TÉ DE TERMINI FINS AL 30 DE SETEMBRE PER RECUPERAR L’IVA SUPORTAT A L’ESTRANGER

Si vostè ha estat uns dies a l’estranger visitant a alguns clients què succeeix amb l’IVA de les factures que ha rebut? És possible sol·licitar una devolució, o ja no el podrà recuperar? En realitzar la despesa a l’estranger, no podem deduir l’IVA suportat fora d’Espanya en les declaracions tributàries espanyoles, el que sí que podem fer és sol·licitar que se’ns reintegri, encara que amb unes determinades condicions. Per a demanar la devolució haurem de presentar el model 360 el termini de sol·licitud del qual finalitza el 30 de setembre de l’any següent al qual correspon la factura.

Llegir més

Té de termini fins al 30 de setembre per recuperar l’IVA suportat a l’estranger

Si vostè ha estat uns dies a l’estranger visitant a alguns clients què succeeix amb l’IVA de les factures que ha rebut? És possible sol·licitar una devolució, o ja no el podrà recuperar? En realitzar la despesa a l’estranger, no podem deduir l’IVA suportat fora d’Espanya en les declaracions tributàries espanyoles, el que sí que podem fer és sol·licitar que se’ns reintegri, encara que amb unes determinades condicions. Per a demanar la devolució haurem de presentar el model 360 el termini de sol·licitud del qual finalitza el 30 de setembre de l’any següent al qual correspon la factura.

Si com a empresa o autònom de vegades desenvolupa la seva activitat fora d’Espanya, pot implicar l’haver de desplaçar-se per a visitar a clients o proveïdors situats a la Unió Europea o a l’estranger. Els viatges de negocis comporten despeses suportades fora d’Espanya i, moltes vegades un IVA satisfet a les Hisendes europees.

En aquests casos es pot preguntar: què succeirà amb l’IVA de les factures que ha rebut? És possible sol·licitar una devolució, o ja no el podrà recuperar?

Perquè l’IVA suportat a l’estranger ens pugui ser reintegrat s’acudeix a una comparativa amb les condicions de deduïbilitat que hi ha a Espanya. És a dir, si aquesta despesa hagués estat deduïble a Espanya en les declaracions realitzades per l’IVA suportat a Espanya, es podrà recuperar mitjançant la sol·licitud de devolució l’IVA de les despeses realitzades a l’estranger.

D’altra banda, si aquest IVA no fos deduïble a Espanya, pel motiu que sigui però principalment per no poder justificar aquesta despesa com a necessària per a l’activitat empresarial realitzada, no serà possible obtenir el reemborsament d’aquest IVA suportat a l’estranger.

Dins de la Unió Europea

Si la seva empresa rep factures emeses en un país de la UE (amb IVA d’aquest país), podrà sol·licitar la devolució de l’IVA, però només podrà obtenir el reintegrament en la mesura en què aquest impost hagués estat deduïble en cas de ser suportat a Espanya. Per exemple, la factura d’un hotel, el lloguer d’un cotxe o l’entrada a una fira comercial són despeses relacionades amb l’activitat, per la qual cosa l’IVA suportat és deduïble.

Presentació de la sol·licitud de devolució d’IVA de no establerts: model 360

Per a demanar la devolució haurem de presentar el model 360, obligatòriament per mitjans telemàtics (via internet). 

Atenció. No haurà d’incloure l’IVA suportat a l’estranger en les declaracions trimestrals que presenta davant Hisenda (model 303), ja que en aquest model només s’hi ha d’incloure l’IVA espanyol.  Haurà de presentar obligatòriament el model 360.

En el model 360 indicarem les dades del proveïdor (nom, domicili i NIF) i les dades de la factura (data, base imposable, quota de l’IVA i descripció de la despesa). Adjuntarem també còpia de les factures.

Si la quantia a retornar és d’almenys 400 euros, es pot presentar una sol·licitud trimestral. En cas contrari, se sol·licitarà la devolució anualment. L’import mínim de la devolució anual és de 50 euros. Presentarem una sol·licitud per cada país al qual vagin dirigides (aquells en els quals hem abonat despeses amb IVA).

Atenció. Si en el primer i segon trimestre del 2019 ha suportat IVA d’altres països de la UE, no ha d’esperar a setembre del 2020 per a demanar la seva devolució; també pot sol·licitar-la ara. De fet, si ha superat el límit trimestral de 400 euros, a partir de la finalització d’aquest trimestre ja pot fer-ho.

El termini per sol·licitar la devolució finalitza el 30 de setembre de l’any següent al qual correspon la factura. És a dir, si vostè ha estat a Berlín i ha pagat factures datades a 1 de març del 2018, podrà demanar la devolució de l’IVA suportat fins al 30 de setembre del 2019.

