Alerta setmanal de continguts (setmana 27 del 2026)

La Direcció General de Tributs ha posat en marxa el tràmit de consulta pública prèvia d’un projecte normatiu que introdueix dues modificacions d’interès per a les empreses. Tot i que la norma encara haurà de recórrer tot el procediment legislatiu abans de la seva aprovació definitiva, convé conèixer des d’ara quines són les línies mestres de la futura reforma.

Un nou format per al NIF de les societats

Actualment, el número d’identificació fiscal (NIF) de les persones jurídiques està integrat per nou caràcters. L’estructura combina una lletra inicial que identifica el tipus d’entitat, set nombres aleatoris i un caràcter final de control.

No obstant això, Hisenda considera que el volum actual de creació d’entitats pot provocar que el sistema vigent es quedi sense combinacions disponibles en un termini relativament curt. Per a evitar aquesta situació, es proposa substituir la seqüència numèrica actual de set dígits per un codi alfanumèric de set caràcters, en el qual es barrejarien lletres i números. D’aquesta manera, el nombre de combinacions possibles augmentaria de manera molt significativa.

En principi, aquesta modificació afectarà únicament els nous NIF que s’assignin una vegada entri en vigor la futura regulació. Per a això serà necessari modificar tant el Reglament General de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària com la normativa tècnica que regula la composició del NIF.

• Atenció. Les empreses ja existents no hauran de dur a terme cap actuació immediata. Serà convenient revisar, quan la norma sigui definitiva, si els programes de gestió i facturació necessiten adaptacions tècniques. Els desenvolupadors de programari, ERP i aplicacions de facturació hauran d’anticipar possibles canvis en els seus sistemes.

Canvis en l’IVA a la importació per a contribuents forals

La futura norma també pretén resoldre una situació que afecta determinats contribuents que tributen exclusivament davant les Hisendes forals i estan acollits al règim de diferiment de l’IVA a la importació.

En l’actualitat, aquests contribuents han de declarar l’IVA d’importació davant l’Administració de l’Estat, mentre que la deducció de les quotes suportades es fa davant la Hisenda foral corresponent. Aquesta separació impedeix, en la pràctica, compensar de manera simultània totes dues partides, fet que pot generar tensions de tresoreria i un cost financer afegit.

Per a corregir aquesta situació, l’Estat i les Administracions tributàries forals han aconseguit un compromís per a dissenyar un mecanisme tècnic i procedimental que permeti equiparar el tractament d’aquests contribuents al dels qui tributen en territori comú.

Quan podrien aplicar-se aquests canvis?

De moment, la iniciativa es troba en una fase molt inicial. El termini per a presentar observacions en la consulta pública finalitza el 8 de juliol de 2026. Després s’hauran d’elaborar els corresponents informes, obrir el tràmit d’audiència pública i obtenir l’aprovació del Consell de Ministres.

Per tant, no s’espera que aquestes modificacions entrin en vigor abans de finals de 2026. Fins llavors, es continuen aplicant les regles actualment vigents.

El passat 30 de juny es va publicar al BOE el Reial decret llei 18/2026, mitjançant el qual el Govern prorroga i adapta les mesures fiscals extraordinàries aprovades mesos enrere per a fer front a l’impacte econòmic de la crisi a Orient Mitjà. La principal novetat és que comença una retirada progressiva de bona part d’aquestes mesures, encara que es mantenen determinats suports per als sectors més exposats a l’encariment de l’energia.

La norma parteix de la idea que els mercats energètics mostren una certa estabilització, però considera que encara persisteixen riscos importants derivats de la situació geopolítica internacional i de l’elevada dependència energètica exterior d’Espanya.

Rebaixa temporal en l’impost sobre hidrocarburs

Un dels aspectes més rellevants afecta l’impost sobre hidrocarburs. El Govern manté durant l’estiu una reducció temporal de la tributació sobre gasolines i gasoils, encara que de manera decreixent.

Les rebaixes previstes són les següents:

• Juliol de 2026: reducció de 15 cèntims per litre.
• Agost de 2026: reducció de 10 cèntims per litre.
• Setembre de 2026: reducció de 5 cèntims per litre.

A més, la norma incorpora un mecanisme automàtic de protecció. Si l’IPC de la gasolina o del gasoil supera determinats llindars d’increment respecte a l’any anterior, les reduccions fiscals podrien intensificar-se automàticament durant el mes següent.

