Alerta setmanal de continguts (setmana 29 del 2026)

El 13 de juliol de 2026 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Llei 11/2026, de 9 de juliol, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic.

La norma introdueix un bon nombre de modificacions en els tributs propis de Catalunya i en els impostos cedits per l’Estat. Entre les novetats més rellevants hi trobem noves deduccions autonòmiques en l’IRPF, canvis en els beneficis fiscals aplicables a finques forestals, una nova delimitació del concepte de gran tenidor i diferents bonificacions en l’impost sobre actes jurídics documentats.

La llei va entrar en vigor, amb caràcter general, el 14 de juliol de 2026, encara que algunes mesures tenen dates o condicions d’aplicació diferents.

• Atenció. No totes les modificacions tenen efectes des del mateix dia. Abans d’aplicar un benefici fiscal convé comprovar la seva data concreta d’entrada en vigor.

Noves deduccions autonòmiques en l’IRPF

La Llei 11/2026 amplia el catàleg de deduccions que es poden aplicar en el tram autonòmic de l’IRPF.

Una d’elles es dirigeix a les persones que hagin integrat en la seva base imposable general ajudes públiques destinades als afectats per la talidomida a Espanya durant el període comprès entre 1950 i 1985.

• Atenció. Durant els anys cinquanta i seixanta es va produir un augment del nombre de naixements de nens amb malformacions greus, als quals els faltaven els braços o les cames, conseqüència de la ingestió per part de les seves mares embarassades de medicaments amb talidomida, per a combatre les nàusees i els marejos.

La deducció equival al gravamen autonòmic suportat per l’import d’aquestes ajudes i pot aplicar-se a les quantitats percebudes des de l’exercici 2023. Per a recuperar el tributat en les declaracions corresponents a 2023, 2024 i 2025 caldrà sol·licitar la rectificació de les autoliquidacions ja presentades.

La devolució dels exercicis anteriors no es practicarà necessàriament d’ofici. Les persones afectades hauran de revisar les seves declaracions i sol·licitar la seva rectificació quan escaigui.

Incentius per a les inversions en terrenys forestals

També s’incorpora una deducció autonòmica dirigida als titulars de terrenys forestals que disposin d’un instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent.

La deducció ascendeix al 15% de les quantitats destinades a inversions no productives i a actuacions de prevenció d’incendis. El seu import no podrà superar el 5% de la quota íntegra autonòmica del contribuent.

Per a aplicar-la caldrà justificar documentalment les inversions i obtenir el corresponent certificat del Centre de la Propietat Forestal.

• Atenció. L’existència d’un instrument d’ordenació forestal vigent és un requisit essencial. Una inversió feta sense aquesta cobertura pot quedar fora de la deducció.

Deducció per malaltia celíaca

La llei preveu una deducció de 250 euros per cada persona de la unitat familiar que tingui diagnosticada la malaltia celíaca. Quan diverses persones tinguin dret a aplicar la deducció, el seu import es podrà repartir entre elles. El diagnòstic s’haurà d’acreditar mitjançant el corresponent certificat mèdic.

Ara bé, aquesta mesura està sotmesa a una condició. Només entrarà en vigor si el Govern de la Generalitat no aprova abans del 31 de desembre de 2026 un sistema específic d’ajudes per a compensar el sobrecost alimentari associat a aquesta malaltia.

Canvis en successions i donacions per a les finques forestals

La norma modifica les reduccions aplicables en l’impost sobre successions i donacions quan s’adquireixen finques rústiques de dedicació forestal. La reducció podrà comprendre el valor de les construccions destinades exclusivament a usos forestals. A més, quan la superfície forestal ordenada superi el 50% de la finca, el benefici es podrà estendre al valor de les construccions d’ús residencial.

En queden expressament excloses les construccions destinades a usos turístics.

La modificació afecta tant les adquisicions per herència com determinades transmissions lucratives entre persones vives.

• Atenció. Un habitatge situat dins d’una finca forestal no hi queda inclòs automàticament. Caldrà comprovar el percentatge de superfície ordenada i l’ús efectiu de la construcció.

Nova delimitació del concepte de gran tenidor

La Llei 11/2026 modifica la definició de gran tenidor a l’efecte del tipus de gravamen aplicable en determinades transmissions d’habitatges.

Tindrà aquesta condició la persona física o jurídica que sigui propietària de més de deu immobles urbans d’ús residencial o d’immobles que, en conjunt, superin els 1.500 metres quadrats construïts d’ús residencial situats a Catalunya.

També serà gran tenidor qui posseeixi cinc o més immobles urbans d’ús residencial situats en un o diversos municipis declarats zones de mercat residencial tensionat. No caldrà que tots els immobles es trobin dins d’una mateixa zona tensionada.

• Atenció. Per fer el còmput s’han de revisar tots els immobles residencials situats a Catalunya i no únicament els que intervenen en l’operació que es pretén formalitzar.

Tipus del 20% en la compra d’edificis complets d’habitatges

La norma manté i precisa l’aplicació d’un tipus del 20% en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses (TPO) de l’ITP i AJD quan s’adquireix un edifici complet d’habitatges.

La mesura també pot afectar adquisicions fetes de manera progressiva. Quan diverses compres successives acabin donant lloc a l’adquisició de l’edifici complet, caldrà regularitzar les operacions mitjançant les corresponents autoliquidacions complementàries.

