HISENDA MANTINDRÀ ELS ACTUALS LÍMITS QUE PERMETEN LA TRIBUTACIÓ PER MÒDULS IRPF/IVA
A la pàgina web del Ministeri d’Hisenda s’ha publicat el Projecte d’Ordre per la qual es desenvolupen per a l’any 2019 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA. Hisenda ha manifestat que finalment prorrogarà els límits de mòduls un any més, de manera que els límits de 250.000 i 150.000 euros de facturació per als autònoms que tributen en règim de mòduls “no s’enduriran” al llarg de 2019.
Llegir més
Hisenda mantindrà els actuals límits que permeten la tributació per mòduls IRPF/IVA
A la pàgina web del Ministeri d’Hisenda s’ha publicat el Projecte d’Ordre per la qual es desenvolupen per a l’any 2019 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA. Hisenda ha manifestat que finalment prorrogarà els límits de mòduls un any més, de manera que els límits de 250.000 i 150.000 euros de facturació per als autònoms que tributen en règim de mòduls “no s’enduriran” al llarg de 2019.
Els volem informar que a la pàgina web del Ministeri d’Hisenda s’ha publicat el Projecte d’Ordre per la qual es desenvolupen per a l’any 2019 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA.
Aquesta Ordre manté l’estructura de l’Ordre HFP/1159/2017, de 28 de novembre, per la qual es desenvolupen per a l’any 2018 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA.
En relació amb l’IRPF:
- Es mantenen per a l’exercici 2019 la quantia dels signes, índexs o mòduls, així com les instruccions d’aplicació.
- Es manté la reducció del 5 per cent sobre el rendiment net de mòduls derivada dels acords aconseguits en la Taula del Treball Autònom.
Pel que es refereix a l’IVA:
Es mantenen per 2019 els mòduls, així com les instruccions per a la seva aplicació, aplicables en el règim especial simplificat l’any immediat anterior.
Es manté per a aquest període la reducció sobre el rendiment net calculat pel mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i sobre la quota reportada per operacions corrents del règim especial simplificat de l’IVA per a les activitats econòmiques desenvolupades en el terme municipal de Lorca.
Finalment, cal assenyalar que la Ministra d’Hisenda ha manifestat que prorrogarà els límits de mòduls un any més, de manera que els límits de 250.000 i 150.000 euros de facturació per als autònoms que tributen en règim de mòduls “no s’enduriran” al llarg de 2019.
D’aquesta forma, l’Executiu mantindrà el límit d’exclusió quan els rendiments íntegres de l’autònom superin els 250.000 euros i quan la facturació a altres empresaris o professionals superin els 125.000 euros. També es mantindrà quan les compres en béns i serveis superin els 250.000 euros. Aquesta decisió de mantenir els límits i prorrogar els topalls dels mòduls dels autònoms s’inclourà previsiblement als pressupostos generals de l’Estat (PGE) de 2019.
Per la seva banda, la llei vigent contemplava uns límits a partir dels quals no es permetrà tributar per mòduls a partir de 2019 als autònoms quan els rendiments íntegres de l’autònom superin els 150.000 euros, quan la facturació a altres empresaris o professionals superi els 75.000 euros i quan les compres en béns i serveis superin els 150.000 euros.
PUNTS CLAUS PER AFRONTAR UNA INSPECCIÓ DE TREBALL
Davant la visita d’un inspector de treball o sotsinspector d’ocupació ens sorgeix el dubte de com hem d’actuar i comportar-nos. En el cas que la seva empresa sigui objecte d’una inspecció de treball, convé repassar molt bé, amb caràcter previ a qualsevol compareixença per poc transcendent que pugui semblar, tota la documentació que s’aportarà i que sigui supervisada per assessors o experts amb coneixements adequats sobre la matèria.
Llegir més
Punts claus per afrontar una inspecció de treball
Davant la visita d’un inspector de treball o sotsinspector d’ocupació ens sorgeix el dubte de com hem d’actuar i comportar-nos. En el cas que la seva empresa sigui objecte d’una inspecció de treball, convé repassar molt bé, amb caràcter previ a qualsevol compareixença per poc transcendent que pugui semblar, tota la documentació que s’aportarà i que sigui supervisada per assessors o experts amb coneixements adequats sobre la matèria.
Com ja sabrà, la Inspecció de Treball i Seguretat Social té atribuïda legalment, entre d’altres, les funcions de vigilància del compliment de les normes d’ordre social, així com la competència per exigir les responsabilitats que es derivin del seu incompliment. A més les comunitats autònomes amb competències legislatives plenes en l’ordre social també poden atribuir funcions inspectores a funcionaris diferents habilitats a aquest efecte.