Gasoil professional i sector agrari

Les devolucions parcials de l’impost sobre hidrocarburs continuen per al gasoil professional i per al gasoil utilitzat en activitats agrícoles, ramaderes i forestals, encara que amb imports variables segons el mes i condicionats a l’evolució dels preus energètics.

Així mateix, s’amplien fins a finals de setembre les ajudes extraordinàries dirigides a transportistes, agricultors, ramaders i pescadors, col·lectius especialment afectats per l’increment dels costos energètics.

• Atenció. Els beneficiaris hauran de comprovar si continuen complint els requisits exigits per a accedir a les ajudes. Les ajudes continuen sent gestionades per l’Agència Tributària. Es recomana conservar tota la documentació justificativa de consums i activitat.

IVA de l’electricitat i del gas

Des de l’1 de juny de 2026 l’IVA de l’electricitat i del gas va tornar, amb caràcter general, al tipus del 21%.

No obstant això, el nou RDL estableix un mecanisme excepcional que permetrà recuperar temporalment el tipus reduït del 10% durant agost i setembre si es produeix un nou repunt significatiu dels preus energètics.

• Atenció. Les empreses no han d’assumir que l’IVA reduït continuarà aplicant-se automàticament. Serà necessari seguir l’evolució dels preus energètics i les comunicacions oficials del Govern. Els programes de facturació s’hauran d’adaptar ràpidament en cas d’activar-se novament la rebaixa.

Impost especial sobre l’electricitat

La norma preveu igualment la possibilitat d’aplicar durant agost i setembre un tipus reduït del 0,5% en l’impost especial sobre l’electricitat, sempre que es produeixi una deterioració significativa dels preus energètics. En qualsevol cas, es mantenen determinats mínims de tributació per megawatt/hora.

Canvis en l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica

El RDL introdueix també novetats rellevants en l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica (IVPEE). Per a 2026 s’amplien les reduccions aplicables al càlcul de la base imposable i dels pagaments fraccionats corresponents al tercer i quart trimestre.

A més, s’estableix un full de ruta clar per als pròxims exercicis:

• Tipus del 3,5% durant 2027.
• Tipus del 0% des de 2028 amb caràcter indefinit.

Un sistema flexible davant futures tensions energètiques

La nova normativa incorpora un mecanisme de salvaguarda que permetrà recuperar automàticament la intensitat completa de les ajudes fiscals si tornen a produir-se forts increments en els preus energètics. D’aquesta manera, el Govern pretén reaccionar amb rapidesa davant un eventual empitjorament de la situació internacional.

El passat 30 de juny es va publicar al BOE el Reial decret llei 18/2026, mitjançant el qual el Govern estén part de les mesures aprovades al març per a pal·liar les conseqüències econòmiques derivades de la crisi a Orient Mitjà. En l’àmbit laboral, la norma manté fins al 30 de setembre de 2026 diverses limitacions relacionades amb l’ocupació i l’accés a ajudes públiques.

La filosofia que inspira aquestes mesures és clara: les empreses que rebin suport econòmic extraordinari hauran de comprometre’s a preservar l’ocupació i complir determinades obligacions organitzatives.

Continua l’escut social laboral

Encara que la situació internacional ha experimentat una certa millora en les últimes setmanes, l’Executiu considera que continuen existint riscos rellevants derivats de la volatilitat energètica i del context geopolític internacional. Per aquest motiu, manté temporalment part del denominat escut social, si bé algunes mesures aniran desapareixent progressivament a partir del mes de setembre.

L’objectiu és continuar protegint tant els col·lectius vulnerables com a determinats sectors econòmics especialment sensibles a l’increment dels costos energètics, entre ells el transport, l’agricultura, la ramaderia i la pesca.

Limitació d’acomiadaments fins al 30 de setembre

La principal novetat laboral es recull en l’article 31 del Reial decret llei 18/2026. Les empreses que rebin ajudes directes regulades en aquesta norma no podran acomiadar ni justificar extincions contractuals per causes de força major o per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives derivades de la situació que motiva aquestes ajudes fins al pròxim 30 de setembre de 2026.

