Com cada any, en el BOE del 28-01-2020 s’ha publicat la Resolució de 21 de gener de 2020, de la Direcció General de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, per la qual s’aproven les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2020.

L’Agència Tributària posarà el focus en els nous models de negoci altament digitalitzats, llençarà l’esborrany de l’IVA i l’assistència virtual, inspeccionarà un nombre més elevat de grans patrimonis, les visites i personacions i incorporarà més col·lectius en l’àmbit de la lluita contra l’economia submergida, al mateix temps que pararà esment al possible accés a la informació creuada disponible en les plataformes de venda per internet de béns i serveis. A més es preveu un pla especial de comprovació de contribuents que en les seves declaracions de l’impost sobre societats presentin reiteradament bases imposables negatives pendents de compensar en el futur pel risc a una minoració indeguda de tributació.

Atenció. El pla inclou la tradicional comprovació de bases imposables negatives ja aplicades, però molt especialment la revisió d’aquelles que estan pendents de compensació en anys següents. L’objectiu és verificar l’existència, exactitud i origen dels saldos negatius, tenint en compte que aquests saldos en el futur poden ser compensats per les empreses que els van generar o per d’altres que continuïn la seva activitat.

Aquestes mesures suposen les principals novetats del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2020, que també recull actuacions específiques com la implantació d’un nou sistema informàtic que permetrà que els representats i assessors de contribuents interactuïn amb la inspecció, sense necessitat de desplaçaments, inclosa la connexió per vídeo, i en els grups fiscals, a més de l’habitual, es posarà el focus en petits grups que, en certs casos, generen bases negatives de manera reiterada

A més, es manifesta que ja en 2019 s’ha estat elaborant un Pla Estratègic de l’AEAT (que encara no coneixem) que recollirà l’orientació de l’organisme per als pròxims anys, incloses les principals línies estratègiques en matèria d’assistència, prevenció i control del frau, així com els indicadors que permetran avaluar la seva actuació en el mitjà termini.

A continuació exposarem un breu resum de les principals mesures i actuacions que s’escometran en aquest exercici 2020 per part d’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). 

Informació i assistència

Es pretén dissenyar una estratègia d’assistència integral que aconsegueixi reduir les càrregues administratives a les quals han de fer front els contribuents, afavorint el compliment voluntari de les obligacions tributàries. Es prioritzarà l’ús de les noves tecnologies per a l’intercanvi d’informació entre l’Administració i el contribuent, enfront dels mitjans tradicionals d’assistència presencial. Els mitjans telemàtics agiliten els tràmits i permeten un ús més eficient de recursos materials i humans. En aquest sentit, s’implantaran les següents actuacions:

• Creació de les “Administracions d’Assistència Digital Integral (ADIS); plataformes dirigides a prestar serveis electrònics d’informació i assistència mitjançant la utilització de canals de comunicació virtuals. Es realitzarà una prova pilot a partir del quart trimestre de 2020.
• Actualització del SII (subministrament immediat d’informació) i nova assistència en línia en l’IVA a través d’un assistent virtual i mitjançant l’ús d’eines complementàries: localitzador dels lliuraments de béns i prestacions de serveis; qualificador immobiliari per a ITP, servei d’ajuda per a arrendadors en el model 303; calculadora de terminis i modificació de bases imposables i altres rectificacions; calculadora de terminis del SII; desenvolupament del AVIVA (assistent virtual en IVA).
• Disseny del “Assistent censal”, com a ajuda per a presentar el model 037
• Consolidació de l’aplicació mòbil ” Agència Tributària” per a oferir serveis personalitzats als contribuents perquè coneguin i compleixin les seves obligacions fiscals.
• Assistència en la campanya de renda. Millora del programa Renda web amb la modificació de l’apartat corresponent a rendiments del capital immobiliari. Es desglossen les partides de despeses i les dades necessàries per al càlcul de les amortitzacions.
• Es potenciaran els avisos en el document de dades fiscals de l’IRPF, incloses totes les fonts de rendes, tant nacionals com internacionals de les quals es tingui coneixement.
• Es consolidaran les eines d’anàlisi i control de les sol·licituds de rectificació d’autoliquidacions, per a facilitar una tramitació més àgil. En l’impost sobre societats s’introdueix com a novetat la possibilitat de presentar una sol·licitud utilitzant el model d’autoliquidació de l’impost.
• Es pretén comunicar al contribuent les dades fiscals de l’impost sobre Societats i d’IVA (PRE-303- Servei d’ajuda per a emplenar el model 303 dirigit, en principi, a les empreses incloses en el REDEME que no siguin gran empresa, és a dir, no tinguin volum d’operacions superior a 6.010.121 euros).

Prevenció dels incompliments. Foment del compliment voluntari i prevenció del frau

• Es preveu una depuració del cens (informació comunicada mitjançant els models 036 i 037) respecte a les societats inactives que han estat abandonades pels seus administradors i socis sense conducta a la seva extinció i dissolució. Aquestes societats s’utilitzen sovint per a ocultar la veritable titularitat de béns i drets, potenciant el frau. Per això es pretén:

– El tancament de la pàgina del Registre Mercantil amb possible revocació del NIF i imposició de sanció per incompliment reiterat d’obligacions fiscals.

– Control de riscos quan es dóna d’alta com a nou contribuent una entitat controlada per subjectes amb conductes tributàries reprotxables en el passat.

– Controlar la correcta comunicació d’informació per part de les societats mercantils en els models 036, 303, 322, 390, 220 i 200: epígrafs de l’activitat econòmica, identificació de socis o partícips, administradors o domicilis en els quals es desenvolupa l’activitat. Per a això es planegen visites anuals que inclouran un mòdul de control i verificació censal.

Aquestes mesures afecten, no només a les societats mercantils sinó a altres formes jurídiques. 

• Eines informàtiques de depuració de la creixent informació que s’obté per la col·laboració internacional (DAC 2, FATCA o CRS)
• Control per les unitats d’intervenció en l’àmbit dels impostos especials (IIEE) per a assegurar el compliment de les novetats normatives quant a l’obligació de gestió de llibres de comptabilitat d’existències.