Davant la visita d’un inspector de treball o sotsinspector d’ocupació ens sorgeix el dubte de com hem d’actuar i comportar-nos:
Com haig d’actuar davant una inspecció de treball? Quins documents necessito per no tenir cap problema? El meu assessor laboral pot estar present en la inspecció? Aquestes i altres preguntes les respondrem en aquesta circular sobre com afrontar una inspecció de treball en la seva oficina o empresa.
Inici de la inspecció
En primer lloc és necessari saber que no necessàriament es necessita una denúncia d’un exempleat o una persona aliena a l’empresa per rebre una inspecció de treball. Tampoc té perquè estar informat amb un preavís per part de l’inspector o sotsinspector per a aquesta inspecció.
La funció dels inspectors és controlar i vigilar que les empreses i treballadors compleixin amb les responsabilitats administratives que exigeix la llei i d’assessorar i informar-los en matèria laboral i Seguretat Social, per la qual cosa qualsevol empresa pot rebre a qualsevol moment una visita tant esperada com inesperada d’un inspector de treball, o sotsinspector d’ocupació.
Per això, qualsevol empresa o negoci pot ser susceptible de rebre la visita d’un inspector de treball, sense necessitat que hi hagi un preavís.
L’inspector només podrà inspeccionar el centre de treball després de la seva identificació (excepte en casos excepcionals degudament justificats que consideri que identificar-se pot suposar perjudicar la recerca de fets il·lícits). Durant la visita al centre de treball l’empresari o el seu representant podran acompanyar a l’inspector.
L’empresa està obligada a facilitar l’acreditació de tota aquella persona que es trobi al centre de treball quan l’inspector de treball s’hi presenti.
Com a responsable d’un centre de treball, oficina o empresa, no es pot negar a la inspecció que dugui a terme un inspector de treball. Està obligat a deixar-los procedir en la seva tasca i el mateix inspector pot veure cadascun dels espais del centre de treball, així com sol·licitar que un empleat l’acompanyi en la inspecció.
L’inspector actua en representació de l’autoritat i si se li impedeix l’entrada a l’empresa, pot reclamar ajuda policial perquè li faciliti la seva entrada per la força.
Atenció. Cal destacar que, si té el seu centre de treball o treballa al seu propi domicili, es pot negar a una inspecció de treball i de no autoritzar la inspecció, l’inspector o els òrgans de l’administració pública necessitarien una autorització judicial.
Ara bé, recordi que els inspectors de treball es poden presentar en les instal·lacions de la seva empresa o local sense que sigui necessari que se l’hagi preavisat.
Si es troba en aquesta situació, sol·liciti la seva identificació (disposen d’un carnet que acredita el seu càrrec) i actuï així:
- Permeti l’entrada i faciliti la revisió física de l’espai de treball. L’inspector podrà, per exemple, demanar-li accés al magatzem (per verificar que compleix amb les mesures de seguretat).
- L’inspector també podrà interrogar o sol·licitar la identificació de tot el seu personal (per verificar que estan donats d’alta o que, si són estrangers, disposen de l’autorització per treballar).
Atenció. Els inspectors de treball es poden presentar en les nostres instal·lacions sense haver-hi preavís. En cas que això succeeixi, s’haurà de notificar la situació immediatament al director de recursos humans o al responsable del centre de treball.
Pautes que cal seguir amb la inspecció de treball
Al moment de rebre la visita de l’inspector s’han de tenir en compte els següents punts a l’hora d’atendre a la Inspecció:
Mostrar una actitud col·laboradora: l’obstrucció a l’activitat inspectora no aportarà res de bo durant la instrucció de l’expedient i per contra no solament constitueix una infracció sancionable que el funcionari actuant no dubtarà a proposar si detecta aquest tipus de comportament, sinó que a més això només pot afavorir que, davant un incompliment, la proposta de sanció de l’inspector sigui en la seva quantia i imports més elevats.
Mantenir la calma: no és aconsellable que la persona que comparegui davant el funcionari actuant sigui algú de caràcter fàcilment irascible o ho faci alterada. En la línia apuntada anteriorment és aconsellable que la persona que comparegui es manifesti, almenys aparentment, com a col·laborador i dialogant. Perdre els nervis o predisposar-se en contra del funcionari actuant i de l’organisme que ens ocupa no aportarà cap benefici en el desenvolupament de les actuacions i per contra pot predisposar de forma negativa a l’inspector actuant i provocar que acabi investigant més del previst inicialment.
