Alerta setmanal de continguts (setmana 19 del 2026)

En l’àmbit de l’impost sobre societats, poques qüestions generen tantes expectatives com la possibilitat d’aplicar el tipus reduït del 15% previst per a entitats de nova creació. Es tracta d’un incentiu fiscal rellevant, especialment en els primers anys d’activitat, quan l’empresa comença a consolidar la seva estructura i a generar resultats positius.

No obstant això, no sempre és possible accedir a aquest benefici, i per exemple, la Consulta Vinculant V0059-26, de 13 de gener de 2026 de la DGT, torna a posar de manifest una realitat que, en la pràctica, sol passar desapercebuda fins que sorgeix el problema.

Quan una societat no és “de nova creació” encara que ho sembli

El supòsit analitzat és bastant il·lustratiu. Es tracta d’una entitat constituïda el 2017, participada inicialment al 100% per una societat francesa que desenvolupa la mateixa activitat. Amb el temps, l’estructura es diversifica, però aquesta societat manté una participació majoritària superior al 50%.

Durant diversos anys, l’entitat acumula pèrdues i no genera base imposable positiva fins al 2025, exercici en el qual preveu obtenir beneficis per primera vegada. En aquest moment sorgeix el dubte, que és bastant lògic des del punt de vista empresarial.

Si és el primer any amb beneficis, pot aplicar-se el tipus reduït del 15%?

La resposta de l’Administració és negativa, i el motiu no el trobem en l’activitat ni en el moment en què es generen beneficis, sinó en una cosa molt més estructural.

• Atenció. El fet que una empresa no hagi tingut beneficis fins a un moment determinat no la converteix automàticament en entitat de nova creació a efectes fiscals.

Formar part d’un grup d’empreses

La clau de tota l’anàlisi està en l’article 29 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS), que regula el tipus reduït, i que exclou expressament a aquelles entitats que formin part d’un grup en els termes de l’article 42 del Codi de Comerç.

Aquest últim precepte estableix que existeix grup quan una societat exerceix control sobre una altra, i aquest control es presumeix, entre altres casos, quan es posseeix la major part del capital o dels drets de vot.

En el cas analitzat, la societat francesa manté més del 50% del capital, la qual cosa permet concloure que existeix una relació de control des de l’inici.

A partir d’aquí, la conseqüència és clara. Si existeix grup, l’entitat no pot considerar-se de nova creació a efectes fiscals.

• Atenció. No cal que existeixi consolidació fiscal formal. N’hi ha prou que existeixi control perquè es configuri el grup.

Conseqüència directa, no hi ha tipus reduït del 15%

Una vegada descartada la condició d’entitat de nova creació, el següent pas és automàtic. La societat no pot aplicar el tipus reduït del 15% en el primer exercici amb base imposable positiva ni en el següent, encara que compleixi la resta de requisits. Això suposa, en la pràctica, tributar conforme al règim general, amb els tipus ordinaris aplicables a cada moment.

Aquest punt té impacte directe en la planificació fiscal. La diferència entre tributar al 15% o al tipus general pot ser significativa.

Impacte en la compensació de bases imposables negatives

La consulta no es queda aquí. També analitza una segona qüestió rellevant, la compensació de bases imposables negatives.

L’article 26 de la LIS estableix un límit general del 70% de la base imposable prèvia, si bé preveu una excepció més favorable per a entitats de nova creació durant els primers exercicis amb beneficis. No obstant això, com que no es pot considerar com a tal, l’entitat queda sotmesa al règim general, sense possibilitat d’aplicar aquest tractament més flexible.

• Atenció. Perdre la condició d’entitat de nova creació no sols afecta el tipus impositiu, també limita la compensació de pèrdues.

I si s’entra en consolidació fiscal més endavant

Un dels dubtes plantejats en la consulta resulta especialment interessant. Què ocorre si, en un exercici posterior, l’entitat s’integra en un grup fiscal i aplica el règim de consolidació?

La resposta de la DGT és contundent. Aquesta circumstància no canvia la qualificació inicial. Si l’entitat no era de nova creació des de l’origen, no pot adquirir aquesta condició posteriorment ni beneficiar-se d’aquest règim de manera retroactiva o sobrevinguda.

• Atenció. La qualificació com a entitat de nova creació es fixa des de l’inici. No es pot “recuperar” més endavant.

