Com ja sabrà, el dividend és la part del benefici d’una empresa que es reparteix entre els accionistes d’una societat. El dividend constitueix la principal via de remuneració dels accionistes com a propietaris d’una societat. El seu import ha de ser aprovat per la junta general d’accionistes de la societat, a proposta del consell d’administració.

És important que tingui en compte que l’empresa ha d’establir la política del repartiment del benefici, que es concreta en l’establiment de la part dels beneficis a retenir en forma de reserves, amb la finalitat de poder assumir possibles expansions del negoci, o resultats futurs de pèrdues i, complementàriament, la part a distribuir en forma de dividends. És un aspecte important que influeix sobre l’estructura financera òptima, sobre el valor de l’empresa i sobre el de les accions.

Repartiment de dividends i retencions

Li recordem que si la seva empresa ha decidit que pagarà dividends als seus socis haurà de practicar una retenció del 19% sobre aquest dividend, tenint en compte el següent: 

• Si el soci que el rep és una persona física, la retenció es practica sigui quin sigui el seu percentatge de participació. I si es tracta d’una persona física no resident a Espanya, haurà de retenir-li al tipus que estableixi el conveni per a evitar la doble imposició amb el seu país (a falta de conveni, retingui el 19%).
• Si el soci és una societat resident a Espanya o a la UE, no haurà de retenir-li res sempre que aquest soci tingui dret a l’exempció per doble imposició de dividends (si no és així, haurà de retenir el 19%, o el tipus que estableixi el conveni en cas de societats no residents). L’exempció per doble imposició s’aplica si el soci té una participació directa o indirecta d’almenys el 5% i si, a més, ha mantingut aquest percentatge mínim de manera ininterrompuda durant l’any anterior a la data en la qual el dividend sigui exigible (o, en cas que en aquesta data encara no hagi transcorregut un any, si manté la participació fins a completar-lo).

Ingrés de la retenció

La retenció haurà d’incloure-la en la declaració periòdica corresponent al dia en què el dividend resulti exigible. I si la junta de socis no diu res sobre aquest tema, s’entén que el dividend és exigible a partir de l’endemà al de la junta que acorda el repartiment.

Atenció. En general, la seva empresa haurà de practicar una retenció del 19% sobre els dividends que reparteixi i ingressar-la amb el model 123 del període en què aquests dividends siguin exigibles. Si en l’acord de repartiment no es concreta la data de pagament, els dividends són exigibles a partir de l’endemà a aquest acord.

Models de declaració

Sobre aquest tema, li recordem que l’empresa que pagui els dividends, haurà de presentar el model 123, aquest model s’utilitza per a presentar la liquidació associada al pagament d’interessos de préstecs, arrendaments de negocis, o el pagament de dividends.

Quant al termini de presentació del model 123 hem d’assenyalar: 

Declaració trimestral: durant els vint primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener, per les retencions i ingressos a compte que corresponguin al trimestre natural immediat anterior.

Declaració mensual (grans empreses): durant els vint primers dies naturals del mes següent al període de declaració mensual  que correspongui.

Normalment les societats que tanquen l’exercici fiscal el 31/12/2018, per tant, solen aprovar els comptes, i aplicar el resultat el 30/06/2019. Aquests acords estaran en el llibre d’actes de la reunió. Atès que el dia de la meritació pertany al segon trimestre, el model 123 caldrà presentar-lo i pagar-lo abans dels 20 primers dies del mes de juliol.

Finalment, tingui present la declaració anual informativa del model 193 que es presenta durant el mes de gener, que és un resum anual en el qual es detallen les retencions i ingressos a compte sobre determinats rendiments del capital mobiliari de l’IRPF i sobre determinades rendes de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents, corresponent a establiments permanents.

 

La seva empresa no té representants dels treballadors i ha rebut una comunicació d’un sindicat en la qual li indiquen que promouran eleccions sindicals en el seu centre És vàlida aquesta actuació? Qui pot promoure eleccions? Com haurà d’actuar la seva empresa?

Els treballadors tenen dret a tenir representants en l’empresa, és la manera que sense ser accionistes ni propietaris, es poden fer escoltar, conèixer com va l’empresa i fer-se tenir en compte en decisions que puguin afectar-los. Cal destacar que aquest dret no es pot suprimir, i qualsevol acció pot ser nul·la i fins i tot sancionable. Les eleccions sindicals són un dret del treballador reflectit en l’Estatut dels Treballadors (ET), així com en el Reial decret 1844/1994, de 9 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eleccions a òrgans de representació dels treballadors en l’empresa.