S’estableix una excepció per a determinats compradors particulars quan l’edifici tingui un màxim de quatre habitatges i aquests es destinin a residència habitual de l’adquirent o de familiars fins al segon grau, sempre que es compleixin els requisits exigits.

• Atenció. Les compres escalonades de diferents habitatges d’un mateix edifici han d’analitzar-se en conjunt. Aconseguir posteriorment la titularitat de l’edifici complet pot obligar a presentar declaracions complementàries.

Bonificació per als habitatges en règim de cessió d’ús

La llei introdueix una bonificació del 100% en la quota d’actes jurídics documentats (AJD) per a determinades escriptures vinculades amb la promoció i explotació d’habitatges en règim de cessió d’ús. Es podran acollir a aquest benefici les cooperatives d’habitatge sense ànim de lucre i d’iniciativa social quan els immobles es destinin a habitatge habitual o a residències per a gent gran o amb discapacitat.

• Atenció. La bonificació no s’aplica a qualsevol cooperativa ni a qualsevol promoció. S’han de complir els requisits relatius a l’absència d’ànim de lucre, la iniciativa social i el destí dels habitatges.

Operacions amb societats de garantia recíproca

Els documents notarials que formalitzin la constitució o modificació de drets reals a favor d’una societat de garantia recíproca podran aplicar un tipus reduït d’AJD del 0,1%. La novetat consisteix en el fet que s’elimina el requisit que la societat de garantia recíproca tingui el seu domicili social a Catalunya.

Bonificacions per a la reorganització de finques forestals

S’estableix una bonificació del 90% en la quota gradual d’AJD per a les escriptures públiques de divisió, segregació, agregació i agrupació de finques forestals. Per a gaudir del benefici, la finca haurà de disposar d’un instrument d’ordenació forestal aprovat per la Generalitat de Catalunya.

Aquesta bonificació serà aplicable als fets imposables reportats fins al 31 de desembre de 2030.

Obres noves d’antigues construccions forestals

La llei incorpora una altra bonificació, en aquest cas del 100%, per a les escriptures que documentin declaracions d’obra nova de construccions antigues situades en finques forestals.

El benefici es refereix a construccions anteriors a l’1 de gener de 2000 i exigeix que la finca compti amb un instrument d’ordenació forestal aprovat.

Igual que en la bonificació anterior, la seva aplicació es limita als fets imposables reportats fins al 31 de desembre de 2030.

• Atenció. Caldrà acreditar l’antiguitat de la construcció. La mera ubicació de l’immoble en una finca forestal no serà suficient per a aplicar la bonificació.

Canvis en les taxes i tributs propis

La Llei 11/2026 revisa nombroses taxes i preus públics de la Generalitat. Els canvis afecten, entre altres àmbits, els serveis agronòmics i veterinaris, educació, medi ambient, consum, caça, seguretat industrial, trànsit, estrangeria i actuacions registrals.

També s’introdueix una exempció en la taxa per ocupació del domini públic portuari a favor de les confraries de pescadors pels espais destinats a oficines, llotges i altres instal·lacions necessàries per a la seva activitat.

La norma modifica, a més, el cànon de l’aigua i l’impost sobre les estades en establiments turístics. En aquest últim cas, l’import màxim del recàrrec se situa en 8 euros per estada per a cada categoria d’establiment, amb una regla particular per a determinades embarcacions de creuer.

Derogació d’alguns requisits i obligacions

La norma elimina determinats preceptes del Codi tributari de Catalunya. Entre ells destaca la supressió del requisit que obligava a incrementar la plantilla per a aplicar la bonificació associada a l’adquisició d’immobles destinats a convertir-se en la seu social o el centre de treball d’una empresa o activitat professional.

També es deroga una obligació de subministrament d’informació de Loteries de Catalunya relacionada amb els cartons de bingo, encara que aquesta derogació tindrà efecte a partir de l’1 de febrer de 2027.

Entrada en vigor

La Llei 11/2026 va entrar en vigor, amb caràcter general, el 14 de juliol de 2026.

No obstant això, hi ha diverses excepcions. La deducció per malaltia celíaca dependrà del fet que no s’aprovi abans de finalitzar 2026 un sistema específic d’ajudes. La derogació de l’obligació informativa de Loteries de Catalunya tindrà efectes des de l’1 de febrer de 2027 i la supressió de la taxa per la publicació d’anuncis al DOGC entrarà en vigor l’1 de gener de 2027.

La forma en què Hisenda ha de reclamar un deute tributari quan una societat ha estat dissolta i liquidada acaba de rebre un important aclariment per part del Tribunal Suprem (TS). La sentència núm. 764/2026, de 18 de juny, fixa un criteri que afecta directament a administradors i socis, ja que determina quin ha de ser el procediment correcte abans d’iniciar una derivació de responsabilitat.

Fins ara existien interpretacions diferents sobre si l’Administració podia dirigir-se directament contra l’administrador o si, prèviament, havia de reclamar el deute als socis que succeeixen a la societat extingida. El TS resol aquesta qüestió i estableix un ordre que caldrà respectar d’ara en endavant.

• Atenció. Si una societat ha estat liquidada i encara manté deutes tributaris pendents, convé revisar acuradament qualsevol procediment de derivació de responsabilitat que pugui iniciar l’Administració.

