El passat 30 de desembre es va signar entre el PSOE i Unides Podem un document d’intencions denominat “Coalició progressista. Un nou acord per a Espanya”. Tal com s’exposa en la seva introducció, aquest document i els punts que en ell es recullen són acords de Govern per a tota la legislatura. Els pressupostos generals de l’Estat que s’hi desenvoluparan s’elaboraran prenent com a base aquest document i els consensos adquirits en els últims temps, adaptant-los al nou context macroeconòmic.

El document aborda temes nuclears en matèria fiscal, drets socials, polítiques feministes, lluita contra el canvi climàtic, actualització de l’estat autonòmic, memòria democràtica o cultura i esports, entre altres. Gairebé cinquanta pàgines satisfetes de “bones intencions” -com les de qualsevol Govern- que veurem en què es materialitzen finalment.

A continuació l’informem de manera sintètica, de les mesures laborals clau que conté aquest acord, l’abast definitiu del qual és encara una incògnita.

1. Elaboració d’un nou Estatut dels Treballadors

A aquest efecte, en l’acord s’estableix que es podrà constituir un grup de treball per a la seva redacció, integrat per experts de reconegut prestigi, de l’àmbit acadèmic i professional.

2. Acomiadaments

Proposta d’eliminació de l’acomiadament objectiu per absentisme derivat de baixes per malaltia i la revisió de la delimitació de les causes econòmiques tècniques, organitzatives i de producció

3. Derogació de les limitacions a l’àmbit temporal del conveni col·lectiu

Reinstauració de la denominada ultraactivitat dels convenis col·lectius perquè mantinguin i perpetuïn la seva vigència de manera indefinida fins que una nova norma col·lectiva posterior sigui negociada i acordada. 

4. Derogació de la prioritat aplicativa dels convenis d’empresa sobre els convenis sectorials.

Prevaldran els convenis sectorials -siguin provincials, autonòmics o estatals- sobre els convenis d’empresa en els seus aspectes més rellevants: salari, jornada i resta de condicions laborals.

5. Modificació de l’ET en matèria de contractació i subcontractació laboral

Reducció de les activitats externalitzables de l’empresa, limitant-se la subcontractació a serveis especialitzats aliens a l’activitat principal de l’empresa

6. Revisió dels contractes formatius i aprovació i desenvolupament de l’Estatut del Becari perquè el seu ús respongui a finalitats exclusivament formatives

Es pretén donar un nou enfocament tant als contractes en pràctiques com a aquells per a la formació i l’aprenentatge. Addicionalment s’establiran limitacions i penalitzacions rellevants per a evitar l’ús fraudulent i injustificat de la figura dels becaris per part de les empreses quan la seva intenció veritable sigui substituir treballadors per aquest col·lectiu.

7. Limitació de la capacitat de modificació unilateral de les condicions del contracte per part de l’empresa

8. Revisió del mecanisme d’inaplicació dels convenis col·lectius, orientant-lo gairebé exclusivament al denominat “despengi salarial” quan concorrin causes econòmiques greus en l’empresa.

9. Reforç del principi de causalitat en la contractació temporal i les sancions aplicables al seu ús fraudulent.

10. Reforç del control de la contractació a temps parcial.

11. Salari mínim interprofessional (SMI)

Es pujarà l’SMI fins a aconseguir progressivament el 60% del salari mitjà a Espanya tal com recomana la Carta Social Europea. Es convocarà la taula del Diàleg Social a fi de promoure un acord que serà la base per a la proposta del Govern. Es crearà una comissió assessora del Ministeri de Treball i a la disposició del Diàleg Social, composta per professionals de reconegut prestigi, acadèmics i representants dels sindicats i empresaris, que estudiarà l’evolució de l’SMI. Per a la seva anàlisi es tindran en compte, entre altres qüestions, l’índex de preus de consum, la productivitat mitjana nacional assolida, l’increment de la participació del treball en la renda nacional, i la conjuntura econòmica general.

