L’11 D’ABRIL ARRENCA LA CAMPANYA DE RENDA I PATRIMONI DE L’EXERCICI 2022

Un any més als contribuents se’ns acosta l’hora de retre comptes amb Hisenda de les nostres obligacions fiscals respecte a la renda i el patrimoni respecte a l’exercici 2022, que inclou algunes novetats com els límits de reducció en la base imposable de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social, modificacions en el mètode d’estimació objectiva (“mòduls”) o les novetats en la deducció per maternitat en situacions legal de desocupació així com el nou impost temporal de solidaritat de les grans fortunes.

Llegir més

El dia 11 d’abril arrenca la campanya de renda i patrimoni, una campanya en la qual, encara que no tenim gaires novetats, sí que hi ha alguns punts que convé tenir en compte, com els límits de reducció en la base imposable de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social, modificacions en el mètode d’estimació objectiva (“mòduls”) o les novetats en la deducció per maternitat en situacions legal de desocupació així com el nou impost temporal de solidaritat de les grans fortunes.

Atenció. La campanya de la declaració de la renda i patrimoni corresponent a l’exercici 2022 arrenca l’11 d’abril i s’estendrà fins al 30 de juny de 2023, excepte en el cas de domiciliació bancària de les declaracions que serà des de l’11 d’abril fins al 27 de juny de 2023, tots dos inclusivament.

Per tant, els contribuents podran accedir a Renda WEB, per a modificar i presentar l’esborrany de la seva declaració, des de l’11 d’abril mitjançant algun dels sistemes d’identificació habituals.

  • Fraccionament del pagament: els contribuents podran fraccionar, sense interès ni cap recàrrec, l’import del deute tributari resultant de la seva declaració de l’IRPF, en dues parts: la primera, del 60 per 100 del seu import, en el moment de presentar la declaració, i la segona, del 40 per 100 restant, fins al 6 de novembre de 2023, inclusivament. Els contribuents que domiciliïn el pagament del primer termini podran domiciliar el segon termini fins al 30 de setembre de 2023 i si no domicilien el primer podran domiciliar el segon fins al 30 de juny de 2023. En el cas dels contribuents que, en fraccionar el pagament, no desitgin domiciliar el segon termini en entitat col·laboradora, hauran d’efectuar l’ingrés d’aquest termini fins al dia 6 de novembre de 2023, inclusivament, mitjançant el model 102.

Abans de fer les declaracions de renda i patrimoni de l’exercici 2022 ha de recopilar tots els documents que necessitarem i, especialment, obtenir les dades fiscals que ens proporciona l’AEAT. Recordi que és molt important revisar l’esborrany de la declaració amb atenció i, si és el cas, modificar-lo abans de la seva confirmació. Deixi’s assessorar per un professional expert…

Principals novetats IRPF 2022

1. Exempcions

1.1 Complement d’ajut a la infància per a beneficiaris de l’ingrés mínim vital

El complement d’ajut per a la infància que estableix l’article 11.6 de la Llei 19/2021, de 20 de desembre, té la naturalesa d’ingrés mínim vital, i per això està exempt de l’IRPF Aquest complement d’ajut per a la infància substitueix, a més, a l’assignació per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per 100, que es regulava en el Capítol I del títol VI del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, i que queda suprimida, si bé temporalment hi ha supòsits en els quals es permet mantenir la percepció d’aquesta assignació econòmica (principalment per a aquells beneficiaris que la percebien abans d’1 de juny de 2020 i no compleixen els requisits per a gaudir del complement d’ajut per a la infància).

1.2 Indemnitzacions percebudes en concepte de responsabilitat civil per danys personals pels familiars de les víctimes de l’accident del vol GWI9525

Amb efectes des del 31 de març de 2022 i exercicis anteriors no prescrits, el Reial decret llei 6/2022, de 29 de març va declarar exemptes les indemnitzacions percebudes en concepte de responsabilitat civil per danys personals pels familiars de les víctimes de l’accident del vol GWI9525 de la companyia aèria alemanya Germanwings, esdevingut als Alps francesos el 24 de març de 2015, així com els ajuts satisfets per aquesta companyia aèria o per una entitat vinculada a aquesta última.

1.3 Exempció pels ajuts per danys personals ocasionats pels incendis que van tenir lloc en les comunitats autònomes relacionades en annex de l’Acord del Consell de Ministres, del 23 d’agost de 2022

Estan exemptes, d’acord amb el que es disposa en el Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre, els ajuts previstos en la Llei 17/2015, de 9 de juliol, per danys personals ocasionats pels incendis forestals que van tenir lloc en determinades comunitats autònomes, relacionades en l’annex de l’Acord del Consell de Ministres, de 23 d’agost de 2022.

1.4 Exempció per les subvencions i ajuts concedits per a actuacions de rehabilitació energètica en edificis

La Llei 10/2022, de 14 de juny, de mesures urgents per a impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria va modificar la Llei de l’IRPF, per a ampliar l’àmbit dels ajuts i subvencions concedides per a actuacions de rehabilitació energètica en edificis. Com a conseqüència, no s’integraran en la base imposable de l’IRPF en l’exercici 2021 i següents aquelles que haguessin estat concedides en virtut dels diferents programes establerts en els Reials Decrets 691/2021, 737/2020, 853/2021 i 477/2021.

2. Rendiments del treball. Retribucions derivades de relacions laborals de caràcter especial dels artistes en espectacles públics.

En relació amb els artistes d’espectacles públics, el Reial decret llei 5/2022, de 22 de març, ha modificat tant la Llei de l’Estatut dels Treballadors com el Reial decret 1435/1985, de l’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics.

3. Rendiment d’activitats econòmiques

3.1 Activitats econòmiques en estimació objectiva

3.1.1 Renúncia i conseqüències de la renúncia

  • Renúncia: excepcionalment per a l’exercici 2022 s’ha permès exercitar la renúncia o revocació de la renúncia a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva fins al 30 de gener de 2022. Ara bé, les renúncies o revocacions presentades per a l’any 2022, durant el mes de desembre de 2021 es van entendre presentades en període hàbil.
  • Conseqüències de la renúncia: els contribuents que van renunciar a l’aplicació en l’exercici 2021 del mètode d’estimació objectiva, d’acord amb el que es disposa en l’article 10 del Reial decret llei 35/2020, de 22 de desembre, en l’exercici 2022 han pogut tornar a determinar el seu rendiment net conformement a aquest mètode, sense subjecció al termini mínim de tres anys de vinculació obligatòria al mètode d’estimació directa.

Per a això, els contribuents han d’haver revocat la renúncia anterior, de manera expressa durant el mes de gener de 2022, o bé de manera tàcita mitjançant la presentació en termini de la declaració corresponent al pagament fraccionat del primer trimestre de l’exercici 2022 en la forma disposada per al mètode d’estimació objectiva (és a dir, presentant el model 131).