 Recerca i comprovació del frau tributari i duaner

• Es verificarà el compliment de presentació d’autoliquidacions i declaracions informatives. El sistema de presentació de declaracions informatives, TGVI- en línia i la generalització del formulari com a sistema de presentació, posat en marxa en 2019, afavorirà l’increment de la qualitat de les dades proporcionades a l’Agència Tributària. En l’àmbit internacional, es consolidaran els sistemes d’intercanvi d’informació amb la Unió Europea i l’OCDE.
• Es treballarà en la prevenció en matèria de duanes i impostos especials: millora dels mecanismes informàtics que permeten una millor coordinació amb altres serveis d’inspecció que actuen en les duanes. Implantació del predespatx duaner que permetrà un control documental previ a l’arribada de les mercaderies. S’anticipa el control amb l’elaboració d’una predeclaració duanera que agilitarà els tràmits i reduirà costos.
• Es realitzaran controls en els recintes duaners per garantir la correcta liquidació dels tributs i evitar l’entrada de mercaderies potencialment perilloses.
• Respecte als impostos espacials, es controlaran les existències de productes en fàbriques, dipòsits fiscals i magatzems fiscals. També es comprovarà el compliment de les obligacions normatives referents a aquests impostos, com és la gestió dels llibres de comptabilitat d’existències i matèries primeres a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària (Ordre HAC/998/2019, de 23 de setembre).
• En 2020 s’insistirà en l’ús de cartes informatives individuals comunicant als contribuents que presenten dubtes a l’Administració a partir de certs indicadors de risc.
• Es comprovaran les dades dels contribuents que hagin consignat reiteradament en les seves declaracions bases imposables negatives a compensar i deduccions pendents d’aplicar en l’impost sobre societats.
• S’investigaran els canvis de domicili falsos per a aconseguir una disminució indeguda de la contribució fiscal.
• En 2020 s’iniciarà un sistema (que no estarà consolidat fins a 2022) que permetrà el seguiment informatitzat de les actuacions d’inspecció per a conèixer les quantitats regularitzades i la seva rellevància qualitativa, alguna cosa que permetrà perfilar noves accions de control i planificació en perfils de risc de manera que es redueixin els incompliments tributaris.
• L’Agència Tributària redoblarà els seus esforços en les línies següents: implantació de llibres registre estructurats de manera predefinida que permetin una gestió més senzilla de les obligacions tributàries; lluita contra l’ús de sistemes de processament, sobretot en caixes registradores, que permetin l’ocultació de vendes; atenció específica a l’activitat de les plataformes d’internet dedicades a la venda de béns o serveis.
• Es reforçarà el control de les grans corporacions internacionals per detectar pràctiques d’erosió fiscal (intercanvi d’informació en l’àmbit de la Unió Europea en virtut de la Directiva 2016/881 del Consell, de 25 de maig de 2016 (DAC 4). S’implementarà en tot el territori de la UE l’obligació de declarar els mecanismes de planificació agressiva i de tècniques d’ocultació de la titularitat real de rendes i actius, segons la Directiva 2011/16/UE, del Consell de 15 de febrer de 2011 (DAC 6). En l’àmbit de la fiscalitat internacional s’implementaran mesures contra l’elusió i mesures de control de preus de transferència i operacions transnacionals.
• S’avaluarà el risc fiscal de les persones titulars de grans patrimonis, els establiments permanents, grups fiscals i d’entitats i l’ocultació d’activitats empresarials o professionals (activitats no declarades i economia submergida) i l’ús abusiu de societats (operacions vinculades).

  Control del frau en la fase recaptatòria

• Millores en l’avaluació del risc recaptatori.
• Prevenció del delicte contra la Hisenda pública i contraban. Es realitzarà especial vigilància patrimonial dels deutors per a evitar el buidament patrimonial.
• Adopció de derivacions de responsabilitat.
• Adopció de mesures cautelars.
• Presència dels funcionaris de recaptació. Es potenciaran les visites als deutors, tant en locals de negoci com en aquells altres en els quals calgui una autorització judicial prèvia.
• Seguiment de les insolvències aparents, sobretot en la creació de successives societats mercantils que incompleixen el pagament de les seves obligacions tributàries corrents. Detecció de deutors fallits i rehabilitació de crèdits declarats incobrables.
• Es posarà en marxa un mecanisme de cooperació amb altres administracions públiques denominat «Punt neutre». Aquest mecanisme permetrà creuar els pagaments de les administracions públiques amb les diligències d’embargament que elles mateixes poguessin dictar contra contribuents que fossin alhora creditors i deutors.
• Control del deute pendent en període executiu i de deutes suspesos.
• Control de les garanties ofertes per a la suspensió del deute i les aportades en la sol·licitud d’ajornaments i fraccionaments de pagament.
• Impuls del sistema electrònic de subhastes.

Col·laboració entre l’Agència Tributària i les administracions tributàries de les comunitats autònomes

L’Agència Tributària, en el marc dels acords adoptats en el si de Consell Superior i dels Consells Territorials per a la Direcció i Coordinació de la Gestió Tributària, potenciarà els intercanvis d’informació amb transcendència tributària entre les administracions tributàries de l’Estat i de les comunitats autònomes amb la finalitat d’incrementar l’eficàcia de la gestió tributària, millorar l’assistència als contribuents i potenciar la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida.

• Es fomentarà la transmissió periòdica d’informació a l’Agència Tributària continguda en els tributs cedits gestionats per les comunitats: ITP i AJD, successions i donacions, tributs sobre el joc.
• S’informarà sobre les famílies nombroses i els graus de discapacitat a l’efecte de l’IRPF.
• Es comunicaran els valors reals de transmissió de béns i drets en els impostos cedits a l’efecte de la seva repercussió en l’IRPF i societats.
• Es potenciarà la remissió d’informació per part de les comunitats autònomes sobre la constitució de rendes vitalícies, operacions de dissolució de societats i de reducció de capital i préstecs entre particulars.
• Es creuarà la informació sobre la titularitat de béns i drets, fins i tot els situats a l’estranger a l’efecte de l’impost sobre el patrimoni i la seva relació amb l’impost sobre societats.
• Es revisaran les operacions immobiliàries a objecte de determinar la seva tributació per IVA o per ITP.
• Es comprovaran les operacions societàries més rellevants no subjectes a ITP i AJD per haver-se acollit al règim fiscal especial del Capítol VII de la Llei de l’impost sobre societats.
• Es verificarà el compliment dels requisits per gaudir de determinats beneficis fiscals en l’impost sobre successions i donacions, el règim fiscal de les cooperatives i els requisits per al gaudi de l’exempció o bonificació de l’impost especial sobre determinats mitjans de transport per adquisició de vehicles per minusvàlids i famílies nombroses.

Vegeu la nota de premsa del Ministeri d’Hisenda en relació amb aquestes directrius del Pla Anual de Control Tributari 2020:

https://www.hacienda.gob.es/Documentacion/Publico/GabineteMinistro/Notas%20Prensa/2020/AEAT/28-01-20%20NP%20Directrices%20Plan%20Control%20Tributario%202020.pdf

 

Com ja sap per la notícies de premsa, la Ministra de Treball i Economia Social va anunciar dimecres passat la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) fins als 950 euros mensuals (14 pagues) en 2020, després de l’acord entre sindicats i patronal. La pujada, amb caràcter retroactiu a 1 de gener, suposa un increment del 5,5% més que en 2019, però no arriba als 1.000 euros mensuals que s’havien especulat fins al moment

En aquest sentit, el Govern ja ha publicat el projecte de reial decret pel qual es fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per a 2020, i ja només a l’espera de la seva aprovació i publicació en el BOE, des de l’1 de gener de 2020 les noves quanties del SMI seran de 31,66 euros al dia o 950 euros al mes, segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos. Això vol dir que el còmput anual del SMI no podrà ser inferior a 13.300 euros.

Parlem de 950 euros mensuals en cas que el salari s’aboni en 14 pagues, si el pagament del salari fos en 12 mesos, estaríem parlant de 1.108,33 euros al mes.

Per tant, les quantitats del SMI 2020 seran:

• SMI dia: 31,66 euros; SMI mes (14 pagues): 950 euros; SMI mes (12 pagues): 1.108 euros; SMI any: 13.300 euros.
• SMI eventuals i temporers: SMI dia: 44,99 euros.
• SMI empleats de la llar: SMI hora: 7,43 euros.

Atenció. Cal tenir en compte que per a conèixer el salari mínim dels treballadors a temps parcial caldrà calcular-lo en proporció a la jornada realitzada.

Excepcions a l’aplicació del SMI

El projecte de reial decret reprodueix les excepcions a l’aplicació del SMI d’altres anys. És a dir, que no s’aplicaran aquestes quanties quan s’usi el SMI en normes no estatals (autonòmiques i locals) com a referència per a la concessió d’ajudes socials i en les relacions privades. En aquests casos la referència al SMI tindrà un valor diferent en funció del moment d’entrada d’aquesta norma:

• Per a les lleis autonòmiques i locals vigents a 1 de gener de 2017: la quantia de referència serà de 655,20 euros al mes.
• Per a les normes no estatals i contractes privats que van entrar en vigor o es van subscriure després de l’1 de gener de 2017 i encara estan vigents: 707,70 euros.
• I per a aquells que van entrar en vigor o que es va subscriure després de l’1 de gener de 2018: 735,9 euros.