Aquest tipus de situacions és habitual en estructures empresarials internacionals, especialment quan es creen filials a Espanya dependents de grups estrangers. Des d’un punt de vista operatiu, l’entitat pot funcionar com una empresa nova, amb la seva pròpia activitat, el seu propi equip i el seu propi desenvolupament. No obstant això, des del punt de vista fiscal, l’existència d’un control societari canvia completament l’anàlisi.

I és precisament aquí on solen sorgir els errors d’interpretació.

Quan un soci participa en la dissolució i liquidació d’una societat, l’habitual és centrar-se en el resultat econòmic de l’operació. No obstant això, des del punt de vista fiscal, la clau no està només en si es guanya o es perd, sinó en com s’integren i compensen aquests resultats en la declaració de l’IRPF.

La Consulta Vinculant V2084-25, de 5 de novembre de 2025 de la DGT, aclareix una situació que, en la pràctica, es repeteix amb més freqüència de la que podria semblar. En el cas analitzat, la contribuent havia participat en la liquidació de dues societats en el mateix exercici. D’una d’elles, una societat limitada, en resultava una pèrdua patrimonial. De l’altra, una societat anònima, es generava un guany.

El dubte era lògic. Es poden compensar totes dues en l’IRPF o han de tractar-se de manera independent?

La resposta de la DGT és clara i, en certa manera, favorable al contribuent. Però abans d’arribar a aquesta conclusió, convé entendre l’encaix fiscal d’aquesta mena d’operacions.

La liquidació d’una societat en l’IRPF del soci

Des de la perspectiva de l’IRPF, la dissolució d’una societat no es tracta com un ingrés corrent ni com un rendiment. El que es produeix és una cosa distinta, una alteració en la composició del patrimoni del soci.

Això és rellevant perquè, conforme a l’article 33.1 de la Llei de l’IRPF (LIRPF), aquestes alteracions donen lloc al que es coneix com a guanys o pèrdues patrimonials.

En termes senzills, el soci deixa de tenir una participació i, a canvi, rep diners, béns o drets. Aquesta diferència entre el que tenia i el que rep és la que determina el resultat fiscal.

• Atenció. És habitual confondre aquestes rendes amb dividends o altres rendiments. En aquest cas no ho són, i això canvia completament la seva tributació.

Com es calcula el resultat fiscal?

El càlcul, encara que aparentment senzill, requereix una certa precisió. La normativa estableix que el guany o pèrdua es determina per la diferència entre el valor del rebut en la liquidació i el valor d’adquisició de la participació, tal com recull l’article 37.1.e) de la LIRPF.

Si el valor rebut supera el d’adquisició, es genera un guany. Si ocorre el contrari, es produeix una pèrdua.

Aquest càlcul es fa sempre des de la posició del soci, sense entrar en com hagi tributat la societat.

• Atenció. Un error en el valor d’adquisició o en la valoració dels béns rebuts pot provocar una tributació incorrecta.

On tributen aquestes rendes?

Una vegada determinat el resultat, la següent qüestió és on s’integra en l’IRPF. La resposta és clara. Aquests guanys i pèrdues formen part de la base imposable de l’estalvi, no de la base general.

Això implica que se sotmeten a les regles específiques d’integració i compensació previstes en l’article 49 de la LIRPF.

• Atenció. Una classificació incorrecta pot afectar directament el tipus impositiu aplicable.

La compensació dins del mateix exercici

Aquí és on entra en joc la qüestió principal plantejada en la consulta. El sistema de l’IRPF permet que, dins de la base de l’estalvi, els guanys i pèrdues patrimonials es compensin entre si en el mateix període impositiu. Això significa que no s’analitzen de forma aïllada, sinó conjunta.

En el cas plantejat, el guany derivat de la societat anònima i la pèrdua procedent de la societat limitada tenen exactament la mateixa naturalesa fiscal. Ambdues són variacions patrimonials integrables en la base de l’estalvi.

Per tant, la DGT conclou que poden compensar-se entre si sense cap mena de restricció addicional, encara que procedeixin de societats diferents.

Què ocorre si el resultat final és negatiu

No sempre la compensació dona lloc a un saldo positiu. En alguns casos, la pèrdua pot ser superior al guany. En aquest supòsit, l’IRPF permet una segona via de compensació, amb rendiments del capital mobiliari, amb un límit del 25%. I si, així i tot, queda saldo negatiu, aquest pot traslladar-se als quatre exercicis següents.

Això obre la porta a una planificació fiscal més eficient.

