A vegades s’haurà preguntat quan ha de declarar l’IVA en les bestretes de clients, o preguntes com si haig de fer una factura per la bestreta. S’ha de descomptar de la factura definitiva?

La bestreta de client és la quantitat de diners que un client ens lliura a compte d’una venda o servei. Molts empresaris o professionals a vegades no ingressen l’IVA de les bestretes per desconeixement o un mal assessorament. Pensen que és una provisió de fons i que ja ho facturaran tot quan es realitzi la venda definitiva.

Atenció. És una pràctica errònia, però relativament habitual, no ingressar l’IVA de les bestretes rebudes dels clients, ja que es pensa que no hi ha problema, perquè ja es facturarà tot quan s’emeti la factura de venda. 

La bestreta no és més que els diners que es rep en el moment actual a compte d’una futura venda o prestació de serveis i que lògicament, es descomptarà del preu final en el moment en què es produeixi la venda o el servei.

Com veurem més endavant, la bestreta s’ha de documentar i es farà mitjançant una factura. No n’hi ha prou fent-ho en un rebut, o en un albarà o factura proforma. El document ha de ser la factura amb el seu IVA corresponent amb l’esment exprés de “bestreta”.

La Llei de l’IVA i la meritació de la bestreta

En relació amb les bestretes, la Llei 37/1992 de l’IVA, en el seu article 75.dos, regula la meritació de les bestretes, i diu:

“No obstant el disposat en l’apartat anterior, en les operacions subjectes a gravamen que originin pagaments anticipats anteriors a la realització del fet imposable l’impost es reportarà en el moment del cobrament total o parcial del preu pels imports efectivament percebuts”.

Sobre la base de l’anterior ha de tenir clar que si rep una bestreta haurà d’emetre una factura. En aquesta factura haurà d’anar desglossat l’IVA que ingressarà en la pròxima declaració.

Atenció. L’IVA l’ha d’ingressar en el trimestre de la data que el cobri. No en la declaració corresponent al trimestre de la data de la factura.

Per tant, quan es rep una bestreta, s’ha d’emetre una factura, en la qual ha d’anar desglossat l’IVA, que s’ha d’ingressar en la pròxima declaració, no en la declaració relativa a la data d’emissió de la factura. Quan es formalitzi la venda, en la nova factura s’han de descomptar les bestretes rebudes, reflectint-hi només l’IVA pendent de facturar.

Quan no hem d’expedir factura per la bestreta d’un client?

L’article 2 del Reglament de facturació ens detalla quan hi ha l’obligació d’expedir factura i sobre les bestretes de clients ens diu el següent:

“També s’haurà d’expedir factura i la seva còpia pels pagaments rebuts amb anterioritat a la realització dels lliuraments de béns o prestacions de serveis pels quals així mateix s’hagi de complir aquesta obligació conforme al paràgraf anterior, a excepció dels lliuraments de béns exempts de l’impost sobre el valor afegit per aplicació del que es disposa en l’article 25 de la Llei de l’impost”.

Per tant, no és obligatori expedir factura per les bestretes en el cas dels LLIURAMENTS INTRACOMUNITARIS.

Model 347. Declaració anual d’operacions amb tercers

D’altra banda, tingui en compte que en el model 347, o declaració anual d’operacions amb tercers, la informació es desglossa per trimestres, si la bestreta i l’operació són en trimestres diferents es podrien produir incoherències entre la declaració del deutor i la del creditor.

Per tant, per evitar la possible sanció per ingressar l’IVA fora de termini i per la incorrecció en la declaració d’operacions amb tercers, si es troba en aquesta situació, li recomanem que repercuteixi l’IVA de les bestretes i l’ingressi en el moment del seu cobrament, i no en la declaració corresponent a la data de la factura.

Atenció. Si la bestreta es va fer en un trimestre i l’operació final en un altre, és possible que la nostra declaració (mal feta) no coincideixi amb la informació que també envia a Hisenda el nostre client i “saltin les alarmes.” Si ens detecten haurem de respondre a dues possibles sancions. Una d’elles per ingressar l’IVA en el trimestre equivocat (ingressos fora de termini) i una altra per presentar de manera incorrecta el model 347.