Promotors

Les eleccions poden ser promogudes pels sindicats o per acord de la majoria dels seus propis empleats. Per tant, encara que l’empresa no ho vulgui o encara que el promotor hagi estat un sindicat i no els seus treballadors, en la seva empresa se celebraran eleccions sindicals. En tot cas, revisi que es compleixen els següents requisits:

• Han d’haver transcorregut almenys sis mesos des de l’inici de la seva activitat. En cas contrari, encara no pot haver-hi eleccions (encara que el conveni pot reduir aquest termini a tres mesos).

• Els promotors han de comunicar a la seva empresa i a l’autoritat laboral el seu propòsit de celebrar eleccions amb un preavís mínim d’un mes a l’inici del procés electoral.

• La seva empresa ha de tenir un mínim de 6 treballadors (amb menys, la plantilla no té dret a nomenar representant). No obstant això, consulti el seu conveni, ja que alguns permeten que hi hagi representants en centres de menys de sis treballadors.

En el còmput d’aquest nombre mínim de 6 treballadors perquè sigui legalment possible promoure eleccions sindicals, s’han d’incloure tots els treballadors amb independència de si el seu treball és indefinit o temporal.

Com es trien els representants dels treballadors?

Els representants es trine a través d’unes eleccions en les quals voten els treballadors personalment, amb vot secret. Aquestes eleccions les poden promoure els anteriors representants dels treballadors, els sindicats més representatius o els propis treballadors per majoria.

En aquestes eleccions poden votar tots els treballadors que siguin majors de 16 anys i que tinguin almenys un mes d’antiguitat en l’empresa. I poden ser triats els treballadors més grans  de 18 anys amb una antiguitat d’almenys 6 mesos, tret que el conveni col·lectiu indiqui una antiguitat inferior. És igual si els treballadors són espanyols o estrangers o si estan afiliats o no a un sindicat. I els treballadors seran triats per 4 anys.

Quants representants sindicals s’han de triar?

Existeixen bàsicament dos tipus de representants: els delegats de personal i els comitès d’empresa. Aquestes són les formes en la qual els treballadors són representats davant l’empresa i a vegades se’n diu la representació unitària dels treballadors. Aquests delegats i membres del comitè d’empresa tenen les mateixes funcions i garanties. Després també poden existir altres figures, com els delegats de prevenció de riscos laborals, o els delegats sindicals.

• Delegats de personal

Quan l’empresa té entre 10 i 49 treballadors, tindrà com a representants als delegats de personal. Si l’empresa té entre 6 i 10 treballadors, aquests podran triar per majoria tenir un delegat si volen. Si l’empresa té menys de 30 treballadors, tindrà 1 delegat, si en tenen més en tindrà 3.

• Comitè d’empresa

Quan l’empresa té més treballadors, els representants formen un comitè d’empresa. Aquest comitè normalment representa a tots els treballadors de l’empresa o del centre de treball, si l’empresa en té varis. Però hi ha regles especials quan hi ha molts centres de treball petits però pròxims. Igualment el conveni col·lectiu pot preveure un comitè intercentres.

El nombre de membres del comitè d’empresa dependrà del nombre de treballadors, entre 5 membres fins a 75.

50-100 treballadors	5 membres
101-2015 treballadors	9 membres
251-500 treballadors	13 membres
501-750 treballadors	17 membres
751-1000 treballadors	21 membres
+ 1.000	2 membres més per cada 1.000 treballadors, màxim 75

Entre els membres del comitè es triarà un president i un secretari, i el comitè s’haurà de reunir cada dos mesos, quan ho demani 1/3 dels membres o quan ho demani 1/3 dels treballadors.

Obligacions de l’empresa

Una vegada rebuda la notificació dels promotors de les eleccions, la seva empresa té dues obligacions:

• En un termini de set dies haurà d’informar els treballadors que han de constituir la mesa electoral. Aquests empleats seran el més antic (que serà el president de la mesa), el de més edat (que serà vocal) i el de menys edat (que, a part de vocal, també serà el secretari).

• També haurà de lliurar el cens laboral (la relació d’empleats que treballen en la seva empresa) a la mesa electoral i facilitar els mitjans necessaris per al desenvolupament normal de les eleccions. La votació s’haurà de dur a terme en el centre de treball i durant la jornada laboral.

