QUINES OPERACIONS IMMOBILIÀRIES ESTAN EXEMPTES DE L’IVA?

D’acord amb la Llei de l’IVA, entre altres operacions immobiliàries, estan exemptes de l’impost els lliuraments de terrenys rústics i altres que no tinguin la condició d’edificables i els destinats exclusivament a parcs i jardins públics o a superfícies viàries d’ús públic, així com els segons i ulteriors lliuraments d’edificacions, inclosos els terrenys en què es trobin enclavades, quan es facin després de la seva construcció o rehabilitació.

Llegir més

Les exempcions en l’IVA en lliuraments de béns i prestacions de serveis estan regulades en l’article 20 de la Llei 37/1992 de l’IVA (LIVA). Es tracta d’exempcions limitades perquè els empresaris o professionals que fan aquests lliuraments de béns o prestacions de serveis no repercuteixen IVA, però tampoc poden deduir l’IVA suportat en les compres.

Exempcions immobiliàries

Dins d’aquestes exempcions, podem destacar que la norma recull un ampli règim d’exempcions en matèria immobiliària en els números 20è, 22è i 23è de l’article 20.U de la LIVA. Vegem a continuació aquestes operacions exemptes de l’IVA.

1. Exempció en l’IVA dels lliuraments de terrenys no edificables

Estan exempts els lliuraments de terrenys rústics i altres que no tinguin la condició d’edificables, incloses les construccions de qualsevol naturalesa en ells enclavades, que siguin indispensables per al desenvolupament d’una explotació agrària, i els destinats exclusivament a parcs i jardins públics o a superfícies viàries d’ús públic.

Atenció. A aquest efecte, es consideren edificables els terrenys qualificats de solars per la Llei sobre el règim del sòl i ordenació urbana i altres normes urbanística, així com els altres terrenys aptes per a l’edificació per haver estat aquesta autoritzada per la corresponent llicència administrativa.

L’exempció no s’estén als lliuraments dels següents terrenys, encara que no tinguin la condició d’edificables:

  • Els de terrenys urbanitzats o en curs d’urbanització, excepte els destinats exclusivament a parcs i jardins públics o a superfícies viàries d’ús públic.
  • Els de terrenys en els quals es trobin enclavades edificacions en curs de construcció o acabades quan es transmetin conjuntament amb les mateixes i els lliuraments d’aquestes edificacions estiguin subjectes i no exemptes a l’impost. No obstant això, estaran exempts els lliuraments de terrenys no edificables en els quals es trobin enclavades construccions de caràcter agrari indispensables per a la seva explotació i les de terrenys de la mateixa naturalesa en els quals existeixin construccions paralitzades, ruïnoses o derruïdes.

2. Exempció en l’IVA dels segons i ulteriors lliuraments d’edificacions

D’igual forma, tal com estableix la LIVA, es troben exemptes de l’IVA els segons i ulteriors lliuraments d’edificacions, inclosos els terrenys en què es trobin enclavades, quan tinguin lloc després d’acabada la seva construcció o rehabilitació.

A l’efecte de l’IVA es considera primer lliurament: el fet pel promotor que tingui per objecte una edificació la construcció o la rehabilitació de la qual estigui acabada.

No obstant això, no tindrà la consideració de primer lliurament:

  • La duta a terme pel promotor després de la utilització ininterrompuda de l’immoble per un termini igual o superior a dos anys pel seu propietari o per titulars de drets reals d’ús o gaudi en virtut de contractes d’arrendament sense opció de compra, tret que l’adquirent sigui qui va utilitzar l’edificació durant el termini esmentat. No es computaran a aquest efecte els períodes d’utilització d’edificacions pels adquirents dels mateixos en els casos de resolució de les operacions en la virtut de les quals es van efectuar les corresponents transmissions.
  • Les transmissions no subjectes a l’impost en virtut del que estableix el número 1r de l’article 7 de la LIVA (la transmissió d’un conjunt d’elements corporals i, si és el cas, incorporals que, formant part del patrimoni empresarial o professional del subjecte passiu, constitueixin o siguin susceptibles de constituir una unitat econòmica autònoma en el transmitent, capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans, amb independència del règim fiscal que a aquesta transmissió li resulti d’aplicació en l’àmbit d’altres tributs i del procedent conforme al que es disposa en l’article 4, apartat quatre, d’aquesta Llei).

Atenció. Els terrenys en què es trobin enclavades les edificacions comprendran aquells en els quals s’hagin executat les obres d’urbanització accessòries a aquestes. No obstant això, tractant-se d’habitatges unifamiliars, els terrenys urbanitzats de caràcter accessori no podran excedir de 5.000 metres quadrats.

Aquesta exempció no s’aplica a:

  • Els lliuraments d’edificacions efectuats en l’exercici de l’opció de compra inherent a un contracte d’arrendament, per empreses dedicades habitualment a fer operacions d’arrendament financer. A aquest efecte, el compromís d’exercitar l’opció de compra enfront de l’arrendador s’assimilarà a l’exercici de l’opció de compra. Els contractes d’arrendament financer tindran una durada mínima de deu anys.
  • Els lliuraments d’edificacions per a la seva rehabilitació per l’adquirent, sempre que es compleixin els requisits que reglamentàriament s’estableixin.
  • Els lliuraments d’edificacions que siguin objecte de demolició amb caràcter previ a una nova promoció urbanística.