3.1.2. Límits excloents:

  • S’amplia al període impositiu 2022 l’aplicació dels mateixos límits quantitatius excloents fixats per als exercicis 2016 a 2021: tant els relatius al volum de rendiments íntegres l’any immediat anterior derivat de l’exercici d’activitats econòmiques (250.000 euros per al conjunt d’activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals i 125.000 euros per a les operacions en les quals existeixi obligació d’expedir factura quan el destinatari sigui empresari) com al volum de compres en béns i serveis (250.000 euros, excloses les adquisicions d’immobilitzat, per a totes les activitats en estimació objectiva -compreses també les activitats agrícoles, ramaderes i forestals-).
  • Per a activitats agrícoles, ramaderes i forestals s’aplica el límit excloent per al volum de rendiments íntegres l’any immediat anterior (250.000 euros anuals, per al conjunt de les seves activitats agrícoles, ramaderes i forestals desenvolupades pel contribuent) i, per al volum de compres en béns i serveis, la quantitat de 250.000 euros, excloses les adquisicions d’immobilitzat, per a totes les activitats en estimació objectiva, prevista en la Llei de l’IRPF i l’aplicació del qual s’amplia a l’exercici 2022.

3.1.3. Determinació del rendiment net previ:

L’Ordre HFP/1335/2021, de l’1 de desembre manté per a l’exercici 2022 la quantia dels signes, índexs o mòduls de l’exercici anterior.

No obstant això, l’Ordre HFP/1172/2022, de 29 de novembre per la qual es desenvolupen per a l’any 2023 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA introdueix diverses mesures excepcionals que es concreten a continuació:

3.1.4. Determinació del rendiment net minorat

Per a les activitats agrícoles i ramaderes, amb la finalitat de compensar l’increment del cost de determinats inputs, s’estableix la possibilitat d’aplicar sobre el rendiment net previ, abans de l’amortització de l’immobilitzat material i intangible, les següents reduccions:

  • Reducció del 35 per 100 del preu d’adquisició del gasoil agrícola.
  • Reducció del 15 per 100 del preu d’adquisició dels fertilitzants.

En tots dos casos, les adquisicions han de ser necessàries per al desenvolupament d’aquestes activitats, s’han d’haver efectuat en l’exercici 2022 i figurar documentades en factures emeses en aquest període que compleixin els requisits pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació.

3.1.5. Determinació del rendiment net de mòduls

L’índex corrector per pinsos adquirits a tercers s’estableix en el 0,50 per 100 i l’índex per cultius en terres de regadiu que utilitzin, a aquest efecte, energia elèctrica es fixa en el 0,75 sobre el rendiment procedent dels cultius realitzats en terres de regadiu per energia elèctrica.

Per a l’aplicació d’aquest índex s’elimina a més el requisit que el consum elèctric diari mitjà, en termes d’energia facturada en kWh, de la factura del mes del període impositiu amb més consum sigui, almenys, 2,5 vegades superior al corresponent a la de dos mesos del mateix període impositiu.

3.1.6. Determinació del rendiment net de l’activitat: reduccions aplicables

  • Reducció general: s’eleva del 5 al 15 per 100 la reducció general aplicable sobre el rendiment net de mòduls obtingut en el període impositiu 2022 pels contribuents en estimació objectiva.
  • Reducció Lorca: es manté la reducció del 20 per 100 del rendiment net per a activitats econòmiques desenvolupades en el terme municipal a Lorca (Múrcia), aplicable només per determinar el rendiment net en les activitats diferents de les agrícoles, ramaderes i forestals.
  • Reducció illa de la Palma: s’estableix una reducció del 20 per 100 del rendiment net que podran aplicar els contribuents que desenvolupin activitats econòmiques a l’illa de la Palma.

Aquesta reducció, a diferència de la de Lorca, s’aplica a totes les activitats econòmiques que determinin el rendiment net en el mètode d’estimació objectiva, incloses les activitats agrícoles, ramaderes i forestals.

4. Guanys i pèrdues patrimonials

4.1 Transmissions o reemborsaments d’accions o participacions en institucions d’inversió col·lectiva regulades en la Llei 35/2003

Amb efectes des de l’1 de gener de 2022, s’ha modificat la Llei de l’IRPF amb la finalitat d’homogeneïtzar el tractament de les inversions en determinades institucions d’inversió col·lectiva, conegudes com a fons i societats d’inversió cotitzades (ETF, per les seves sigles en anglès), amb independència del mercat, nacional o estranger en el qual cotitzin. Així, s’estén a les institucions d’inversió col·lectiva cotitzades que cotitzin en borsa estrangera el tractament de les quals cotitzen en borsa espanyola respecte a la no aplicabilitat del règim de diferiment.

Tingui’s en compte que la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, en relació amb l’impost sobre societats va establir requisits addicionals perquè les societats d’inversió de capital variable (SICAV) puguin aplicar el tipus de gravamen de l’1 per 100. Aquesta modificació va acompanyada d’un règim transitori per a les SICAV que acordin la seva dissolució i liquidació, que té per finalitat permetre que els seus socis puguin traslladar la seva inversió a altres institucions d’inversió col·lectiva que compleixin els requisits per a mantenir el tipus de gravamen de l’1% en l’impost sobre societats.

No obstant això, la mateixa Llei 11/2021 va afegir una nova disposició transitòria trenta-sisena de la Llei de l’IRPF per a establir un règim transitori que permet a les adquirides en mercats estrangers abans de l’1 de gener de 2022 continuar aplicant el règim de diferiment, amb l’excepció que la reinversió s’ha d’efectuar en altres institucions d’inversió col·lectiva diferents d’ETF.

4.2 Percepció de les primes satisfetes per l’atorgament d’un contracte d’opció de compra

A l’efecte de la declaració dels guanys i pèrdues patrimonials s’ha de tenir en compte que les sentències del Tribunal Suprem núm. 803/2022 i 804/2022, totes dues de 21 de juny, han fixat com a criteri interpretatiu que la renda obtinguda pel propietari d’un bé immoble a canvi d’oferir el dret d’opció de compra sobre aquest (la prima del contracte) constitueix un guany patrimonial que s’ha d’integrar en la renda de l’estalvi (i no en la renda general) quan implica una transmissió, derivada del lliurament de facultats pròpies del dret de propietat a les quals temporalment renuncia el titular.

El concedent (propietari) s’obliga a no disposar del bé durant el termini d’opció a canvi d’un preu i constitueix un dret real d’adquisició preferent a favor de l’optant, innat o implícit en el dret de propietat, del qual se’n separa, el que suposa una transmissió i consegüentment genera un guany que és independent del que, si és el cas, es pot produir posteriorment en cas de venda.

4.3 Ajut de 200 euros a persones físiques de baix nivell d’ingressos i patrimoni

L’article 31 del Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, va introduir, amb la finalitat de pal·liar l’efecte perjudicial en els preus ocasionat per la crisi energètica derivada de la invasió d’Ucraïna, un ajut denominat “Línia directa d’ajuts a persones físiques de baix nivell d’ingressos i patrimoni” que va consistir en un pagament únic de 200 euros, per a les persones físiques de baix nivell d’ingressos i patrimoni, que siguin assalariats, autònoms o aturats. Aquest ajut té per als seus beneficiaris la consideració de guany patrimonial.

4.4 Bo Cultural Jove

La Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022 va crear, amb efectes de l’1 de gener de 2022, el denominat “Bo Cultural Jove” destinat a facilitar l’accés del públic jove a la cultura.

Es tracta d’un ajut que es concedeix per una única vegada i els beneficiaris del qual són aquells joves que compleixin divuit anys durant l’any 2022 i que compleixin determinats requisits. El bo té un import màxim de 400 euros per beneficiari i s’ha d’utilitzar per a l’adquisició de productes i serveis culturals oferts per les entitats que s’adhereixin al programa, durant el termini màxim d’un any des de la seva concessió: transcorregut aquest termini el bo es cancel·la automàticament i el beneficiari ja no podrà disposar l’import no utilitzat. Aquest ajut té per als seus beneficiaris la consideració de guany patrimonial en l’import que hagi estat efectivament utilitzat pel beneficiari.