A partir d’aquí, serà la mesa electoral la que dirigirà el procés electoral.

El passat dia 1 de juliol va començar la campanya de l’impost sobre societats 2018, que presenta novetats importants i obligacions de caràcter formal que hem de conèixer. 

El termini de presentació es manté amb caràcter general dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. No obstant l’anterior, si el període impositiu coincideix amb l’any natural, i es produeix la domiciliació del pagament del deute tributari, el termini per a aquesta domiciliació bancària és del 1-7-2019 al 20-7-2019, tots dos inclusivament, si bé es pot realitzar en l’entitat de dipòsit que actuï com a col·laboradora en la gestió recaptatòria (banc, caixa d’estalvi o cooperativa de crèdit) situada en territori espanyol en la qual es trobi obert al seu nom el compte en el qual es domicilia el pagament. En els supòsits de domiciliació bancària els pagaments s’entenen realitzats en la data de càrrec en compte de les domiciliacions, i es considera justificant de l’ingrés l’expedit per l’entitat de dipòsit.

Tot això, sense perjudici dels terminis de presentació de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Atenció. Recordi que tindrà caràcter obligatori per als contribuents, la presentació per via electrònica a través d’Internet dels models 200 i 220, independentment de la forma o denominació que adopti el subjecte passiu de l’impost.

Qui estan subjectes a l’impost sobre societats?

La subjecció a l’impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideraran residents en territori espanyol les entitats en les quals concorri algun dels següents requisits:

1. Que s’haguessin constituït conforme a les lleis espanyoles.
2. Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
3. Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquest efecte, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’Administració tributària podrà presumir que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat com a paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirecta, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal s’hi desenvolupi, tret que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori espanyol:

Tota classe d’entitats, sigui quina sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

S’inclouen, entre d’altres:

• Les societats civils amb objecte mercantil
• Les societats mercantils: anònimes, de responsabilitat limitada, col·lectives, laborals, etc.
• Les societats estatals, autonòmiques, provincials i locals.
• Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació.
• Les societats unipersonals.
• Les agrupacions d’interès econòmic.
• Les agrupacions europees d’interès econòmic.
• Les associacions, fundacions i institucions de tota mena, tant públiques com privades.
• Els ens públics (administracions de l’Estat, administració de les comunitats autònomes, corporacions locals, organismes autònoms, etc.).

A més, les següents entitats, sense personalitat jurídica pròpia:

• Els fons d’inversió regulats en la Llei d’institucions d’inversió col·lectiva.
• Les unions temporals d’empreses.
• Els fons de capital-risc.
• Els fons de pensions.
• Els fons de regulació del mercat hipotecari.
• Els fons de titulització hipotecària.
• Els fons de titulització d’actius.
• Els fons de garantia d’inversions.
• Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna.
• Els Fons d’Actius Bancaris.

Els contribuents seran gravats per la totalitat de la renda que obtinguin, amb independència del lloc on s’hagués produït i sigui quina sigui la residència del pagador.

Qui estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats?

Estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats tots els seus contribuents, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per tant, circumstàncies tals com que l’entitat romangui inactiva o que, tenint activitat, com a conseqüència d’aquesta activitat no s’hagin generat rendes sotmeses a tributació, no eximeixen al contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, les entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics, entre d’altres, estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com a úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent contempla les següents:

• Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
• Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:
• Que els seus ingressos totals no superin els 75.000 euros anuals.
• Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin els 2.000 euros anuals.
• Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
• Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, ni incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció en la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents.

Atenció. Tingui present que des del 01-01-2016, les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil, que tributaven en règim d’atribució de rendes en l’IRPF, passen a ser contribuents de l’impost sobre societats. No obstant això, continuaran tributant per l’IRPF, les societats civils que realitzin activitats agrícoles, ramaderes, forestals, pesqueres, mineres, així com les professionals en el sentit de la Llei 2/2007, de societats professionals.

Quin és el període impositiu i la meritació de l’impost?

Regla general

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Regles particulars

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els següents casos:

• Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil, i estarà, en conseqüència, obligada a presentar la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a aquest assentament de cancel·lació.
• Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’impost sobre societats de l’entitat resultant.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

En cap cas, el període impositiu pot excedir de dotze mesos.

