NOVETATS DE L’AVANTPROJECTE DE LLEI DE MESURES DE PREVENCIÓ I LLUITA CONTRA EL FRAU FISCAL

El Consell de Ministres ha informat de l’avantprojecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que inclou un ampli ventall de canvis, com la limitació del pagament en efectiu que passarà de 2.500 a 1.000, s’actualitzarà la llista de paradisos fiscals, hi haurà més control fiscal del mercat de criptodivises i es prohibeixen les amnisties tributàries i el “programari d’ocultació de vendes”.

Llegir més

Novetats de l’avantprojecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal

El Consell de Ministres ha informat de l’avantprojecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que inclou un ampli ventall de canvis, com la limitació del pagament en efectiu que passarà de 2.500 a 1.000, s’actualitzarà la llista de paradisos fiscals, hi haurà més control fiscal del mercat de criptodivises i es prohibeixen les amnisties tributàries i el “programari d’ocultació de vendes”.

Volem informar-los que el Consell de Ministres en la reunió del 19-10-2018, ha informat de l’avantprojecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que inclou un ampli ventall de canvis reguladors dirigits a assentar paràmetres de justícia tributària i facilitar les actuacions tendents a prevenir i lluitar contra el frau. Igualment, el Consell ha informat dels avantprojectes de llei sobre la creació de l’impost sobre les transaccions financeres i l’impost sobre determinats serveis digitals.

Quines modificacions conté l’avantprojecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal?

Control de les criptodivises

S’estableixen noves obligacions per obtenir informació sobre la tinença i operacions amb monedes virtuals, tant les situades a Espanya com a l’estranger si afecta a contribuents espanyols.

Així, s’exigirà informació sobre saldos i titulars de les monedes en custòdia. A més, s’estableix l’obligació de subministrar informació sobre les operacions amb moneda digital (adquisició, transmissió, permuta, transferència). També s’estableix l’obligació d’informar en el model 720 de declaracions de béns i drets a l’exterior sobre la tinença de monedes virtuals situades a l’estranger.

Prohibició del “programari d’ocultació de vendes”

També, amb l’objectiu de no permetre la producció i tinença de programes i sistemes informàtics que permetin la manipulació de dades comptables i de gestió, s’estableix la prohibició de l’anomenat “programari d’ocultació de vendes”, és a dir, programes informàtics que permeten la manipulació de la comptabilitat.

L’avantprojecte exigeix que els sistemes informàtics o electrònics que suporten processos comptables o de gestió empresarial s’ajustin a certs requisits que garanteixin la integritat, conservació, traçabilitat i inviolabilitat dels registres d’operacions. Habilita a més la possibilitat de sotmetre’ls a certificació per via reglamentària i s’estableix un règim sancionador específic en els casos de fabricació d’aquests dispositius o la seva tinença sense la certificació adequada.

Prohibició d’amnisties

Una altra mesura és la prohibició per llei d’amnisties fiscals, és a dir, la prohibició d’instruments extraordinaris de regularització fiscal, impedint que hi hagi beneficis tributaris injustificats que suposi una fallida del deure de contribuir al sosteniment de despeses de l’Estat. Aquesta mesura afectarà a grans fortunes i grans contribuents.

Lluita contra els paradisos fiscals

Es contempla l’actualització i ampliació del concepte de paradís fiscal, atenent a criteris d’equitat fiscal i transparència. A més, s’habilitarà al Govern per actualitzar la llista de paradisos. D’aquesta forma, s’inclouran, a més de països i territoris com passava fins ara, règims fiscals perjudicials que facilitin el frau fiscal.

Així mateix, s’incorporaran nous motius per a la inclusió en aquesta llista de paradisos, com a territoris on existeixi una baixa o nul·la tributació (fins ara només s’incloïa el concepte de nul·la tributació), territoris on hi hagi opacitat i falta de transparència, perquè no existeix un efectiu intercanvi d’informació tributària amb Espanya sobre el titular real dels béns o drets; o que es facilitin instruments que permeten atreure beneficis sense una activitat econòmica real al país.

La llista de paradisos fiscals haurà de ser actualitzada periòdicament, amb un enfocament dinàmic.

Enduriment de la limitació en efectiu

Una altra mesura que es contempla és la limitació del pagament en efectiu per determinades operacions econòmiques, que passarà de 2.500 a 1.000 euros per al supòsit d’operacions entre empresaris. No obstant això, es manté el límit de 2.500 euros per als pagaments realitzats entre particulars, per evitar l’impacte de la modificació en les economies domèstiques.