Atès que la pujada del SMI és automàtica, tots els treballadors que percebin un salari inferior en còmput anual al SMI veuran incrementada la seva nòmina, sense que s’hagi d’esperar al fet que es publiqui una nova taula salarial en el conveni col·lectiu.

D’altra banda la pujada del SMI afecta a tots els treballadors, ja que encara que en alguns casos la quantia del salari no pugi, per ser superior al SMI fixat, tots els treballadors es beneficien indirectament per tots aquells conceptes de la seva nòmina que es calculin sobre la base d’aquesta xifra (com seria, per exemple, la quantitat de salari protegida i que no pot ser embargada).

Quant a les retribucions en espècie, el projecte de reial decret estableix que el salari mínim es refereix exclusivament a la retribució en diners. Per tant, el salari en espècie queda fora d’aquest còmput i no pot donar lloc a una disminució d’aquesta quantia.

Respecte als complements salarials i extrasalarials, el projecte conserva la mateixa redacció que en anys anteriors, i per tant no s’acaben de resoldre els dubtes habituals sobre l’absorció i compensació. En relació als complements salarials als quals es refereix l’art. 26.3 de l’ET, el projecte estableix que s’addicionaran al SMI segons el que s’estableix en els convenis col·lectius i contractes de treball. Això vol dir que no són compensables ni absorbibles. Són aquells complements que es reben per raó d’un lloc de treball: com seria el plus de nocturnitat o una gratificació per càrrec.

També el projecte de RD, en relació a l’art. 27.1 de l’ET, regula la possibilitat d’absorbir i compensar a través dels complements extrasalarials la pujada del SMI.

L’informem que l’AEAT ha publicat en el seu portal web la postura de l’Agència en els processos concursals. El document revela el criteri de l’AEAT davant les següents qüestions: les propostes de conveni i l’assistència a les juntes de creditors corresponents; els problemes de liquiditat amb viabilitat de la concursada; la presentació d’autoliquidacions en cas de falta de comptabilitat; la baixa en el cens d’empresaris, professionals i retenidors; la compensació d’ofici; els problemes de gestió en reobertures de concursos; les factures rectificatives d’IVA en les certificacions de l’AEAT; i, finalment, els acords singulars.

Li ho expliquem a continuació: 

1. Assistència de l’AEAT a la junta de creditors.

Postura de l’AEAT davant les propostes de conveni i l’assistència a les juntes corresponents.

Des de l’entrada en vigor de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, i amb la nova estructura que va introduir en la classificació i qualificació dels crèdits concursals, l’Agència Tributària efectivament ha estat titular en un nombre significatiu de concursos de crèdits que per imperatiu de la llei es veuen sotmesos a les condicions de pagament que es pactin a través de les juntes de creditors. Per tant, l’AEAT, com la resta d’agents que participen en les juntes de creditors, actua en defensa dels seus interessos en les mateixes condicions que la resta, si bé condicionada en gran part per representar un tipus de crèdits -el crèdit públic-, instrument essencial per a la satisfacció de l’interès general.

Precisament per representar aquests crèdits, l’Agència Tributària ha de ser especialment exigent a l’hora d’avaluar les condicions de pagament contemplades en les propostes de conveni que són sotmeses a l’acceptació pels creditors. Així, és determinant perquè adopti la decisió de donar suport a una determinada proposta que contingui unes condicions de pagament que indubtablement redundin en el benefici del crèdit públic que es veurà afectat pel conveni.

Per a aconseguir aquest objectiu, davant les diverses propostes de conveni s’atén diferents factors, entre els quals cal destacar l’existència o no de quitacions, la durada de les possibles esperes i la proporció del crèdit de l’Agència Tributària que es veurà afectada per la possible proposta de conveni que resulti aprovada, respecte del total dels crèdits de l’Agència en el concurs.

En definitiva, l’AEAT tracta de potenciar la seva participació en les juntes de creditors i els convenis corresponents, si bé per a això és necessari que les propostes que es plantegin siguin assumibles dins dels paràmetres indicats.

2. Problemes de liquiditat amb viabilitat de la concursada.

Aplicació de l’article 84.3 de la Llei concursal i les possibilitats de modificar el criteri del venciment en els crèdits contra la massa.

L’article 84.3 de la Llei concursal (redactat per la Llei 38/2011, de 10 d’octubre, de reforma de la Llei 22/2003) manté la regla de pagament a la data de venciment dels crèdits contra la massa, però introdueix la possibilitat que l’administració concursal pugui alterar el criteri del pagament a la data de venciment “quan el consideri convenient per a l’interès del concurs i sempre que presumeixi que la massa activa resulta suficient per a la satisfacció de tots els crèdits contra la massa”.

Al seu torn, l’esmentat article conté una excepció molt important “aquesta postergació no podrà afectar els crèdits dels treballadors, sobre aliments o ni als crèdits tributaris i de la Seguretat Social”.

La raó d’aquesta excepció es troba en el fet que els crèdits tributaris són indisponibles, conforme al que es disposa en l’article 18 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària. La defensa d’aquests crèdits està emparada per un interès general, al contrari que els crèdits dels quals són titulars els creditors privats. L’Administració Tributària no pot acordar que el pagament dels seus crèdits es realitzi de manera diferent a la prevista en la Llei i els reglaments de desenvolupament.

A més, l’experiència demostrava que, amb anterioritat a la reforma, la postergació en el pagament dels crèdits públics contra la massa era pràctica freqüent, a pesar que ja s’establia que s’havien de satisfer als seus respectius venciments (art. 154.2 LC anterior a la reforma). S’atenia abans el pagament dels crèdits dels creditors privats que els crèdits públics.

D’altra banda,cal tenir en compte que en l’apartat 2 de l’article 176.bis LC es contempla un ordre de pagament dels crèdits contra la massa diferent del regulat en l’article 84 (quan l’administració concursal estimi la insuficiència en la massa activa per a pagar-los i ho comuniqui al jutge del concurs, el qual haurà de posar-ho de manifest en l’oficina judicial a les parts personades). En aquest ordre de pagament ja no s’atén el venciment dels crèdits contra la massa i s’atorgaria preferència al pagament d’altres categories de crèdits abans que al grup dels altres crèdits contra la massa, que figura en últim lloc, i és en el qual es trobaria el crèdit públic. De manera que si l’administració concursal detecta que no hi haurà massa activa suficient per a satisfer els crèdits contra la massa d’acord amb l’article 176.bis, ha de posar-ho de manifest en el jutjat, i des d’aquest moment es contempla un ordre de pagament en el qual els crèdits tributaris són postergats.

3. Presentació d’autoliquidacions en cas de falta de comptabilitat.

Necessitat de denúncia del delicte tipificat en l’article 259.1.6è del codi penal.

A vegades, l’administració concursal es troba amb situacions en les quals el concursat i els seus administradors incompleixen el deure de col·laboració i informació contemplat en l’article 42 de la Llei concursal.

En particular, aquesta falta de col·laboració pot provocar conseqüències extremadament greus quan s’acompanya d’un incompliment de les obligacions mercantils i comptables bàsiques en la realització de l’activitat, la qual cosa determina que l’administració concursal no pugui disposar de la informació imprescindible per a desenvolupar les funcions inherents a les seves facultats, com pot ser la presentació de declaracions i autoliquidacions tributàries.