Concepte de rehabilitació d’edificacions:

Es consideraran obres de rehabilitació d’edificacions les que reuneixin els següents requisits:

  1. Que el seu objecte principal sigui la seva reconstrucció, entenent-se complert aquest requisit quan més del 50% del cost total del projecte de rehabilitació es correspongui amb obres de consolidació o tractament d’elements estructurals, façanes o cobertes o amb obres anàlogues o connexes a les de rehabilitació.
  1. Que el cost total de les obres a què es refereixi el projecte excedeixi del 25% d’un dels següents imports:
  • Del preu d’adquisició, si s’hagués adquirit l’edificació durant els dos anys immediatament anteriors a l’inici de les obres de rehabilitació.
  • Del valor de mercat que tingués l’edificació o una part en el moment de l’inici de les obres de rehabilitació, si l’inici és al cap de dos anys des de l’adquisició de l’edificació.

En tots dos casos, es descomptarà del preu d’adquisició o del valor de mercat de l’edificació la part proporcional corresponent al sòl.

Es consideraran obres anàlogues a les de rehabilitació les següents:

  • Les d’adequació estructural que proporcionin a l’edificació condicionis de seguretat constructiva, de manera que quedi garantida la seva estabilitat i resistència mecànica.
  • Les de reforç o adequació dels fonaments, així com les que afectin o consisteixin en el tractament de pilars o forjats.
  • Les d’ampliació de la superfície construïda, sota i sobre rasant.
  • Les de reconstrucció de façanes i patis interiors.
  • Les d’instal·lació d’elements elevadors, inclosos els destinats a salvar barreres arquitectòniques per al seu ús per discapacitats.

Es consideraran obres connexes a les de rehabilitació:

Les que se citen a continuació quan el seu cost total sigui inferior al derivat de les obres de consolidació o tractament d’elements estructurals, façanes o cobertes i, si és el cas, de les obres anàlogues a aquestes, sempre que hi estiguin vinculades de manera indissociable i no consisteixin en el mer acabat o guarniment de l’edificació ni en el simple manteniment o pintura de la façana:

  • Les obres de paleta, lampisteria i fusteria.
  • Les destinades a la millora i adequació de tancaments, instal·lacions elèctriques, aigua i climatització i protecció contra incendis.
  • Les obres de rehabilitació energètica.

Es consideraran obres de rehabilitació energètica:

Les destinades a la millora del comportament energètic de les edificacions reduint la seva demanda energètica, a l’augment del rendiment dels sistemes i instal·lacions tèrmiques o a la incorporació d’equips que utilitzin fonts d’energia renovables.

Atenció. L’exempció no s’aplica a lliuraments realitzats per empreses d’arrendament financer en l’exercici de l’opció de compra inherent a aquests contractes, sempre que tinguin una durada mínima de deu anys ni als lliuraments per a la seva immediata rehabilitació o demolició i posterior promoció.

Renúncia a l’exempció en l’IVA en operacions immobiliàries

Amb la finalitat de mantenir la neutralitat de l’impost, l’article 20.Dos de la LIVA estableix la possibilitat de renunciar a les exempcions relatives a les operacions immobiliàries (de lliuraments de terrenys no edificables, i segons i ulteriors lliuraments d’edificacions) sempre que es compleixin els següents requisits:

  • Que l’adquirent sigui un subjecte passiu amb dret a la deducció de les quotes suportades i presenti comunicació subscrita per ell mateix, fent-ne constar la condició.
  • Que la renúncia sigui prèvia o simultània al lliurament.
  • Que el transmitent sigui empresari o professional.

Quan es renunciï a l’exempció, es convertirà en subjecte passiu de l’operació el seu destinatari (inversió del subjecte passiu), en lloc de ser-ho l’empresari que fa el lliurament com correspondria per aplicació de la regla general.

Conforme al que es disposa en l’article 8 del Reglament de l’IVA, s’hauran de complir a més les següents obligacions formals:

  • La renúncia a l’exempció s’haurà de comunicar fefaentment a l’adquirent amb caràcter previ o simultani al lliurament dels béns.
  • La renúncia es practicarà per cada operació feta pel subjecte passiu i, en tot cas, s’haurà de justificar amb una declaració subscrita per l’adquirent en la qual aquest faci constar la seva condició de subjecte passiu amb dret a la deducció total de l’IVA suportat per l’adquisició dels corresponents béns immobles.

Exempció en l’IVA dels arrendaments i constitució i transmissió de drets reals d’ús i gaudi

3. Exempció en l’IVA dels arrendaments i constitució i transmissió de drets reals d’ús i gaudi

D’acord amb la LIVA, estan exempts els arrendaments que tinguin la consideració de serveis conformement al que es disposa en l’article 11 d’aquesta Llei i la constitució i transmissió de drets reals d’ús i gaudi, que tinguin per objecte els següents béns:

a) Terrenys, incloses les construccions immobiliàries de caràcter agrari utilitzades per a l’explotació d’una finca rústica.