A més, es disminueix el límit de pagament en efectiu de 15.000 a 10.000 euros en el cas de particulars amb domicili fiscal fora d’Espanya.

Ampliació de la llista de morosos

Al seu torn, s’introduiran modificacions en el règim de la llista de morosos, per fomentar l’ingrés de deutes per part dels grans deutors amb la Hisenda Pública. D’aquesta forma, el llindar de deute que comporta a la inclusió en la llista baixa d’un milió a 600.000 euros, una disminució que pretén intensificar el pagament del deute tributari.

Així mateix, s’inclouen, a més dels deutors principals, als responsables solidaris, de manera que el retret que implica l’aparició en el llistat arribi en major mesura als veritables responsables dels deutes.

Normes antielusió

Entre altres mesures que contempla aquest avantprojecte de llei trobem la transposició de la directiva europea antielusió fiscal, coneguda com ATAD, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal, que incideixen directament al mercat interior.

Això, en el cas d’Espanya, implica l’enfortiment del règim de transparència fiscal internacional (TFI) i de la denominada imposició de sortida (‘Exit Tax’) per reforçar la tributació a Espanya de rendes que es localitzaven en territoris de baixa fiscalitat, i així evitar la seva deslocalització, i per assegurar que les empreses que es traslladin a un altre país no deixin de tributar per bases imposables que legalment han de quedar gravades a Espanya.

Amb la ‘Exit Tax’ es pretén garantir que, quan una empresa traslladi els seus actius o la seva residència fiscal fora de l’estat, aquest estat gravi el valor econòmic de qualsevol plusvàlua creada al seu territori, encara que la plusvàlua en qüestió encara no s’hagi realitzat al moment d’aquest trasllat d’actius. Així s’aconsegueix que tributin a Espanya les plusvàlues generades quan una societat trasllada la seva residència fiscal a l’estranger.

A més, aquest avantprojecte de llei contempla mesures per alleugerir el volum dels litigis amb els contribuents i fomentar el pagament voluntari. S’introdueixen canvis en el règim de reduccions aplicable a les sancions tributàries i en el règim de recàrrecs per aconseguir una major simplificació, afavorir l’ingrés voluntari i la disminució d’aquests litigis.

Inclou així mateix mesures per reforçar el control dels operadors del joc, que hauran de col·laborar en la lluita contra el frau, i es combatrà el frau en les activitats de joc, inclòs el frau que es pot produir en les apostes esportives.

En concret, l’Agència Tributària crearà una unitat de control de grans patrimonis. També s’està millorant les eines d’anàlisi de risc en l’Agència Tributària, l’obtenció d’informació en fonts obertes o el big data.

Impost sobre transaccions financeres

El Consell de Ministres també ha informat de l’avantprojecte de Llei que crea l’impost sobre transaccions financeres per reforçar el principi d’equitat del sistema tributari i per contribuir a l’objectiu de consolidació de les finances públiques.

Des del 2013, deu països de la UE estan treballant per a la creació d’aquest impost comú en la Unió. Es considera oportú establir a escala nacional aquest impost, però sense abandonar l’objectiu d’establir un gravamen harmonitzat a escala europea.

La configuració d’aquest impost segueix la línia adoptada per països de l’entorn, com França o Itàlia, la qual cosa contribueix a una major coordinació d’aquests gravàmens en l’àmbit europeu.

Es tracta d’un impost indirecte que grava amb un 0,2% les operacions d’adquisició d’accions de societats espanyoles, amb independència de la residència dels agents que intervinguin en les operacions, sempre que siguin empreses cotitzades i que el valor de capitalització borsària de la societat sigui superior als 1.000 milions d’euros. El subjecte passiu és l’intermediari financer que transmeti o executi l’ordre d’adquisició.

Aquestes operacions que se sotmeten a tributació no es trobaven subjectes a cap impost en l’àmbit de la imposició indirecta, per la qual cosa l’establiment d’aquest impost suposa un important avanç en termes d’equitat tributària.

Entre les adquisicions que estaran exemptes d’aquest gravamen, destaquen operacions del mercat primari, les necessàries per al funcionament d’infraestructures del mercat, les de reestructuració empresarial, les que es realitzin entre societats del mateix grup i les cessions de caràcter temporal.

Els subjectes passius hauran de presentar una declaració anual de l’impost.

Impost sobre determinats serveis digitals

El Consell de Ministres també ha informat de l’avantprojecte de Llei pel qual es crea l’impost sobre determinats serveis digitals.

