El pla presta una atenció especial a aquells casos en els quals es posi en perill la salut dels treballadors, que poden estar sotmesos a feines inassumibles, fonamentalment si es donen les condicions d’economia irregular o en situacions especialment precàries. Aquestes situacions es donen amb més freqüència en el sector agrari i de la construcció.

A més, s’estan atenent com a urgents les denúncies i comunicacions rebudes en la bústia de la ITSS, de qualsevol sector d’activitat i de qualsevol zona del país, que estigui relacionada amb els riscos d’estrès tèrmic.

És en aquestes condicions de risc per les elevades temperatures, com ho és la feina a l’aire lliure amb exposició directa i prolongada al sol; la llunyania de llocs amb aigua corrent o climatitzats o la càrrega física en la realització de la feina, entre altres, que es necessita garantir la seguretat i salut dels treballadors.

Enviament massiu de comunicacions a totes les empreses del sector agrari i del sector de la construcció

La Inspecció de Treball realitzarà una labor de difusió i sensibilització sobre els riscos laborals amb un enviament massiu de més de 115.000 cartes a empreses d’hostaleria, recollida de residus o feines a l’aire lliure en les quals s’inclourà informació i documentació tècnica amb mesures per evitar el cop de calor.

Com en altres anys, en les missives s’adverteix que, els incompliments del deure de protecció de la seguretat i salut dels treballadors poden ser constitutius d’infracció greu o molt greu, sancionable respectivament, amb multes que van des de 2.451 euros fins a 49.181 euros i des de 49.181 euros fins a 983.736 euros.

A més de vigilar el compliment de les condicions de seguretat i salut i altres condicions laborals i de la Seguretat Social, la Inspecció farà un especial recalcament durant les pròximes setmanes en els riscos de cop de calor i serà contundent en els casos d’incompliment.

Propostes d’actuació

Algunes de les mesures que s’han d’adoptar davant les elevades temperatures:

• Proporcionar aigua potable en les proximitats dels llocs de treball.
• Planificar les tasques més pesades en les hores de menys calor, adaptant, si és necessari, els horaris de treball. Fer més pauses de l’habitual i en llocs frescos.
• Procurar vestir amb roba àmplia, de teixit lleuger i colors clars. Protegir el cap amb gorra o barret.
• Augmentar la freqüència de les pauses de recuperació.
• Habilitar zones d’ombra o locals frescos per al descans dels treballadors.
• Evitar la feina individual, afavorint el treball en equip per facilitar la supervisió mútua dels treballadors.
• Informar els treballadors sobre els riscos relacionats amb la calor, els seus efectes i les mesures preventives i de primers auxilis que cal adoptar.

Centres de treball: adopti mesures davant l’onada de calor

Les condicions ambientals dels centres de treball no han de suposar un risc per a la seguretat i la salut dels seus treballadors. A aquest efecte, als locals de treball tancats s’hauran de complir les següents condicions:

• La temperatura dels locals on es facin treballs sedentaris propis d’oficines o similars ha d’estar compresa entre els 17 i els 27 graus.
• Si té empleats que fan feines en moviment (en magatzems, cadenes de muntatge, etc.), la temperatura dels locals ha d’estar compresa entre els 14 i els 25 graus.

Si als seus centres de treball la temperatura és superior a les indicades, haurà d’adoptar mesures amb caràcter obligatori. Per exemple:

• A part d’instal·lar sistemes d’aire condicionat o ventiladors, col·loqui cortines per a reduir la calor que entra per les finestres. Aquesta mesura es pot adoptar en oficines o despatxos.
• Si té un magatzem o un centre de treball en el qual els seus empleats facin tasques en moviment, habiliti una zona de descans i posi fonts o garrafes d’aigua a la disposició dels seus treballadors (si és que no en té). La clau és que els afectats es puguin anar hidratant durant la seva jornada.
• En tots els casos, pacti jornades intensives de treball de manera que s’eviti prestar serveis en les hores de més calor (al migdia).

Asseguri’s que les temperatures dels seus centres de treball estan en la forquilla prevista en la normativa de riscos laborals.

Li recordem que té l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar, dins dels límits permesos segons l’edat, fins al 30 de juny de 2022. Aquesta modificació tindrà efectes a partir de l’1 de juliol de 2022.

Els autònoms són els únics treballadors que poden triar la base per la qual cotitzen. Aquesta decisió és molt important, ja que d’ella depenen les seves prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per fer el canvi.

Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt rellevant, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació.

Li recordem que dins dels marges de la base mínima establerta per a 2022, de 960,60 euros mensuals, i de la base màxima, que ascendeix a 4.139,40 euros, encara que en alguns casos poden ser diferents, els autònoms poden modificar-la segons les seves necessitats fins a 4 vegades en un mateix exercici fiscal, triant-ne una altra dins dels límits mínim i màxim que els resultin aplicables en cada exercici (el dia primer d’abril, juliol, octubre i gener).