Ni la legislació concursal ni la legislació tributària contemplen que la situació descrita pugui eximir a la societat concursada de la gestió de la comptabilitat i de la presentació de les declaracions i autoliquidacions tributàries, per la qual cosa l’administració concursal haurà d’adoptar les mesures que corresponguin per al compliment d’aquestes obligacions. El plantejament de la qüestió refereix que es tracta d’un concurs necessari, això és, a sol·licitud dels creditors, però si s’ha dictat un acte judicial declarant el concurs és perquè l’anàlisi dels ingressos i despeses de l’entitat, així com del seu actiu i passiu, han posat de manifest una situació d’insolvència i la possibilitat de suspendre pagaments. Per tant, hi ha una situació patrimonial de partida.

Davant el coneixement d’aquests fets, la resposta per part de l’administració concursal està prevista en l’article 164.2.1r de la Llei concursal, en el qual s’assenyala que l’incompliment substancial de l’obligació de gestió de comptabilitat implica que, en tot cas, el concurs es qualificarà de culpable, la qual cosa ha de ser instat per l’administració concursal en l’informe de qualificació a presentar davant el jutge del concurs, amb les conseqüències que això porta aparellades (possibilitat d’inhabilitació de les persones afectades i possibilitat d’embargar els seus béns i drets).

A més, existeix la possibilitat de conducta a la immediata denúncia dels fets davant les autoritats de l’ordre jurisdiccional penal, en estar tipificada aquesta conducta com un delicte d’insolvència punible en l’article 259.1 de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal, el qual disposa:

1. Serà castigat amb una pena de presó d’un a quatre anys i multa de vuit a vint-i-quatre mesos qui, trobant-se en una situació d’insolvència actual o imminent, realitzi alguna de les següents conductes:

(…)

6a Incompleixi el deure legal de portar comptabilitat, porti doble comptabilitat, o cometi irregularitats en la seva gestió que siguin rellevants per a la comprensió de la seva situació patrimonial o financera. També serà punible la destrucció o alteració dels llibres comptables, quan d’aquesta manera es dificulti o impedeixi de manera rellevant la comprensió de la seva situació patrimonial o financera.

7a Oculti, destrueixi o alteri la documentació que l’empresari està obligat a conservar abans del transcurs del termini al qual s’estén aquest deure legal, quan d’aquesta manera es dificulti o impossibiliti l’examen o valoració de la situació econòmica real del deutor.

8a Formuli els comptes anuals o els llibres comptables d’una manera contrària a la normativa reguladora de la comptabilitat mercantil, de manera que es dificulti o impossibiliti l’examen o valoració de la situació econòmica real del deutor, o incompleixi el deure de formular el balanç o l’inventari dins de termini.

9a Realitzi qualsevol altra conducta activa o d’omissió que constitueixi una infracció greu del deure de diligència en la gestió d’assumptes econòmics i a la qual sigui imputable una disminució del patrimoni del deutor o per mitjà de la qual s’oculti la situació econòmica real del deutor o la seva activitat empresarial.

2. La mateixa pena s’imposarà a qui, mitjançant alguna de les conductes a què es refereix l’apartat anterior, causi la seva situació d’insolvència.”

L’article 259.3 del Codi Penal assenyala que també és constitutiva de delicte la realització dels fets reflectits en l’apartat 1 quan s’haguessin comès per imprudència, imposant en aquest cas una pena de presó i multa de menor durada.

Segons aclareix l’apartat 5 del mateix article 259, es tracta d’un delicte que es pot perseguir sense esperar a la conclusió del concurs i sense perjudici de la seva continuació, per la qual cosa no s’aprecia cap motiu que justifiqui que, davant el coneixement de fets constitutius del delicte per part de l’administració concursal, no es procedeixi a la immediata denúncia per aquesta administració perquè siguin objecte d’anàlisi pels òrgans competents de l’ordre jurisdiccional penal.

En cas de ser dutes a terme totes dues actuacions per part de l’administració concursal, l’Administració Tributària les tindrà en compte, juntament amb la resta de circumstàncies concurrents, a l’hora d’apreciar si s’ha obrat amb la diligència necessària i determinar l’existència o no de responsabilitats tributàries derivades de la falta de presentació de les autoliquidacions per la inexistència d’informació comptable, conforme al que es preveu en els articles 41 i següents de la LGT.

4. Baixa en el cens d’empresaris, professionals i retenidors.

Requisits i forma de tramitació.

Les societats extingides hauran d’acompanyar la declaració censal de baixa, amb l’escriptura pública i certificat de la cancel·lació efectiva dels assentaments en el registre públic corresponent, i amb els documents que acreditin la identitat, percentatges i quotes dels socis liquidadors o de l’entitat resultant del procés d’absorció, fusió o escissió total. Si consten com a tal en l’escriptura pública o en els documents que acreditin l’extinció, no seria necessari aportar nous documents. Per tant, les dades indicades són necessàries per tramitar la baixa en el cens d’empresaris de l’entitat i s’hauran d’adoptar les mesures que corresponguin per obtenir la informació.

La baixa en el cens d’empresaris de societats extingides s’ha de presentar en el termini d’un mes des que s’hagi realitzat la cancel·lació efectiva dels corresponents assentaments en el Registre Mercantil. Entenem que el fet que la tramitació de l’extinció de la societat davant el Registre Mercantil correspongui al procurador de la concursada, no altera sobre a qui recau l’obligació de presentar la baixa en el cens d’empresaris, que és l’administració concursal. Tractant-se d’un registre públic i existint un interès legítim s’ha d’aconseguir la informació.

5. Compensació d’ofici.

Compensació de crèdits contra la massa per part de l’AEAT.

La controvertida qüestió relativa a la compensació de crèdits contra la massa ha quedat resolta per la Resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (d’ara endavant TEAC) de data 26 de febrer de 2019, RG 217-2018, dictada en recurs extraordinari d’alçada per a la unificació de criteri, en la qual s’estableix el següent criteri:

“1.- La prohibició d’execucions prevista en l’art. 55 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, opera tant sobre crèdits concursals com sobre els crèdits contra la massa.

2.- No és possible executar singularment un deute contra la massa una vegada oberta la fase de liquidació, de conformitat amb la doctrina del Tribunal Suprem segons la qual no hi pot haver una interpretació simplement literal de la regla de l’apartat 4 de l’article 84 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, sinó que cal la seva interpretació sistemàtica amb la resta dels preceptes de la Llei concursal i particularment amb els articles 8.3r, 55, 56 i 57.3.

3.- La compensació d’ofici constitueix un acte d’execució singular contra el patrimoni del deutor que no pot ser dictat per l’Administració Tributària sense plantejar prèviament un incident concursal davant el jutge del concurs.”

En aquesta resolució es fa esment a l’existència d’una Sentència del Tribunal Suprem (Sala civil), de data 13 de març de 2017, dictada en el recurs de cassació 1632/2014, que arriba a una conclusió diferent, assenyalant:

“1.- La pretensió d’aplicar, si més no analògicament, l’art. 58 de la Llei concursal als crèdits contra la massa no pot ser estimada. Justament per no tractar-se de crèdits concursals, no són aplicables els efectes que respecte d’aquests crèdits preveu la secció tercera del capítol segon del títol tercer de la Llei concursal, arts. 58 a 60. Els crèdits contra la massa es poden compensar amb crèdits del concursat, s’hauran de pagar amb els interessos, legals o pactats, que es reportin, no se suspèn el dret de retenció ni s’interromp la prescripció de l’acció per a exigir el seu pagament.