  • Atenció. S’exceptuen les construccions immobiliàries dedicades a activitats de ramaderia independent de l’explotació del sòl.

b) Els edificis o parts dels mateixos destinats exclusivament a habitatges o al seu posterior arrendament per entitats gestores de programes públics de suport a l’habitatge o per societats acollides al règim especial d’entitats dedicades a l’arrendament d’habitatges establert en l’impost sobre societats. L’exempció s’estendrà als garatges i annexos accessoris als habitatges i els mobles, arrendats conjuntament amb aquells.

L’exempció no comprendrà:

  • Els arrendaments de terrenys per a estacionaments de vehicles.
  • Els arrendaments de terrenys per a dipòsit o emmagatzematge de béns, mercaderies o productes, o per a instal·lar-hi elements d’una activitat empresarial.
  • Els arrendaments de terrenys per a exposicions o per a publicitat.
  • Els arrendaments amb opció de compra de terrenys o habitatges el lliurament dels quals estigués subjecte i no exempt a l’impost.
  • Els arrendaments d’apartaments o habitatges moblats quan l’arrendador s’obligui a la prestació d’algun dels serveis complementaris propis de la indústria hotelera, com ara els de restaurant, neteja, rentat de roba o altres anàlegs.
  • Els arrendaments d’edificis o una part per a ser subarrendats, llevat dels realitzats d’acord amb el que es disposa en la lletra b) anterior.
  • Els arrendaments d’edificis o una part assimilats a habitatges d’acord amb el que es disposa en la Llei d’arrendaments urbans.
  • La constitució o transmissió de drets reals d’ús o gaudi sobre els béns a què es refereixen les lletres a´), b´), c´), e´) i f´) anteriors.
  • La constitució o transmissió de drets reals de superfície.

OBLIGACIONS FISCALS DE LES EMPRESES I AUTÒNOMS ABANS QUE ACABI L’ANY

Per a l’aplicació de determinats règims fiscals especials s’ha d’exercitar l’opció davant l’Administració Tributària abans del 31 de desembre (en cas de diumenge o festiu, la data és fins al 2 de gener de 2024) i tenir en compte tots els models i obligacions tributàries que hem de presentar com a pimes i autònoms.

Llegir més

Li recordem que per a l’aplicació de determinats règims fiscals especials s’ha d’exercitar l’opció davant l’Administració Tributària abans del 31 de desembre (en cas de diumenge o festiu, la data és fins al 2 de gener de 2024) i tenir en compte tots els models i obligacions tributàries així com altres dades que haurem de revisar abans del tancament de l’exercici, i determinar en quins casos pot ser beneficiós per a les empreses i autònoms.

Fins al 20 de desembre de 2023

RENDA I SOCIETATS

  • Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

Novembre 2023. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

  • Pagaments fraccionats societats i establiments permanents de no residents

Exercici en curs:

Règim general: model 202

Règim de consolidació fiscal (grups fiscals): model 222

IVA

  • Novembre 2023. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

IMPOST SOBRE LES TRANSACCIONS FINANCERES

Novembre 2023: 604

Fins al 30 de desembre de 2021

IVA

  • Novembre 2023. Finestreta única – Règim d’importació: 369

Fins al 2 de gener de 2024

RENDA

  • Renúncia o revocació estimació directa simplificada i estimació objectiva per a 2023 i successius. Models 036/037

Atenció. També s’entendrà efectuada la renúncia quan es presenti en termini la declaració-liquidació corresponent al primer trimestre de l’any natural (2024) en què hagi de fer efecte aplicant el règim general. En cas d’inici de l’activitat, també s’entendrà efectuada la renúncia quan la primera declaració que hagi de presentar el subjecte passiu després del començament de l’activitat es presenti en termini aplicant el règim general.

IVA

  • Novembre 2023. Autoliquidació: 303
  • Novembre 2023. Grup d’entitats, model individual: 322
  • Novembre 2023. Grup d’entitats, model agregat: 353
  • Novembre 2023. Operacions assimilades a les importacions: 380
  • Tercer i quart trimestre 2022 i primer i segon trimestre 2023: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades per les forces armades dels estats membres de la UE: 381
  • Renúncia o revocació dels règims simplificat i agricultura, ramaderia i pesca per a 2023 i successius: 036/037
  • Opció o revocació per la determinació de la base imposable mitjançant el marge de benefici global en el règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció per a 2024 i successius: 036
  • Opció tributació en destí vendes a distància a altres països de la Unió Europea per a 2024 i 2025: 036
  • Renúncia règim de deducció comuna per a sectors diferenciats per a 2024: sense model
  • Comunicació d’alta en el règim especial del grup d’entitats: 039
  • Opció o renúncia per la modalitat avançada del règim especial del grup d’entitats: 039
  • Comunicació anual relativa al règim especial del grup d’entitats: 039
  • Opció pel règim especial del criteri de caixa per a 2024: 036/037
  • Renúncia al règim especial del criteri de caixa per a 2024, 2025 i 2026: 036/037