Com més gran és l’àmbit d’actuació inspectora també és més elevat el risc de detectar irregularitats sancionables: no ens podem enganyar, davant una panorama legislatiu tan dens i dispers com al que actualment s’han d’enfrontar les empreses, amb una tècnica legislativa més que dubtosa, pràcticament no hi ha cap empresa que compleixi de forma íntegra amb les obligacions imposades per les disposicions vigents. No hem d’afavorir que el nostre comportament o actuació faci que l’òrgan inspector decideixi ampliar l’àmbit inicial de les seves actuacions de comprovació puix que això amplia exponencialment el risc de detectar irregularitats en la nostra empresa.
Preparar adequadament les compareixences: convé repassar molt bé, amb caràcter previ a qualsevol compareixença per poc transcendent que pugui semblar, tota la documentació que s’aportarà i que sigui supervisada per advocats, assessors o persones amb coneixements adequats sobre la matèria.
En el cas de no conèixer els procediments o alguns dels documents, recomanem consultar al seu assessor laboral perquè el pugui ajudar a obtenir els documents necessaris per poder passar amb èxit una inspecció de treball.
Les diligències o escrits que els inspectors de treball presentin en les empreses després d’una inspecció, poden incloure el requeriment de presentar algun dels següents documents:
- Llibre de visites (al setembre de 2016 va deixar de ser obligatòria la seva presentació)
- Comunicació d’obertura de l’autoritat laboral
- Quadre horari i calendari laboral
- Informe d’alta i justificants de pagament de les quotes al règim especial de treballadors autònoms (RETA)
- Rebuts de salaris
- Informe d’alta i baixa dels treballadors
- El justificant que l’empresa està inscrita en la Seguretat Social.
- Els justificants que s’està pagant a la Seguretat Social.
- Resum d’hores extraordinàries
- Els contractes de treball presentats davant l’oficina d’ocupació i el justificant de la seva comunicació
- En el cas que en la seva empresa tingui treballadors estrangers, les autoritzacions de treball i documentació dels treballadors.
- Llibre de comptabilitat (diari major i balanços)
- Escriptura de constitució de la societat
- Declaració de l’impost sobre societats
- Declaració de retencions de l’IRPF (model 190)
- Declaració d’operació amb tercers (model 347)
- Documentació relacionada amb la prevenció de riscos laborals: mesures de protecció, material preventiu d’accidents de treball, resultats dels controls de salut, avaluació de riscos i planificació de l’acció preventiva, una relació sobre els accidents de treball i malalties professionals que hagin durat més d’un dia, etc.
- Document d’associació (a l’efecte d’accidents de treball)
- Justificants d’ajornaments i fraccionaments de pagaments de quotes a la Seguretat Social
- Document acreditatiu d’alta en l’IAE
- Contractes mercantils
L’inspector té el dret i l’obligació d’analitzar tota l’activitat subjecta a inspecció, obrint les diligències, proves o exàmens que consideri oportuns, per la qual cosa pot reclamar:
- Les claus d’accés als ordinadors
- La presa de fotografies, mostres, vídeos i qualsevol altre registre
- La identificació de totes les persones que es trobin al centre de treball. Ara bé, la presentació del DNI serà responsabilitat de cada treballador, ja que l’empresari no compta amb l’autoritat necessària per obligar-los.
- La presa de declaració als treballadors i al propi empresari, encara que aquestes paraules no es donaran immediatament com certes sinó que es registraran en les actes.
- Si considera que existeixen possibilitats que es destrueixin proves o que s’alterin els documents físics o informàtics, així com si es determina que poden existir probables causes de risc laboral, es podran establir mesures cautelars
Comparèixer representat per un assessor expert en la matèria: encara que no resulta exigiblement ni legalment obligatori, resulta altament imprudent que el propi empresari comparegui personalment davant l’inspector actuant. És aconsellable que es delegui aquesta facultat en un expert assessor qualificat qui no només estarà més acostumat a la dinàmica de la inspecció de treball sinó que a més podrà defensar qualsevol assumpte que es plantegi amb més arguments tècnics.
