Li comuniquem que la convalidació del Reial decret llei 27/2020, de 4 d’agost (BOE de 5 d’agost de 2020 i correcció d’errors de 8 de setembre), de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent, aplicables a les entitats locals, que també contenia mesures fiscals, ha estat debatuda en el Ple del Congrés dels Diputats del 10 de setembre de 2020 i no ha comptat amb el suport de la Cambra, per la qual cosa es va acordar derogar el reial decret llei esmentat, i es publica, a través d’una Resolució de 10 de setembre de 2020 (BOE de l’11 de setembre) l’Acord de derogació del reial decret llei.

Cal recordar que el citat Reial decret llei contemplava les següents mesures fiscals: 

• Estén la vigència del tipus 0% d’IVA aplicable als lliuraments de béns, importacions i adquisicions intracomunitàries de determinats béns -enumerats en l’ANNEX actualitzat comprès en aquesta norma- relacionats amb el diagnòstic i la prevenció de la COVID-19 i que els seus destinataris siguin entitats de dret públic, clíniques, centres hospitalaris o entitats privades de caràcter social -que en principi era des del 23 d’abril al 31 de juliol-, fins al 31 d’octubre.
• Es declaren exemptes en la modalitat d’AJD les escriptures que formalitzin moratòries de préstecs i crèdits hipotecaris i d’arrendaments, préstecs, lísing i rènting sense garantia hipotecària en aplicació de: la moratòria hipotecària per al sector turístic (Reial decret llei 25/2020) i de la moratòria per al sector del transport públic de mercaderies i discrecional de viatgers amb autobús. 
• Es regula el règim especial aplicable a la final de la “UEFA Women’s Champions League 2020” i dels equips participants:
• IS: exempció de les persones jurídiques residents constituïdes amb motiu d’aquest esdeveniment per l’entitat organitzadora. Afecta les rendes obtingudes durant la celebració del campionat, sempre que hi estiguin relacionades.
• IRNR: la mateixa exempció s’aplica als establiments permanents (EPs) constituïts a Espanya per l’entitat organitzadora o pels equips participants amb aquest motiu. També de les rendes obtingudes sense EP per l’entitat organitzadora o els equips.
• S’aclareix el règim fiscal de les persones físiques que prestin serveis a l’entitat organitzadora i als equips participants, considerant que no obtenen rendes a Espanya les persones no residents que prestin aquests serveis. A més, les persones que obtinguin la condició de contribuents per l’IRPF, podran optar per tributar pel règim d’impatriats.
• IVA: devolució de quotes suportades, al final de cada període de liquidació -mes natural, amb 20 dies següents per presentar l’autoliquidació-, per la realització d’operacions relacionades amb el campionat sense exigir el requisit de reciprocitat de l’art. 119 bis de la LIVA per a empresaris no establerts en la comunitat, i sense que tinguin l’obligació de portar llibres SII.
• Els empresaris i professionals no establerts en la comunitat, Canàries, Ceuta o Melilla, o en un Estat amb el qual existeixin instruments d’assistència mútua anàlegs als instituïts en la comunitat, no és necessari que nomenin representant per a complir amb les obligacions de l’IVA.
• Estaran exemptes les importacions temporals de béns utilitzats en l’esdeveniment.
• No resultarà aplicable la regla d’utilització efectiva de serveis, localitzats fora de la UE, en el nostre territori (art. 70.Dos LIVA) si es produeix per persones jurídiques residents a Espanya constituïdes per a aquest esdeveniment per l’entitat organitzadora o pels equips i que estiguin relacionats amb l’organització, la promoció o el suport de l’esdeveniment.

Doncs bé com esmentem anteriorment aquestes mesures ja no són aplicables, ja que el reial decret llei que les va aprovar no l’ha convalidat el Congrés, i se n’acorda la derogació.

En el següent esquema, podrà comprovar si en la seva comunitat autònoma es contemplen deduccions per les despeses realitzades en 2020 per ajuda domèstica, despeses de guarderia, adquisició de llibres de text, material escolar o per despeses d’estudis.

