Alerta setmanal de continguts (setmana 17 del 2024)

L’informem que de cara a la declaració de l’IRPF 2023, s’ha publicat al BOE del dia 19 d’abril, l’Ordre HAC/348/2024 (amb entrada en vigor el mateix dia 19 d’abril) per la qual es modifiquen per al període impositiu 2023 els índexs de rendiment net i la reducció general aplicables en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF per a les activitats agrícoles i ramaderes afectades per diverses circumstàncies excepcionals.

D’una banda es redueixen els índexs de rendiment net aplicables en 2023 a les activitats agrícoles i ramaderes desenvolupades en els àmbits territorials definits en l’annex d’aquesta Ordre.

D’altra banda, s’eleva del 10 al 15% la reducció del rendiment net calculat pel mètode d’estimació objectiva d’IRPF per a totes les activitats agrícoles, ramaderes i forestals l’any 2023.

Volem recordar-li una opció beneficiosa per a la seva empresa: l’emissió de factures recapitulatives. Aquest mètode li permet agrupar en una única factura les vendes emeses a un mateix client al llarg d’un mes natural. En utilitzar aquest sistema, pot simplificar la seva gestió administrativa i reduir costos.

Què són les factures recapitulatives?

Les factures recapitulatives li permeten agrupar en una sola factura totes les operacions fetes per a un mateix client durant un mes natural. Aquesta opció és especialment útil si la seva empresa realitza múltiples vendes a un mateix client en un període curt de temps.

Atenció. La seva empresa pot agrupar en una sola factura recapitulativa diferents operacions dutes a terme en diferents dates per a un mateix destinatari, sempre que aquestes operacions s’hagin efectuat en el mateix mes natural. Aquesta opció pot beneficiar-lo si, per la seva activitat, realitza múltiples vendes durant el mes a un mateix client. Així simplifica la seva gestió i estalvia costos administratius.

Avantatges de les factures recapitulatives

• Estalvi de temps i feina: en emetre una única factura en lloc de diverses, redueix significativament el temps dedicat a la facturació.
• Optimització de processos: simplifica la gestió administrativa en evitar l’emissió de múltiples documents per separat.
• Costos reduïts: en consolidar les operacions en una sola factura, redueix els costos associats a la facturació i l’enviament de documents.

Atenció. L’avantatge més gran és que permet a l’empresari estalviar molt de temps i feina, ja que no ha de facturar cada servei per separat. Són molt útils per als prestadors de serveis sempre que aquests es dirigeixin a una mateixa empresa, i també per als proveïdors o empreses B2B quan reben diverses comandes per part d’un mateix client.

Consideracions importants

És important tenir en compte que les operacions incloses en les factures recapitulatives s’entenen fetes en la data en què s’hagi produït la meritació de l’impost. A més, aquestes factures només es poden emetre per transaccions fetes dins d’un mes natural, exclosa la possibilitat de fer-ho de manera bimensual o en un altre període de temps diferent.

Termini d’expedició

Si el seu client no és un empresari (consumidor final), ha d’expedir aquestes factures, com a màxim, l’últim dia del mes natural en el qual s’hagin efectuat les operacions a les quals facin referència. Si és una empresa, en general, ho ha de fer abans del dia 16 del mes següent a aquell en el qual s’hagin efectuat les operacions.

En resum, les factures recapitulatives són una eina eficaç per agilitzar els processos de facturació i millorar l’eficiència administrativa de la seva empresa. No dubti a contactar amb nosaltres si necessita més informació o assistència en aquest procés.

Com ja deu saber, el FOGASA (Fons de Garantia Salarial, organisme autònom adscrit al Ministeri de Treball i Economia Social) garanteix als treballadors la percepció de salaris, així com les indemnitzacions per acomiadament o extinció de la relació laboral, pendents de pagament a causa d’insolvència o procediment concursal de l’empresari.

La quantia de la indemnització per acomiadament o extinció de la relació laboral ha d’estar reconeguda en sentència, acte, conciliació judicial o resolució administrativa. En el cas dels salaris, cal afegir com a títol habilitant l’acta de conciliació prèvia en el servei de conciliació.

