QUAN S’APLICA EL TIPUS REDUÏT DE L’IVA DEL 10% ALS SERVEIS PRESTATS PER INTÈRPRETS, ARTISTES, DIRECTORS I TÈCNICS?

Des de l’1 de gener del 2019 ha baixat l’aplicació del tipus de l’IVA del 21 al 10% als serveis prestats per intèrprets, artistes, directors i tècnics que siguin persones físiques, als productors de pel·lícules cinematogràfiques susceptibles de ser exhibides en sales i als organitzadors d’obres teatrals i musicals.

Llegir més

Quan s’aplica el tipus reduït de l’IVA del 10% als serveis prestats per intèrprets, artistes, directors i tècnics?

Des de l’1 de gener del 2019 ha baixat l’aplicació del tipus de l’IVA del 21 al 10% als serveis prestats per intèrprets, artistes, directors i tècnics que siguin persones físiques, als productors de pel·lícules cinematogràfiques susceptibles de ser exhibides en sales i als organitzadors d’obres teatrals i musicals.

El Reial decret 1512/2018, de 28 de desembre, pel qual es modifica entre altres, el Reglament sobre l’IVA, ha baixat l’aplicació del tipus de l’IVA del 21 al 10% als serveis prestats per intèrprets, artistes, directors i tècnics que siguin persones físiques, als productors de pel·lícules cinematogràfiques susceptibles de ser exhibides en sales i als organitzadors d’obres teatrals i musicals, amb efectes des de l’01-01-2019. 

No obstant això, poden sorgir molts dubtes a l’hora d’aplicar aquest tipus reduït del 10% als serveis prestats per intèrprets, artistes, directors i tècnics. 

Per això l’AEAT ha publicat al seu web una nota informativa, d’acord amb la Doctrina de la Direcció General de Tributs (DGT) existent fins a gener de 2019, per aclarir les següents qüestions a l’hora de determinar si es compleixen els requisits perquè resulti d’aplicació el tipus del 10%. 

A) Prestador del servei

L’intèrpret, artista, director o tècnic ha de ser una persona física. Tributaran al 21% els serveis prestats per societats mercantils i comunitats de béns.

El tipus del 10% s’aplicarà amb independència que l’intèrpret, artista, director o tècnic:

  • contracti a través d’un representant que actuï en nom aliè, ja que s’entén que és el propi artista qui presta per si mateix el corresponent servei artístic (consulta de la DGT 0720-98).
  • contracti els serveis d’altres artistes en règim de dependència de caràcter laboral per a prestar el servei (consulta de la DGT 1679-98).

B) Destinatari del servei

El servei s’ha de prestar a organitzadors d’obres teatrals i musicals. 

Té la consideració d’organitzador d’una obra teatral o musical la persona o entitat que dugui a terme l’ordenació dels mitjans materials i humans o d’un d’ells amb la finalitat que l’obra teatral o musical es representi (contractació del local, publicitat, venda d’entrades, etc.).

Poden tenir la condició d’organitzadors d’obres teatrals o musicals:

  1. Les entitats públiques (estat, comunitats autònomes, diputacions, ajuntaments).
  2. Associacions de diversa naturalesa (culturals, de veïns, de pares d’alumnes).
  3. Col·legis públics o privats.
  4. Sindicats, comitès d’empresa o partits polítics.
  5. Empreses dedicades habitualment a l’organització d’obres (empresaris teatrals, propietaris de “pubs” o sales de festa).
  6. Agents artístics, representants i promotors, quan assumeixin l’organització de les obres no limitant-se a l’activitat de mediació.
  7. Empreses que tenen un altre objecte social però que ocasionalment organitzen la representació d’obres teatrals o musicals, sigui quina sigui la finalitat d’aquesta activitat (caixes d’estalvi, empreses comercials o industrials).

Tributaran al 21% els serveis prestats pels intèrprets, artistes, directors o tècnics, persones físiques, a entitats que no assumeixin l’organització de l’obra o bé es limitin a les labors de mediació.

C) Tipus de servei artístic prestat

Els serveis prestats s’hauran de referir a obres teatrals o musicals.

Es consideren obres teatrals, les obres dramàtiques, dramàtic musicals, coreogràfiques, pantomímiques i literàries quan siguin objecte de recitació o adaptació per a l’escena.

Es consideren obres musicals, les que s’expressen mitjançant una combinació de sons a la qual s’hi pot unir o no un text literari.

