Com cada any, al BOE del 17-01-2019 s’ha publicat la Resolució de 8 de gener de 2019, de la Direcció General de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, per la qual s’aproven les directrius generals del Pla anual de control tributari i duaner de 2019. 

L’Agència Tributària col·locarà la seva lupa aquest any sobre “les empreses fantasma”, aquelles que usualment passen per sota del radar de la inspecció per la seva aparentment baixa o nul·la activitat. El fisc sospita que una part d’elles, especialment les de mida petita, amaguen realment negocis no declarats, entramats societaris o falses situacions d’insolvència que permeten ocultar patrimoni o altres fraus.

Aquesta mesura suposa la principal novetat del Pla anual de control tributari i duaner de 2019, que també recull actuacions específiques sobre els grans patrimonis, les fintech, les criptomonedes, les hisendes forals o els efectes del Brexit.

Hisenda també posarà el focus d’atenció en altres temes com:

· La prevenció del frau mitjançant assistents virtuals, una nova estratègia enfront dels contribuents que inicien activitats econòmiques i millores en l’assistència al contribuent són les mesures que pretenen impulsar el compliment voluntari de les obligacions fiscals.

· El control dels patrimonis rellevants es veurà reforçat amb la nova Unitat Central de Coordinació del Control de Patrimonis Rellevants.

· El control de la facturació irregular constitueix una prioritat, línia d’actuació que es veurà reforçada amb l’anunciada prohibició del programari de doble ús.

· L’explotació de la informació internacional (CRS, ‘Informe país per país’) permetrà induir el compliment voluntari i elevar el nombre d’actuacions.

· Els riscos derivats del Brexit, la repressió del contraban i el tràfic de drogues, amb especial atenció a la zona de l’estret de Gibraltar, i l’agilitació de la gestió recaptatòria dels deutes són altres àmbits prioritaris.

Tot això vindrà acompanyat de la implantació definitiva en el 2019 d’una eina de gestió de riscos tributaris, que sistematitza tots els existents en l’AEAT, creant col·lectius de riscos i permet un millor seguiment del resultat de les actuacions de control que l’Agència realitza.

A continuació exposarem un breu resum de les principals mesures i actuacions que s’escometran en aquest exercici 2019 per part de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). 

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF)

Es realitzaran millores per part de l’AEAT que contribueixin a la declaració voluntària del contribuent com:

• Realitzar la declaració de les carteres de valors; es preveu realitzar una versió renovada del programa “cartera de valors” que contemplarà la preformalització de dades per part de l’AEAT.

• Potenciar els avisos sobre les rendes que s’han de declarar o no.

• Es realitzarà la preformalització de les dades per part de l’AEAT sobre la base de les dades extretes dels models 189 (Declaració informativa anual de valors, assegurances i rendes) i 198 (Declaració informativa anual d’operacions amb actius financers i altres valors mobiliaris).

• Consolidar l’app posada en funcionament en el 2018 per realitzar la liquidació de l’impost.

• Control global de les deduccions sobre el tram autonòmic de l’IRPF, aprovades per les diferents comunitats autònomes, partint especialment de la informació subministrada per aquestes comunitats.

• També continuaran els controls sobre activitats econòmiques en l’IRPF, els rendiments de capital immobiliari amb explotació de la nova declaració informativa sobre arrendaments turístics, les retencions i la utilització abusiva del règim de les entitats sense finalitats lucratives.

Al mateix temps es potenciaran les actuacions de control sobre els contribuents amb patrimonis significatius amb la creació de la Unitat Central de Coordinació del Control de Patrimonis Rellevants; aquest fet no afectarà exclusivament contribuents de l’IRPF.

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA)

• Els assistents virtuals, provats amb èxit en l’IVA i en el subministrament immediat d’informació (SII), es potenciaran i estendran a les declaracions censals, dins d’una estratègia ‘right from the start’, orientada a facilitar el compliment voluntari de les seves obligacions tributàries pels contribuents que inicien activitats econòmiques.

• S’analitzarà la cessió de dades fiscals (informació dels seus clients i proveïdors) als contribuents no inclosos en l’SII per a facilitar-los la presentació de les declaracions.

• Control de la facturació irregular i prohibició del programari de doble ús que permet la gestió de dobles comptabilitats, buscant minimitzar, en les activitats amb consumidors finals el risc de frau.

• Es continuaran prioritzant les actuacions de control vinculades a l’existència de trames d’IVA, amb un control reforçat del registre d’operadors intracomunitaris (ROI) i els sectors i activitats de risc.

