Alerta setmanal de continguts (setmana 21 del 2024)

En el marc de les obligacions fiscals que han de complir les empreses, volem recordar-los la importància d’informar correctament a Hisenda sobre les operacions realitzades amb persones o entitats vinculades.

Si l’any passat la seva empresa va efectuar operacions amb persones o entitats vinculades, recordi en quins casos n’ha d’informar a Hisenda i a través de quines declaracions s’ha de fer.

Operacions vinculades

Les operacions vinculades són aquelles que la seva empresa fa amb persones o entitats amb les quals té una relació especial. Aquest tipus d’operacions inclou, per exemple, transaccions amb altres societats del mateix grup, amb socis que tenen una participació igual o superior al 25%, o bé amb familiars d’aquests socis fins al tercer grau.

És crucial que aquestes operacions es valorin a preus de mercat per garantir la transparència i l’equitat fiscal. No obstant això, en alguns casos, no només n’hi ha prou amb valorar-les adequadament, sinó que també cal documentar-les i informar Hisenda. A continuació, es detallen les obligacions específiques.

Obligació de documentar

Dossier d’operacions vinculades

Llindar de 250.000 euros: si la seva empresa ha efectuat operacions amb una mateixa persona o entitat vinculada amb un import total igual o superior als 250.000 euros durant l’exercici, ha de preparar un dossier detallat. Aquest dossier ha de descriure la naturalesa i la valoració assignada a aquestes operacions, justificant que aquesta valoració es correspon amb el que pagarien parts independents en condicions similars.

Excepció per a grups fiscals consolidats: si la seva empresa forma part d’un grup acollit al règim de consolidació fiscal, no cal confeccionar aquest dossier per a les operacions fetes amb altres societats del mateix grup fiscal.

Conservació i presentació del dossier

El dossier no cal presentar-lo de manera efectiva, però ha d’estar disponible per si Hisenda el sol·licita. Hisenda pot requerir aquest document a partir de la finalització del termini voluntari de presentació de l’impost sobre societats (IS). En el cas que l’exercici social de la seva empresa coincideixi amb l’any natural, aquesta data és el 26 de juliol de cada any.

Formulari d’operacions vinculades (FOV)

Per a empreses de reduïda dimensió, existeix la possibilitat de presentar electrònicament el Formulari d’operacions vinculades (FOV), que substitueix el dossier esmentat. Es pot accedir a aquest formulari a través del “Servei de tramitació de declaració (Societats WEB)”, i cal presentar-lo juntament amb la declaració de l’IS de l’exercici.

Model 232: Declaració informativa d’operacions vinculades i d’operacions amb paradisos fiscals

A més de la documentació requerida, les operacions subjectes a l’obligació de documentació s’han de declarar a través del model 232.

Termini de presentació

El model 232 cal presentar-lo el mes següent als deu mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. Per exemple, si l’exercici social de la seva empresa coincideix amb l’any natural, la presentació s’ha de fer el mes de novembre.

Informació addicional en el model 232

A més de les operacions que superen els 250.000 euros anuals amb la mateixa persona vinculada, el model 232 ha d’incloure:

1. Operacions específiques: operacions vinculades que, en conjunt, superin els 100.000 euros, com la venda d’immobles o participacions i operacions amb intangibles.
2. Operacions rellevants: operacions vinculades del mateix tipus i mètode de valoració que, en conjunt, excedeixin el 50% del volum de negocis de l’empresa, sense importar el seu import individual.
3. Patent box: operacions en les quals s’hagi aplicat la reducció per patent box (incentiu per cessió de patents), independentment de l’import.
4. Paradisos fiscals: operacions fetes amb entitats domiciliades en països o territoris considerats paradisos fiscals, sense importar l’import i amb independència de la vinculació.

Empreses de reduïda dimensió

Per a les empreses de reduïda dimensió, la presentació del formulari FOV juntament amb la declaració de l’IS cobreix l’obligació de documentar les operacions vinculades. No obstant això, aquestes empreses també han de presentar el model 232 al novembre per a complir amb les obligacions d’informació addicional.