Altres opcions a tenir en compte…

  • Declaració censal d’alta en el cens d’obligats tributaris, canvi de domicili o variació de dades personals (model 030): per a comunicar la variació de dades identificatives, l’estat civil, sol·licitar una nova targeta acreditativa del NIF, etc. A més, els qui no desenvolupin activitats econòmiques podran:
  1. Sol·licitar l’alta en el cens d’obligats tributaris o el NIF quan no disposin de DNI o NIE i participin en operacions amb transcendència tributària.
  2. Comunicar el canvi de domicili: amb caràcter general, tres mesos des del canvi (els que duguin a terme activitats econòmiques presentaran el model 036/037 -termini un mes-). La comunicació es farà en la declaració de renda -per a persones físiques residents- si el seu termini de presentació finalitza amb anterioritat.
  • Declaració d’inici, modificació o cessament d’operacions compreses en els règims especials aplicables als subjectes passius que prestin serveis a persones que no tinguin la condició de subjectes passius o que realitzin vendes a distància de béns o determinats lliuraments nacionals de béns:
  1. Declaració d’inici: en qualsevol moment abans de l’inici de les activitats (el règim es començarà a aplicar a partir del primer dia del trimestre següent -règim exterior o de la Unió-, o des de la comunicació del núm. d’operador a l’efecte del règim d’importació) o, quan ja s’hagués iniciat l’activitat, fins al desè dia del mes següent a aquest inici.
  2. Declaració de modificació: fins al desè dia del mes següent a la modificació.
  3. Declaració de baixa: almenys quinze dies abans del final del mes o trimestre anterior al que es pretengui deixar d’utilitzar el règim.
  • Opció pel règim especial d’arrendament d’habitatges en l’impost sobre societats: les societats que vulguin beneficiar-se d’aquest règim que permet una menor tributació, s’hi han d’acollir mitjançant comunicació a l’Agència Tributària abans que s’acabi l’any.
  • Valors cadastrals: les societats destinades a l’arrendament d’immobles, hauran de revisar si el valor cadastral dels immobles destinats a l’arrendament superen els 601.010 euros, ja que, en aquest supòsit, s’hauran de donar d’alta per l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). En aquest cas hauran de sol·licitar necessàriament el certificat perquè no els siguin practicades retencions pels arrendataris. D’altra banda, en el cas de modificacions o alteracions en els immobles, s’ha de presentar l’oportuna comunicació davant el cadastre amb la finalitat que sigui incorporada per a l’any vinent.
  1. IAE: encara que l’impost sobre activitats econòmiques és un impost que gaudeix d’una exempció important per a les pimes, atès que només estan obligades al seu pagament les entitats que tinguin un import net del volum de negocis superior a 1.000.000 €, les empreses que canviïn el seu volum de negocis en l’últim impost sobre societats presentat, estan obligades a notificar aquest canvi a l’administració tributària abans del 31 de desembre.
  • Règim fiscal especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol: aquest règim pot ser aplicat en el període en què s’efectuï el canvi de residència i durant els 5 períodes impositius següents, sempre que s’hi hagués optat. Pel que en cas que l’actual període sigui el cinquè any posterior al trasllat, el pròxim exercici es tributarà com a resident, i caldrà presentar la declaració d’IRPF. En tal cas l’empresa ocupadora l’haurà de subjectar al règim general de retencions.
  • Comunicació de circumstàncies personals dels empleats a l’efecte de la pràctica de retencions, que han de facilitar a l’empresa per al càlcul de les retencions de l’exercici (model 145).

INVERSIONS FINANCERES

Si disposa de liquiditat per a invertir o té saldos amb rendibilitat baixa, estem a la seva disposició per a aconsellar-li la millor inversió, aprofitant tots els avantatges fiscals.

IVA

És recomanable revisar els nostres comptes per veure quines compres previstes podem avançar per a deduir-nos aquest IVA suportat abans de l’últim trimestre i de la declaració anual. Fins al 30 de gener haurem de presentar dos models: el model 303, d’autoliquidació trimestral de l’IVA, i el model 390, la declaració i el resum anual de l’IVA.

DECISIONS ABANS DEL TANCAMENT EN L’IRPF I EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS

Abans del 31 de desembre d’enguany cal prendre les decisions més adequades que permetin ajustar la tributació i reduir la factura final de l’IRPF i de l’impost sobre societats.

LA JUBILACIÓ OBLIGATÒRIA PREVISTA EN ELS CONVENIS COL·LECTIUS

D’acord amb l’Estatut dels Treballadors, a fi d’afavorir la prolongació de la vida laboral, els convenis col·lectius poden establir clàusules que possibilitin l’extinció del contracte de treball pel compliment pel treballador d’una edat igual o superior a seixanta-vuit anys, sempre que es compleixin determinats requisits.

Llegir més

Com ja sap, en general, l’accés a la jubilació és voluntari. Això significa que, si un empleat vol continuar treballant malgrat haver assolit l’edat de jubilació, la seva empresa no pot obligar-lo a jubilar-se.