L’empresari ha de ser especialment escrupolós si la inspecció de treball és provocada per un accident de treball: l’empresa té l’obligació d’efectuar una investigació de l’accident esdevingut, però la legislació no estableix un termini concret per elaborar-la pel que tot i la insistència i comentaris de l’inspector actuant l’empresa ha de prendre’s el temps que resulti necessari per realitzar la investigació. El que es reflecteixi en aquesta investigació d’accident passarà a constituir una autèntica declaració de l’empresa a l’efecte de fixar els fets de l’accident i establir els possibles incompliments, podent ser fins i tot utilitzada en les diligències penals que es puguin obrir arran del sinistre. Per això no s’ha de lliurar cap document i especialment la investigació d’accident sense haver estat supervisada i autoritzada per l’assessor de l’empresa.
Acabament de la Inspecció
Les conclusions de l’inspector, seran traslladades tant a l’empresari com al delegat en prevenció, lliurant requeriment d’esmena, en cas de no presentar tota la documentació sol·licitada, s’obrirà un acta d’infracció i una proposta de sanció.
Les actuacions de comprovació a un mateix subjecte no poden dilatar-se per més de 9 mesos ni interrompre’s per més de 5 mesos, tret que la dilació o interrupció sigui imputable al propi subjecte inspeccionat.
Sobre aquest termini de 9 mesos s’estableixen una sèrie d’excepcions que permeten ampliar el citat termini per un altre període que no excedirà d’altres nou (fins a un total de 18 mesos), com són:
- Quan les activitats d’inspecció revesteixin especial dificultat i complexitat. S’entén que es produeix atenent al volum d’operacions del subjecte obligat, per la dispersió geogràfica de les seves activitats, i en aquells altres supòsits que indiqui una norma reglamentària.
- Quan en el seu transcurs es descobreixi que el subjecte inspeccionat ha obstruït o ocultat a l’òrgan inspector alguna de les seves activitats o de les persones que les exerceixin.
- Quan l’actuació inspectora necessita cooperació administrativa internacional.
Per a la imposició de sancions per infraccions administratives en l’ordre social és obligatòria la tramitació prèvia d’un expedient de comprovació.
Després de l’expedient de comprovació l’inspector de treball sol concloure les seves actuacions amb alguna de les següents decisions:
- Considerant que no hi ha cap irregularitat i arxivant les actuacions.
- Requerint a l’empresa perquè en un termini determinat arregli les irregularitats sense proposició de sanció.
- Proposant una sanció a través de la corresponent Proposta d’acta d’infracció i/o proposant també Acta de liquidació de quotes derivada dels possibles incompliments detectats en matèria de cotització.
- En la investigació d’accident de treball a més pot proposar la imposició a l’empresa d’un recàrrec de prestacions.
- Promovent d’ofici actuacions que corregeixin les omissions o incompliments de l’empresa.
- Proposant a l’organisme que correspongui la suspensió o cessament en el pagament de prestacions.
- Ordenant la paralització de treballs o tasques si considera que hi ha risc greu i imminent per a la seguretat i salut dels treballadors.
- Proposant a la seva prefectura la formulació de demanda d’ofici davant la Jurisdicció Social.
Atenció. Els fets constatats pels funcionaris actuants en les actes de liquidació o propostes de sanció tenen presumpció de certesa, excepte prova en contrari, és a dir correspondrà a l’empresa acreditar que el funcionari actuant manifesta haver constatat no era veritat o era diferent de com recull en les seves actuacions.
Enfront de la proposta de sanció o de liquidació formulada per l’inspector de treball l’empresa podrà formular les al·legacions corresponents en el termini de 15 dies des de la seva notificació. Al seu torn, enfront de la resolució que resolgui l’empresa podrà formular recurs d’alçada en el termini d’un mes des de la seva notificació.
Conclosa la fase administrativa si la resolució que resol el recurs ratifiqués la sanció o l’acta de liquidació de quotes podrà ser recorreguda en via jurisdiccional davant els tribunals de justícia.
AJORNAMENT DEL PAGAMENT DE LES QUOTES A LA SEGURETAT SOCIAL ALS AFECTATS PER LES PLUGES
Les sol·licituds s’hauran de presentar abans de l’1 de desembre acreditant haver sofert danys o pèrdua d’activitat en els municipis afectats per les pluges i desbordaments.
Llegir més
Ajornament del pagament de les quotes a la Seguretat Social als afectats per les pluges
Les sol·licituds s’hauran de presentar abans de l’1 de desembre acreditant haver sofert danys o pèrdua d’activitat en els municipis afectats per les pluges i desbordaments.