L’informem que la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) ha publicat una nota informativa amb pautes orientatives en relació a la suspensió de contractes i reducció de jornada per força major en l’aplicació de la disposició addicional primera 2 del RDL 24/2020 de 26 de juny, de mesures socials de reactivació de l’ocupació i protecció del treball autònom i de competitivitat del sector industrial.

Després de la regulació dels ERTO per força major que tinguessin com a causa directa les pèrdues de l’activitat per la crisi sanitària, prevista en l’art. 22 del RDL 8/2020 de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, el RDL 24/2020, de 26 de juny, ha limitat l’aplicació de l’art. 22 del RDL 8/2020 als ERTO sol·licitats abans de la seva entrada en vigor (27 de juny de 2020) i amb una durada com a màxim fins al 30 de setembre de 2020.

Així, la DA 1r 2 del RDL 24/2020 estableix que “les empreses i entitats que, a partir de l’1 de juliol de 2020, tinguin impedit el desenvolupament de la seva activitat per l’adopció de noves restriccions o mesures de contenció que així ho imposin en algun dels seus centres de treball” puguin gaudir de diverses exempcions.

La tramitació i autorització dels expedients de regulació d’ocupació per força major s’ha de realitzar conformement a l’art. 47.3 i al 51.7 de l’ET i el seu desenvolupament reglamentari del RD 1483/2012 de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada.

El que s’ha dit implica que l’informe de la ITSS té caràcter preceptiu i haurà de ser remès com més aviat millor, resultant aplicable a aquests expedients els elements comuns que han de concórrer en tot expedient de força major temporal:

“- Ha d’existir un esdeveniment imprevisible, entès com a impossibilitat circumstancial de prevenir-lo.

– Ha de ser irresistible o inevitable, emprant la diligència deguda que racionalment es pogués aplicar.

– Ha de ser extern a la voluntat de l’empresari.

– Ha d’impedir temporalment el compliment, en tot o en part, de l’obligació i provenir d’una causa estranya a la relació obligacional mateixa.

– Ha d’existir una relació de causa efecte entre l’esdeveniment que revesteixi aquestes característiques i el compliment de l’obligació, total o parcial.”

I “es podrà considerar que concorre la  força major quan no sigui possible el desenvolupament de l’activitat per noves restriccions o mesures de contenció.”. “Per això, a la vista d’aquest caràcter genèric, s’haurà de considerar en principi causa vàlida motivadora de l’expedient de regulació d’ocupació qualsevol tipus de restricció o mesura de contenció, sempre que afecti directament l’activitat d’un centre de treball, i així s’acrediti per l’empresa”. És indiferent com sigui l’autoritat, l’essencial és la seva competència per adoptar la mesura.

Per tot això,  serà necessari acreditar  la relació de causalitat entre les restriccions i les mesures de contenció i les seves conseqüències amb l’ocupació així com la valoració de la proporcionalitat de la mesura, ja que no es pot oblidar que l’ERTO per força major, persegueix alliberar a l’empresari de la càrrega d’abonar salari quan la prestació laboral esdevé impossible per un fet extern. Així, conclou la nota que “caldrà que l’empresa acrediti, de la manera més objectiva i concreta possible, una correlació entre la causa (les restriccions o mesures de contenció) i la conseqüència (la impossibilitat de desenvolupar l’activitat). Deixant clar que “en els casos en què no s’acrediti aquesta correlació, i havent-hi reducció de l’activitat de l’empresa, ens podríem trobar davant un ERTO per altres causes, però no per causa de força major”.

Respecte a la concurrència d’expedients previs previst en la Disposició Addicional Primera.4 del RDL 24/2020, de 26 de juny, s’indica en l’apartat 6 de la nota informativa que: “Aquests ERTO són compatibles amb els expedients basats en les causes dels articles 22 i 23 del Reial decret llei 8/2020, tant els de força major total com els de força major parcial, preexistents  i també són compatibles amb qualsevol altre expedient de regulació temporal d’ocupació preexistent que no estigui relacionat amb la COVID-19 i amb la regulació específica aprovada des de la declaració de l’estat d’alarma.”

