NOVETATS EN L’IVA I OBLIGACIONS DE FACTURACIÓ PER A 2019

S’ha aprovat el Reial decret 1512/2018, pel qual es modifica entre d’altres, el reglament sobre l’IVA i el reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, que inclouen novetats en relació amb la regla d’inversió del subjecte passiu per adquisició d’immobles; a les obligacions formals del règim especial de serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió; al subministrament immediat d’informació (SII); expedició de factura obligatòria així com en relació amb la facturació de serveis en les quals intervenen agències de viatges actuant com a mediadores en nom i per compte d’altri o amb relació alta en el cens d’empresaris, professionals i retenidors, entre altres novetats.

Llegir més

Novetats en l’IVA i obligacions de facturació per a 2019

S’ha aprovat el Reial decret 1512/2018, pel qual es modifica entre d’altres, el reglament sobre l’IVA i el reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, que inclouen novetats en relació amb la regla d’inversió del subjecte passiu per adquisició d’immobles; a les obligacions formals del règim especial de serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió; al subministrament immediat d’informació (SII); expedició de factura obligatòria així com en relació amb la facturació de serveis en les quals intervenen agències de viatges actuant com a mediadores en nom i per compte d’altri o amb relació alta en el cens d’empresaris, professionals i retenidors, entre altres novetats.

Al BOE del dia 29 de desembre s’aprovà el Reial decret 1512/2018, de 28 de desembre (d’ara endavant, RDL), pel qual es modifica entre d’altres, el reglament sobre l’IVA i el reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, amb la introducció d’una sèrie de novetats que són d’interès per a empresaris i professionals. 

A més, com ja l’hem anat informant anteriorment, s’han aprovat altres normes (com el Reial decret llei 26/2018, de 28 de desembre, pel qual s’aproven mesures d’urgència sobre la creació artística i la cinematografia , i el Reial decret llei 27/2018, de 28 de desembre, pel qual s’adopten determinades mesures en matèria tributària i cadastral), que inclouen també novetats en relació amb l’IVA, com la pròrroga per a 2019 dels límits per a l’exclusió del règim d’estimació objectiva en l’IRPF i dels règims simplificat i especial de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’IVA, o l’aplicació del tipus reduït del 10% (abans del 21%) als serveis prestats per intèrprets, artistes, directors i tècnics que siguin persones físiques, als productors de pel·lícules cinematogràfiques susceptibles de ser exhibides en sales i als organitzadors d’obres teatrals i musicals.

També hem de destacar l’aprovació de la Directiva (UE) 2018/2057 que modifica la Directiva 2006/112/CE relativa al sistema comú de l’IVA (Directiva IVA) pel que fa a l’aplicació temporal d’un mecanisme generalitzat d’inversió del subjecte passiu als subministraments de béns i les prestacions de serveis per sobre d’un llindar determinat (base imposable de les operacions sigui superior a 17.500 euros).

A continuació resumim les principals novetats en l’IVA i facturació continguda en aquestes normes: 

Pròrroga per al 2019 dels límits per a l’exclusió dels règims simplificat i especial de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’IVA: el volum d’ingressos l’any anterior que no es pot superar per al conjunt d’activitats empresarials o professionals, excloses les agrícoles, forestals i pesqueres, continuarà sent de 250.000 euros -en lloc de 150.000- per poder aplicar en el 2019 el règim simplificat. Així mateix, continua vigent en 250.000 euros -en lloc de 150.000 euros- l’import màxim de les adquisicions i importacions de béns i serveis de totes les seves activitats empresarials i professionals en l’exercici anterior per no quedar fora d’aquest règim. Respecte al règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca, es continuarà aplicant el límit de 250.000 euros d’adquisicions de béns i serveis per romandre-hi.

Com a conseqüència de la pròrroga dels límits vigents en el 2018, es dóna un nou termini per a renunciar a aquests règims en el 2019 -fins al 29 de gener de 2019-. Així mateix, aquells subjectes passius que haguessin renunciat a l’aplicació dels règims el mes de desembre, poden entendre que ho han fet en termini, però també podran modificar la seva opció fins al 29 de gener de 2019.

Tractament de los bons convertibles en l’IVA: s’ha publicat la Resolució del 28-12-2018 de la DGT que estableix definicions i regles de tributació dels denominats bons univalents i polivalents (productes denominats “vouchers”, “caixes d’experiències”).

Tipus reduït de l’IVA cinemes i teatres: a partir de l’01-01-2019 s’aplica el tipus reduït del 10% (abans del 21%) als serveis prestats per intèrprets, artistes, directors i tècnics que siguin persones físiques, als productors de pel·lícules cinematogràfiques susceptibles de ser exhibides en sales i als organitzadors d’obres teatrals i musicals.