Insolvència de l’empresa.  La situació d’insolvència de l’empresa ha de ser declarada pel jutge. Abans d’acudir al FOGASA, el treballador ha de demanar al jutjat social l’execució de la corresponent sentència (o de qualsevol dels altres títols esmentats anteriorment) en la qual es reconegui el deute salarial o la indemnització. Una vegada reconegut el deute judicialment, l’empleat ha de sol·licitar l’embargament dels béns de l’empresa. Quan no existeixin béns coneguts, o no siguin suficients per a abonar el deute, es pot acudir al FOGASA.

Concurs de creditors.  Si l’empresa entra en concurs de creditors, n’hi ha prou amb tenir el certificat de l’administrador concursal reconeixent el crèdit. En aquest cas, el treballador cobrarà quan l’administrador de torn realitzi aquest certificat, per tant no caldrà esperar que finalitzi el concurs per cobrar una part del degut.

Quines retribucions i indemnitzacions garanteix el FOGASA?

Salaris

• Abonament als treballadors dels salaris amb les seves pagues extraordinàries, inclosos els de tramitació, pendents de pagament per declaració d’insolvència o procediment concursal de l’empresa.
• La quantitat màxima a abonar pel Fons de Garantia Salarial, és la que resulta de multiplicar el doble del salari mínim interprofessional (SMI) diari, amb prorrateig de pagues extres, pel nombre de dies pendents de pagament, amb un màxim de cent vint dies.

Indemnitzacions

• El Fons de Garantia Salarial abonarà indemnitzacions reconegudes a conseqüència de sentència, acte, acte de conciliació judicial o resolució administrativa a favor dels treballadors a causa d’acomiadament o extinció dels contractes conforme als articles 50, 51, 52, 40.1 i 41.3 de l’Estatut dels Treballadors, i d’extinció de contractes conforme als articles 181 i 182 del Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei concursal, així com les indemnitzacions per extinció de contractes temporals o de durada determinada en els casos que legalment siguin procedents. En tots els casos amb el límit màxim d’una anualitat, excepte en el supòsit de l’article 41.3 de l’Estatut dels Treballadors que el límit màxim seria de 9 mensualitats, sense que el salari diari, base del càlcul, pugui excedir del doble del salari mínim interprofessional, inclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries.
• L’import de la indemnització, únicament als efectes d’abonament pel Fons de Garantia Salarial per als casos d’acomiadament o extinció dels contractes conforme als articles 50 i 56 d’aquesta llei, es calcularà sobre la base de trenta dies per any de servei, amb el límit fixat en el paràgraf anterior.
•  La quantitat màxima a abonar és una anualitat, sense que el salari diari, base del càlcul, pugui excedir del doble del Salari Mínim Interprofessional, amb pagues extres.
• Excepcions:
  • L’autoritat laboral que constati la força major podrà acordar que la totalitat o una part de la indemnització que correspongui als treballadors afectats per l’extinció dels seus contractes sigui satisfeta pel Fons de Garantia Salarial, sense perjudici del dret d’aquest a rescabalar-se de l’empresari, excepte en el cas que els treballadors beneficiaris constitueixin una societat laboral o una cooperativa a la qual s’apliqui les normes establertes per als socis treballadors de les cooperatives de treball associat.

Quins límits s’estableixen?

El Reial decret 145/2024, de 6 de febrer, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2024, estableix l’SMI per a 2024 en 1.134 euros/mes; i, en aplicació del que es disposa en els articles 18 i 19 del Reial decret 505/1985, de 6 de març, es quantifiquen els límits de les prestacions indemnitzatòries i salarials de l’Organisme la causa de demanda del qual es produeixi entre l’1 de gener de 2024 i el 31 de desembre de 2024, en funció d’un salari mòdul equivalent al doble del salari mínim interprofessional, amb inclusió de pagues extra.

• Salari mínim interprofessional diari per a 2024 (SMI): 37,80 EUROS
• Duple SMI amb prorrata de pagues extraordinàries: 87,79 EUROS
• Límit salaris (cent vint dies): 10.534,80 EUROS
• Límit indemnitzacions: 32.043,35 EUROS

Quines indemnitzacions queden excloses de l’àmbit de protecció del FOGASA?

• S’exclouen de l’àmbit de protecció del Fons de Garantia Salarial:

Les indemnitzacions reconegudes en conciliació administrativa, excepte les derivades de l’expedient de regulació d’ocupació, en tant que els seus acords només tenen força executiva entre les parts intervinents.