5. Base liquidable

5.1 Reduccions per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social

  • Aportacions anuals màximes (excepte per a assegurances col·lectives de dependència) i límit màxim conjunt de reducció

A conseqüència de les modificacions que ha introduït per la Llei 22/2021 de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022, en els límits de reducció per aportacions a sistemes de previsió social, el límit general passa de 2.000 a 1.500 euros, mentre que s’eleva de 8.000 a 8.500 euros l’increment addicional d’aquest límit i no només mitjançant la realització de contribucions empresarials, com ja va succeir en 2021, sinó també mitjançant aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social sempre que aquestes aportacions siguin d’igual o inferior import a la respectiva contribució empresarial.

A aquest efecte, es consideren com a aportacions del treballador les quantitats aportades per l’empresa que derivin d’una decisió del treballador.

D’altra banda, la Llei 12/2022, de 30 de juny, ha aprovat el marc regulador dels productes paneuropeus de pensions individuals.

  • Excés d’aportacions realitzades i no reduïdes en els exercicis anteriors

Quant a la manera d’aplicar els excessos d’aportacions i contribucions que no haguessin pogut ser objecte de reducció en exercicis anteriors, per a l’exercici 2022, a conseqüència dels nous límits aplicables a les reduccions per aportacions i contribucions empresarials, s’ha procedit a modificar el Reglament de l’IRPF, amb la intenció de facilitar l’aplicació dels excessos pendents de reducció i mitigar la seva complexitat. Per a això, s’elimina l’aplicació proporcional dels excessos entre aportacions o contribucions, i es permet l’aplicació del límit màxim incrementat (1.500 + 8.500 euros) amb independència de la procedència de les quantitats aportades, entenent que l’any en el qual s’haguessin abonat van respectar les aportacions anuals màximes.

D’altra banda, els excessos corresponents a les primes d’assegurances col·lectives de dependència s’imputaran respectant els seus propis límits.

  • Disponibilitat anticipada de drets consolidats per a contribuents afectats per l’erupció volcànica de l’illa de la Palma

Perquè els afectats per l’erupció volcànica de l’illa de la Palma puguin atendre les necessitats sobrevingudes de liquiditat, el Reial decret llei 20/2021, de 5 d’octubre, va establir, amb caràcter excepcional i exclusivament durant el període comprès entre el 6 d’octubre de 2021 i el 5 de juliol de 2022, la possibilitat que els partícips de plans de pensions, així com els assegurats dels plans de previsió assegurats i plans de previsió social empresarial i els mutualistes de mutualitats de previsió social puguin disposar anticipadament en determinats supòsits dels seus drets consolidats, fixant les condicions i un import màxim de disposició.

6. Mínim personal i familiar. Mínim autonòmic

Les comunitats autònomes d’Andalusia i de Galícia, i la Comunitat Valenciana han establert per primera vegada per a 2022, en l’exercici de les seves competències normatives, les quanties corresponents al mínim del contribuent i als mínims per descendents, ascendents i discapacitat, que han d’aplicar els contribuents residents en el territori d’aquesta comunitat autònoma per al càlcul del gravamen autonòmic.

Així mateix, la Comunitat de Madrid, que tenien aprovats imports del mínim per descendents, passa a regular la totalitat dels imports corresponents al mínim del contribuent, mínims per descendents, per ascendents i per discapacitat.

7. Deduccions per incentius i estímuls a la inversió empresarial en activitats econòmiques en estimació directa

7.1 Deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals espanyoles i deducció per producció de determinats espectacles en viu

La Llei 38/2022, de 27 de desembre, ha modificat amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2021, l’article 39.7 de la LIS introduint, en relació amb l’aplicació de les deduccions dels apartats 1 i 3 de l’article 36 de la LIS per part dels contribuents que financin els costos de la producció (finançadors) de produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics, de sèries audiovisuals i d’espectacles en viu d’arts escèniques i musicals, les següents novetats:

  1. El contribuent que participi en el finançament (d’ara endavant finançador) pot aplicar la deducció no només per les quantitats destinades a finançar la totalitat o part dels costos de la producció, sinó també per les despeses per a l’obtenció de còpies, publicitat i promoció a càrrec del productor fins al límit del 30 per 100 dels costos de producció.
  2. Les quantitats per a finançar costos de producció que donen dret a l’aplicació de les deduccions de l’article 36, apartats 1 i 3 de la LIS, es podran aportar en qualsevol fase de la producció, amb caràcter previ o posterior al moment en què el productor incorri en els costos de producció, eliminant la referència que indicava que l’inversor aplicaria anualment la deducció, en funció de les aportacions desemborsades en cada període impositiu.
  3. A conseqüència de poder aportar quantitats per al finançament en qualsevol fase de la producció, el contracte de finançament es podrà signar així mateix en qualsevol fase de la producció.
  4. El finançador podrà aplicar les deduccions previstes en els apartats 1 i 3 de l’article 36 de la LIS en les condicions i termes en ells assenyalats i determinant el seu import en les mateixes condicions que s’haguessin aplicat al productor, sempre que hagin estat generades per aquest últim.
  5. S’introdueix la prohibició d’aplicar la deducció quan el finançador està vinculat en el sentit de l’article 18 de la LIS amb el contribuent que generi el dret a la deducció.
  6. S’exigeix que l’import de la deducció que aplica el finançador s’haurà de tenir en compte a l’efecte de l’aplicació del límit conjunt del 25 per 100 establert en l’apartat 1 de l’article 39 de la LIS. No obstant això, aquest límit s’elevarà al 50 per 100 quan l’import de la deducció que correspongui al finançador sigui igual o superior al 25 per 100 de la seva quota íntegra minorada en les deduccions per a evitar la doble imposició internacional i les bonificacions.

8. Deducció per residència habitual i efectiva a l’illa de la Palma durant els períodes impositius 2022 i 2023

La Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2023 ha modificat la Llei de l’IRPF per a permetre que, exclusivament en els períodes impositius 2022 i 2023, els contribuents amb residència habitual i efectiva a l’illa de la Palma puguin aplicar la deducció prevista per als residents a Ceuta i Melilla en l’article 68.4.1r d’aquesta Llei de l’IRPF.

9. Deducció per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges

S’amplia un any més l’àmbit temporal d’aplicació de la deducció per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges d’acord amb el que es disposa en el Reial decret llei 18/2022, de 18 d’octubre.

10. Deducció per maternitat

Per als períodes impositius 2020, 2021 i 2022, la disposició final cinquena de la Llei 6/2023, de 17 de març, dels mercats de valors i dels serveis d’inversió incorpora un nou apartat 4 en la disposició addicional trenta-vuitena de la Llei de l’IRPF, per a estendre l’àmbit d’aplicació de la deducció per maternitat a les dones que, a partir de l’1 de gener de 2020, es trobin en alguna de les següents situacions:

  • Situació legal de desocupació per suspensió del contracte de treball (ERTO amb suspensió total – Víctimes de violència de gènere).
  • Període d’inactivitat productiva, en cas de ser treballadores fixes-discontínues.
  • Prestació per cessament d’activitat, per a treballadores autònomes a conseqüència de la suspensió de l’activitat econòmica desenvolupada.

