Alerta setmanal de continguts (setmana 37 del 2023)

Una qüestió que de vegades pot portar-nos a una confusió, són aquells supòsits en els quals una societat anònima o limitada comença a implementar una operació de reducció de capital en un exercici, però la inscriu en el següent.

En aquests casos la pregunta que sorgeix és si la comptabilització de la reducció de capital s’ha de comptabilitzar en l’exercici en què s’acorda per la junta general, o bé en l’exercici en què s’atorga l’escriptura pública i s’inscriu en el Registre Mercantil.

Resolució i consultes de l’ICAC

Per respondre aquesta pregunta, la Resolució del 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital (RICAC de societats), estableix en l’article 36, que la reducció de capital social acordada en l’exercici es mostrarà en el balanç d’aquest període sempre que l’escriptura pública en la qual es reflecteixi l’acord s’inscrigui en el Registre Mercantil abans que es formulin els comptes anuals del citat exercici, dins del termini establert en el text refós de la Llei de societats de capital.

Així ho manifesta també la consulta número 4 del BOICAC núm. 134 de juny de 2023, en un cas en el qual els socis d’una SL van acordar el novembre de 2022 reduir capital amortitzant participacions amb devolució d’aportacions en espècie, la qual cosa s’inscriu el febrer de 2023, la consulta sosté que la reducció “es registrarà comptablement en l’exercici 2022, que és quan s’acorda per la junta general, sempre que la inscripció en el Registre Mercantil de l’escriptura de reducció s’hagi produït abans de la formulació dels comptes anuals, i estigui dins del termini legalment establert per a la seva formulació”.

Per tant, si s’inicia una operació de reducció de capital en un exercici sense poder-lo concloure en ell, per a reflectir el nou capital en els comptes anuals d’aquest exercici s’ha d’inscriure, com a màxim, abans que acabi el termini legal de formulació dels comptes d’aquest exercici (p. ex., el balanç de 31 de desembre de 2023 recollirà una reducció de capital acordada el 15 de desembre de 2023 i inscrita el 15 de febrer de 2024, és a dir, abans de la finalització del termini de formulació el 31 de març de 2024).

Li recordem que el mes d’octubre ha de fer la presentació de l’IVA, de les retencions a compte de renda i del pagament fraccionat de societats (exercici en curs) i renda (en aquest cas per a empresaris i professionals en estimació directa i objectiva). 

En concret, el pròxim dia 20 d’octubre s’ha de presentar i si cal fer-ne l’ingrés del 3r TRIMESTRE 2023 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF en relació amb les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital.

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 20 d’octubre finalitza el termini per a presentar el segon pagament fraccionat de 2023 de l’impost sobre societats.

Per aquest motiu, els preguem que, en el menor termini possible, ens facilitin tota la documentació així com aquelles dades que els sol·licitem per a poder realitzar la confecció i presentació d’aquestes declaracions.

L’informem que amb efectes des de l’1 de gener de 2024, s’inclouran en el sistema de Seguretat Social als alumnes que facin pràctiques formatives i acadèmiques incloses en programes de formació. El Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de la reforma de pensions va incloure aquesta mesura de la inclusió en la Seguretat Social dels becaris que havia de ser efectiva a partir d’octubre de 2023.

Però, finalment aquesta mesura no entrarà en vigor fins a 2024. El Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, inclou la demora de l’obligació de donar d’alta en la Seguretat Social a tots els becaris.

D’aquesta manera, tots els becaris en pràctiques cotitzaran a partir d’aquesta data, independentment de si són o no remunerades. Fins al moment, únicament els estudiants amb pràctiques remunerades cotitzaven a la Seguretat Social en concepte de contingències comunes i contingències professionals. Així, els becaris amb pràctiques remunerades sumaven anys d’experiència laboral a tenir en compte per a accedir a la jubilació.

Estudiants beneficiats: la nova normativa contempla als estudiants universitaris, tant els que busquen títols oficials de grau i màster, doctorat, com aquells que persegueixen títols propis de la universitat. Això afecta màsters de formació permanent, diplomes d’especialització o diplomes d’expert. També inclou alumnes de formació professional, excepte en el règim de formació professional intensiva.

Acció protectora: quant a l’acció protectora de la Seguretat Social, s’aplica segons el règim corresponent, exclosa la protecció per desocupació i la cobertura del fons de garantia salarial. En el cas de pràctiques no remunerades, també s’exclou la protecció per incapacitat temporal per contingències comunes.

Obligacions davant la Seguretat Social:

• Per a les pràctiques formatives remunerades, les obligacions recauen en l’entitat que finança el programa de formació, assumint la condició d’empresari.
• En el cas de pràctiques no remunerades, les obligacions corresponen a l’empresa o entitat on es facin, excepte acord en contra en el conveni de cooperació. L’entitat responsable ha de comunicar els dies efectius de pràctiques.

Cotització a la Seguretat Social: en tots dos casos, la cotització exclou la cotització finalista del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI). S’aplica una reducció del 95% a les quotes per contingències comunes sense altres beneficis en la cotització. L’entitat que assumeixi la condició d’empresa serà responsable de l’ingrés de totes les quotes.

Retroactivitat: aquells qui es trobaven en la situació descrita abans de l’entrada en vigor de la normativa podran subscriure un conveni especial, permetent el còmput de la cotització per períodes de formació o pràctiques realitzades abans d’aquesta data, fins a cinc anys màxim.

La presa de decisions financeres és una part essencial de la gestió empresarial. Un dels dilemes més recurrents en emprendre un nou projecte és determinar la font de finançament adequada. En aquesta circular, explorarem les estratègies de finançament amb recursos propis i recursos aliens.

