Li volem recordar que Hisenda pot notificar durant tot el període d’estiu, ja sigui per correu ordinari mitjançant carta certificada per al cas de contribuents que siguin persones físiques o bé a través de la bústia de notificacions electròniques de l’AEAT quan es tracti dels següents obligats tributaris:

• Les persones jurídiques.
• Les entitats sense personalitat jurídica.
• Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que realitzin amb les administracions públiques en exercici d’aquesta activitat professional. En tot cas, dins d’aquest col·lectiu s’entendran inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils.
• Els qui representin a un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’administració.
• Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que realitzin amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, en la forma en què es determini reglamentàriament per cada administració.
• Contribuents inscrits en el registre de grans empreses.
• Contribuents que tributin en el règim de consolidació discal de l’impost sobre societats.
• Contribuents que tributin en el règim especial del grup d’entitats de l’IVA.
• Contribuents inscrits en el registre de devolució mensual de l’IVA (REDEME).
• Contribuents amb autorització per a presentar declaracions duaneres mitjançant el sistema de transmissió electrònica de dades (EDI).

Així, en funció del tipus de via que utilitzi l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) s’obren diferents possibilitats per als contribuents. 

M’avisen si he rebut una comunicació o notificació electrònica?

Si té una SA o SL, actualment ja estarà rebent les notificacions d’Hisenda de forma electrònica. En aquest sentit, recordi:

• Aquestes notificacions s’entenen realitzades quan s’accedeix a elles des de la bústia electrònica de la seva empresa, o bé quan passen 10 dies des que arriben a aquesta bústia i no han estat obertes.
• Per tant, pot passar que durant el període de vacances rebi alguna notificació (agost és hàbil a aquest efecte), i que a la tornada hagin passat els terminis per a recórrer.

Per evitar aquest risc, recordi que vostè pot seleccionar fins a 30 dies naturals a l’any, consecutius o no, durant els quals Hisenda no pot dipositar notificacions en la seva bústia electrònica (els “dies de cortesia”).

Tingui present que si la seva empresa tanca tot el mes d’agost, iniciï el termini de cortesia el dia 1 d’agost i finalitzi’l el 23 d’aquest mes. En disposar dels deu dies de marge indicats, encara que rebi una notificació el dia 24 d’agost encara serà a temps d’accedir a ella quan torni a la feina a principis de setembre, sense perdre cap dia per a respondre-la. D’aquesta forma encara li quedaran alguns dies que podrà repartir durant la resta de l’any.

Ha de sol·licitar-ho almenys set dies abans del primer dia seleccionat. Així mateix, valori seleccionar alguns dies de final de juliol, per a evitar el risc de rebre una notificació just abans de les vacances.

La retribució que ha de percebre un treballador durant el temps de les seves vacances, és una qüestió que pot plantejar divergències entre empresa i treballador, i especialment quan l’empleat, al llarg de l’any percep diversos plusos, complements, incentius i/o comissions variables en funció del seu lloc de treball i de les funcions realitzades.

Doncs bé, recentment el Tribunal Suprem en una sentència de 23 d’abril del 2019 ha fixat que els complements salarials s’han d’incloure com a conceptes computables en el càlcul de la nòmina corresponent al període de vacances. 

La sentència relata, també, que s’han d’incloure com a conceptes computables en el càlcul de la retribució de vacances, a part dels ja recollits en el conveni col·lectiu d’aplicació, els complements d’hores de presència, treball nocturn i festivitats i diumenges.

La sentència apunta que una remuneració “s’ha de considerar habitual a l’efecte de vacances si es percep durant sis mesos o més dels onze precedents a les vacances o en la mateixa proporció si la prestació de serveis fos inferior”. 

Aquesta sentència, ha estat dictada en l’àmbit d’un conflicte que va finalitzar amb la interposició d’una demanda de CCOO davant la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’Associació Catalana d’Empresaris d’Ambulàncies (ACEA).

En ella declarava el dret de tots els treballadors afectats per l’àmbit d’aquest conflicte al fet que la seva retribució de vacances inclogués la mitjana anual de totes les seves retribucions, havent d’incloure els següents conceptes: salari de conveni, plus d’antiguitat, complement d’assistència i puntualitat, hores de presència, retribució específica del treball nocturn i festivitat i diumenges.