La deducció s’aplicarà pels mesos en què la contribuent es trobi en alguna de les citades situacions, sempre que es compleixin la resta de requisits establerts en l’article 81 de la Llei de l’IRPF, amb excepció d’aquells en què, havent aplicat la deducció de manera efectiva, no s’hagués regularitzat.

Així mateix, i amb la finalitat de facilitar la seva aplicació pels mesos de 2020 i 2021 respecte dels quals es compleixin els requisits assenyalats, es preveu que es practiqui de manera separada en la declaració de l’IRPF corresponent al període impositiu 2022.

NOU IMPOST TEMPORAL DE SOLIDARITAT DE LES GRANS FORTUNES

La Llei 38/2022, de 27 de desembre, ha creat l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes (d’ara endavant “IGF”), que es configura com un tribut de caràcter directe, naturalesa personal i complementari de l’impost sobre el patrimoni que grava el patrimoni net de les persones físiques de quantia superior a 3.000.000 d’euros.

L’impost es configura amb caràcter temporal i, en principi, resultarà d’aplicació exclusivament per als exercicis 2022 i 2023.

La meritació es produeix el 31 de desembre de cada any i, per tant, a aquesta data s’haurà de verificar l’import del patrimoni net, així com el compliment dels requisits i condicions per a determinar la base imposable de l’impost.

Tal com indica l’Exposició de Motius de la norma, l’IGF coincideix en la seva configuració amb l’IP tant en el seu àmbit territorial, exempcions, subjectes passius, bases imposable i liquidable, meritació i tipus de gravamen com en el límit de la quota íntegra. La diferència fonamental resideix en el fet imposable atès que només grava aquells contribuents amb un patrimoni net superior a 3.000.000 €.

L’escala de gravamen de l’IGF coincideix amb la prevista en la Llei de l’IP amb la particularitat que pels primers 3.000.000 € de base liquidable no es generarà cap tributació:

Base liquidable

Fins a euros

Quota

Euros

Resta base liquidable

Fins a euros

Tipus aplicable

Percentatge

0,00

0,00

3.000.000,00

0,00

3.000.000,00

0,00

2.347.998,03

1,7

5.347.998,03

39.915,97

5.347.998,03

2,1

10.695.996,06

152.223,93

En endavant

3,5

S’assenyala que la quota íntegra d’aquest impost conjuntament amb les quotes de l’IRPF i de l’IP, no pot excedir, del 60% per als subjectes passius per obligació personal.

Així mateix, i amb la finalitat d’evitar situacions de doble imposició, s’estableix que de la quota de l’IGF es podrà deduir la quota que els contribuents hagin satisfet en l’IP.

El caràcter complementari amb l’impost sobre el patrimoni s’aconsegueix en l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes mitjançant la deducció en la quota efectivament satisfeta en aquest impost, al marge de les deduccions i bonificacions aplicades. Tot això per evitar l’efecte de doble imposició, ja que els subjectes passius de l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes només tributaran per la part del seu patrimoni que no hagi estat gravat per la seva comunitat autònoma.

Model 718 “Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes”

En la pàgina web del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, s’ha publicat el Projecte d’Ordre per la qual s’aprova el model 718 “Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes”, es determina el lloc, forma i terminis de la seva presentació, les condicions i el procediment per a la seva presentació, que ha de ser presentat electrònicament a través d’Internet, entre l’1 i el 31 de juliol de 2023 (sense perjudici del termini per a la domiciliació bancària del pagament del deute) i serà aplicable per primera vegada al model 718 corresponent a l’exercici 2022.

El que no podem oblidar…

Abans de fer la declaració de renda de l’exercici 2022 ha de recopilar tots els documents que necessitarem i, especialment, obtenir les dades fiscals que ens proporciona l’AEAT. Recordi que és molt important revisar l’esborrany de la declaració amb atenció i, si és el cas, modificar-lo abans de la seva confirmació.

Tingui en compte les següents alertes per a revisar-les:

  • Titularitat de rendes: és freqüent que uns interessos o guanys i les seves respectives retencions tinguin una titularitat formal (en l’entitat financera o en la gestora) que no es correspon amb la titularitat jurídica i fiscal. Per exemple pot estar a nom d’un dels cònjuges i pertànyer a tots dos (a la societat de guanys) o pot ser que estigui a nom d’un cònjuge i la seva filla o fill i ser només l’altre cònjuge.
  • Circumstàncies personals i familiars: naixement de fills, matrimoni, separació, adopció, defunció d’algun membre de la família, anualitats per aliments, la discapacitat que tinguem reconeguda des de 2022, etc.
  • Forma de tributació: hem d’examinar si ens convé més la tributació conjunta o individual.
  • Rendiments del treball: l’esborrany no resta les despeses de quotes sindicals, ni col·legials o de despeses de defensa jurídica.
  • Conferències i cursos: és relativament freqüent que el pagador d’aquestes rendes les imputi com a activitats professionals i s’hagin obtingut com a rendes del treball. L’error, entre altres efectes, ens impedirà declarar a través de l’esborrany. També és possible que succeeixi a l’inrevés, que siguin rendiments d’activitats i ens els imputin com a treball.
  • Administradors de societats: pot ser que, com el règim de Seguretat Social en el qual s’enquadren, és el de treballadors autònoms, l’esborrany no contempli aquests pagaments a la Seguretat Social com a deduïbles de les rendes del treball obtingudes de la societat.
  • Aportacions a partits polítics: existeix dret a una deducció i l’AEAT no té aquesta dada controlada.
  • Imputacions de rendes immobiliàries: pot succeir que els immobles en proindivís s’imputin al 100% a un sol dels copropietaris i no consti el percentatge real de titularitat de cada contribuent.
  • Places de garatge o traster: com que tenen referència cadastral diferent, pot ser que, encara que els hàgim adquirit amb l’habitatge, se’ns imputi una renda per la seva utilització.
  • Deducció per adquisició d’habitatge, sobra la qual l’esborrany segurament no contemplarà els aspectes següents:
  1. Despeses inherents a l’adquisició: notaria, registre, comissions, impostos, etc.
  2. Quantitats satisfetes a promotor o constructor. Deducció dels pagaments mentre està en construcció el futur habitatge habitual.
  3. Recordi que des de l’exercici 2013 se suprimeix la deducció per adquisició d’habitatge, si bé es manté un règim transitori per a les adquisicions realitzades amb anterioritat a 01-01-2013.
  • Deduccions autonòmiques:
  1. Circumstàncies personals i familiars: naixement, etc.
  2. Adquisició de llibres de text
  3. Inversions mediambientals
  4. Lloguer per a joves
  5. Dones o joves emprenedores
  6. Adquisició de segona residència al medi rural (joves)

No obligats a presentar declaració amb resultat a ingressar (per error en les retencions).

  • Si som empresaris o professionals, caldrà quadrar els ingressos i despeses de l’activitat econòmica amb altres models presentats com ara els d’IVA, retencions, declaració d’operacions amb tercers, etc.
  • Hem de comprovar si hem fet operacions vinculades en l’exercici, la qual cosa pot succeir si som socis o administradors de societats o si som cònjuges o parents de socis o administradors. Hem de tenir bona cura de valorar les operacions dutes a terme amb les societats a les quals estiguem vinculades a valor de mercat.
  • Comprovar el règim econòmic del matrimoni, situació civil del declarant, identificar els membres de la unitat familiar així com altres persones que donin dret a reduccions, deduccions o a l’aplicació del mínim familiar.
  • També comprovar les declaracions d’exercicis anteriors, o si és el cas, sol·licitud de devolucions.
  • Cal comprovar també si es té o no obligació de declarar per IRPF, i si constitueix unitat familiar optar per declaració individual o conjunta.
  • Si estiguéssim obligats a declarar l’impost sobre el patrimoni, hem de preveure que aquesta declaració només es podrà presentar per Internet i, en aquest cas, també l’IRPF només es pot presentar per via telemàtica.