• Altres exclusions:

El Fons de Garantia Salarial no inclou en la cobertura de garantia salarial els plusos de distància, transport, vestuari, menyscapte de diners, desgast d’utillatge i eines, dietes, complements d’incapacitat temporal i qualsevol altre de naturalesa indemnitzatòria.

Com es finança el FOGASA?

• Cotitzacions per aquesta contingència de les empreses tant públiques com privades que ocupen a treballadors per compte d’altri:
• La base de cotització és la corresponent a les contingències d’accidents de treball i malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social. El tipus a aplicar a la base es regula anualment; i, l’ingrés s’efectua conjuntament amb les restants quotes que corresponguin.
• El tipus de cotització es pot revisar pel Govern, en funció de les necessitats del Fons.
• Quantitats obtingudes per subrogació.
• Rendes o fruits del seu patrimoni o del Patrimoni de l’Estat adscrit al Fons.
• Altres previstes en les lleis.

Qui són els beneficiaris del FOGASA?

• Els treballadors vinculats per relació laboral.
• N’estan exclosos els socis de cooperatives de treball, així com altres treballadors per compte d’altri o assimilats quan així ho determinin l’Estatut dels Treballadors i la Llei General de Seguretat Social.

Com es tramiten les seves prestacions?

• El procediment de sol·licitud de prestacions al Fons de Garantia Salarial es pot iniciar d’ofici, per acord de la Secretaria General o de la Unitat Administrativa Perifèrica corresponent, o a instàncies dels interessats o dels seus apoderats.
• Les sol·licituds efectuades en model oficial s’han de presentar acompanyades de la documentació pertinent.

Quin és el termini de sol·licitud?

• Un any comptat des de la data de l’acta de conciliació, sentència, resolució de l’autoritat laboral o resolució judicial complementària.
• Aquest termini s’interromprà per l’exercici de les accions executives o de reconeixement dels crèdits en el procediment concursal, així com per les altres formes admeses en Dret.
• Un any des de la data d’efectes de la notificació de l’acomiadament col·lectiu o objectiu (articles 51 i 52 de l’Estatut dels Treballadors i article 169 de la Llei concursal) en el cas de sol·licitar la prestació de vuit dies per any de servei, pels treballadors d’empreses de menys de vint-i-cinc treballadors.

On es presenten les sol·licituds?

Si el procediment s’iniciés a instàncies dels interessats, la sol·licitud degudament formalitzada es presentarà en la seu electrònica del FOGASA, o en la Unitat Administrativa del Fons de Garantia Salarial de cada província o en qualsevol altre òrgan administratiu que pertanyi a l’Administració General de l’Estat, o la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, així com a través de les oficines de Correus en sobre obert dirigit a la Unitat Administrativa del Fons de Garantia Salarial de la província on estigués situat el centre de treball.

En el cas de treballadors que la cursessin a l’estranger, ho poden fer a la representació diplomàtica o consular espanyola.

Com es paga la prestació?

Una vegada intervingut i resolt l’expedient, es cursa l’ordre de pagament a l’entitat financera col·laboradora, qui al seu torn cursa les ordres de transferència a les entitats bancàries que consten en les sol·licituds dels beneficiaris. La notificació s’efectua, una vegada resolt l’expedient administratiu, directament des de la Secretaria General de l’Organisme al domicili que consti en la sol·licitud.

Contra la resolució administrativa cal interposar demanda davant el jutjat social competent en el termini de dos mesos, a comptar des de l’endemà de la seva notificació, d’acord amb el que es preveu en l’article 69.2 en relació amb els articles 2.ñ), 6.1 i 10.1 de la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social.

Abonades les prestacions, el FOGASA es dirigeix en reclamació i repetició enfront de l’empresa deutora?

El FOGASA se subroga obligatòriament en els drets i accions laborals enfront de l’empresa deutora, mantenint els privilegis salarials.

Els crèdits salarials gaudeixen de preferències legals enfront d’altres crèdits?

