TRACTAMENT EN L’IRPF DEL NOU SISTEMA DE REGULARITZACIÓ DEL PAGAMENT DE LES QUOTES D’AUTÒNOMS EN FUNCIÓ DELS RENDIMENTS

La Direcció General de Tributs (DGT) en una recent consulta V2518-22, de 7 de desembre de 2022 s’ha pronunciat per primera vegada sobre el tractament que han de tenir en l’IRPF la regularització de les quotes del RETA satisfetes en l’exercici anterior, prevista en el nou sistema de cotització dels autònoms que va aprovar el Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol.

Llegir més

Amb l’entrada en vigor l’1 de gener de 2023 del nou sistema de cotització en el règim especial de treballadors autònoms (RETA) aprovat pel Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, han sorgit molts dubtes, interpretacions, i preguntes sense resoldre, suscitades entre totes les persones que directament o indirecta estan relacionades amb el nou sistema de cotització dels autònoms.

Cal recordar que sota aquest nou sistema es cotitza pels rendiments anuals obtinguts en l’exercici de les activitats econòmiques, i un dels grans dubtes que “assalten” als autònoms (societaris o no) és conèixer quines obligacions fiscals o procediment haurien de realitzar, si una vegada finalitzat l’exercici econòmic, la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) a instàncies de la informació dels rendiments anuals facilitada per la mateixa Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) procedeix a regularitzar les seves quotes per haver ingressat un import més elevat que correspondria dels seus rendiments (resultant una quantitat a retornar) o haver cotitzat per una quantia menor que li equivaldria, segons les taules aprovades, pels rendiments percebuts (resultant una quantitat més gran a cotitzar).

Atenció. El rendiment computable de cadascuna de les activitats exercides per “l’autònom” es calcularà d’acord amb la normativa de l’IRPF per al càlcul del rendiment net.

En aquest sentit, caldria preguntar-se si per aquests imports a pagar o a retornar a conseqüència de la regularització “soferta” per l’autònom, s’ha de fer una declaració complementària de la liquidació d’IRPF presentada entre abril i juny? O tal vegada fer-ne una rectificació?

Serà important distingir si aquests autònoms han imputat les quotes del RETA per les quals han cotitzat com una despesa deduïble en els rendiments qualificats com d’activitats econòmiques en estimació directa o com a despeses deduïbles de rendiments del treball, perquè serà en aquests apartats de la declaració de la renda on hagin d’actuar posteriorment.

Atenció. Les bases triades tindran caràcter provisional, fins que es procedeixi a la seva regularització en funció dels rendiments anuals obtinguts i comunicats per l’AEAT a partir de l’exercici següent respecte a cada treballador autònom.

Criteri de la DGT

La DGT amb la seva consulta vinculant V2518-22 de 7 de desembre de 2022, aclareix sense cap dubte com haurà d’actuar el treballador autònom en cada situació. Per a la DGT, amb el nou sistema de cotització al RETA, a pesar que en cas de regularització efectuada en l’exercici posterior resultin imports diferents en funció dels rendiments reals assolits, les quanties satisfetes en concepte de quotes del RETA l’any anterior, no poden estimar-se com a quantitats incorrectament satisfetes, ja que corresponen a les exigides legalment, en establir-se en la Llei que s’efectuï un primer pagament en funció dels rendiments estimats, i que l’any següent es procedirà a fer un pagament addicional o una devolució en funció dels rendiments reals.

Així, entenent que aquestes cotitzacions provisionals estan legalment calculades per a l’any anterior, s’ha de concloure que “l’autònom”:

  1. No haurà de presentar cap rectificació d’autoliquidació o d’una declaració complementària.
  2. Si a conseqüència de la regularització ha d’ingressar un import addicional en l’exercici següent, s’imputarà com una despesa deduïble per cotitzacions a la Seguretat Social corresponent a aquest mateix exercici.
  3. Si l’autònom rep una quantitat perquè la regularització resulta a retornar, s’imputarà com una minoració de la despesa de l’exercici per quotes satisfetes a la Seguretat Social. Si es donés el cas que l’import a retornar superés les quotes satisfetes a la Seguretat Social, l’import de l’excés de la quantitat a retornar sobre les quotes satisfetes s’haurà de reflectir com un rendiment més elevat (tant si les quotes van ser imputades com a despesa deduïble del rendiment net de l’activitat econòmica en estimació directa o dels rendiments del treball).