Exemple:

El 15 de maig de 2019 rep una bestreta d’un client per import de 605 euros com a avançament del pagament d’un servei que prestaràs el mes de juliol per import total de 1.500 euros (IVA no inclòs).

Aquest dia haurà d’expedir la factura per la bestreta:

Factura

En prestar el servei el 20 de juliol ha de fer la factura per la totalitat i reflectir la bestreta realitzada:

Factura

En aquest exemple, com que la bestreta la va cobrar al maig s’haurà d’incloure l’IVA repercutit (105 euros) en la declaració corresponent al segon trimestre.

En realitzar l’operació al juliol, haurà de declarar la resta de l’IVA (210 euros) en el tercer trimestre.

Com ja el vam informar en el seu moment, el Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball, ha modificat l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors (ET), amb efectes des del passat 12 de maig de 2019, per a establir l’obligació empresarial de garantir el registre diari de jornada de tota la seva plantilla, inclòs el dels contractats a jornada completa.

El registre horari s’aplica a la totalitat de treballadors, al marge de la seva categoria o grup professional, a tots els sectors d’activitat i a totes les empreses, sigui quina sigui la seva mida o organització del treball, sempre que estiguin incloses en l’àmbit d’aplicació que defineix l’article 1 de l’ET. Així, les empreses queden obligades al registre diari de jornada també respecte de treballadors “mòbils”, comercials, temporals, treballadors a distància o qualssevol altres situacions en les quals la prestació laboral no es desenvolupa, totalment o parcial, en el centre de treball de l’empresa.

No obstant això hi ha algunes peculiaritats o excepcions, com per exemple a les relacions laborals de caràcter especial, en aquest cas s’haurà d’estar a l’establert en la seva normativa específica i atendre tant la forma i extensió de com estigui regulada la jornada de treball així com les regles de supletorietat establertes en cada cas. En concret, queda completament exceptuat de l’aplicació de la norma el personal d’alta direcció.

En concret, s’estableix l’obligació de: 

• Per part de les empreses de garantir el registre horari de la jornada que haurà d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora, sense perjudici de la flexibilitat horària que estableix el propi precepte estatutari.
• Organitzar i documentar el registre de jornada, mitjançant negociació col·lectiva o acord d’empresa o, en defecte d’això, mitjançant la decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants dels treballadors en l’empresa (per exemple, mitjançant un sistema de fitxatges o amb un registre manual que documenti l’hora d’entrada i de sortida). 
• Conservar els registres durant 4 anys i tenir-los a la disposició dels treballadors, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
• L’incompliment d’aquestes obligacions es considera infracció greu. Això implicarà que se’n podria derivar proposta de sanció amb causa tant en la no instauració del registre de jornada, com en un incompliment referit a la conservació de les dades del registre, o a la participació dels representants legals dels treballadors en la seva confecció. Recordem que la sanció derivada d’una infracció greu en matèria de relacions laborals i ocupació podria ser sancionada amb una multa d’entre 626 i 6.250 €.

Guia sobre el registre de jornada publicada pel Ministeri de Treball

Des de la publicació del Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball, la Direcció General de Treball ha rebut diverses consultes en matèria de registre de jornada.

Per això, el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, ha elaborat un document o guia amb la finalitat de facilitar l’aplicació pràctica de la norma, en el qual es recullen criteris, a títol informatiu, en relació amb aquest deure formal empresarial, sense perjudici de la interpretació de la norma que correspon als jutjats i tribunals de l’ordre social.

La guia es divideix en: 

• Preguntes relatives a l’àmbit d’aplicació del registre horari regulat en l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors.
• Preguntes sobre el contingut i el sistema de registre.
• Preguntes sobre conservació i accés al registre.
• Preguntes sobre el registre d’hores extraordinàries.