Els salaris dels treballadors no satisfets pels empresaris, gaudiran de preferències sobre altres crèdits:

• Els corresponents als últims trenta dies de treball gaudiran de preferència sobre qualsevol altre crèdit fins al doble del salari mínim interprofessional.
• Els crèdits salarials tenen preferència sobre qualsevol altre crèdit, respecte dels objectes elaborats pels treballadors, mentre siguin propietat o estiguin en possessió de l’empresari.
• Els crèdits per salaris no protegits en els apartats anteriors, tindran la condició de singularment privilegiats en la quantia que resulti de multiplicar el triple del salari mínim interprofessional pel nombre de dies de salari pendents de pagament, gaudint de preferència sobre qualsevol altre crèdit, excepte els crèdits amb dret real, en els supòsits en els quals aquests, conformement a la llei, siguin preferents. La mateixa consideració tindran les indemnitzacions per acomiadament, en la quantia corresponent al mínim legal calculada sobre una base que no superi el triple del salari mínim interprofessional.
• El termini per a exercir els drets de preferència del crèdit salarial és d’un any, a comptar des del moment en què s’hagué de percebre el salari, transcorregut el qual prescriuran els drets.
• Les preferències reconegudes en els apartats precedents seran aplicable en tots els supòsits en els quals, no trobant-se l’empresari declarat en concurs, els crèdits corresponents concorrin amb un altre o altres béns d’aquell. En cas de concurs, s’apliquen les disposicions de la Llei concursal sobre classificació de crèdits, execucions i constrenyiments.

La junta universal d’una societat és aquella en la qual és present o representada la totalitat del capital social i decideixen constituir-se en junta de la societat, sense prèvia convocatòria, acceptant per unanimitat la celebració de la junta. Està expressament regulat en l’article 178 de la Llei de societats de capital:

1. La junta general queda vàlidament constituïda per a tractar qualsevol assumpte, sense necessitat de prèvia convocatòria, sempre que sigui present o representada la totalitat del capital social i els concurrents acceptin per unanimitat la celebració de la reunió.

2. La junta universal es pot reunir en qualsevol lloc del territori nacional o de l’estranger.

Requisits

Els requisits perquè una junta sigui universal, han estat polits al llarg del temps. En principi, com a norma general, hem d’entendre que una junta on acudeixin tots els socis és una junta universal.

No obstant això, convé entrar en el detall de les vicissituds existents.

És una junta universal la que hi participen tots els accionistes, però un d’ells denuncia irregularitats en la convocatòria? I si sol·licita parar l’assemblea i deixar-la sense efecte? I si demana una convocatòria nova o diferent?

Recordem que una junta universal és una de no convocada, requereix la presència de la totalitat de les participacions, la celebració de la junta ha de ser unànime (ningú s’hi ha d’oposar), es pot celebrar en qualsevol lloc, tractar qualsevol assumpte, prendre qualsevol decisió dins del marc legal, s’aprova l’ordre del dia per unanimitat, i en la certificació de la junta s’ha d’expressar que es tracta d’una junta universal.

Quant a les preguntes plantejades, cal tenir en compte que, si un soci s’hi oposa, manifesta irregularitats, això dificultarà que la junta sigui considerada com a universal i hi haurà problemes a l’hora d’inscriure els acords. Per consegüent, el caràcter i tenor de les juntes universals ha de ser amistosa almenys quant a la seva intenció. És a dir, si una part del capital social no vol que es faci, això generarà problemes fins al punt que els acords poden acabar no sent vàlids.

La conclusió és que els socis han de manifestar de manera expressa que accepten que sigui una junta de caràcter universal, i decidir els temes a tractar.

Això és rellevant també per a saber diferenciar entre una junta o l’altra.

• La junta ordinària és aquella que se celebra dins dels 6 primers mesos de l’exercici, que es convoca de manera adequada, on s’aproven els comptes de l’últim exercici, s’aprova la gestió social i es resol sobre l’aplicació del resultat.
• La junta extraordinària és tota aquella que no sigui ordinària, i es poden tractar canvis de domicili, modificacions d’objecte, de capital o canvis en el règim de transmissió. S’ha de convocar, a efectes oportuns. 
• La junta universal necessita el 100% del capital social, no ha de ser convocada, els assistents i socis han d’acceptar i accedir al fet que sigui una junta universal, es pot adoptar qualsevol resolució, celebrar en qualsevol lloc i tractar qualsevol assumpte. Es pot ampliar l’ordre del dia i no cal que tots els socis hi romanguin durant tota la reunió.

La certificació, repetim, ha d’expressar que es tracta de junta universal, d’acord amb les recents resolucions de registradors.