Una qüestió pràctica que convé revisar

Més enllà del criteri tècnic, aquest tipus de situacions sol aparèixer en moments de reorganització empresarial, tancament d’activitats o simplificació d’estructures. I és precisament en aquests moments quan l’atenció sol centrar-se en altres aspectes, deixant en segon pla la tributació personal del soci.

No obstant això, com es desprèn d’aquesta consulta, una correcta aplicació de les regles de l’IRPF pot suposar una diferència rellevant en la càrrega fiscal final.

La normativa europea i la seva pròxima adaptació a l’ordenament espanyol introdueixen un canvi rellevant en la manera de gestionar els salaris dins de les empreses. En els pròxims mesos s’intensificaran les obligacions en matèria de transparència retributiva, amb impacte directe en l’organització interna.

La Directiva (UE) 2023/970, de 10 de maig de 2023, estableix un nou conjunt d’obligacions destinades a reforçar el principi d’igualtat de retribució entre dones i homes per una mateixa feina o per una treball del mateix valor.

Aquesta Directiva es recolza en l’article 157 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), que consagra el principi d’igualtat salarial, i en normativa prèvia com la Directiva 2006/54/CE.

A Espanya, aquest principi ja es troba recollit en diverses normes:

• Article 28 de l’Estatut dels Treballadors (Reial decret legislatiu 2/2015)

• Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes

• Reial decret llei 6/2019, que reforça les mesures d’igualtat en l’àmbit laboral

• Reial decret 902/2020, sobre igualtat retributiva

• Reial decret 901/2020, sobre plans d’igualtat

No obstant això, la normativa europea introdueix obligacions addicionals que obligaran a adaptar el marc espanyol.

• Atenció. La futura regulació no substitueix a l’actual, sinó que l’amplia i endureix.

1. Transparència retributiva des de l’accés a l’ocupació

Una de les principals novetats afecta els processos de selecció. Les empreses hauran de:

• Informar els candidats del salari inicial o banda salarial del lloc

• Garantir processos de selecció neutres des del punt de vista de gènere

• Abstenir-se de sol·licitar informació sobre l’historial salarial del candidat 

Aquest canvi respon a la necessitat d’evitar la perpetuació de desigualtats salarials prèvies.

• Atenció. Serà necessari revisar protocols de selecció, ofertes d’ocupació i formularis per a assegurar que compleixen aquestes exigències.

2. Dret d’informació dels treballadors

La Directiva reconeix un dret reforçat d’accés a la informació retributiva. En concret, els treballadors podran sol·licitar:

• El seu nivell retributiu individual

• Els nivells retributius mitjans de la seva categoria professional

• Informació desglossada per sexe

Així mateix, les empreses hauran de posar a la disposició de la seva plantilla els criteris utilitzats per a fixar salaris i progressió professional.

• Atenció. L’empresa ha de ser capaç de justificar qualsevol diferència salarial mitjançant criteris objectius, neutres i documentats.

3. Obligacions d’informació sobre la bretxa salarial

La normativa introdueix obligacions periòdiques d’informació per a empreses a partir de determinats llindars de plantilla. Entre les dades a reportar destaquen:

• Bretxa retributiva mitjana i mediana

• Diferències en components variables i complements

• Distribució salarial per nivells o quartils

• Percentatge de persones que perceben variables

A més, aquestes dades hauran de posar-se a la disposició de l’autoritat laboral, podent fer-se públics.

• Atenció. La transparència externa implica un impacte reputacional. No es tracta només de complir, sinó de com es perceben les dades.

4. Avaluació retributiva i llindar del 5%

Un dels canvis més rellevants és la reducció del llindar de tolerància. Si en una categoria professional existeix una diferència salarial superior al 5% entre homes i dones:

• I no es pot justificar amb criteris objectius

• I no es corregeix en un termini de sis mesos

L’empresa haurà de fer una avaluació retributiva conjunta amb la representació legal dels treballadors.

• Atenció. El llindar del 5% és significativament més exigent que l’actual 25% previst en l’article 28 de l’Estatut dels Treballadors.

5. Reforç de mecanismes de reclamació i sanció

La Directiva incorpora mesures per a garantir l’efectivitat del principi d’igualtat retributiva. Entre elles destaquen:

• Inversió de la càrrega de la prova en determinats supòsits

• Dret a indemnització íntegra (inclosos endarreriments i danys)

• Ampliació de terminis de reclamació

• Possibilitat de sancions efectives i dissuasives

Atenció. El risc jurídic augmenta de manera significativa. La falta de transparència pot jugar en contra de l’empresa en un procediment.

