Al BOE de 13 de març de 2020, s’ha publicat el Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, que adopta una sèrie de mesures urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19.

El citat reial decret llei recull mesures per reforçar el sector sanitari, protegir el benestar de les famílies i fer costat a les empreses afectades, en particular en el sector turístic i PIMEs.

Com un avanç, li podem indicar que a més de mesures per millorar el finançament de la despesa sanitària que en aquesta situació han d’escometre les comunitats autònomes, de suport a les famílies, laborals, d’ajuda al sector turístic i de gestió eficient de les administracions públiques. També s’inclou una mesura de flexibilització d’ajornaments i fraccionaments de deutes tributaris que incideix en la nostra activitat professional, i que serveix de suport financer transitori a les PIMEs.

Respecte al tema de suport financer, s’han donat facilitats d’ajornament de deutes tributaris en l’àmbit de l’Administració tributària de l’Estat:

• Es concediran ajornaments de deutes tributaris que es trobin en període voluntari de pagament des del 13 de març fins al 30 de maig de 2020.
• L’ajornament és prèvia sol·licitud, sense necessitat d’aportar garanties i fins a un màxim de 30.000 €.
• Es permet també -fins ara no s’admetia- l’ajornament de retencions, ingressos a compte, pagaments fraccionats i IVA.
• Això afecta només a PIMEs -volum d’operacions el 2019 que no superi 6.010.121,04 €-.
• Termini de 6 mesos sense meritació d’interessos de demora en els 3 primers.

Per tant, aquesta mesura afectarà, per exemple, a l’IVA mensual de febrer, març i abril, per a PIMEs que optessin pel SII, i als pagaments corresponents al primer trimestre -com  retencions, IVA i pagaments fraccionats d’empresaris i de societats-, el termini de presentació dels quals acaba el 20 d’abril.

Atenció. Cada empresa ha de valorar i comunicar-nos la seva opció, tenint en compte que haurà de preveure la tresoreria al venciment. Sobre aquesta norma encara existeixen dubtes quant a procediments i terminis que anirem aclarint a mesura que l’agència tributària vagi aclarint-les.

Instruccions provisionals per sol·licitar ajornaments

Per la seva part l’AEAT ha publicat en la seva pàgina web unes Instruccions provisionals per  sol·licitar ajornaments conforme al Reial decret llei 7/2020. 

Amb caràcter provisional, els contribuents que, en virtut del reial decret llei, es vulguin acollir a les mesures de flexibilització d’ajornaments que s’hi inclouen, hauran de procedir d’acord amb les següents instruccions:

1. Presentar pels procediments habituals l’autoliquidació en la qual figuren les quantitats a ingressar que el contribuent vol ajornar, marcant, com amb qualsevol ajornament, l’opció de “reconeixement de deute”.

2. Accedir al tràmit “Presentar sol·licitud”, dins de l’apartat d’ajornaments de la seu electrònica de l’AEAT, en el següent enllaç:

https://www.agenciatributaria.gob.es/AEAT.sede/procedimientoini/RB01.shtml

3. Emplenar els camps de la sol·licitud.

En els camps referits a identificació de l’obligat tributari, deutes a ajornar i dades de domiciliació bancària, no existeix cap peculiaritat.

El sol·licitant que pretengui acollir-se a la flexibilització establerta en el reial decret llei ha de prestar especial atenció als següents camps:

• “Tipus de garanties ofertes”: marcar l’opció “Exempció”.
• “Proposta de terminis; nombre de terminis”: incorporar el número “1”.
• “Periodicitat”: marcar l’opció “No procedeix”.
• “Data primer termini”: s’ha d’incorporar la data corresponent a comptar un període de sis mesos des de la data de fi de termini ordinari de presentació de l’autoliquidació (per exemple, l’autoliquidació mensual d’IVA MOD 303 del mes de febrer venç el 30 de març, de manera que la data a incloure seria 30-09-2020).
• MOLT IMPORTANT: Addicionalment, en el camp “Motiu de la sol·licitud” s’ha d’incloure l’expressió “Ajornament RDL”.

Incorporar-hi aquesta redacció és d’especial transcendència per a la correcta tramitació de la sol·licitud mentre es concreta per part de l’AEAT un procediment definitiu durant el període en el qual fa efecte el Reial decret.

4. Presentar la sol·licitud, pressionant la icona “Signar i enviar”.

Per a més informació:

Instruccions provisionals per a presentació d’ajornaments  (804 KB)

 

En la pàgina web de l’AEAT s’ha publicat un avís important, a conseqüència del Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesures urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19, en el qual es comunica que els terminis en els procediments tributaris seran ampliats mitjançant un canvi normatiu imminent.

S’hi assenyala que no es preocupi si té un tràmit pendent. En tant s’aprova el canvi normatiu, l’Agència és conscient de la situació i no considerarà incomplert el termini.

S’afegeix en el comunicat que la seva cita la poden ajornar, i que l’avisaran per comunicar-li la nova data.

També, a la pàgina web de l’AEAT s’ha publicat una nota, a conseqüència del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, en la qual s’indica que les oficines de l’AEAT estaran TEMPORALMENT TANCADES PER A L’ATENCIÓ PRESENCIAL a causa de l’estat d’alarma declarat mitjançant el Reial decret 463/2020, la disposició addicional tercera del qual estableix la SUSPENSIÓ DE TERMINIS ADMINISTRATIUS.

No es preocupi si té algun tràmit pendent.

L’Agència Tributària és conscient d’aquesta situació.

A més, s’està tramitant una norma legal tributària amb l’ampliació dels terminis per realitzar tràmits.

Si té una cita pendent, podrà obtenir més endavant una nova cita.

A la pàgina web del Ministeri de Treball s’ha publicat una notícia datada a 15-03-2020 en la qual s’indica que el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) del Ministeri de Treball i Economia Social ha ordenat tancar el servei d’atenció al públic presencial en les seves oficines de prestacions, a partir del dilluns 16 de març, a causa de la pandèmia de COVID-19. 

Amb aquesta mesura, de caràcter extraordinari, es pretén atendre les recomanacions de les autoritats sanitàries per motius de salut pública, evitant els desplaçaments dels ciutadans i el contacte presencial.

