Alerta setmanal de continguts (setmana 16 del 2023)

L’informem que l’AEAT a la seva pàgina web ha realitzat un avís als contribuents davant possibles intents de frau o estafa en relació amb la campanya de renda de 2022.

L’Agència Tributària recorda que els ciberdelinqüents poden intentar enganyar els ciutadans intentant suplantar la identitat de l’AEAT per mitjà de correus electrònics (phishing) o SMS (smishing) fraudulents.

Així, l’AEAT recorda els següents aspectes que s’han de tenir en compte per a evitar el frau:

• L’Agència Tributària no sol·licita per correu electrònic o SMS informació confidencial, econòmica o personal, números de compte ni números de targeta, ni adjunta annexos amb informació de factures o altres tipus de dades.
• L’AEAT no fa mai devolucions a targetes de crèdit o dèbit, ni usant BIZUM.
• L’AEAT mai no cobra cap import pels serveis que presta.

Igualment, l’Agència Tributària assenyala què cal fer si es reben correus electrònics o SMS suposadament enviats per l’AEAT:

• No s’ha de descarregar els documents o fitxers que continguin
• No s’ha de punxar en els enllaços que contingui, fins i tot els que assenyalin que és per a rebre devolucions de la renda.
• Si li sol·liciten informació confidencial, el millor és esborrar-lo.

Com ja sap, si la seva empresa compta amb treballadors amb un contracte de durada inferior a l’any, els ha d’aplicar en la seva nòmina un tipus mínim de retenció del 2%. En la pràctica, això es pot donar en els contractes temporals, en els contractes en pràctiques i en els convenis amb becaris.

A més, també cal assenyalar que el límit quantitatiu excloent de l’obligació de retenir per als rendiments del treball que es recull en l’article 81.1 del Reglament de l’IRPF no resulta aplicable quan opera aquest tipus mínim de retenció.

Fixos discontinus i tipus de retenció

La seva empresa compta amb diversos treballadors fixos discontinus i en calcular les nòmines els ha aplicat el tipus de retenció en l’IRPF com a qualsevol altre treballador (el procediment general de l’article 82 del Reglament de l’IRPF): és a dir, en funció de la previsió d’ingressos que tindran durant l’any natural, sàpiga que és el correcte, encara que algun dels treballadors fixos discontinus es queixi al·legant que només li ha de retenir un 2%.

En aquest sentit, la DGT en la seva consulta vinculant V0040-23, de 16 de gener de 2023, ha manifestat que el tipus de retenció del 2% tan sols opera com a tipus mínim en els contractes o relacions de durada inferior a l’any i sempre que el tipus resultant del procediment general resulti inferior. A més, també cal assenyalar que el límit quantitatiu excloent de l’obligació de retenir per als rendiments del treball que es recull en l’article 81.1 del Reglament de l’IRPF (RIRPF) no resulta aplicable quan opera aquest tipus mínim, tal com estableix l’apartat 3 del mateix article: “(…) no serà aplicable quan corresponguin (…) els tipus mínims de retenció als quals es refereix l’article 86.2 d’aquest Reglament”.

D’acord amb l’exposat, en tractar-se en el cas consultat de treballadors fixos discontinus, la qual cosa comporta l’existència d’una relació de caràcter permanent i per temps indefinit amb l’empresa, l’import de la retenció es determinarà conforme amb el procediment general de l’article 82 RIRPF, no resultant aplicable la regla del tipus mínim de retenció del 2% de l’article 86.2 -perquè no es tracta d’un contracte o relació de durada inferior a l’any– i sent operatiu el límit excloent de l’obligació de retenir recollit en l’article 81.1 del RIRPF.

Resumint: un contracte de fix discontinu és un contracte indefinit. Per tant, no és procedent aplicar la retenció mínima del 2% prevista per als contractes de durada inferior a l’any.

Hem de recordar-li que en els convenis col·lectius hi ha indicades les conductes sancionables als treballadors, i les empreses només podran sancionar si el treballador comet alguna d’aquestes conductes.

Si el treballador no realitza alguna de les conductes indicades com a falta en el conveni col·lectiu no pot ser sancionat. Especialment, no pot ser sancionat com a represàlia per haver demandat o reclamat drets a l’empresa, per negar-se a fer hores extra o hores complementàries, per ser representant dels treballadors o per haver participat en una vaga.

Les sancions que es poden imposar, també han d’estar indicades en el conveni col·lectiu. L’acomiadament disciplinari és la més greu de totes les sancions.

Ara bé, si vol interposar una sanció disciplinària a un treballador cal assegurar-se que no ha passat el termini de prescripció.

Prescripció de les sancions

L’empresari no pot sancionar quan vulgui al treballador, sinó que té un termini per a fer-ho.

Atenció. La prescripció de les faltes en l’àmbit laboral es basa en el fet que el treballador no ha de viure en incertesa o amenaça constant per part de l’empresa per una conducta infractora.

Depenent de la gravetat de la falta existeixen diferents terminis perquè aquestes prescriguin. L’article 60 de l’Estatut dels Treballadors estableix els terminis de prescripció en dies naturals per a faltes lleus, greus i molt greus, comptats des de la data en què l’empresa va tenir coneixement de la seva comissió. Si l’empresa no té coneixement dels fets després de sis mesos, ja no es podrà sancionar (si bé cal puntualitzar que en els supòsits de faltes continuades el termini començarà a comptar quan el treballador cessa en la conducta sancionable, i que si es tracta de faltes ocultades per l’empleat, el termini de prescripció comença a comptar quan cessa aquesta ocultació).

En aquest sentit, les faltes lleus prescriuen al cap de 10 dies, les greus al cap de 20 i les molt greus al cap de 60, tret que el conveni aplicable reculli altres terminis.

Atenció. Passats sis mesos, des d’un punt de vista laboral, ja no es podrà sancionar al treballador.

No obstant això, tingui en compte que els terminis de prescripció poden quedar interromputs en alguns casos, com per exemple:

• Si l’empresa està obligada a tramitar un expedient contradictori (perquè l’obliga el conveni o perquè sanciona a un delegat de personal o membre del comitè d’empresa), el termini de prescripció quedarà interromput. Tanmateix, això no ocorre si aquest expedient és innecessari i l’empresa el duu a terme de manera voluntària.
• També s’interromp la prescripció si el treballador queda detingut o entra a la presó provisional.