A més s’ha de tenir en compte la següent documentació:

  • Certificats: de treball, desocupació, invalidesa, de retencions emès pels inquilins de locals llogats, rendiments i retencions de comptes bancaris, dipòsits, assegurances, dividends o compres de bons i pagarés, d’ingressos i retencions d’activitats agràries i professionals, de compravenda de valors, de premis, d’aportacions a plans de pensions, mutualitats o de préstecs.
  • Llibres registres d’activitats empresarials i professionals.
  • Si se’n porten, llibres de comptabilitat.
  • Si és comuner en una comunitat de béns que desenvolupa activitats econòmiques o les seves rendes superen els 3.000 €/any, la notificació que hagi emès aquesta comunitat en la qual s’ha d’incloure informació sobre la renda de l’entitat que se li atribueix, especificant diferents tipus d’ingressos, les bases de les deduccions que li corresponen i l’import de les retencions atribuïbles.
  • Si executa una activitat econòmica, convé tenir a la vista les declaracions tributàries de l’exercici 2022: IVA, declaracions trimestrals i resum anual; retencions, autoliquidacions trimestrals i resum anual; model 347, model 720, etc.
  • Justificants d’ingressos i despeses corresponents als rendiments del capital immobiliari.
  • Rebuts de l’impost sobre béns immobles, en ells trobarem un justificant de la despesa de tributs de l’immoble llogat, o de despeses en l’activitat professional si hi està afecte l’immoble o, almenys, el número de referència cadastral que l’administració ens exigirà consignar per a l’habitatge habitual i altres immobles.
  • Justificants de l’adquisició i alienació de béns que ens poden haver originat guanys o pèrdues patrimonials.
  • Declaracions d’exercicis anteriors.

Atenció. No oblidi aquesta documentació a l’hora de recopilar la seva documentació:

  • Dades fiscals subministrades per l’AEAT
  • Dades d’identificació: DNI, NIF, dades familiars, etc.
  • Certificat de retencions sobre salaris (treball).
  • Certificat de prestacions i retencions (pensions i desocupació).
  • Certificat dels comptes bancaris (comptes corrents, llibretes i dipòsits a terminis).
  • Certificat d’ingressos en compte-habitatge
  • Rebut de l’impost sobre béns immobles (cases, locals, garatges).
  • Factures i rebuts de compra d’habitatge (habitatge habitual).
  • Certificat de préstec per a habitatge (habitatge habitual o per llogar).
  • Rebuts de lloguers cobrats i factura de despeses (cases, locals, garatges).
  • Certificat de retencions sobre lloguers de locals (locals comercials donats per llogar).
  • Escriptura de venda o donació d’immobles (venda de cases, locals, garatges).
  • Certificat de valors cotitzats (accions, deute públic o privat).
  • Certificat de valors no cotitzats (accions i participacions socials).
  • Certificat o “estat de posició” de fons d’inversió (FIM, FIAMM, SIM, SICAV).
  • Certificat d’assegurances de vida, jubilació i malaltia (inclosos els subscrits per a obtenir un préstec hipotecari per a la compra d’habitatge habitual).
  • Certificats d’invalidesa i d’acreditació de la necessitat d’obres d’adequació en l’habitatge de minusvàlids.
  • Certificat del pla de pensions.
  • Llibres comptables (empresaris i professionals).
  • Impresos de les declaracions fiscals obligatòries (empresaris i professionals).
  • Certificats de retenció de professionals.
  • Rebut de donatius a entitats benèfiques.

Amb la finalitat de poder-li oferir un millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària per poder-la analitzar conjuntament.

CATALUNYA: PRINCIPALS NOVETATS TRIBUTÀRIES EN LES LLEIS DE PRESSUPOSTOS I MESURES FISCALS PER A CATALUNYA 2023

En el DOGC del dia 17 de març de 2023, s’ha publicat la Llei 2/2023, de 16 de març, de pressupostos generals per a 2023 i la Llei 3/2023, de 16 de març, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per a 2023.

Llegir més

L’informem que en el DOGC del dia 17 de març de 2023, s’ha publicat la Llei 2/2023, de 16 de març, de pressupostos generals per a 2023 i la Llei 3/2023, de 16 de març, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per a 2023.

Les normes tributàries, establertes pel títol V de la Llei 2/2023, de 16 de març, de pressupostos generals per a 2023, només fan referència al cànon de l’aigua i a l’actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.

Per part seva, la Llei 3/2023 de mesures fiscals, en el títol II recull les mesures relacionades amb els tributs cedits. En concret:

  • Quant a l’IRPF, es realitzen modificacions tècniques en les deduccions per donatius a favor de determinades entitats dedicades al foment de la llengua catalana i occitana i al foment de la recerca; a més, i en relació amb la deducció per donatius a entitats dedicades al foment de la recerca, s’incrementa el percentatge de deducció.

D’altra banda, atesa la situació econòmica actual i amb l’objectiu d’impulsar l’emprenedoria, s’incrementen el percentatge i la quantia màxima de la deducció en concepte d’inversió per un àngel inversor per l’adquisició d’accions o participacions socials d’entitats noves o de recent creació.

  • Les modificacions en l’impost sobre successions i donacions. En aquest tribut, i quant a les adquisicions de finques rústiques de dedicació forestal, es modifica la reducció en cas d’adquisició per causa de mort, que ara també inclourà les construccions situades en la finca i que siguin per a la seva utilitat; també es crea una nova reducció en cas de donació d’aquestes finques, que reprodueix els requisits establerts en la transmissió per causa de mort.

D’altra banda, amb l’objectiu d’impulsar l’activitat empresarial, es modifica la reducció per la donació de diners per a constituir o adquirir una empresa o negoci professional o per a adquirir participacions en entitats, amb l’increment de l’import de reducció màxima i del patrimoni net del donatari, i suprimint-ne el requisit d’edat.

Finalment, per facilitar l’accés a l’habitatge i reduir la càrrega tributària dels contribuents, es modifica la reducció per la donació d’un habitatge que ha de constituir el primer habitatge habitual o per la donació de diners destinats a adquirir-lo, i s’inclou el supòsit en què es fa donació del terreny al descendent per a construir el primer habitatge habitual.

  • En l’ITP i AJD, es realitzen modificacions en la regulació dels tipus reduïts que grava l’adquisició d’immobles per part de determinats contribuents (famílies nombroses i monoparentals, persones amb discapacitat i joves), s’incrementa el topall de base imposable de l’impost sobre la renda de les persones físiques fins als 36.000 euros i s’introdueix l’adquisició del terreny en l’àmbit d’aplicació dels citats tipus. També s’introdueix una bonificació de la quota en la modalitat d’actes jurídics documentats per la promoció i explotació d’habitatges en règim de cessió d’ús.
  • En l’impost sobre el patrimoni, es modifica la bonificació de les propietats forestals en els mateixos termes que en l’impost sobre successions i donacions per la transmissió lucrativa d’aquestes finques.
  • Finalment, dins de l’àmbit de tributació sobre el joc, s’estableix una obligació formal d’informació a l’Administració Tributària per part de Loteries de Catalunya, relativa al subministrament dels cartons del joc del bingo.