No obstant això, els convenis col·lectius poden incloure les denominades “clàusules de jubilació forçosa”. Aquestes clàusules sí que permeten l’extinció del contracte pel compliment pel treballador d’una edat igual o superior a seixanta-vuit anys, sempre que es compleixin determinats requisits.

Clàusules dels convenis col·lectius referides al compliment de l’edat ordinària de jubilació

La normativa ha anat sofrint diversos canvis de criteri sobre la possibilitat o no que s’introdueixin excepcions a la regla general que estableix la jubilació com un dret i no com una obligació.

La Llei 21/2021, de 28 de desembre, de reforma de les pensions, i amb efectes des de l’01-01-2022, inclou algunes modificacions en relació amb la jubilació forçosa. La nova normativa prohibeix les clàusules de convenis col·lectius que prevegin la jubilació forçosa del treballador abans dels seixanta-vuit anys.

En concret la disposició addicional desena de l’Estatut dels Treballadors (ET), estableix que els convenis col·lectius poden establir clàusules que possibilitin l’extinció del contracte de treball pel compliment pel treballador d’una edat igual o superior a seixanta-vuit anys, sempre que compleixin els següents requisits:

  • El treballador afectat per l’extinció del contracte de treball ha de reunir els requisits exigits per la normativa de Seguretat Social per a tenir dret al 100% de la pensió ordinària de jubilació en la seva modalitat contributiva.
  • La mesura (imposar la jubilació forçosa) s’ha de vincular, com a objectiu coherent de política d’ocupació expressada en el conveni col·lectiu, al relleu generacional a través de la contractació indefinida i a temps complet de, com a mínim, un nou treballador.

Excepcionalment, aquest límit de seixanta-vuit anys es pot rebaixar fins a l’edat ordinària de jubilació quan la taxa d’ocupació de les dones treballadores per compte d’altri afiliades a la Seguretat Social en alguna de les activitats econòmiques corresponents a l’àmbit funcional del conveni sigui inferior al 20% dels treballadors que hi hagi contractats.

Les activitats econòmiques que es prendran com a referència per a determinar el compliment d’aquesta condició estarà definida pels codis de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) en vigor a cada moment, inclosos en l’àmbit del conveni aplicable segons les dades facilitades en realitzar la seva inscripció en el Registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball i plans d’igualtat (REGCON), de conformitat amb l’article 6.2 i l’annex 1 del Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball. L’administració de la Seguretat Social facilitarà la taxa d’ocupació de les treballadores respecte de la totalitat de treballadors per compte d’altri en cadascuna de les CNAE corresponents en la data de constitució de la comissió negociadora del conveni.

  • Atenció. Si el seu conveni col·lectiu s’ha publicat o modificat recentment, verifiqui si inclou aquesta possibilitat i revisi quines obligacions li imposa.

L’aplicació d’aquesta excepció (per a reduir en el conveni l’edat de jubilació forçosa fins a l’edat ordinària) exigirà, a més, el compliment dels següents requisits:

  • La persona afectada per l’extinció del contracte de treball haurà de reunir els requisits exigits per la normativa de Seguretat Social per a tenir dret al cent per cent de la pensió ordinària de jubilació en la seva modalitat contributiva.
  • En el CNAE al qual estigui adscrita la persona afectada per l’aplicació d’aquesta clàusula concorri una taxa d’ocupació d’empleades inferior al 20% sobre el total de treballadors a la data d’efectes de la decisió extintiva. Aquest CNAE serà el que resulti aplicable per a la determinació dels tipus de cotització per a la cobertura de les contingències d’accidents de treball i malalties professionals.
  • Cada extinció contractual en aplicació d’aquesta previsió ha de comportar simultàniament la contractació indefinida i a temps complet de, com a mínim, una dona en l’esmentada activitat.

Atenció. La decisió extintiva de la relació laboral serà, amb caràcter previ, comunicada per l’empresa als representants legals dels treballadors i al propi treballador afectat.

Les clàusules que s’haguessin inclòs en els convenis segons la normativa vigent podran ser aplicades mentre segueixin en vigor

El comentat anteriorment només s’aplicarà als convenis col·lectius subscrits des de l’1 de gener de 2022. En els convenis col·lectius subscrits amb anterioritat a aquesta data, les clàusules de jubilació forçosa podran ser aplicades fins tres anys després de la finalització de la vigència inicial pactada del conveni en qüestió (d’acord amb la disposició transitòria novena de l’ET).

UN PAS CAP ENDAVANT EN LA REGULACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Al BOE del dia 9 de novembre, s’ha publicat el Reial decret 817/2023 que posa en marxa l’entorn controlat de proves (“sandbox”) del Reglament europeu d’intel·ligència artificial.

Llegir més

L’informem que al BOE del dia 9 de novembre, s’ha publicat el Reial decret 817/2023 pel qual s’habilita al Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, a través de la seva Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, a obrir la convocatòria a empreses per a participar en l’entorn controlat de proves -sandbox- del Reglament europeu d’intel·ligència artificial.

Cal tenir en compte que actualment el Parlament i Consell europeus estan elaborant un reglament d’intel·ligència artificial.