Els socis passen a ocupar la posició de la societat

Quan una societat desapareix jurídicament després de la seva liquidació, no desapareixen automàticament les obligacions tributàries que tenien pendents. La Llei General Tributària (LGT) preveu que aquests deutes es transmetin als socis dins dels límits legalment establerts.

En altres paraules, des del moment en què la societat deixa d’existir, són els socis els qui passen a ocupar la posició de l’antic obligat tributari. L’Administració ha de continuar enfront d’ells el procediment recaptatori previst per la llei.

• Atenció. L’extinció registral d’una societat no elimina els deutes tributaris pendents ni impedeix que Hisenda continuï reclamant-los.

L’administrador no pot ser el primer destinatari de la reclamació

Un dels aspectes més rellevants de la sentència consisteix en el fet que el TS rebutja que Hisenda pugui acudir directament contra l’administrador mitjançant una derivació de responsabilitat subsidiària. Abans haurà d’exigir el pagament als socis successors i únicament quan aquest mecanisme resulti insuficient es podrà plantejar la responsabilitat subsidiària de l’administrador. Per al Tribunal, actuar d’una altra manera suposaria ignorar el sistema de successió establert per la LGT.

• Atenció. Una derivació de responsabilitat iniciada directament contra l’administrador pot ser impugnable si no s’ha seguit prèviament el procediment enfront dels socis.

Successors i responsables no són la mateixa figura

La sentència dedica una part important a diferenciar dos conceptes que amb freqüència es confonen. Els socis són successors de la societat extingida. És a dir, assumeixen les obligacions tributàries perquè la llei així ho estableix quan desapareix la persona jurídica.

L’administrador, en canvi, respon únicament com a responsable subsidiari quan concorren els requisits previstos legalment. Es tracta de figures diferents, amb un règim jurídic diferent i amb procediments també diferents.

• Atenció. Confondre la successió de deutes amb la responsabilitat tributària pot provocar actuacions administratives contràries al procediment legal.

Es reforcen les garanties de l’administrador

El TS també posa el focus en la protecció jurídica de l’administrador. Si Hisenda pogués reclamar-li directament els deutes sense haver actuat abans enfront dels socis, quedarien pràcticament buits de contingut dos drets especialment rellevants. D’una banda, el benefici d’excussió propi de tota responsabilitat subsidiària. Per un altre, el dret de l’administrador a reclamar posteriorment al veritable deutor l’import satisfet. A més, el Tribunal adverteix del risc que poguessin arribar a reclamar-se els mateixos deutes tant als socis com a l’administrador, generant situacions difícils de justificar jurídicament.

• Atenció. La correcta tramitació del procediment resulta essencial per a evitar reclamacions duplicades o vulneracions dels drets de l’administrador.

Especial cautela amb les sancions tributàries

La sentència també fa una precisió important respecte de les sancions. Encara que la Llei contempla determinats supòsits de transmissió als successors, el Tribunal recorda que les sancions s’han d’interpretar respectant els principis constitucionals de culpabilitat i personalitat. Això significa que la seva transmissió no es pot produir de manera automàtica, sinó que exigeix valorar les circumstàncies concretes que justifiquen aquesta responsabilitat.

• Atenció. No totes les sancions tributàries es poden traslladar automàticament als socis d’una societat extingida.

La doctrina que fixa el Tribunal Suprem

La sentència estableix un criteri jurisprudencial que servirà de referència per a futurs procediments.

En síntesi:

• Els deutes tributaris d’una societat liquidada i extingida s’han de reclamar primer als socis que la succeeixen legalment.
• Només quan escaigui conforme al procediment legal es podrà exigir la responsabilitat subsidiària de l’administrador.
• Hisenda no pot actuar com si la societat extingida continués existint únicament per a derivar el deute a l’administrador.
• La successió dels deutes prevista en la Llei General Tributària constitueix un mecanisme obligatori i no una opció per a l’Administració.

Les empreses immerses en processos de liquidació, així com els seus socis i administradors, haurien de revisar qualsevol procediment de derivació de responsabilitat a la llum d’aquesta nova doctrina del Tribunal Suprem.

La Direcció General de Tributs (DGT) ha aclarit una qüestió que feia temps que generava dubtes entre les empreses dedicades a l’explotació d’habitatges vacacionals. La consulta vinculant V0690-26, de 27 de març de 2026, conclou que determinats immobles destinats a aquesta activitat es podran amortitzar com a edificis industrials, sempre que concorrin determinats requisits.

El criteri no és aplicable de manera automàtica a qualsevol habitatge turístic. La clau estarà en la forma en què es desenvolupa l’activitat.

• Atenció. No n’hi ha prou amb llogar un habitatge amb finalitats turístiques. Caldrà analitzar com es presta realment el servei.

La normativa no contemplava expressament aquesta situació

La Llei de l’impost sobre societats (LIS) regula els coeficients màxims d’amortització per a diferents tipus d’edificis, però no estableix una categoria específica per als habitatges destinats a explotació turística.

Davant aquesta absència de regulació, la DGT acudeix a altres normes de l’ordenament jurídic per a interpretar correctament quin ha de ser el tractament fiscal d’aquests immobles.

• Atenció. L’absència d’una regulació específica no impedeix aplicar un criteri favorable quan existeix una interpretació administrativa que el sosté.

L’element decisiu són els serveis prestats

La consulta centra tota la seva argumentació en un aspecte fonamental, com és que la possibilitat d’aplicar l’amortització prevista per a edificis industrials dependrà del fet que l’explotació de l’habitatge vacacional inclogui serveis propis de la indústria hotelera.