A continuació analitzem aquestes modificacions tributàries.

1. IMPOST SOBRE LA RENDA

1.1 Deduccions en la quota de l’IRPF per donacions a determinades entitats

S’estableix que també són objecte de la deducció els donatius que es facin a favor de les universitats catalanes, dels instituts universitaris i altres centres de recerca integrats o adscrits a universitats catalanes, i dels centres de recerca promoguts o participats per la Generalitat, que tinguin per objecte el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics. L’import de la deducció és del 30% (abans 25%) de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica. A més, s’estableix que la suma d’aquesta deducció juntament amb la deducció per donatius a favor d’entitats sense ànim de lucre establerta per la normativa de l’Estat no pot superar en cap cas el percentatge de deducció del 100%.

1.2 Deducció en concepte d’inversió per un àngel inversor per l’adquisició d’accions o participacions socials d’entitats noves o de recent creació

S’augmenta la deducció al 40% (abans del 20%) de les quantitats invertides durant l’exercici en l’adquisició d’accions o participacions socials a conseqüència d’acords de constitució de societats o d’ampliació de capital en les societats mercantils d’aquest tipus. L’import màxim d’aquesta deducció és de 12.000 euros. En cas de declaració conjunta aquests límits són aplicables a cadascun dels contribuents.

2. IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS

2.1 Reducció per l’adquisició de béns del causant utilitzats en l’explotació agrària del causahavent

S’estableix una nova reducció del 95% per la donació de finques rústiques de dedicació forestal per a cònjuges, ascendents, descendents i col·laterals fins al tercer grau condicionat al manteniment de la finca en el patrimoni del donatari durant els deu anys següents.

2.2 Reducció per la donació de diners a favor de descendents per a constituir o adquirir un negoci professional o una empresa o per a adquirir participacions

Es pot aplicar a la base imposable una reducció del 95% de l’import donat, establint ara una reducció màxima de 200.000 euros (abans era 125.000 euros), límit que es fixa en 400.000 euros (abans era 250.000 euros) per als donataris que tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

A més s’aplicarà a qualsevol donatari amb independència de la seva edat, en haver-se suprimit el requisit que el condicionava al fet que el donatari tingués menys de quaranta anys, i s’estableix que el patrimoni net del donatari en la data de formalització de la donació no pot ser superior a 500.000 euros (abans era de 300.000 euros).

2.3 Reducció per la donació d’un habitatge que ha de constituir el primer habitatge habitual o per la donació de diners destinats a l’adquisició d’aquest primer habitatge habitual

Respecte a aquesta reducció s’estableix que també s’aplicarà la reducció en cas que la donació sigui d’un terreny o de diners per a adquirir-lo perquè, en tots dos casos, el descendent hi construeixi el seu primer habitatge habitual.

D’altra banda, es regulen els requisits i condicions perquè l’immoble tingui la consideració d’habitatge habitual, substituint la remissió genèrica que es feia a la normativa de l’IRPF.

2.4 Ajornament excepcional de l’impost sobre successions i donacions concedit pels òrgans de gestió

S’estableix que amb efectes des del 18 de març de 2023, l’ajornament que concedeixin els òrgans de gestió de l’Administració Tributària en virtut de l’article 73.1 de la Llei 19/2010, de 17 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions, pot ser de fins a dos anys.

Aquest termini també és d’aplicació a les sol·licituds d’ajornament que es presentin en relació amb fets imposables reportats abans del 18 de març de 2023 i que es trobin en període voluntari de presentació i pagament, i en el seu cas pròrroga, de la corresponent autoliquidació.

3. IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS (ITP i AJD)

3.1 Tipus de gravamen en l’adquisició de l’habitatge habitual per famílies nombroses, persones amb discapacitat, joves i famílies monoparentals

Es modifiquen els tipus reduïts en l’adquisició d’habitatge habitual per a famílies nombroses, persones amb discapacitat, joves i famílies monoparentals, actualitzant el topall en la base imposable per a l’accés al benefici fiscal, anteriorment fixat en 30.000 euros i que actualment passa a 36.000 euros, i fent una regulació dels requisits i condicions perquè l’immoble tingui la consideració d’habitatge habitual, substituint la remissió genèrica que es feia a la normativa de l’IRPF.

A més d’aquestes modificacions comunes, respecte a les famílies nombroses i les famílies monoparentals, la base màxima per a accedir al tipus reduït, es millora l’increment fins als 14.000 addicionals per cada fill que excedeixi del mínim perquè la família tingui la consideració de família monoparental de categoria especial, o de família nombrosa, segons correspongui.

3.2 Bonificació de la quota de l’impost d’actes jurídics documentats per la promoció i explotació d’habitatges en règim de cessió d’ús

S’inclou una nova bonificació del 100% en la quota tributària de l’ITP i AJD, en la modalitat d’actes jurídics documentats (AJD), per a les escriptures públiques que documentin actes i contractes en els quals intervinguin cooperatives d’habitatge sense ànim de lucre i d’iniciativa social relacionades amb la promoció i explotació d’habitatges en règim de cessió d’ús, bé per a ús habitual i permanent o destinats a residències per a persones grans o amb discapacitat.

Aquesta bonificació s’aplica a les escriptures públiques que s’atorguin fins al 31 de desembre de 2025.

4. IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

4.1 Bonificació de les propietats forestals

Es realitzen modificacions de caràcter tècnic, suprimint en la bonificació de les propietats forestals la precisió sobre els efectes des del 31 de desembre de 2011.

Fins ara s’establia que amb efectes de 31 de desembre de 2011, el contribuent pot aplicar una bonificació del 95% en la part de la quota que correspongui proporcionalment a les propietats forestals, sempre que disposin d’un instrument d’ordenació degudament aprovat per l’Administració forestal competent de Catalunya.

El nou redactat de la norma, queda així:

«1. El contribuent pot aplicar una bonificació del 95% en la part de la quota que correspongui proporcionalment a les propietats forestals, sempre que disposin d’un instrument d’ordenació degudament aprovat per l’Administració forestal competent de Catalunya.

2. En aplicació d’aquesta bonificació es té en compte tant el valor del terreny com, si és el cas, el de les construccions situades en la finca forestal i que siguin per a utilitat exclusiva d’aquesta.»

5. ALTRES MODIFICACIONS EN TRIBUTS PROPIS

5.1 Impost sobre els habitatges buits

Es precisa que la transmissió d’un habitatge buit no comporta el reinici del còmput dels dos anys perquè un habitatge adquireixi tal condició per al seu titular.

S’incrementen els tipus aproximadament en un 30%, quedant l’escala de gravamen de la següent manera:

Base imposable fins a (nombre de m2)

Quota íntegra (euros)

Resta base imposable fins a (nombre de m2)

Tipus aplicable (euros/m2)

0

0

5.000

13,30

5.000

66.500

20.000

19,95

20.000

365.750

40.000

26,60

40.000

867.750

en endavant

39,90

Es modifica el sistema de càlcul de la bonificació aplicable als subjectes passius que destinin el seu parc d’habitatges al lloguer assequible. Així, s’estableix que els subjectes passius que destinen part del seu parc d’habitatges al lloguer assequible, directament o per mitjà de l’Administració o d’entitats del tercer sector, poden aplicar una bonificació en la quota derivada de multiplicar per 100 el següent quocient:

VA

————-

VA + VV

On:

«VA: nombre d’habitatges destinats a lloguer assequible en municipis de Catalunya amb forta i acreditada demanda.