12. Reducció de les bonificacions de quotes a la Seguretat Social

13. Contractació laboral

• Revisió dels contractes formatius i aprovació i desenvolupament de l’Estatut del Becari perquè el seu ús respongui a finalitats exclusivament formatives. Impulsaran la millora de les seves retribucions i es limitarà l’encadenament de períodes de pràctiques i s’establirà un percentatge màxim de becaris en les empreses.
• Recuperació dels drets laborals en els processos de modificació substancial de les condicions de treball, revisant les causes i el procediment, garantint la seva reversibilitat i el seu caràcter negociat.
• Simplificació i reordenació del menú de contractes de treball. Es reforçarà el principi de causalitat en la contractació temporal i les sancions aplicables al seu ús fraudulent de manera que la contractació indefinida sigui la forma ordinària d’accés a l’ocupació, promovent les reformes legislatives necessàries per a això.
• Exploració de les opcions possibles per a reduir la dualitat, afavorint l’ús del contracte fix discontinu per a activitats cícliques i estacionals.

14. Conciliació i violència en el treball

• Es promourà un pacte social i polític per la racionalització dels horaris, que inclourà una Llei d’usos del temps i racionalització dels horaris. Tot això permetrà reorganitzar completament els temps de treball, oci i cures.
• Dret a la desconnexió i l’adequada gestió del temps de treball dins de la normativa laboral, així com a la protecció efectiva en casos d’embaràs i lactància.
• Ratificació de la Carta Social Europea revisada i el Protocol addicional a la Carta Social Europea i el Conveni 190 de la OIT sobre l’eliminació de la violència i l’assetjament en el món del treball, de 21 de juny de 2019.

15. Empleats de la llar

Culminaran amb caràcter prioritari la plena integració en el règim general de la Seguretat Social de les empleades de la llar al llarg de la legislatura. Signaran i ratificaran el Conveni número 189, de 2011, de l’Organització Internacional del Treball sobre els treballadors domèstics.

16. Prevenció de riscos laborals

S’actualitzarà el catàleg de malalties professionals, així com el procediment de notificació de l’accident de treball. A més, s’avaluarà amb especial atenció la prevenció de nous riscos associats a l’ús de les TIC, els psicosocials i de determinades substàncies químiques nocives per a la salut, així com la creixent digitalització i robotització i les noves formes d’organització del treball. Així mateix, s’incorporarà la perspectiva d’impacte de gènere en la prevenció de riscos laborals.

17. Impuls de la lluita contra el frau laboral (Inspecció de treball)

Per a això s’apostarà per l’ús de les noves tecnologies, automatitzant i connectant processos i Big Data de diverses unitats administratives i reforçant el sistema de control i sancionador. Els esforços se centraran en tres àrees: 1) l’abús de la contractació temporal concatenada sobre un mateix treballador, o un mateix lloc de treball; 2) l’ús fraudulent del contracte a temps parcial amb jornades no declarades i 3) identificar relacions extra laborals que s’haurien d’articular a través de contractes de treball com per exemple falsos autònoms, falsos cooperativistes i falsos becaris.

Perseguiran el frau dels falsos autònoms, prestant especial atenció a les situacions en les quals els ingressos obtinguts pels treballadors procedeixin d’un únic client o ocupador.

En l’enllaç adjunt trobaran el text íntegre de l’acord programàtic:

https://ep00.epimg.net/descargables/2019/12/30/87348523b35b92d92f5702e3cc84d950.pdf

Una de les al·legacions que fan els bancs davant les demandes que se’ls interposen per clàusula sòl és que, si la hipoteca ja ha estat pagada i cancel·lada, no es pot reclamar per una cosa que ja ha finalitzat. Davant d’aquestes al·legacions, al principi, va haver-hi postures dubitatives per part dels jutjats sobre si es podia reclamar o no per una hipoteca cancel·lada.