És a dir, no n’hi haurà prou amb posar un immoble a la disposició dels hostes. L’activitat haurà d’oferir prestacions que permetin assimilar-la al funcionament d’un establiment hoteler.

• Atenció. Convé revisar quins serveis s’ofereixen realment als clients, ja que aquest serà el factor determinant per a aplicar aquest criteri.

Quin percentatge d’amortització es podrà aplicar?

Si es compleixen els requisits indicats per la DGT, l’immoble es podrà acollir als coeficients previstos per als edificis industrials en les taules oficials de l’impost sobre societats.

Això suposa aplicar:

• un coeficient lineal màxim del 3%, i

• un període màxim d’amortització de seixanta-vuit anys.

En canvi, els edificis comercials, administratius, de serveis i habitatges continuen subjectes, amb caràcter general, al coeficient màxim del 2% i a un període màxim de cent anys.

La diferència pot tenir un impacte significatiu en la planificació fiscal de l’empresa, ja que permet avançar la deducció de la despesa per amortització.

• Atenció. Una amortització més elevada pot reduir la base imposable de l’impost sobre societats en els primers anys d’utilització de l’immoble.

Per què Hisenda considera que pot tractar-se d’un edifici industrial?

La DGT fonamenta el seu criteri en la Llei d’indústria. Aquesta norma inclou expressament les activitats turístiques dins del seu àmbit d’aplicació al costat d’altres activitats de naturalesa industrial. A partir d’aquesta consideració, interpreta que, quan l’explotació turística incorpora serveis propis del sector hoteler, és raonable identificar aquests edificis amb els immobles industrials previstos en les taules oficials d’amortització.

A més, recorda que la Llei d’arrendaments urbans exclou del seu àmbit els habitatges d’ús turístic sotmesos a la normativa específica del sector turístic, reforçant així la singularitat d’aquesta activitat.

• Atenció. El criteri es basa en la naturalesa de l’activitat desenvolupada, no únicament en l’ús residencial de l’immoble.

Un criteri que pot beneficiar a nombroses empreses

Aquesta interpretació pot resultar especialment interessant per a societats que gestionen apartaments turístics, complexos vacacionals o habitatges destinats a l’allotjament temporal i que ofereixen serveis comparables als d’un establiment hoteler.

En aquests casos, la possibilitat d’amortitzar l’immoble a un ritme superior pot millorar l’eficiència fiscal de la inversió i facilitar una recuperació més ràpida del seu cost des del punt de vista tributari.

Això sí, cada cas caldrà analitzar-lo individualment per a comprovar si realment concorren les circumstàncies descrites per la Direcció General de Tributs.

Abans de modificar el criteri d’amortització convé verificar que l’activitat compleix els requisits exigits per la consulta vinculant.

L’objectiu és substituir l’actual model d’indemnització taxada per acomiadament improcedent per un sistema que tingui en compte no sols l’antiguitat del treballador, sinó també el perjudici real que li hagi ocasionat l’extinció del contracte.

La iniciativa encara no ha iniciat la seva tramitació parlamentària, però ja ha obert un intens debat entre sindicats, empreses i professionals de l’àmbit laboral.

Què pretén canviar el Ministeri de Treball?

La proposta gira al voltant del denominat acomiadament restauratiu. La idea consisteix en el fet que la indemnització deixi de calcular-se exclusivament mitjançant una fórmula objectiva i passi a incorporar altres elements relacionats amb el mal sofert pel treballador.

D’aquesta manera, el jutge podria valorar si la indemnització legal és suficient per a compensar les conseqüències reals de l’acomiadament i, en determinats supòsits, reconèixer quantitats addicionals.

Si prospera la reforma, dos acomiadaments aparentment similars podrien acabar amb indemnitzacions diferents.

Com seria el nou sistema indemnitzatori?

Segons el plantejament conegut fins ara, la indemnització podria estructurar-se en tres nivells.

El primer consistiria en una compensació mínima garantida per a tots els treballadors afectats.

El segon mantindria una indemnització calculada per anys de servei, similar a l’actual, encara que les organitzacions sindicals plantegen recuperar les quanties anteriors a la reforma laboral de 2012, amb 45 dies per any treballat i un màxim de 42 mensualitats.

El tercer nivell permetria que els tribunals concedissin indemnitzacions complementàries quan entenguessin que la compensació ordinària no és suficient per a reparar el perjudici ocasionat.

Precisament aquest últim element constitueix la principal novetat del model.

• Atenció. La possibilitat de fixar indemnitzacions addicionals és un dels aspectes que més incertesa genera entre les empreses.

Quines circumstàncies podrien influir en la indemnització?

Si bé encara no existeix un text definitiu, el plantejament apunta al fet que la compensació podria tenir en compte factors personals i professionals del treballador.

Entre ells es podrien valorar aspectes com l’edat, la formació, el gènere, les possibilitats reals de trobar una nova ocupació, el sector econòmic o les circumstàncies particulars derivades de l’acomiadament.

Això suposaria que la indemnització deixaria de respondre exclusivament a una operació aritmètica. Cada procediment podria requerir una anàlisi individualitzada del mal sofert.

Què n’opinen els sindicats i les organitzacions empresarials?

