Alerta setmanal de continguts (setmana 38 del 2023)

Ens complau informar-los sobre la recent consulta vinculant (V1868-23) de la DGT emesa el 28 de juny de 2023, que aborda qüestions relacionades amb la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) dels endarreriments del complement de maternitat per aportació demogràfica atorgats judicialment a un jubilat, després d’una prèvia denegació per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)

En el context d’aquesta consulta, és important destacar que s’emmarca en un escenari legal complex, influenciat per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de data 12 de desembre de 2019, assumpte núm. C-450/18.

Aquesta sentència va comportar la modificació de l’article 60 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) a través del Reial decret llei 3/2021, de 2 de febrer. Aquesta modificació va implicar un canvi significatiu en reemplaçar el complement de maternitat per aportació demogràfica per un complement destinat a reduir la bretxa de gènere, considerant el nombre de fills com a criteri objectiu.

Posteriorment, el Tribunal Suprem va emetre una sentència (núm. 487/2022, de 30 de maig) que va establir els efectes retroactius del reconeixement del complement de maternitat per aportació demogràfica als homes jubilats, establint que aquests efectes es produirien des de la data del fet causant de la pensió de jubilació, sempre que es complissin els requisits originals de l’article 60 de la LGSS.

La consulta aborda la qüestió de com han de tributar els endarreriments del complement de maternitat atorgats per l’INSS en l’IRPF dels beneficiaris.

Imputació temporal dels endarreriments en l’IRPF

S’analitza la imputació temporal dels endarreriments del complement de maternitat en l’IRPF, destacant que s’han d’imputar en el període impositiu en el qual la resolució judicial que els reconeix adquireixi fermesa.

Reducció per existència d’un període de generació superior a dos anys

La consulta explora la possibilitat d’aplicar la reducció del 30% establerta en l’article 18 de la Llei de l’IRPF, en particular, per als endarreriments del complement de maternitat que comprenen un període superior a dos anys des del seu reconeixement fins a la fermesa de la sentència.

Canvi de criteri en la Direcció General de Tributs (DGT)

Es destaca el canvi de criteri en la DGT respecte a l’aplicabilitat de la reducció del 30% en casos d’endarreriments en pensions públiques reconegudes judicialment que comprenen un període superior a dos anys.

En resum, aquesta circular proporciona informació clau sobre la consulta vinculant (V1868-23) que aborda la tributació dels endarreriments del complement de maternitat per aportació demogràfica en l’IRPF, considerant el context legal i les implicacions de les recents sentències.

Se suggereix que els empleats afectats consultin amb un assessor fiscal o legal per a comprendre completament les implicacions individuals d’aquesta consulta en les seves circumstàncies particulars.

Com ja deu saber, d’acord amb la Llei de l’impost sobre societats (LIS), les entitats de nova creació que desenvolupin activitats econòmiques tributaran, en el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i en el següent, al tipus reduït del 15%, excepte si han de tributar a un tipus inferior. Si bé, la LIS restringeix de l’aplicació d’aquest tipus reduït a les entitats que tinguin la consideració d’entitat patrimonial.

A aquest efecte, no s’entendrà iniciada una activitat econòmica:

a) Quan l’activitat econòmica s’hagués estat feta amb caràcter previ per altres persones o entitats vinculades en el sentit de l’article 18 de la LIS i transmesa, per qualsevol títol jurídic, a l’entitat de nova creació.

b) Quan l’activitat econòmica hagués estat exercida, durant l’any anterior a la constitució de l’entitat, per una persona física que ostenti una participació, directa o indirecta, en el capital o en els fons propis de l’entitat de nova creació superior al 50%.

No tindran la consideració d’entitats de nova creació aquelles que formin part d’un grup en els termes establerts en l’article 42 del Codi de Comerç, amb independència de la residència i de l’obligació de formular comptes anuals consolidats.