El tancament de les oficines al públic forma part del conjunt de mesures adoptades pel SEPE, en coordinació amb les CCAA., en el si del Sistema Nacional d’Ocupació. Els centres de treball es mantindran en funcionament a porta tancada, garantint la tramitació de les prestacions per desocupació. 

De la mateixa manera, s’està treballant a reforçar l’atenció telefònica i per mitjans electrònics. El SEPE disposa d’una seu electrònica per realitzar tràmits per via telemàtica, i igualment es compta amb atenció telefònica als usuaris (llistat de telèfons per províncies). Es pot fer ús d’aquests telèfons des del dia 16 de març.

És important ressaltar a més, que s’ha decretat la suspensió de termes i la interrupció de terminis dels procediments administratius, per no perjudicar la ciutadania, d’acord amb el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.

Al BOE de 13 de març de 2020, s’ha publicat el Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, que adopta una sèrie de mesures urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19, incloses mesures en l’àmbit laboral per als funcionaris i una bonificació per a les empreses turístiques que prolonguin l’ocupació dels treballadors fixos discontinus. Així mateix, patronal i sindicats han consensuat un document de propostes conjunt per la crisi del coronavirus.

Aquest reial decret llei va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació al BOE (és a dir, el 13 de març de 2020)  i mantindrà la seva vigència mentre el Govern determina que persisteixen les circumstàncies extraordinàries que van motivar la seva aprovació.

El Reial decret llei 7/2020 inclou les següents mesures en l’àmbit laboral:

(i) Consideració excepcional com a situació assimilada a accident de treball, exclusivament per al subsidi d’incapacitat temporal, dels períodes d’aïllament o contagi del personal enquadrat en els règims especials dels funcionaris públics com a conseqüència del virus COVID-19.

El dret a aquesta prestació es podrà causar pel mutualista que es trobi en la data del fet causant (data en la qual s’acordi l’aïllament o malaltia, sense perjudici que el comunicat s’expedeixi posteriorment) en situació d’alta en el corresponent règim especial de la Seguretat Social i la seva durada vindrà determinada pel comunicat de baixa per aïllament i la corresponent alta.

(ii) Bonificació del 50% de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes, així com pels conceptes de recaptació conjunta de desocupació, FOGASA i formació professional, per a les empreses, excloses les pertanyents al sector públic, dedicades a activitats enquadrades en els sectors del turisme, així com els del comerç i hostaleria, sempre que es trobin vinculades a aquest sector del turisme, que generin activitat productiva en els mesos de febrer a juny del 2020 i que iniciïn o mantinguin en alta durant aquests mesos l’ocupació dels treballadors amb contractes de caràcter fix discontinu. Aquesta bonificació serà aplicable des de l’1 de gener fins al dia 31 de desembre de 2020, excepte a les Illes Balears i Canàries on serà aplicable, durant els mesos de febrer i març del 2020, la bonificació adoptada per pal·liar els efectes de l’obertura de procediments d’insolvència del grup empresarial Thomas Cook.

Altres mesures que poden adoptar les empreses 

Davant l’excepcional situació existent, i sense perjudici de les mesures específiques que es puguin aprovar en els pròxims dies, des del punt de vista laboral, avui dia, les empreses poden, depenent dels casos, articular una sèrie de mesures, entre altres:

• Acord de voluntats amb els treballadors: possibilitat de gaudir de vacances; permisos retribuïts o no; etc.
• Mecanismes de flexibilitat en la prestació de serveis: aplicació de jornades de caràcter irregular, tot això segons el regulat en els convenis col·lectius o en l’Estatut dels Treballadors.
• Modificacions substancials de treball, art. 41 de l’ET
• Possible tancament temporal de l’activitat per força major, d’acord amb el regulat en l’art. 47.3 de l’ET. Aquest mecanisme, si és ajustat a Dret, procedirà a la suspensió d’ocupació i sou.
• En tot cas, serà l’autoritat laboral qui verificarà l’existència de força major.
• ERO – expedient de regulació d’ús de caràcter temporal o acomiadament col·lectiu. Aquest procés no és de caràcter imminent o automàtic i requereix un procés de negociació.

Document de propostes conjuntes de les organitzacions sindicals, CCOO i UGT i empresarials, CEOE i CEPIME per abordar, mitjançant mesures extraordinàries, la problemàtica laboral generada per la incidència del nou tipus de coronavirus

Els empresaris i sindicats, per part seva, han acordat un document de propostes de mesures extraordinàries per abordar la problemàtica laboral per la crisi del coronavirus i a fi que siguin negociades en la taula de diàleg social. Entre les mesures que s’hi recullen hi ha les següents:

• La proposta per una nova regulació dels ERTO que simplifiqui els procediments i escurci els terminis de resolució. Així mateix es consideraria com a causa de força major el tancament de centres i la cancel·lació d’activitats, les restriccions a la mobilitat de les persones o mercaderies, l’aïllament per evitar el contagi o la manca de subministraments per motiu de salut pública.
• La necessitat de regular vies que possibilitin l’atenció de les cures de fills i majors després del tancament de centres escolars, centres de dia i les restriccions de mobilitat, a través de nous permisos retribuïts o de noves causes de suspensió de la relació laboral els costos de la qual, incloses les cotitzacions, seran a càrrec del fons d’ajudes extraordinàries.
• Facilitar el teletreball. Referent a això proposen que s’entengui complerta, amb caràcter excepcional, l’obligació de les empreses d’avaluar els riscos amb l’autoavaluació realitzada voluntàriament pel treballador.
• Els treballadors en situacions d’aïllament o contagi percebran un complement de fins al 100% de les seves retribucions amb càrrec al fons d’ajuda extraordinari que sufragarà també el cost de les cotitzacions. Es considera imprescindible desenvolupar un procediment de tramitació de les baixes i les altes.

Al BOE de 14 de març de 2020, s’ha publicat la Resolució de 13 de març de 2020, de la Direcció General de Transport Terrestre, per la qual s’exceptua temporalment en els transports de mercaderies el compliment de les normes de temps de conducció i descans contingudes en els articles 6 a 9 del Reglament (CE) núm. 561/2006 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de març de 2006.

Amb base en l’habilitació continguda en l’article 14.2 del reglament esmentat, i considerant que els efectes provocats per l’extensió del coronavirus (COVID-19) constitueixen clarament circumstàncies excepcionals, es flexibilitzen les condicions del treball dels conductors reduint-ne el risc de la salut, al mateix temps que es faciliten els transports que garanteixin el proveïment.