• La planificació coordinada i la col·laboració entre l’Agència Tributària i les administracions tributàries autonòmiques en operacions immobiliàries significatives a fi de determinar la seva tributació per l’IVA o, alternativament, pel concepte «transmissions patrimonials oneroses» de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD).

IMPOST SOBRE SOCIETATS

• L’Agència Tributària col·locarà la seva lupa aquest any sobre les empreses fantasma, aquelles que usualment passen per sota del radar de la inspecció per la seva activitat aparentment baixa o nul·la. El fisc sospita que una part d’elles, especialment les de mida petita, realment amaguen negocis no declarats, entramats societaris o falses situacions d’insolvència que permeten ocultar patrimoni o altres fraus. Especialment, s’actuarà respecte de les empreses els volums d’activitat, de beneficis, de vendes o de cobraments de les quals resultin incoherents amb els normals del seu sector.

• Control dels patrimonis rellevants, reforçat amb la nova “Unitat Central de Coordinació del Control de Patrimonis Rellevants”. 

• S’incrementarà el nombre d’actuacions de control de les persones i entitats amb béns i drets en l’exterior o amb activitat internacional.

• Es fomentarà la realització d’anàlisis concretes que permetin detectar inconsistències com la indeguda deducció de despeses personals.

• Més actuacions de control conseqüència d’actuacions conjuntes de les àrees de gestió i d’inspecció de l’AEAT, sobre grans empreses, i petites societats comercials o industrials (“amb l’objectiu de millorar el seu comportament tributari”).

• Actuacions de control sobre contribuents acollits al règim especial de consolidació fiscal de l’impost. Es prestarà especial atenció a la compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors, en particular a les bases pendents de compensació que el dret de l’Administració per a iniciar el procediment de la seva comprovació respecte de les quals prescriu a deu anys.

• Actuacions de control relacionades amb societats amb molt baixa activitat (àdhuc considerant que una part d’aquestes societats estan inactives de facto).

NOUS MODELS DE NEGOCI (tecnologies fintech i criptomonedes)

• Es realitzarà un estudi inicial de les tecnologies fintech per evitar que el seu desplegament alteri el grau de coneixement que l’Agència Tributària manté sobre el desenvolupament d’activitats econòmiques, al mateix temps que s’analitzen les seves possibilitats per millorar el servei als contribuents.

• A més, es continuaran realitzant actuacions sobre els nous models de distribució i noves activitats, com la “triangulació d’enviaments”, en la qual les vendes realitzades per una empresa són lliurades per unes altres, i “botigues de botigues” instal·lades en pàgines web.

• Així mateix, seran objecte d’atenció les activitats logístiques lligades amb el comerç electrònic. Igualment, continuarà l’anàlisi i estudi dels nous mitjans de pagament per a avançar en el seu control.

• En relació amb els riscos fiscals observats en les operacions realitzades amb criptomonedes, durant l’any 2019 es continuaran les actuacions iniciades en el 2018, a partir de la informació obtinguda dels intermediaris que intervenen en aquestes operacions.

• També s’efectuarà l’anàlisi i explotació de la informació de tercers sobre la tinença i operacions amb monedes virtuals realitzades per contribuents residents a Espanya, en aplicació de la nova normativa, que està previst que s’aprovi en el 2019.

IMPOSTOS ESPECIALS

S’efectuaran controls per verificar la correcta aplicació de la normativa, la formació del cens, la procedència de les devolucions i les condicions i requisits a complir a l’efecte de la vigència de les autoritzacions dels establiments subjectes als impostos especials de fabricació, i controls específics del moviment i existències de productes en fàbriques, dipòsits fiscals i magatzems fiscals.

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

Es realitzaran controls relacionats amb l’impost sobre els gasos fluorats d’efecte d’hivernacle i l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica, principalment.

ALTRES ACTUACIONS EN L’ÀMBIT DUANER (Brexit)

• Davant la possibilitat que no s’assoleixi un acord sobre el Brexit, es realitzaran les adaptacions necessàries en els sistemes informàtics per garantir la normal tramitació duanera després de la sortida del Regne Unit i s’intensificarà la informació als operadors.

• D’altra banda, es continuarà amb la millora del sistema de predeclaracions duaneres, els procediments de revaluació d’autoritzacions duaneres i les pròpies autoritzacions duaneres.

• A més, s’efectuaran actuacions de comprovació de mercaderies en els recintes duaners i dels moviments d’efectiu realitzats per viatgers, així com controls a posteriori per a verificar l’origen, classificació aranzelària i valor en duana declarats amb motiu de la importació de mercaderies.