Aquest avantprojecte de Llei va en línia amb la directiva comunitària proposada el passat mes de març per gravar aquests serveis digitals, de manera que Espanya serà el primer país de la UE que s’adapta a l’estructura prevista per aquesta proposta de directiva.

L’objectiu d’aquest gravamen de caràcter indirecte és propiciar que les empreses tributin allí on generen beneficis.

Aquest impost, de caràcter indirecte, contempla gravar serveis digitals en els quals hi ha una contribució essencial dels usuaris en el procés de creació de valor de l’empresa que presta aquests serveis, i a través dels quals l’empresa monetitza aquestes contribucions dels usuaris.

D’aquesta forma, l’impost suposa no gravar els beneficis, sinó el valor incorporat als serveis que es presten, i la seva liquidació tindrà una periodicitat trimestral.

Aquest gravamen es crea perquè hi ha ingressos obtinguts a Espanya per grans empreses internacionals a partir de certes activitats digitals que escapen a l’actual marc fiscal.

Les empreses objecte d’aquest impost seran aquelles amb un import net de la seva xifra de negocis superior als 750 milions d’euros a escala mundial i els ingressos derivats dels serveis digitals afectats per l’impost de les quals superin els tres milions d’euros a Espanya. Aquests llindars ajuden a garantir que només es gravi a les grans empreses i que les pimes no siguin gravades per aquest impost.

L’impost es limita a gravar la prestació de serveis de publicitat en línia; serveis d’intermediació en línia; i la venda de dades generades a partir d’informació proporcionada per l’usuari.

Per tant, es gravarà la publicitat en línia; les plataformes i intermediàries digitals que permetin als usuaris localitzar a altres usuaris i interactuar per prestar un servei o lliurament de béns; i els ingressos per transmissió de dades recopilades sobre els usuaris generats per la informació oferta durant la seva activitat en la plataforma o la venda de metadades.

Queden excloses la venda de béns o serveis entre els usuaris en el marc d’un servei d’intermediació en línia; i les vendes de béns o serveis contractats en línia a través de la web del proveïdor d’aquests béns o serveis en els quals el proveïdor no actua com a intermediari. A més, s’exclouen de l’impost determinats serveis financers.

El tipus impositiu que s’aplicarà serà del tres per cent, en línia amb la proposta de la Comissió Europea, i s’estableix que, per poder aplicar l’impost, l’usuari d’aquests serveis estigui situat en territori espanyol.

Vegeu: (AVANTPROJECTES FRAU SERVEIS DIGITAL I ITF)

COM ÉS LA MEVA COTITZACIÓ QUAN ESTIC COBRANT PRESTACIÓ PER DESOCUPACIÓ?

Si vostè ha accedit a la prestació per l’extinció del seu contracte de treball, cotitzarà a la Seguretat Social per les contingències comunes de: jubilació, invalidesa permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, protecció a la família i assistència sanitària. No cotitzarà per desocupació, accident de treball i malaltia professional, fons de garantia salarial i formació professional.

Llegir més

Com és la meva cotització quan estic cobrant prestació per desocupació?

Si vostè ha accedit a la prestació per l’extinció del seu contracte de treball, cotitzarà a la Seguretat Social per les contingències comunes de: jubilació, invalidesa permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, protecció a la família i assistència sanitària. No cotitzarà per desocupació, accident de treball i malaltia professional, fons de garantia salarial i formació professional.

La prestació contributiva per desocupació comprèn el pagament d’una quantitat econòmica mensual i l’ingrés pel Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) de les cotitzacions a la Seguretat Social.

Si vostè ha accedit a la prestació per l’extinció del seu contracte de treball, cotitzarà a la Seguretat Social per les contingències comunes de: jubilació, invalidesa permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, protecció a la família i assistència sanitària. No cotitzarà per desocupació, accident de treball i malaltia professional, fons de garantia salarial i formació professional.

La base de cotització a la Seguretat Social de la prestació per desocupació serà la mateixa que la base reguladora, independentment dels límits que s’apliquin a la quantia mensual d’aquesta prestació.

Durant la prestació per desocupació, el Servei Públic d’Ocupació Estatal ingressarà les cotitzacions a la Seguretat Social, assumint l’aportació empresarial, i a vostè li descomptarà de l’import de la seva prestació el 100% de la quota que li correspongui.