La mesura pretén evitar que les ajudes públiques financin processos d’ajust de plantilla relacionats precisament amb la crisi que ha donat origen a aquestes ajudes.

• Atenció.  Abans d’iniciar qualsevol procediment extintiu convé analitzar si l’empresa ha rebut ajudes afectades per aquesta limitació. És imprescindible valorar l’origen real de les causes al·legades en un eventual acomiadament. Es recomana fer una anàlisi jurídica prèvia abans d’adoptar decisions laborals.

Conseqüències de l’incompliment

La norma endureix significativament les conseqüències per a les empreses que incompleixin aquestes restriccions. D’una banda, l’empresa haurà de retornar les ajudes públiques percebudes. D’una altra, l’acomiadament efectuat podrà ser declarat nul, amb les conseqüències legals i econòmiques que això implica, entre elles la readmissió obligatòria del treballador i l’abonament dels salaris de tramitació corresponents.

També afecta els treballadors fixos-discontinus

La restricció no es limita únicament a l’acomiadament tradicional. La norma estableix expressament que les mateixes causes vinculades a la crisi no es podran utilitzar per a justificar ni la finalització del període d’activitat ni la falta de crida de treballadors fixos-discontinus fins al 30 de setembre de 2026.

Amb aquesta previsió es pretén evitar que les limitacions puguin eludir-se usant mecanismes diferents de l’extinció formal del contracte.

Restriccions també per a les cooperatives

Les cooperatives tampoc queden al marge d’aquestes limitacions. Fins al 30 de setembre de 2026 les seves assemblees generals no podran aprovar acords que suposin la reducció definitiva de llocs de treball o modificacions substancials en la proporció de qualificacions professionals quan aquestes decisions es fonamentin en causes relacionades amb la situació extraordinària regulada en el reial decret llei.

Els plans de mobilitat sostenible guanyen protagonisme

Una altra novetat important afecta a les empreses obligades a disposar d’un Pla de Mobilitat Sostenible al Treball (PMST).

Quan una empresa beneficiària d’ajudes directes estigui obligada a comptar amb aquest pla i no compleixi aquesta obligació, haurà de reintegrar les ajudes rebudes. La norma vincula així les ajudes públiques amb polítiques empresarials dirigides a reduir la dependència energètica i fomentar desplaçaments més sostenibles.

Cal recordar que l’obligació de negociar i elaborar aquests plans es va avançar mitjançant el Reial decret llei 7/2026 i serà exigible a partir del 5 de desembre de 2026 per a les empreses afectades.

La implantació de sistemes de retribució variable vinculats a objectius és una pràctica cada vegada més habitual en les empreses. Aquests mecanismes permeten incentivar el rendiment, fidelitzar el talent i alinear els interessos de l’organització amb els dels seus professionals.

No obstant això, el disseny d’aquests sistemes requereix alguna cosa més que fixar objectius i establir percentatges de cobrament. L’experiència demostra que moltes polítiques internes contenen criteris que poden generar conflictes laborals, especialment quan el càlcul dels incentius es veu afectat per situacions d’absència a la feina.

Un recent pronunciament del Tribunal Suprem (TS), en la seva sentència 522/2026 de 29 de maig de 2026, torna a recordar que la llibertat empresarial per a configurar els sistemes de primes té límits i que aquests han de respectar, en tot cas, els principis de proporcionalitat, igualtat i no discriminació.

L’empresa pot vincular la prima al temps efectivament treballat

Com a principi general, és perfectament vàlid que la retribució variable es calculi tenint en compte el temps efectivament treballat.

Ara bé, aquesta possibilitat exigeix que existeixi una autèntica proporcionalitat entre el període de prestació de serveis i els objectius fixats. No sembla raonable exigir el mateix nivell de resultats a qui ha treballat tot l’exercici que a qui ha romàs diversos mesos absent.

Per això, quan el temps efectiu de treball disminueix, també s’han d’ajustar de manera coherent els objectius o paràmetres utilitzats per a mesurar el rendiment.

• Atenció. Els sistemes d’incentius han de definir clarament com s’adapten els objectius en cas d’absència. La falta de proporcionalitat pot provocar reclamacions salarials. És recomanable revisar anualment els criteris de càlcul aplicables.