Atenció:

• El tipus s’aplica només en el primer període impositiu en què l’entitat obtingui benefici i en el següent.
• Una entitat ostenta el control de l’entitat que es constitueix, aquesta forma part d’un grup en els termes disposats en l’article 42 del Codi de Comerç i, per tant, no podrà aplicar el tipus de gravamen del 15% (Consulta DGT V2689-21).
• Una societat constituïda com a societat civil que es transforma posteriorment en societat limitada, continuant amb la mateixa activitat empresarial, no pot aplicar el tipus reduït perquè l’activitat es desenvolupava amb anterioritat pels seus dos socis a través d’una societat civil i ha estat transmesa a aquella (DGT V2019-21).
• La mera intenció o voluntat de dur a terme una activitat no implica el seu començament efectiu. Així, les simples actuacions preparatòries o tendents a començar el desenvolupament efectiu de l’activitat, com ara la petició i realització del projecte bàsic, la llicència d’obres o l’estudi geotècnic, no suposen el seu inici material (DGT V2059-18).
• No s’entén iniciada una activitat econòmica si hagués estat exercida, durant l’any anterior a la constitució de la societat, per una persona física que tingui una participació, directa o indirecta, en el capital o en els fons propis de l’entitat de nova creació, superior al 50%. A més, no es considera entitat de nova creació aquella que formi part d’un grup mercantil (DGT V0257-17).
• Tampoc s’entén iniciada una activitat econòmica si l’hagués desenvolupat amb caràcter previ per altres persones o entitats vinculades i transmesa a l’entitat de nova creació (DGT V4370-16).

Una qüestió que pot donar lloc a dubtes és en el cas d’una entitat de nova creació que tributa al tipus reduït en el període impositiu de constitució i que té base imposable negativa en el període impositiu immediat posterior al de la seva constitució, pot aplicar el tipus de gravamen reduït en el període següent en el qual la base imposable torna a ser positiva?

En la seva redacció actual el 29.1 de la vigent LIS disposa que el tipus de gravamen del 15% resultarà aplicable “(…) en el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i en el següent (…)”. La redacció transcrita ha suscitat tradicionalment el dubte de si el “període impositiu següent” a aquell en què es va obtenir per primera vegada una base imposable positiva havia de ser l’immediat següent, amb independència que en el mateix la base imposable fos positiva o negativa, o si, per contra, havia de ser el primer període impositiu següent en el qual s’obtingués una base imposable positiva.

Criteri de l’AEAT i del TEAC: abast temporal del tipus reduït del 15%

Tant per a l’AEAT (Consulta INFORMA 146817) com per al Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) en la seva Resolució de 24 de juliol de 2023, que resol un recurs extraordinari d’alçada per a la unificació de criteri, donen resposta a aquesta qüestió, establint que el tipus impositiu reduït de l’IS que poden aplicar les entitats de nova creació que desenvolupin activitats econòmiques només resulta d’aplicació en el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i en el període impositiu següent, amb independència que en aquest (el següent) la base imposable sigui positiva o negativa.

En conseqüència, no pot aplicar el tipus de gravamen reduït en el període següent a aquell posterior al de la seva constitució, en el qual la base imposable torna a ser positiva.

L’informem que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en la seva sentència de 14 setembre de 2023 (Assumpte C-113/2022), ha tornat a donar suport al dret dels pares de dos o més fills a percebre el complement de maternitat en les seves pensions i ha ordenat que tots aquells que han acudit als jutjats per a defensar el seu dret a cobrar el suplement siguin indemnitzats per a compensar els perjudicis econòmics ocasionats per això.

Atenció. El TJUE torna a fallar contra la Seguretat Social espanyola pel plantejament discriminatori del complement de maternitat de les pensions (de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent), vigent des de l’1 de gener 2016 fins al 3 de febrer 2021, per a mares que tinguessin dos fills o més (biològics o adoptats).