Règim aplicable a la final de la “UEFA Champions League 2019” i “UEFA EURO 2020:s’estableix un règim duaner especial que s’aplica a les mercaderies que s’importin per a la seva utilització en la celebració i desenvolupament d’aquests esdeveniments. Respecte a l’IVA, s’adopten diverses mesures relacionades amb aquestes finals, com la no exigència del requisit de reciprocitat per a retornar les quotes de l’impost suportades per aquest motiu per empresaris i professionals no establerts en la Comunitat, que no sigui necessari el nomenament de representant a l’efecte de les obligacions imposades per la llei de l’impost per empresaris no establerts en la Comunitat, Canàries, Ceuta o Melilla, o establir el dret a la devolució de les quotes de l’IVA dels empresaris no establerts, regulant un període de liquidació mensual i alliberant-los d’aplicar l’SII.

Opció per la no subjecció de determinades entregues i prestacions de serveis: s’amplia l’opció de tributar fora del territori d’aplicació de l’impost (TAI) a les prestacions de serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió, quan el destinatari és un empresari o professional establert en el territori d’aplicació de l’impost (TAI). Fins ara l’opció tan sols s’aplicava per als lliuraments de béns i no a les prestacions de serveis. D’aquesta manera el reglament s’adapta a la modificació legal, incorporada per Llei de pressupostos generals de l’Estat de 2018, que estableix un llindar de fins a 10.000 € que, si no és depassat, implica que aquestes prestacions de serveis es localitzen en l’estat membre de l’establiment del prestador. No obstant això, es podrà optar per tributar en l’estat de consum, encara que no s’hagi superat el límit citat.

Regla d’inversió del subjecte passiu per adquisició d’immobles: en el cas que el destinatari decideixi acreditar que compleix amb els requisits per aplicar la inversió del subjecte passiu, ha de manifestar que té dret a la deducció total o parcial de l’IVA. S’adapta al reglament el supòsit legal que també es produeix la inversió del subjecte passiu quan el destinatari té dret a la deducció parcial i no només total de l’IVA.

Subministrament immediat d’informació (SII): 

  • L’opció per l’aplicació de l’SII es podrà exercitar al llarg de tot l’exercici. Fins ara l’opció s’havia d’exercitar durant el mes de novembre anterior a l’inici de l’any natural en el qual havia de fer efecte.
  • Els subjectes passius que hagin començat a portar els llibres registre de l’IVA a través de l’SII des d’una data diferent del primer dia de l’any natural, quedaran obligats a remetre els registres de facturació del període anterior a aquesta data corresponents al mateix any natural. Aquests registres hauran de contenir la informació de les operacions realitzades durant aquest període que hagin de ser anotades en els llibres registre de l’IVA.
  • Aquesta informació s’haurà de subministrar identificant que es tracta d’operacions corresponents al període de temps immediatament anterior a la inclusió del subjecte passiu com obligat a la gestió dels llibres registre de l’IVA a través de l’SII.
  • El termini per remetre els registres de facturació corresponents a aquest període serà el comprès entre el dia de la inclusió i el 31 de desembre de l’exercici en què es produeixi. 
  • El llibre registre de béns d’inversió inclourà les anotacions corresponents a tot l’exercici.

Obligacions formals del règim especial de serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió realitzats en el TAI: en els casos en què resulti procedent emetre factura s’haurà d’ajustar a les normes de l’estat membre d’identificació. La modificació consisteix a substituir l’estat membre de consum per l’estat membre d’identificació.

Terminis per a la remissió electrònica dels registres de facturació per a l règim de viatgers:s’especifica que el document únic electrònic de reemborsament s’haurà de subministrar abans del dia 16 del mes següent al període de liquidació en què s’inclogui la rectificació de l’impost corresponent a la devolució de la quota suportada pel viatger.

Expedició de factura obligatòria: les prestacions de serveis i els lliuraments de béns realitzades pels partits polítics amb motiu de manifestacions destinades a reportar-los un suport financer per al compliment de la seva finalitat específica i organitzades en el seu exclusiu benefici.

La prestació de serveis financers realitzats per empresaris o professionals diferents de les societats gestores d’institucions d’inversió col·lectiva, entitats gestores de fons de pensions, fons de titulització i les seves societats gestores (fins ara la norma només contemplava l’obligació d’emetre factura per les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals diferents d’entitats asseguradores i de crèdit). A més, el Departament de Gestió Tributària de l’AEAT podrà eximir a altres empresaris o professionals de l’obligació d’expedir factura, prèvia sol·licitud dels interessats, quan quedi justificat per les pràctiques comercials o administratives del sector d’activitat de què es tracti o per les condicions tècniques d’expedició d’aquestes factures.