En resum:

La durada del període impositiu pot ser:

• Dotze mesos
  • coincident amb l’any natural
  • no coincident amb l’any natural
• Inferior a dotze mesos

En qualsevol cas, els contribuents de l’impost sobre societats hauran de presentar una declaració independent per cada període impositiu.

Pel que respecta a la meritació, l’impost sobre societats es meritarà l’últim dia del període impositiu.

Principals novetats per a la declaració de l’exercici 2018

En relació amb l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2018 s’han aprovat novetats que són objecte d’incorporació en el model de declaració, tot això sense perjudici dels terminis de presentació i peculiaritats de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Entre altres novetats, podem destacar: 

Programa d’ajuda de la declaració de l’IS

A partir de l’1 de juliol de 2019 el programa d’ajuda PADIS del model 200 ja no estarà disponible i serà substituït per un formulari d’ajuda (Societats web) per a períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2018.

Excepcions a l’obligació de retenir i d’ingressar a compte

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, s’estableix un nou supòsit d’excepció a l’obligació de retenir. No hi ha obligació de retenir respecte de les quantitats satisfetes als fons de pensions pels fons de pensions oberts com a conseqüència del reintegrament o mobilització de participacions dels fons de pensions inversors o dels plans de pensions inversors. També, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, s’adapten determinats preceptes a la LIS o a la normativa financera a què es refereixen.

Reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles 

S’introdueixen, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, modificacions en la regulació d’aquesta reducció i en el seu règim transitori (article 23 i disp. transitòria vintena LIS), per a adaptar la seva regulació als acords adoptats en el si de la Unió Europea i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) respecte als règims coneguts com «patent box», en particular per a observar el que s’estableix en l’informe relatiu a l’acció 5 del conegut com a Pla BEPS de l’OCDE, informe que recull l’anomenat «nexus approach» (criteri del nexe) com a criteri per a configurar un règim preferencial d’intangibles que no resulti perjudicial conforme a aquest estàndard internacional.

D’una banda, s’especifica que només les rendes positives són les que tenen dret a la reducció en la base imposable (abans s’esmentava només a rendes sense diferenciar entre positives o negatives). D’altra banda, s’actualitzen els supòsits en els quals es pot aplicar la reducció. En concret, per la cessió del dret d’ús o d’explotació, per les patents, models d’utilitat, certificats complementaris de protecció de medicaments i de productes fitosanitaris, dibuixos i models, o de programari avançat registrat que hagi estat obtingut com a resultat de projectes de R+D.

Si en un període impositiu s’obtenen rendes negatives, aquestes es reduiran quan no superin l’import de les rendes positives integrades en períodes impositius anteriors que haguessin aplicat la reducció.

Es regula un règim transitori d’aplicació per als actius intangibles del contribuent disponibles amb anterioritat a l’1 de juliol del 2016.

Despesa fiscalment no deduïble. AJD hipoteques

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 10 de novembre del 2018, s’estableix un nou supòsit de despesa fiscalment no deduïble  en establir-se que no tindrà la consideració de despesa fiscalment deduïble el deute tributari de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, modalitat actes jurídics documentats, documents notarials, en els supòsits a què es refereix el paràgraf segon de l’article 29 del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, és a dir, quan es tracti d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària.

CONSELLS A TENIR EN COMPTE

Comprovi els ajustos fiscals. Cal analitzar i revisar els criteris comptables i les possibles diferències (permanents o temporàries) amb els criteris fiscals de la normativa de l’impost.

Amortitzacions. Comprovi els mètodes i percentatges d’amortització utilitzats en comptabilitat per a veure si són admesos per la norma fiscal. Es podran amortitzar lliurement, per totes les entitats, els elements de l’immobilitzat material nous el valor unitari del qual no excedeixi de 300 €, amb un límit de 25.000 € per període impositiu, i els elements d’immobilitzat material i intangible, exclosos edificis, afectes a R+D. Edificis afectes a R+D lineal en 10 anys. 

Fons de comerç. Encara que el fons de comerç s’amortitza en un termini de 10 anys (10 per 100), des del punt de vista fiscal només es permet una deducció màxima anual del 5 per 100 (20 anys). Aquesta diferència té la conseqüència d’haver de realitzar en la base imposable un ajust positiu per la diferència entre l’amortització comptable i la fiscal.