Per a l’aplicació del tipus reduït, no té transcendència:

  • El lloc on es produeixi l’actuació (parcs, places, col·legis, sales de festes, cases de cultura, pubs, teatres o altres locals).
  • El procediment establert per a la determinació de l’import de la contraprestació pels serveis (caixet fix o percentatges en la recaptació per taquilla).
  • La finalitat específica perseguida per l’organitzador de l’obra (organització de festes populars o altres actes lúdics de caràcter gratuït per als seus espectadors, organització de l’activitat amb finalitats lucratius.)

Tributen al 10% els serveis artístics de guinyol (consulta DGT 1500-98), els teatres de titelles (consulta DGT 1570-98), contacontes i els serveis consistents a recitar poesies durant un concert flamenc (consulta DGT 2392-99).

Tributa al 21% l’activitat de màgia perquè no es considera obra teatral.

 

COM TRIBUTEN EN L’IRPF LES DEVOLUCIONS PER PLURIACTIVITAT (COTITZACIÓ DE FORMA SIMULTÀNIA EN EL RÈGIM GENERAL I EN EL RETA)?

Aquestes devolucions per excés de cotització per raó de pluriactivitat (treballador per compte d’altri i treballador autònom, amb pagament de les cotitzacions socials corresponents als dos règims) —devolució que s’estableix respecte a les cotitzacions al RETA—, per ser en el seu moment una despesa deduïble en la determinació del rendiment net de l’activitat econòmica (professional), la seva posterior devolució com a conseqüència de la resolució de la TGSS s’ha de considerar com un ingrés en l’IRPF de la pròpia activitat…

Llegir més

Com tributen en l’IRPF les devolucions per pluriactivitat (cotització de forma simultània en el règim general i en el RETA)?

Aquestes devolucions per excés de cotització per raó de pluriactivitat (treballador per compte d’altri i treballador autònom, amb pagament de les cotitzacions socials corresponents als dos règims) —devolució que s’estableix respecte a les cotitzacions al RETA—, per ser en el seu moment una despesa deduïble en la determinació del rendiment net de l’activitat econòmica (professional), la seva posterior devolució com a conseqüència de la resolució de la TGSS s’ha de considerar com un ingrés en l’IRPF de la pròpia activitat…

Com ja sap, la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) estableix que els treballadors autònoms que, per raó d’una feina per compte d’altri desenvolupada simultàniament, cotitzin per contingències comunes en règim de pluriactivitat, tenint en compte tant les cotitzacions efectuades en aquest règim especial com les aportacions empresarials i les corresponents al treballador en el règim de la Seguretat Social que correspongui per la seva activitat per compte d’altri, tindran dret al reintegrament del 50 per cent de l’excés en què les seves cotitzacions superin la quantia que s’estableixi a aquest efecte per la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a cada exercici, amb el topall del 50 per cent de les quotes ingressades en aquest règim especial, per raó de la seva cotització per les contingències comunes de cobertura obligatòria.

En aquests supòsits, la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) procedirà a abonar el reintegrament que en cada cas correspongui abans de l’1 de maig de l’exercici següent, excepte quan concorrin especialitats en la cotització que impedeixin efectuar-lo en aquest termini o resulti necessària l’aportació de dades per part de l’interessat, en aquest cas el reintegrament es realitzarà amb posterioritat a aquesta data”.

Ara bé, el dubte que es pot plantejar és respecte a com tributen en l’IRPF aquestes devolucions per pluriactivitat.

En aquest sentit, la DGT en la seva consulta vinculant V2653-18 ha assenyalat el següent: 

  • Pel que respecta a la qualificació d’aquesta devolució per excés de cotització, com que aquestes cotitzacions van ser en el seu moment una despesa deduïble, la seva posterior devolució per la Tresoreria s’ha de considerar com un ingrés de la pròpia activitat.
  • Quant a la imputació temporal d’aquest ingrés, s’ha d’imputar en l’exercici en el qual es produeixi la devolució (tant si l’autònom ha optat pel criteri de caixa, que li permet computar els ingressos i despeses en el moment del cobrament i pagament corresponent, com si no ho ha fet).