Si vostè és una persona treballadora per compte d’altri agrària fixa o fixa discontínua, el SEPE es fa càrrec del 73,50% de l’aportació a la Seguretat Social que li correspongui a vostè, per la qual cosa no se li descomptarà de la prestació.

Si vostè reprèn la prestació després d’haver-la suspès o opta per una nova prestació que s’hagi pogut generar, les bases de cotització són les de la prestació que es reprèn o les de la nova, respectivament.

ÉS DISCRIMINATORI QUE EL PERMÍS DE PATERNITAT TINGUI UNA DURADA DE TEMPS INFERIOR QUE EL DE LA MARE?

No. Així ho ha manifestat el Ple del Tribunal Constitucional en sentència de 17 d’octubre de 2018, assenyalant que l’atribució del permís per maternitat, amb la correlativa prestació de la Seguretat Social, a la dona treballadora, amb una durada superior a la reconeguda al pare, no és discriminatòria per a l’home. La maternitat, l’embaràs i el part són realitats biològiques diferenciades d’obligatòria protecció, que es refereix a la protecció integral de les mares.

Llegir més

És discriminatori que el permís de paternitat tingui una durada de temps inferior que el de la mare?

No. Així ho ha manifestat el Ple del Tribunal Constitucional en sentència de 17 d’octubre de 2018, assenyalant que l’atribució del permís per maternitat, amb la correlativa prestació de la Seguretat Social, a la dona treballadora, amb una durada superior a la reconeguda al pare, no és discriminatòria per a l’home. La maternitat, l’embaràs i el part són realitats biològiques diferenciades d’obligatòria protecció, que es refereix a la protecció integral de les mares.

El maig passat, el Tribunal Constitucional (TC) va admetre a tràmit el recurs d’empara d’un pare a qui se li havia denegat l’equiparació del seu permís de paternitat amb el de maternitat; posant sobre la taula la possibilitat que es dictamini que és discriminatori que aquests permisos no siguin iguals conforme a la normativa actualment en vigor.

Doncs bé, el Ple del Tribunal Constitucional en sentència de 17 d’octubre de 2018, ha manifestat que “l’atribució del permís per maternitat, amb la correlativa prestació de la Seguretat Social, a la dona treballadora, amb una durada superior a la reconeguda al pare, no és discriminatòria per a l’home. La maternitat, l’embaràs i el part són realitats biològiques diferenciades d’obligatòria protecció, que es refereix a la protecció integral de les mares. D’aquí, que els avantatges que es determinin per a la dona no es poden considerar discriminatòries per a l’home”.

Amb aquesta argumentació el tribunal ha desestimat el recurs d’empara presentada per un pare de família i l’associació Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va denegar que el permís de paternitat fos equiparable al de maternitat, això és, amb una durada de 16 setmanes. Segons els fets provats, el demandant d’empara va gaudir del permís laboral per paternitat durant 13 dies i va percebre la corresponent prestació econòmica de la Seguretat Social amb motiu del naixement del seu fill el 20 de setembre de 2015, en virtut de la legislació vigent a la data del fet causant.

La sentència assenyala que la finalitat que persegueix el legislador en la protecció laboral i de Seguretat Social dispensada en el supòsit de part és diferent en atenció al fet que es tracti de la mare o del pare. En efecte, en el cas de la mare la «finalitat primordial» que persegueix des de sempre el legislador en establir el descans per maternitat i el corresponent subsidi econòmic de la Seguretat Social és la protecció de la salut de la dona treballadora, durant l’embaràs, part i puerperi.

Es tracta, doncs, d’una exigència derivada de l’article 39.2 de la Constitució de preservar la salut de la dona treballadora durant el seu embaràs i després d’aquest i, d’altra banda, de protegir les particulars relacions entre la mare i el seu fill durant el període de puerperi, com també ha assenyalat la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És més, afegeix la sentència, es tracta d’una exigència avalada pels «compromisos internacionals assumits per Espanya en ratificar els acords i convenis sobre drets humans que obliguen a adoptar les mesures necessàries perquè les treballadores embarassades gaudeixin d’un permís de maternitat, a fi de protegir la salut de la dona».

En canvi, «l’establiment d’un permís de paternitat no ve imposat fins avui per cap norma de dret internacional que obligui al nostre país ni pel dret de la Unió Europea. Obeeix a una finalitat tuïtiva diferent: afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, fomentant la coresponsabilitat de mares i pares en la cura dels fills comuns», subratlla la sentència.