Complir aquestes obligacions de documentació i informació és essencial per evitar sancions i assegurar la transparència en les relacions fiscals de la seva empresa. Els recomanem revisar detalladament les operacions vinculades fetes durant l’exercici i assegurar-se que es compleixin els requisits establerts per la normativa vigent.

En aquesta circular, abordem una qüestió de gran rellevància i sovint de difícil justificació en l’àmbit fiscal: la consideració de l’arrendament d’immobles com a activitat econòmica. La Direcció General de Tributs (DGT) ha manifestat en consultes recents que l’externalització de la gestió de l’arrendament no impedeix que aquesta activitat es consideri econòmica a l’efecte de l’impost sobre societats (IS) i de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

1. Fonaments i consideracions generals

1.1. Definició d’activitat econòmica segons la Llei de l’impost sobre societats (LIS)

L’article 5 de la Llei 27/2014 (LIS) defineix l’activitat econòmica com l’ordenació per compte propi dels mitjans de producció i recursos humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis. Per al cas de l’arrendament d’immobles, es considera que existeix activitat econòmica quan s’ocupa, almenys, una persona amb contracte laboral a jornada completa per gestionar els arrendaments.

1.2. Diferenciació entre societats patrimonials i societats amb activitat econòmica

Aquesta definició permet diferenciar les societats merament patrimonials d’aquelles l’activitat principal de les quals és l’arrendament d’immobles. La importància d’aquesta distinció radica en les implicacions fiscals, com l’aplicació d’avantatges fiscals per a pimes, l’exempció en l’impost sobre el patrimoni i la bonificació en l’impost sobre successions i donacions.

2. Externalització de la gestió de l’arrendament

2.1. Realitat econòmica i necessitat de gestió professionalitzada

En la pràctica, moltes entitats posseeixen patrimonis immobiliaris significatius la gestió eficient dels quals requeriria la contractació de personal especialitzat. No obstant això, en molts casos, aquestes entitats opten per subcontractar la gestió a societats especialitzades en lloc d’ocupar directament treballadors.

2.2. Pronunciament de la Direcció General de Tributs (DGT)

La DGT ha aclarit que l’externalització de la gestió no impedeix que el titular dels immobles desenvolupi una activitat econòmica. En la consulta de data 15-02-2024 (CV 0090-24), es va analitzar un cas en què una entitat amb un patrimoni immobiliari de gran rellevància i volum de negoci va contractar un gestor professional extern perquè s’encarregués de diverses activitats relacionades amb l’arrendament.

3. Anàlisi de la consulta de la DGT (CV 0090-24)

3.1. Context

L’entitat consultant pertany a un grup internacional amb una cartera immobiliària de més de 720 milions d’euros en actius i una superfície de 32.000 metres quadrats. La gestió d’aquest patrimoni es fa exclusivament a través de l’externalització, sense empleats propis dedicats a la gestió arrendatícia.

3.2. Activitats desenvolupades pel gestor extern

Les activitats gestionades pel professional contractat inclouen:

• Assessorament i preparació de propostes per a la comercialització, lloguer i gestió de la propietat.
• Gestió d’arrendaments, inclosa l’elaboració d’informes periòdics i la supervisió de pagaments i cobraments de rendes.
• Assessorament en finançament o refinançament d’immobles.
• Selecció d’agents i assessors qualificats per a serveis d’arrendament.
• Conservació de documentació legal i contractes d’arrendament.
• Garantir el compliment de lleis i regulacions locals.

3.3. Conclusions de la DGT

La DGT conclou que, a l’efecte de l’impost sobre societats, l’externalització de la gestió no impedeix considerar que l’entitat desenvolupa una activitat econòmica. Aquest criteri administratiu s’alinea amb consultes prèvies, com les V3859-16, V1606-17 i V1794-17, reafirmant la validesa d’aquesta interpretació.