Facturació de serveis en els quals intervenen agències de viatges actuant com a mediadores en nom i per compte d’altri: el reglament de facturació regula un sistema de facturació específic per a determinades prestacions de serveis en la realització dels quals intervenen agències de viatge actuant com a mediadores en nom i per compte d’altri. Es requereix, entre altres condicions, que es tracti d’algun dels serveis que es delimiten en la norma regulant d’aquesta forma l’àmbit o marc objectiu d’aquest sistema especial de facturació. Entre els serveis que es poden facturar per aquest sistema es troba el transport de viatgers i els seus equipatges, hostaleria, acampament i balneari, etc.

Ara s’amplia de manera important aquest marc objectiu, atès que aquest sistema de facturació s’aplicarà també per als “serveis de viatges als quals sigui aplicable el règim especial de les agències de viatge” de manera que quan una agència de viatges intervingui com a mediadora en la prestació d’aquests serveis per compte d’una altra agència de viatges, podrà aplicar aquest sistema de facturació.

Alta en el cens d’empresaris, professionals i retenidors: s’afegeixen nous supòsits en els quals s’haurà de presentar l’alta, com per exemple per optar per la no subjecció a l’IVA de les prestacions de serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió o per comunicar la subjecció a l’IVA de les prestacions de serveis per via electrònica, sempre que el declarant no es trobi ja registrat en el cens.

Inversió subjecte passiu subministraments de béns i prestació de serveis (Directiva 2048/2057 IVA): amb vigència fins al 30 de juny de 2022, data en la qual es preveu que entri en vigor el sistema definitiu de tributació de les operacions intracomunitàries. Com a excepció a la regla general en virtut de la qual el subjecte passiu de l’impost és el proveïdor del bé o el prestador del servei, els estats membres poden establir un mecanisme generalitzat d’inversió del subjecte passiu (GRCM, per les seves sigles en anglès de “Generalised Reverse Charge Mechanism”), a fi que ho sigui el destinatari, sempre que tingui aquesta condició, quan la base imposable de les operacions sigui superior a 17.500 euros.

Ara bé, aprovar aquesta mesura per part dels estats membres exigeix el compliment d’una sèrie de condicions i iniciar un procediment d’autorització que serà concedit pel Consell Europeu abans d’aplicar aquesta mesura (mitjançant decisió d’execució); tot això amb la finalitat de limitar el risc que el frau es traslladi a altres estats membres.

 

LES 10 CLAUS DE LES MODIFICACIONS LABORALS PER A AUTÒNOMS 2019

L’any 2019 ha començat amb molts canvis importants per al col·lectiu dels treballadors autònoms, com noves cobertures obligatòries, noves bases mínimes i tipus de cotització i altres novetats…

Llegir més

Les 10 claus de les modificacions laborals per a autònoms 2019

L’any 2019 ha començat amb molts canvis importants per al col·lectiu dels treballadors autònoms, com noves cobertures obligatòries, noves bases mínimes i tipus de cotització i altres novetats…

Al BOE del dia 29 de desembre s’ha publicat el Reial decret llei 28/2018 que inclou importants novetats en l’àmbit laboral i de la seguretat social que afecten els treballadors autònoms, amb efectes des de l’1 de gener de 2019. 

A continuació els exposem les 10 claus d’aquestes novetats que han de conèixer tots els autònoms. 

1. Obligatorietat de la cobertura de totes les contingències

D’un sistema basat en la voluntarietat en la cobertura de certes prestacions, passem ara des de l’01-01-2019 a l’obligatorietat de cobertura de totes, de manera que passen a ser obligatòries la cobertura de les contingències comunes (malaltia comuna i accident no laboral), les professionals (accident de treball i malaltia professional), la prestació per cessament (la qual a més incrementa la seva durada màxima passant d’un a dos anys), i la cobertura de formació i la de prevenció.

Excepcions a la cobertura obligatòria:

  • Sistema especial de treballadors per compte propi agraris. 
  • Socis de cooperatives: s’exceptua de la cobertura obligatòria a socis de cooperatives inclosos en el RETA que disposin d’un sistema intercooperatiu de prestacions socials, complementari al sistema públic, que compti amb l’autorització de la Seguretat Social per a col·laborar en la gestió de la prestació econòmica d’IT i atorgui la protecció per les citades contingències, amb un abast almenys equivalent al regulat pel RETA.
  • Religiosos de l’Església Catòlica.