2.- Hem de recordar el que afirmem en la sentència 428/2014, de 24 juliol, amb cita de la 46/2013, de 18 de febrer. En principi, la declaració de concurs produeix, entre altres efectes, que els crèdits anteriors enfront del deutor comú formin part de la massa passiva (art. 49 de la Llei concursal) i per al seu cobrament, una vegada reconeguts com a crèdits i classificats, estiguin afectats per la solució concursal aconseguida (conveni o liquidació). Aquests crèdits concursals estan subjectes a les regles de la par condicio creditorum, que impedeixen, en principi i a part de les excepcions, el seu pagament al marge del conveni o la liquidació. Aquesta és la raó per la qual l’art. 58 de la Llei concursal prohibeix la compensació dels crèdits i deutes del concursat, tret que els requisits de la compensació haguessin existit amb anterioritat a la declaració de concurs.

Però si el crèdit no és concursal, sinó contra la massa, no s’integra en la massa passiva del concurs, no està subjecte a les regles de la par condicio creditorum, i pot ser pagat al marge de la solució concursal aconseguida, sigui la de conveni o la de liquidació.

3.- D’altra banda, enfront de l’afirmat en el recurs, si la compensació s’ha efectuat correctament, no es vulnera l’exigència que el crèdit contra la massa sigui pagat al seu venciment, tal com preveu l’art. 84.3 i abans l’art. 154.2 de la Llei concursal, ja que perquè procedeixi la compensació, els deutes a compensar han d’estar vençuts (art. 1196.3 del codi civil)”

No obstant això, l’esmentada resolució del TEAC, considerant que es tracta d’un pronunciament aïllat del Tribunal Suprem, fixa un criteri contrari, que és vinculant per a l’Administració Tributària conforme al que es disposa en l’article 242.4 de la LGT, per la qual cosa, mentre no existeixi un nou pronunciament sobre la matèria, d’acord amb la citada resolució del TEAC, l’AEAT no procedirà a realitzar compensacions d’ofici.

6. Problemes de gestió en reobertures de concursos.

Maneres de comunicació a l’AEAT de les reobertures de concursos.

L’article 21.4 de la Llei concursal, en la redacció donada per la Llei 38/2011, de 10 d’octubre, imposava a l’administració concursal l’obligació de comunicar a l’AEAT la declaració de concurs pels mitjans que aquesta habilités en la seva seu electrònica.

L’article 33 g) 1r de la Llei concursal, en la redacció donada per la Llei 17/2014, de 30 de setembre, per la qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial, va reforçar aquesta obligació en establir com a funcions de secretaria dels administradors concursals la “comunicació electrònica de la declaració de concurs a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària i a la Tresoreria General de la Seguretat Social”.

Amb la finalitat d’atendre el mandat establert en l’article 21.4 LC, l’Agència Tributària va introduir en la seva seu electrònica un formulari que haurà d’emplenar l’administrador concursal. Aquest formulari permet comunicar les mateixes dades que figuren en l’extracte de publicació del concurs en el BOE a què es refereix l’article 23.1 LC.

No es permet presentar un altre formulari de comunicació de concurs amb el mateix número de procediment i jutjat perquè podria provocar una duplicitat d’expedients.

La Llei concursal, en regular la reobertura del concurs, no preveu una obligació similar de comunicació en la seu electrònica. A la reobertura de concurs, tal com disposa l’article 179 de la Llei concursal, “se li donarà la publicitat prevista en els articles 23 i 24, procedint també la reobertura del full registral en la forma prevista en el reglament del Registre Mercantil.” Per tant, amb el sistema actual, i atès que no es pot fer ús del formulari anteriorment esmentat (en coincidir número de procediment i jutjat), la manera de posar en coneixement de l’AEAT la reobertura del concurs seria mitjançant l’enviament d’un correu electrònic a l’adreça habilitada, adjuntant la documentació necessària.

7. Factures rectificatives d’IVA en les certificacions de l’AEAT.

Identificació de les factures rectificatives quan s’inclouen en les certificacions de l’AEAT.

En la certificació de deutes que emet l’AEAT, s’inclou una clàusula genèrica relativa a les factures rectificatives d’IVA:

“Al deute recollit en el present certificat s’haurà d’afegir per part de l’administració concursal tota aquella nascuda de les autoliquidacions derivades de la modificació de les bases imposables d’IVA a conseqüència de l’emissió de factures rectificatives corresponents, això d’acord amb el que s’estableix en els article 80.Tres, 99.Tres i 114 de la Llei 37/1992 de 28 de desembre”.

Si es produeixen aquestes modificacions i s’inclouen en les certificacions subsegüents, l’administració concursal haurà de portar un adequat control per poder relacionar-les amb l’exercici corresponent.

Tampoc hauria d’existir problema d’identificació en cas de liquidacions practicades per l’AEAT, ja que aquestes liquidacions hauran estat notificades convenientment i del seu contingut se’n podrà conèixer, sense cap dubte, l’exercici i el concepte al qual es refereixen.

8. Acords singulars

Possibilitats de subscripció d’aquests acords, fins i tot en situacions preconcursals, per a afavorir la continuïtat de les empreses viables.

La subscripció d’acords singulars (articles 164 LGT i 10 LGP) està prevista com un instrument per a facilitar el cobrament per part de l’AEAT, però també per facilitar el pagament dels deutes al concursat. A la pròpia AEAT li interessa la seva subscripció i ha tractat de potenciar la seva utilització, fins al punt que s’ha convertit en el marc general de les condicions per a la satisfacció del crèdit tributari amb qualificació de privilegiat dins del procés concursal.

Precisament per a facilitar la seva subscripció, l’acord singular podrà contenir aquelles condicions i garanties que s’estimin necessàries per a la millor recuperació del crèdit públic (en tractar-se d’un acord especial, en ell hi caben diferents tipus de pactes i clàusules relatius a terminis, periodicitat de pagaments, garanties i la seva formalització, etc.).

No obstant això, sí que s’han de tenir en compte una sèrie de requisits mínims:

• En primer lloc, l’acord en qüestió inclourà unes condicions singulars de pagament que no poden ser més favorables per al deutor que les recollides en el conveni o acord que posi fi al procés concursal.
• El límit temporal fins al qual l’AEAT subscriurà acords singulars respecte del seu crèdit privilegiat el constitueix la data d’eficàcia del conveni de creditors establerta en l’article 133.1 de la Llei concursal, eficàcia que es produeix des de la data de la sentència que aprovi el conveni, tret que el jutge acordi retardar aquesta eficàcia a la data en què la sentència sigui ferma.
• Així mateix, serà necessari haver satisfet tots els crèdits qualificats de crèdits contra la massa, així com, si n’hi hagués, els crèdits originats amb posterioritat a la data d’eficàcia del conveni general subscrit. La seva vigència quedarà condicionada al compliment de les obligacions corrents.
• Finalment, quant a les situacions preconcursals, cal assenyalar que l’acord singular només es pot utilitzar dins del procés concursal, mentre que, d’altra banda, els crèdits de dret públic no es poden veure afectats per l’acord extrajudicial de pagaments (mecanisme previst per a les situacions preconcursals). El que sí que podrà sol·licitar el deutor és l’ajornament/fraccionament dels deutes vigents, d’acord amb la regulació prevista en la LGT i la seva normativa de desenvolupament.

Font: AEAT (28-01-2020)

El Regne Unit abandonarà la Unió Europea el 31 de gener de 2020 a mitjanit (hora de Brussel·les). Deixarà de ser un Estat membre de la Unió Europea.