• Així mateix, es duran a terme actuacions en els casos en els quals es detecti l’ocultació total o parcial de la cadena de transmissió comercial des de la importació fins a la venda al consumidor final i actuacions de comprovació i recerca combinades en el cas de les importacions de productes de consum, tèxtils i altres amb origen asiàtic.

LLUITA CONTRA EL CONTRABAN, NARCOTRÀFIC I BLANQUEIG DE CAPITALS

• Es realitzaran actuacions de prevenció i repressió del contraban, el narcotràfic i el blanqueig de capitals de procedència il·lícita, actuant de manera integral contra les estructures logístiques i financeres de les organitzacions criminals.

• Enfront del tràfic de drogues, les àrees de control prioritari seran tant el tràfic de cocaïna, com la producció de marihuana en plantacions clandestines dins del territori nacional. S’incrementarà la coordinació amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

• A més, s’intensificaran les actuacions encaminades a perseguir noves tendències en el tràfic il·lícit per via marítima com el denominat “drop-off” (dispositius de localització col·locats en les drogues) i s’impulsarà un projecte iniciat en el 2018 per a implicar a tots els operadors, públics i privats, de l’àmbit portuari.

• Pel que fa al comerç il·lícit de tabac, s’incrementarà el control de la cadena de subministrament a causa de l’entrada en vigor de la normativa harmonitzada sobre traçabilitat. A més, es potenciaran les eines d’anàlisis de riscos en ports i l’ús dels mitjans d’inspecció no intrusiva per a evitar el frau en el transport en contenidors.

• A més, s’implementarà una nova estratègia duanera d’intel·ligència marítima i es potenciaran les actuacions d’anàlisis de riscos i de recerca relatives a tràfics il·lícits que afectin la seguretat global o dels ciutadans i al medi ambient.

Com a complement de les prioritats anteriors, en l’àmbit de la investigació per blanqueig de capitals, s’intensificaran els controls de moviment d’efectiu en aeroports, ports i carreteres espanyoles i es reforçarà l’intercanvi d’informació, la cooperació internacional i la formació enfront de la utilització pel crim organitzat de la internet profunda (‘deep’ i ‘dark web’) per al trànsit i comerç de béns il·lícits, així com l’ús de criptomonedes com a mitjans de pagament.

CONTROL EN L’ÀMBIT DE RECAPTACIÓ

• Es desenvoluparan actuacions per a evitar l’elusió del pagament dels deutes mitjançant tècniques d’ocultació del patrimoni creant aparences d’insolvència, a vegades mitjançant testaferros, la interposició d’entitats o l’ocultació dels béns o drets a l’exterior.

• A més, s’introduiran millores en l’avaluació del risc recaptatori, s’intensificaran les actuacions de recerca dirigides a identificar a tercers responsables dels deutes, l’adopció de mesures cautelars quan existeixin indicis racionals que el deutor o tercers pretenguin obstaculitzar o impedir l’acció de cobrament i la utilització de totes les possibilitats que la normativa estableix per a l’exacció dels deutes per responsabilitat civil i les penes de multa amb el cobrament encomanat a l’Agència Tributària, així com els deutes vinculats a delicte.

• Finalment, amb la integració del procediment de subhasta en el portal del Butlletí Oficial de l’Estat es gestionarà de manera uniforme l’adjudicació de béns i drets subhastats, i s’aconseguirà d’optimitzar la utilització dels recursos, amb el consegüent estalvi de costos.

 

Com ja sap tots els treballadors tenen dret a realitzar un descans quan la seva jornada supera les sis hores diàries. L’Estatut dels Treballadors fixa una pausa mínima de 15 minuts que l’empleat pot usar per al que vulgui: des de prendre un cafè a realitzar qualsevol tipus de tasca personal.

I què succeeix si en aquest temps tenim un accident?

La consideració d’accident laboral és font de conflictes en els tribunals a l’hora de delimitar en quins casos cal entendre que s’ha de considerar que l’accident sofert pel treballador ha de ser considerat o no com a tal, ja que la normativa no és prou clara sobre aquest tema. 

La dificultat rau a determinar quan es tracta d’una simple pausa en la jornada i quan és temps d’oci o descans del treballador. 

Doncs bé, en una sentència recent sentència de 13 de desembre de 2018, el Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre la determinació de la contingència de la incapacitat temporal (IT), com a accident de treball o no, soferta per una treballadora que pateix una caiguda amb un cop al colze sortint de la feina durant el descans de 15 minuts per a prendre cafè.