Fora de la Unió Europea

L’IVA suportat en països de fora de la Unió Europea també es pot recuperar, sempre que existeixi un acord de reciprocitat amb Espanya. Actualment existeixen acords amb el Canadà, el Japó, Mònaco, Suïssa, Israel o Noruega, entre altres. Alguns d’aquests països han limitat l’acord de devolució en funció de l’operació realitzada. La gestió es realitza directament amb el país en el qual l’impost va ser satisfet.

 

COMUNICACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DELS TREBALLADORS DESPLAÇATS

Si la seva empresa desplaça un treballador a un altre país de forma temporal, ha de comunicar aquest desplaçament a la Seguretat Social. Aquesta comunicació es realitza per a poder continuar cotitzant a Espanya durant el desplaçament, de manera que el treballador segueixi cobert per la Seguretat Social en cas d’accident o malaltia.

Llegir més

Comunicació a la Seguretat Social dels treballadors desplaçats

Si la seva empresa desplaça un treballador a un altre país de forma temporal, ha de comunicar aquest desplaçament a la Seguretat Social. Aquesta comunicació es realitza per a poder continuar cotitzant a Espanya durant el desplaçament, de manera que el treballador segueixi cobert per la Seguretat Social en cas d’accident o malaltia.

Li recordem que si la seva empresa desplaça un treballador a un altre país de forma temporal, ha de comunicar aquest desplaçament a la Seguretat Social. Aquesta comunicació es realitza per a poder continuar cotitzant a Espanya durant el desplaçament, de manera que el treballador segueixi cobert per la Seguretat Social en cas d’accident o malaltia. Encara que el desplaçament duri un dia, la seva empresa ha de realitzar la comunicació.

DESPLAÇAMENT A PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA

Si es desplaça de forma temporal un treballador a un sol país de la Unió Europea, Suïssa, Islàndia, Liechtenstein o Noruega, s’ha de continuar cotitzant a Espanya si es compleixen els següents requisits:

  • La durada del desplaçament no ha d’excedir de 24 mesos.
  • El treballador ha d’haver estat cotitzant anteriorment a Espanya (s’entén complert aquest requisit si portava cotitzant un mes en alguna empresa espanyola).
  • El treballador desplaçat no ha de ser enviat per a substituir una altra persona prèviament enviada, tret que si entre la suma de tots dos desplaçaments no sumen més de 24 mesos.

Si no es compleix algun d’aquests requisits, la cotització s’ha de realitzar al país de destinació.

No obstant això, si el desplaçament finalment dura més de 24 mesos, i continua tenint caràcter temporal, es pot sol·licitar a la TGSS el manteniment de la cotització a Espanya. Si perd el seu caràcter temporal, és a dir, l’empleat es quedarà a treballar al país de destinació, caldrà cursar la seva baixa en la Seguretat Social espanyola.

L’empresa ha de comunicar a la Seguretat Social el desplaçament mitjançant el model TA-300, emetent la Seguretat Social el formulari A1, i aquest document és el que el treballador ha de portar al país de destinació (per a acreditar que cotitza al país d’origen).

DESPLAÇAMENT A PAÏSOS FORA DE LA UNIÓ EUROPEA

Amb conveni bilateral

Si existeix conveni bilateral entre tots dos països, el treballador cotitzarà conforme el que estableixi en aquest conveni regulador.

El desplaçament, igual que en el cas dels països de la UE, s’haurà de comunicar el model TA-300 i un formulari específic per a cada país (al web de la Seguretat Social trobarà els models específics per a aquests països)

Sense conveni bilateral

Si el país de destinació no és europeu i tampoc hi ha conveni, la situació del treballador desplaçat es considera que és assimilada a l’alta, durant la qual contínua l’obligació de cotitzar a Espanya.

A diferència dels supòsits anteriors, no es preveuen límits temporals, per la qual cosa s’ha de cotitzar durant tot el període que duri el desplaçament.

Caldrà revisar si el país de destinació obliga a cotitzar en la seva Seguretat Social pel treballador. Si és així, tant l’empresa com el treballador hauran de cotitzar en tots dos països.

En aquest cas, l’empresa comunica a la Seguretat Social el desplaçament mitjançant el model DP-90 i li retornaran una còpia segellada. Aquest model no està disponible al web de la Seguretat Social.

Atenció. La Seguretat Social també ha habilitat un apartat al seu web per comunicar els desplaçaments. No obstant això, la pròpia Administració recomana efectuar el tràmit en paper per a agilitar la gestió.

TARGETA SANITÀRIA

Així mateix, si el país de destinació és europeu, digui al seu treballador que sol·liciti la targeta sanitària europea (aquesta gestió l’ha d’efectuar ell mateix).

 
 

LA BANCA ESPANYOLA PODRIA ESTAR OBLIGADA A RETORNAR L’IRPH DE LES HIPOTEQUES ALS USUARIS

Si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala l’informe, que s’acaba de conèixer, de l’advocat general d’aquest Tribunal, la banca espanyola hauria de retornar una gran quantitat de diners als usuaris d’hipoteques afectats. Els jutges podrien investigar si els bancs que van comercialitzar préstecs hipotecaris referenciats a aquest índex (IRPH) van complir amb les exigències de transparència. Per al cas que es declarés abusiu i s’anul·lés, els bancs haurien de retornar els diners cobrats de més als clients.