No totes les absències es poden penalitzar

Una de les qüestions que més conflictes genera és la utilització de l’absentisme com a element corrector de la retribució variable. Encara que l’empresa pot establir mecanismes dirigits a controlar l’absentisme, no totes les absències poden rebre el mateix tractament. Determinades situacions gaudeixen d’una protecció reforçada i no haurien de produir conseqüències econòmiques negatives per al treballador.

Les absències derivades de processos d’incapacitat temporal, així com aquelles relacionades amb drets de conciliació i cura familiar, exigeixen una anàlisi especialment acurada. La jurisprudència va advertint que el seu tractament inadequat pot desembocar en situacions discriminatòries.

• Atenció. Les baixes mèdiques no sempre poden computar-se a l’efecte de reduir incentius. Els permisos relacionats amb la conciliació requereixen una especial protecció. Les clàusules genèriques sobre absentisme s’haurien de revisar jurídicament.

Conciliació i igualtat, aspectes cada vegada més rellevants

La normativa actual concedeix una protecció creixent als drets de conciliació de la vida familiar i laboral.

Per aquest motiu, les polítiques retributives cal analitzar-les també des de la perspectiva de la igualtat i la no discriminació. Un sistema aparentment neutre pot produir efectes adversos sobre determinats col·lectius i acabar sent qüestionat judicialment.

No s’ha d’oblidar que la discriminació pot ser tant directa com indirecta. A vegades, determinades regles internes acaben perjudicant treballadors que exerceixen drets legalment protegits, encara que aquesta no fos la intenció inicial de l’empresa.

Evitar la doble penalització

Un altre aspecte especialment sensible consisteix a evitar que una mateixa circumstància negativa es valori dues vegades.

Per exemple, si l’empresa ja ajusta l’incentiu en funció del temps efectivament treballat, aplicar posteriorment una segona reducció addicional sobre aquesta mateixa absència podria resultar desproporcionada.

L’acumulació de penalitzacions incrementa notablement el risc de conflicte i pot posar en qüestió la validesa del sistema d’incentius. Precisament aquesta problemàtica ha estat analitzada recentment pel Tribunal Suprem en una sentència que va declarar no ajustat a dret un concret sistema de retribució variable.

• Atenció. S’ha d’evitar computar dues vegades una mateixa absència. Els sistemes excessivament complexos solen generar més litigis. La transparència en el càlcul de la prima és essencial.

Conclusió. L’empresa no pot reduir automàticament la prima o la retribució variable pel simple fet que el treballador hagi estat de baixa mèdica. El Tribunal Suprem recorda que les absències derivades de malaltia no poden computar-se com a absentisme per a penalitzar la retribució variable quan això suposi un tracte discriminatori. En aquests casos, reduir l’incentiu per haver estat de baixa pot vulnerar la prohibició de discriminació prevista en la Llei 15/2022 i l’article 14 de la Constitució.

Fa anys que no revisa la seva política de primes?

Moltes empreses continuen aplicant sistemes d’incentius dissenyats fa anys, sense haver-los adaptat als canvis normatius ni a l’evolució de la doctrina judicial. No obstant això, l’actual marc legal exigeix revisar periòdicament aquestes polítiques per a garantir que continuen sent vàlides i compleixen amb les exigències en matèria d’igualtat, conciliació i no discriminació.

Si la seva empresa disposa de sistemes de retribució variable vinculats a objectius, assistència, productivitat o absentisme, és aconsellable fer una revisió jurídica integral del seu disseny i funcionament.

Des del nostre departament laboral podem ajudar-lo a analitzar les seves polítiques retributives, detectar possibles riscos i adaptar els seus sistemes d’incentius als criteris legals i jurisprudencials actualment vigents.

El Tribunal Suprem (TS) ha dictat recentment una sentència de l’11 de juny de 2026 de gran rellevància per als consumidors que van contractar una hipoteca acompanyada d’una assegurança de vida de prima única finançada. La resolució considera abusiva la pràctica consistent a imposar al client la contractació d’una assegurança amb una asseguradora vinculada al banc, finançant a més el seu cost dins del préstec hipotecari.

Encara que la sentència analitza un supòsit concret, el criteri fixat per l’Alt Tribunal pot tenir importants conseqüències per a milers de persones que van subscriure hipoteques en circumstàncies similars durant els últims anys.

Què és una assegurança de prima única finançada?