INCENTIUS I BONIFICACIONS A LA CONTRACTACIÓ EN 2019

El Reial decret llei 28/2018 ha derogat amb efectes des de l’01-01-2019 les mesures contractuals i incentius a la contractació vinculades a una taxa de desocupació superior al 15%, com el contracte indefinit de suport a emprenedors; la possibilitat de subscriure contractes de formació i aprenentatge amb persones de 25 i 30 anys i els incentius a la contractació a temps parcial amb vinculació formativa o la contractació indefinida d’un jove per microempreses i empresaris autònoms, entre altres. Quines bonificacions per a contractar continuen vigents en 2019? Li ho expliquem…

Llegir més

Incentius i bonificacions a la contractació en 2019

El Reial decret llei 28/2018 ha derogat amb efectes des de l’01-01-2019 les mesures contractuals i incentius a la contractació vinculades a una taxa de desocupació superior al 15%, com el contracte indefinit de suport a emprenedors; la possibilitat de subscriure contractes de formació i aprenentatge amb persones de 25 i 30 anys i els incentius a la contractació a temps parcial amb vinculació formativa o la contractació indefinida d’un jove per microempreses i empresaris autònoms, entre altres. Quines bonificacions per a contractar continuen vigents en 2019? Li ho expliquem…

Com ja els informàrem en el seu moment, una de les modificacions més imports en l’àmbit laboral amb efectes de l’1 de gener de 2019, que s’inclouen en el Reial decret llei 28/2018 ha estat la derogació expressa dels incentius a la contractació i bonificacions vinculades a una taxa de desocupació superior al 15%. 

En concret, han quedat derogats:

1. El contracte indefinit de suport a emprenedors

Aquest contracte, que podien signar les empreses de menys de 50 empleats, tenia un període de prova d’un any i donava dret a bonificacions durant tres anys i a deduccions en l’impost sobre societats. En tot cas:

  • Els contractes anteriors a 2019 són vàlids i es continuaran regint per la normativa aplicable en el moment de la seva signatura. Per tant, si venia aplicant bonificacions per aquest contracte, podrà continuar fent-ho fins que les esgoti. A més, si no ha passat un any des de la seva signatura, podrà rescindir el contracte per no superació del període de prova, encara que aquesta extinció es produeixi en 2019.
  • La norma indica expressament que també són vàlids els contractes signats entre el 15 d’octubre (data en què les estadístiques van situar l’atur per sota del 15%) i el 31 de desembre de 2018. Segons la normativa que ho regulava, aquest contracte només es podia signar mentre l’atur fos inferior al 15%. Per això, després del 15 d’octubre no se sabia amb seguretat si el contracte encara es podia signar o no, qüestió que ara ja ha quedat aclarida.

2. Contractes de formació i aprenentatge amb persones de 25 i 30 anys

Fins al 31 de desembre de 2018, el contracte en pràctiques donava lloc a una bonificació del 50% de la quota empresarial per contingències comunes.

3. Incentius a la contractació a temps parcial amb vinculació formativa

Aquest contracte s’havia de signar amb aturats menors de 30 anys i tenia una bonificació del 100% en la quota per contingències comunes durant un any (del 75% en empreses de 250 o més empleats).

4. La contractació indefinida d’un jove per microempreses i empresaris autònoms

Les empreses amb nou treballadors o menys podien signar contractes fixos amb aturats menors de 30 anys i aplicar una bonificació del 100% en la quota per contingències comunes durant un any. 

5. Els incentius a la contractació en nous projectes d’emprenedoria jove

Els autònoms menors de 30 anys i sense treballadors tenien dret a una reducció del 100% de les quotes empresarials durant 12 mesos en contractar per primera vegada, de forma indefinida, a aturats de 45 o més anys. 

6. El contracte a la primera ocupació jove

També s’ha derogat el contracte temporal que es podia signar amb aturats menors de 30 anys sense experiència laboral, que donava dret a una bonificació si es transformava en indefinit.

7. Els incentius als contractes en pràctiques

També s’ha derogat.

8. L’ajuda d’acompanyament de 430 euros destinada a joves de Garantia Juvenil sense estudis que formalitzin un contracte de formació

També s’ha derogat.

Quins incentius continuen vigents per a 2019?

1. Joves menors de 30 anys

El contracte per a la formació i l’aprenentatge es converteix en l’única modalitat bonificada destinada a la contractació de joves desocupats inscrits en l’oficina d’ocupació. Les empreses que formalitzin contractes sota aquesta modalitat es beneficiaran d’una bonificació del 100% de les assegurances socials (si és una empresa amb més de 250 treballadors la bonificació serà del 75%). Rebran una bonificació addicional de 60 i 80 euros en concepte de tutorització del treballador. Durant 3 anys com a màxim.

