Li recordem que el mes d’octubre ha de fer la presentació de l’IVA, de les retencions a compte de renda i del pagament fraccionat de societats (exercici en curs) i renda (en aquest cas per a empresaris i professionals en estimació directa i objectiva). 

Segon pagament fraccionat de 2019 de l’impost sobre societats

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 21 d’octubre finalitza el termini per a presentar el segon pagament fraccionat de 2019 de l’impost sobre societats.

Aquelles societats que tinguin la condició de gran empresa (volum d’operacions superior a 6.010.121,04 euros durant els 12 mesos anteriors a l’inici del període impositiu a compte del qual es realitzen els pagaments fraccionats), han de presentar obligatòriament el model 202, amb independència que no hagin d’efectuar cap ingrés en concepte de pagament fraccionat.

Aquest model 202 s’ha de presentar obligatòriament per via telemàtica (tot i que en conseqüència fos “quota zero”), sempre observant el termini màxim de presentació, que finalitza el pròxim 21 d’octubre (tret que es domiciliï el pagament, en aquest cas el termini de presentació finalitza el 15 d’octubre).

Principals novetats

Les principals novetats que s’inclouen en el pagament fraccionat d’octubre de 2019 (2P) a compte de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents amb establiment permanent són les següents:

1. Sucursals zona ZEC en consolidació fiscal

Els contribuents que tinguin sucursals de la Zona Especial Canària (ZEC) d’entitats amb residència fiscal a Espanya que formin part d’un grup fiscal que apliqui el règim de consolidació fiscal, han de declarar separadament la part de base imposable atribuïble a la sucursal de la Zona Especial Canària.

Aquesta obligació afecta també a l’obligació de realitzar pagaments fraccionats conformement a la modalitat prevista en l’apartat 3 de l’article 40 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats (d’ara en endavant LIS).

Per tant, a partir del període 2P 2019 cadascuna d’aquestes entitats ha de presentar el pagament a compte d’aquest impost en el seu model 202 corresponent. En aquesta liquidació es podran deduir els imports dels pagaments fraccionats anteriors que corresponguin al període computable que, si escau, es poguessin haver inclòs en el règim de consolidació fiscal model 222, període 1P.

Tot això, sense perjudici del model 222 que haurà de presentar l’entitat dominant per la part de la base imposable que no tributa al tipus especial i respecte de la qual aplicarà règim especial de consolidació fiscal.

2. Entitats navilieres en règim especial en funció del tonatge

S’exclou del pagament fraccionat mínim a les entitats que tributen pel règim especial de tonatge.

Els pagaments fraccionats d’aquestes entitats es realitzaran de la següent manera:

• Entitats la base imposable de les quals es determina íntegrament conforme al mètode d’estimació objectiva.

En l’apartat “dades addicionals (3)” del model 202 marcaran la clau “entitat que aplica el règim de les entitats navilieres en funció del tonatge” i consignaran el 25% en la clau “tipus de gravamen de l’impost sobre societats en curs”.

Per a aquests contribuents, en els supòsits d’empreses amb volum de negocis d’import igual o superior a 10 milions d’euros, no serà aplicable l’import mínim del pagament fraccionat, per la qual cosa el formulari d’emplenament del model 202 no realitzarà el càlcul de la casella 33 (mínim a ingressar).

• Entitats la base imposable de les quals es determina en part conforme al mètode d’estimació objectiva i en part aplicant el règim general de l’impost (activitats no incloses en règim especial).

En l’apartat “dades addicionals (3)” del model 202 marcaran la clau “entitat que aplica el règim de les entitats navilieres en funció del tonatge”, la clau “altres entitats amb possibilitat d’aplicar dos tipus impositius” i consignaran 25/25N en la clau “tipus de gravamen de l’impost sobre societats en curs”.

En aquells casos en què es realitzi la presentació del pagament fraccionat mitjançant presentació directa (sense fer ús del formulari) a causa de restriccions d’espai en la definició del camp “Dades addicionals – Tipus de gravamen de l’impost sobre societats de l’exercici en curs” s’haurà de posar el valor “25/25” en lloc del valor “25/25N”.