En conseqüència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar a ACEA a abonar en el període de vacances anual la retribució corresponent a la mitjana de les hores de presència, el plus de nocturnitat, i el plus de diumenges i festius, en els termes sol·licitats.

Li recordem que els socis de les societats de capital poden realitzar aportacions als fons propis  sense que suposin un augment del seu capital social.

Aquestes aportacions se solen realitzar amb la finalitat de compensar pèrdues però també per a augmentar el patrimoni social de l’entitat o en situacions en les quals les societats necessiten dotar-se de més liquiditat sense acudir al finançament extern i quan no es desitja augmentar el capital social, la qual cosa suposa una sèrie de costos i tràmits formals.

Les aportacions presenten diversos avantatges enfront del tradicional augment de capital, ja que requereixen de menys formalitats i, per tant, suposen un estalvi de costos i terminis. Així, per a la seva formalització no és necessari l’atorgament d’escriptura pública ni la seva posterior inscripció en el Registre Mercantil, i caldrà un mer acord de la junta general aprovat per majoria ordinària.

Atenció. Encara que no existeix legislació específica que imposi la necessitat d’un acord de la junta general, és aconsellable que aquest acord sigui adoptat en junta, i per a la seva adopció no cal ni informe dels administradors ni informe d’expert independent (per a les societats anònimes).

Les aportacions de socis no estan regulades en la Llei de societats de capital ni en cap altra normativa vigent de caràcter mercantil. La seva regulació cal buscar-la en el Pla General de Comptabilitat (PGC) i, indirectament, en la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD).

La norma que empara la seva aplicació és el Pla General de Comptabilitat (PGC), que permet la seva anotació en el compte 118 com a “aportacions de socis”.

En aquest sentit, el PGC defineix en el compte 118 les “aportacions de socis o propietaris”com a “elements patrimonials lliurats pels socis o propietaris de l’empresa quan actuïn com a tals, en virtut d’operacions no descrites en altres comptes”. És a dir, sempre que no constitueixin contraprestació pel lliurament de béns o la prestació de serveis realitzats per l’empresa, ni tinguin la naturalesa de passiu. En particular, inclou les quantitats lliurades pels socis o propietaris per a compensació de pèrdues”.

Mitjançant les aportacions de socis les societats podran compensar deutes contrets i restablir l’equilibri patrimonial, però a la vista del contingut del PGC reproduït en el paràgraf anterior, l’ús d’aquest compte no queda restringit a cap necessitat concreta. Per tant, els socis podran realitzar aportacions amb el sol objectiu de dotar la societat de més finançament en un moment concret.

No obstant això, cal tenir en compte que les aportacions s’han de realitzar “a fons perdut” com en l’augment de capital social que segueix el principi d’irretroactivitat, i “sense contraprestació” de la societat, ni prèvia ni simultània ni posterior. 

És molt important deixar clar aquestes circumstàncies en el document que serveixi de suport a l’anotació comptable, perquè en un altre cas es qualificarà com a préstec del soci i se sotmetrà a la presumpció d’onerositat amb la tributació pels interessos corresponents.

L’aportació al compte 118 té una particularitat, i és que tots els socis han d’aportar una quantitat proporcional a la seva participació en la societat. En el cas que algun dels socis contribuís amb més capital del que li correspon es considerarà com si estigués realitzant una donació. Això és així perquè en augmentar els fons propis de la societat sense que es modifiquin els percentatges de participació, es produeix un augment en el valor d’adquisició dels altres socis sense que hi hagin aportat res. En aquest cas l’empresa hauria de tributar per l’IS com si hagués rebut una donació. Si el soci no aportant decidís en el futur vendre les seves aportacions, en haver augmentat el seu valor d’adquisició, haurà de sumar aquesta quantitat al preu inicial d’adquisició per a calcular la plusvàlua/minusvàlua en el seu IRPF.

Un desavantatge que té les aportacions a compte enfront de l’ampliació de capital és que en cap cas es podrà realitzar amb càrrec a les reserves de la societat, per la qual cosa el desemborsament sempre serà a compte del patrimoni personal dels socis.

Com en els augments de capital, l’aportació pot ser dinerària o en espècie, fins i tot mitjançant compensació o condonació de crèdits. 