2. Ampliació de l’àmbit de l’acció protectora en el RETA

Amb efectes de l’01-01-2019 es modifica l’estatut del treball autònom per a incloure dins de l’acció protectora del RETA, les següents:

1.  Prestació de cura de nens amb càncer o altres malalties greus.

2.  Cobertura d’accidents de treball i malalties professionals, distingint entre:

a)  Accident de treball del TRADE, entès com tota lesió corporal que sofreixi amb ocasió o per conseqüència de l’activitat professional, i aquell que sofreixi el treballador en anar o tornar del lloc de la prestació de l’activitat, o per causa o conseqüència d’aquesta. Excepte prova en contrari, es presumirà que l’accident no té relació amb el treball quan hagi ocorregut fora del desenvolupament de l’activitat professional de què es tracti.

b)  Accident de treball de la resta de treballadors autònoms, entès com l’ocorregut com a conseqüència directa i immediata del treball que realitza pel seu propi compte i que determina la seva inclusió en el camp d’aplicació d’aquest règim especial.

malaltia professional, la contreta a conseqüència del treball executat per compte propi que sigui provocada per l’acció dels elements i substàncies i en les activitats que s’especifiquen en la llista de malalties professionals recollides legalment.

També és accident de treball el sofert en anar o en tornar del lloc de la prestació de l’activitat econòmica o professional, i es considera lloc de la prestació l’establiment on el treballador autònom exerceixi habitualment la seva activitat sempre que no coincideixi amb el seu domicili i es correspongui amb el local, nau o oficina declarat com a afecte a l’activitat econòmica a efectes fiscals.

3. Bases i tipus de cotització

Si bé es va anunciar, i es manté, la voluntat d’establir un sistema de cotització en funció dels ingressos reals de l’autònom, mentre no s’aprova aquesta mesura, s’han establert bases màximes i mínimes, i les limitacions tradicionals per a la seva elecció.

Durant l’any 2019, les quanties de les bases mínimes de cotització per als treballadors autònoms s’incrementen en un 1,25% respecte de les vigents l’any 2018, i s’estableix la quantia de la base mínima aplicable amb caràcter general en 944,40 euros mensuals. La base màxima queda fixada en 2.077,80 euros mensuals.

Com es realitza en anys anteriors, s’estableixen regles especials per a la determinació de les bases de cotització en aquest règim per als treballadors per compte propi o autònoms amb 47 o anys o més, així com per als denominats “autònoms societaris”.

PERSONA FÍSICA

AUTÒNOMS SOCIETARIS

Base mínima

Quota

Base mínima

Quota

944,40 €

283,3 €/mes

1.214,08 €

364,22 €/mes

  • Autònoms de 47 anys i més: els autònoms que l’1 de gener de 2019 tinguin menys de 47 anys podran triar lliurement la seva base de cotització entre la base mínima (944,40 euros) i la màxima (2.077,88 euros). També tindran aquesta llibertat d’elecció aquells de 47 anys la base de cotització dels quals que a desembre de 2018 fos igual o superior a 2.052 euros al mes. En cas contrari, la seva base màxima de cotització serà de 2.077,80 euros al mes, tret que elevin la seva base per sobre dels citats 2.052 euros abans del 30 de juny de 2019.
  • 48 anys o més: la base de cotització dels autònoms que a 1 de gener de 2019 tinguin complerts 48 anys o més estarà compresa entre els 1.018,50 i 2.077,80 euros mensuals en línies generals. Hi ha una excepció: que es tracti del cònjuge supervivent del titular del negoci que com a conseqüència de la seva defunció, s’hi hagi hagut de posar al capdavant i donar-se d’alta en aquest règim especial amb 45 anys o més. Només en aquest cas les bases de cotització es podran triar entre un mínim de 944,40 euros i 2.077,80 euros.

En el cas que l’autònom, amb anterioritat als 50 anys, hagués cotitzat cinc o més anys en algun altre sistema de Seguretat Social podran triar la base entre 944,40 euros mensuals i 2.077,80 euros, sempre que la seva última base de cotització fos igual o inferior a 2.052 euros.

Però si la seva última base va ser superior a aquesta quantitat, l’autònom podrà cotitzar per una base dels 944,40 euros i la seva última base de cotització incrementada en un 7%, sempre amb el topall de la base màxima (4.070 euros al mes).