Les excepcions indicades seran aplicables:

• A les operacions de transport de mercaderies que hagin transcorregut totalment o parcial per les zones de risc o per les zones de transmissió comunitària significatives, dins del territori espanyol, que estableixi el Ministeri de Sanitat en la seva pàgina web:

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/areas.htm

• Des del dia 10 de març mentre continuïn tenint aquesta consideració les zones afectades, amb un màxim de 30 dies.

Al BOE de l’11 de març de 2020, s’ha publicat el Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en l’àmbit econòmic i per a la protecció de la salut pública.

Aquesta norma, que va entrar en vigor el dia 12 de març de 2020, ha establert amb caràcter excepcional que els períodes d’aïllament o contagi dels treballadors a conseqüència del virus COVID-19 tinguin la consideració de situació assimilada a accident de treball a l’efecte de la prestació econòmica per incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social.

Aquesta mesura, que es dicta amb caràcter excepcional, es refereix exclusivament a la prestació econòmica d’incapacitat temporal, i és aplicable tant als treballadors per compte d’altri i per compte propi, d’alta en qualsevol dels règims de la Seguretat Social.

És important destacar que aquest canvi de criteri no té efectes retroactius, és a dir, només s’aplicarà a les baixes que es produeixin a partir de l’entrada d’en vigor del Reial decret llei 6/2020, això és, el 12 de març de 2020, no als afectats abans d’aquesta data, als quals se’ls continuarà aplicant la baixa per malaltia comuna, la qual cosa significa que comencen a cobrar la baixa a partir del quart dia, que la prestació és del 65% i que és a càrrec de les empreses els primers 15 dies.

Aquest canvi suposa una millora de la prestació per als treballadors afectats i un alleujament per a les empreses perquè l’administració es fa càrrec de la prestació des de l’endemà de la baixa.

El Reial decret llei 6/2020 també recull la consideració d’excepcional la situació assimilada a accident de treball dels períodes d’aïllament o contagi dels funcionaris públics, amb les mateixes característiques: la durada d’aquesta prestació excepcional estarà determinada pel comunicat de baixa per aïllament i la corresponent alta. Per tenir dret a aquesta prestació el mutualista que es trobi en la data del fet causant en situació d’alta en el corresponent règim especial de la Seguretat Social. La data del fet causant serà aquella en la qual s’acordi l’aïllament o malaltia del mutualista, sense perjudici que el comunicat de baixa s’expedeixi amb posterioritat a aquesta data.

Requisits

Per al cobrament de la prestació de baixa per accident laboral no hi ha un període mínim de cotització, com succeeix per malaltia comuna que requereix 180 dies en els últims 5 anys.

Base reguladora

• La base reguladora de la incapacitat temporal derivada d’accident de treball es constitueix mitjançant la suma dels següents conceptes:
• La base de cotització per la contingència d’accidents de treball i malalties professionals del mes anterior a la baixa, exclòs l’import d’hores extraordinàries.
• La mitjana de la suma de les percepcions per hores extraordinàries dels dotze mesos immediatament anteriors a l’inici de la incapacitat temporal.

Import de la prestació

L’import de la prestació econòmica per incapacitat temporal conseqüència d’accident de treball serà el resultat d’aplicar el 75% a la base reguladora corresponent. El que no aclareix el RDL és si les empreses estan obligades a pagar els complements que tinguin per conveni per a completar aquesta paga fins a percentatges superiors.

Naixement del dret

En aquest supòsit excepcional, la data del fet causant serà la data en la qual s’acordi l’aïllament o malaltia del treballador, sense perjudici que el comunicat de baixa s’expedeixi amb posterioritat a aquesta data.

Durada de la prestació

La durada d’aquesta prestació excepcional vindrà determinada pel comunicat de baixa per aïllament i la corresponent alta.

En la regulació general, la incapacitat temporal conseqüència d’accident de treball té una durada màxima de 365 dies naturals, prorrogables fins a 180 dies més quan es presumeixi que, en el seu decurs, el treballador pugui ser donat d’alta mèdica per curació (art. 169.1.a LGSS).

A l’efecte del període màxim de durada d’aquesta situació d’incapacitat temporal, i de la seva possible pròrroga, es computaran els períodes de recaiguda i d’observació (art. 169.2 LGSS).

Una vegada esgotat el termini de durada de 365 dies, l’INSS, a través dels òrgans competents per avaluar, qualificar i revisar la incapacitat permanent del treballador, serà l’únic competent per reconèixer la situació de pròrroga expressa amb un límit de 180 dies més, o bé per a determinar la iniciació d’un expedient d’incapacitat permanent, o bé per a emetre l’alta mèdica, per curació o per incompareixença injustificada als reconeixements mèdics convocats per l’INSS; i per a emetre una nova baixa mèdica en la situació d’incapacitat temporal produïda per la mateixa patologia o similar, en els 180 dies naturals posteriors a la citada alta mèdica (art. 170.2 LGSS i 1 RD 1430/2009, 11 set.).

Responsables de la prestació

El reconeixement i pagament, per mesos vençuts, de la incapacitat temporal és a càrrec de l’entitat gestora o, en el seu cas, la mútua col·laboradora de la Seguretat Social o empresa autoritzada per col·laborar en la gestió, sense perjudici del pagament delegat del subsidi per les empreses, d’acord amb les normes que regulen la col·laboració obligatòria.

La col·laboració obligatòria consisteix en el pagament per l’empresa als seus treballadors, a càrrec de l’entitat gestora o col·laboradora, de les prestacions econòmiques, i se’n compensarà l’import en la liquidació de les cotitzacions socials que aquella ha d’ingressar. L’empresa comunicarà a l’entitat gestora, a través del Sistema RED, les dades requerides en el comunicat mèdic de baixa.

En els casos d’incapacitat temporal derivada d’accident de treball el responsable del subsidi serà la mútua col·laboradora de la Seguretat Social, l’INSS o l’empresa col·laboradora voluntària (art. 102.1.a) LGSS); i el pagament efectiu de la prestació es realitzarà a través del «pagament delegat» de l’empresa, que deduirà el que hagi abonat al treballador per incapacitat temporal de la liquidació de quotes a la Seguretat Social del mes corresponent.