Emplenament de l’apartat “B.2 Casos específics (entitats amb més d’un percentatge):

• En la casella 20 (base a tipus 1) s’inclourà la base del pagament fraccionat que correspongui a les activitats de l’entitat que tributen en règim general. El formulari del model 202 calcularà en la clau 21 el percentatge aplicable a l’efecte del pagament fraccionat en relació amb les activitats incloses en règim general i en la clau 22 l’import resultant.
• En la casella 23 (base a tipus 2) s’inclourà la base del pagament fraccionat que correspongui a les activitats de l’entitat que tributen en règim especial. El formulari del model 202 consignarà el 25% en la clau 24 i en la clau 25 l’import resultant.

En els supòsits d’empreses amb volum de negocis d’import igual o superior a 10 milions d’euros el declarant haurà d’incloure en la casella 33 (mínim a ingressar) l’import que, si escau, correspongui per a les activitats incloses en el règim general, ja que aquestes activitats no estan excloses del pagament fraccionat mínim. Aquesta dada s’ha de consignar directament pel declarant.

La quantitat a ingressar no podrà ser inferior, en cap cas, al 23% (25% per a contribuents als quals resulti d’aplicació el tipus de gravamen previst en el primer paràgraf de l’apartat 6 de l’article 29 d’aquesta Llei) del resultat positiu del compte de pèrdues i guanys de l’exercici dels 3, 9 o 11 primers mesos de cada any natural o, per a contribuents el període impositiu dels quals no coincideixi amb l’any natural, de l’exercici transcorregut des de l’inici del període impositiu fins al dia anterior a l’inici de cada període d’ingrés del pagament fraccionat, determinat d’acord amb el Codi de Comerç i altra normativa comptable de desenvolupament, minorat exclusivament en els pagaments fraccionats realitzats amb anterioritat, corresponents al mateix període impositiu.

 

És important saber que en el moment en el qual es formalitza el contracte de treball i inici de l’activitat, l’empresa haurà d’assignar amb caràcter previ al treballador el grup professional que  li correspon en funció del treball que realitzi o que realitzarà. Per al treballador és una qüestió rellevant que l’assignació del grup professional sigui l’adequada, ja que determinarà un dels aspectes més importants, la seva retribució.  Si exerceixes funcions superiors, pots reivindicar el teu dret a la classificació professional correcta.

En concret, l’Estatut dels Treballadors (ET) estableix que en el cas d’encàrrec de funcions superiors a les del grup professional per un període superior a sis mesos durant un any o vuit durant dos anys, el treballador podrà reclamar l’ascens, si a això no obsta el que es disposa en conveni col·lectiu o, en tot cas, la cobertura de la vacant corresponent a les funcions per ell realitzades conforme a les regles en matèria d’ascensos aplicables en l’empresa, sense perjudici de reclamar la diferència salarial corresponent. Aquestes accions seran acumulables. Contra la negativa de l’empresa, i previ informe del comitè o, si escau, dels delegats de personal, el treballador podrà reclamar davant la jurisdicció social. Mitjançant la negociació col·lectiva es podran establir períodes diferents dels expressats a l’efecte de reclamar la cobertura de vacants.

Reclamació correcta classificació professional

Quan un treballador no realitza les funcions d’acord a la seva categoria professional, que poden ser superiors o inferiors, estem davant una classificació incorrecta i per tant el treballador pot reclamar el seu dret a la correcta classificació professional. A més, de forma paral·lela al procediment de classificació professional iniciarem un altre de reclamació de diferències salarials.

El treballador haurà de posar en coneixement de l’empresari la no realització de funcions d’acord a la seva categoria i en cas que es negui a procedir al canvi de categoria professional, el treballador podria acudir als tribunals socials per a interposar una demanda.

Aquest procediment es regula en la Llei reguladora de la jurisdicció social, i consisteix en:

• S’inicia amb una demanda que haurà d’anar acompanyada d’un informe emès pel comitè d’empresa o els delegats de personal. Tindran un termini de 15 dies per a elaborar aquest informe, si passat aquest termini no s’ha procedit a la seva elaboració n’hi haurà prou acreditant que s’ha sol·licitat.

• Admesa a tràmit la demanda pel jutjat, el jutge oficiarà a la Inspecció de Treball i a la Seguretat Social remetent-li còpia de la demanda, l’informe s’haurà de realitzar en el termini de 15 dies i s’assenyalarà dia per a la celebració del judici.