Els sindicats consideren que el model actual ha quedat desfasat. Defensen que les indemnitzacions vigents no sempre compensen adequadament al treballador ni són prou dissuasives per a evitar acomiadaments improcedents.

Les organitzacions empresarials mantenen una posició molt diferent. Consideren que substituir un sistema objectiu per un altre basat en criteris més oberts incrementarà la inseguretat jurídica i dificultarà la planificació empresarial.

Des d’aquesta perspectiva, el problema no seria únicament un possible augment del cost econòmic, sinó la dificultat per a conèixer-lo amb antelació.

• Atenció. La reforma pot afectar especialment a la planificació de costos laborals i a la gestió de conflictes en les empreses.

La Carta Social Europea torna al centre del debat

Un dels arguments utilitzats per a justificar la reforma és la necessitat d’adaptar la legislació espanyola a la Carta Social Europea.

El Consell d’Europa ha qüestionat en diverses ocasions que el sistema espanyol garanteixi una reparació prou eficaç quan un acomiadament és declarat improcedent.

Les reclamacions impulsades per les organitzacions sindicals han reforçat aquest debat durant els últims anys. El Ministeri entén que la futura reforma permetrà acostar la normativa espanyola a aquests estàndards internacionals.

El Tribunal Suprem manté un altre criteri

Mentrestant, la jurisprudència del Tribunal Suprem continua aplicant la normativa vigent actualment. En diferents resolucions ha rebutjat que els jutges puguin reconèixer indemnitzacions complementàries fora del sistema legal establert. No obstant això, aquesta interpretació ha estat recorreguda davant el Tribunal Constitucional per les organitzacions sindicals. Per això, el debat roman obert tant en l’àmbit judicial com en el legislatiu.

La reforma no es limita a les indemnitzacions

El projecte podria incorporar altres modificacions rellevants. Entre les propostes conegudes figura més control sobre la causa de l’acomiadament, reforçant l’obligació empresarial de justificar adequadament l’extinció del contracte.

També es planteja recuperar els salaris de tramitació, de manera que el treballador continuï percebent el seu salari durant el temps que duri el procediment judicial.

Una altra de les iniciatives consisteix en el fet que sigui el treballador qui decideixi entre la readmissió o la indemnització quan l’acomiadament sigui declarat improcedent, desplaçant aquesta facultat que actualment correspon, amb caràcter general, a l’empresa.

Si aquestes mesures prosperen, el règim jurídic de l’acomiadament experimentaria una transformació molt significativa.

L’aprovació no està assegurada

Encara que el Ministeri pretén presentar el text abans de l’estiu, la seva aprovació dependrà del suport parlamentari. L’experiència recent demostra que iniciatives com la reducció de la jornada laboral o la reforma del registre horari han trobat importants dificultats durant la seva tramitació. Per això, encara no es pot afirmar que el nou model entri en vigor.

Caldrà seguir l’evolució del projecte i les possibles modificacions que puguin introduir-se durant el debat parlamentari.

Com pot ajudar-lo el nostre despatx

La normativa laboral està travessant un període de canvis continus i les decisions empresarials exigeixen cada vegada un nivell més elevat de planificació. El nostre equip pot analitzar cada situació abans d’adoptar mesures extintives, avaluar els riscos jurídics, preparar la documentació necessària i dissenyar l’estratègia més adequada per a minimitzar la conflictivitat.

També fem auditories laborals preventives, revisem procediments disciplinaris i assessorem en negociacions individuals i col·lectives perquè les empreses puguin anticipar-se a possibles canvis normatius.

Adoptar decisions amb assessorament especialitzat sempre resulta més econòmic que afrontar posteriorment un litigi laboral amb un escenari jurídic incert.

Les entitats que desenvolupen programes de formació en el treball afronten amb freqüència un mateix problema. Han de contractar personal, reservar aules, adquirir materials i posar en marxa els cursos abans d’haver cobrat una part suficient de la subvenció.

La recent publicació de l’Ordre TES/679/2026, de 29 de juny, intenta corregir aquesta situació. Des del 8 de juliol de 2026, les bases reguladores podran permetre acomptes de fins al 80% de l’import concedit, sempre que l’entitat beneficiària comuniqui la data d’inici de l’activitat formativa.

El canvi és important. No sols millora la liquiditat, també pot facilitar que més entitats participin en convocatòries públiques sense haver d’assumir un finançament previ difícil de sostenir.

• Atenció. L’acompte no es concedeix de manera automàtica pel mer fet de ser-ne beneficiari. Caldrà revisar el que disposi cada convocatòria i complir correctament el tràmit de comunicació de l’inici.

Del 25% al 80% des del començament de l’activitat

Fins ara, el sistema permetia rebre abans de l’inici un acompte màxim del 25%. Una vegada començada la formació, podia abonar-se una altra quantitat fins a aconseguir el 60% de la subvenció.

El 40% restant quedava pendent fins a la finalització i justificació del projecte. En la pràctica, això obligava moltes entitats a avançar recursos propis durant mesos.

La nova regulació simplifica l’esquema. Una vegada comunicada la data d’inici, es podran fer lliuraments de fons de fins al 80% de l’import concedit per a tot el programa o projecte formatiu.

• Atenció. El límit del 80% és un màxim. La quantia concreta dependrà de les condicions fixades en la convocatòria corresponent.