L’informem que davant la recent doctrina jurisprudencial, la TGSS ha hagut de modificar el criteri que tenia establert pel qual es denegava l’accés a la tarifa plana per alta en el RETA als autònoms societaris. D’aquesta manera, es permetrà als treballadors autònoms socis de societats mercantils capitalistes (limitades o anònimes), accedir als beneficis previstos.

Tarifa plana

Recordem que la tarifa plana per a treballadors autònoms és una bonificació en la quota mensual a pagar pels autònoms, que està dirigida a aquells que compleixin els següents requisits:

• No haver estat d’alta com a autònom en els últims dos anys (tres en cas que anteriorment s’hagi gaudit de bonificació). La Llei de reformes urgents del treball autònom va escurçar el termini de cinc a dos anys per a nous autònoms, amb excepció de l’autònom col·laborador que manté el requisit original de cinc anys.
• No ser administrador d’una societat mercantil.
• No ser autònom col·laborador.

L’import mensual a pagar queda reduït de la següent manera:

• Primers 12 mesos: 80% de bonificació sobre la base mínima en cas de cotitzar per bases superiors a la mínima establerta (en el cas de l’autònom societari serien 73,57 euros si cotitza per la mínima i 246,64 euros si cotitza per la màxima).
• Mesos 12 al 18: 50% de bonificació de la quota mínima per contingències comunes durant el segon semestre (en el cas de l’autònom societari serien 183,93 euros si cotitza per la mínima i 616,62 euros si cotitza per la màxima).
• Mesos 18 al 24: 30% de bonificació de la quota mínima per contingències comunes durant el següent semestre (en el cas de l’autònom societari serien 257,50 euros si cotitza per la mínima i 863,28 euros si cotitza per la màxima).
• Mesos 24 al 36: 30% de bonificació de la quota mínima per contingències comunes únicament per a nous autònoms menors de 30 anys i autònomes menors de 35 anys (en el cas de l’autònom societari serien 257,50 euros si cotitza per la mínima i 863,28 euros si cotitza per la màxima).

Tarifa plana per als autònoms societaris

L’accés a la tarifa plana per als autònoms societaris no es troba regulat expressament. 

Fins al moment, el criteri restrictiu utilitzat per l’entitat gestora cap a aquest col·lectiu implicava la seva exclusió de les bonificacions per a alta en el RETA; no obstant això, la sentència del Tribunal Suprem de 3 de desembre de 2019, va crear jurisprudència reconeixent el dret als beneficis de l’art. 31 de la Llei 20/2007, de l’11 de juliol, de l’Estatut del Treball Autònom (beneficis en la cotització a la Seguretat Social aplicables als treballadors per compte propi), a una sòcia administradora única d’una societat unipersonal de responsabilitat limitada, de 25 anys, que no havia realitzat prèviament activitat econòmica i ha estat donada d’alta en el RETA. Es declara el dret a l’aplicació dels beneficis en la cotització a la Seguretat Social aplicable a l’alta en el RETA de l’autònoma societària, amb la consegüent obligació de la Tresoreria General de la Seguretat Social a reintegrar a la recurrent les diferències de cotitzacions consegüents.

En concret, en relació a l’assumpte de referència, el Tribunal Suprem es va pronunciar per primera vegada mitjançant la seva sentència de 3 de desembre de 2019, en el sentit que no es pot impedir l’aplicació dels beneficis en la cotització previstos en el article 31 de la Llei Estatut del Treballador Autònom, als treballadors autònoms que ostenten la condició de socis de societats mercantils capitalistes, en contra del criteri mantingut per la Tresoreria General. A aquesta sentència, n’han seguit d’altres en el mateix sentit com les dictades el 27 de febrer de 2020 i el 4 de març de 2020.