Juntament amb tot el que hem avançat fins al moment en relació a l’obligatorietat de registre de la jornada dels treballadors, entre els aclariments a destacar sobre el contingut de la guia val la pena analitzar els aspectes següents:

1.- Registre horari dels treballadors d’empreses de treball temporal

Correspon a les empreses de treball temporal (ETTs) l’obligació de complir amb el deure de registre diari de la jornada establert en l’article 34.9 de l’ET així com la de conservar els registres a què es refereix aquest precepte durant quatre anys, mantenint-los a la disposició de les persones treballadores, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Ara bé, correspondrà a les ETTs i a les empreses usuàries «d’establir els procediments d’aportació dels registres per al compliment de les seves obligacions».

2.- Registre horari dels treballadors subcontractats

Atès que el control de l’activitat roman en l’empresa contractista o subcontractista, veritable ocupadora, aquesta serà la responsable del compliment de totes les obligacions laborals, incloses les relatives a registre diari de jornada.

Amb l’objectiu d’assegurar una fiabilitat més elevada de la jornada efectivament realitzada pels treballadors de la contractista, quan els treballadors de la contractista presten activitat en l’empresa principal, totes dues empreses podran acordar servir-se dels sistemes de registre diari de jornada emprats en la principal per als seus treballadors.

En tot cas, és l’obligació de la contractista conservar i mantenir la documentació dels registres diaris realitzats.

3.- Com es registra la jornada dels treballadors que es desplacen a altres centres o empreses clients, així com les jornades partides o altres interrupcions?

Serà «convenient» registrar tots els aspectes de la jornada de treball de cada treballador, especialment el relatiu a pauses diàries obligatòries legal o convencionalment previstes, o voluntàries, per a permetre eludir la presumpció que tot el temps que hi ha entre l’inici i la finalització de jornada registrada constitueix temps de treball efectiu.

En el document de la guia s’estableix que «Quan l’expressió legal, convencional o contractual d’aquestes interrupcions o pauses intrajornada és clara, predeterminada i global, el registre diari podrà eludir aquests elements configuratius interns de la jornada diària, perquè resulten identificables en relació amb aquests altres instruments que permeten donar certesa i seguretat jurídica del temps de treball realitzat i retribuïble. No obstant això, en cas contrari, és recomanable que el model de registre aplicable contingui paràmetres mesurables que atorguin valor diari, si escau, a aquestes altres pauses».

A aquestes finalitats, el Ministeri de Treball dirigeix a l’autoregulació per conveni o acord d’empresa.

4.- Treballadors desplaçats fora del centre habitual de treball (viatges amb motius laborals)

En relació amb els treballadors desplaçats fora del centre habitual de treball, amb o sense pernocta, el nou registre diari de jornada no altera l’aplicació de les regles estatutàries generals, i  el temps de treball efectiu s’ha de registrar. És a dir (sense perjudici de la seva compensació mitjançant dietes o suplerts), només té la consideració de jornada laboral a l’efecte de registre el contemplat en l’article 34 de l’ET, tot i que subsisteixin deures empresarials en matèria de prevenció de riscos laborals i sí que es consideri temps de treball a l’efecte d’accident de treball (en itinerància o en missió) perquè el treballador es troba sota l’esfera organitzativa de l’empresari, sense poder retornar al seu àmbit personal per a trencar el nexe causal amb la seva activitat professional.

No obstant això, en aquest punt es recomana que el registre, a l’efecte de prova de la separació entre tots dos elements temporals, deixi constància expressa del seu còmput, sent adequada la declaració documentada del treballador, al marge de la capacitat de control i exercici de poders directius per part de l’empresa per verificar la realitat d’aquesta manifestació.

5.- Úniques excepcions al registre horari

El registre horari s’aplica a la totalitat de treballadors, englobant, com a úniques peculiaritats o excepcions a aquest, les següents:

– Relacions laborals de caràcter especial. En concret, queda completament fora de l’aplicació de la norma el personal d’alta direcció contemplat en l’article 2.1.a) ET, socis treballadors de cooperatives, treballadors autònoms, etc.