A diferència de les assegurances tradicionals que es renoven anualment, en les assegurances de prima única el client paga per endavant tota la cobertura corresponent a un llarg període de temps, que pot coincidir amb bona part de la durada de la hipoteca.

En moltes ocasions, l’import de l’assegurança no s’abona directament, sinó que s’incorpora al capital del préstec hipotecari. Això significa que el consumidor no sols paga el cost de l’assegurança, sinó també els interessos generats per aquesta quantitat durant anys o fins i tot dècades.

Per exemple, una assegurança de 15.000 o 20.000 euros finançada juntament amb la hipoteca pot incrementar considerablement el cost total de l’operació.

• Atenció.  Revisi si el capital concedit pel banc supera l’import realment destinat a la compra de l’habitatge. Comprovi si part del préstec es va destinar al pagament d’una assegurança. Molts consumidors desconeixen que van finançar el cost de l’assegurança durant tota la vida del préstec.

Què ha qüestionat el Tribunal Suprem?

La sentència no declara nul·les totes les assegurances vinculades a hipoteques. El que el TS considera abusiu és la combinació de diversos elements que generen un important desequilibri entre l’entitat financera i el consumidor. Entre altres aspectes, el TS destaca els següents:

• El banc imposava la contractació de l’assegurança.
• L’asseguradora pertanyia al mateix grup empresarial de l’entitat financera.
• El client no podia comparar ofertes d’altres companyies.
• La prima es pagava íntegrament a l’inici.
• El cost es finançava juntament amb la hipoteca.
• El consumidor acabava pagant interessos sobre l’import de l’assegurança.
• A vegades, ni tan sols existia una bonificació real del tipus d’interès com a compensació.

Segons el Suprem, aquestes circumstàncies impedeixen que el consumidor conegui adequadament el cost real de l’operació i poden generar un greu desequilibri contractual.

• Atenció. El fet d’haver signat la pòlissa no impedeix automàticament reclamar. La clau està a determinar si va existir veritable llibertat d’elecció i informació suficient. Cada cas s’ha d’analitzar individualment.

Qui podria estudiar una reclamació?

Podria ser aconsellable revisar la documentació hipotecària quan concorrin algunes d’aquestes circumstàncies:

1. Es va signar la hipoteca com a consumidor.
2. El banc va exigir contractar una assegurança de vida, amortització o protecció de pagaments.
3. L’import de l’assegurança es va pagar íntegrament a l’inici.
4. El cost de l’assegurança es va afegir al préstec hipotecari.
5. L’asseguradora pertanyia al grup empresarial del banc.
6. No es van oferir alternatives amb altres companyies asseguradores.
7. No es va explicar clarament el cost total ni els interessos derivats de finançar la prima.

• Atenció. Fins i tot les hipoteques ja cancel·lades poden ser susceptibles de revisió. L’existència de la pòlissa en l’escriptura no impedeix la reclamació. És essencial conservar tota la documentació relacionada amb l’operació.

Quines quantitats es podrien recuperar?

La sentència estableix que l’entitat financera haurà de retornar l’import de la prima única, juntament amb els interessos corresponents, descomptant únicament la part proporcional de l’assegurança efectivament consumida. La quantia recuperable dependrà de factors com:

• La durada inicial de la pòlissa.
• El temps transcorregut des de la seva contractació.
• L’import finançat.
• Els interessos abonats.
• Les característiques concretes del contracte.

Per això, no existeix una quantitat estàndard aplicable a tots els afectats i cada situació cal estudiar-la de manera individual.

• Atenció. En alguns casos les quantitats recuperables poden ser molt rellevants. És imprescindible calcular correctament l’impacte econòmic de la prima finançada. Una anàlisi professional permetrà conèixer les possibilitats reals d’èxit.

Com saber si la seva assegurança estava finançada?

Per fer una primera comprovació convé revisar:

• L’escriptura de préstec hipotecari.
• La pòlissa o certificat de l’assegurança.
• La FEIN, FIPER o oferta vinculant.
• El quadre d’amortització del préstec.
• Els moviments bancaris corresponents al dia de la signatura.

En moltes ocasions el producte apareix sota denominacions com:

• Assegurança d’amortització de préstec.
• Assegurança de protecció de pagaments.
• Assegurança de vida de prima única finançada.