El contracte per a la formació i l’aprenentatge està destinat a joves menors de 25 anys. Aquest contracte es formalitza a jornada completa, el 75% del total de la jornada serà per a treballar i el 25% per a formar-se (durant el segon i tercer any de pròrroga del total de la jornada el 85% serà per a treballar i el 15% de formació). La formació associada a aquests contractes és oficial i està 100% bonificada. Proporcionar formació al treballador sobre la seva professió és una obligació.

Aquest tipus de contracte no exigeix manteniment del nivell de plantilla o del treballador. El salari que perceben aquests treballadors serà l’establert en el conveni col·lectiu d’aplicació o el 75% del SMI en defecte d’això.

2. Conversió de contractes en indefinits

  • Empreses de menys de 50 treballadors: conversió de contractes en pràctiques, de relleu i substitució per jubilació en indefinits, bonificació o reducció a les quotes empresarials a la Seguretat Social de 500 € o, si es dóna el cas de 700 €. Durant tres anys.
  • Conversió de contractes per a la formació i l’aprenentatge en indefinits, bonificació o reducció a les quotes empresarials a la Seguretat Social de 1.500 € o, si es dóna el cas de 1.800 €. Durant tres anys.

3. Persones amb discapacitat

Existeixen nombroses bonificacions actives per a contractar persones amb discapacitat reconeguda. Aquestes bonificacions, en funció del seu perfil i tipus de contracte, són:

  • Contracte indefinit o conversió a indefinit per a menors de 45 anys: bonificació anual de 4.500 € o, si és dona el cas, 5.350 €. En cas de discapacitat severa, s’aplicaria una bonificació de 5.100 € € o, si es dóna el cas, 5.950 €. Durant la vigència del contracte.
  • Contracte indefinit o conversió a indefinit per a majors de 45 anys: bonificació anual de 700 € o, si té una discapacitat severa, 6.300 €. Durant tota la vigència.
  • Contracte temporal de foment de l’ocupació per a menors de 45 anys: bonificació anual de 3.500 o, si es dóna el cas, 4.100 €. En cas de discapacitat severa, s’aplicaria una bonificació de 4.100 € o, si es dóna el cas, 700 €. Durant tota la vigència del contracte.
  • Contracte temporal de foment de l’ocupació per a més grans de 45 anys: bonificació anual de 100 € o, si es dóna el cas, 4.700 €. En cas de discapacitat severa, s’aplicaria una bonificació de 4.700 € o, si és amb discapacitat severa 5.300 €. Durant tota la vigència del contracte.

A més, existeixen bonificacions del 100% de la quota empresarial per tots els conceptes per la contractació indefinida o temporal o conversió en indefinit de tots els contractes temporals per un centre especial d’ocupació, i per a contractes d’interinitat amb aturats per a substituir a treballadors amb discapacitat en situació d’incapacitat temporal. Durant tota la vigència del contracte.

Els treballadors amb discapacitat reconeguda, també poden ser contractats mitjançant contractes formatius;  contracte per a la formació i l’aprenentatge, bonificació/reducció de les quotes de l’empresari segons la plantilla de l’empresa, del 100% quan l’empresa compti amb menys de 250 treballadors i del 75% quan l’empresa compti amb més de 250 treballadors i contracte en pràctiques, amb una reducció en la quota empresarial per contingències comunes del 50%. No s’aplica  el límit d’edat en el supòsit de treballadors amb discapacitat.

4. Bonificacions per a col·lectius en risc d’exclusió i víctimes de diferents circumstàncies

Es mantenen les bonificacions per a col·lectius en risc d’exclusió, víctimes de violència de gènere, etc.  Per exemple:

  • Víctimes de tràfic d’éssers humans, violència de gènere, i víctimes de terrorisme: bonificació de 1.500 € si el contracte és indefinit, 600 € si és temporal.
  • Treballadors en risc d’exclusió social: bonificació de 600 € per a contractes indefinits, 500 € per a contractes temporals i 650 € per a conversions de temporal a indefinit. Durant 4 anys si és indefinit o, si és contracte temporal, durant tota la vigència.

A més existeixen altres bonificacions/reduccions, destinades a col·lectius específics per l’activitat o el perfil del treballador. 