– Treballadors que compten amb un règim específic o particular en matèria de registre de jornada:

a) Els treballadors amb contracte a temps parcial, per als quals ja existeix una obligació de registre regulada en l’article 12.4.c)  de l’ET.

b) Treballadors que, avui dia, ja compten amb registres específics regulats en el Reial decret 1561/1995, de 21 de setembre, sobre jornades especials de treball, i que se’ls anomena treballadors mòbils (determinats transports per carretera), treballadors de la marina mercant i treballadors que realitzen serveis d’interoperabilitat transfronterera en el transport ferroviari, tots ells com a conseqüència de diverses Directives comunitàries.

6.- Registre de fórmules de flexibilitat del temps de treball i de distribució irregular de la jornada (treball a distància o teletreball i horaris flexibles del treballador)

Atès que cap variabilitat de la jornada diària de treball (jornades diàries superiors compensades amb altres d’inferiors, per exemple), el còmput de les quals a l’efecte de determinació del temps de treball realment realitzat pel treballador requereix períodes o seqüències temporals superiors al dia, el registre diari de jornada, exigible en tot cas, s’haurà de ponderar i globalitzar a l’efecte de control i comptabilització del temps de treball efectiu en aquestes seqüències superiors a la diària. De manera que si, per exemplificar, la flexibilitat horària exigeix el compliment d’una determinada jornada mensual, lliurement distribuïda pel treballador, el fet que un registre horari diari computi excessos de jornada no s’interpretarà com a treball extraordinari o per sobre del pactat si, analitzats els registres dels dies del mes restants, queda acreditat el compliment de la jornada mensual ordinària. En coherència, qualssevol altres períodes de referència a les finalitats redistributives seguiran la mateix regla.

En el cas de treball a distància, inclòs el teletreball, existeixen fórmules assequibles que asseguren el registre de la jornada diària, incloses les especificitats o flexibilitat per al seu còmput, a través de registres telemàtics o similars. En tot cas, si existeix autoregulació convencional sobre aquest tema, mitjançant la negociació col·lectiva o l’acord d’empresa, o si l’empresari dóna per bona la signatura pel treballador de fulls o instruments similars d’autogestió del temps de treball del teletreballador o treballador a distància, seran instruments vàlids per a donar compliment a l’obligació legal. Tot això sense perjudici de la capacitat de control i poder de direcció de l’empresari per assegurar la veracitat de la declaració unilateral del treballador

7.- Forma de registre i consulta amb els representants legals dels treballadors

No s’aclareix gaire res sobre la necessitat imposada de registre «dia a dia i incloure el moment d’inici i finalització de la jornada», cridant a l’autoregulació, mitjançant la negociació col·lectiva o l’acord d’empresa.

Així: «serà vàlid qualsevol sistema o mitjà, en suport paper o telemàtic, apte per a complir l’objectiu legal, això és, proporcionar informació fiable, immodificable i no manipulable a posteriori, ja sigui per l’empresari o pel propi treballador. Per a això, la informació de la jornada s’ha de documentar en algun tipus d’instrument escrit o digital, o sistemes mixtos, si escau, que garanteixin la traçabilitat i rastreig fidedigne i invariable de la jornada diària una vegada registrada».

«Dins de certs marges» les diferents tipologies d’empreses, sectors i ocupacions professionals poden comptar amb un model o sistema adequat a les seves característiques, i precisar, d’acord amb les pròpies definicions contingudes en el conveni, condicions tals com interrupcions, pauses, flexibilitat en la distribució del temps de treball o similars.

Tan sols a falta de conveni o acord col·lectiu correspon a l’empresari establir un sistema propi que, en tot cas, s’ha de sotmetre a la consulta dels representants legals dels treballadors.

Per «consulta» amb la representació legal dels treballadors a l’hora d’entendre complerta l’obligació legal la guia cita l’art. 64.1 i 64.6 de l’ET.

«la consulta ha de permetre als representants dels treballadors l’intercanvi d’opinions i l’obertura d’un diàleg entre l’empresari i el comitè d’empresa sobre una qüestió determinada, inclòs, si escau, l’emissió d’informe previ per part seva».