L’aportació de socis només obliga a aquells socis que s’hagin compromès en la junta general, tret que es configuri com una prestació accessòria i així figuri en els estatuts.

Atenció. Les aportacions s’han de realitzar conforme a la quota de participació de cada soci. En cas contrari, la part que excedeixi de la quota de participació que li correspongui al soci tindrà la consideració d’ingrés per a la societat. Per al soci aportant, l’operació es reflectirà com a major valor de la seva participació en la part corresponent a la seva quota de participació i com a despesa excepcional en la part que excedeixi.

Des del punt de vista fiscal té també altres avantatges: 

• En primer lloc no s’incorre en despeses d’ITP, a més l’aportació té les mateixes conseqüències que l’ampliació del capital, creixen els fons propis de la societat i augmenta el valor d’adquisició per als socis. 
• Un altre dels avantatges és que a l’hora de la devolució del capital aportat pels socis s’hi dona el mateix tractament que a la reducció de capital, però sense haver de satisfer de nou l’ITP.

Respecte al deute tributari dels socis en el seu IRPF passa igual que en el cas de l’ampliació i reducció de capital, que s’ha de tributar per les quantitats recuperades com a rendiments del capital mobiliari.

Segons ha determinat la DGT, perquè les aportacions es puguin incorporar als fons propis, hauran de tenir un caràcter gratuït i no reintegrable. En cas contrari s’hauran de comptabilitzar com a préstec en el passiu de la companyia.

Resolució de 5 de març de 2019 de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes

Cal tenir en compte que en  el BOE del dia 11 de març s’ha publicat la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

L’entrada en vigor s’estableix l’endemà al de la seva publicació en el BOE i serà aplicable als comptes anuals dels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2020.

Entre altres aspectes d’aquesta Resolució de l’ICAC, es regulen les aportacions dels socis sense contraprestació i en proporció a la seva participació en la societat, que seran patrimoni net, però si són superiors a la seva participació l’excés sobre aquest import es reconeixerà atenent la realitat econòmica de l’operació, i fins i tot es pot qualificar de donació. 

Aquestes aportacions “constitueixen beneficis distribuïbles, igual que la prima d’emissió o la prima d’assumpció”. També són possibles les aportacions a compte de futurs augments de capital social, pendents de ser acordats per l’òrgan competent, la qual cosa s’haurà de tenir en compte a l’efecte de l’augment de capital per compensació de crèdits o per transformació de reserves.

Qui ha de pagar l’IAE?

Estaran obligades a liquidar la quantitat que correspongui en concepte d’IAE (impost sobre activitats econòmiques) totes aquelles entitats que exerceixin una activitat econòmica quan elles, o el grup al qual pertanyen, hagin obtingut un import net del seu volum de negoci igual o superior a 1.000.000 d’euros durant el penúltim any anterior al de la meritació de l’IAE. Hi ha grup quan existeix una unitat de decisió o direcció única, la qual cosa suposa que la majoria dels membres de l’òrgan d’administració d’una entitat són membres de l’òrgan d’administració o alts directius d’una altra.

Al costat d’aquests, existeixen una sèrie de subjectes exempts al pagament de l’IAE:

• Les persones físiques.
• Les societats civils i societats mercantils, que tinguin un import net del volum de negocis inferior a 1.000.000 d’euros.
• Els subjectes passius que iniciïn l’exercici de la seva activitat en territori espanyol, durant els dos primers períodes impositius d’aquest impost en què es desenvolupi l’activitat. Les associacions i fundacions de disminuïts físics, psíquics i sensorials, sense ànim de lucre, sota unes condicions determinades.
• Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, sempre que operin a Espanya mitjançant establiment permanent, i tinguin un import net del volum de negocis inferior a 1.000.000 d’euros.

El seu pagament s’haurà de realitzar a través de les entitats de dipòsits col·laboradores de recaptació (bancs) amb el document d’ingrés que rebi el contribuent. A falta de document o en cas d’extraviament, s’haurà de realitzar l’ingrés amb un duplicat que es recollirà en la delegació o administracions de l’Agència Estatal d’Administració Tributària corresponents a la província del domicili fiscal del contribuent, en el cas de quotes de classe nacional, o corresponents a la província del domicili on es realitzi l’activitat, en el cas de quotes de classe provincial.