• El dia del judici es practicaran totes les proves que s’hagin recaptat i que acreditin que el treballador exerceix les funcions superiors.

A més de reclamar el grup professional el treballador pot reclamar les diferències salarials corresponents, acumulant-se en el mateix procediment totes dues peticions. 

El dret de la Unió Europea estableix una sèrie de drets individuals que es poden invocar directament davant els òrgans jurisdiccionals nacionals, tant a nivell horitzontal (entre persones) com vertical (entre les persones i l’Estat).

És ciutadà de la Unió Europea tota persona que té la nacionalitat d’un Estat membre de la UE. Aquesta condició li garanteix una sèrie de drets, molt útils en el dia a dia, i li ofereix diversos canals perquè la seva veu se senti a Europa. La legislació europea defensa des de principis tan fonamentals com el dret al vot o a la llibertat, fins a qüestions més pràctiques com la indemnització pel retard d’un avió o el pagament de tarifes justes en el sector de la telefonia mòbil. Tant el Tractat de Funcionament de la Unió Europea com la Carta dels Drets Fonamentals de la UE recullen la llista completa dels drets dels ciutadans europeus.

I aquesta derivació és possible a través de dos principis jurídics bàsics del dret europeu: el principi de PRIMACIA i el principi d’EFECTE DIRECTE, sobre els quals tracten aquestes línies.

Per què és tan important el dret europeu per als particulars?

Encara que el projecte europeu és fonamentalment una unió d’estats i pugui aparèixer com una cosa molt aliena a nosaltres, això no vol dir que no tingui repercussions legals per als particulars.

Així, en principi, els ciutadans espanyols -com els de la resta de països membres de la UE- estem sotmesos i hem de complir amb el dret del nostre propi país (lògic, no?); però, compte, que aquest “en principi” significa que, des de la integració d’Espanya en el que abans era la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i ara UE (Unió Europea), certes normes que dicten els òrgans de la UE també ens poden afectar directament com a ciutadans, per a bé o per a mal.

I això per què? Perquè la signatura de la integració en la llavors CEE (ara UE), portava aparellada una sèrie de conseqüències des del punt de vista legal, que encara avui es mantenen i es continuaran mantenint mentre en continuem formant part. No són unes conseqüències específiques per a Espanya, sinó que són les mateixes per a tots els estats integrats a la UE:

• CESSIÓ DE SOBIRANIA: l’estat que s’integra cedeix competències a favor de l’organització europea; és a dir, l’estat admet que, en diverses matèries,  és la UE la que dicta les normes i que el seu paper (el de l’Estat) queda limitat a aplicar-les, bé directament o bé incorporant-les al dret propi dictant lleis que recullin el que diu la norma europea. Entre aquestes matèries s’inclouen algunes tan importants com tributs, consum, contractes  públics, salut pública, etc.
• PRIMACIA DEL DRET EUROPEU I EFECTE DIRECTE: el dret de la UE té preferència sobre el dret de cada estat, en cas de conflicte. És a dir, que si la norma europea diu “A” però la norma del país diu “B”, serà d’aplicació preferent el que digui la normativa europea, de manera que els particulars (ciutadans i empreses) poden al·legar i invocar directament a favor seu la norma europea, tant davant els tribunals del seu país com davant els tribunals de la UE.

Aquest “efecte directe” del dret europeu té dos aspectes que val la pena destacar:

• Un efecte directe VERTICAL que funciona en les relacions entre els particulars i les diverses administracions públiques (p. ex., quan una empresa licita per a aconseguir un contracte públic o quan una norma europea fixa uns estàndards mediambientals mínims). 
• Un efecte directe HORITZONTAL que intervé en les relacions entre particulars, la qual cosa significa que un particular pot fer valer directament una norma europea enfront d’un altre particular (en aquest sentit, és molt rellevant la normativa europea de protecció dels consumidors enfront de les empreses).

A manera de resum es podria dir que, encara que en aquest món globalitzat i cada vegada més polaritzat entre grans actors internacionals el paper exterior de la UE pugui ser discutible o criticable, la veritat és que des d’un punt de vista intern resulta innegable que ha tingut (i continua tenint) la virtut d’haver harmonitzat els drets i obligacions de milions de ciutadans amb cultures socials i polítiques molt diverses, elevant el nivell de protecció jurídica de molts d’ells. I aquest és un mèrit que en multitud d’ocasions passa desapercebut.