El Tribunal Suprem ratifica la sentència dictada en el seu moment pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, en la qual determina que sí que constitueix accident laboral el sofert per una empleada que, durant la pausa del cafè (coneguda com a pausa per a l’entrepà), va sofrir una caiguda quan sortia del centre de treball

En contra, la mútua reclamant sosté que la situació d’IT en què va romandre la treballadora per la lesió soferta no deriva d’accident laboral, tenint en compte que els fets van succeir a la via pública, això és, fora del lloc del treball, no van constituir un accident “in itinere”. Per a la mútua la consideració del període de descans en la jornada com a temps de treball pel conveni col·lectiu ho és a efectes laborals però no de la Seguretat Social, i els pactes en el conveni beneficien i vinculen a les parts integrants en el seu àmbit funcional, però no pot perjudicar un tercer, en aquest cas la mútua asseguradora, que és aliena al conveni.

Per al Tribunal Suprem la treballadora es va accidentar quan va sortir de l’empresa dirigint-se a prendre un cafè dins del temps legalment previst com de treball de 15 minuts per tractar-se de jornada superior a sis hores, habitualment utilitzat per a una pausa per a “prendre cafè”, com a activitat habitual, social i normal en el món laboral, ara bé, el treball és la condició sense la qual no s’hagués produït l’esdeveniment. El nexe de causalitat mai s’ha trencat, perquè la pausa era necessària, i la utilització dels 15 minuts per part de la treballadora es va produir amb criteris de total normalitat.

Per tant, el Tribunal Suprem desestima el recurs de la mútua, i es pronuncia en aquest cas assenyalant que la caiguda fora del centre de treball durant la pausa per a «prendre cafè» és accident laboral.

Aquesta sentència es pot extrapolar a la resta de situacions en les quals existeixen certs dubtes sobre si ens trobem o no davant un accident laboral. Si a la pregunta de si l’accident hauria ocorregut en cas de no realitzar les seves funcions laborals obtenim una resposta negativa, possiblement ens trobem davant un accident laboral.

Sens dubte, que un accident sofert per un treballador sigui qualificat de laboral o no, és de caràcter essencial des de diversos punts de vista, dels quals principalment podem nomenar els següents: 

1. Serà determinant de cara al càlcul de les quanties de les prestacions que percebrà el treballador durant la baixa com a conseqüència de l’accident, i seran més elevades si és qualificat de laboral.

2. El càlcul de possibles prestacions futures en cas que l’accident sigui l’origen d’algun tipus d’invalidesa, i seran més elevades en cas que sigui laboral.

3. Responsabilitat en el pagament d’aquestes prestacions per parts de l’empresa, així com de possibles multes, recàrrecs o infraccions si es considera que no va adoptar totes les mesures preventives possibles.

Finalment, volem recordar-los que la Llei de reformes urgents del treball autònom, que va entrar en vigor el 25 d’octubre de 2017, reconeix per primera vegada l’accident in itinere per als autònoms. Fins ara, la Llei general de la Seguretat Social no contemplava aquesta possibilitat, a la qual ja es poden acollir els inscrits en el RETA. S’entén com a lloc de treball aquell en el qual l’autònom exerceixi habitualment la seva activitat, sempre que no coincideixi amb el seu domicili i es correspongui amb el declarat afecte a l’activitat econòmica.

 

 

Els volem informar que la convalidació del Reial decret-llei 21/2018, de 14 de desembre (BOE de 18 de desembre de 2018 i en vigor el 19 de desembre), de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, ha estat debatuda en el ple del Congrés dels Diputats del 22 de gener de 2019 i no ha comptat amb el suport de la Cambra, per la qual cosa queda derogat, i es torna a aplicar la normativa vigent abans del 19 de desembre de 2018.

Recordem que aquesta norma va introduir importants novetats en matèria d’habitatge i lloguer, entre d’altres: 

• S’ampliava el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l’arrendador era persona jurídica) i s’allargava el termini de pròrroga tàcita d’1 a 3 anys. A més, en el moment de la signatura del contracte, l’arrendador no podia exigir al nou inquilí un aval, al marge de la fiança, que excedís en dos mesos la renda mensual de lloguer tret que es tractés de contractes de llarga durada, i s’establia que les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte serien a càrrec de l’arrendador, quan aquest fos persona jurídica (empresa o societat).

• També es modificava la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, per a habilitar la possibilitat que, per majoria qualificada de tres cinquenes parts dels propietaris, en les comunitats de veïns es poguessin adoptar acords que limitessin o condicionessin l’exercici de l’activitat del lloguer turístic d’habitatge, per a, d’aquesta forma, afavorir la convivència en els edificis d’habitatges.