  • Pluriactivitat: aquells autònoms que també cotitzin de forma simultània en el règim general de treballadors assalariats tindran dret al reintegrament del 50% de l’excés en què les seves cotitzacions per contingències comunes –comptabilitzant les aportacions de l’empresari i el treballador per compte d’altri i les de l’autònom– superin la quantia que s’estableixi a aquest efecte per la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a cada exercici, amb el topall del 50% de les quotes ingressades en aquest règim especial per raó de la seva cotització per les contingències comunes.
  • Sistema especial de treballadors per compte propi agraris: s’estableix especialitats respecte a les seves bases i tipus de cotització per contingències comunes i quines són de cobertura obligatòria i quines de cobertura voluntària.

Tipus de cotització

Quant als tipus, s’estableix una escala progressiva, del 30% per a aquest any 2019, del 30,3% el 2020, 30,6% el 2021 i 31% el 2022.

Els tipus de cotització, a partir de l’01-01-2019, són els següents:

1. Per a les contingències comunes, el 28,30%.

2. Per a les contingències professionals, el 0,9%, del qual el 0,46% correspon a la contingència d’incapacitat temporal i el 0,44% a la d’incapacitat permanent, mort i supervivència.

3. Per cessament d’activitat, el 0,7%.

4. Per formació professional, el 0,1%.

Els tipus de cotització per contingències professionals i per cessament d’activitat dels treballadors autònoms inclosos en el RETA s’han d’ajustar a la següent escala:

1. Per a la cotització per contingències professionals:

– l’any 2020, el tipus de cotització serà l’1,1%;

– l’any 2021 el tipus de cotització serà l’1,3%;

– a partir de l’any 2022, el tipus de cotització serà el que s’estableixi amb caràcter definitiu per a tots dos règims especials en la respectiva Llei de pressupostos generals de l’Estat.

2. Per a cessament d’activitat:

– l’any 2020, el tipus de cotització serà el 0,8%. 

– l’any 2021 el tipus de cotització serà el 0,9%. 

– a partir de l’any 2022, el tipus de cotització serà el que s’estableixi amb caràcter definitiu per a tots dos règims especials en la respectiva Llei de pressupostos generals de l’Estat

4. Obligatorietat en la cobertura de les contingències comunes i contingències professionals amb una mútua col·laboradora amb la Seguretat Social

La gestió de la cobertura s’articula a través de la gestió realitzada per les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, i s’optarà per la mateixa mútua col·laboradora per a tota l’acció protectora.

Per tant, els autònoms incorporats a aquest règim especial amb anterioritat a l’1 de gener de 1998 i que haguessin optat per mantenir la protecció per la prestació econòmica per IT amb l’entitat gestora, hauran d’optar en el termini de 3 mesos, a partir de l’1 de gener de 2019 per una mútua col·laboradora de la Seguretat Social, opció que farà efecte des de l’1 de juny de 2019.

En tant es produeixi aquesta opció, el Servei Públic d’Ocupació Estatal continuarà gestionant la prestació per cessament d’activitat d’aquests treballadors autònoms mentre que les contingències professionals seran cobertes per l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

5. Dret a prestació des del primer dia en els casos d’accident de treball o malaltia professional

Els autònoms tindran dret a cobrar la prestació per accident de treball o malaltia professional des del primer dia de baixa, i tots els treballadors per compte propi podran accedir a la formació contínua i al reciclatge professional.

6. Cotització durant les situacions d’incapacitat temporal

El subjecte responsable del pagament de les quotes del treballador autònom a partir del 61è dia inclòs, en situació de baixa mèdica amb dret a prestació econòmica i fins al dia anterior a l’alta mèdica, és la mútua col·laboradora amb la Seguretat Social amb la qual aquest treballador tingui coberta les contingències. En conseqüència, els deutes que s’emetin al treballador no inclourà la quota corresponent al període esmentat.

7. Modificacions de l’anomenada “tarifa plana” (nous autònoms).

Durant els primers 12 mesos:

  • Si es cotitza per base mínima, 60 euros (51,50 contingències comunes; 8,50 contingències professionals). S’inclou la cotització per incapacitat temporal causada per contingències comunes i professionals, però no la cobertura de cessament d’activitat ni la de formació.
  • Si es cotitza per sobre de la base mínima, es redueix la quota per contingència comuna un 80%.

A partir del mes 13 al 24: s’apliquen reduccions sobre la quota que correspondria.

Aquesta ampliació de la tarifa plana fins a 2 anys també continuarà vigent per a autònoms de municipis amb menys de 5.000 habitants, que va entrar en vigor el 2018. 