Operacions vinculades. S’han de valorar obligatòriament a valor de mercat determinades operacions com les que es realitzen entre socis amb el 25% o més de participació i les societats, entre la societat i els administradors (però no respecte a les retribucions percebudes per l’exercici de les seves funcions), entre la societat i els parents (fins a tercer grau) o cònjuges dels socis i administradors i la societat, dues entitats del mateix grup comptable, etc. Tingui present també norma de seguretat per a determinades operacions vinculades entre socis professionals i les seves societats professionals.

Despeses no deduïbles. Comprovi les despeses comptables no deduïbles fiscalment o que tenen limitada la seva deduïbilitat (retribució de fons propis, donatius i liberalitats, despeses financeres, etc.). Les despeses per atenció a clients o proveïdors es limiten la seva deducció a l’1% de l’import net del volum de negocis del període impositiu. Seran deduïbles les retribucions als administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció, o altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral amb l’entitat.

Despeses financeres. No són deduïbles les despeses derivades de deutes amb entitats del grup destinats a adquirir, a altres empreses del grup, participacions en fons propis o a aportar capital a entitats del grup. En la resta dels casos, la quantia deduïble de les despeses financeres es limita al 30% del benefici operatiu de l’exercici, amb un mínim de 1.000.000 €, i la deducció de l’excés es pot traslladar als exercicis següents, sense límit temporal, però sotmesos cada any, juntament amb les despeses del propi exercici, als límits quantitatius indicats.

Crèdits comercials i no comercials. Les despeses derivades de pèrdues per deterioració de crèdits comptabilitzades, només seran deduïbles quan, a la data de meritació de l’impost, hagin transcorregut 6 mesos des que va vèncer l’obligació, tret que el deutor es trobi en algun dels següents casos, en els quals la despesa és deduïble: (i) declarat en situació de concurs, sent suficient amb la resolució que el declari; (ii) Processat per delicte d’alçament de béns, sent suficient que simplement estigui processat per aquest delicte, encara que no hi hagi sentència judicial ferma; (iii) Quan les obligacions hagin estat reclamades judicialment o són objecte d’un litigi judicial o procediment arbitral de la solució del qual depengui el seu cobrament.

Reserves de capitalització i d’anivellament. Les societats que tributen al tipus general, així com les entitats parcialment exemptes i les de nova creació, poden utilitzar la reserva de capitalització, i reduir la seva base imposable en un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de 5 anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests 5 anys, excepte que tingui pèrdues comptables. D’altra banda, les empreses de reduïda dimensió (ERD) poden aplicar la reserva d’anivellament, consisteix en una reducció de la base imposable de fins al 10% del seu import amb un màxim absolut d’un milió d’euros l’any.  

Tipus de gravamen. Recordi que el tipus de gravamen general i el de les ERD, i microempreses és del 25% en 2018. Les entitats de nova creació que desenvolupin activitats econòmiques tributaran al 15% durant els dos primers períodes (tret que hagin de tributar a un tipus inferior). No s’aplicarà aquest tipus a les entitats que tinguin la consideració d’entitat patrimonial. Per a les cooperatives fiscalment protegides, el resultat cooperatiu tributa al 20% i l’extra cooperatiu al 25%.  

Deduccions per incentivar la realització de determinades activitats. Comprovi les deduccions vigents per a 2018: per activitats de R+D+i, per inversions en produccions cinematogràfiques, per producció de determinats espectacles en viu, per creació d’ocupació, inclosa la corresponent als treballadors discapacitats. Tingui present que el límit en cada exercici del total de deduccions és del 25% de la quota íntegra menys, si escau, les deduccions per evitar la doble imposició internacional i les bonificacions. El límit anterior s’eleva al 50% si les despeses de R+D+i excedeixen en més del 10% de la quota íntegra.

També haurem de tenir en compte les possibles deduccions de la quota i altres beneficis previstos per la normativa fiscal que siguin aplicables, cal recordar especialment els establerts per a les empreses de reduïda dimensió (ERD) si el volum de negocis és inferior a 10 milions d’euros (llibertat d’amortització, amortització accelerada, reserva d’anivellament, pèrdua per deterioració dels crèdits per insolvències de deutors, etc.).

La normativa laboral obliga el pensionista a comunicar a l’entitat gestora les variacions tant d’índole econòmic, com els canvis de dades, o canvi de la situació familiar. Lògicament, la defunció del pensionista la comunicaran els familiars i és obligatori comunicar-la en tot cas. L’omissió de l’obligació de comunicar pot ser motiu d’infracció.