Canvi de criteri de la TGSS

Per tant, en existir ja doctrina jurisprudencial sobre l’aplicació del que es disposa en el citat precepte, procedeix de modificar el criteri mantingut per la Tresoreria General de manera que es permeti als treballadors autònoms socis de societats mercantils capitalistes, sigui de societats limitades o anònimes, d’accedir als beneficis en la cotització previstos en el article 31 de la citada Llei de l’Estatut del Treballador Autònom i, en conseqüència, respecte dels recursos d’alçada que s’haguessin formulat sobre aquesta qüestió i que estiguin pendents de resoldre escaurà dictar resolució estimatòria.

Respecte de les resolucions que ja siguin fermes en via administrativa, sigui perquè no es van impugnar en el seu moment o perquè hagués recaigut una resolució desestimatòria dictada en alçada, que haguessin impedit l’aplicació d’aquests incentius, únicament procedirà la seva revisió si els interessats l’insten expressament, i la tramitació i resolució dels quals, correspondrà a l’òrgan que va dictar l’acte originari.

Devolució quotes abonades

D’aquesta manera, no sols es reconeix als autònoms societaris els mateixos drets i igualtat de condicions que els autònoms persona física per accedir a la tarifa plana, sinó que es possibilita de sol·licitar devolucions de quotes abonades en excés si la Tresoreria General de la Seguretat Social hagués negat en el seu moment l’accés a la bonificació a aquest col·lectiu.

No obstant això, el termini per sol·licitar una possible devolució de la quota d’autònom societari, prescriurà al cap de quatre anys des del primer pagament.

Qui té dret a la devolució? Aquells autònoms societaris que s’haguessin pogut beneficiar de la tarifa plana o de les seves bonificacions posteriors i que els períodes per reclamar no estiguin prescrits:

• Per a l’autònom societari que s’hagués donat d’alta abans del 31 de desembre de 2017, ha de complir aquests dos requisits:

– Que hagi estat la seva primera alta en el RETA.

– O que no hagi estat en alta en el RETA en els 5 anys anteriors a la data que es va donar de nou d’alta.

• Autònom societari que s’hagués donat d’alta a partir de l’1 de gener de 2018, ha de complir aquests dos requisits:

– Que hagi estat la seva primera alta en el RETA

– O que no hagi estat en alta en el RETA en els 2 anys anteriors a la data de la nova alta.

– O que no hagi estat d’alta en el RETA en els 3 anys anteriors quan el treballador autònom ja hagués gaudit de la tarifa plana.

Des de quan puc reclamar? Aquells autònoms societaris que ja estiguessin donats d’alta, podran reclamar per les quotes indegudament ingressades, tenint en compte el termini de 4 anys establert per a aquesta mena de reclamacions, és a dir, que solament es podrà reclamar quantitats quatre anys enrere.

Com reclamar la bonificació? El procediment a seguir pels autònoms societaris interessats a reclamar la bonificació seria el següent:

1. Presentar un escrit davant la Tresoreria General de la Seguretat Social sol·licitant la devolució dels pagaments indeguts per la no aplicació de la tarifa plana. Termini per a resoldre: 6 mesos.
2. En el cas que es denegui la devolució, l’interessat haurà de presentar un recurs d’alçada. Termini per a resoldre: 3 mesos.
3. Finalment, si no es resol el recurs d’alçada, s’haurà de presentar recurs per la via judicial del contenciós administratiu.

Fins a quant em poden retorna? Depenent de la data en la qual es va produir l’alta en el RETA, i la prescripció de quatre anys abans indicada, la quantitat podria oscil·lar entre 3.000 i 4.000 euros.

L’informem que la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) ha publicat el criteri tècnic núm. 103/2020 sobre l’habilitació continguda en el Reial decret 21/2020, de 9 de juny, en relació amb les mesures de prevenció i higiene per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 en els centres de treball.

El criteri es divideix en dos apartats:

I.- ACTUACIONS INSPECTORES PER VIGILAR EL COMPLIMENT DE LES MESURES PREVISTES EN EL RDL 21/2020

En aquest primer apartat s’analitza l’habilitació continguda en el RDL 21/2020, de 9 de juny de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 (introduïda pel RDL 26/2020, de 7 de juliol, de mesures de reactivació econòmica per fer front a l’impacte de la COVID-19 en els àmbits de transports i habitatge).