Aquest nou canvi normatiu, no s’aplica als treballadors inclosos en el sistema especial per compte propi agrari. Es manté, per tant, per a aquests treballadors, el gaudi del benefici de la tarifa plana en les mateixes condicions aplicades fins al moment.

8. Modificació de les bonificacions a les treballadores autònomes que es reincorporin al treball en determinats supòsits

Des de l’01-01-2019 les treballadores incloses en el RETA o com a treballadores per compte propi en el grup primer de cotització del RETM, que, havent cessat la seva activitat per maternitat, adopció, guarda amb finalitats d’adopció, acolliment i tutela, tornin a realitzar una activitat per compte propi dins dels 2 anys immediatament següents a la data efectiva del cessament, tenen dret a una bonificació consistent a abonar una quota per contingències comunes i contingències professionals de 60 euros mensuals durant els 12 mesos  immediatament següents a la data de la seva reincorporació a l’activitat, sempre que optin per cotitzar per la base mínima.

Si opten per una base de cotització superior a la mínima, es poden aplicar durant el període abans indicat una bonificació del 80 per cent sobre la cotització per contingències comunes, i la quota a reduir serà la resultant d’aplicar a la base mínima de cotització que correspongui el tipus de cotització per contingències comunes.

9. Modificacions en la prestació per cessament d’activitat

Es millora l’accés a la prestació per cessament d’activitat (l’atur dels autònoms), modificant els requisits actuals per a poder fer més accessible el denominat “atur dels autònoms” i ampliant la durada de la prestació, de 12 a 24 mesos.

En concret, s’introdueixen les següents novetats en relació a la prestació per cessament d’activitat del treballador autònom:

1. El sistema específic de protecció pel cessament d’activitat passa de ser voluntari a ser obligatori.

2. S’estableix l’abonament de la cotització a la Seguretat Social del treballador autònom per totes les contingències al règim corresponent, a partir del dia 61 de baixa.

3. El dret a la percepció de la corresponent prestació econòmica neix des de l’endemà a aquell que tingui efectes la baixa en el règim especial al qual estiguessin adscrits.

4. L’òrgan gestor es fa càrrec de la quota de Seguretat Social durant el període de percepció de la prestació, sempre que s’hagués sol·licitat en el termini previst. En un altre cas, l’òrgan gestor es fa càrrec a partir del primer dia del mes següent al de la sol·licitud.

5. Es manté el càlcul de la durada de la prestació en funció dels períodes de cotització efectuats dins dels 48 mesos anteriors a la situació legal de cessament d’activitat dels quals, almenys, 12 han de ser continuats i immediatament anteriors a aquesta situació de cessament, però es duplica la seva durada:

Període de cotització

Mesos

Període de protecció 
 
Mesos

De 12 a 17

4

De 18 a 23

6

De 24 a 29

8

De 30 a 35

10

De 36 a 42

12

De 43 a 47

16

De 48 en endavant

24

Se suprimeix l’escala prevista específicament per a treballadors autònoms entre els 60 anys i l’edat en què es pugui causar dret a la pensió de jubilació.

6. La suspensió del dret comporta la interrupció de l’abonament de la prestació econòmica i de la cotització (abans de la modificació, es preveia la interrupció de l’abonament per mensualitats completes) sense afectar el període de la seva percepció, excepte en cas d’imposició de sanció per infracció lleu o greu segons LISOS, en el qual el període de percepció s’ha de reduir per temps igual al de la suspensió produïda.

7.  El finançament de la protecció per cessament d’activitat ha de ser exclusivament amb càrrec a la cotització per aquesta contingència. La data d’efectes de la cobertura no comença a partir del primer dia del mateix mes en què sigui formalitzada (com fins ara) sinó que es determinarà reglamentàriament. Així mateix, el tipus de cotització a fixar anualment no pot ser inferior al 0,7% ni superior al 4% (es redueix el tipus mínim previst anteriorment en 2,2%).

8. En relació a l’obligació del treballador autònom sol·licitant i beneficiari de la protecció per cessament d’activitat de sol·licitar a la mútua col·laboradora amb la Seguretat Social la cobertura de la protecció per cessament d’activitat, se substitueix l’esment de dirigir-se a aquella amb la qual tinguin concertada les contingències professionals per aquella a la qual es trobin adherits.

10. Nou tipus d’infracció laboral greu (“fals autònom”)

Com que la base mínima de cotització de l’autònom se situa per sota de la base mínima del règim general, i això podria incentivar en certs casos la utilització fraudulenta de la figura de l’autònom, amb la finalitat de lluitar contra aquesta utilització de la figura del fals autònom, s’ha creat un nou tipus d’infracció laboral greu i es preveu per a aquests casos, una multa que pot anar dels 3.126 i 10.000 euros.