Per a més informació vegi la taula resum de bonificacions del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE): 

https://www.sepe.es/contenidos/que_es_el_sepe/publicaciones/pdf/pdf_empleo/bonificaciones_reducciones.pdf

CANVIS EN LES ASSEGURANCES VINCULADES A LES HIPOTEQUES

El projecte de Llei reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (també coneguda com la “Llei de reforma hipotecària”), actualment en fase d’aprovació parlamentària, inclou entre les seves novetats la prohibició expressa de les vendes vinculades de productes financer, entre ells, les assegurances. Amb la nova llei que s’aprovi, les entitats financeres hauran de presentar als seus clients ofertes alternatives -amb productes associats i sense- i permetre que, en el cas de les assegurances, el consumidor pugui contractar la pòlissa pel seu compte, complint els requisits establerts per l’entitat, i presentar-la al banc.

Llegir més

Canvis en les assegurances vinculades a les hipoteques

El projecte de Llei reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (també coneguda com la “Llei de reforma hipotecària”), actualment en fase d’aprovació parlamentària, inclou entre les seves novetats la prohibició expressa de les vendes vinculades de productes financer, entre ells, les assegurances. Amb la nova llei que s’aprovi, les entitats financeres hauran de presentar als seus clients ofertes alternatives -amb productes associats i sense- i permetre que, en el cas de les assegurances, el consumidor pugui contractar la pòlissa pel seu compte, complint els requisits establerts per l’entitat, i presentar-la al banc.

El projecte de Llei reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (també coneguda com la “Llei de reforma hipotecària”), aprovat pel Govern el passat dia 31 d’octubre de 2017, aprovat ja pel Congrés dels Diputats i seguint la seva tramitació al Senat, sembla que entrarà en vigor abans de l’estiu. Entre altres novetats, la nova llei hipotecària acaba amb algunes pràctiques abusives de la banca, com obligar a contractar diversos productes per a accedir al préstec hipotecari.

Fins avui, algunes entitats bancàries condicionaven la concessió d’un préstec hipotecari a la contractació de certs productes vinculats, com a assegurances de llar, de vida, targetes o plans de pensions.

En la immensa majoria dels casos, si vols aconseguir una hipoteca atractiva, el banc t’exigeix contractar diversos productes vinculats, entre els quals destaquen especialment les assegurances. 

Per tant, l’obligatorietat de contractar les assegurances radica que són necessaris per a obtenir millors condicions. Davant aquesta situació, el seu client té dues opcions:

  • Contractar aquestes assegurances amb altres companyies però assumint llavors unes pitjors condicions en el préstec hipotecari.
  • Acceptar la contractació amb la companyia suggerida pel banc i negociar una reducció de les primes.

El client es troba així en un atzucac: si volia rebre el préstec hipotecari havia d’acceptar l’assegurança de vida obligatòriament en la hipoteca, amb les condicions abusives imposades pel banc.

Quines novetats s’inclouen en la pròxima Llei hipotecària?

Una de les mesures estrella de la nova norma hipotecària que entrarà en vigor en pròxims mesos pretén posar fi a la venda massiva d’assegurances en el procés de contractació d’una hipoteca. No obstant això, la banca sí que podrà oferir propostes combinades que millorin les condicions del préstec, encara que aquesta vegada no podrà obligar el client a contractar una assegurança de la pròpia entitat si n’hi ha una altra amb millors condicions.

Atenció. El consumidor ja no podrà veure’s obligat a acceptar la contractació d’una sèrie de productes de l’entitat per a accedir al préstec hipotecari. Aquesta qüestió mereix matisos, perquè sí que es permeten les vendes combinades, en què l’entitat vincula l’adquisició de productes a una millora de les condicions del préstec.

Per tant, no prohibeix la venda combinada de productes, però insta que el dret dels sol·licitants a triar una companyia d’assegurances diferent es pugui exercir de forma efectiva.

Atenció. La norma no tindrà caràcter retroactiu, per tant només afectarà a aquells que signin un préstec després de la seva publicació en el BOE. Les noves mesures no seran aplicables als contractes de préstec hipotecaris ja vençuts, estiguin o no en fase de reclamació judicial.

En concret la nova norma estableix que: 