ES PUBLICA LA LLEI DE PROTECCIÓ DE LES PERSONES QUE INFORMIN SOBRE INFRACCIONS NORMATIVES I CONTRA LA CORRUPCIÓ

Al BOE del 21 de febrer de 2023 s’ha publicat la Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. La principal novetat és que estableix l’obligació per a empreses amb 50 treballadors o més d’implantar un sistema d’informació, alhora que es garanteix la protecció dels informants (que poden ser no sols treballadors per compte d’altri). Les empreses tenen uns mesos per a adoptar nous sistemes d’informació i coordinar aquests canals amb altres protocols, codis i polítiques internes que puguin tenir.

Llegir més

Al BOE del dia 21 de febrer, s’ha publicat la Llei 2/2023, de 20 de febrer, que regula la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, transposant la Directiva (UE) 2019/1937, més coneguda com a Directiva Whistleblowing, amb entrada en vigor vint dies després de la seva publicació, això és, el pròxim 13 de març de 2023.

La finalitat de la norma és la de protegir les persones que en un context laboral o professional detectin infraccions penals o administratives greus o molt greus i les comuniquin mitjançant els mecanismes que s’hi regulen.

Sistema intern d’informació

La principal novetat és que estableix l’obligació per a empreses amb 50 treballadors o més d’implantar un sistema d’informació, alhora que es garanteix la protecció dels informants (que poden ser no sols treballadors per compte d’altri).

El termini per a això és de tres mesos des de la data d’entrada en vigor de la Llei per a les empreses amb més de 249 treballadors en plantilla i fins a l’1 de desembre de 2023 per a les empreses amb una plantilla d’entre 50 i 249 treballadors.

Atenció. Les empreses tenen uns mesos per a adoptar nous sistemes d’informació i coordinar aquests canals amb altres protocols, codis i polítiques internes que puguin tenir.

A qui protegeix?

La Llei protegeix els informants, en particular: treballadors; autònoms; accionistes, partícips, membres de l’òrgan d’administració, direcció o supervisió d’una empresa; plantilla de contractistes, subcontractistes i proveïdors; amb relació finalitzada o per començar, i fins i tot voluntaris, becaris i treballadors en períodes de formació amb retribució o sense.

A més dels informants, la protecció de la Llei s’estén a:

  • Les persones físiques que, en el marc de l’organització en la qual presti serveis l’informant, l’assisteixin en el procés.
  • Les persones físiques que estiguin relacionades amb l’informant i que puguin sofrir represàlies, com a companys de treball o familiars de l’informant.
  • Les persones jurídiques per a les quals l’informant treballi o amb les quals mantingui qualsevol altre tipus de relació en un context laboral o en les quals ostenti una participació significativa.

Canals d’informació

No existeix un únic canal d’informació, sinó que les comunicacions o informacions de les infraccions o irregularitats es podran canalitzar a través de:

  • El canal intern de l’empresa.
  • El canal extern o autoritat independent de protecció de l’informant (AAI).
  • Revelació pública en plataformes web, xarxes socials, mitjans de comunicació, etc., quan els canals interns o extern no hagin funcionat; existeixi una amenaça imminent per a interès públic; o existeixi un risc de represàlies o de no tractament efectiu.

L’òrgan d’administració de l’empresa és el responsable de la implantació del sistema, prèvia consulta amb la representació legal dels treballadors.