VV: nombre d’habitatges buits subjectes i no exemptes de l’impost.

El percentatge de bonificació s’expressa amb dos decimals sense arrodoniment.

El percentatge màxim de bonificació no pot superar el 75,00%.»

5.2 Impost sobre les estades en establiments turístics

Es modifica amb efectes des de l’1 d’abril de 2023 les tarifes aplicables a les embarcacions en creuer, minorant la tarifa per a estades de més de 12 hores i incrementant-la per a estades inferiors a 12 hores.

L’epígraf 5 de la taula de tarifes queda redactat de la següent manera:

Tipus d’establiment

Barcelona ciutat

Resta de Catalunya

5. Embarcació de creuer

Més de 12 hores

2,00

2,00

12 hores o menys

3,00

3,00

COTITZACIÓ DELS BECARIS EN PRÀCTIQUES A PARTIR DE L’1 D’OCTUBRE DE 2023

El Reial decret llei 2/2023 de reforma de les pensions, amb efectes des de l’1 d’octubre de 2023, ha inclòs en el sistema de Seguretat Social als alumnes que realitzin pràctiques formatives i acadèmiques incloses en programes de formació.

Llegir més
 

L’informem que el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de reforma de les pensions, amb efectes des de l’1 d’octubre de 2023, ha inclòs en el sistema de Seguretat Social als alumnes que facin pràctiques formatives i acadèmiques incloses en programes de formació.

D’aquesta manera, tots els becaris en pràctiques cotitzaran a partir d’octubre de 2023, independentment de si són remunerades o no.

Fins ara, tan sols els estudiants amb pràctiques remunerades cotitzaven a la Seguretat Social en concepte de contingències comunes i contingències professionals. Així, els becaris amb pràctiques remunerades sumaven anys d’experiència laboral a tenir en compte per a accedir a la jubilació.

1. La inclusió en el sistema de la Seguretat Social

Doncs bé, ara, la realització de pràctiques formatives en empreses, institucions o entitats incloses en programes de formació i la realització de pràctiques acadèmiques externes a l’empara de la respectiva regulació legal i reglamentària, determinarà la inclusió en el sistema de la Seguretat Social.

2. Quins estudiants es podran acollir a aquesta situació?

Les realitzades per alumnes universitaris, tant les dirigides a l’obtenció de titulacions oficials de grau i màster, doctorat, com les dirigides a l’obtenció d’un títol propi de la universitat, sigui un màster de formació permanent, un diploma d’especialització o un diploma d’expert.

Les dutes a terme per alumnes de formació professional, sempre que no es prestin en el règim de formació professional intensiva.

Els qui facin les pràctiques quedaran compresos com assimilats a treballadors per compte d’altri en el règim general de la Seguretat Social, exclosos els sistemes especials d’aquest, tret que la pràctica o formació es dugui a terme a bord d’embarcacions, i en aquest cas la inclusió es produirà en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors del mar.

3. Acció protectora

L’acció protectora serà la corresponent al règim de Seguretat Social aplicable, amb l’exclusió de la protecció per desocupació, de la cobertura del Fons de Garantia Salarial i per Formació Professional. En el supòsit de les pràctiques no remunerades s’exclourà també la protecció per la prestació d’incapacitat temporal derivada de contingències comunes.

Les prestacions econòmiques per naixement i cura de menor, risc durant l’embaràs i risc durant la lactància natural, s’abonaran per l’entitat gestora o, si és el cas, per la mútua col·laboradora, mitjançant pagament directe d’aquesta.

Les prestacions que corresponguin per la situació d’incapacitat temporal derivada de contingències comunes o professionals s’abonaran en tot cas mitjançant pagament delegat.

4. Obligacions a la Seguretat Social

a) En el cas de les pràctiques formatives remunerades, el compliment de les obligacions de Seguretat Social correspondrà a l’entitat o organisme que financi el programa de formació, que assumirà a aquest efecte la condició d’empresari. En el cas que el programa estigui cofinançat per dues o més entitats o organismes, tindrà la condició d’empresari aquell al qui correspongui fer efectiva la respectiva contraprestació econòmica.

Les altes i les baixes en la Seguretat Social es faran d’acord amb la normativa general d’aplicació.

b) En el cas de les pràctiques formatives no remunerades, el compliment de les obligacions de Seguretat Social correspondrà a l’empresa, institució o entitat on es desenvolupin, tret que en el conveni o acord de cooperació que, si escau, se subscrigui per a la seva realització es disposi que aquestes obligacions correspondran al centre de formació responsable de l’oferta formativa. Qui assumeixi la condició d’empresari haurà de comunicar els dies efectius de pràctiques a partir de la informació que faciliti el centre on es realitzi la pràctica formativa.

Per l’entitat que resulti responsable conforme a l’indicat en el paràgraf anterior se sol·licitarà de la Tresoreria General de la Seguretat Social l’assignació d’un codi de compte de cotització específic per a aquest col·lectiu de persones.

Les altes i les baixes en la Seguretat Social es faran d’acord amb la normativa general d’aplicació amb les excepcions previstes en la present norma, efectuant-se l’alta a l’inici de les pràctiques formatives i la baixa a la seva finalització, sense perjudici que per a la cotització a la Seguretat Social i la seva acció protectora es tinguin en compte exclusivament els dies en què es facin aquestes pràctiques. A aquest efecte, el termini per a comunicar a la Tresoreria General de la Seguretat Social aquesta alta i baixa serà de deu dies naturals des de l’inici o finalització de les pràctiques.

5. La cotització a la Seguretat Social

Tant en el cas de les pràctiques formatives remunerades com en el de les no remunerades, s’ajustarà a les següents previsions:

a) En tots dos casos, està expressament exclosa la cotització finalista del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI).

b) A les quotes per contingències comunes els resultarà d’aplicació una reducció del 95% sense que els sigui aplicable altres beneficis en la cotització diferents d’aquesta reducció.

c) L’entitat que assumeixi la condició d’empresa a efecte de les obligacions amb la Seguretat, adquireix la condició de subjecte obligat i responsable de l’ingrés de la totalitat de les quotes.

5.1 La cotització en el supòsit de pràctiques formatives remunerades

  • S’efectuarà aplicant les regles de cotització corresponents als contractes formatius en alternança, establertes en la respectiva Llei de pressupostos generals de l’Estat i en les seves normes d’aplicació i desenvolupament.
  • La base de cotització mensual aplicable a l’efecte de prestacions serà la base mínima de cotització vigent a cada moment respecte del grup de cotització 7, excepte en aquells mesos en què l’alta no s’estengui a la seva totalitat, en els quals la base de cotització a l’efecte de prestacions serà la part proporcional d’aquesta base mínima.

5.2 La cotització en el supòsit de pràctiques formatives no remunerades

a) Consistirà en una quota empresarial per cada dia de pràctiques formatives per contingències comunes i per contingències professionals, que tindrà en compte l’exclusió de la cobertura de la incapacitat temporal (IT) derivada de contingències comunes, que seran establertes per a cada exercici en la corresponent Llei de pressupostos generals de l’Estat, sense que es pugui superar la quota màxima per contingències comunes i professionals que es determini, igualment, en aquesta llei.