Fons de comerç

El fons de comerç és l’excés, en la data d’adquisició, del preu que se satisfà en l’adquisició del control d’un negoci sobre el corresponent valor dels actius identificables adquirits menys el dels passius assumits d’aquest negoci.

L’amortització del fons de comerç en cas de donació 

La regulació del fons de comerç, concretament la seva amortització, ha estat objecte de nombroses modificacions en matèria comptable i fiscal.

En el cas d’empresaris o professionals, pot sorgir el dubte que si s’ha adquirit per donació un negoci (per exemple, compost per local, mobiliari, existències i fons de comerç), si que és possible d’amortitzar el fons de comerç.

Referent a això la DGT, en la seva consulta vinculant CV 1259-19, de 30 de juny, ha assenyalat que si l’adquisició del negoci no ha tingut caràcter onerós, no es podrà amortitzar el fons de comerç, al no poder-se comptabilitzar, atès que el seu valor, solament es comptabilitza quan s’hagi posat de manifest com a conseqüència d’una adquisició onerosa, circumstància que no concorre en el cas plantejat (en aquest cas, el consultant ha adquirit per donació un negoci, compost per local, mobiliari, existències i fons de comerç).

Per a la DGT, la determinació del rendiment net de les activitats econòmiques s’efectua amb caràcter general segons les normes de l’impost sobre societats. La seva remissió genèrica, disposa que “en el mètode d’estimació directa, la base imposable es calcularà, corregint, mitjançant l’aplicació dels preceptes establerts en aquesta Llei, el resultat comptable determinat d’acord amb les normes previstes en el Codi de Comerç, en les altres lleis relatives a aquesta determinació i en les disposicions que es dictin en desenvolupament de les normes esmentades”.

Comptablement, la norma de registre i valoració 6a, en el seu apartat c), del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, estableix que:

“c) Fons de comerç. Només podrà figurar en l’actiu, quan el seu valor es posi de manifest en virtut d’una adquisició onerosa, en el context d’una combinació de negocis.

El seu import es determinarà d’acord amb l’indicat en la norma relativa a combinacions de negocis i s’haurà d’assignar des de la data d’adquisició entre cadascuna de les unitats generadores d’efectiu de l’empresa, sobre les que s’esperi que recaiguin els beneficis de les sinergies de la combinació de negocis.

Amb posterioritat al reconeixement inicial, el fons de comerç es valorarà pel seu preu d’adquisició menys l’amortització acumulada i, si escau, l’import acumulat de les correccions valoratives per deterioració reconegudes.

El fons de comerç s’amortitzarà durant la seva vida útil. La vida útil es determinarà de forma separada per a cada unitat generadora d’efectiu a la qual se li hagi assignat fons de comerç.

Es presumirà, excepte prova en contrari, que la vida útil del fons de comerç és de deu anys i que la seva recuperació és lineal.

A més, almenys anualment, s’analitzarà si existeixen indicis de deterioració de valor de les unitats generadores d’efectiu a les quals s’hagi assignat un fons de comerç, i, en cas que n’hi hagi, es comprovarà la seva eventual deterioració de valor d’acord amb l’indicat en l’apartat 2.2 de la norma relativa a l’immobilitzat material.

Les correccions valoratives per deterioració reconegudes en el fons de comerç no seran objecte de reversió en els exercicis posteriors.”

Per part seva, la Llei de l’impost sobre societats (LIS) disposa el següent:

“2. L’immobilitzat intangible s’amortitzarà atenent la seva vida útil. Quan no es pugui estimar de manera fiable, l’amortització serà deduïble amb el límit anual màxim de la vintena part del seu import.

L’amortització del fons de comerç serà deduïble amb el límit anual màxim de la vintena part del seu import.”.

Sobre aquest tema, també convé precisar que la LIS estableix que: “No seran fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, a excepció del previst en aquesta Llei respecte dels elements patrimonials que es puguin amortitzar lliurement o de forma accelerada.”