Recursos propis: control i autonomia

El finançament propi, també conegut com a capital propi, es refereix als fons generats internament per l’empresa, ja sigui per les aportacions dels socis, els beneficis retinguts en l’empresa, les reserves o l’entrada de nous inversors al capital de l’empresa, bé a través de societats de capital de risc, d’àngels inversors o d’una altra mena d’ampliacions de capital.

Aquesta opció ofereix un alt grau de control i autonomia per a l’empresa, ja que no implica deutes ni la participació de tercers.

Avantatges de recursos propis:

1. Sense deute: en utilitzar els recursos propis, l’empresa evita la càrrega d’interessos i pagaments de deute, la qual cosa millora la seva posició financera a llarg termini.
2. Immediatesa: els recursos propis s’obtenen de manera immediata, i no cal esperar que una entitat financera aprovi l’operació per a gaudir dels fons.
3. Control total: l’empresa manté el control total sobre les decisions estratègiques i la direcció del projecte.
4. Beneficis nets: una vegada que el projecte és rendible, tots els beneficis nets flueixen directament cap a l’empresa.

Desavantatges

1. Limitació de capital: finançar projectes amb recursos propis pot limitar la quantitat de capital disponible per a inversions en altres projectes o per al creixement de l’empresa en general. Això podria restringir les oportunitats d’expansió.
2. Risc financer personal: si els propietaris de l’empresa utilitzen els seus actius personals o patrimoni per a finançar el projecte, estan assumint un risc financer personal significatiu en cas que el projecte no sigui reeixit. Això pot posar en perill la seva seguretat financera personal.
3. Oportunitat d’inversió perduda: en usar els fons propis de l’empresa, es podria perdre l’oportunitat d’invertir en altres oportunitats més rendibles que podrien sorgir en el mercat. Això podria afectar negativament la diversificació i el rendiment financer a llarg termini.
4. Pressió sobre la liquiditat: fer servir recursos propis per a finançar un projecte important pot reduir la liquiditat de l’empresa, fet que podria dificultar la capacitat de fer front a despeses operatives inesperades o aprofitar oportunitats emergents.
5. Falta d’experiència externa: Com que no es busca finançament extern, l’empresa podria perdre l’oportunitat d’aprofitar l’experiència i el coneixement que inversors o socis externs poden aportar al projecte. Això podria limitar el creixement i la innovació.

Recursos aliens: ampliació i risc compartit

D’altra banda, el finançament amb recursos aliens implica obtenir fons externs, ja sigui a través de préstecs bancaris, emissió de bons o inversió de tercers.

Aquest tipus de finançament inclou alguns instruments financers com ara préstecs, bons, crèdits comercials, lísing o subvencions i ajuts públics.

Aquesta opció pot permetre una expansió més ràpida del projecte i l’accés a recursos addicionals.

Atenció. Normalment, com més petita sigui la seva aportació de fons, més rendible serà la seva inversió. Això és cert sempre que el tipus d’interès que hagi de pagar pels préstecs que rebi sigui inferior a la rendibilitat que obtindrà.

Avantatges de recursos aliens:

1. Més capital disponible: permet la inversió en projectes de més envergadura o l’execució de múltiples projectes simultàniament.
2. Accés a experiència: la participació d’inversores o socis pot aportar experiència, coneixements i contactes a l’empresa.
3. Diversificació de riscos: compartir el risc financer amb tercers pot reduir la càrrega financera en cas de dificultats.
4. Millora del flux de caixa: ajuda a mantenir el flux de caixa en permetre pagaments a terminis.
5. Deduïbilitat fiscal: els interessos pagats poden ser deduïbles en l’impost sobre societats.
6. Rendibilitat: incrementa la rendibilitat de l’empresa gràcies al palanquejament.

Desavantatges de recursos aliens:

1. Càrrega de deute: un dels principals inconvenients del finançament amb recursos aliens és la generació de deute. Tenir préstecs o emetre bons augmenta les obligacions financeres de l’empresa, la qual cosa pot portar a pagaments d’interessos significatius i a una pressió més elevada sobre el flux d’efectiu.
2. Dilució de la propietat: si l’empresa opta per la inversió de tercers, podria haver de cedir una part de la propietat o dels guanys futurs als inversors. Això implica una dilució del control i la participació en l’empresa, la qual cosa podria ser un obstacle per a la presa de decisions estratègiques.
3. Risc d’insolvència: l’ús excessiu de finançament aliè augmenta el risc d’insolvència. Si l’empresa no pot generar suficients ingressos per a cobrir les seves obligacions de deute, podria afrontar dificultats financeres.
4. Costos financers addicionals: els préstecs i les inversions externes comporten costos financers en forma de taxes d’interès, comissions i possiblement dividends o participació en els guanys. Aquests costos poden reduir la rendibilitat del projecte.
5. Menor flexibilitat financera: el finançament amb recursos aliens sovint imposa restriccions financeres i condicions a l’empresa. Els prestadors i inversors poden imposar termes i condicions que limitin la flexibilitat operativa i estratègica de l’empresa.

Conclusió

L’elecció entre finançament amb recursos propis i recursos aliens depèn de la situació específica de cada empresa i els seus objectius a llarg termini. Totes dues opcions tenen avantatges i desavantatges, i la decisió final s’ha de basar en una anàlisi detallada de factors financers, estratègics i de risc.

Cada empresa ha de considerar acuradament les seves circumstàncies úniques abans de prendre una decisió de finançament que recolzi el seu creixement i èxit continu en el mercat.