4. Implicacions fiscals i estratègiques

4.1. Aplicació en l’impost sobre societats

La correcta qualificació de l’activitat com a econòmica permet a les entitats beneficiar-se de tractaments fiscals específics per a empreses que desenvolupen activitats econòmiques. Això inclou possibles avantatges en la determinació de la base imposable i l’aplicació de deduccions i bonificacions.

4.2. Repercussions en l’impost sobre el patrimoni

Les societats que el seu principal actiu són immobles en arrendament es poden beneficiar de l’exempció en l’impost sobre el patrimoni, sempre que es compleixi amb la consideració d’activitat econòmica.

4.3. Impacte en l’impost sobre successions i donacions

La consideració d’activitat econòmica també pot influir en l’aplicació de bonificacions en l’impost sobre successions i donacions, la qual cosa resulta rellevant en la planificació successòria.

5. Recomanacions i consideracions finals

5.1. Avaluació de l’estructura de gestió

És recomanable que les entitats avaluïn la seva estructura de gestió de l’arrendament per a assegurar que compleixen amb els requisits per ser considerades com a desenvolupadores d’una activitat econòmica, ja sigui mitjançant la contractació directa de personal o l’externalització.

5.2. Documentació i justificació

És fonamental mantenir una documentació exhaustiva que justifiqui les decisions d’externalització i la naturalesa econòmica de l’activitat. Això inclou contractes amb gestors externs i informes d’activitats dutes a terme.

5.3. Assessorament professional continu

Donada la complexitat i les implicacions fiscals, s’aconsella comptar amb un assessorament fiscal i legal continu per assegurar el compliment normatiu i optimitzar la càrrega tributària.

Quadre resum

Estem a la seva disposició per qualsevol consulta addicional o assistència que puguin requerir per a la implementació d’aquestes directrius.

Qui es pot subscriure?

Poden subscriure aquest conveni especial:

1. Alumnes de pràctiques formatives i de pràctiques acadèmiques externes:
   • Universitaris, tant per a l’obtenció de titulacions oficials de grau, màster i doctorat, com per a l’obtenció de títols propis de les universitats, sigui un màster de formació permanent, un diploma d’especialització o un diploma d’expert.
   • De formació professional, excepte quan les pràctiques s’haguessin prestat en el règim de formació professional intensiva.
   • D’ensenyaments artístics superiors, ensenyaments artístics professionals i ensenyaments esportius del sistema educatiu.
2. Becaris participants en programes de formació no dirigits a l’obtenció d’un títol, fossin de naturalesa investigadora o no.
3. Doctorands participants en programes de formació de naturalesa investigadora, tant a Espanya com a l’estranger, amb anterioritat al 4 de febrer de 2006.

Objecte i durada del conveni

L’objecte i durada del conveni varia en funció de si l’interessat a subscriure el conveni especial per pràctiques va subscriure, en el seu moment, el conveni especial de programes de formació (regulat pel RD 1493/2011, de 24 d’octubre), de tal forma que:

• Si ja hagués subscrit el conveni especial de programes de formació: el nou conveni es podrà subscriure per la diferència entre 1.825 dies i el nombre de dies que ja els van ser reconeguts i computats en virtut del conveni especial anterior.
• Si no hagués subscrit el conveni especial de programes de formació: el nou conveni es podrà subscriure per un màxim de 1.825 dies.

Acció protectora

L’acció protectora dispensada per aquest conveni especial serà la corresponent a:

• Incapacitat permanent derivada de malaltia comuna i accident no laboral.
• Viduïtat, orfandat i altres prestacions en favor de familiars, derivades de malaltia comuna i accident no laboral.
• Jubilació.