No obstant això, la postura majoritària és que, encara que s’hagi interposat la demanda, una vegada cancel·lada la hipoteca, es pot condemnar al banc a retornar les quantitats cobrades indegudament, no sols per clàusula sòl, sinó també per altres clàusules abusives com una comissió d’obertura, interessos de demora o despeses d’hipoteca.

Sentència del Tribunal Suprem de 12 de desembre de 2019

Doncs bé, ara el Tribunal Suprem ha emès una sentència de 12-12-2019 en la qual estableix que els consumidors poden reclamar les quantitats cobrades indegudament per aplicació de clàusules abusives, encara que el contracte de préstec hagi vençut o s’hagi extingit.

L’entitat financera argumentava que no hi podia haver cap acció per part dels clients, que el contracte ja havia finalitzat. Es manifestava en què la relació que havia establert el banc amb client ja estava vençuda i que per tant en no existir cap relació contractual vigent entre les parts no cal exercitar la reclamació.

El Tribunal Suprem ha decidit que aquesta consumació o extinció del contracte no és impediment per a l’exercici de l’acció de nul·litat d’una clàusula abusiva i que no es pot privar al consumidor d’exercitar aquestes accions.

A pesar que un contracte estigui cancel·lat o finalitzat amb la nostra entitat no suposa impediment per poder exercitar accions i reclamar el que se’ns deu: podem reclamar per clàusules abusives malgrat haver pagat la hipoteca, sigui per venda de l’immoble hipotecat, per pagament del total degut o per altres causes, com podria ser una execució hipotecària.

Amb aquesta sentència s’obre una via molt interessant per als consumidors que puguin estar afectats per clàusules abusives en els seus préstecs hipotecaris ja pagats, i que els clients puguin iniciar noves demandes contra el seu banc sobre els contractes vençuts.

Atenció. Encara que haguessin venut la casa o l’haguessin perdut en un desnonament, si en revisar l’escriptura de préstec hipotecari comproven que hi ha alguna clàusula abusiva, és perfectament factible reclamar el que li van cobrar de més.

A tenor del pronunciat pel Tribunal Suprem, no hi ha problema per poder exercitar accions contra l’entitat encara que els nostres contractes estiguin vençuts, perquè han finalitzat o bé s’ha cancel·lat sempre que s’hagin vist afectats per la incorporació d’una clàusula abusiva.

Per tant si es veu afectat per una clàusula abusiva en el seu contracte vigent és perfectament viable reclamar pel mal ocasionat. La reclamació per contractes vençuts és possible. Té ple dret per poder exercir les accions oportunes i reclamar el que se li hagi cobrat de més. Si creu que podria haver estat afectat en un contracte vençut no dubti a contactar amb els nostres experts.

Li recordem que el pròxim dia 20 de gener és la data límit per presentar i si escau procedir a l’ingrés del 4t TRIMESTRE del 2019 corresponent a les retencions i ingressos a compte de renda i societats corresponents a rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes (models 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216).

Atenció: també s’han de presentar fins a aquesta data els següents models:

• Model 136. IRPF. IRNR. Gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes. Autoliquidació.
• Model 210. Impost sobre la renda de no residents. No residents sense establiment permanent. Declaració ordinària.
• Model 216. Impost sobre la renda de no residents. Rendes obtingudes sense mediació d’establiment permanent. Retencions i ingressos a compte.

També fins al dia 20 de GENER té de termini per presentar el model 039 sobre Comunicació de dades (comunicació d’incorporacions el mes de desembre), relativa al règim especial del grup d’entitats en l’IVA.

Així mateix, li recordem que el dia 30 de GENER és la data límit per presentar i si escau procedir a l’ingrés del 4t TRIMESTRE 2019 corresponent a l’IVA  (entre altres, el model 303 d’autoliquidació de l’IVA i el model 349 Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries) i el pagament fraccionat de l’IRPF en relació a les activitats empresarials i professionals (models 130 i 131). També s’ha de presentar el RESUM ANUAL de l’IVA 2019 (model 390).