Què s’entén per inici de l’activitat formativa

La norma no limita l’inici al primer dia de classe. També podrà considerar-se iniciada l’activitat quan comenci l’execució del primer grup o curs aprovat, així com quan es posin en marxa determinades actuacions preparatòries vinculades a les accions formatives. Serà cada convocatòria la que concreti quines actuacions prèvies permeten entendre iniciat el projecte.

Aquest detall pot ser especialment útil per a les entitats que han d’assumir despeses d’organització abans que els alumnes entrin a l’aula.

Convé documentar cada actuació i comprovar que està inclosa entre les admeses per la convocatòria.

Una millora directa per a la tresoreria

El principal efecte del nou sistema serà financer. Rebre fins al 80% de la subvenció a l’inici pot reduir la necessitat de recórrer a pòlisses de crèdit, préstecs o aportacions de socis per a posar en marxa els cursos.

També facilita atendre despeses habituals com ara nòmines del personal docent, lloguers, plataformes tecnològiques, assegurances, materials i costos de gestió.

Per a moltes entitats, la diferència entre rebre un 25% o un 80% en començar pot determinar si un programa és viable o no.

El 20% restant es cobrarà després de justificar l’ajuda

Com a mínim, un 20% de la subvenció haurà de quedar pendent fins a la finalització i justificació de l’activitat. L’entitat haurà de presentar la documentació exigida i acreditar que els fons s’han destinat correctament al projecte aprovat.

L’Administració podrà fer una comprovació formal del compte justificatiu abans d’abonar aquest últim import. La revisió detallada de factures i documents es podrà fer posteriorment mitjançant una mostra representativa durant els quatre anys següents.

• Atenció. Cobrar l’acompte no redueix les obligacions de justificació. La documentació econòmica i tècnica s’haurà de conservar completa, ordenada i disponible durant el període de comprovació.

Quan s’abonarà l’import pendent?

L’Administració haurà de pagar la quantitat restant en un termini màxim de dotze mesos des de la presentació de la justificació final. Quan la subvenció es concedeixi i justifiqui mitjançant mòduls específics, el termini màxim serà de sis mesos.

Encara que l’acompte redueix de manera notable l’esforç financer inicial, l’entitat ha de preveure que el pagament final pot no ser immediat.

No caldrà aportar garanties

L’ordre manté un avantatge rellevant. Les entitats beneficiàries no hauran de constituir garanties per a rebre els acomptes. Això evita costos addicionals, com ara avals bancaris o dipòsits, i facilita l’accés al sistema a entitats petites i mitjanes que compten amb solvència tècnica, però no sempre disposen d’una gran capacitat financera.

Quines entitats en queden excloses?

No podran rebre pagaments anticipats les entitats que es trobin en determinades situacions d’insolvència o concurs.

Entre altres casos, s’exclou les qui hagin sol·licitat concurs voluntari, hagin estat declarades insolvents, estiguin en concurs sense conveni eficaç, es trobin sotmeses a intervenció judicial o romanguin inhabilitades conforme a la normativa concursal.

Per tant, abans de sol·licitar l’acompte caldrà verificar que l’entitat no està inclosa en cap d’aquests supòsits.

Els procediments anteriors continuen amb les regles antigues

La nova regulació només s’aplica als procediments iniciats després de la seva entrada en vigor. Les convocatòries o expedients de concessió que ja estiguessin en marxa abans del 8 de juliol de 2026 continuaran regint-se per la normativa anterior fins a la seva finalització.

Això significa que una mateixa entitat pot tenir projectes sotmesos a sistemes de pagament distints, segons la data d’inici del procediment.

Una oportunitat que convé preparar bé

La modificació suposa una millora clara per al sector, però aprofitar-la exigeix alguna cosa més que sol·licitar l’acompte.

Les entitats hauran de revisar les bases de cada convocatòria, planificar correctament la tresoreria, acreditar l’inici, controlar els costos subvencionables i mantenir una justificació tècnica i econòmica rigorosa.

Una gestió ordenada des del primer dia redueix el risc d’incidències i permet aprofitar el nou marge financer sense posar en perill el cobrament final.

Com pot ajudar-lo el nostre despatx

El nostre equip pot acompanyar a les entitats de formació durant tot el procediment.

Analitzem la convocatòria i comprovem si permet l’acompte màxim. També revisem els requisits d’accés, preparem la documentació necessària, controlem les despeses subvencionables i organitzem la justificació final per a reduir requeriments, retards i possibles reintegraments.

A més, podem revisar projectes ja concedits per a detectar quines obligacions continuen pendents i quins riscos convé corregir abans de presentar el compte justificatiu.

La nova normativa ofereix una oportunitat per a treballar amb més liquiditat, però una mala gestió pot convertir aquest acompte en un deute futur. Anticipar-se, en aquest cas, no significa només cobrar abans. Significa tenir l’expedient preparat des del principi.

Vendre o comprar mercaderies en un altre país implica assumir riscos que no sempre apareixen en una operació nacional. La distància, les diferències legals, el transport i la dificultat de reclamar un deute a l’estranger poden convertir una transacció rendible en un problema de cobrament.

El crèdit documentari (també conegut com a carta de crèdit), és un dels instruments més utilitzats per a reforçar la seguretat en el comerç internacional.

El seu funcionament parteix d’una idea senzilla. El banc es compromet a efectuar el pagament quan l’exportador presenta, dins del termini i en les condicions establertes, la documentació exigida en el crèdit. No garanteix per si sol que la mercaderia sigui perfecta. El que garanteix és que el pagament s’efectuarà si els documents lliurats compleixen estrictament els acords.