Requisits del sistema

  • En el termini de set dies des de la recepció de la informació o comunicació s’haurà de justificar recepció a l’informant.
  • La gestió i recerca de les informacions o comunicacions no podrà durar més de tres mesos, excepte casos d’especial complexitat, i en aquest cas es podrà prorrogar tres mesos més.
  • Les empreses estaran obligades a donar informació i publicitat sobre l’ús del canal intern i sobre els principis essencials del seu procediment de gestió.
  • En cas que l’empresa tingui pàgina web, el canal haurà d’aparèixer en la pàgina d’inici, en secció separada fàcilment identificable.
  • El sistema haurà de tenir un responsable, que serà un directiu de l’empresa nomenat per l’òrgan d’administració, que ha d’exercir el seu càrrec amb independència. Podrà assumir la funció de responsable del sistema el compliance officer o responsable de compliment normatiu.
  • El tractament de les dades personals en els canals de denúncia es considera lícit quan sigui obligatori disposar del sistema d’informació en ser necessari per al compliment d’una obligació legal. El tractament també es presumeix vàlid quan el sistema no sigui obligatori, però voluntàriament es decideixi crear-ne un, en ser necessari per a la satisfacció de l’interès públic.
  • Les empreses hauran de registrar les informacions rebudes i les seves recerques internes. Aquest registre no és públic; únicament a petició raonada de l’autoritat judicial competent es podrà accedir totalment o parcial al contingut del registre.

Protecció de l’informant

  • Durant dos anys, l’informant estarà protegit enfront de les mesures que poguessin adoptar-se com a represàlia per la informació revelada.
  • Quan l’informant hagi demostrat raonablement que ha comunicat o ha fet una revelació pública i que ha sofert un perjudici, es presumirà en els procediments judicials que el perjudici es va produir com a represàlia, i correspondrà a la persona que hagi pres la mesura perjudicial provar que aquesta mesura es va basar en motius justificats aliens a la comunicació o revelació pública.
  • Els actes constitutius de represàlia seran nuls i donaran lloc a mesures disciplinàries o de responsabilitat, incloent-hi una indemnització de danys i perjudicis.
  • Els informants -inclosos els representants legals dels treballadors- no infringiran les restriccions de revelació d’informació quan efectuïn la comunicació, sempre que existeixin motius raonables per a pensar que la comunicació o revelació pública d’una informació era necessària.

Sancions

La Llei estableix un règim sancionador propi, amb multes a les persones físiques o jurídiques que cometin les infraccions tipificades.

Així per exemple, constitueix una infracció molt greu no tenir implantat el sistema o adoptar represàlies contra els informants, sancionable amb multa de 30.001 € a 300.000 € per a les persones físiques, i multa d’entre 600.001 € i 1.000.000 € per a les persones jurídiques.

Es podran imposar així mateix sancions accessòries com l’amonestació, la prohibició d’obtenir subvencions o altres beneficis fiscals durant un termini de fins a quatre anys, així com la prohibició de contractar amb el sector públic durant tres anys.

QUINES EMPRESES ESTAN OBLIGADES A AUDITAR ELS SEUS COMPTES ANUALS?

A més de les disposicions, de caràcter especial, disposades pel reglament que desenvolupa la Llei d’auditoria de comptes que poden derivar en què una societat hagi de sotmetre els seus comptes anuals a auditoria de comptes, s’ha d’atendre als límits establerts en la Llei de societats de capital.

Llegir més

Com ja sabem, la normativa mercantil obliga a tot empresari a portar una comptabilitat ordenada, adequada a l’activitat de la seva empresa que permeti un seguiment cronològic de totes les seves operacions, així com l’elaboració periòdica de balanços i inventaris. Necessàriament, sense perjudici del que s’estableix en les lleis o disposicions especials, ha de portar: un llibre d’inventaris i comptes anuals i un altre de diari, i, a més, han de portar un llibre d’actes i un llibre de registre de socis.

Seguint el que es disposa en l’art 34. del Codi de Comerç, al tancament de l’exercici, l’empresari haurà de formular els comptes anuals de la seva empresa, que comprendran:

  • El balanç
  • El compte de pèrdues i guanys
  • La memòria
  • L’estat de canvis en el patrimoni net
  • L’estat de fluxos d’efectiu

Atenció. L’estat de fluxos d’efectiu i l’estat de canvis en el patrimoni net, no són obligatoris per a les societats que puguin presentar el balanç i memòria de forma abreujada, ni per a les societats que puguin aplicar el PGC pimes.

Obligatorietat de sotmetre a auditories els comptes anuals

L’auditoria dels comptes anuals consisteix a verificar aquests comptes, a l’efecte de dictaminar si expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera de l’empresa i dels resultats d’acord amb el marc normatiu d’informació financera que resulti d’aplicació. És una pràctica que dota de qualitat i fiabilitat a la informació tant econòmica com financera d’una determinada empresa davant tercers que requereixin aquesta informació. El principal objectiu de l’auditoria és garantir l’autenticitat dels comptes anuals d’una empresa.