Així, es considera “falta greu” si la Seguretat Social detecta que una persona fent la mateixa activitat passa de sobte del règim general al RETA, sancionant a les empreses amb un mínim de 3.126 euros i un màxim de 10.000 euros de multa per cada treballador que estigui mal enquadrat. Fins ara la inspecció obligava l’empresa a fer-se càrrec de la diferència en cotitzacions i regularitzar el contracte. Però realment no s’aplicaven sancions.

 
 

ELS REPRESENTANTS DELS SECTORS EMPRESARIALS DE TRANSPORT PÚBLIC PODEN ASSISTIR A LA COMISSIÓ DE DIRECTORS GENERALS DE TRANSPORTS?

La disposició addicional segona del nou Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, pel qual es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, en matèria d’arrendament de vehicles amb conductor, permet la creació d’un subgrup de treball en la Comissió de Directors de Transports en els quals podran participar els representants dels sectors empresarials de transport públic de viatgers de vehicles de turisme i d’arrendament de vehicles amb conductor.

Llegir més

Els representants dels sectors empresarials de transport públic poden assistir a la Comissió de Directors Generals de Transports?

La disposició addicional segona del nou Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, pel qual es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, en matèria d’arrendament de vehicles amb conductor, permet la creació d’un subgrup de treball en la Comissió de Directors de Transports en els quals podran participar els representants dels sectors empresarials de transport públic de viatgers de vehicles de turisme i d’arrendament de vehicles amb conductor.

El passat 3 d’octubre es va publicar a la pàgina web del Ministeri de Foment (Govern d’Espanya) que la Directora General de Transport Terrestre del Ministeri de Foment, Mercedes Gómez, va presidir una reunió de la Comissió de Directors Generals de Transport.

En aquesta reunió es van exposar totes les línies generals del Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, pel qual es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, en matèria d’arrendament de vehicles amb conductor (d’ara endavant LOTT), permetent que les comunitats autònomes tinguessin veu per plantejar les qüestions de caràcter tècniques i interpretatives que tinguessin per considerar sobre el contingut del Reial decret llei. 

Des del Ministeri de Foment (Govern d’Espanya) s’estableix, com a resultat d’aquesta reunió, que s’ha procedit, en compliment de les previsions contingudes en el Reial decret llei, “a l’efectiva creació d’un grup de treball de nivell tècnic, format per representants de les comunitats autònomes i del Ministeri, i al qual, quan resulti oportú, podran assistir representants dels sectors empresarials, així com dels ajuntaments afectats per la qüestió”.

Amb això, s’acompleix l’article 11 de la LOTT que, literalment, estableix “La Comissió de Directors Generals podrà crear les Subcomissions i grups de treball que resultin necessaris”.

L’objecte d’aquest grup de treball serà debatre, compartir bones pràctiques i, si escau, coordinar les diferents polítiques públiques i les regulacions que pretenguin aprovar les administracions amb competència en la matèria.

Què és la Comissió de Directors Generals de Transport?

La Comissió de Directors Generals de Transport és l’òrgan de coordinació dels responsables en matèria de transports del Ministeri i de les comunitats autònomes.

Actua com a òrgan deliberant, integrada pels titulars de les direccions generals competents en matèria de transport terrestre de l’Administració General de l’Estat i de les comunitats autònomes.

Creada per a atorgar una coordinació de les competències estatals i autonòmiques, i per a assegurar l’efectivitat del compliment de les finalitats atribuïdes a la Conferència Nacional de Transports, està presidida pel Director General de Transports Terrestres de l’Administració General de l’Estat, i es reuneix almenys quatre vegades l’any.

Actua, també, com a òrgan ordinari de coordinació tècnica i administrativa en matèria de transports terrestres, entre les diferents administracions públiques, i delibera sobre quants assumptes de la competència dels seus membres puguin afectar l’adequat funcionament del sistema de transports.

Així mateix, és un òrgan de suport i de discussió prèvia de quants assumptes siguin de la competència de la Conferència Nacional de Transports, la qual podrà delegar-li el coneixement dels assumptes de la seva competència.

Quan podran assistir els representants empresarials de transport públic a la Comissió de Directors Generals de Transports?