Fins al 31 de GENER també es podrà presentar el RESUM ANUAL 2019 de retencions i ingressos a compte de renda i societats: rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes (models 180, 188, 190, 193, 193-S, 194, 196 i 270).

Aprofitem l’ocasió per a recordar-los altres obligacions (declaracions informatives) fins al 31 de GENER:

• Declaració informativa de certificacions individuals emeses als socis o partícips d’entitats de nova o recent creació. Resum anual 2019 (model 165)

• Declaració informativa d’entitats en règim d’atribució de rendes (comunitats de béns, societats civils, herències jacents, etc.). Any 2019 (model 184)

• Declaració informativa de préstecs i crèdits i altres operacions financeres relacionades amb béns immobles. Declaració anual 2019 (model 181)

• Donatius, donacions i aportacions rebudes i disposicions realitzades. Declaració anual 2019 (model 182)

• Declaració informativa d’adquisicions i alienacions d’accions i participacions en institucions d’inversió col·lectiva. Declaració anual 2019 (model 187)

• Declaració informativa per despeses en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats. Declaració anual 2019 (model 233)

• Declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques. Quart trimestre de l’any 2019 (model 179)

Li recordem que d’acord amb la Circular 4/2012 del Banc d’Espanya, s’estableix que els residents a Espanya (tant persones físiques com jurídiques) tenen l’obligació de comunicar al Banc d’Espanya les transaccions i els saldos d’actius i passius financers amb l’exterior (formulari ETE).

OBLIGACIONS INFORMATIVES DAVANT EL BANC D’ESPANYA: FORMULARI ETE

La normativa vigent en matèria de transaccions econòmiques amb l’exterior estableix l’obligació per tot resident a Espanya, diferent dels proveïdors de serveis de pagament inscrits en els registres oficials del Banc d’Espanya, a declarar davant aquest organisme:

– Les operacions per compte propi amb no residents, siguin pel concepte que siguin i independentment de com es liquidin (a través de comptes de residents a Espanya o en l’exterior, per compensació o mitjançant lliurament en efectiu).

– Els saldos i les seves variacions d’actius i passius exteriors.

Les societats que pertanyen a un grup hauran de presentar la informació corresponent de manera individual. No obstant això, si es compleixen determinats requisits, aquesta informació podrà ser remesa de manera conjunta per un mateix remitent.

Estan obligats a informar davant el Banc d’Espanya les persones físiques i les persones jurídiques (públiques o privades) residents a Espanya, diferents dels proveïdors de serveis de pagament (entitats de crèdit i entitats de pagament) inscrits en els registres oficials del Banc d’Espanya.

QUÈ S’HA DE COMUNICAR? 

S’haurà d’informar el Banc d’Espanya de qualsevol transacció que duguin a terme amb estrangers; i  dels balanços d’actius i passius en l’exterior, així com de qualsevol canvi que es produeixi en aquestes posicions.

Les transaccions amb no residents comprenen totes les operacions per compte propi, de qualsevol naturalesa i amb independència de com es liquidin. Es consideren operacions a aquest efecte tots els actes, negocis i operacions que suposin -o del compliment de les quals pugui derivar-se- cobraments, pagaments o transferències exteriors així com variacions en comptes o posicions financeres deutores o creditores.

Igualment, s’haurà d’informar dels saldos i variacions d’actius i passius enfront de l’exterior, sigui quina sigui la forma en la qual es materialitzin.

Atenció. Aquesta obligació resulta d’aplicació, per exemple, a aquells clients (residents) de banca privada a Espanya, que realitzin operacions per compte propi amb no residents sigui quina sigui la seva naturalesa i independentment de com es liquidin, és a dir, si es liquiden mitjançant transferències exteriors, a través d’abonaments o deutes en comptes bancaris o interempresa, per compensació o mitjançant lliurament d’efectiu, i/o que hagin optat per un model de custòdia del seu efectiu i valors en l’exterior, i que, per tant, tingui saldos i variacions d’actius o passius enfront de l’exterior, sigui quina sigui la forma en la qual es materialitzin (comptes en entitats bancàries o financeres, comptes interempreses, dipòsits d’efectiu o de valors, participacions en el capital, instruments representatius de deute, instruments financers derivats, immobles, etc.).