6. Situació actual a Espanya i pròxims passos

El Ministeri de Treball ha iniciat ja el procés d’adaptació mitjançant una consulta pública prèvia (abril-maig 2026) per a l’elaboració del futur reial decret de transposició.

El termini màxim per a adaptar la normativa espanyola finalitza el 7 de juny de 2026.

Independentment d’aquesta transposició, la Directiva inclou un calendari d’aplicació específic per a l’obligació d’informar sobre la bretxa salarial en funció de la mida de l’organització:

• Més de 250 treballadors. Tindran fins al 7 de juny de 2027 per a implementar aquestes mesures, i posteriorment cada any.

• Entre 150 i 249 empleats. Fins al 7 de juny de 2028, i posteriorment cada tres anys.

• Entre 100 i 149 treballadors. Fins al 7 de juny de 2031, i posteriorment cada tres anys.

• Menys de 100 treballadors. Exemptes d’aquesta obligació d’informació.

Això implica que, a curt termini, s’aprovaran noves disposicions que concretaran aquestes obligacions.

• Atenció. El marge d’adaptació serà limitat. Les empreses que no s’anticipin hauran de reaccionar en terminis ajustats.

7. Recomanacions pràctiques per a les empreses

A la vista del nou marc normatiu, resulta aconsellable:

• Revisar el sistema de classificació professional

• Analitzar l’estructura salarial i detectar possibles desviacions

• Documentar els criteris de fixació de salaris

• Avaluar la política de promoció i progressió retributiva

• Adaptar els processos de selecció

• Preparar la informació que podrà ser sol·licitada o publicada

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Des de la incorporació de l’article 37.9 de l’Estatut dels Treballadors (ET), a través del Reial decret llei 5/2023, va sorgir un dubte pràctic bastant estès. La norma reconeix el dret del treballador a absentar-se per motius familiars urgents, però la seva redacció va generar interpretacions divergents sobre si aquest permís havia de ser retribuït o no.

Algunes empreses van entendre que sí que ho era des de l’inici. D’altres van considerar que només ho seria si el conveni col·lectiu ho establia expressament.

Aquesta disparitat de criteris ha provocat conflictes col·lectius en nombroses empreses, amb el consegüent risc jurídic.

Doctrina del Tribunal Suprem

La Sentència del Tribunal Suprem (TS) de 17 d’abril de 2026 (rec. 111/2024) resol aquesta qüestió amb claredat. El TS conclou que el permís regulat en l’article 37.9 ET té caràcter retribuït per imperatiu legal, sense necessitat que el conveni col·lectiu ho reconegui expressament.

Això implica que el dret a percebre salari durant aquestes absències no depèn de la negociació col·lectiva, sinó que forma part del contingut mínim del mateix dret.

• Atenció. Les empreses no poden supeditar la retribució del permís a què digui el seu conveni. El pagament és obligatori.

Què diu exactament la norma?

L’article 37.9 ET estableix que:

La persona treballadora tindrà dret a absentar-se del treball per causa de força major quan sigui necessari per motius familiars urgents relacionats amb familiars o convivents, en cas de malaltia o accident que facin indispensable la seva presència immediata.

Les persones treballadores tindran dret al fet que siguin retribuïdes les hores d’absència per les causes previstes en el present apartat equivalents a quatre dies a l’any, conforme al que s’estableix en conveni col·lectiu o, en defecte d’això, en acord entre l’empresa i la representació legal de les persones treballadores aportant les persones treballadores, si és el cas, acreditació del motiu d’absència.

Com veiem, el treballador pot absentar-se per causes de força major quan existeixin motius familiars urgents relacionats amb malaltia o accident que facin imprescindible la seva presència immediata. A més, fixa que aquestes absències seran retribuïdes per un màxim equivalent a quatre dies a l’any.

El problema era en com interpretar l’incís que remet al conveni col·lectiu. El Suprem aclareix que aquesta remissió no afecta el caràcter retribuït, sinó a altres aspectes de desenvolupament.

• Atenció. El conveni col·lectiu pot regular com s’aplica el permís, però no pot eliminar la seva retribució.

El TS no es limita a una lectura literal del precepte, sinó que aplica criteris d’interpretació jurídica més amplis. En concret:

• Atén l’article 3.1 del Codi Civil, que obliga a interpretar les normes conforme a la seva finalitat

• Analitza l’exposició de motius del Reial decret llei 5/2023

• Considera el context de la Directiva (UE) 2019/1158, sobre conciliació

A partir d’aquests elements, conclou que el legislador espanyol va voler establir un mínim obligatori retribuït, encara que la Directiva europea no exigís expressament aquesta retribució.