Si té dubtes sobre la documentació, sol·liciti una revisió especialitzada. Una simple revisió de l’escriptura pot revelar indicis rellevants.

Un precedent important per als consumidors

La recent sentència del Tribunal Suprem núm. 913/2026, d’11 de juny, suposa un important avanç en la protecció dels consumidors enfront de determinades pràctiques bancàries relacionades amb la comercialització d’assegurances vinculades a préstecs hipotecaris.

No obstant això, la resolució no implica que totes les assegurances associades a hipoteques siguin automàticament nul·les. Caldrà analitzar cada operació concreta per a determinar si va existir imposició, falta de transparència o absència de llibertat d’elecció.

Va signar una hipoteca amb una assegurança de vida finançada?

El nostre despatx pot analitzar la seva escriptura hipotecària i la documentació de l’assegurança per a determinar si existeixen possibilitats de reclamació i calcular les quantitats que es podrien recuperar. Una revisió preventiva pot permetre recuperar imports significatius abonats indegudament. Consulti amb els nostres especialistes sense compromís.

Juliol

Fins el 13 de juliol

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Juny 2026. Obligats a subministrar informació estadística

Fins el 20 de juliol

Renda i Societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les Institucions d’Inversió Col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Juny 2026. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230
• Segon trimestre 2026: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216

Pagaments fraccionats Renda

• Segon trimestre 2026:
  • Estimació directa: 130
  • Estimació objectiva: 131

IVA

• Juny 2026. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Segon trimestre 2026. Autoliquidació: 303
• Segon trimestre 2026. Declaració-liquidació no periòdica: 309
• Segon trimestre 2026. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Segon trimestre 2026. Operacions assimilades a les importacions: 380
• Sol·licitud de devolució de quotes reemborsades a viatgers per empresaris en recarregue d’equivalència: 308
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exercisquen l’activitat de transporte de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308
• Reintegre de compensacions en el Règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca: 341

Impost sobre les Primes d’Assegurances

• Juny 2026: 430

Impostos Especials de Fabricació

• Abril 2026. Grans empreses: 561, 562, 563
• Juny 2026: 548, 566, 581
• Juny 2026: 573 (Autoliquidació), A24 (Sol·licitud de devolució)
• Segon trimestre 2026: 521, 522, 547
• Segon trimestre 2026. Activitats V1, F1: 553 (establiments autoritzats per a la gestió de la comptabilitat en suport paper)
• Segon trimestre 2026. Sol·licituds de devolució: 506, 507, 508, 524, 572
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost Especial sobre l’Electricitat

• Juny 2026. Grans empreses: 560
• Segon trimestre 2026. Excepte grans empreses: 560

Impostos Mediambientals

• Juny 2026. Impost especial sobre els envases de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Segon trimestre 2026. Impost sobre els gasos fluorats d’efecte d’hivernacle. Autoliquidació: 587. Sol·licitud de devolució: A23. Presentació comptabilitat d’existències
• Segon trimestre 2026. Impost especial sobre els envases de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592. Sol·licitud de devolució: A22
•  Any 2026. Impost sobre l’emmagatzematge de combustible nuclear gastat i residus radioactius en instal·lacions centralitzades. Segon pagament fraccionat 585

Impost Especial sobre el Carbó

• Segon trimestre 2026: 595

Impost sobre les Transaccions Financeres

• Juny 2026: 604

Aportació a realitzar pels prestadors del servici de comunicació audiovisual televisiu i pels prestadors del servici d’intercanvi de vídeos a través de plataforma d’àmbit geogràfic estatal o superior al d’una comunitat autònoma

• Pagament a compte 2P 2026: 793

Fins el 27 de juliol

Impost sobre societats i Impost sobre la Renda de no Residents (establiments permanents i entitats de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol)

• Declaració anual 2025. Entitats període impositiu del qual coincidisca amb l’any natural: 200, 206, 220.

Reste d’entitats: els 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la fi del període impositiu.

Autoliquidació de l’Impost Complementari

• Primera autoliquidació: 242

Declaració de prestació patrimonial per conversió d’actius per impost diferit en crèdit exigible enfront de l’Administració Tributària

• Any 2025. Entitats període impositiu del qual coincidisca amb l’any natural: 221

Reste d’entitats: els 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la fi del període impositiu.