Requisits

Aquest conveni el poden subscriure els qui reuneixin les següents condicions:

1. Realització de la formació en el període exigit per la normativa:

• Alumnes de pràctiques formatives:
  • Pràctiques no remunerades, fetes amb anterioritat a l’1 de gener de 2024.
  • Pràctiques remunerades, fetes amb anterioritat a l’1 de novembre de 2011.
• Doctorands participants en programes de formació de naturalesa investigadora, fets amb anterioritat al 4 de febrer de 2006.
• Acreditació de la realització de les pràctiques o formació en el moment de la presentació de la sol·licitud de subscripció del conveni. La documentació acreditativa de les pràctiques fetes i dels seus períodes de durada, amb el nombre de dies concret en què s’han fet s’ha d’aportar juntament amb la sol·licitud de subscripció del conveni especial.
• Presentació de la sol·licitud en el termini establert legalment.

Finalment, s’informa:

• No s’exigeix període de cotització previ a la sol·licitud del conveni especial
• No poden subscriure aquest conveni especial:
  • Els pensionistes de jubilació o incapacitat permanent, excepte en els supòsits relatius a la percepció d’aquestes prestacions en què l’art. 2.2 de l’Ordre TAS/2865/2003, permet la seva subscripció.
  • Els qui haguessin subscrit conveni especial per a persones que participin en programes de formació (regulat pel RD 1493/2011, de 24 d’octubre), pels mateixos períodes pels quals van subscriure aquest conveni especial.

Forma i termini de sol·licitud

El termini de sol·licitud de subscripció d’aquest conveni especial és de dos anys computats des de l’1 de juny de 2024. La sol·licitud d’alta es pot fer a través dels canals indicats en l’apartat “Alta, baixa o variació de dades del conveni especial” de la secció “Tràmits i gestions de convenis especials” de la Seguretat Social.

Resolució de la sol·licitud

El termini de resolució i notificació de la sol·licitud és de sis mesos, computats des de la data en què la sol·licitud hagi estat presentada formalment a través de qualsevol dels mitjans habilitats per a això.

La falta de resolució expressa en el termini previst en el paràgraf anterior té com a efecte l’estimació de la respectiva sol·licitud per silenci administratiu.

Efectes

El conveni especial té efecte a partir del mes següent a aquell en què s’hagi formalitzat la seva subscripció, en relació amb el pagament de les quotes. No obstant això, el dret a causar les prestacions cobertes per aquest conveni especial és efectiu quan s’hagi produït l’ingrés de la totalitat de la cotització que correspongui per aquest conveni especial.

Cotització

Subjecte responsable de l’obligació de cotitzar

La cotització és a càrrec del subscriptor del conveni especial. Poden actuar com a substitutes les persones físiques o jurídiques que assumeixin voluntàriament aquesta obligació amb autorització expressa d’aquest subscriptor.

Base de cotització

La base mensual de cotització per aquest conveni especial està constituïda per la base mínima de cotització per contingències comunes corresponent al grup 7 de cotització del règim general de la Seguretat Social vigent en 2024, és a dir, 1.323 euros.

Determinació de la quota a ingressar

A la base de cotització se li aplicarà el tipus de cotització per a contingències comunes vigent en el règim general de la Seguretat Social en 2024, és a dir, el 28,30%.

Una vegada calculat l’import total de la cotització, aquest import es reduirà mitjançant l’aplicació del coeficient del 0,77, i el resultat constitueix la quota a ingressar.

Quota mensual a ingressar

La quota mensual ascendeix a 288,29 euros.

Termini d’ingrés

L’ingrés de la cotització que correspongui per aquest conveni especial es pot fer a elecció del seu sol·licitant:

• D’una sola vegada, dins del mes següent a aquell en què s’hagi formalitzat la subscripció del conveni especial.
• De forma fraccionada, en un nombre màxim de mensualitats igual al d’aquelles per les quals es reconegui el conveni especial, iniciant-se el pagament el mes següent a aquell en què s’hagi formalitzat la subscripció del conveni especial.