Atenció. Si aquest tràmit no s’arriba a realitzar, pot donar lloc a sancions. En tot cas, si s’ha cobrat alguna quantitat indegudament després de la defunció del pensionista, serà obligatòria la seva devolució, ja que les pensions no s’hereten. Una vegada mort el pensionista, s’extingeixen. Cobrar al llarg del temps la pensió d’un mort, ocultant aquesta informació a l’administració, és un delicte contra la Seguretat Social que pot donar lloc a sancions penals.

On cal comunicar-ho?

A Espanya, la comunicació més habitual serà a la Seguretat Social, concretament a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (l’INSS), que és l’organisme que gestiona el pagament de les pensions contributives d’incapacitat, viduïtat, jubilació, etc. i altres prestacions que el mort podrà estar cobrant.

Hi ha dues formes de fer aquest tràmit:

A) Comunicació en persona a les oficines de la  Seguretat Social

Aquest tràmit es realitza en els Centres d’Atenció de la Seguretat Social (CAISS),  per als quals cal sol·licitar cita prèvia. El termini per a comunicar la defunció del pensionista és de 30 dies hàbils (no compten dissabtes, diumenges ni festius) des del dia de la seva defunció.

L’única documentació que s’ha d’aportar, és l’original i còpia del certificat de defunció. L’organisme de la Seguretat Social lliurarà un resguard que s’ha notificat la defunció i la data en què s’ha produït la comunicació.

Quan es produeix la defunció d’un pensionista, la Seguretat Social paga el mes complet de pensió en el qual s’ha produït la defunció, amb independència del dia concret en què va tenir lloc la defunció, i a més, paga la part proporcional de la paga extra de la pensió, si n’hi hagués.  Com per exemple en les pensions de jubilació hi ha dues pagues extra al llarg de l’any, s’abonarà la part proporcional als mesos que no s’haguessin cobrat, a raó de un sisè de paga extra per cada mes.

B) Tràmit a través de la seu electrònica de la Seguretat Social

El tràmit de “Comunicació de defunció de perceptor de prestació” també es pot realitzar en línia.

També des de la seu electrònica i de forma presencial, hi ha un procediment perquè els familiars o hereus puguin sol·licitar a la Seguretat Social les “prestacions reportades i no percebudes per defunció del titular”, és a dir, reclamar a la Seguretat Social per exemple, el pagament de l’última mensualitat de pensió del mort amb la part proporcional de les pagues extra que no s’haguessin abonat.

A vegades també és necessari informar la comunitat autònoma de la defunció del pensionista, quan s’està cobrant una pensió no contributiva de jubilació o una pensió no contributiva d’invalidesa. Quan mor el pensionista, la pensió s’extingeix amb efectes del dia primer del mes següent a la defunció.

Encara que no són pensions, si el mort estava cobrant algun tipus de renda d’inserció autonòmica, també és necessari comunicar la seva defunció a la comunitat autònoma.

Atenció. Si el mort també estava cobrant una pensió d’un altre país estranger, és igualment obligatori informar-los, ja que la Seguretat Social espanyola no ho fa automàticament. Els organismes de Seguretat Social d’altres països duen a terme el control de vivència i defuncions sol·licitant periòdicament als pensionistes que els enviïn el certificat de fe de vida, de manera que quan el pensionista no l’envia per haver mort, suspenen el pagament de la pensió. No obstant això, si no es comunica la defunció es poden produir cobraments indeguts d’algunes mensualitats.

La mort del familiar pensionista, pot donar lloc a una altra pensió?

Encara que “les pensions no s’hereten”, en determinades situacions quan mor una persona que era pensionista, es pot generar el dret de cobrar una pensió entre els familiars i/o cònjuge que depenguin econòmicament del mort si es compleixen determinats requisits. És el cas de les pensions de viduïtat per al cònjuge, o pensions d’orfandat, per exemple.

El certificat mèdic de defunció és el document oficial que acredita la mort d’una persona. L’expedeix el metge que va tractar al difunt, i ha de ser estès en el model oficial del Col·legi de Metges. Posteriorment, el certificat cal presentar-lo en el Registre Civil, per a la seva inscripció. El termini per a comunicar aquests canvis és dins dels 30 dies següents a la data en què es produeixi la variació, en aquest cas, la defunció.