Es tracta de mesures de salut pública i no de mesures de prevenció de riscos laborals i s’habilitaran tres col·lectius de funcionaris: Inspectors de Treball i Seguretat Social, Sotsinspectors Laborals escala de Seguretat i Salut Laboral i Tècnics habilitats de les CCAA.

L’habilitació continguda es refereix a la vigilància del compliment d’alguna, no totes, les mesures previstes en l’art. 7 del RDL 21/2020, no s’inclouen les mesures previstes en l’apartat e) i respecte del d) únicament les que es refereixen als treballadors. A més no s’exclou la necessitat de comunicar a les autoritats sanitàries qualssevol altres incompliments en matèria de salut pública que es poguessin detectar com pot ser la concurrència massiva de clients.

La vigència de l’habilitació s’estendrà fins a la finalització de la situació de crisi sanitària. Respecte al contingut de l’habilitació s’estén a:

• “Vigilar el compliment de les mesures en les empreses i centres de treball
• Exigir-ne el compliment mitjançant requeriment
• Estendre actes d’infracció
• · Iniciar el procediment especial previst en el Reial decret 707/2002 quan es tracti d’incompliments en les administracions públiques”

Per això, estan excloses totes les mesures derivades de l’actuació inspectora per a les quals estan habilitats els funcionaris de la ITSS contingudes en la Llei 23/2015 (com podria ser la paralització de treballs) sense perjudici que constatés incompliments de les mesures previstes en l’art. 7 citat anteriorment que segons el parer de l’inspector impliqui riscos de contagi, podent remetre en aquest cas informe a les autoritats sanitàries competents.

Respecte a l’àmbit subjectiu de l’habilitació el subjecte responsable del compliment de les obligacions és “el titular de l’activitat econòmica o, en el seu cas, el director dels centres i entitats” segons l’article 7. D’altra banda, segons l’art. 31.5 del mateix RDL, s’entén que el “subjecte responsable serà només l’empresari que tingui aquella condició per ser part de la relació laboral, en els termes de l’art 1.2 de l’ET. Així, no serà exigible la responsabilitat als titulars de centres respecte de treballadors en relació amb els quals no ostentin la condició de treballadors”. El mateix s’aplicarà a les administracions públiques.

Respecte a l’àmbit espacial se centra en l’“entorn de treball” (art. 7). Quant als mitjans de transport només es troben inclosos aquells en els quals es realitzi la feina, per la qual cosa no estarien inclosos aquells llocs a la disposició dels treballadors per les empreses. Sí que estarien inclosos els allotjaments quan són posats a disposició per l’empresari i en aquest àmbit s’inclou, no sols les mesures de seguretat i salut sinó la comprovació de mesures a les quals es refereix aquesta habilitació, no obstant això, quan aquest allotjament es trobi fora del centre de treball, -quan coincideixin amb el domicili dels treballadors-, serà exigible l’obtenció del consentiment exprés o l’oportuna autorització judicial.

Quant a l’abast de l’actuació inspectora:

• Art 7.1 a) del RDL: posar mesures de ventilació, neteja i desinfecció adequades a les característiques i intensitat d’ús dels centres de treball, conformement als protocols que s’estableixin en cada cas. Per a la valoració de l’actuació es podran prendre com a referència les mesures indicades pel Ministeri de Sanitat i l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.
• Art 7. 1 b) del RDL: posar a la disposició dels treballadors aigua i sabó, o gels hidroalcohòlics o desinfectants amb activitat viricida, autoritzats i registrats pel Ministeri de Sanitat per a la neteja de mans: en aquest cas s’haurà d’atendre a l’objecte de l’actuació inspectora quant a si ens trobem davant d’un incompliment de les mesures de salut pública o de prevenció de riscos laborals.
• Art7.1 c) del RDL: adaptar les condicions de treball, inclosa l’ordenació dels llocs de treball i l’organització dels torns, així com l’ús dels llocs comuns de manera que es garanteixi el manteniment d’una distància de seguretat interpersonal mínima de 1,5 metres entre els treballadors. Quan això no sigui possible, s’haurà de proporcionar als treballadors equips de protecció adequats al nivell de risc: “Aquí és fonamental considerar que l’obligació primera i principal és que les empreses garanteixin que es mantingui la distància de seguretat interpersonal de 1,5 metres com a mínim”. “Solament, si no ha estat possible assolir la distància de seguretat a través d’aquestes mesures, és quan sorgeix l’obligació de proporcionar als treballadors els equips de protecció adequats al nivell de risc”.
• Art 7.1 d) del RDL: adoptar mesures per evitar la coincidència massiva de persones, tant treballadors com clients o usuaris, en els centres de treball durant les franges horàries de previsible major afluència: aquesta habilitació solament està prevista quan afecti treballadors, i no n’hi ha prou amb la mera planificació de les mesures sense la seva implementació. A més, es potenciarà l’ús de cartells i senyalització que fomenti les mesures d’higiene i prevenció.

S’assenyala, la “necessària i exigible participació que els treballadors i els seus representants han de tenir en el procés d’aprovació de les mesures de protecció contingudes en l’article 7″, l’incompliment d’aquesta indicació sí que seria objecte d’infracció de l’art. 64.1 de l’ET que podria donar lloc a requeriments i, en el seu cas, extensió de l’acta d’infracció.

Les actuacions de comprovació es realitzaran preferentment mitjançant visita.

Respecte a les mesures derivades de l’actuació inspectora es podran formular requeriments, en lloc d’iniciar el procediment sancionador, quan les circumstàncies així ho aconsellin. I respecte a l’extensió de les actes d’infracció, d’acord amb l’art. 31.5 del RDL 21/2020, es crea un tipus infractor específic, sent el precepte infringit l’art. 7 del citat RDL, la conducta tipificada la de l’art. 31.5 del RDL i la qualificació serà com a infracció greu. Quant al precepte sancionador el RDL es remet a la LISOS (text refós aprovat per Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, i per tant seran aplicable els articles 39 i 40 d’aquest text legal.). També es podran estendre actes per obstrucció a la labor inspectora, conforme al que es preveu en l’article 50.

II.- ACTUACIONS DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL PER VIGILAR EL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS I LABORAL

Les mesures d’higiene i protecció previstes per prevenir i protegir als treballadors enfront del contagi per SARS-CoV-2 en els centres de treball, han de ser aplicades per les empreses sense perjudici del compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals i la normativa laboral, segons l’art. 7 del RDL. És a dir, alhora que es determina una sèrie d’obligacions de salut pública específiques per al seu compliment en els centres de treball, s’indica expressament que les normes en matèria de prevenció de riscos laborals i de caràcter laboral hauran de mantenir la seva vigència.

L’informem que la Secretaria d’Estat de Comerç i la Cambra de Comerç d’Espanya han obert la convocatòria pública d’ajuts dirigits a entitats locals per impulsar projectes singulars que estiguin destinats a la modernització del comerç i la seva adaptació a les noves formes de venda, a rehabilitació integral o la incorporació de solucions tecnològiques en mercats municipals, entre altres objectius.

Aquests projectes s’emmarquen dins del “Programa de Suport a la Competitivitat del Comerç Detallista 2020” que desenvolupen conjuntament la Secretaria d’Estat de Comerç i la Cambra de Comerç d’Espanya.

A través d’aquests ajuts, finançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), es pretén contribuir a la millora de la competitivitat del comerç, a l’enfortiment del teixit comercial local i a optimitzar les vendes de tots dos a través de la modernització dels equipaments comercials.

La presentació de sol·licituds es podrà realitzar fins al dia 30 de setembre a les 14.00 hores i es realitzarà a través de la seu electrònica de la Cambra de Comerç d’Espanya.