La interpretació teleològica preval sobre la literal quan el text genera dubtes. Això reforça la posició del treballador.

Relació amb la normativa europea

Aquest permís té el seu origen en la Directiva (UE) 2019/1158, relativa a la conciliació de la vida familiar i professional.

La Directiva permet als Estats decidir si el permís és retribuït o no. Espanya, en transposar-la, va optar per millorar aquest estàndard.

El Suprem destaca aquest punt. El legislador nacional ha volgut anar més enllà del mínim exigit, reforçant la protecció del treballador.

No tots els drets laborals europeus són obligatoris en els mateixos termes. Espanya pot ampliar el seu abast, com succeeix en aquest cas.

Finalitat de la norma

El permís respon a una realitat concreta. Situacions urgents, imprevistes, que requereixen la presència immediata del treballador. No es tracta d’un permís planificat, sinó d’una eina per a afrontar circumstàncies excepcionals. El Tribunal subratlla que la seva finalitat és facilitar la conciliació i la corresponsabilitat, evitant que aquestes absències suposin una penalització econòmica.

Negar la retribució buidaria de contingut el dret i en desincentivaria l’ús, fet que aniria contra l’objectiu de la norma.

Conseqüències pràctiques per a les empreses

A partir d’aquesta sentència, les empreses han d’assumir que:

• El permís és retribuït en tot cas, fins al límit legal

• No cal que el conveni col·lectiu el prevegi

• No pot negar-se el seu pagament al·legant falta de regulació interna

A més, qualsevol pràctica empresarial contrària a aquest criteri pot ser objecte de reclamació.

Mantenir criteris anteriors pot generar reclamacions de quantitats i conflictes col·lectius.

El Suprem no elimina el paper del conveni col·lectiu. El que sí que aclareix és que la seva funció no és decidir si el permís es paga o no, sinó regular aspectes com:

• Forma de gaudi

• Procediments de justificació

• Organització interna del permís

• Possibles millores

A la vista d’aquest criteri, resulta aconsellable:

• Revisar polítiques internes sobre permisos

• Adaptar manuals de recursos humans

• Verificar la correcta retribució d’aquests supòsits

• Formar responsables d’equip sobre la seva aplicació

• Analitzar possibles contingències passades

La revisió no sols ha de ser normativa. També operativa, per a evitar errors en la gestió diària.

L’usdefruit d’accions pot generar dubtes importants quan arriba el moment de la seva extinció. Encara que la figura de l’usdefruit és coneguda en l’àmbit civil, la seva aplicació sobre accions o participacions socials planteja problemes específics.

En aquests casos, no n’hi ha prou amb saber qui és propietari i qui gaudeix dels drets econòmics. Cal analitzar quins drets corresponen a l’usufructuari, quins conserva el nu propietari i què ocorre quan l’usdefruit acaba.

• Atenció. Abans de liquidar un usdefruit d’accions, convé revisar el títol de constitució, els estatuts socials i l’evolució comptable de la societat.

Què és l’usdefruit i com funciona sobre accions?

L’article 467 del Codi Civil defineix l’usdefruit com el dret a gaudir béns d’altri amb l’obligació de conservar la seva forma i substància, tret que la llei o el títol constitutiu disposin una altra cosa.

Aplicat a accions, això significa que la propietat queda dividida:

• El nu propietari conserva la titularitat i la condició de soci.

• L’usufructuari gaudeix de determinats drets econòmics.

En la pràctica, aquesta divisió pot resultar delicada, perquè qui decideix en la societat no sempre és qui percep els fruits econòmics.

L’usufructuari no es converteix automàticament en soci. La seva posició depèn de la llei, els estatuts i el títol constitutiu de l’usdefruit.

Qui té la condició de soci?

La regla general en la Llei de societats de capital (LSC) és que la qualitat de soci correspon al nu propietari. Això significa que, excepte previsió estatutària en contra, el nu propietari exerceix els drets polítics, com el dret d’assistència i vot en junta.

L’usufructuari, per part seva, té dret als dividends acordats durant la vigència de l’usdefruit, però no participa necessàriament en les decisions socials.

• Atenció. Si els estatuts atribueixen drets addicionals a l’usufructuari, caldrà estar a aquesta regulació concreta.