Tramitació de la prestació

L’emissió del comunicat mèdic de baixa és l’acte que origina la iniciació de les actuacions conduents al reconeixement del dret al subsidi per incapacitat temporal (art. 2.1 RD 625/2014, 18 jul.).

La declaració (i la confirmació) de la baixa mèdica en els processos d’incapacitat temporal, sigui quina sigui la contingència determinant, es formularà en el corresponent comunicat mèdic de baixa (i confirmació) expedit pel metge del servei públic de salut que hagi efectuat el reconeixement del treballador afectat.

En el cas que la causa de la baixa mèdica sigui un accident de treball i el treballador presti serveis en una empresa associada, per a la gestió de la prestació per aquestes contingències, a una MCSS o es tracti d’un treballador per compte propi adherit a una MCSS per a la gestió de la prestació econòmica per incapacitat temporal derivada de les mateixes contingències, o quan es tracti de treballadors assegurats per la seva pròpia empresa, els corresponents comunicats de baixa, de confirmació de la baixa o d’alta seran expedits pels serveis mèdics de la MCSS o es tracti d’un treballador per compte propi adherit a una MCSS o pels serveis mèdics de l’empresa col·laboradora.

El Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social ha dictat instruccions aclaridores relatives al nou procediment de remissió de comunicats dels Serveis Públics de Salut pel coronavirus, conforme al RDL 6/2020.

En aquestes instruccions s’estableix que els comunicats de baixa i alta hauran de ser emesos pels metges del Servei Públic de Salut i no pels facultatius de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social (MCSS), de l’Institut Social de la Marina o de les empreses col·laboradores.

Aquest tipus de baixes temporals tindran una durada d’entre 5 a 30 dies naturals. I com estableix el RD 625/2014, en ser un procés de durada estimada curta, s’emetrà «el comunicat de baixa consignant-hi la data de la revisió mèdica prevista que, en cap cas, excedirà en més de set dies naturals a la data de baixa inicial. En la data de revisió s’estendrà el comunicat d’alta o, en cas de romandre la incapacitat, el comunicat de confirmació de la baixa. Després d’aquest primer comunicat de confirmació, els successius, quan siguin necessaris, no podran emetre’s amb una diferència de més de catorze dies naturals entre si».

És important recordar, i així ho indiquen les Instruccions, que per a l’abonament de la prestació per IT s’ha d’emetre el comunicat de baixa i per a això, cal confirmar, com més aviat millor, l’existència de l’aïllament per part de l’autoritat sanitària competent de cada comunitat autònoma o a qui aquesta autoritzi. Per a l’emissió del comunicat de baixa o la confirmació no és necessari que es personi la persona afectada en el SPS.

Quan es tingui coneixement del període d’aïllament/contagi o de malaltia amb posterioritat al seu inici, s’emetran els comunicats amb caràcter retroactiu.

Incapacitat temporal i desocupació

Quan el treballador es trobi en situació d’incapacitat temporal derivada de contingències professionals i durant la baixa s’extingeixi el seu contracte de treball, continuarà percebent la prestació per incapacitat temporal, en quantia igual a la que tingués reconeguda, fins que s’extingeixi aquesta situació, passant llavors, en el seu cas, a la situació legal de desocupació en el cas que l’extinció s’hagi produït per alguna de les causes previstes en l’art. 267.1 LGSS 2015, i a percebre, si reuneix els requisits necessaris, la corresponent prestació per desocupació sense que, en aquest cas, es pugui descomptar del període de percepció el temps que hagués romàs en situació d’incapacitat temporal després de l’extinció del contracte, o el subsidi per desocupació (art. 283.1 LGSS).

La Seguretat Social va aclarir alguns dubtes sobre la incapacitat temporal per aïllament o contagi pel coronavirus

El passat 26 de febrer, la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS), va adoptar el Criteri 2/2020, per donar resposta a la qüestió d’en quina situació estaven enfront de la Seguretat Social els treballadors aïllats preventivament pel COVID-19 fins al moment en què sigui possible dilucidar si estan o no perjudicats pel virus. La resposta en aquell moment va ser considerar-los com a situació d’incapacitat temporal derivada de malaltia comuna, aplicant-se respecte a totes les situacions d’aïllament preventiu produïdes des de la detecció del virus SARS-CoV-2.

No obstant això, el ritme dels esdeveniments porta a una nova valoració d’aquesta situació per la Seguretat Social dies més tard. En el Criteri 3/2020, de data 9 de març, es determina que a l’efecte de les prestacions de Seguretat Social la malaltia ocasionada pel coronavirus s’haurà de catalogar com a malaltia comuna «tret que es provi que la malaltia s’ha contret amb causa exclusiva en la realització del treball en els termes que assenyala l’article 156 de la Llei General de la Seguretat Social, i en aquest cas serà qualificada d’accident de treball». En aquest nou criteri es determina que la data del fet causant vindrà determinada per la data de l’aïllament, si amb caràcter previ al diagnòstic de la malaltia, s’hi ha estat sotmès.

Al cap de dos dies de la signatura del Criteri 3/2020 es publica al BOE el Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, que en el seu article cinquè s’estableix per a treballadors autònoms i per compte d’altri (recordi’s que l’art. 11 del RDL 7/2020 ho fa extensible al personal enquadrat en els règims especials dels funcionaris públics) que els períodes d’aïllament o contagi pel virus es consideraran, amb caràcter excepcional, situació assimilada a accident de treball, exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal, i que s’exigirà per a causar el dret que s’estigui en alta en la data del fet causant, això és, en la data en la qual s’acordi l’aïllament o malaltia del treballador, sense perjudici que el comunicat de baixa s’expedeixi amb posterioritat a aquest dia. Aquesta norma entra en vigor el 12 de març (disp. final segona) i no conté cap disposició transitòria.

Els criteris exposats, adoptats abans de la publicació i entrada en vigor del Reial decret llei 6/2020, no van en la línia del que s’estableix en la norma d’urgència i el contingut de l’article cinquè del reial decret llei ha plantejat dubtes d’aplicació que pretenen resoldre’s, de nou i pel que respecta a l’àmbit estricte de la Seguretat Social, per un nou criteri, el Criteri 4/2020, de 12 de març, que dóna resposta a 3 qüestions:

1a Té efectes retroactius el que s’estableix en l’article cinquè del Reial decret llei 6/2020?