Llegir més

La banca espanyola podria estar obligada a retornar l’IRPH de les hipoteques als usuaris

Si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala l’informe, que s’acaba de conèixer, de l’advocat general d’aquest Tribunal, la banca espanyola hauria de retornar una gran quantitat de diners als usuaris d’hipoteques afectats. Els jutges podrien investigar si els bancs que van comercialitzar préstecs hipotecaris referenciats a aquest índex (IRPH) van complir amb les exigències de transparència. Per al cas que es declarés abusiu i s’anul·lés, els bancs haurien de retornar els diners cobrats de més als clients.

Les conclusions de l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que s’acaben de conèixer, suposen una garrotada per a la banca espanyola, i també per al parer del Tribunal Suprem en la sentència de 14 de desembre de 2017, en la qual va entendre que la mera referència a aquest índex (IRPH) no implicava una falta de transparència.

Les seves conclusions, encara que no són vinculants poden marcar el camí a seguir pel TJUE en la seva sentència que s’espera per a finals d’aquest any 2019. Una gran majoria de sentències del TJUE coincideixen amb les conclusions presentades per l’Advocat General del TJUE.

Per tant, si el TJUE falla en el mateix sentit que l’Advocat General en les seves conclusions, el cop per a la banca espanyola s’estima en milers de milions d’euros que haurien de ser retornats als consumidors.

Si el Tribunal Europeu de Justícia avala l’informe, la banca espanyola hauria de retornar una xifra multimilionària a usuaris d’hipoteques. Els jutges podrien investigar si els bancs que van comercialitzar préstecs hipotecaris referenciats a aquest índex (IRPH) van complir amb les exigències de transparència. Per al cas que es declarés abusiu i s’anul·lés, els bancs haurien de retornar els diners cobrats de més als clients.

L’advocat general del TJUE entén que l’IRPH no està exclòs de l’àmbit d’aplicació de la Directiva Europea sobre clàusules abusives i que, per tant, podrà ser controlat judicialment, com va passar (per exemple) amb les clàusules sòl.

Atenció. La conclusió de l’advocat europeu és que l’índex *IRPH que moltes persones han hagut d’abonar en signar una hipoteca, és abusiu.

Què és l’IRPH (índex de referència de préstecs hipotecaris)?

Es tracta d’un dels índexs als quals es referencien els préstecs que es concedeixen per a la compra d’habitatge. És un índex oficial que elabora mensualment el Banc d’Espanya, que resulta d’aplicació a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), igual que altres índexs com l’EURIBOR.

L’IRPH es calcula sobre la base d’una mitjana dels préstecs a tres anys concedits pels bancs, les caixes d’estalvi i les entitats financeres en general. El seu origen data d’una ordre ministerial de maig del 1994 sobre transparència de les condicions financeres que pretenia crear una referència hipotecària estable enfront de l’oscil·lació d’altres índexs. Va ser molt utilitzat en el període entre 2005 i 2009, coincidint amb l’auge del mercat immobiliari i amb un EURIBOR que semblava imparable en la pujada. En aquest context, la naturalesa menys volàtil de l’IRPH li afegia atractiu i va suposar un refugi per a molts clients.

Quan la crisi va dinamitar el mercat immobiliari l’EURIBOR va començar a baixar llastrat a més pels programes d’estímul econòmic posats en marxa pel Banc Central Europeu (BCE) per a reactivar l’economia. Mentre l’EURIBOR s’estimbava, l’IRPH es va mantenir estable, provocant que els usuaris que el tenien contractat paguessin quotes més elevades que aquells que tenien préstecs variables amb referència a l’altre índex. Avui l’EURIBOR es troba en el seu nivell mínim històric fregant els 40 punts bàsics negatius.

Les associacions d’usuaris bancaris reclamen ara que les entitats no van explicar amb suficient claredat els riscos i que va haver-hi mala praxi comercialització.

Què havia d’aclarir la justícia europea?

Si l’IRPH està exempt de control de transparència, com quedaran les hipoteques si la sentència afavoreix al client -si s’ha de substituir l’IRPH per l’EURIBOR- i si, en cas d’haver de retornar els diners, ho faran amb caràcter retroactiu. Aquest últim punt, a més, obre l’interrogant de fins on arribaria aquest període de retroactivitat, que és una altra de les claus per a delimitar l’impacte sobre el sistema bancari espanyol.

Per això, és convenient que els clients que tinguin una hipoteca vinculada l’IRPH (índex de referència de préstecs hipotecaris) que no arribin a cap acord amb els bancs i esperin a conèixer la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que s’espera per a finals d’aquest any o principis de 2020.