Els comptes anuals hauran de ser aprovats per la junta general ordinària, que ha de ser prèviament convocada a aquest efecte, per a reunir-se dins dels 6 primers mesos de l’exercici, per a, si escau, aprovar la gestió social, els comptes de l’exercici anterior i resoldre sobre l’aplicació del resultat.

Els comptes anuals

Els comptes anuals comprendran: 

• El balanç.
• El compte de pèrdues i guanys,
• Un estat que reflecteixi els canvis en el patrimoni net de l’exercici (ECPN),
• Un estat de fluxos d’efectiu (EFE).
• La memòria.

Són documents que formen una unitat i han de ser redactats amb claredat i mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i els resultats de l’empresa de conformitat amb les disposicions legals. Així en la comptabilització de les operacions s’atendrà la seva realitat econòmica i no només a la seva forma jurídica.

            Atenció. En l’ordenament comptable actual, l’estat de fluxos d’efectiu NO RESULTA OBLIGATORI quan es presenten comptes anuals en format pime o abreujat; mentre l’Estat de canvis en el patrimoni net (ECPN), que amb l’aprovació del PGC resultava obligatori, a partir de l’1 de gener del 2016, amb la reforma comptable introduïda pel Reial decret 602/2016, de 2 de desembre, TAMPOC RESULTA OBLIGATORI quan es presenten comptes anuals en format pime o abreujat.

Qui té l’obligació de presentar els comptes anuals?

Els administradors de la societat, que han de presentar en el Registre Mercantil del domicili social certificació dels acords de la junta de socis d’aprovació d’aquests comptes, d’aplicació del seu resultat, així com, si escau, l’informe de gestió i l’informe de l’auditor, quan la societat estigui obligada a auditoria o s’hagués acordat a petició de la minoria.

Els comptes anuals són objecte de publicitat i qualsevol pot consultar-los i obtenir informació del Registre Mercantil de tots els documents dipositats.

            Atenció. Els administradors de la societat són els qui tenen l’obligació de convocar la junta de socis a la qual sotmetre l’aprovació dels comptes i, una vegada aprovats, dur a terme el seu posterior dipòsit davant el Registre Mercantil en el mes següent.

I amb el compliment d’aquest requisit de donar publicitat als comptes anuals acaba el cicle que hem de realitzar cada any, a més de la legalització dels llibres oficials, que de forma telemàtica cal presentar en els primers quatre mesos de l’any.

Si no es dipositen els comptes

Si diposita els comptes més tard, la seva empresa podrà ser objecte de les següents sancions:

• Una multa de 1.200 a 60.000 euros. L’import concret es determinarà en funció de les partides de l’actiu i de la xifra de vendes declarades en l’últim impost sobre societats. Si l’empresa (o el grup d’empreses) té un volum de facturació anual de més de 6 milions d’euros, l’import màxim de la multa pot arribar a ser de 300.000 euros.
• A més, si passa un any des de la data de tancament de l’exercici sense que s’hagin dipositat els comptes anuals, el Registre Mercantil quedarà “tancat” per a la seva empresa. És a dir, fins que no els dipositi, no podrà inscriure la majoria d’acords de la societat (per exemple, una escriptura de canvi de domicili o d’ampliació de capital).

            Atenció. Si els comptes anuals no s’haguessin dipositat per no estar aprovats per la junta general, el tancament registral es podrà evitar si aquesta circumstància s’acredita amb certificació de l’òrgan d’administració expressant la causa de la falta d’aprovació. Si aquesta situació persisteix, s’ha de presentar la certificació cada 6 mesos.

No obstant això, encara que passi un any sense que la seva empresa presenti els comptes anuals, sí que podrà inscriure en el Registre Mercantil determinats documents: el cessament de l’administrador, una revocació de poders, la dissolució de la societat i el nomenament de liquidadors.