La resposta és sí i els termes els següents:

Per a aquells períodes d’aïllament o contagi que s’hagin produït amb anterioritat al 12 de març (data d’entrada en vigor del RDL 6/2020), l’aplicació del que es disposa en l’article cinquè es produirà de manera retroactiva a la data en la qual s’hagi acordat l’aïllament o diagnosticat el contagi. De manera que la prestació econòmica per incapacitat temporal que s’hagués causat s’haurà de considerar com a situació assimilada a accident de treball.

2a Com s’ha d’entendre que per als períodes d’aïllament o contagi pel COVID-19  l’assimilació a accident de treball es consideri «exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal»?

La resposta de la DGSS, circumscrita a l’àmbit de la Seguretat Social, determina l’abast d’aquesta limitació assenyalant que aquesta consideració no es fa extensible a la prestació d’assistència sanitària, que derivarà de contingència comuna, tret que es provi que la malaltia s’ha contret amb causa exclusiva en la realització del treball en els termes que assenyala l’article 156 de la Llei General de la Seguretat Social, i en aquest cas serà qualificada d’accident de treball.

3a Què succeeix amb els Criteris 2/2020 i 3/2020?

Sobre la base del que es disposa en l’article cinquè del Reial decret llei 6/2020 queden sense efecte.

Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, sota la denominació “Limitació de la llibertat de circulació de les persones”, fixa que durant la vigència de l’estat d’alarma les persones únicament podran circular per les vies d’ús públic per a la realització de les següents activitats:

a) Adquisició d’aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat.

b) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris.

c) Desplaçament al lloc de treball per efectuar la seva prestació laboral, professional o empresarial.

d) Retorn al lloc de residència habitual.

e) Assistència i cura a majors, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

f) Desplaçament a entitats financeres i d’assegurances.

g) Per causa de força major o situació de necessitat.

h) Qualsevol altra activitat d’anàloga naturalesa que s’haurà de fer individualment, tret que s’acompanyi a persones amb discapacitat o per una altra causa justificada.

Doncs bé, a molts treballadors, professionals i empresaris els sorgeixen els dubtes de si per a desplaçar-se a la feina fa falta alguna autorització oficial o una certificació de les empreses.

La resposta seria que no cal. La veritat és que, avui dia (excepte noves mesures que s’aprovin, de les quals els mantindrem informats), ni la normativa de les comunitats autònomes ni el Reial decret de l’estat d’alarma indiquen que calgui tenir un permís especial per anar a treballar. El que sí que és cert és que, en estar restringint els moviments, seria prudent portar alguna cosa que justifiqués on treballem.

Tenint en compte les possibles restriccions i controls als desplaçaments dels treballadors, davant una possible sol·licitud de justificació, algunes cambres de comerç i federació d’empresaris, així com la Delegació del Govern, han mostrat com serà el certificat que hauran de portar les persones que es desplacin als seus llocs de treball.

En concret li exposem aquest model que pot ser-li d’utilitat:   

CERTIFICAT ACREDITATIU INDIVIDUAL DE NECESSITAT DE DESPLAÇAMENT PERSONAL PER MOTIUS LABORALS

Validat Delegació de Govern de [PROVÍNCIA] / Reial decret 463/2020, de 14 de març, estat d’alarma per a crisi sanitària per COVID-19

Sr./Sra. [NOM_EMPRESARI], amb DNI [NUMERO_DNI_EMPRESARI] en representació de l’empresa [NOM_EMPRESA] i en qualitat de [CÀRREC].
CERTIFICA:
Que el/la treballador/a Sr./Sra. [NOM_TREBALLADOR], amb DNI [NUMERO_DNI_TREBALLADOR], presta serveis per a la citada empresa en les següents condicions:

• Centre de treball situat en: [LLOC_CENTRE_TREBALL]
• Jornada laboral habitual de [NOMBRE] hores, en horari de: 

[HORARI]
[HORARI]

 

• Que el/la treballador/a s’ha de desplaçar des del seu domicili particular al seu centre de treball que roman obert durant el període d’estat d’alarma decretat pel Govern d’Espanya per no ser empresa dedicada a alguna de les activitats obligades al tancament, i per a això utilitzarà el vehicle amb matrícula [MATRICULA_VEHICULO]

S’expedeix el present certificat a l’efecte de la seva possible acreditació davant l’autoritat competent, en [PROVÍNCIA], a [DIA] de [MES] de 2020.
 Signat:

[SIGNATURA_SEGELL_EMPRESA]

El 14 de març de 2020 es va publicar el Reial decret 463/2020 pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.

El Reial decret entra en vigor el mateix 14 de març, data de la seva publicació en el BOE. Durant la vigència de l’estat d’alarma, es podran dictar successius decrets que modifiquin o ampliïn les mesures que s’hi estableixen. L’estat d’alarma es declara per quinze dies naturals, això és, fins al 30 de març de 2020, sense perjudici de la seva eventual pròrroga.

Sense perjudici de les mesures relacionades amb les requises temporals de béns o prestacions personals obligatòries, mesures per a garantir el subministrament de béns i serveis necessaris per a la salut, alimentaris, energètics i serveis essencials, inclou mesures amb impacte general en l’activitat empresarial o professional, que li expliquem a continuació.

1. QUINES LIMITACIONS A LA LLIBERTAT DE CIRCULACIÓ DE LES PERSONES S’ESTABLEIXEN?

Durant la vigència de l’estat d’alarma les persones veuran limitades el seu dret a la lliure circulació permetent-los, únicament, circular per les vies d’ús públic per a la realització de les següents activitats:

a) Adquisició d’aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat.

b) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris.

c) Desplaçament al lloc de treball per a efectuar la seva prestació laboral, professional o empresarial.

d) Retorn al lloc de residència habitual.

e) Assistència i cura a majors, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

f) Desplaçament a entitats financeres i d’assegurances.

g) Per causa de força major o situació de necessitat.

h) Qualsevol altra activitat d’anàloga naturalesa que s’haurà de fer individualment, tret que s’acompanyi a persones amb discapacitat o per una altra causa justificada.

Igualment, es permetrà la circulació de vehicles particulars per les vies d’ús públic per a la realització de les activitats referides en l’apartat anterior o per al proveïment de carburant en gasolineres o estacions de servei.