Extinció

El conveni especial s’extingirà per qualsevol de les següents causes:

• Per falta de pagament de la totalitat del seu import o, en cas d’haver-se fraccionat el pagament, de les quotes corresponents a tres mensualitats consecutives o a cinc alternatives, excepte causa justificada de força major degudament acreditada.
• Per adquirir el subscriptor la condició de pensionista per jubilació o per incapacitat permanent en qualsevol dels règims del sistema de la Seguretat Social.
• Per defunció del subscriptor.
• Per decisió de l’interessat. La sol·licitud de baixa del conveni especial es pot fer a través dels canals indicats en l’apartat “Alta, baixa o variació de dades del conveni especial” de la secció “Tràmits i gestions de convenis especials“. En aquest supòsit, l’extinció del conveni especial tindrà lloc a partir del dia primer del mes següent a la data d’aquesta comunicació.

En cas d’haver-se fraccionat el pagament del conveni especial, la seva extinció per qualsevol d’aquestes causes determinarà que únicament es reconeixeran com cotitzats els períodes en pràctiques corresponents a les mensualitats efectivament ingressades.

Documentació necessària per a la sol·licitud

Les sol·licituds d’alta s’han d’acompanyar, necessàriament, de la següent documentació:

• Original o còpia del document identificatiu del sol·licitant en la Seguretat Social (document nacional d’identitat -NIF- o targeta d’identitat d’estranger -NIE-).
• Certificats que acreditin els períodes de pràctiques o programes de formació, en els quals ha de constar si les pràctiques van ser o no remunerades i el període de durada, amb indicació del nombre de dies en què s’han dut a terme. Aquests certificats podran ser expedits bé per la universitat o el centre educatiu en el qual es van cursar els estudis o bé per l’empresa o entitat en què es van realitzar les pràctiques, o entitat que les va finançar, excepte en cas de pràctiques no remunerades, i en aquest cas únicament podrà ser expedit per la universitat o el centre educatiu en el qual es van cursar els estudis.

Els sol·licitants d’aquests convenis que ja haguessin subscrit un conveni especial a l’empara de la disposició addicional primera del Reial decret 1493/2011, de 24 d’octubre, podran tornar a aportar els certificats que ja van presentar quan van sol·licitar aquest conveni, d’incloure els períodes que necessiten per a assolir els 1.825 dies cotitzats.

En relació amb la documentació necessària en el supòsit de variació de dades, les sol·licituds han d’anar acompanyades de la documentació que justifiqui la variació en el conveni especial.

Respecte a la documentació que s’ha d’aportar en el supòsit de baixa en el conveni especial, les sol·licituds han d’anar acompanyades de la documentació que justifiqui la baixa, tret que es tracti d’una sol·licitud de baixa voluntària.

Font: Seguretat Social

Com ja deu saber, la suspensió de llançaments sobre habitatges habituals de col·lectius vulnerables, introduïda mitjançant el Reial decret llei 27/2012, de 15 de novembre, en resposta als efectes derivats de la crisi econòmica i financera de 2008, s’ha anat estenent mitjançant successives normatives a causa de les subsegüents crisis, com la pandèmia de COVID-19 i la guerra d’Ucraïna.

Doncs bé, l’informem que al BOE del dia 15 de maig, s’ha publicat el Reial decret llei 1/2024 de 14 de maig, pel qual es prorroguen les mesures de suspensió de llançaments sobre l’habitatge habitual per a la protecció dels col·lectius vulnerables, que ha entrat en vigor el 15 de maig de 2024, i que ha estès fins a maig de 2028 aquesta moratòria prevista en la Llei 1/2013.

La nova redacció de l’article 1.1 de la Llei 1/2013, de 14 de maig, disposa:

«1. Fins transcorreguts quinze anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, no procedirà el llançament quan en un procés judicial o extrajudicial d’execució hipotecària s’hagués adjudicat al creditor, o a qualsevol altra persona física o jurídica l’habitatge habitual de persones que es trobin en els supòsits d’especial vulnerabilitat i en les circumstàncies econòmiques previstes en aquest article».