Es podran acollir a la present convocatòria els projectes promoguts per comunitats autònomes, ajuntaments, diputacions i capítols, així com altres entitats i agrupacions de municipis recollits en l’article 3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

La convocatòria i model de sol·licitud està disponible a:

https://sede.camara.es/sede/tramites/TR0000002780

Elaborados y enviados con una periodicidad fija, los boletines te van a permitir estar siempre en la mente de los clientes del despacho profesional. Pero no sirve cualquier cosa si no quieres que acaben en la papelera a los dos minutos y sin haberles prestado la más mínima atención. Cuidar los contenidos, conseguir que sean interesantes y atractivos, será la base del éxito.

LA IMPORTANCIA DE LOS CONTENIDOS

Evidentemente, los boletines deben adaptarse a la actividad del despacho profesional, con contenidos actuales y novedades. El objetivo es informar, pero también ‘atrapar’ la atención y hacer que esa herramienta de comunicación sea algo esperado por los clientes. Si además consigues que se convierta en un instrumento útil para el desarrollo o la actividad de la empresa, habrás ganado muchos puntos.

¿Hay trucos? Siempre los hay, pero la mejor estrategia es ponerte en el lugar de quienes van a recibir esos boletines. Ofréceles información de calidad, adelántate a lo que va a ocurrir, da respuestas a preguntas quizá no formuladas, pero que no tardarán en surgir. Estar un paso por delante es lo que hará que tu despacho profesional destaque.

Sin embargo, debes recordar algo importante: siempre puedes contar miles de cosas, pero debes seleccionar muy bien. No se trata de que los boletines sean enciclopedias, sino de que interesen de principio a fin. ¿Qué contenidos debes abordar?

1. Resumen de prensa: la actualidad es importante y a tus clientes les interesa, pero no siempre tienen tiempo de revisar todo lo que se publica. Ofréceles un resumen de noticias que sean de su interés y que les permitan mantenerse bien informados. Ese es uno de los contenidos básicos de los boletines diarios.

2. Novedades: los boletines de tu despacho profesional deben ofrecer información sobre cambios legislativos o normativos, sobre nuevas medidas fiscales o laborales y sobre aspectos de actualidad en materia laboral y contable.

3. Comentarios e información de utilidad: los boletines son también una herramienta para comentar sentencias, para ofrecer calendarios fiscales como recordatorio, para desgranar el contenido de normas y leyes de interés para tus clientes, etc.

4. Incorporaciones y éxitos: a tus clientes les interesa conocer bien en quién confían, por eso los boletines son una buena herramienta para presentar nuevos fichajes, para dar a conocer casos de éxito o cualquier otra información de tu despacho profesional que sea relevante.

¿QUÉ MÁS DEBE TENER UN BOLETÍN?

El contenido del boletín de tu despacho profesional es importante, es el corazón. Pero también es importante cuidar la piel, el aspecto externo. Nunca hay que desestimar un buen diseño. Una buena estructura, con un diseño limpio y con tipografías que permitan una lectura cómoda son imprescindibles. Como lo es que el logo de tu despacho profesional destaque.

Otra cuestión fundamental es la periodicidad, siempre fija para fidelizar a tus clientes. Puedes enviar boletines diarios, semanales, mensuales o trimestrales, pero recuerda que los contenidos deben estar adaptados a ello, y también el volumen de información que incluyen. Los diarios deben mucho más breves y concisos que los trimestrales, en los que puedes incluir toda esa información con carácter más intemporal.

Y, por supuesto, no hay que olvidar el medio de hacer llegar los boletines. Lo más práctico es mediante correo electrónico en forma de newsletter, aunque no es la única opción, también puedes publicarlo en la web de tu despacho profesional e incluso distribuirlo de forma impresa.

Cuida cada detalle de los boletines, van a ser el reflejo de la actividad de tu despacho profesional y una poderosa arma de comunicación. Demuestran el interés que tienes en mantener un vínculo estrecho con tus clientes, generando confianza y prestigio.