En aquest context, el Govern d’Espanya, amb la col·laboració de la Comissió Europea, ha posat en marxa el primer entorn controlat de proves per a comprovar la manera d’implementar els requisits aplicables als sistemes d’intel·ligència artificial (IA) d’alt risc de la proposta de Reglament europeu d’intel·ligència artificial.

Objectiu i entrada en vigor

La norma té per objecte establir un entorn controlat de proves per a assajar el compliment d’uns certs requisits per part d’alguns sistemes d’intel·ligència artificial (IA) que puguin suposar riscos per a la seguretat, la salut i els drets fonamentals de les persones. Així mateix, es regula el procediment de selecció dels sistemes i entitats que participaran en l’entorn controlat de proves

L’entorn de proves possibilita la cooperació entre els usuaris i els proveïdors d’IA. A més, pretén acostar a les autoritats competents les empreses desenvolupadores d’IA.

L’objectiu de la norma serà anticipar-se a les exigències que previsiblement incorporarà el reglament europeu d’IA, amb la finalitat que, sense necessitat d’esperar al fet que aquest s’aprovi, proveïdors, usuaris i autoritats comencin a analitzar i a posar en pràctica els requisits reguladors que s’espera que introdueixi. De fet, la norma preveu que aquest Reial decret tindrà una vigència de màxim 36 mesos des de la seva entrada en vigor (10 de novembre de 2023) o, si és el cas, fins que sigui aplicable en el Regne d’Espanya el reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual s’estableixen normes harmonitzades en matèria d’IA.

Àmbit d’aplicació

La norma és aplicable:

  • A les administracions públiques i entitats del sector públic institucional.
  • entitats privades seleccionades en l’entorn controlat de proves d’intel·ligència artificial.

Definicions

En la norma es regulen les definicions, entre les quals podem destacar:

1)Sistema d’intel·ligència artificial»: sistema dissenyat per a funcionar amb un cert nivell d’autonomia i que, basant-se en dades d’entrades proporcionades per màquines o per persones, infereix com aconseguir un conjunt d’objectius establerts utilitzant estratègies d’aprenentatge automàtic o basades en la lògica i el coneixement, i genera informació de sortida, com a continguts (sistemes d’intel·ligència artificial generatius), prediccions, recomanacions o decisions, que influeixin en els entorns amb els quals interactua.

2)«Sistema d’intel·ligència artificial d’alt risc»: sistema d’intel·ligència artificial que compleixi algun dels següents supòsits:

  • Un sistema d’intel·ligència artificial que constitueixi un producte regulat per la legislació d’harmonització de la Unió especificada en l’annex VII del present reial decret es considerarà d’alt risc si ha de sotmetre’s a una avaluació de la conformitat per un tercer amb vista a la introducció en el mercat o posada en servei d’aquest producte conformement a la legislació esmentada.
  • Un sistema d’intel·ligència artificial que s’hagi de fer servir com un component que compleix una funció de seguretat i que la seva fallada o el defecte de funcionament posa en perill la salut i la seguretat de les persones o els béns en un producte regulat per una norma harmonitzada de la Unió Europea, si ha de sotmetre’s a una avaluació de conformitat per part d’un tercer amb vista a la introducció en el mercat o posada en servei d’aquest producte conformement a la legislació d’harmonització aplicable. Aquest supòsit serà aplicable, encara que el sistema d’intel·ligència artificial es comercialitzi o es posi en servei independentment del producte.
  • Sistemes d’intel·ligència artificial esmentats en l’annex II, sempre que la resposta del sistema sigui rellevant respecte a l’acció o decisió a prendre, i pugui, per tant, provocar un risc significatiu per a la salut, els drets de les persones treballadores en l’àmbit laboral o la seguretat o els drets fonamentals.

3) «Sistema d’intel·ligència artificial de propòsit general»: sistema d’intel·ligència artificial que, independentment de la modalitat en la qual es comercialitzi o es posi en servei, fins i tot com a programari de codi obert, està destinat pel proveïdor del sistema a realitzar funcions d’aplicació general, com el reconeixement de text, imatges i de la parla; la generació de textos, àudios, imatges o vídeos; detecció de patrons; resposta a preguntes; traducció i altres.

4) «Model fundacional»: és un model d’intel·ligència artificial entrenat en una gran quantitat de dades no etiquetades a escala (generalment mitjançant aprenentatge autosupervisat o amb recopilació automàtica de contingut i dades a través d’internet mitjançant programes informàtics) que dona com a resultat un model que es pot adaptar a una àmplia gamma de tasques posteriors.

5) «Proveïdor de sistemes d’intel·ligència artificial», d’ara endavant «Proveïdor IA»: tota persona jurídica privada, entitat del sector públic a Espanya, o organisme d’una altra índole, que ha desenvolupat o per a qui s’ha desenvolupat un sistema d’intel·ligència artificial, i que l’introdueix en el mercat o el posa en servei sota el seu propi nom o marca comercial, sigui de manera onerosa o gratuïta. El proveïdor IA serà designat de les formes indicades a continuació segons la fase del procés en la qual es trobi.

  • «Proveïdor IA sol·licitant»: proveïdor IA que ha sol·licitat l’admissió en l’entorn controlat de proves.
  • «Proveïdor IA participant»: proveïdor IA que ha estat admès en l’entorn controlat de proves.