QUAN CAL COMUNICAR? 

La periodicitat de les comunicacions dependrà del volum de les transaccions realitzades pels subjectes obligats durant l’any immediatament anterior, així com dels saldos d’actius i passius d’aquests subjectes obligats el 31 de desembre de l’any anterior.

Les declaracions s’hauran de presentar amb periodicitat mensual, trimestral o anual tan aviat com es compleixin els corresponents llindars:

• Periodicitat mensual, i dins dels 20 dies següents a la fi de cada mes natural, quan la suma, una a una i sense compensar saldos creditors i deutors amb la finalitat de presentar un saldo únic, de les transaccions amb no residents hagudes durant l’any immediatament anterior, o la suma dels saldos d’actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior, sigui igual o superior a 300 milions d’euros.
• Periodicitat trimestral, i dins dels 20 dies següents a la fi de cada trimestre natural, quan la suma, una a una i sense compensar, de les transaccions amb no residents hagudes durant l’any immediatament anterior, o la suma dels saldos d’actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior, sigui igual o superior a 100 milions i inferior a 300 milions d’euros.
• Periodicitat anual, i no més tard del 20 de gener de l’any següent, quan la suma, una a una i sense compensar, de les transaccions amb no residents hagudes durant l’any immediatament anterior, o la suma dels saldos actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior, sigui inferior a 100 milions d’euros.

És important aclarir que: 

• S’haurà de presentar una declaració, encara que en el corresponent període no s’haguessin realitzat transaccions, si els saldos actius o passius exteriors arribin als llindars de notificació.
• Caldrà comunicar totes i cadascuna de les transaccions i variacions del període encara que els seus saldos finals fossin zero.
• Dins del mateix exercici econòmic no està permès canviar més d’una vegada de periodicitat, ni canviar la periodicitat a una altra amb menor freqüència (és a dir, passar de mensual a trimestral o de trimestral a anual).

Atenció. Quan els imports abans referits no superin el milió d’euros la declaració només s’enviarà al Banc d’Espanya a requeriment exprés d’aquest i en un termini màxim de dos mesos des de la data de sol·licitud.

No obstant això, aquells residents que, tot i no haver assolit els llindars de declaració abans exposats, els superessin al llarg de l’any corrent quedaran obligats a presentar les declaracions amb la periodicitat que correspongui, a partir del moment en el qual aquests límits s’excedeixin. 

Sense perjudici de l’anterior, quan ni l’import dels saldos ni el de les transaccions superin els 50 milions d’euros, les declaracions, es podran efectuar de forma resumida, contenint exclusivament els saldos inicial i final d’actius i de passius exteriors, la suma total de les operacions de cobrament i la suma total de les operacions de pagament del període declarat.

COM CAL COMUNICAR? 

La informació s’haurà de remetre al Departament d’Estadística del Banc d’Espanya, utilitzant per a això un formulari únic per mitjans telemàtics (model ETE, enquesta de transaccions exteriors).

D’acord amb aquesta normativa, les persones físiques, hauran de presentar aquest formulari mitjançant el DNI electrònic o un certificat electrònic expedit per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT), obtingut de manera particular per a cada persona física.

Les persones jurídiques, hauran de tenir un certificat electrònic emès per la FNMT o per al de la CNMV o l’emès pel Banc d’Espanya.

Per a més informació:

Enllaç Banc d’Espanya associat a les Declaracions de transaccions amb l’exterior

https://sedeelectronica.bde.es/sede/es/menu/tramites/Presentacion_po_31e444328b15831.html