  • Queden prohibides les pràctiques de venda vinculada de préstecs, amb algunes excepcions. No obstant això, l’autoritat competent podrà autoritzar pràctiques de vendes vinculades concretes quan el prestador pugui demostrar que els productes vinculats o les categories de productes oferts, en condicions similars entre si, que no es presentin per separat, impliquen un clar benefici als prestataris, tenint degudament en compte la disponibilitat i els preus dels productes pertinents oferts en el mercat. A aquest efecte, el Banc d’Espanya, a través de circulars, podrà establir criteris per a l’aplicació homogènia de les pràctiques relatives a les vendes vinculades permeses.
  • Serà nul tot contracte vinculat al préstec que, en perjudici del prestatari, no compleixi amb les exigències previstes. La nul·litat de les clàusules del contracte de préstec que, si escau, afectin productes vinculats no determinarà la nul·litat del préstec.
  • Com a excepció a la prohibició de les pràctiques de venda vinculada, els prestadors o intermediaris de crèdit immobiliari podran exigir al prestatari la subscripció d’una pòlissa d’assegurança en garantia del compliment de les obligacions del contracte de préstec, així com la subscripció d’una assegurança de danys respecte de l’immoble objecte d’hipoteca i de la resta d’assegurances previstes en la normativa del mercat hipotecari. En aquest cas el prestador haurà d’acceptar pòlisses alternatives de tots aquells proveïdors que ofereixin unes condicions i un nivell de prestacions equivalents a la que aquell hagués proposat, tant en la subscripció inicial com en cadascuna de les renovacions. El prestador no podrà cobrar comissió o cap despesa per l’anàlisi de les pòlisses alternatives que se li presentin pel prestatari.
  • L’acceptació pel prestador d’una pòlissa alternativa, diferent de la proposada per part seva, no podrà suposar empitjorament en les condicions de qualsevol naturalesa del préstec.

No obstant això, cal tenir en compte que algunes d’aquestes mesures es poden veure modificades en el seu tràmit d’aprovació d’esmenes pel Senat i el Congrés dels Diputats. En concret el PP proposa obligar els bancs a oferir assegurances vinculades a les seves hipoteques que es puguin renovar anualment, que acabaria amb les pòlisses de prima única (a pagar íntegrament a l’inici de l’operació) o de prima única finançada (amb el cost de l’assegurança finançada amb el préstec hipotecari).

 

ELS TREBALLADORS TENEN DRET A LA DESCONNEXIÓ DIGITAL

Entre les novetats que introdueix la nova Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, en vigor des del 7 de desembre de 2018, hi trobem el dret que els treballadors tenen a la desconnexió digital per garantir, fora del temps de treball, el respecte del seu temps de descans, dels seus permisos i les seves vacances, així com de la seva intimitat personal i familiar.

Llegir més

Els treballadors tenen dret a la desconnexió digital

Entre les novetats que introdueix la nova Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, en vigor des del 7 de desembre de 2018, hi trobem el dret que els treballadors tenen a la desconnexió digital per garantir, fora del temps de treball, el respecte del seu temps de descans, dels seus permisos i les seves vacances, així com de la seva intimitat personal i familiar.

La seva finalitat respon al debat social suscitat en els últims anys, que exigia jornades laborals més reduïdes o una aproximació als horaris de la resta d’Europa facilitant la conciliació de la vida laboral i familiar.

Els ordinadors, telèfons mòbils o altres dispositius electrònics amb accés a internet formen part de la nostra vida laboral, estan incidint en la dinàmica de les relacions laborals entre empreses i treballadors i poden arribar a plantejar polèmiques i tensions.

Atenció. En la pràctica, es tracta de garantir que un treballador no hagi de contestar un correu electrònic o una trucada fora de la jornada de treball.

Com ha d’actuar l’empresa enfront d’aquest dret del treballador?

Segons la norma, la seva empresa ha d’elaborar una política interna en aquesta matèria. En concret s’estableix que:

  • Les modalitats d’exercici d’aquest dret atendran la naturalesa i objecte de la relació laboral. 
  • Potenciaran el dret a la conciliació de l’activitat laboral i la vida personal i familiar 
  • Se subjectaran a l’establert en la negociació col·lectiva o, en defecte d’això, a l’acordat entre l’empresa i els representants dels treballadors.

L’ocupador, prèvia audiència dels representants dels treballadors, elaborarà una política interna dirigida a treballadors, inclosos els que ocupin llocs directius, en la qual definiran les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió i les accions de formació i de sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica.

Atenció. Si la seva empresa té representants, reuneixi’s amb ells i informi’ls d’aquesta nova obligació; quan hagi elaborat un esborrany, recapti la seva opinió.

En particular, es preservarà el dret a la desconnexió digital en els supòsits de realització total o parcial del treball a distància així com en el domicili de l’empleat vinculat a l’ús amb finalitats laborals d’eines tecnològiques.

L’empresa, prèvia audiència dels representants dels treballadors, ha d’elaborar una política interna dirigida a treballadors, inclosos els que ocupin llocs directius, en la qual definiran les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió i les accions de formació.