Drets econòmics de l’usufructuari

L’usufructuari d’accions té dret, com a regla general, a percebre els dividends que la societat acordi repartir mentre duri l’usdefruit. Ara bé, el conflicte apareix quan la societat no reparteix beneficis i els destina a reserves. En aquest cas, en finalitzar l’usdefruit, pot sorgir el dret a reclamar una compensació.

L’article 128.1 de la LSC permet a l’usufructuari exigir al nu propietari l’increment de valor de les accions o participacions usufructuades, però només quan aquest increment procedeixi de beneficis propis de l’explotació integrats en reserves.

• Atenció. No tot increment de valor genera dret de cobrament. La clau està en l’origen d’aquest increment.

Què significa “beneficis propis de l’explotació”?

Aquesta expressió és una de les qüestions més delicades. Els beneficis propis de l’explotació són aquells que procedeixen de l’activitat ordinària de la societat. És a dir, del seu negoci habitual. No s’identifiquen necessàriament amb qualsevol increment comptable, ni amb qualsevol partida positiva que aparegui en el balanç.

Per això, abans de reclamar una liquidació de l’usdefruit, cal analitzar si les reserves procedeixen realment de beneficis derivats de l’activitat de la societat.

Comparar simplement les reserves inicials i finals pot portar a una conclusió equivocada.

Tribunal Suprem

La Sentència del Tribunal Suprem 400/2026, de 12 de març de 2026, analitza si els actius per impost diferit derivats de pèrdues fiscals poden considerar-se beneficis propis de l’explotació. El cas tenia una gran rellevància econòmica, ja que la reclamació superava els 2,29 milions d’euros.

El Tribunal Suprem conclou que aquests actius fiscals no formen part dels beneficis propis de l’explotació i, per tant, no es poden incloure en la liquidació de l’usdefruit.

Un crèdit fiscal no equival a un benefici repartible ni a un dret de cobrament enfront d’Hisenda.

Per què els crèdits fiscals no s’inclouen?

Els actius per impost diferit neixen, normalment, del dret a compensar pèrdues fiscals en exercicis futurs. Això significa que la societat podrà reduir la seva tributació si en el futur obté beneficis suficients, però no existeix un ingrés efectiu ni una quantitat disponible per a repartir.

El Suprem recorda que aquests actius no són beneficis d’explotació, sinó una conseqüència fiscal de pèrdues prèvies.

• Atenció. L’activació comptable d’un crèdit fiscal pot millorar els fons propis, però no genera automàticament un dret econòmic per a l’usufructuari.

Què pot reclamar l’usufructuari en finalitzar l’usdefruit?

En finalitzar l’usdefruit, l’usufructuari pot reclamar l’increment de valor de les accions o participacions si es compleixen determinats requisits:

• Ha d’existir un increment de valor.

• Aquest increment ha de procedir de beneficis propis de l’explotació.

• Aquests beneficis han d’haver-se integrat en reserves durant la vigència de l’usdefruit.

Si falta algun d’aquests elements, la reclamació pot no prosperar.

La reclamació s’ha de secundar en una anàlisi comptable i jurídica sòlida, no sols en una comparació de balanços.

Què han de tenir en compte els nus propietaris?

El nu propietari conserva la condició de soci i els drets polítics, però ha de respectar els drets econòmics de l’usufructuari. Ara bé, tampoc està obligat a compensar qualsevol increment comptable que aparegui en la societat.

La sentència del Suprem reforça la necessitat de distingir entre beneficis reals d’explotació i altres partides comptables o fiscals.

Davant una reclamació de l’usufructuari, convé revisar l’origen exacte de les reserves abans d’acceptar qualsevol import.

Recomanacions pràctiques

En aquests casos resulta aconsellable:

• Revisar el títol constitutiu de l’usdefruit.

• Analitzar els estatuts socials.

• Comprovar els dividends repartits durant la vigència de l’usdefruit.

• Estudiar l’evolució de reserves i fons propis.

• Distingir entre beneficis ordinaris, resultats extraordinaris, resultats financers i actius fiscals.

• Sol·licitar, si escau, informe comptable o pericial.

En societats familiars, hòldings o empreses amb operacions complexes, la revisió ha de fer-se amb especial cura.

Una revisió prèvia correcta pot evitar reclamacions indegudes, conflictes entre usufructuari i nu propietari i litigis d’elevada quantia.