Amb les pluges que ha sofert la península les últimes setmanes, la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), ha autoritzat que les empreses o autònoms de la Illa de Mallorca (Resolució de 5 novembre 2018) i de les províncies de Màlaga, Sevilla, Cadis, València, Castelló, Tarragona i Terol, així com en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (Resolució de 6 novembre de 2018) puguin diferir el pagament de la quota a la Seguretat Social.
Beneficiaris
Empreses que tinguin treballadors en alta, i als treballadors per compte propi, inclosos en qualsevol règim del sistema de la Seguretat Social, que acreditin haver resultat afectats per les pluges i desbordaments que han determinat la declaració com a «zones afectades greument per una emergència de protecció civil» de les províncies de Màlaga, Sevilla, Cadis, València, Castelló, Tarragona i Terol, així com de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en virtut de l’Acord de Consell de Ministres de 2 de novembre de 2018, i que així ho sol·licitin.
I també de diversos municipis de l’Illa de Mallorca, per l’Acord de Consell de Ministres de 19 d’octubre de 2018, i que així ho sol·licitin.
Mesures
L’autorització els permetrà diferir el termini reglamentari d’ingrés de les quotes de la Seguretat Social per totes les contingències, així com pels conceptes de recaptació conjunta amb aquelles, corresponents a 6 mesos naturals consecutius.
El còmput del diferiment s’iniciarà:
· En la liquidació corresponent al mes d’octubre de 2018;
· Per als treballadors inclosos en el RETA en la liquidació corresponent al mes de novembre de 2018.
Les quotes que es difereixi el seu pagament s’hauran d’ingressar mensualment des del mes de novembre de 2019 fins al mes d’abril de 2020, sense aplicació de recàrrec o cap tipus d’interès.
S’ha de tenir en compte que el descompte de les aportacions dels treballadors per compte d’altri a la cotització i el seu ingrés s’hauran d’efectuar dins de termini reglamentari.
Sol·licituds
Les sol·licituds, que s’hauran de presentar abans de l’1 de desembre de 2018, hauran d’anar acompanyades de la documentació acreditativa dels danys soferts o de la pèrdua d’activitat que se’n derivi, expedida pel respectiu ajuntament, per l’òrgan insular o autonòmic competent o per la respectiva Subdelegació o Delegació del Govern, o, si escau, de resolució o comunicació del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, o de l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries (ENESA), en la qual consti la condició de beneficiari d’indemnitzacions atorgades a conseqüència dels danys causats per les pluges torrencials i desbordaments de torrents esdevinguts els dies 9, 18, 19, 20 i 21 d’octubre de 2018.
Es delega en els titulars de les Direccions Provincials de la Tresoreria General de la Seguretat Social de Màlaga, Sevilla, Cadis, València, Castelló, Tarragona, Terol i de les Illes Balears la competència per resoldre les sol·licituds que es rebin a aquest efecte, corresponents a la seva respectiva província.
La no utilització del termini d’ingrés diferit, un cop autoritzat, no donarà dret a la devolució de les quotes ingressades.
QUINS RISCOS POT ASSUMIR EL DELEGAT DE PROTECCIÓ DE DADES?
El delegat de protecció de dades (DPD) és una figura obligatòria per a organitzacions que tractin dades personals de forma intensiva o dades sensibles a gran escala. Les empreses que no estiguin obligades a designar un DPD poden implantar aquesta figura en les seves organitzacions com a suport al compliment. Entre els riscos que pot haver-hi per a la labor d’un DPD en l’elaboració d’una planificació estratègica de l’organització, el més greu seria sens dubte que aquesta no existís. L’absència d’una planificació estratègica condemnaria al DPD a moure’s per tots els racons de l’organització sense saber exactament on es pot presentar un problema o necessitar el seu assessorament.
Llegir més
Quins riscos pot assumir el delegat de protecció de dades?
El delegat de protecció de dades (DPD) és una figura obligatòria per a organitzacions que tractin dades personals de forma intensiva o dades sensibles a gran escala. Les empreses que no estiguin obligades a designar un DPD poden implantar aquesta figura en les seves organitzacions com a suport al compliment. Entre els riscos que pot haver-hi per a la labor d’un DPD en l’elaboració d’una planificació estratègica de l’organització, el més greu seria sens dubte que aquesta no existís. L’absència d’una planificació estratègica condemnaria al DPD a moure’s per tots els racons de l’organització sense saber exactament on es pot presentar un problema o necessitar el seu assessorament.
Com ja sap, el Reglament general de protecció de dades (RGPD) estableix com a obligatòria la figura del delegat de protecció de dades (DPD) per a les organitzacions que tractin un gran volum de dades de caràcter personal o dades que siguin sensibles, i per a totes les administracions públiques.