El 12 de desembre de 2019 el TJUE va declarar que aquest complement era discriminatori i contrari a la Directiva europea d’igualtat de tracte, en excloure els pares que es trobaven en una situació comparable. No obstant això, no va ser fins a 2021, quan Espanya va reformar la normativa i va convertir l’antic complement de maternitat per aportació demogràfica en l’actual complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere, accessible tant a mares com a pares. En el lapse de temps entre la sentència i el canvi, nombrosos pares jubilats van reclamar a la Seguretat Social el pagament d’aquest complement. En la majoria dels casos, l’Administració va rebutjar la petició i els afectats es van veure obligats a exigir el compliment dels seus drets per via judicial.

El febrer de 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSJG) va plantejar qüestió prejudicial davant el TJUE, a fi que es pronunciï sobre si el criteri de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) de denegar sempre el complement de maternitat als homes i obligar-los a reclamar en via judicial suposa un incompliment administratiu, que, en si mateix, constituiria una discriminació per raó de sexe, en lloc d’un incompliment normatiu, tal com defensa l’INSS. En funció d’aquesta resposta, la sala també va sol·licitar que el TJUE dictamini si escau indemnitzar els afectats pels danys i perjudicis causats.

En aquest sentit, la Justícia Europea ha ampliat la seva posició en relació amb el reconeixement del complement a les pensions per a homes, declarant que també tenen dret a una compensació addicional que repari completament els perjudicis soferts a causa de la discriminació de gènere. Això implica que els afectats han de buscar el seu dret al complement a través de la via judicial.

Quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) declara una discriminació contrària al Dret de la Unió, les autoritats nacionals han d’eliminar-la i aplicar el mateix règim a totes les persones afectades. En aquest cas, la negació del complement de pensió a homes genera una discriminació addicional en termes de procediment, ja que han de recórrer a la via judicial.

El reconeixement retroactiu del dret pot restablir la igualtat en termes materials, però no repara completament els perjudicis soferts. Per tant, els afectats han de rebre una compensació econòmica adequada per a restaurar la seva situació prèvia a la discriminació i prevenir futurs danys.

La sentència assenyala que, encara que correspon a l’ordenament jurídic intern d’Espanya definir els procediments i quanties de reparació, s’han d’indemnitzar les despeses justificades, així com les costes i honoraris legals en els quals incorri l’afectat en fer valer el seu dret.

En resum, els pares que hagin hagut de reclamar judicialment el seu complement de pensió tenen dret a una indemnització addicional.

La Unió Europea està prenent mesures davant la crisi climàtica, promovent polítiques de residu zero en empreses. Des de l’1 de gener de 2023, les grans empreses han de presentar un report de sostenibilitat. Encara que per a les pimes ara com ara és voluntari (només s’obliga a les que cotitzen en borsa), es planegen noves directives que exigiran reports a totes les empreses. És crucial anticipar-se i començar a treballar en aquesta direcció.

La Direcció General d’Indústria i Pime ha creat una eina gratuïta per a avaluar les accions de circularitat

La Direcció General d’Indústria i Pime ha creat una eina gratuïta que li permetrà avaluar les seves pròpies accions de circularitat.

L’economia circular és un model de producció i consum, basat en diferents estratègies, que busca maximitzar l’ús dels productes, regenerar els sistemes naturals i recuperar tots els materials amb la finalitat de mitigar els efectes del canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, les deixalles i la contaminació.

Aquesta eina gratuïta d’autodiagnòstic d’economia circular us ajudarà, a través d’una sèrie de preguntes, a determinar de manera orientativa com es troba la vostra pime en l’adaptació a l’economia circular.

Aquesta eina no proporciona la solució definitiva als problemes que poguessin existir, ni substitueix l’anàlisi que pugui realitzar un professional especialista en aquest camp, però pot oferir recomanacions tendents a facilitar la implantació efectiva d’una estratègia basada en l’economia circular i a conèixer l’estat actual de la vostra pime.

El qüestionari està compost de 9 eixos (blocs de preguntes) amb enfocament en l’economia circular que podreu emplenar en l’ordre que estimeu necessari. S’estima que per a contestar cada eix necessitareu de 5 a 10 minuts.

Accés a l’eina

Font Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme: https://plataformapyme.es/