2. S’ESTABLEIX ALGUNA RESTRICCIÓ A LA LLIBERTAT DE CIRCULACIÓ DELS TREBALLADORS?

En principi, no es preveuen altres restriccions diferents per als treballadors diferents de les previstes per a qualsevol altre ciutadà, si bé, respecte al treball, tindran autorització i llibertat per acudir als seus llocs de treball i retornar al seu domicili.

3. S’ESTABLEIX ALGUN TIPUS DE RESTRICCIÓ O MESURA DE CONTENCIÓ PER A L’ACTIVITAT EMPRESARIAL/PROFESSIONAL D’AUTÒNOMS I/O EMPRESES?

La mesura d’estat d’alarma preveu la restricció i/o contenció de l’activitat econòmica i/o comercial d’empreses i/o autònoms segons la mena d’activitat en la qual estiguin classificats.

Les mesures de restricció són, bàsicament, de dos tipus:

• De suspensió de l’obertura al públic de locals i establiments de comerç minoristes
• De suspensió de les activitats d’hostaleria i restauració

4. QUINES EMPRESES O ACTIVITATS ES VEURAN AFECTADES PER LA PROHIBICIÓ TEMPORAL DE L’OBERTURA AL PÚBLIC DE LOCALS O ESTABLIMENTS?

Les empreses o activitats que es veuen afectades per la mesura són totes aquelles activitats comercials que es realitzin en locals i/o establiments que tinguin la condició de detallistes, això és, aquells que es dediquen a la comercialització de productes destinats al consumidor final.

També es podrà suspendre qualsevol altra activitat o establiment que segons el parer de l’autoritat competent pugui suposar un risc de contagi.

No obstant això, no tots els locals o establiments destinats a una activitat detallista queden afectats per la prohibició d’obertura al públic, ja que, es permetrà l’obertura d’aquells l’activitat o el comerç dels quals es dediqui a:

• Comerç d’alimentació, begudes, productes i béns de primera necessitat,
• establiments farmacèutics, metges, òptiques i productes ortopèdics,
• establiments detallistes de productes higiènics,
• perruqueries,
• premsa i papereria,
• combustible per a l’automoció,
• estancs,
• equips tecnològics i de telecomunicacions,
• aliments per a animals de companyia,
• comerç per internet, telefònic o correspondència,
• tintoreries i bugaderies.

5. QUINES ACTIVITATS D’HOSTALERIA I RESTAURACIÓ QUEDEN SUSPESES PER LA MESURA?

La norma preveu la suspensió de totes les activitats d’hostaleria i restauració, i es pot prestar aquesta activitat, exclusivament, en la modalitat de lliurament a domicili.

6. COM AFECTEN LES ANTERIORS MESURES A LA MEVA ACTIVITAT O EMPRESA?

En cas que vostè realitzi una activitat comercial a l’engròs o de distribució no es veurà afectat per aquesta mesura, tret que segons el parer de l’autoritat competent pugui suposar un risc de contagi.

En cas que vostè o la seva empresa disposi de locals i o establiments dirigits al públic d’una activitat detallista (de venda al consumidor final) que no estigui classificada en alguna d’activitats permeses, no podrà realitzar o mantenir la seva activitat oberta al públic durant el temps que romangui vigent la mesura.

En cas que vostè o la seva empresa es dediqui a una activitat d’hostaleria i restauració, la seva activitat quedarà suspesa, tret que presti serveis a domicili.

7. SI TINC PROHIBICIÓ D’OBRIR AL PÚBLIC, PUC REALITZAR LA MEVA ACTIVITAT O PART D’ELLA SENSE OBRIR EL LOCAL O ESTABLIMENT?

La norma prohibeix l’obertura de locals i establiments per a exercir una activitat comercial, directament, al públic, no obstant això, no impedeix que l’activitat de l’empresa, en la mesura que sigui factible o tingui sentit, es pugui realitzar sense obrir al públic a l’interior dels locals o establiments, o quan aquesta sigui possible realitzar-la en la modalitat de teletreball.

Per tant, si la seva activitat no depèn de l’obertura del local o establiment al públic, podrà realitzar la seva activitat econòmica en les seves instal·lacions sempre que romanguin tancades al públic (per exemple: activitat d’atenció telefònica del client, activitats administratives, activitats de manteniment i neteja, etc.).

8. QUINES MESURES S’ESTABLEIXEN EN RELACIÓ AMB EL TRANSPORT?

S’estableixen reduccions del 50% en les ofertes de serveis de transport, distingint entre transport de viatgers, sigui quin sigui el mitjà, prestats per empreses en règim de contracte o obligacions de servei públic o completament privats, excepte per als serveis ferroviaris de rodalia i els serveis de transport de viatgers de competència autonòmica o local, que es mantenen en la seva integritat, obligant, a més, a adoptar mesures de neteja i desinfecció diàries i de separació per evitar contagi entre passatgers, així com incloure en els bitllets missatges d’advertiment desaconsellant viatjar.

Els serveis de transport públic de viatgers per carretera, ferroviaris, aeri i marítim de competència estatal que estan sotmesos a contracte públic o obligacions de servei públic (OSP) reduiran la seva oferta total d’operacions en, almenys, els següents percentatges, que també podrà modificar el ministre de Transports:

• Serveis ferroviaris de mitjana distància: 50%
• Serveis ferroviaris mitjana distància-AVANT: 50%
• Serveis regulars de transport de viatgers per carretera: 50%
• Serveis de transport aeri sotmesos a OSP: 50%
• Serveis de transport marítim sotmesos a contracte de navegació: 50%.

Els serveis ferroviaris de rodalia mantindran la seva oferta de serveis.

Els serveis de transport públic de viatgers per carretera, ferroviaris i marítim de competència autonòmica o local que estan sotmesos a contracte públic o OSP, o siguin de titularitat pública, mantindran la seva oferta de transport.

S’establiran uns criteris específics per al transport entre la península i els territoris no peninsulars, així com per al transport entre illes.

Els operadors de servei de transport de viatgers queden obligats a realitzar una neteja diària dels vehicles de transport, d’acord amb les recomanacions que estableixi el Ministeri de Sanitat.