És important conèixer que la normativa de protecció de dades ofereix un marc basat en la rendició de comptes. Els DPD com a figura obligatòria en algunes entitats, són considerats un element nuclear en el marc jurídic per facilitar el compliment de totes les disposicions vigents.
Els serveis i tasques relacionats amb el reglament europeu de dades personals, relatius al servei de delegat de protecció de dades, seran els següents:
- Informar i assessorar al responsable o a l’encarregat del tractament i als empleats que s’ocupin del tractament de les obligacions que els incumbeixen en virtut de la normativa aplicable.
- Supervisar el compliment del que es disposa en la normativa aplicable i de les polítiques del responsable o de l’encarregat del tractament en matèria de protecció de dades personals, inclosa l’assignació de responsabilitats, la conscienciació i formació del personal que participa en les operacions de tractament, i les auditories corresponents.
- Oferir l’assessorament que se li sol·liciti sobre l’avaluació d’impacte relativa a la protecció de dades i supervisar-ne l’aplicació.
- Cooperar amb l’autoritat de control.
- Actuar com a punt de contacte de l’autoritat de control per a qüestions relatives al tractament, incloses les consultes prèvies i realitzar consultes, si escau, sobre qualsevol altre assumpte.
- El delegat de protecció de dades exercirà les seves funcions prestant la deguda atenció als riscos associats a les operacions de tractament, tenint en compte la naturalesa, l’abast, el context i finalitats del tractament.
- Assessorar en la metodologia que s’ha de seguir en efectuar una avaluació d’impacte de la protecció de dades.
- Assessorar si s’ha de dur a terme l’avaluació d’impacte de protecció de dades amb recursos propis o amb contractació externa.
- Indicar les salvaguardes, incloses les mesures tècniques i organitzatives, a aplicar per mitigar qualsevol risc per als drets i interessos dels afectats.
- Comprovar si s’ha dut a terme correctament o no l’avaluació d’impacte de la protecció de dades i les seves conclusions, si seguir endavant o no amb el tractament i que les salvaguardes a aplicar, són conformes amb la normativa.
- Considerar el risc associat a les operacions de tractament, tenint en compte la naturalesa, l’abast, el context i les finalitats del tractament. Han de prioritzar les seves activitats i centrar els seus esforços en aquelles qüestions que presentin més riscos relacionats amb la protecció de les dades.
El DPD ha de participar en l’elaboració del pla de sistemes, assessorant i informant de les obligacions que imposa el Reglament general de protecció de dades (RGPD) en el tractament de dades personals. La pròpia organització ha de promoure aquesta participació al llarg de tota la planificació estratègica perquè el DPD s’involucri des de les fases més primerenques, ajudant a crear també una cultura de la protecció de dades en l’organització. Cal no oblidar que l’article 25 del RGPD inclou la protecció de dades des del disseny, i aquest disseny es pot considerar que comença des de la visió estratègica de l’organització.
Riscos que hi pot haver per a la labor d’un DPD
- Absència d’una planificació estratègica de l’organització, que condemnaria al DPD a moure’s per tots els racons de l’organització sense saber exactament on es pot presentar un problema o necessitar el seu assessorament.
- La invisibilitat: una organització en la qual no hagi estat designat oficialment, no se’l convidi regularment a les reunions directives, o no s’hi considerin les seves opinions (per exemple, no recollint en les actes els seus desacords amb les decisions adoptades). Un risc oposat a l’anterior es presentaria en una organització en la qual el DPD és conegut, convidat, i se’l satura amb informació no rellevant per al control de les dades personals, inclosa informació excessivament tècnica i amb poc temps per al seu estudi.
- El DPD que participi en l’elaboració de qualsevol pla d’aquesta naturalesa necessitarà, a més de coneixements del dret, de protecció de dades i del negoci de l’organització, d’habilitats tècniques en la matèria concreta del pla, i capacitat de comunicació. La falta de preparació del DPD en qualsevol d’aquests aspectes s’haurien de cobrir amb suport d’altres persones.
- Un últim risc que s’ha de tenir en compte és el conflicte d’interessos. El DPD pot ser extern o no tenir una dedicació exclusiva en l’organització, però si en un pla estratègic, o en algun dels projectes que s’identifiquen en ell, considera que la seva labor es pot veure afectada per les seves diferents comeses, és el moment de dir-ho i que l’organització pugui reaccionar a temps.
Font: AEPD