6) «Usuari»: les persones jurídiques privades o les administracions públiques i entitats del sector públic institucional a Espanya sota l’autoritat del qual s’utilitzi un sistema d’intel·ligència artificial. L’usuari serà designat de les formes indicades a continuació segons la fase del procés en què es trobi.

  • «Usuari sol·licitant»: usuari del sistema d’intel·ligència artificial que ha sol·licitat la seva admissió en l’entorn controlat de proves.
  • «Usuari participant»: usuari del sistema d’intel·ligència artificial que ha estat admès en l’entorn controlat de proves i que participa juntament amb el proveïdor IA en aquest entorn.

7) «Autoavaluació d’acompliment»: procediment de verificació de l’acompliment dels requisits, del sistema de gestió de la qualitat, de la documentació tècnica i del pla de seguiment posterior a la comercialització, tots ells detallats en aquest reial decret, realitzats pel proveïdor IA i si és el cas, per l’usuari, i que pot servir com a referència per a l’avaluació de conformitat que defineix la proposta del reglament europeu pel qual s’estableixen normes harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial. L’autoavaluació d’acompliment se circumscriu a l’àmbit d’aquest entorn, sense que suposi l’equiparació a la superació d’avaluacions de conformitat exigides en altres legislacions específiques, en particular en la proposta del Reglament europeu d’intel·ligència artificial.

8) «Comercialització»: tot subministrament d’un sistema d’intel·ligència artificial per a la seva distribució o utilització en el mercat de la Unió Europea en el transcurs d’una activitat comercial, tant si es produeix el subministrament de manera onerosa o com gratuïta.

Requisits d’elegibilitat per a la participació en l’entorn

La norma estableix que la participació en l’entorn controlat de proves està oberta a aquells proveïdors IA i usuaris residents a Espanya o que tinguin un establiment permanent a Espanya, o bé, siguin part d’una agrupació d’entitats, on el representant de l’agrupació o apoderat únic sent-ne integrant, sigui l’entitat sol·licitant i que el domicili o l’establiment principal es trobi necessàriament en territori espanyol.

  • Atenció. Podran accedir a aquest entorn, en qualitat d’usuari participant, les persones jurídiques privades i administracions públiques i entitats del sector públic institucional que facin ús d’un sistema d’intel·ligència artificial d’alt risc, sistemes de propòsit general, o models fundacionals, sempre que el corresponent proveïdor IA accedeixi conjuntament a l’entorn amb l’usuari participant.

El proveïdor IA sol·licitant podrà presentar una o diverses propostes de sistema d’intel·ligència artificial d’alt risc, de propòsit general, o model fundacional. Aquests sistemes podran ser nous desenvolupaments o sistemes ja establerts. Alhora, aquests sistemes d’intel·ligència artificial han d’haver assolit un nivell de desenvolupament prou avançat per a poder-se comercialitzar o posar-se en servei dins del marc temporal de l’entorn controlat de proves o a la seva finalització. La sol·licitud es rebutjarà si el sistema d’intel·ligència artificial proposat no està prou madur.

Si és el cas, per a aquells sistemes d’intel·ligència artificial que facin ús o tractament de dades personals hauran de complir la normativa de protecció de dades.

Exclusions

Els sistemes d’intel·ligència artificial suggerits pels proveïdors IA sol·licitants no podran estar inclosos en els següents supòsits:

  • Sistemes d’intel·ligència artificial comercialitzats o posats en servei per a activitats militars, de defensa o seguretat nacional, sigui quina sigui l’entitat que desenvolupi aquestes activitats.
  • Sistemes d’intel·ligència artificial que se serveixin de tècniques subliminals que transcendeixin la consciència d’una persona amb l’objectiu o l’efecte d’alterar efectivament el seu comportament d’una forma que provoqui o pugui provocar, amb probabilitat raonable, perjudicis físics o psicològics a aquesta persona o a una altra.
  • Sistemes d’intel·ligència artificial que aprofitin alguna de les vulnerabilitats d’un grup específic de persones a causa de la seva edat o discapacitat o una situació social o econòmica específica amb l’objectiu o l’efecte d’alterar efectivament el comportament d’una persona d’aquest grup d’una forma que provoqui o pugui provocar, amb probabilitat raonable, perjudicis físics o psicològics a aquesta persona o a una altra.
  • Sistemes d’intel·ligència artificial que tinguin la fi d’avaluar o classificar persones físiques durant un període determinat de temps atenent la seva conducta social o a característiques personals o de la seva personalitat conegudes o predites, de manera que la classificació social resultant provoqui una o diverses de les situacions següents:
  1. Un tracte perjudicial o desfavorable cap a determinades persones físiques o col·lectius en contextos socials que no tinguin relació amb els contextos on es van generar o van recaptar les dades originalment.
  2. Un tracte perjudicial o desfavorable cap a determinades persones físiques o col·lectius que sigui injustificat o desproporcionat respecte al seu comportament social o la gravetat d’aquest.
  • Sistemes d’identificació biomètrica remota «en temps real» per al seu ús en espais d’accés públic amb finalitats d’aplicació de la llei, excepte i en la mesura en què aquest ús sigui estrictament necessari per a aconseguir un o diversos dels objectius següents:
  1. La cerca selectiva de possibles víctimes concretes d’un delicte, inclosos menors desapareguts.
  2. La prevenció d’una amenaça específica, important i imminent per a la vida o la seguretat física de les persones físiques, per a infraestructures crítiques, o un atemptat terrorista.
  3. La detenció, la localització, la identificació o l’enjudiciament de la persona que ha comès o se sospita que ha comès algun dels delictes esmentats en l’article 2, apartat 2, de la Decisió marc 584/2002/JAI del Consell, per al qual la normativa en vigor en l’Estat membre implicat imposi una pena o una mesura de seguretat privatives de llibertat la durada màxima de la qual sigui almenys tres anys, segons determini el Dret d’aquest Estat membre.