Què succeirà a partir de l’1 de febrer amb els ciutadans europeus al Regne Unit? Què és el període transitori? Què succeirà amb denominacions com el “vi de Jerez” en territori britànic? Són algunes de les preguntes que la Comissió Europea ha volgut respondre abans d’executar de manera definitiva el Brexit. L’òrgan executiu de la Unió Europea ha publicat un document titulat “Preguntes i respostes sobre la retirada del Regne Unit de la Unió Europea el 31 de gener de 2020“. Amb ell, pretén resoldre els dubtes que encara queden respecte a la separació definitiva dels britànics.

Aquestes són algunes de les qüestions que tracta:

Què succeirà l’1 de febrer de 2020?

Quan el Regne Unit abandoni la Unió Europea el 31 de gener de 2020, després de la plena ratificació de l’Acord de Retirada, entrarem en un període de transició. Aquest període temporal es va acordar com a part de l’Acord de Retirada i durarà fins a almenys el 31 de desembre de 2020. Fins llavors, la situació romandrà sense canvis per als ciutadans, els consumidors, les empreses, els inversors, els estudiants i els investigadors, tant a la UE com al Regne Unit. El Regne Unit deixarà d’estar representat en les institucions, agències, òrgans i oficines de la UE, però el dret de la UE continuarà aplicant-se al Regne Unit fins al final del període transitori.

La UE i el Regne Unit utilitzaran aquests mesos per a acordar una nova associació lleial per al futur basada en la declaració política acordada entre la UE i el Regne Unit a l’octubre de 2019.

El 3 de febrer, la Comissió adoptarà un projecte de directrius de negociació globals. Correspondrà llavors al Consell d’Assumptes Generals adoptar aquest mandat. En aquest moment podran començar les negociacions formals amb el Regne Unit.

L’estructura de les negociacions serà acordada entre la UE i el Regne Unit.

Què és el període transitori?

El període de transició és un període limitat en el temps i comença l’1 de febrer de 2020. Les condicions exactes del període transitori figuren en la quarta part de l’Acord de Retirada. Actualment està previst que aquest període transitori finalitzi el 31 de desembre de 2020. Aquest període és prorrogable una sola vegada, un o dos anys més. Aquesta decisió haurà de ser adoptada conjuntament per la UE i el Regne Unit abans de l’1 de juliol de 2020.

Quin estatus tindrà el Regne Unit durant el període transitori?

El Regne Unit deixarà de ser un Estat membre de la Unió Europea i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica a partir de l’1 de febrer de 2020. Com a tercer país, ja no participarà en la presa de decisions de la UE. En concret:

– Deixarà de participar en les institucions de la UE (com ara el Parlament Europeu i el Consell), les agències, oficines o altres òrgans de la UE.

No obstant això, durant el període transitori, totes les institucions, òrgans, oficines i agències de la Unió Europea continuaran tenint les competències que els confereix el dret de la Unió en relació amb el Regne Unit i amb les persones físiques i jurídiques que resideixin o estiguin establertes al Regne Unit. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea continuarà sent competent en relació amb el Regne Unit durant el període transitori. Això també s’aplica a la interpretació i aplicació de l’Acord de Retirada.

El període transitori concedeix al Regne Unit temps per a negociar les relacions futures amb la UE.

Finalment, durant el període transitori, el Regne Unit podrà subscriure acords internacionals amb tercers països i organitzacions internacionals, fins i tot en àmbits de competència exclusiva de la UE, sempre que aquests acords no s’apliquin durant el període de transició.

Quin és el calendari del període transitori? Es pot ampliar?

El període transitori comença l’1 de febrer de 2020 i finalitzarà el 31 de desembre de 2020, tret que s’adopti la decisió de prorrogar-lo mitjançant acord mutu entre la Unió Europea i el Regne Unit abans de l’1 de juliol de 2020. Aquesta pròrroga només es pot decidir una vegada, i pot durar un o dos anys.

Mercaderies introduïdes en el mercat

L’Acord de Retirada preveu que les mercaderies introduïdes legalment en el mercat de la UE o del Regne Unit abans del final del període transitori puguin continuar circulant lliurement dins d’aquests dos mercats i entre ells fins que arribin als seus usuaris finals, sense necessitat de modificar o de tornar a etiquetar els productes.

Això significa que les mercaderies que continuïn estant en la cadena de distribució a la fi del període transitori podran arribar als seus usuaris finals de la UE o del Regne Unit sense necessitat de complir cap altre requisit afegit. Aquestes mercaderies també es podran posar en servei (quan així ho estableixin les disposicions aplicables del dret de la Unió) i estaran subjectes a una supervisió contínua per part de les autoritats de vigilància del mercat dels Estats membres i del Regne Unit.

Amb caràcter excepcional, la circulació d’animals vius i de productes d’origen animal entre el mercat de la UE i el mercat del Regne Unit estarà subjecta, una vegada finalitzi el període transitori, a les normes aplicables sobre importacions i controls sanitaris fronterers de cadascuna de les parts, amb independència que els animals s’introduïssin en el mercat abans d’acabar el període transitori.

Aquesta excepció es deu als elevats riscos sanitaris que comporten aquests productes i a la necessitat que s’apliquin controls veterinaris eficaços quan aquest tipus de productes i animals vius entrin en el mercat de la Unió o en el mercat del Regne Unit.

Desplaçaments de mercaderies en curs des d’una perspectiva duanera

Pel que fa a les duanes, l’IVA i els impostos especials, l’Acord de Retirada garanteix que es permetrà que els moviments de mercaderies que hagin començat abans de la retirada del Regne Unit de la unió duanera de la UE es duguin a terme de conformitat amb les normes de la Unió vigents en el moment d’iniciar-se el desplaçament. Després del final del període transitori, continuaran aplicant-se les normes de la UE a les operacions transfrontereres que hagin començat abans del període transitori pel que fa als drets de l’IVA i les obligacions dels subjectes passius, com ara les obligacions de notificació i el pagament i la devolució de l’IVA. S’aplica el mateix plantejament a la cooperació administrativa en curs, la qual, igual que els intercanvis d’informació que haguessin començat abans de la retirada, s’haurà de completar en el marc de les normes de la UE aplicables.

Protocol sobre Irlanda i Irlanda del Nord

El Protocol sobre Irlanda i Irlanda del Nord és una solució jurídicament operativa que evita una frontera física a l’illa d’Irlanda, protegeix l’economia de tota l’illa en el seu conjunt així com l’Acord de Divendres Sant (Belfast) en tots els seus aspectes i conserva la integritat del mercat únic. Serà aplicable a partir del final del període transitori.

Això significa que Irlanda del Nord romandrà en el mercat únic de mercaderies de la UE?

A Irlanda del Nord es continuarà aplicant un conjunt limitat de normes relacionades amb el mercat únic de la UE a fi d’evitar una frontera física: legislació sobre mercaderies, normes sanitàries per als controls veterinaris («normes sanitàries i fitosanitàries»), normes sobre producció i comercialització agrícola, IVA i impostos especials relacionats amb les mercaderies, i normes sobre ajudes estatals.

Què succeeix amb l’IVA a Irlanda del Nord?

Per evitar una frontera física a l’illa d’Irlanda i protegir, al mateix temps, la integritat del mercat únic, les normes de la UE sobre l’IVA aplicables a les mercaderies continuaran vigents a Irlanda del Nord. HMRC (agència tributària del Regne Unit) continuarà sent responsable d’aplicar la legislació sobre l’IVA, inclosa la recaptació de l’IVA i la fixació dels tipus de l’IVA. El Regne Unit conservarà els ingressos procedents d’aquest impost. A més, les exempcions de l’IVA i els tipus reduïts aplicats a Irlanda també podran aplicar-se a Irlanda del Nord.

Què s’ha acordat respecte a Gibraltar?