Normativa aplicada:

• LIRPF 35/2006, art. 28
• Norma de Registr i Valoració 6ª del PGC
• LIS 27/2014, arts. 10, 11 i 12
• Consulta DGT V1259-19, de 03-06-2019

1. Ajuts a «Projectes de R+D+i», en el marc del Programa Estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema de R+D+i i del Programa Estatal de R+D+i Orientada als Reptes de la Societat, del Pla Estatal de R+D+i 2017-2020.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 220

Data de publicació: 13/09/2019

Termini: 17/10/2019

Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-B-2019-37820

 

2. Subvencions destinades a l’obtenció d’avals de SAECA per titulars d’explotacions agràries amb activitat en determinats cultius cítrics i es convoca aquestes subvencions per a l’exercici 2019.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 218

Data de publicació: 11/09/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-B-2019-37625

 

3. Subvencions a entitats del tercer sector o organitzacions no governamentals que desenvolupin activitats d’interès general considerades d’interès social en matèria de recerca científica i tècnica de caràcter mediambiental.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 213

Data de publicació: 5/09/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica

https://www.boe.es/boe/dias/2019/09/05/pdfs/BOE-B-2019-36462.pdf

 

4. Ajuts econòmics per al desenvolupament de projectes de recerca sobre addiccions l’any 2019.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 221

Data de publicació: 14/09/2019

Termini: 15/10/2019

Organisme oficial: Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-B-2019-38325

 

5. Ajuts destinats a entitats privades sense finalitats de lucre i d’àmbit estatal, amb càrrec al fons de béns decomissats per tràfic il·lícit de drogues i altres delictes relacionats, en aplicació de la llei 17/2003, de 29 de maig, per a la realització de programes supracomunitaris sobre addiccions l’any 2019.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 221

Data de publicació: 14/09/2019

Termini: 4/10/2019

Organisme oficial: Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-B-2019-38323

 

6. Subvencions d’ENAIRE destinades a activitats d’inserció laboral i de creació d’ocupació de persones amb discapacitat.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 216

Data de publicació: 9/09/2019

Termini: 10/10/2019

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-B-2019-37270

 

7. Ajuts corresponents a la convocatòria Reptes-Col·laboració del Programa Estatal de Recerca, Desenvolupament i Innovació Orientada als Reptes de la Societat del Pla Estatal de R+D 2017-2020.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 234

Data de publicació: 28/09/2019

Termini: 24/10/2019

Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats

https://www.boe.es/boe/dias/2019/09/28/pdfs/BOE-B-2019-40688.pdf

 

8. Suport financer a la inversió industrial en el marc de la política pública de reindustrialització i enfortiment de la competitivitat industrial l’any 2019.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 231

Data de publicació: 25/09/2019

Termini: 4/11/2019

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-B-2019-40114

 

9. Subvencions addicionals de l’àmbit de les polítiques actives d’ocupació finançades amb càrrec als Pressupostos generals de l’Estat, inclosos els destinats a l’execució del Pla de Xoc per l’Ocupació Jove 2019-2021 i del Pla Reincorpora-T 2019-2021.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 223

Data de publicació: 17/09/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2019-13257

1. Subvencions per al cofinançament pel PO FEDER de Catalunya 2014-2020 d’operacions en l’àmbit de la gestió i conservació del patrimoni cultural arquitectònic, arqueològic i paleontològic.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7958

Data de publicació: 12/09/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7958/1760165.pdf

 

2. Subvencions per al cofinançament pel PO FEDER de Catalunya 2014-2020 d’operacions en l’àmbit dels equipaments museístics.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7958

Data de publicació: 12/09/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7958/1760113.pdf

 

3. Subvencions per al cofinançament pel PO FEDER de Catalunya 2014-2020 d’operacions en l’àmbit dels equipaments d’arts escèniques i musicals.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7958

Data de publicació: 12/09/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7958/1760123.pdf

 

4. Ajuts del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020 destinats a les inversions relatives a la transformació i comercialització d’aliments (operació 04.02.01) i les relatives a la mitigació del canvi climàtic en la transformació d’aliments (operació 04.02.02) corresponents a 2019.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7951

Data de publicació: 2/09/2019

Termini: 3/11/2019

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7951/1759291.pdf

 

5. Ajuts per a les arrencades de presseguers, nectariners i paraguaians realitzades entre l’1 de juliol de 2018 i el 15 de maig de 2020.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7961

Data de publicació: 17/09/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7961/1760569.pdf