• També s’introduïen canvis en la Llei d’Enjudiciament Civil perquè es paralitzessin els desnonaments fins que es trobés una alternativa d’habitatge en els casos que afectessin persones o famílies vulnerables.

• S’establia l’exempció de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) en la signatura de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent, de manera que es reduïen les càrregues fiscals que comporta el mercat del lloguer d’habitatge habitual. A més, es modificava la regulació de l’impost sobre béns immobles (IBI) incorporant mesures que afavorien el mercat de lloguer d’habitatge.

Doncs bé com hem indicat anteriorment aquestes mesures ja no són aplicables, ja que el Reial decret-llei que les va aprovar no ha estat convalidat i per tant ha quedat derogat.

Què succeirà a partir d’ara? Què passa amb els contractes de lloguer i operacions realitzades des del 19 de desembre de 2018?

L’article 86 de la Constitució assenyala que: 

1. En cas d’extraordinària i necessitat urgent, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de Decrets llei i que no podran afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, als drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I, al règim de les Comunitats Autònomes ni al Dret electoral general.

2. Els Decrets llei hauran de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte si no estigués reunit, en el termini dels trenta dies següents a la seva promulgació. El Congrés s’haurà de pronunciar expressament dins d’aquest termini sobre la seva convalidació o derogació, per a això el Reglament establirà un procediment especial i sumari.

3. Durant el termini establert en l’apartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment d’urgència.”

En conseqüència, en votar en contra de la convalidació el Congrés dels Diputats, s’ha d’entendre que el Reial decret-llei 21/2018 es trobarà derogat quan es publiqui al BOE.

Per la seva part l’article 151.6 del Reglament del Congrés, estableix que l’acord de convalidació o derogació d’un Reial decret llei es publicarà en el «Butlletí Oficial de l’Estat (BOE)”.

Per tant, haurà estat en vigor des del 19 de desembre de 2018 fins a la publicació al BOE de l’acord de derogació.

Els contractes signats durant aquest període conserven el seu vigor, i estaran regits pels canvis que havia introduït l’RD-llei 21/2018.

 

Tenen pagues extraordinàries les pensions derivades d’accident de treball o malaltia professional?

Quan les pensions deriven d’accident de treball o malaltia professional, les dues pagues extraordinàries de juny i novembre estan prorratejades en les mensualitats ordinàries, ja que aquestes pensions s’abonen en 12 pagues.

Quan es merita el dret a les pagues extraordinàries?

Els períodes de meritació estaran compresos entre:

L’1 de desembre i el 31 de maig de l’exercici següent, tots dos inclosos, si es tracta de la paga extraordinària de juny.

Entre l’1 de juny i el 30 de novembre, també tots dos inclosos, si es tracta de la paga extraordinària de novembre.

Serà suficient un dia d’abonament de la pensió per al còmput de la sisena part íntegra de la paga extraordinària corresponent.

En quins supòsits s’efectua la liquidació de la paga extraordinària i com es calcula?

En els casos d’extinció, baixa o suspensió del percebo d’una prestació, qualsevol que sigui la causa, la paga extraordinària s’entendrà reportada el dia 1 del mes en què s’acordi la baixa o suspensió o es produeixi la causa d’extinció.

S’abonarà a raó d’una sisena part per cadascun dels mesos compresos entre el mes de desembre (paga extraordinària de juny) o el mes de juny (paga extraordinària de novembre), i el mes en què es produeixi la suspensió o extinció de la pensió. Cada sisena part es calcularà prenent la quantia de la pensió ordinària corresponent al mes en què s’acordi la suspensió o extinció.

En quins supòsits s’accepta el gir postal com a modalitat de pagament de pensions?

Només en aquells casos en què el titular de la prestació econòmica de què es tracti no disposi, en la seva localitat de residència, d’un altre mitjà o modalitat de cobrament.

Com s’efectua el pagament de pensions a titulars desplaçats o residents a l’estranger?

La materialització del pagament de la pensió es pot fer, a petició del seu titular, per trimestres o semestres naturals vençuts, encara que la meritació sigui mensual i sense que, en cap cas, es generin interessos a favor del beneficiari.

En quins supòsits és necessari sol·licitar davant l’INSS l’abonament d’una pensió reportada i no percebuda?

Serà necessària la sol·licitud de pensió reportada i no percebuda en els casos de defunció d’un beneficiari de prestacions econòmiques de la Seguretat Social, l’abonament de la qual s’efectuï a través d’una modalitat diferent del sistema d’abonament en compte corrent o llibreta d’estalvi o que aquesta estigués cancel·lada.