No obstant això, segons l’edat de l’autònom a 1 de gener, la base de cotització a triar en 2022 està limitada. A aquest efecte:

• Si a 1 de gener de 2022 encara no havia complert quaranta-set anys, podrà triar qualsevol base de cotització dins dels límits mínims i màxims indicats.

• La mateixa regla se li aplicarà si a aquesta data tenia quaranta-set anys i la seva base de cotització a desembre de 2021 va ser igual o superior a 2.077,80 euros (o si causa alta en el RETA amb posterioritat a aquesta data). Si no es compleixen els requisits indicats, no podrà triar una base superior a 2.113,20 euros mensuals. No obstant això, podrà triar una base superior (fins a la màxima de 4.139,40 euros) si exercita la seva opció abans del 30 de juny de 2022 (amb efectes per a l’1 de juliol de 2022).

• Els autònoms que a principis de 2022 ja tenien 48 o més anys i vulguin augmentar la seva base només podran triar una base d’entre 1.035,90 i 2.113,20 euros.

Existeixen regles especials per als cònjuges que hagin hagut de posar-se al capdavant del negoci a conseqüència de la defunció del cònjuge titular, així com per als autònoms que amb anterioritat a cinquanta anys haguessin cotitzat en qualsevol dels règims del sistema de la Seguretat Social cinc anys o més.

Per als autònoms que en algun moment de l’any 2021 i de manera simultània hagin tingut contractats 10 treballadors o més, la base mínima de cotització serà de 1.234,80 euros mensuals. I la mateixa base mínima tindran els autònoms societaris (autònoms que es donen d’alta al RETA per tenir el control de la seva SL i treballar-hi), excepte els que causin alta inicial al RETA, durant els 12 primers mesos de la seva activitat.

Així doncs, els autònoms que desitgin canviar la seva quota hauran de fer el canvi en la seva base de cotització fins al 30 de juny. Dada crucial per a milers de treballadors per compte propi que continuen presentant caigudes importants en la seva facturació, i que veuen en la seva quota mensual una despesa que llastra la rendibilitat del seu negoci.

A més, també pot sol·licitar que la quantia per la qual cotitza s’incrementi automàticament cada any en la mateixa proporció que ho hagi fet la base mínima o màxima de cotització, o comunicar que renuncia a aquest increment, i tot això haurà de comunicar-ho també abans de l’1 de juliol.

La sol·licitud de canvi de la base de cotització en el règim especial de treballadors autònoms es pot sol·licitar directament per l’autònom a través de la seu electrònica de la Seguretat Social, si disposa d’un certificat digital o usuari/contrasenya o mitjançant el servei de Canvi de base de cotització-autònoms.

Igualment, la sol·licitud es pot presentar mitjançant el model de sol·licitud de canvi de base de cotització en el règim especial de treballadors autònoms (TC.4005).

Si està interessat a modificar la base de cotització (amb la finalitat d’augmentar la base de càlcul de la jubilació o la baixa d’incapacitat temporal), els agrairíem que ens ho fessin saber amb la màxima antelació possible.

El termini d’ingrés es fixa des del 15 de setembre fins al 21 de novembre de 2022, tots dos inclusivament.

L’informem que com en anys anteriors, la Resolució de 8 de juny de 2022 (BOE de 15 de juny de 2022), del Departament de Recaptació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, modifica el termini d’ingrés en període voluntari dels rebuts de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) de l’exercici 2022 relatius a les quotes nacionals i provincials, que queda fixat des del 15 de setembre fins al 21 de novembre de 2022, tots dos inclusivament.

També s’estableix que per a les quotes nacionals i provincials de l’IAE de l’exercici 2022, el seu cobrament es realitzi a través de les entitats de crèdit col·laboradores en la recaptació, amb el document d’ingrés que a aquest efecte es farà arribar al contribuent. En el cas que aquest document d’ingrés no fos rebut o s’hagués extraviat, caldrà fer l’ingrés amb un duplicat que es recollirà a les delegacions o administracions de l’AEAT corresponents a la província del domicili fiscal del contribuent, en el cas de quotes de classe nacional, o corresponents a la província del domicili on es faci l’activitat, en el cas de quotes de classe provincial.

Qui ha de pagar l’IAE?

Estaran obligades a liquidar la quantitat que correspongui en concepte d’IAE (impost sobre activitats econòmiques) totes aquelles entitats que exerceixin una activitat econòmica quan elles, o el grup al qual pertanyen, hagi obtingut un import net del seu volum de negoci igual o superior a 1.000.000 d’euros durant el penúltim any anterior al de la meritació de l’IAE. Parlem de grup quan existeix una unitat de decisió o direcció única, el que suposa que la majoria dels membres de l’òrgan d’administració d’una entitat són membres de l’òrgan d’administració o alts directius d’una altra.