Informe i procediment

Prèvia a la finalització, tant dels proveïdors IA participants com dels usuaris participants, lliuraran un informe a la Subdirecció General d’Intel·ligència Artificial i Tecnologies Habilitadores Digitals.

El contingut de l’informe anterior s’indicarà en les guies que ofereixi l’òrgan competent. Les entitats que hagin completat les fases de l’entorn controlat de proves rebran un document acreditatiu de la seva participació en el mateix juntament amb un informe de valoració dels resultats obtinguts.

L’òrgan competent podrà obrir noves convocatòries en el futur.

Quan l’òrgan competent consideri que l’entorn controlat de proves ha complert amb l’objecte indicat en el present reial decret podrà determinar-ne la finalització i emetrà un comunicat públic a aquest efecte en el portal web de l’òrgan competent.

El proveïdor IA i, si és el cas, l’usuari, podran sol·licitar, mitjançant comunicació a l’òrgan competent a través del canal especificat en l’article 20.3 del present reial decret, la retirada voluntària de l’entorn controlat de proves per motius justificats.

Una vegada instruït el procediment, l’òrgan competent resoldrà la sol·licitud de sortida voluntària de forma motivada en el termini màxim de quinze dies hàbils. Aquesta resolució posa fi a la via administrativa i el sentit del silenci administratiu serà positiu.

En el cas que el proveïdor IA participant o, si és el cas, l’usuari participant es retiri de l’entorn controlat de proves, haurà de mantenir el deure de confidencialitat en els termes previstos en la resolució d’admissió.

Així mateix, la sortida tant d’un proveïdor IA participant com d’un usuari participant no generarà en cap cas dret d’indemnització ni cap compensació per part de l’òrgan competent.

L’òrgan competent, si així ho considera convenient per al resultat de l’entorn, podrà cobrir la posició alliberada per la retirada voluntària amb la següent entitat que hagués sol·licitat la participació d’acord amb el que es disposa en la convocatòria.

Es podrà declarar la finalització anticipada de les proves en l’entorn de manera individualitzada, donant per finalitzada l’experiència sense èxit per a aquest proveïdor IA participant o, si és el cas, usuari participant, mitjançant resolució motivada de l’òrgan competent d’acord amb la concurrència d’alguna de les següents circumstàncies:

  • S’ha produït un incompliment del règim jurídic en la convocatòria o en la resolució d’admissió.
  • S’ha cessat en el compliment d’algun dels requisits inicials per a l’elegibilitat per a la participació en l’entorn controlat de proves.
  • S’ha produït un incompliment del deure de facilitar informació requerida en el marc de seguiment establert per l’òrgan competent.
  • S’han produït incidents greus o errors de funcionament en els sistemes d’intel·ligència artificial.
  • S’ha identificat un risc no previst en la memòria tècnica.
  • L’entitat no aporta els recursos necessaris per a implantació dels requisits acordats en el pla d’implantació.
  • L’entitat no compleix amb les accions necessàries per a superar la declaració de compliment.
  • Qualsevol altra circumstància que es preveiés en la convocatòria.

Una vegada s’ha identificat alguna de les circumstàncies anteriors, l’òrgan competent, prèvia audiència amb els participants resoldrà de forma motivada en el termini màxim de quinze dies hàbils. Aquesta resolució posa fi a la via administrativa.

Addicionalment, als casos indicats, també es declararà la finalització anticipada de l’experiència en el cas que el proveïdor IA no dugués a terme les actuacions que li permetin donar compliment als requisits, descrits en l’article 11 del present reial decret, en el termini establert en la convocatòria, deixant de formar part de l’entorn controlat de proves previ l’oportú procediment.

En el cas que el proveïdor IA participant fos obligat a abandonar l’experiència també ho hauria de fer, en el cas que participés, l’usuari del sistema d’intel·ligència artificial.

La finalització anticipada de l’entorn controlat de proves no donarà lloc a cap indemnització per part de l’òrgan competent.

L’òrgan competent, si així ho considera convenient per al resultat de l’entorn, podrà cobrir mitjançant resolució la posició alliberada per la finalització anticipada de les proves amb la següent entitat que hagués sol·licitat la participació d’acord amb el que es disposa en la convocatòria.