«La informació s’haurà de facilitar per l’empresari al comitè d’empresa, sense perjudici de l’establert específicament en cada cas, en un moment, d’una manera i amb un contingut apropiats, que permetin als representants dels treballadors procedir al seu examen adequat i preparar, si escau, la consulta i l’informe. La consulta s’haurà de realitzar, tret que expressament estigui establerta una altra cosa, en un moment i amb un contingut apropiats, en el nivell de direcció i representació corresponent de l’empresa, i de tal manera que permeti als representants dels treballadors, sobre la base de la informació rebuda, reunir-se amb l’empresari, obtenir una resposta justificada al seu eventual informe i poder contrastar els seus punts de vista o opinions amb objecte, si escau, de poder arribar a un acord sobre les qüestions indicades en l’apartat 5, i això sense perjudici de les facultats que es reconeixen a l’empresari sobre aquest tema en relació amb cadascuna d’aquestes qüestions. En tot cas, la consulta haurà de permetre que el criteri del comitè pugui ser conegut per l’empresari a l’hora d’adoptar o d’executar les decisions. Els informes que hagi d’emetre el comitè d’empresa s’hauran d’elaborar en el termini màxim de quinze dies des que hagin estat sol·licitats i remeses les informacions corresponents».

8.- Què significa que els registres romandran a la disposició dels treballadors, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social?

Segons la guia la necessitat que els registres “romanguin a disposició” s’ha d’interpretar en el sentit d’estar i romandre físicament en el centre de treball, o ser accessibles des d’ell de forma immediata. Això suposa un intent d’evitar la possibilitat de la creació posterior, manipulació o alteració dels registres.

9.- El registre de jornada fixat en l’article 34.9 de l’ET es pot utilitzar de forma simultàniament per al compliment de l’obligació de registre d’hores extraordinàries fixat per l’art. 35.5 de l’ET?

Reconeixent que el registre diari de jornada i el registre d’hores extraordinàries són obligacions legals independents i compatibles, el Ministeri de Treball entén que el registre de l’article 34.9  de l’ET es pot utilitzar simultàniament per al compliment de l’obligació de registre de l’article 35.5 de l’ET, a més que, addicionalment, s’hagi de complir la resta de les obligacions establertes en aquest últim precepte i en l’apartat 2 de la disposició addicional tercera del Reial decret 1561/1995, de 21 de setembre.

10.- Drets dels treballadors a la intimitat

En el cas que el sistema de registre establert mitjançant negociació col·lectiva o acord d’empresa o, en defecte d’això, decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants legals dels treballadors en l’empresa requereixi l’accés a dispositius digitals o l’ús de sistemes de videovigilància o geolocalització, s’han de respectar en tot cas els drets dels treballadors a la intimitat previstos en l’article 20 bis de l’Estatut dels Treballadors, que remet a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

I.- DIFERÈNCIA ENTRE “ARRES” I “PAGA I SENYAL”

ARRES (=RESERVA): la signatura d’un acord d’aquest tipus no perfecciona la compravenda. Ni el titular del bé ha venut res ni l’interessat ha comprat res. Mitjançant les arres aquest últim es reserva el dret a poder formalitzar el contracte de compravenda durant el termini i en les condicions fixades, sense interferències de tercers. Per això, l’única penalitat per incompliment és la pèrdua de les arres lliurades o la devolució del doble de les rebudes, segons quina sigui la part que incompleixi.

PAGA I SENYAL (=COMPRAVENDA): des del moment en què se subscriu l’acord, la compravenda està perfeccionada, només que en aquest acte únicament es lliura una part del preu. Però des d’aquest mateix moment el comprador (que ja ho és) podrà exigir que se li lliuri el bé en qüestió i el venedor (que ja no és titular del bé) que se li lliuri la totalitat del preu, en les condicions pactades.

II.- QUÈ DIU LA LLEI?

La llei no fa sinó crear confusió sobre aquest tema perquè existeixen tres figures jurídiques molt similars i només una d’elles està expressament recollida per l’ordenament jurídic.

1.    En primer lloc, trobem les ARRES CONFIRMATÒRIES (equivalents a una “paga i senyal”):

Com el seu nom indica, són una bestreta a compte del preu final de la compravenda.