Què és un crèdit documentari?

El crèdit documentari és una ordre de pagament emesa pel banc de l’importador a favor de l’exportador. L’importador sol·licita a la seva entitat financera que obri el crèdit i detalli les condicions que haurà de complir el proveïdor estranger. El banc comunicarà l’operació a l’exportador, normalment a través d’una entitat situada al seu país. Una vegada enviada la mercaderia, l’exportador presenta els documents requerits. Si estan complets i no contenen discrepàncies, el banc procedirà al pagament en els termes pactats.

L’entitat bancària assumeix així un paper central. L’exportador no depèn exclusivament de la voluntat de pagament del seu client i l’importador sap que l’operació només s’abonarà si s’acredita documentalment la seva correcta expedició.

Com es desenvolupa l’operació?

El primer pas consisteix en el fet que comprador i venedor acordin les condicions de la compravenda internacional. Han de fixar el preu, la mercaderia, els terminis, el transport, el lloc de lliurament, l’assegurança i els documents necessaris per a acreditar el compliment.

Després, l’importador sol·licita al seu banc l’obertura del crèdit documentari a favor de l’exportador. L’entitat analitza el risc de l’operació i, si l’aprova, emet el crèdit. Un banc del país de l’exportador comunica la seva obertura i les seves condicions al beneficiari.

L’exportador revisa el contingut i, quan coincideix amb el negociat, envia la mercaderia. A continuació, lliura al seu banc la documentació exigida.

Si els documents són conformes, es tramita el pagament i es remeten al banc de l’importador perquè aquest pugui disposar de la mercaderia.

La documentació determina el cobrament

En aquesta classe d’operacions, la documentació no és un simple tràmit administratiu. És la clau que obre el pagament. Entre els documents més habituals poden trobar-se la factura comercial, el coneixement d’embarcament, la llista de contingut, el certificat d’origen, la pòlissa d’assegurança, els certificats sanitaris i els documents d’inspecció.

El crèdit ha d’assenyalar amb precisió quins documents s’exigeixen, qui ha d’emetre’ls, quina informació han de contenir i dins de quin termini han de presentar-se.

Una data incorrecta, una descripció que no coincideixi literalment o una signatura absent poden generar una discrepància documental i retardar o impedir el cobrament.

La inspecció física protegeix l’importador

El banc comprova els documents, però no obre contenidors ni verifica la qualitat real de la mercaderia. Per aquest motiu, l’importador pot incloure entre els requisits un certificat d’inspecció física emès abans de l’embarcament. La revisió pot fer-la el comprador, una persona de confiança o una empresa especialitzada independent.

Aquest certificat permet acreditar aspectes com la quantitat, l’estat, la qualitat, l’embalatge o les característiques tècniques del producte.

En operacions d’import elevat o amb mercaderies sensibles, incloure una inspecció prèvia pot evitar problemes difícils de resoldre quan l’enviament ja ha arribat al país de destinació.

Crèdits revocables i irrevocables

Un crèdit revocable es pot modificar o cancel·lar abans del pagament sense necessitat de comptar amb el consentiment del beneficiari. Aquesta modalitat ofereix molt poca seguretat a l’exportador i, en la pràctica, té una utilització limitada.

En canvi, el crèdit irrevocable no pot ser cancel·lat ni modificat unilateralment una vegada emès. Per a introduir canvis caldrà tenir l’acceptació de les parts afectades.

Per això, el crèdit irrevocable constitueix l’opció habitual quan es pretén proporcionar una garantia real de cobrament al proveïdor estranger.

Crèdits confirmats i no confirmats

En un crèdit no confirmat, el compromís principal de pagament correspon al banc emissor, que normalment és l’entitat de l’importador. El banc avisador comunica l’obertura a l’exportador i pot encarregar-se de tramitar els documents, però no afegeix necessàriament una garantia pròpia de pagament.

En el crèdit confirmat, una altra entitat bancària incorpora el seu compromís al del banc emissor.

Aquesta confirmació pot ser especialment convenient quan existeixen dubtes sobre la solvència de l’entitat emissora, l’estabilitat del país del comprador o la possibilitat de transferir fons a l’exterior.

Pagament a la vista o a termini

En un crèdit a la vista, l’exportador cobra una vegada que presenta documents conformes i el banc completa la seva revisió. En un crèdit a termini, el pagament s’efectua en una data posterior. El venciment es pot calcular des de la data d’embarcament, la presentació dels documents o qualsevol altre moment acordat.

Aquesta segona modalitat permet a l’importador obtenir un període de finançament comercial, mentre que l’exportador pot estudiar la possibilitat d’anticipar el cobrament mitjançant la seva entitat financera.

Crèdits divisibles i línies obertes

Un crèdit divisible permet efectuar disposicions parcials a mesura que es fan diferents enviaments. Aquesta opció és útil quan la mercaderia es lliura per lots o de manera escalonada. També poden establir-se crèdits rotatius o línies obertes que es renoven dins d’un límit i durant un període determinat.

Aquestes estructures faciliten les relacions comercials continuades, encara que exigeixen un control rigorós dels imports utilitzats, els venciments i la documentació corresponent a cada expedició.