Conforme a la disposició transitòria segona del Reial decret llei 2/2023, entre el dia 1 d’octubre i el 31 de desembre de 2023, aquesta cotització consistirà en una quota empresarial per cada dia d’alta de 2,36 euros per contingències comunes i de 0,29 euros per contingències professionals. La quota màxima mensual serà de 53,59 euros per contingències comunes, i de 6,51 per contingències professionals.

b) La base de cotització mensual aplicable a l’efecte de prestacions serà el resultat de multiplicar la base mínima de cotització vigent a cada moment respecte del grup de cotització 8 (per a 2023: 38,89 €/dia), pel nombre de dies de pràctiques formatives realitzades en el mes natural amb el límit, en tot cas, de l’import de la base mínima de cotització mensual corresponent al grup de cotització 7 (1.166,70 €/mes per a 2023).

c) El termini reglamentari d’ingrés de les quotes corresponent als mesos de gener, febrer i març serà el mes d’abril; el de les quotes corresponents als mesos d’abril, maig i juny, serà el mes de juliol; el de les quotes corresponents als mesos de juliol, agost i setembre, serà el mes d’octubre; i el de les quotes corresponents als mesos d’octubre, novembre i desembre, serà el mes de gener.

Fins al penúltim dia natural de cadascun dels mesos que, conforme a l’indicat en el paràgraf anterior, es constitueixen com a termini reglamentari d’ingrés de quotes, les entitats que assumeixen la condició d’empresa hauran de comunicar a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) el nombre de dies en què s’hagin realitzat pràctiques i programes formatius no remunerats, realitzats per les persones assimilades a treballadors per compte d’altri a què es refereix aquest apartat, durant els tres mesos immediatament anteriors.

d) En el cas de les persones que no hagin dut a terme cap dia de pràctiques o programes formatius no remunerats en un determinat mes, s’haurà d’informar expressament d’aquesta circumstància. En qualsevol cas, l’empresa haurà de sol·licitar de la TGSS la liquidació de quotes corresponent als tres mesos immediatament anteriors, fins al penúltim dia natural del respectiu termini d’ingrés.

Quan la persona que faci les pràctiques es trobi en una situació d’incapacitat temporal (IT) derivada de contingències professionals, naixement i cura de menor, risc durant l’embaràs o durant la lactància natural, l’empresa haurà d’indicar a la TGSS els dies previstos de realització de la pràctica formativa.

L’incompliment per l’empresa del deure d’informació de les dades indicades suposarà que l’import del deute del període mensual al qual es refereixi serà el resultant de multiplicar la suma de les quotes pel nombre de dies d’alta en el mes de què es tracti.

e) A l’efecte de prestacions, cada dia de pràctiques formatives no remunerades serà considerat com 1,61 dies cotitzats, sense que es pugui sobrepassar, en cap cas, el nombre de dies del mes corresponent. Les fraccions de dia que poguessin resultar del coeficient anterior es computaran com un dia complet.

6. S’aplica amb caràcter retroactiu?

La norma estableix que les persones a les quals fa referència aquesta disposició que, amb anterioritat a la seva data d’entrada en vigor (1 d’octubre de 2023), s’haguessin trobat en la situació que s’hi indica, podran subscriure un conveni especial, per una única vegada, en el termini, termes i condicions que determini el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que els possibiliti el còmput de la cotització pels períodes de formació o realització de pràctiques no laborals i acadèmiques realitzades abans de la data d’entrada en vigor, fins a un màxim de dos anys.

7. Altres qüestions

  • Les administracions públiques competents duran a terme plans específics per a l’erradicació del frau a la Seguretat Social associat a les pràctiques formatives que encobreixen llocs de treball.
  • En un termini de tres mesos a computar des de l’1 d’abril de 2023 i amb l’objectiu de millorar l’eficàcia de les mesures regulades en aquesta norma, mitjançant ordre ministerial es crearà un observatori per a l’anàlisi i seguiment de la seva aplicació i efectivitat de les mesures adoptades, que estarà integrat per representants del Ministeri d’Educació i Formació Professional, del Ministeri d’Universitats, de la Secretaria d’Estat de Seguretat Social i Pensions i de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. A aquests efectes, de manera periòdica, proposarà aquelles mesures tendents a l’adaptació de la regulació i cobertura dels alumnes que realitzin pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes incloses en els programes de formació.

PROBLEMÀTICA DE L’USDEFRUIT D’ACCIONS EN LES SOCIETATS DE CAPITAL

L’usufructuari no té la qualitat de soci. La regla general és que tan sols gaudeix del dret al cobrament dels dividends, però a cap altre més. No exerceix drets polítics. Aquesta és la regla general, i es deixa la porta oberta a la fixació d’altres règims en els estatuts de la societat.

Llegir més

El dret d’usdefruit té una configuració jurídica curiosa i particular. Quan es pensa en aquest dret real no se sol pensar en propietats com les accions d’una societat. No obstant això, aquestes també són susceptible de veure’s gravades per un dret d’usdefruit, amb totes les complicacions que d’això es deriven.

El mecanisme s’anuncia en l’article 126 i següents de la Llei de societats de capital. L’usufructuari no té la qualitat de soci. La regla general és que tan sols gaudeix del dret al cobrament dels dividends, però a cap més. No exerceix drets polítics. Aquesta és la regla general, i es deixa la porta oberta a la fixació d’altres règims en els estatuts de la societat.

La mateixa delimitació del dret és confusa, ja que és palpable que els interessos i les possibilitats d’acció del titular del dret d’usdefruit i del titular de dret de nua propietat es poden veure enfrontades. Per això, la Llei de societats de capital disposa un deure de col·laboració a càrrec de l’usufructuari i a favor del nu propietari per evitar la possible confusió o entorpiment de l’exercici dels drets d’aquest últim. Una previsió legal d’aquest abast parteix d’una presumpció d’existència de problemes jurídics entre totes dues postures.

Una de les principals problemàtiques es troba en la liquidació de dret d’usdefruit, per les conseqüències econòmiques que això implica. Com es finalitza aquest usdefruit?

En la liquidació s’extingeix el dret d’usdefruit. L’usufructuari pot exigir del nu propietari l’increment de valor experimentat per les accions en usdefruit a conseqüència dels beneficis obtinguts per la societat durant el període d’usdefruit. De la mateixa manera, si la societat s’extingeix mentre es troba vigent el dret d’usdefruit es pot exigir al nu propietari una part de la quota de liquidació equivalent a l’increment del valor de les accions en usdefruit.

Una altra potestat reconeguda a l’usufructuari és en relació amb el dret d’adquisició preferent. L’article 129 estableix les normes a aplicar en aquestes situacions. En els casos d’augment de capital de la societat, si el propietari no exerceix ni aliena el seu dret de subscripció preferent deu dies abans que acabi el termini per a l’exercici d’aquest dret, l’usufructuari en podrà fer ús. Si el nu propietari, si és el cas, vengués el seu dret de subscripció preferent, l’usdefruit s’estén a l’import obtingut per l’alienació. Finalment, si el que passa és que se subscriuen noves accions perquè el propietari decideix fer ús del seu dret, l’usufructuari veu estès el seu dret real sobre les accions el desemborsament de les quals s’hagués pogut realitzar amb el valor total dels drets utilitzats en la subscripció, però no sobre la resta d’elles.

Com es veu, la regulació és extensa i prolixa, i també existeix molta jurisprudència al voltant del tema, ja que malgrat ser una relació regulada de forma bastant detallada, genera molts conflictes.