Amb aquests, existeixen una sèrie de subjectes exempts al pagament de l’IAE:

• Les persones físiques.
• Les societats civils i societats mercantils, que tinguin un import net del volum de negocis inferior a 1.000.000 d’euros.
• Els subjectes passius que iniciïn l’exercici de la seva activitat en territori espanyol, durant els dos primers períodes impositius d’aquest impost en què es desenvolupi l’activitat. Les associacions i fundacions de disminuïts físics, psíquics i sensorials, sense ànim de lucre, en determinades condicions.
• Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, sempre que operin a Espanya mitjançant establiment permanent, i tinguin un import net del volum de negocis inferior a 1.000.000 d’euros.

La Llei 10/2022, de 14 de juny, estableix nous drets i obligacions dels propietaris i novetats en matèria de rehabilitació energètica.

Dijous passat 16 de juny, va entrar en vigor la Llei 10/2022, de 14 de juny, de mesures urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació d’edificis en el context del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

Aquesta Llei (que és el resultat del pas pel Parlament del Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre) introdueix una sèrie de medicacions en la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal (LPH).

L’esmentada Llei 10/2022 va néixer amb l’objectiu d’impulsar l’activitat de rehabilitació d’edificis residencials, a causa de l’elevada antiguitat de l’habitatge a l’Estat espanyol, així com a la baixa taxa de rehabilitació efectiva.

En aquest sentit, del preàmbul del text legal podem extreure els tres motius principals que han fonamentat les novetats que més endavant exposarem:

• La greu deterioració dels edificis residencials: més de la meitat del parc residencial del nostre país obeeix a construccions anteriors a l’any 1980, el 84% d’aquestes construccions tenen males qualificacions en matèria de consum energètic, i el 75% són no accessibles.

• La importància de donar resposta ràpida als reptes nacionals i europeus en matèria de rehabilitació dels edificis.

• La gran oportunitat de destinar, a curt termini, un elevat volum de recursos europeus al Pla de recuperació, transformació i resiliència.

Quins són els principals canvis en la LPH?

El principal canvi que ha introduït l’esmentada Llei 14/2022 ha estat la inclusió de modificacions en el règim de propietaris en relació amb les obres de rehabilitació que contribueixin a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici, o a la implantació de fonts d’energia renovable d’ús comú. En aquest sentit, es preveu un règim de majoria simple per a l’adopció d’acords que tinguin com a objecte la realització d’aquestes obres, així com per a la sol·licitud d’ajuts i finançament que siguin necessaris per al seu desenvolupament.

En relació amb l’esmentat, s’estableix que el cost d’aquestes obres o actuacions, o fins i tot el pagament de les quanties que calguin per cobrir els préstecs o finançament que s’hagin concedit, seran considerades despeses generals de la comunitat. En aquest sentit, es reforcen encara més les facultats amb les quals compten les comunitats per disposar de capacitat jurídica a l’hora de dur a terme aquestes operacions.

D’altra banda, s’imposa l’obligació als propietaris de no alterar els elements arquitectònics comuns de l’edifici, així com a conservar el bon estat de l’habitatge. D’aquest aspecte es desprèn que hauran de contribuir a les despeses de la comunitat, així com la prohibició de dur a terme activitats perilloses o que resultin molestes per als altres veïns.

Morosos

Finalment, cal esmentar que el text legal també inclou modificacions en el tractament dels rebuts pendents de pagament per part dels propietaris (morosos). Concretament, s’estableixen tant mesures preventives de caràcter convencional, com a solucions davant una possible situació d’impagament. En aquest cas, es determina que aquests conflictes podran resoldre’s tant en seu extrajudicial a través d’un procediment de mediació o arbitratge, o judicialment mitjançant el procediment monitori especial de reclamació de deutes comunitaris.

En concret, en relació amb els morosos:

• Es dota a les comunitats de propietaris de capacitat sancionadora, legitimant-les perquè puguin sancionar el morós privant-li de l’ús d’instal·lacions o d’elements comuns que no siguin essencials i per establir interessos superiors a l’interès dels diners, sempre que no siguin desproporcionats, fet que ja admetien els tribunals, però que ara es legalitza perquè no quedi dubte de la validesa d’aquests pactes.
• Els interessos moratoris es generaran de manera automàtica des del venciment del crèdit comunitari, i no caldrà requeriment previ.
• També s’ha modificat la regulació del procés monitori especial de reclamació de deutes comunitaris per a fer-lo més àgil, permetent que es puguin reclamar deutes futurs als vençuts en el moment de l’acord liquidatori, si bé limitant aquesta possibilitat a les quals es reportin fins al moment de la notificació de l’acord liquidatori al morós.
• S’estableix la possibilitat que es puguin reclamar en el procés monitori totes les despeses i costos que comporti la reclamació del deute, inclosos els derivats de la intervenció del secretari administrador, que seran a càrrec del deutor”.