És diferent el permís per paternitat i la correlativa prestació de la Seguretat Social que es reconeixen en el nostre ordenament social a partir de 2007 als pares. Inicialment amb una durada de 13 dies, que va ser la gaudida pel recurrent en empara, i successivament ampliada a quatre setmanes i després a cinc setmanes. La seva finalitat no és una altra que la de «afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral».

La sentència subratlla que «sent diferents les situacions que es porten a comparació, no es pot reputar com a lesiva del dret a la igualtat davant la llei, la durada diferent dels permisos per maternitat o paternitat i de les corresponents prestacions de la Seguretat Social».

Una altra qüestió és que el legislador, atenent a les circumstàncies socioeconòmiques concurrents a cada moment pugui ampliar la durada del permís de paternitat com actualment ho ha fet, la durada de la qual és de cinc setmanes. Però això, no significa que la regulació legal precedent i actual, que estableix una durada del permís i la prestació per paternitat inferior a la del permís i la prestació per maternitat, sigui per això contraria al dret d’igualtat davant la llei, conclou la sentència.

La sentència compta amb un vot particular formulat per la Magistrada María Luisa Balaguer Callejón, qui considera que el Tribunal en la seva anàlisi ha romàs aliè a una realitat molt més complexa que la continguda en la sentència, i que proporcionava una ocasió excepcional per analitzar l’impacte negatiu que tenen part d’aquestes mesures garantistes del fenomen de la maternitat, en el tractament igualitari de les dones en el marc del mercat laboral.

PROTECCIÓ DE LA DISCRECIONALITAT EMPRESARIAL

D’acord amb Llei de societats de capital, en l’àmbit de les decisions estratègiques i de negoci, subjectes a la discrecionalitat empresarial, l’estàndard de diligència d’un empresari ordenat s’entendrà acomplert quan l’administrador hagi actuat de bona fe, sense interès personal en l’assumpte objecte de decisió, amb informació suficient i conformement a un procediment de decisió adequat.

Llegir més

Protecció de la discrecionalitat empresarial

D’acord amb Llei de societats de capital, en l’àmbit de les decisions estratègiques i de negoci, subjectes a la discrecionalitat empresarial, l’estàndard de diligència d’un empresari ordenat s’entendrà acomplert quan l’administrador hagi actuat de bona fe, sense interès personal en l’assumpte objecte de decisió, amb informació suficient i conformement a un procediment de decisió adequat.

Una de les qüestions que hem de saber en matèria de responsabilitat empresarial, és que el legislador ha volgut atorgar més seguretat als administradors per evitar que les decisions empresarials errònies comportin automàticament una responsabilitat.

No es pot oblidar que els administradors no tenen l’obligació d’assegurar l’èxit empresarial. Aquest risc, és inherent a la pròpia activitat empresarial

L’anomenada business judgment rule o regla de la discrecionalitat de negoci estableix, amb caràcter general, que no es pot revisar en via judicial les decisions empresarials que hagin estat adoptades per l’administrador sobre la base d’informació raonable, de bona fe, de forma independent o sense interès personal en l’assumpte, i sempre que no suposin actes contraris a la llei o els estatuts.

És a dir, l’obligació de l’administrador no és assegurar l’èxit econòmic de l’empresa, sinó exercir el càrrec vetllant per l’interès de la societat i en el marc dels deures de diligència i lleialtat exigibles. Tracta, en definitiva, de protegir en certa mesura el risc empresarial existent en la presa de decisions.

Cal recordar que la Llei de societats de capital (LSC) incorpora de forma expressa, i en línia amb els països del nostre entorn, la referida business judgment rule amb l’objecte de protegir la discrecionalitat empresarial en l’àmbit estratègic i en les decisions de negoci.

En concret l’article 226 de la LSC, sobre la protecció de la discrecionalitat empresarial assenyala que:

  • En l’àmbit de les decisions estratègiques i de negoci, subjectes a la discrecionalitat empresarial, l’estàndard de diligència d’un empresari ordenat s’entendrà acomplert quan l’administrador hagi actuat de bona fe, sense interès personal en l’assumpte objecte de decisió, amb informació suficient i conformement a un procediment de decisió adequat.Els requisits, per tant, per entendre que un administrador actua dins de la seva “discrecionalitat empresarial” són:
  1. La bona fe (la suma del deure de lleialtat i diligència);
  2. Que no hi hagi un interès personal (que persegueixi el bé social);
  3. Si l’administrador compta amb informació suficient; i
  4. Que el procediment hagi estat adequat (compliment de la llei, els estatuts, reglaments o polítiques internes, etc.).
  • No s’entendran incloses dins de l’àmbit de discrecionalitat empresarial aquelles decisions que afectin personalment a altres administradors i persones vinculades i, en particular, aquelles que tinguin per objecte autoritzar les operacions previstes en l’article 230 (que completa el règim amb les prohibicions imperatives i el de dispensa d’algunes d’elles, és a dir, aquells supòsits específics en què la junta general les hagi autoritzat).”