Maig

Des del 6 de maig al 30 de juny

Renda

• Presentació per telèfon de la declaració de renda 2025

Societats

• Comunicació de l’entitat constitutiva declarant de la declaració informativa de l’impost complementari. Per a períodes impositius finalitzats abans del 31 de març de 2025: 240
• Declaració informativa de l’impost complementari. Per a períodes impositius finalitzats abans del 31 de març de 2025: 241

Fins al 12 de maig

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Abril 2026. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 de maig

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Abril 2026. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Abril 2026. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Impost sobre les primes d’assegurances

• Abril 2026: 430

Impostos especials de fabricació

• Febrer 2026. Grans empreses: 561, 562, 563
• Abril 2026: 548, 566, 581
• Abril 2026: 573 (autoliquidació), A24 (sol·licitud de devolució)
• Primer trimestre 2026. Excepte grans empreses: 561, 562, 563
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Abril 2026. Grans empreses: 560

Impostos mediambientals

• Abril 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2026. Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Primer pagament fraccionat: 583

Impostos sobre les transaccions financeres

• Abril 2026: 604

Fins al 31 de maig

IVA

• Abril 2026. Finestreta única – Règim d’importació: 369

 

Juny

Fins a l’1 de juny i des de l’1 de juny al 30 de juny

Fins a l’1 de juny

IVA

• Abril 2026. Autoliquidació: 303
• Abril 2026. Grup d’entitats, model individual: 322
• Abril 2026. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Abril 2026. Operacions assimilades a les importacions: 380

Impostos Mediambientals

• Abril 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències

Declaració informativa mensual de les operacions realitzades pels empresaris o professionals adherits al sistema de gestió de cobraments a través de qualsevol tipus de targetes i mitjançant pagaments associats a números de telèfon mòbil

• Abril 2026: 170

Declaració informativa mensual de comptes en qualsevol classe d’institucions financeres i resum anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del capital mobiliari i rendes obtingudes per la contraprestació derivada de comptes en qualsevol classe d’institucions financeres

• Abril 2026: 196

Declaració informativa anual de comptes financers en l’àmbit de l’assistència mútua

• Any 2025: 289

Declaració informativa anual de comptes financers de determinades persones estatunidencs (FATCA)

• Any 2025: 290

Des de l’1 de juny al 30 de juny

• Presentació en les oficines de l’Agència Tributària de la declaració de Renda 2025

Fins al 12 de juny

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Maig 2026. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 22 de juny

Renda i Societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les Institucions d’Inversió Col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Maig 2026. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Maig 2026. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Impost sobre les primes d’assegurances

• Maig 2026: 430

Impostos especials de fabricació

• Març 2026. Grans empreses: 561, 562, 563
• Maig 2026: 548, 566, 581
• Maig 2026: 573 (Autoliquidació), A24 (Sol·licitud de devolució)
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Maig 2026. Grans empreses: 560

Impostos Mediambientals

• Maig 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2026. Impost sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus radioactius resultants de la generació d’energia nucleoeléctrica. Primer pagament fraccionat: 584

Impost sobre les transaccions financeres

• Maig 2026: 604

Fins al 25 de juny

Renda i Patrimoni

• Declaració anual Renda i Patrimoni 2025 amb resultat per ingressar amb domiciliació en compte: D-100, D-714

Fins al 30 de juny

Renda i Patrimoni

• Declaració anual Renda i Patrimoni 2025 amb resultat per retornar, renúncia a la devolució, negatiu i per ingressar sense domiciliació del primer termini: D-100, D-714
• Declaració anual de Renda del règim especial de tributació per a treballadors, professionals, emprenedors i inversors desplaçats a territori espanyol 2025: 151

Societats

• Comunicació de l’entitat constitutiva declarant de la declaració informativa de l’Impost Complementari. Per a períodes impositius finalitzats abans del 31 de març de 2025: 240
• Declaració informativa de l’Impost Complementari. Per a períodes impositius finalitzats abans del 31 de març de 2025: 241

IVA

• Maig 2026: Autoliquidació: 303
• Maig 2026: Grup d’entitats, model individual: 322
• Maig 2026: Grup d’entitats, model agregat: 353
• Maig 2026. Finestreta única – Règim d’importació: 369
• Maig 2026. Operacions assimilades a les importacions: 380
• Quart trimestre 2025: sol·licitud de reemborsament en el marc de les relacions diplomàtiques, consulars i dels Organismes Internacionals reconeguts per Espanya: 362
• Quart trimestre 2025: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades relatives a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, a les Casernes Generals Internacionals d’aquesta Organització i als Estats part en aquest Tractat: 364
• Quart trimestre 2025: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades per les forces armades dels Estats membres de la UE : 381