Declaració informativa anual d’ajuts rebudes en el marc del règim econòmic i fiscal de les Canarias i altres ajuts d’Estat per contribuents de l’impost sobre societats i Impost sobre la Renda de no residents (establiments permanents i entitats en atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol)

• Any 2025. Entitats període impositiu del qual coincidisca amb l’any natural: 282

Reste d’entitats: els 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la fi del període impositiu.

Declaració informativa anual d’ajuts rebudes en el marc del Règim fiscal especial de les Illes Balears per contribuents de l’impost sobre societats i Impost sobre la Renda de no residents (establiments permanents)

• Any 2025. Entitats període impositiu del qual coincidisca amb l’any natural: 283

Reste d’entitats: els 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la fi del període impositiu.

Fins el 30 de juliol

IVA

• Juny 2026. Autoliquidació: 303
• Juny 2026. Grup d’entitats, model individual: 322
• Juny 2026. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Juny 2026. Operacions assimilades a les importacions: 380

Impostos Mediambientals

• Segon trimestre 2026. Impost sobre el depòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus. Autoliquidació: 593

Fins el 31 de juliol

Número d’identificació fiscal

• Segon trimestre 2026. Comptes i operacions titulars dels quals no han facilitat el NIF a les entitats de crèdit: 195

IVA

• Juny 2026. Finestreta única – Règim d’importació: 369
• Segon trimestre 2026: Finestreta única – Règims exterior i de la Unió: 369

Impost sobre Depòsits en les Entitats de Crèdit

• Autoliquidació 2025: 411
• Pagament a compte. Autoliquidació 2026: 410

Impost sobre Determinats Servicis Digitals

• Segon trimestre 2026: 490

Impostos Mediambientals

• Juny 2026. Impost especial sobre els envases de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i lliure registre d’existències
• Segon trimestre 2026. Impost especial sobre els envases de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i lliure registre d’existències

Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes

• Any 2025: 718

Declaració informativa mensual de les operacions realitzades pels empresaris o professionals adherits al sistema de gestió de cobraments a través de qualsevol mena de targetes i mitjançant pagaments associats a números de telèfon mòbil

• Juny 2026: 170

Declaració informativa mensual de comptes en qualsevol classe d’institucions financeres i resum anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del capital mobiliari i rendes obtingudes per la contraprestació derivada de comptes en qualsevol classe d’institucions financeres

• Juny 2026: 196

Declaració informativa d’actualització de determinats mecanismes transfronterers comercialitzables

• Segon trimestre 2026: 235

Declaració informativa trimestral d’operacions de comerç de béns corporals realitzades en la zona especial canària sense que les mercaderies transiten per territori canari

• Segon trimestre 2026: 281

Declaració informativa sobre pagaments transfronterers

• Segon trimestre 2026: 379

 

Agost

Fins al 12 d’agost

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Juliol 2026. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 d’agost

Renda i Societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les Institucions d’Inversió Col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Juliol 2026. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Impostos especials de fabricació

• Maig 2026. Grans empreses: 561, 562, 563

• Juliol 2026: 548, 566, 581

• Juliol 2026: 573 (Autoliquidació), A24 (Sol·licitud de devolució)

• Segon trimestre 2026. Excepte grans empreses: 561, 562, 563

• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Juliol 2026. Grans empreses: 560

Impostos Mediambientals

• Juliol 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592

Impost sobre les transaccions financeres

• Juliol 2026: 604

Fins al 31 d’agost

IVA

• Juliol 2026. Autoliquidació: 303

• Juliol 2026. Grup d’entitats, model individual: 322

• Juliol 2026. Grup d’entitats, model agregat: 353

• Juliol 2026. Finestreta única – Règim d’importació: 369

• Juliol 2026. Operacions assimilades a les importacions: 380

Declaració informativa mensual de les operacions realitzades pels empresaris o professionals adherits al sistema de gestió de cobraments a través de qualsevol tipus de targetes i mitjançant pagaments associats a números de telèfon mòbil

• Juliol 2026: 170

Declaració informativa mensual de comptes en qualsevol classe d’institucions financeres i resum anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del capital mobiliari i rendes obtingudes per la contraprestació derivada de comptes en qualsevol classe d’institucions financeres

• Juliol 2026: 196