Crèdits transferibles i operacions amb intermediaris

El crèdit transferible permet que el beneficiari inicial sol·liciti que tot o part del seu import es posi a la disposició d’un altre beneficiari. Sol usar-se quan l’exportador actua com a intermediari i necessita pagar a un o diversos proveïdors. Perquè aquesta possibilitat existeixi, el crèdit ha d’indicar-ho expressament. No n’hi ha prou que les parts ho hagin comentat de manera informal.

Una altra estructura usada per intermediaris és el crèdit back to back. És quan el beneficiari d’un primer crèdit usa aquest suport per a obrir un segon crèdit a favor del seu proveïdor.

Crèdits amb acompte i crèdits rotatius

Alguns crèdits permeten a l’exportador rebre una part dels diners abans de presentar tota la documentació. En els crèdits amb clàusula vermella, l’acompte pot lliurar-se contra un rebut o una garantia determinada. Quan existeix una clàusula verda, el beneficiari haurà d’acreditar a més la disponibilitat o l’emmagatzematge de la mercaderia.

Els crèdits rotatius o revolving permeten reutilitzar l’import durant un període, d’acord amb les condicions establertes. Són habituals en relacions comercials periòdiques on se succeeixen diversos enviaments similars.

Quines comissions pot generar?

Els crèdits documentaris ofereixen seguretat, però el seu cost és superior al d’una transferència ordinària. L’importador pot haver d’assumir comissions d’obertura, estudi, risc, modificació i pagament diferit. L’exportador, per part seva, pot suportar costos d’avís, confirmació, negociació, transferència o revisió documental. També poden aparèixer comissions per discrepàncies quan els documents presentats no coincideixen amb les condicions del crèdit.

Les parts poden negociar qui assumeix cada despesa, encara que aquest repartiment ha de quedar reflectit amb claredat.

Avantatges per a l’exportador

El principal avantatge és la seguretat en el cobrament. Quan el crèdit és irrevocable i, si és el cas, confirmat, l’exportador disposa del compromís d’una o més entitats bancàries. També coneix el moment en el qual cobrarà i pot utilitzar el crèdit com a suport per a obtenir finançament destinat a fabricar o adquirir la mercaderia. A més, redueix la seva exposició directa enfront de la solvència del comprador, sempre que compleixi rigorosament els requisits documentals.

Avantatges per a l’importador

L’importador no paga simplement per una promesa del proveïdor. El pagament queda condicionat a la presentació dels documents que acrediten l’enviament conforme a les condicions establertes. El crèdit també reforça la seva imatge de solvència davant proveïdors internacionals i pot facilitar l’accés a mercats on encara no existeix una relació comercial consolidada. No obstant això, perquè la protecció sigui efectiva, els documents exigits han de permetre comprovar els aspectes essencials de l’operació.

Principals inconvenients

El crèdit documentari exigeix coordinació entre l’empresa, el banc, el transportista, l’asseguradora i, a vegades, l’entitat inspectora. La seva tramitació pot ser lenta si les condicions són complexes o si apareixen discrepàncies.

Per a l’exportador, el principal risc és preparar incorrectament els documents. Per a l’importador, pagar contra documentació conforme i descobrir després que la mercaderia no respon materialment a les seves expectatives.

A això se suma un cost bancari superior al d’altres mitjans de pagament.

Malgrat aquestes limitacions, continua sent una eina especialment útil en operacions d’import elevat, amb nous clients o en països que presenten un risc més elevat.

Un exemple

Una empresa espanyola de distribució compra 5.000 ampolles d’oli d’oliva a un proveïdor italià per un import de 48.750 € (9,75 € per unitat). Com totes dues empreses treballen per primera vegada, acorden que el pagament es faci mitjançant un crèdit documentari irrevocable i confirmat. El banc del comprador es compromet a pagar els 48.750 € únicament quan el proveïdor presenti la documentació acordada, entre ella:

• Factura comercial.
• Coneixement d’embarcament (CMR).
• Certificat d’origen.
• Pòlissa de transport.
• Certificat sanitari.

El proveïdor envia la mercaderia i lliura correctament tota la documentació. Després de comprovar que no existeixen discrepàncies, el banc efectua el pagament a l’exportador. L’empresa espanyola assumeix unes despeses bancàries aproximades de 620 € entre obertura i gestió del crèdit, mentre que l’exportador paga 280 € per les comissions d’avís i confirmació.

Gràcies al crèdit documentari, el venedor té la garantia de cobrar i el comprador sap que el pagament només s’efectuarà quan s’hagi acreditat documentalment que la mercaderia ha estat expedida en les condicions pactades.

Un simple error en la documentació (per exemple, una data incorrecta o una descripció distinta de la mercaderia) pot retardar el cobrament fins que s’esmeni la incidència.

Com pot ajudar-lo el nostre despatx

El nostre equip pot acompanyar a l’empresa abans de tancar la compravenda internacional. Revisem el contracte, les condicions de pagament, els documents exigits, els terminis i la distribució de despeses bancàries.

També analitzem les clàusules del crèdit documentari abans que l’exportador enviï la mercaderia o que l’importador autoritzi la seva obertura. Quan apareixen discrepàncies, estudiem la documentació i les possibles alternatives per a evitar retards, rebutjos o pèrdues econòmiques.

En comerç internacional, un problema documental pot bloquejar una operació de milers d’euros. Revisar el crèdit abans d’emetre’l o acceptar-lo sol resultar molt menys costós que intentar resoldre el conflicte després de l’embarcament.