Els sistemes de venda de bitllets en línia hauran d’incloure durant el procés de venda dels bitllets un missatge prou visible en el qual es desaconselli viatjar excepte per raons inajornables. I en els serveis en els quals el bitllet atorga una plaça asseguda o cabina, els operadors prendran les mesures necessàries per a procurar la màxima separació possible entre passatgers.

A aquest efecte, s’ha considerat convenient fixar les instruccions necessàries per garantir l’accés als serveis necessaris dels professionals d’aquest sector en l’exercici de la seva activitat.

• En concret s’estableix que els establiments de subministrament de combustible que disposin serveis de condícia hauran de facilitar el seu ús als conductors professionals.

• Així mateix, els centres de càrrega i descàrrega que comptin amb aquesta mena d’instal·lacions, hauran de facilitar en la mesura que sigui possible el seu ús als conductors professionals que hi realitzin operacions.

Les mesures que es puguin exigir als conductors per a l’accés a aquesta mena d’instal·lacions seguiran els criteris i instruccions de prevenció que amb caràcter general estableixi el Ministeri de Sanitat, o les que aquest òrgan pogués establir específicament en aquest àmbit.

• Així mateix, a fi de possibilitar els descansos adequats en compliment de la normativa de temps de conducció i descans, que són imprescindibles per a poder dur a terme les operacions de transport, aquells establiments que disposin de cuina, serveis de restauració, o expenedors de menjar preparat, hauran de facilitar al transportista professional un servei d’àpats.

Per als serveis de transport públic de viatgers per carretera, ferroviaris i marítim de competència autonòmica o local que estan sotmesos a contracte públic o OSP, o siguin de titularitat pública, s’ha de mantenir l’oferta de transport, si bé es poden establir percentatges de reducció de serveis en cas que la situació sanitària així ho aconselli, així com altres condicions específiques de prestació d’aquests serveis.

Amb la finalitat de garantir l’aplicació efectiva de les mesures previstes en aquest precepte, s’ha considerat convenient aclarir l’àmbit d’actuacions de cada autoritat territorial competent en relació amb els serveis de transport públic de la seva competència.

En concret s’estableix:

1. Cada autoritat autonòmica o local competent podrà fixar els percentatges de reducció dels serveis de transport públic de la seva titularitat que estimi convenients, d’acord amb la realitat de les necessitats de mobilitat existents en els seus territoris i a l’evolució de la situació sanitària, garantint, en tot cas, que els ciutadans puguin accedir als seus llocs de treball i els serveis bàsics en cas necessari.

2. Podran, així mateix, establir condicions específiques de prestació d’aquests serveis.

3. Les autoritats locals que, en virtut del punt anterior, fixin percentatges de reducció dels serveis públics de transport regular de viatgers de la seva titularitat hauran de comunicar-ho a la comunitat autònoma corresponent. Les comunitats autònomes, per la seva part, hauran de comunicar al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, la informació que hagin rebut de les autoritats locals del seu territori, així com els seus propis, a fi que es puguin coordinar les actuacions en tot l’estat.

9. QUIN RÈGIM SANCIONADOR S’ESTABLEIX EN CAS D’INCOMPLIMENT D’AQUESTES MESURES?

S’estableix expressament el deure de la ciutadania de col·laborar i no obstaculitzar la labor dels agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions.

La norma també disposa que l’incompliment o la resistència a les ordres de les autoritats competents en l’estat d’alarma serà sancionat conformement a les lleis, en els termes establerts en l’article deu de la Llei orgànica 4/1981, d’1 de juny, precepte que a més preveu que si aquests actes fossin comesos per autoritats, les seves facultats que fossin necessàries per al compliment de les mesures acordades en execució de la declaració d’estat d’alarma podran ser assumides per l’autoritat competent durant la seva vigència.

L’incompliment de les mesures incloses en el decret que declara l’estat d’alarma davant la crisi sanitària ocasionada pel Covid-19 podria implicar en principi des de multes de 100 euros fins a pena de 3 mesos de presó per un delicte de desobediència i de 4 anys per atemptat contra l’autoritat. Malgrat tot, fonts d’Interior assenyalen que els agents dels diferents cossos actuaran sempre des del principi de proporcionalitat. També des del Govern s’ha assenyalat que en el RD no s’ha fet especial èmfasi en el règim sancionador, ja que les condicions de la declaració de l’estat d’alarma no responen a un escenari de disturbis o conflicte al carrer.

El llistat de sancions que manegen forces i cossos de seguretat de l’Estat es recolza en quatre normes: la Llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa; la de salut pública, la de protecció civil i el Codi Penal.

Segons aquesta regulació, els qui incompleixin les mesures establertes podran enfrontar-se, per exemple, a sancions d’entre 100 i 600 euros per retirar una tanca o precinte; de fins a 30.000 euros per negar-se a identificar-se davant un agent o de fins a 60.000 per conductes que posin en greu risc la salut de la població.

El delicte de desobediència als agents de l’autoritat o al personal de seguretat privada es castiga amb pena d’un a tres mesos de presó. El d’atemptat preveu penes de fins a quatre anys de presó (i el personal sanitari s’inclou entre els agents d’autoritat a aquests efectes).

Els agents hauran de remetre les seves actuacions a les subdelegacions del Govern, si és possible amb reportatge fotogràfic.

10. SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCESSALS, ADMINISTRATIUS, DE PRESCRIPCIÓ I DE CADUCITAT

El Reial decret 463/2020, estableix que se suspenen els termes i interrompen els terminis de les lleis processals per a tots els ordres jurisdiccionals. El còmput d’aquests terminis es reprendrà quan perdin vigència el Reial decret o les seves pròrrogues, en el seu cas. Aquesta interrupció no s’aplicarà en alguns casos expressament previstos en el Reial decret, referits fonamentalment a:

• Dins de la jurisdicció penal, els procediments d’habeas corpus, actuacions de serveis de guàrdia, vigilància penitenciària i violència de gènere.
• Dins de la jurisdicció laboral, els conflictes col·lectius i tutela de dret i llibertats fonamentals.
• Dins de la jurisdicció contenciosa administrativa, els relacionats amb la protecció de drets fonamentals.
• Dins de la jurisdicció civil, les relatives a la protecció de menors o internament per trastorn psíquic.