Atenció. Si no s’especifica res en el contracte, es presumirà que les arres són confirmatòries.

En cas d’incompliment d’obligacions, s’estarà al règim general sobre el compliment de les obligacions previstes en l’article 1.124 del codi civil (exigir el compliment forçós o bé resoldre el contracte, amb la possibilitat de reclamar també danys i perjudicis, si n’hi hagués).

2.    En segon lloc, existeixen les anomenades ARRES PENALS:

La finalitat d’aquesta classe d’arres és simplement assegurar el compliment del contracte de compravenda. La seva contravenció normalment dóna lloc a una indemnització de danys i perjudicis en favor de la part complidora.

Si no es produeix cap incompliment per cap de les parts, la quantitat lliurada com a arres es considera com un pagament parcial anticipat.

3.    Finalment, tenim les ARRES PENITENCIALS:

Aquest tipus d’arres són les úniques regulades expressament en el nostre Ordenament Jurídic(art. 1545 del codi civil).

En cas d’incompliment, la llei disposa que qui les lliura (l’interessat a comprar) les perdrà sense que es pugui exigir addicionalment indemnització per danys i perjudicis. I si el que incompleix és qui les rep (el titular del bé) haurà de retornar-les duplicades.

Només en el cas que finalment es formalitzi la compravenda i així s’hagi determinat expressament, les arres es podran entendre lliurades a compte del preu final del negoci.

Atenció. Només es consideren les arres com a penitencials si s’indica expressament en el contracte.

En conclusió, si la voluntat dels contractants és fixar unes arres penitencials, haurà de constar de forma expressa que la quantitat de diners que es lliura ho són precisament en aquest concepte. Per això és transcendental tenir en compte la distinció entre totes dues figures i assessorar-se abans de signar, si apareix cap mena de dubte.

En aquest cas, no es descomptarà del període de percepció de la prestació per desocupació de nivell contributiu el temps que hagués romàs en situació de paternitat.

Si la paternitat s’inicia estant en desocupació i percebent aquesta prestació, es pot percebre prestació per paternitat?

Quan el treballador estigui percebent la prestació per desocupació contributiva i passi a la situació de paternitat, se li suspendrà la prestació per desocupació i la cotització a la Seguretat Social i passarà a percebre la prestació per paternitat en la quantia que correspongui que serà gestionada directament per la seva entitat gestora (INSS  o ISM).

Què succeiria en el cas que no s’extingeixi el seu contracte i el treballador es reincorpora a la feina amb anterioritat al compliment del termini màxim de durada del període de descans per paternitat?

Si el treballador beneficiari de la prestació es reincorpora voluntàriament a la feina amb anterioritat al compliment del termini màxim de durada del període de descans per paternitat, es produeix l’extinció de la prestació.

En concret, el pròxim dia 22 juliol s’ha de presentar i si escau procedir a l’ingrés del 2n TRIMESTRE 2019 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF en relació a les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital.

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 25 de juliol finalitza el termini per a presentar la declaració de l’impost sobre societats de l’exercici 2018. No obstant l’anterior, si el període impositiu coincideix amb l’any natural i es produeix la domiciliació del pagament del deute tributari, el termini per a aquesta domiciliació bancària és de l’1 al 20 de juliol de 2019, tots dos inclosos, si bé es pot realitzar en l’entitat de dipòsit que actuï com a col·laboradora en la gestió recaptatòria (banc, caixa d’estalvi o cooperativa de crèdit) situada en territori espanyol en la qual es trobi obert al seu nom el compte en la qual es domicilia el pagament.

Declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques

També li recordem els recordem que tenen fins al 31 de juliol per presentar el model 179“Declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques” del segon trimestre de 2019. Estan obligades a la seva presentació les persones i entitats que prestin el servei d’intermediació entre els cedents i cessionaris de l’ús d’habitatges amb finalitats turístiques, sigui a títol onerós o gratuït.

Per aquest motiu, els preguem que, com més aviat millor, ens facilitin tota la documentació així com aquelles dades que els sol·licitem per poder realitzar la confecció  i presentació d’aquestes declaracions.