En les orientacions del Consell Europeu de 29 d’abril de 2017 s’estableix que «cap acord entre la Unió i el Regne Unit podrà aplicar-se al territori de Gibraltar sense acord entre el Regne d’Espanya i el Regne Unit».

Les negociacions bilaterals entre Espanya i el Regne Unit ja han conclòs. S’adjunta a l’Acord de Retirada un Protocol relatiu a aquests acords bilaterals.

El Protocol constitueix, juntament amb els memoràndums d’entesa bilaterals entre Espanya i el Regne Unit, un paquet relatiu a les qüestions referents a Gibraltar i que concerneix a la cooperació bilateral en l’àmbit dels drets dels ciutadans, el tabac i altres productes, el medi ambient, la policia i les qüestions duaneres, així com a un acord bilateral sobre la fiscalitat i la protecció dels interessos financers.

Pel que fa als drets dels ciutadans, el Protocol estableix les bases de la cooperació administrativa entre les autoritats competents per a l’aplicació de l’Acord de Retirada en relació amb les persones que viuen en la zona de Gibraltar i, en particular, amb els treballadors fronterers.

Referent al dret del transport aeri, preveu la possibilitat, en cas d’acord entre Espanya i el Regne Unit sobre l’ús de l’aeroport de Gibraltar, de fer aplicable a Gibraltar, durant la transició, la legislació de la Unió que, anteriorment, no resultava d’aplicació en aquest territori.

En matèria fiscal i de protecció d’interessos financers, el Protocol estableix les bases per a la cooperació administrativa entre les autoritats competents a fi d’aconseguir la plena transparència en matèria fiscal, la lluita contra el frau, el contraban i el blanqueig de diners. El Regne Unit es compromet també al fet que es compleixin a Gibraltar les normes internacionals en aquest àmbit. Pel que respecta al tabac, el Regne Unit es compromet a ratificar determinats convenis en el que concerneix a Gibraltar i a instaurar, abans del 30 de juny de 2020, un sistema de traçabilitat i de mesures de seguretat per als cigarrets. Quant a l’alcohol i la gasolina, el Regne Unit es compromet a garantir que el sistema fiscal de Gibraltar tingui per objecte prevenir el frau.

Quant a la protecció del medi ambient, la pesca i la cooperació en matèria policial i duanera, el Protocol estableix les bases de la cooperació administrativa entre les autoritats competents. Així mateix, s’estableix un comitè especialitzat per a supervisar l’aplicació d’aquest Protocol.

Protecció dels drets de propietat intel·lectual

De conformitat amb l’Acord de Retirada, es mantindrà la protecció concedida als títols de propietat intel·lectual amb efecte unitari de la UE existents (marques comercials, drets sobre dibuixos i models registrats, obtencions vegetals, etc.) en el territori del Regne Unit. El Regne Unit haurà de protegir aquests títols com si fossin títols de propietat intel·lectual nacionals. La conversió del títol de la UE en un títol del Regne Unit per a la seva protecció en aquest país serà automàtica, gratuïta i no caldrà un altre examen. D’aquesta manera es garantirà el respecte dels drets de propietat existents al Regne Unit i es preveurà la seguretat jurídica necessària per als usuaris i els titulars de drets.

La Unió Europea i el Regne Unit també han acordat que el conjunt existent d’indicacions geogràfiques aprovades per la UE estarà jurídicament protegit per l’Acord de Retirada, tret que se subscrigui un nou acord aplicable al conjunt d’indicacions geogràfiques en el context de la relació futura. Aquestes indicacions geogràfiques constitueixen, en l’actualitat, títols de propietat intel·lectual existents al Regne Unit i a la UE.

El Regne Unit haurà de garantir almenys el mateix nivell de protecció per al conjunt actual d’indicacions geogràfiques del qual es beneficien avui dia a la UE, la protecció s’aplicarà a través de la legislació del Regne Unit.

Les indicacions geogràfiques reconegudes que portin denominacions d’origen britànic (per exemple, el xai gal·lès) no es veuran afectades a la UE i, per tant, continuaran estant protegides a la Unió Europea.

Drets de residència

Les condicions essencials de la residència són i continuaran sent les mateixes que en virtut de la legislació actual de la UE sobre la lliure circulació de persones. En cas que el país d’acolliment hagi optat per un sistema obligatori de registre, les decisions que es prenguin per a concedir el nou estatut de residència conformement a l’Acord de Retirada s’hauran de basar en criteris objectius (és a dir, sense recórrer a la discrecionalitat) i exactament en les mateixes condicions establertes en la Directiva sobre la llibertat de circulació (Directiva 2004/38/CE): els articles 6 i 7 confereixen un dret de residència per un període de fins a cinc anys a les persones que treballin o disposin de recursos econòmics suficients i d’una assegurança de malaltia, i els articles 16 a 18 confereixen un dret de residència permanent a les persones que hagin residit legalment al país durant cinc anys.

En essència, els ciutadans de la UE i els nacionals britànics compleixen aquestes condicions, si: són treballadors per compte d’altri o per compte propi; o disposen de recursos suficients i d’una assegurança de malaltia; o són membres de la família d’una altra persona que compleixi aquestes condicions; o ja han adquirit el dret de residència permanent i, per tant, han deixat d’estar subjectes a aquests requisits.

L’Acord de Retirada no exigeix la presència física al país d’acolliment en finalitzar el període transitori (s’accepten absències temporals que no afectin el dret de residència, així com absències més prolongades que no afectin el dret de residència permanent).

Les persones emparades per l’Acord de Retirada que encara no hagin adquirit el dret de residència permanent -per no haver residit al país d’acolliment durant un mínim de cinc anys- estaran plenament protegides per l’Acord i podran continuar residint al país d’acolliment i adquirir el dret de residència permanent també després de la retirada del Regne Unit.

Els ciutadans de la Unió i els nacionals britànics que arribin a l’Estat d’acolliment durant el període transitori gaudiran dels mateixos drets i obligacions en virtut de l’Acord de Retirada que les persones que haguessin arribat al país en qüestió abans del 30 de març de 2019. Els seus drets estaran subjectes també a les mateixes restriccions i limitacions. No obstant això, aquestes persones deixaran de poder beneficiar-se de les condicions de l’Acord de Retirada si s’absenten del seu país d’acolliment durant més de cinc anys.

Drets dels treballadors per compte propi i d’altri i reconeixement de les seves qualificacions professionals

Les persones emparades per l’Acord de Retirada tindran dret a accedir a una ocupació o a exercir una activitat econòmica com a treballadors autònoms. També mantindran tots els seus drets laborals que es fonamentin en el dret de la Unió. Així, per exemple, conservaran el dret a no ser discriminades respecte a l’ocupació, la remuneració i altres condicions laborals per motiu de la nacionalitat; el dret a emprendre i a exercir una activitat econòmica conforme a les normes que s’apliquin als nacionals del país d’acolliment; el dret a rebre assistència per a obtenir una ocupació en les mateixes condicions que els nacionals del país d’acolliment; el dret a la igualtat de tracte quant a les condicions laborals i d’ocupació; el dret a les prestacions socials i els avantatges tributaris; el dret a beneficiar-se de convenis col·lectius, i el dret al fet que els seus fills accedeixin a l’educació.

L’Acord de Retirada també protegirà els drets dels treballadors per compte propi i d’altri fronterers als països en els quals exerceixen la seva activitat.