Impostos Mediambientals

• Maig 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències

Declaració informativa mensual de les operacions realitzades pels empresaris o professionals adherits al sistema de gestió de cobraments a través de qualsevol tipus de targetes i mitjançant pagaments associats a números de telèfon mòbil

• Maig 2026: 170

Declaració informativa mensual de comptes en qualsevol classe d’institucions financeres i resum anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del capital mobiliari i rendes obtingudes per la contraprestació derivada de comptes en qualsevol classe d’institucions financeres

• Maig 2026: 196

Declaració informativa anual d’ajuts rebuts en el marc del règim econòmic i fiscal de les Canarias i altres ajuts d’estat per contribuents de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques o l’Impost sobre la Renda de no Residents sense establiment permanent

• Any 2025: 282

Declaració informativa anual d’ajuts rebuts en el marc del Règim fiscal especial de les Illes Balears per contribuents de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques o l’Impost sobre la Renda de no Residents sense establiment permanent

• Any 2025: 283

1. Ajuts destinats a subvencionar les instal·lacions de plantes de biogàs i tractaments dels digerits

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9654

Data de publicació: 28/04/2026

Termini: 29/06/2026

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9654/2147616.pdf

2. Subvencions per al pagament del lloguer o preu de cessió d’habitatge o habitació per a l’any 2026 per a persones que tinguin de 36 a 64 anys (ref. BDNS 896205)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9652

Data de publicació: 24/04/2026

Termini: 8/05/2026

Organisme oficial: Agència de l’Habitatge de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9652/2147180.pdf

3. Ajuts per a la prevenció d’incendis forestals dels boscos de titularitat privada per a l’any 2025

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9651

Data de publicació: 23/04/2026

Termini: 24/05/2026

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9653/2147455.pdf

4. Subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a la realització de cursos de català per a adults durant el curs acadèmic 2026-2027 (ref. BDNS 899234)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9651

Data de publicació: 23/04/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament de Política Lingüística

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9651/2147030.pdf

5. Ajudes econòmiques destinades al foment de l’ocupació de l’any 2026, en el marc del Programa Talento Joven 2026

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9651

Data de publicació: 23/04/2026

Termini: 31/12/2026

Organisme oficial: Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9651/2147046.pdf

1. Ajuts a inversions materials o immaterials en transformació, comercialització o desenvolupament de productes agroalimentaris, en el marc del pla estratègic de la política agrícola comuna, per al foment de la integració d’entitats associatives agroalimentàries de caràcter supraautonòmic

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 94

Data de publicació: 17/04/2026

Termini: 18/05/2026

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2026/04/17/pdfs/BOE-B-2026-11888.pdf

2. Ajuts públics del programa nacional d’exploració minera 2026-2030

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 94

Data de publicació: 17/04/2026

Termini: 18/05/2026

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2026/04/17/pdfs/BOE-A-2026-8469.pdf

3. Subvencions en règim de concurrència competitiva per a l’edició de revistes culturals, corresponents a l’any 2026

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 93

Data de publicació: 16/04/2026

Termini: 8/05/2026

Organisme oficial: Ministeri de Cultura

https://www.boe.es/boe/dias/2026/04/16/pdfs/BOE-B-2026-11757.pdf

4. Ajuts destinats a la contractació de serveis d’assessorament per a la transformació digital

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 93

Data de publicació: 16/04/2026

Termini: 31/05/2026

Organisme oficial: Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública

https://www.boe.es/boe/dias/2026/04/16/pdfs/BOE-B-2026-11759.pdf

5. Subvencions d’intercanvi de coneixements i activitats de formació i informació d’àmbit supraautonòmic, destinades al sector agroalimentari i forestal, en el marc del pla estratègic de la política agrària comuna 2023-2027

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 93

Data de publicació: 16/04/2026

Termini: 8/05/2026

Organisme oficial: Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública

https://www.boe.es/boe/dias/2026/04/16/pdfs/BOE-B-2026-11742.pdf

6. Ajuts de protecció sociosanitària durant l’any 2026

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 103

Data de publicació: 28/04/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública

https://www.boe.es/boe/dias/2026/04/28/pdfs/BOE-A-2026-9282.pdf

7. Ajuts públics el 2026 del programa nacional d’exploració minera 2026-2030

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 104

Data de publicació: 29/04/2026

Termini: 30/05/2026

Organisme oficial: Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública

https://www.boe.es/boe/dias/2026/04/29/pdfs/BOE-B-2026-13517.pdf