La business judgment rule consisteix, bàsicament i plana, en la possibilitat de revisió judicial de les decisions de negoci per part dels tribunals. O, dit d’una altra manera, el nivell de discrecionalitat que tenen els directius per maniobrar les decisions empresarials assumint els corresponents riscos associats a cada decisió, sense que els tribunals puguin entrar a examinar l’oportunitat o procedència o resultat de les estratègies empresarials en les quals s’incardinin les decisions sotmeses a examen.

És per això, que resulta necessari comptar amb un procediment de decisió adequat que resultaria exigible no només als administradors de qualsevol societat de capital sinó també  als alts directius en absència de conseller delegat. Aquest protocol de decisió caldria concretar-se en atenció a la configuració i circumstàncies pròpies de cada societat, sent recomanable, per l’abast que té en matèria de responsabilitat.

PUBLICAT EL CALENDARI DE FESTES LABORALS PER A L’ANY 2019

Al BOE del dia 16 d’octubre de 2017 s’ha publicat la relació de festes laborals per a l’any 2019. Amb això, se facilita el coneixement en tot el territori nacional del conjunt de les festes laborals.

Llegir més

Publicat el calendari de festes laborals per a l’any 2019

Al BOE del dia 16 d’octubre de 2017 s’ha publicat la relació de festes laborals per a l’any 2019. Amb això, se facilita el coneixement en tot el territori nacional del conjunt de les festes laborals.

Es publiquen:

  • Les festes d’àmbit nacional, retribuïdes i no recuperables no substituïbles per les comunitats autònomes (CCAA)
  • Les festes que les comunitats autònomes puguin escollir entre celebrar en el seu territori o bé substituir-les per d’altres (que per tradició els siguin pròpies).

Atenció! El calendari laboral de 2019 recull un total de 12 dies festius, dels quals només 8 es celebraran de forma conjunta a tot Espanya. A les festes nacionals s’hi sumen les pròpies de cada regió i dues de cada municipi.

En concret, els 8 festius nacionals “no substituïbles” per les comunitats autònomes són:

  • 1 de gener, Cap d’Any (dimarts)
  • 19 d’abril, Divendres Sant
  • 1 de maig, Festa del Treball (dimecres)
  • 15 d’agost, Assumpció de la Mare de Déu (dijous)
  • 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat (dissabte)
  • 1 de novembre, Dia de Tots Sants (divendres)
  • 6 de desembre, Dia de la Constitució (divendres)
  • 25 de desembre, Nadal (dimecres)

Dos festius comuns més, el Dia de Reis i el 8 de desembre (Immaculada Concepció), cauen en diumenge i per tant les comunitats autònomes poden desplaçar la celebració al dilluns següent o a un altre dia.

En concret, el dilluns 7 de gener serà festiu a Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Castella i Lleó, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra, Ceuta i Melilla, comunitats que han decidit allargar un dia més les vacances de Nadal.

De la mateixa manera, el dilluns 9 de desembre serà festiu a Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura, Madrid, la Rioja i Melilla. La resta de comunitats ha optat per traslladar el festiu de la Immaculada Concepció (8 de desembre), que cau en diumenge, a altres dies de l’any.

Per Setmana Santa, el 18 d’abril, Dijous Sant, serà festiu en totes les comunitats autònomes, excepte a Catalunya i a la Comunitat Valenciana, on serà festa de divendres 19 a dilluns 22 d’abril.

A Andalusia, Astúries, Canàries, Extremadura, Galícia, Madrid, Múrcia, Ceuta i Melilla els dies festius seran de dijous 18 a diumenge 21 d’abril, mentre que a les Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Navarra, País Basc i La Rioja els dies festius per Setmana Santa seran de dijous 18 a dilluns 22.

Als 12 festius nacionals i autonòmics, cal sumar els 2 festius locals de cada ciutat.

A continuació pot consultar el quadre general de festes laborals 2019:

Descarregui l’arxiu relacionat:

https://www.boe.es/boe/dias/2018/10/20/pdfs/BOE-A-2018-14369.pdf