A més, en cas d’incomplir amb la seva obligació de presentar els comptes anuals en el Registre Mercantil del domicili social, al mes següent de la seva aprovació, els administradors estarien  incomplint la legislació vigent amb les següents conseqüències:

• No es permetrà la inscripció de cap document referit a la societat mentre l’incompliment persisteixi, amb el que entre altres coses no es podran nomenar administradors, ni atorgar poders, fins que  els comptes no estiguin dipositats.
• En el cas dels administradors, la no presentació dels comptes suposa que no s’ha actuat amb la deguda diligència d’un empresari ordenat i en conseqüència si s’origina un mal a la societat, tant la societat com els socis o un tercer podrien reclamar els danys causats a la societat per aquest. A més en el cas que la societat es trobi en una situació d’insolvència, la falta de diligència en l’actuació de l’empresari en la no presentació dels comptes, pot suposar que hagi de respondre dels deutes de la societat, ja que la Llei concursal estableix com un supòsit de concurs culpable la no formulació dels comptes anuals, no sotmetre’ls a auditoria si hi estigués obligat, o la falta de dipòsit en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.
• Pot arribar fins i tot a existir responsabilitat penal en cas de cometre conductes fraudulentes tals com falsificar els comptes anuals, conforme estableix l’article 290 del Codi Penal.

Atenció. Quan una societat no està obligada a auditar-se, els socis que representin almenys un 5% del capital (per si sols o agrupats) poden sol·licitar al registrador que nomeni un auditor perquè revisi els comptes. La sol·licitud s’ha de realitzar abans que hagin transcorregut 3 mesos des del tancament dels comptes de l’exercici que s’ha d’auditar.

1. Ajuts del certamen nacional de joves emprenedors

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 140

Data de publicació: 12/06/2019

Termini: 10/07/2019

Organisme oficial: Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social

https://www.boe.es/boe/dias/2019/06/12/pdfs/BOE-B-2019-26339.pdf

 

2. Subvencions a través del Programa d’Inversions d’empreses estrangeres en activitats de R+D

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 149

Data de publicació: 22/06/2019

Termini: 22/07/2019

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme

https://www.boe.es/boe/dias/2019/06/22/pdfs/BOE-B-2019-28202.pdf

 

3. Ajuts del Programa INVESMIR SEC-CNIC 2019: projecte de recerca en el CNIC.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 149

Data de publicació: 22/06/2019

Termini: 20/07/2019

Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats

https://www.boe.es/boe/dias/2019/06/24/pdfs/BOE-B-2019-28482.pdf

 

4. Ajuts públics en el marc del Programa Estatal de Promoció del Talent i la seva Ocupabilitat en R+D+i del Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d’Innovació 2017-2020 destinats a persones físiques i organismes de recerca i de difusió de coneixements.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 149

Data de publicació: 22/06/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats

https://www.boe.es/boe/dias/2019/06/25/pdfs/BOE-A-2019-9533.pdf

 

5. Subvencions per al foment de les sol·licituds de patents i models d’utilitat per l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, O.A.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 148

Data de publicació: 21/06/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme

https://www.boe.es/boe/dias/2019/06/21/pdfs/BOE-A-2019-9391.pdf

 

6. Ajuts per a l’organització de festivals i certàmens cinematogràfics a Espanya durant l’any 2019.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 147

Data de publicació: 20/06/2019

Termini: 10/07/2019

Organisme oficial: Ministeri de Cultura i Esport

https://www.boe.es/boe/dias/2019/06/20/pdfs/BOE-B-2019-27674.pdf

 

1. Ajuts a les activitats de demostració de Transferència Tecnològica (operació 01.02.01 del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020) corresponents a 2019

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7896

Data de publicació: 13/06/2019

Termini: 31/10/2019

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7896/1748642.pdf

 

2. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a activitats en matèria de formació i de documentació relacionades amb la cultura popular i tradicional per a l’any 2019

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7888

Data de publicació: 3/06/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7888/1746759.pdf

 

3. Subvencions del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per al desenvolupament del programa Consolida’t, de suport a la consolidació, l’enfortiment i la reinvenció del treball autònom a Catalunya, per a l’any 2019

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7891

Data de publicació: 6/06/2019

Termini: 1/10/2019

Organisme oficial: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7891/1747403.pdf

 

4. Subvencions per a projectes de foment de l’economia circular

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7905

Data de publicació: 27/06/2019

Termini: 12/07/2019

Organisme oficial: Agència de Residus de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7905/1750961.pdf

 

5. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la producció de llargmetratges cinematogràfics

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7905

Data de publicació: 27/06/2019

Termini: 18/07/2019

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7905/1750849.pdf

 

6. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la producció d’obres audiovisuals destinades a ser emeses per televisió

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7904

Data de publicació: 26/06/2019

Termini: 17/07/2019

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7904/1750525.pdf