També s’estableix que se suspenen els termes i interrompen els terminis de tramitació de tots els procediments de les entitats del sector públic, que també es reprendran quan perdin vigència el Reial decret o les seves pròrrogues, en el seu cas. Aquesta suspensió i interrupció afectarà a tot el sector públic, és a dir, a l’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats de l’administració local i el sector públic institucional. En tot cas, es preveu que l’òrgan administratiu que correspongui pugui acordar de forma motivada les mesures que entengui necessàries per evitar perjudicis greus en els drets i interessos dels interessats en els procediments, sempre que aquests manifesten la seva conformitat amb aquestes mesures o que no se suspengui el termini.

Tot això no afectarà els procediments i resolucions referits a situacions estretament vinculades als fets que han justificat l’estat d’alarma.

La norma també declara la suspensió dels terminis de prescripció i caducitat de qualssevol accions i drets durant la vigència de l’estat d’alarma.

A) Terminis processals

• Se suspenen termes i se suspenen i interrompen els terminis previstos en les lleis processals per a tots els ordres jurisdiccionals. El còmput dels terminis es reprendrà en el moment en què perdi vigència el present reial decret o, en el seu cas, les pròrrogues.
• En l’ordre jurisdiccional penal la suspensió i interrupció no s’aplicarà als procediments d’habeas corpus, a les actuacions encomanades als serveis de guàrdia, a les actuacions amb detingut, a les ordres de protecció, a les actuacions urgents en matèria de vigilància penitenciària i a mesures cautelars per violència sobre la dona o sobre menors. Tampoc a actuacions urgents i inajornables en fase d’instrucció.
• En l’ordre jurisdiccional  contenciós, el procediment per a la protecció dels drets fonamentals de la persona previst en els articles 114 i següents LJCA, ni a la tramitació de les autoritzacions o ratificacions judicials previstes en l’article 8.6 LJCA (entrada en domicilis).
• En l’ordre social, els procediments de conflicte col·lectiu i per a la tutela dels drets fonamentals i llibertats públiques.
• En l’ordre civil, l’autorització judicial per a l’internament no voluntari per raó de trastorn psíquic (art. 763 LEC) i l’adopció de mesures de protecció del menor (art. 158 Cc).

No obstant això,  el jutge o tribunal podrà acordar la pràctica de qualssevol actuacions judicials que siguin necessàries per a evitar perjudicis irreparables.

B) Terminis administratius

• Se suspenen termes i s’interrompen els terminis per a la tramitació dels procediments de les entitats del sector públic. El còmput dels terminis es reprendrà en el moment en què perdi vigència el present reial decret o, en el seu cas, les seves pròrrogues.
• La suspensió de termes i la interrupció de terminis s’aplicarà a tot el sector públic definit en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre (LPA). Segons el seu article 2, el sector públic comprèn:

a) L’Administració General de l’Estat.

b) Les administracions de les comunitats autònomes.

c) Les entitats que integren l’administració local.

d) El sector públic institucional.

• No obstant això, l’òrgan competent podrà acordar, mitjançant resolució motivada, les mesures d’ordenació i instrucció estrictament necessàries per evitar perjudicis greus en els drets i interessos de l’interessat en el procediment i sempre que manifesti la seva conformitat, o quan l’interessat manifesti la seva conformitat amb què no se suspengui el termini.
• Aquesta disposició no afectarà els procediments i resolucions quan estiguin referits a situacions estretament vinculades als fets justificatius de l’estat d’alarma.

REGISTRES I NOTARIES (les notaries i els registres funcionaran però el públic no podrà acudir excepte comptades excepcions)

Nota interpretativa: aquesta suspensió sembla que no afecta el procediment registral (presentació de documents, durada de l’assentament de presentació, etc.) mentre no es disposi el contrari. L’anterior es basa en el fet que el procediment registral es regula amb caràcter preferent per la legislació hipotecària i no per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre (LPA), ja que els recursos contra les qualificacions dels registradors són atesos per l’ordre jurisdiccional civil. La RESOLUCIÓ DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE SEGURETAT JURÍDICA I FE PÚBLICA DE 15 DE MARÇ DE 2020 PER LA QUAL S’ACORDEN MESURES DESPRÉS DE LA DECLARACIÓ DE L’ESTAT D’ALARMA, no es pronuncia directament sobre aquest tema, però sí indirectament en ratificar l’ampliació del termini de qualificació i despatx.

No obstant això, conforme a l’apartat segon de la RESOLUCIÓ DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE SEGURETAT JURÍDICA I FE PÚBLICA  de 13 de març de 2020, modificat per la disposició primera de la RESOLUCIÓ DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE SEGURETAT JURÍDICA I FE PÚBLICA 15 de març de 2020, es prorroga quinze dies més el termini de qualificació i despatx durant la vigència de l’assentament de presentació dels documents que estiguin vigents el 15 de març de 2020.

C) Terminis de prescripció i caducitat.

Els terminis de prescripció i caducitat de qualssevol accions i drets quedaran suspesos durant el termini de vigència de l’estat d’alarma i, en el seu cas, de les pròrrogues que s’adoptessin.

REGISTRES I NOTARIES (les notaries i els registres funcionaran però el públic no podrà acudir excepte comptades excepcions)

Nota interpretativa: sembla de plena aplicació als assentaments registrals. Per exemple, no caducaran, de moment, les anotacions preventives, encara que hagin passat els quatre anys, si això es produeix amb posterioritat al 14 de març de 2020 (veure art. 86 LH). Ho confirma la RESOLUCIÓ DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE SEGURETAT JURÍDICA I FE PÚBLICA 15 de març de 2020, en interpretar que la disposició addicional quarta s’entén plenament aplicable als registres de la propietat, mercantils i de béns mobles.

El Reial decret ratifica les decisions autonòmiques, per la qual cosa caldrà analitzar cada cas detalladament. S’adjunta com a annex les principals resolucions, anuncis o comunicacions autonòmiques en la matèria.

Finalment, cal recordar que, conforme a l’article tercer.2 de la Llei orgànica, els qui, a conseqüència de l’aplicació dels actes i disposicions adoptades durant la vigència de l’estat d’alarma, sofreixin, de manera directa o en la seva persona, drets o béns, danys o perjudicis per actes que no els siguin imputables, tindran dret a ser indemnitzats d’acord amb el que es disposa en les lleis.