A més, en el cas de les persones emparades per l’Acord de Retirada les qualificacions professionals de la qual hagin estat homologades al país (un Estat membre de la UE o el Regne Unit) on resideixen actualment o, si es tracta de treballadors fronterers, on treballen, mantindrà la seva validesa la decisió de reconeixement de les seves qualificacions al país en qüestió a fi d’exercir les activitats professionals relacionades amb elles. Si aquestes persones han demanat l’homologació de les seves qualificacions professionals abans que finalitzi el període transitori, la seva sol·licitud es tramitarà al país en qüestió de conformitat amb les normes de la UE aplicables en el moment de presentar la sol·licitud.

Seguretat social

L’Acord de Retirada preveu normes de coordinació de la seguretat social en relació amb els beneficiaris de la part de l’Acord de Retirada destinada als ciutadans i amb aquelles altres persones que, al final del període transitori, es trobin en una situació que impliqui tant el Regne Unit com a un Estat membre des del punt de vista de la coordinació en matèria de seguretat social.

Aquestes persones conservaran el seu dret a la sanitat, les pensions i altres prestacions de la seguretat social i, si tenen dret a una prestació econòmica d’un país, podran percebre-la encara que decideixin viure en un altre país. Les disposicions sobre coordinació de la seguretat social de l’Acord de Retirada recolliran els drets dels ciutadans de la UE i dels nacionals britànics respecte a la seguretat social en situacions transfrontereres que impliquin el Regne Unit i a (almenys) un Estat membre al final del període transitori.

Aquestes disposicions podran ampliar-se a situacions «triangulars» de seguretat social que afectin a un o a diversos Estats membres, al Regne Unit i a un país de l’AELC (Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa). D’aquesta manera, podran protegir-se els drets dels ciutadans de la Unió, els nacionals britànics i els ciutadans dels països de l’AELC que es trobin en aquesta mena de situacions triangulars.

Perquè aquesta fórmula funcioni, s’hauran de poder aplicar tres acords diferents: un article en l’Acord de Retirada que protegeixi als nacionals de l’AELC, disposicions que emparin als ciutadans de la UE en els acords corresponents entre el Regne Unit i els països de l’AELC i disposicions que protegeixin als nacionals britànics en els acords corresponents entre la UE i els països de l’AELC.

Només si s’han subscrit aquests dos últims acords i són aplicables, serà aplicable també l’article de l’Acord de Retirada pel qual s’empara als nacionals de l’AELC. El comitè mixt que s’ha creat mitjançant l’Acord de Retirada es pronunciarà sobre l’aplicabilitat d’aquest article.

Per a més informació:

https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/es/QANDA_20_104

FEBRER

Fins al 20 de febrer

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

• Gener 2020. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

NÚMERO D’IDENTIFICACIÓ FISCAL

• Quart trimestre 2019. Declaració trimestral de comptes i operacions els titulars dels quals no han facilitat el NIF a les entitats de crèdit: 195
• Declaració anual 2019. Identificació de les operacions amb xecs de les entitats de crèdit: 199

IVA

• Gener 2020. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Gener 2020. Operacions assimilades a les importacions: 380

SUBVENCIONS, INDEMNITZACIONS O AJUDES D’ACTIVITATS AGRÍCOLES, RAMADERES O FORESTALS

• Declaració anual 2019: 346

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

• Gener 2020: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

• Novembre 2019. Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558
• Novembre 2019. Grans empreses: 561, 562, 563
• Gener 2020: 548, 566, 581
• Gener 2020 (*): 570, 580
• Quart trimestre 2019. Excepte grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558
• Quart trimestre 2019. Excepte grans empreses: 561, 562, 563
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

(*) Fàbriques i dipòsits fiscals que hagin optat per subministrar els assentaments comptables corresponents al primer semestre de 2020 a través de la seu electrònica de l’AEAT entre l’1 de juliol i el 30 de setembre de 2020.

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

• Gener 2020. Grans empreses: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

• Quart trimestre 2019. Pagament fraccionat: 583

 

MARÇ

Fins al 2 de març

IVA

• Gener 2020. Autoliquidació: 303
• Gener 2020. Grup d’entitats, model individual: 322
• Gener 2020. Grup d’entitats, model agregat: 353

IMPOST SOBRE SOCIETATS

Entitats l’exercici de les quals coincideixi amb l’any natural: opció/renúncia a l’opció per al càlcul dels pagaments fraccionats sobre la part de base imposable del període dels tres, nou o onze mesos de cada any natural: 036

Si el període impositiu no coincideix amb l’any natural, l’opció/renúncia a l’opció s’exercirà en els primers dos mesos de cada exercici o entre l’inici de l’exercici i la fi del termini per a efectuar el primer pagament fraccionat, si aquest termini és inferior a dos mesos.

DECLARACIÓ ANUAL DE CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA

• Any 2019: 159

DECLARACIÓ INFORMATIVA ANUAL D’OPERACIONS REALITZADES PER EMPRESARIS O PROFESSIONALS ADHERITS Al SISTEMA DE GESTIÓ DE COBRAMENTS A TRAVÉS DE TARGETES DE CRÈDIT O DÈBIT

• Any 2019: 170

DECLARACIÓ INFORMATIVA ANUAL DE PLANS D’ESTALVI A LLARG TERMINI

• Any 2019: 280

DECLARACIÓ ANUAL D’OPERACIONS AMB TERCERS

•  Any 2019: 347

Fins al 20 de març

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

• Febrer 2020. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Febrer 2020. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Febrer 2020. Operacions assimilades a les importacions: 380

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

• Febrer 2020: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

• Desembre 2019. Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558
• Desembre 2019. Grans empreses: 561, 562, 563
• Febrer 2020: 548, 566, 581
• Febrer 2020 (*): 570, 580
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

(*) Fàbriques i dipòsits fiscals que hagin optat per subministrar els assentaments comptables corresponents al primer semestre de 2020 a través de la Seu electrònica de l’AEAT entre l’1 de juliol i el 30 de setembre de 2020.

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

• Febrer 2020. Grans empreses: 560

Fins al 30 de març

IVA

• Febrer 2020. Autoliquidació: 303
• Febrer 2020. Grup d’entitats, model individual: 322
• Febrer 2020. Grup d’entitats, model agregat: 353

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

• Any 2019. Declaració recapitulativa d’operacions amb gasos fluorats d’efecte d’hivernacle: 586

Fins al 31 de març

DECLARACIÓ INFORMATIVA DE VALORS, ASSEGURANCES I RENDES

• Any 2019: 189

DECLARACIÓ INFORMATIVA SOBRE CLIENTS PERCEPTORS DE BENEFICIS DISTRIBUÏTS PER INSTITUCIONS D’INVERSIÓ COL·LECTIVA ESPANYOLES, AIXÍ COM D’AQUELLS PER COMPTE DELS QUALS L’ENTITAT COMERCIALITZADORA HAGI EFECTUAT REEMBORSAMENTS O TRANSMISSIONS D’ACCIONS O PARTICIPACIONS

• Any 2019: 294

DECLARACIÓ INFORMATIVA SOBRE CLIENTS AMB POSICIÓ INVERSORA EN INSTITUCIONS D’INVERSIÓ COL·LECTIVA ESPANYOLES, REFERIDA A DATA 31 DE DESEMBRE DE L’EXERCICI, EN ELS SUPÒSITS DE COMERCIALITZACIÓ TRANSFRONTERERA D’ACCIONS O PARTICIPACIONS EN INSTITUCIONS D’INVERSIÓ COL·LECTIVA ESPANYOLES

• Any 2019: 295

DECLARACIÓ INFORMATIVA SOBRE BÉNS I DRETS EN L’ESTRANGER

• Any 2019: 720

IMPOST SOBRE HIDROCARBURS

•  Any 2019. Relació anual de destinataris de productes de la tarifa segona: 512
• Any 2019. Relació anual de quilòmetres realitzats.