Quines empreses estan obligades a auditar els seus comptes anuals?

A més de les disposicions, de caràcter especial, disposades pel Reial decret 1517/2011, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament que desenvolupa el text refós de la Llei d’auditoria de comptes, que poden derivar en què una societat hagi de sotmetre els seus comptes anuals a auditoria de comptes, s’ha d’atendre als límits establerts en l’art. 257 del Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital.

En concret, una empresa ha d’auditar els seus comptes si durant dos exercicis continuats compleix dos d’aquests tres requisits:

  • Quan l’import net del volum de negoci superi els 5.700.000 euros.
  • Quan el total dels seus actius superin els 2.850.000 euros.
  • Quan el nombre mitjà de treballadors durant l’exercici sigui superior a 50.

Per a estar-hi obligada, l’empresa ha de complir amb dos dels tres límits durant dos anys seguits. És important tenir això en compte, ja que aquesta situació no es dona en moltes empreses, fet que els evita haver de complir amb l’obligació d’auditar els seus comptes anuals.

Atenció. Quan es tracti del primer exercici de la societat es té en compte només aquest exercici per comprovar si compleix almenys dos dels paràmetres anteriors.

Auditoria obligatòria per treballar amb el sector públic

Amb independència de la mida de la societat, és obligatòria l’auditoria externa dels comptes anuals quan durant l’exercici social s’haguessin rebut subvencions o ajudes amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques o a fons de la Unió Europea per un import total acumulat superior a 600.000 euros.

En aquest cas l’auditoria obligatòria correspon als comptes anuals corresponents al mateix exercici en què es rebi aquesta quantitat d’ajuts i als exercicis en què es facin les operacions o executin les inversions corresponents.

A més també és obligatòria l’auditoria quan durant un exercici econòmic s’haguessin formalitzat amb el Sector Públic contractes per un import total acumulat superior a 600.000 euros, i aquest representi més del 50% de l’import net del seu volum anual de negocis.

En aquest cas l’auditoria obligatòria correspon tant als comptes anuals d’aquest exercici com als del següent.

Auditoria obligatòria per tipus d’activitat

També és obligatòria l’auditoria externa dels comptes anuals quan es compleixi alguna de les circumstàncies següents:

  1. Quan l’entitat emeti valors admesos a negociació en mercats secundaris oficials de valors o sistemes multilaterals de negociació.
  2. Quan l’entitat emeti obligacions en oferta pública.
  3. Si l’entitat es dedica de manera habitual a la intermediació financera, i, en tot cas, les entitats de crèdit, les empreses de serveis d’inversió, les societats rectores dels mercats secundaris oficials, les entitats rectores dels sistemes multilaterals de negociació, la societat de sistemes, les entitats de contrapartida central, la societat de borses, les societats gestores dels fons de garantia d’inversions i les altres entitats financeres, incloses les institucions d’inversió col·lectiva, fons de titulització i les seves gestores, inscrites en els corresponents registres del Banc d’Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
  4. Si l’entitat té per objecte social qualsevol activitat subjecta al Text Refós de la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, aprovat per Reial decret legislatiu 6/2004, de 29 d’octubre, així com els fons de pensions i les seves entitats gestores.
  5. Quan es tracti d’una cooperativa d’habitatges i compleixi alguna de les condicions següents:
    • Que tingui en promoció més de 50 locals o habitatges.
    • Quan la promoció es correspongui a diferents fases, o quan es construeixin en diferents blocs que constitueixin promocions diferents, amb independència del nombre d’habitatges i locals en promoció.
    • Que la cooperativa hagi atorgat poders relatius a la gestió empresarial a persones físiques o jurídiques diferents dels membres del Consell Rector.

Altres motius que obliguen a auditar els comptes

Finalment, també és obligatòria l’auditoria de comptes quan s’inclogui aquesta obligació en els estatuts de la societat, quan així ho acordin els socis en junta general o si els socis que representin el 5% o més del capital social el sol·liciten al registrador mercantil del domicili social, sempre que no haguessin transcorregut tres mesos a comptar des de la data de tancament d’aquest exercici.