La creació del subgrup de treball específic, és dependent de la Comissió de Directors Generals de Transports. Per això, perquè puguin intervenir els representants de sectors empresarials afectats, és la Comissió, qui ha de donar, en paraules col·loquials, el “vistiplau”. Així és com es desprèn de la disposició addicional segona del Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, dient expressament que “En aquest subgrup de treball, podran participar, segons estableixi la Comissió de Directors Generals de Transport de l’Estat i de les comunitats autònomes, representants dels sectors empresarials de transport públic de viatgers en vehicles de turisme i d’arrendament de vehicles amb conductor, així com els ajuntaments principalment afectats per la qüestió”.

AVÍS DE PRESENTACIÓ DE MODELS I TERMINIS DE DECLARACIÓ. IRPF, IVA, I SOCIETATS. GENER 2019

Li recordem que el pròxim dia 21 de gener és la data límit per la presentació i si escau procedir a l’ingrés del 4t TRIMESTRE del 2018 corresponent a les retencions i ingressos a compte de renda i societats corresponents als rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes (models 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216).

Llegir més

Avís de presentació de models i terminis de declaració. IRPF, IVA, i societats. Gener 2019

Li recordem que el pròxim dia 21 de gener és la data límit per la presentació i si escau procedir a l’ingrés del 4t TRIMESTRE del 2018 corresponent a les retencions i ingressos a compte de renda i societats corresponents als rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes (models 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216).

Atenció: també s’han de presentar fins a aquesta data els següents models:

  • Model 136. IRPF. IRNR. Gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes. Autoliquidació.
  • Model 210. Impost sobre la renda de no residents. No residents sense establiment permanent. Declaració ordinària.
  • Model 216. Impost sobre la renda de no residents. Rendes obtingudes sense establiment permanent. Retencions i ingressos a compte.

També fins al dia 21 de gener té de termini per presentar el model 039 sobre Comunicació de dades (comunicació d’incorporacions el mes de desembre), relativa al règim especial del grup d’entitats en l’IVA.

Així mateix, li recordem que el dia 30 de gener és la data límit per presentar i si escau procedir a l’ingrés del 4t TRIMESTRE 2018 corresponent a l’IVA (entre d’altres, el model 303 d’autoliquidació de l’IVA i el model 349 Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries) i el pagament fraccionat de l’IRPF en relació a les activitats empresarials i professionals (models 130 i 131). També s’ha de presentar el RESUM ANUAL de l’IVA 2018(model 390).

Fins al 31 de gener també es podrà presentar el RESUM ANUAL 2018 de retencions i ingressos a compte de renda i societats: rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes (models 180, 188, 190, 193, 193-S, 194, 196 i 270).

Aprofitem l’avinentesa per a recordar-los altres obligacions (declaracions informatives) fins al 31 de gener:

  • Declaració informativa de certificacions individuals emeses als socis o partícips d’entitats de nova o recent creació. Resum anual 2018 (model 165)
  • Declaració informativa d’entitats en règim d’atribució de rendes (comunitats de béns, societats Civils, herències jacents, etc.). Any 2018 (model 184).
  • Declaració informativa de préstecs i crèdits i altres operacions financeres relacionades amb béns immobles. Declaració anual 2018 (model 181)
  • Donatius, donacions i aportacions rebudes i disposicions realitzades. Declaració anual 2018 (model 182)
  • Declaració informativa d’adquisicions i alienacions d’accions i participacions en institucions d’inversió col·lectiva. Declaració anual 2018 (model 187)

Atenció:

Nova declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb fins turístics (model 179): fins al 31 de gener, les entitats intermediàries entre propietari i inquilí d’habitatges de vacances, tindran l’obligació de presentar aquesta declaració informativa. Aquesta declaració tindrà periodicitat trimestral. No obstant això, durant el mes de gener de 2019, s’haurà de presentar tota la informació referida a l’exercici 2018. Posteriorment, subministrarà la informació corresponent a l’exercici 2019 trimestralment.

Nova declaració informativa per despeses en llars d’infants centres d’educació infantil autoritzats (model 233): la Llei 6/2018 de pressupostos per a l’any 2018, va modificar la Llei de l’IRPF proveint que l’import de la deducció per maternitat es pugui incrementar fins a 1.000 euros addicionals quan el contribuent que hi tingui dret hagués satisfet en el període impositiu despeses per la custòdia del fill menor de tres anys en llars d’infants o centres d’educació infantil autoritzats, establint l’obligació d’informació que han de complir les llars d’infants o centres infantils a través d’aquest model 233, el termini de presentació del qual per a l’exercici 2018 serà el comprès entre l’1 de gener i el 15 de febrer de 2019.

Per aquest motiu, els preguem que, com més aviat millor, ens facilitin tota la documentació així com aquelles dades que els sol·licitem per poder realitzar la confecció i presentació d’aquestes declaracions.