Els informarem en pròximes circulars sobre la seva tramitació fins a l’aprovació final de la normativa.