Alerta setmanal de continguts (setmana 28 del 2026)

En moltes petites i mitjanes empreses arriba un moment en el qual fa falta reforçar la tresoreria. Pot ser per a afrontar una inversió, compensar pèrdues, millorar la solvència enfront de bancs o simplement disposar de liquiditat per a continuar creixent. En aquestes situacions és freqüent que els socis aportin diners a la societat. No obstant això, no sempre és necessari acudir a una ampliació de capital ni formalitzar un préstec.

Hi ha una alternativa molt més senzilla des del punt de vista societari i comptable: les aportacions de socis registrades en el compte 118 del Pla General de Comptabilitat.

Ara bé, encara que aquesta operació resulta àgil i flexible, convé conèixer bé el seu tractament fiscal per a evitar futures regularitzacions.

• Atenció. Una aportació correctament comptabilitzada pot no tenir cost fiscal. No obstant això, un petit error en el seu plantejament pot acabar tributant en l’impost sobre societats.

Què és una aportació de socis al compte 118?

Es tracta d’una aportació que fan un o diversos socis a favor de la societat sense augmentar el capital social i sense generar un deute que l’empresa hagi de retornar. En altres paraules, el soci lliura recursos a la societat per a enfortir els seus fons propis, però no rep noves participacions ni neix un dret de cobrament enfront de l’empresa.

Precisament per aquest motiu aquestes aportacions es comptabilitzen directament en el patrimoni net mitjançant el compte 118 «Aportacions de socis o propietaris».

Aquesta fórmula permet millorar ràpidament la situació financera de l’empresa sense necessitat d’escriptura pública ni inscripció en el Registre Mercantil, i normalment n’hi ha prou amb el corresponent acord de la junta general.

• Atenció. No s’ha de confondre una aportació al compte 118 amb un préstec del soci. El seu tractament comptable i fiscal és completament diferent.

Tributen aquestes aportacions?

Com a regla general, no. Quan tots els socis fan l’aportació respectant el percentatge que posseeixen en el capital social, la societat simplement incrementa els seus fons propis. En aquest supòsit la societat no obté un ingrés subjecte a l’impost sobre societats, i el soci augmenta el valor d’adquisició de les seves participacions per l’import aportat.

La Direcció General de Tributs (DGT) i l’ICAC consideren que aquestes operacions no constitueixen liberalitats, sinó simples moviments patrimonials interns destinats a reforçar econòmicament l’empresa.

• Atenció. La neutralitat fiscal només es manté quan les aportacions respecten la participació de cada soci.

El problema apareix quan un soci aporta més que els altres

En la pràctica succeeix amb freqüència. Un soci disposa de liquiditat i decideix ajudar a l’empresa mentre la resta no pot aportar fons. Encara que la intenció sigui salvar la societat, fiscalment l’operació canvia. La doctrina administrativa i la recent jurisprudència consideren que l’excés aportat sobre la participació que correspon a aquest soci deixa de tenir el tractament d’una simple aportació a fons propis.

Aquest excés pot convertir-se en un ingrés subjecte a l’impost sobre societats per a l’empresa i, a més, no incrementarà el valor fiscal de les participacions del soci aportant, en entendre’s que existeix una liberalitat respecte de la resta de socis.

• Atenció. No n’hi ha prou amb comptabilitzar tota l’operació en el compte 118. També s’ha d’analitzar si l’aportació respecta la proporcionalitat entre socis.

Exemple

Imaginem una societat limitada amb dos socis.

• L’Anna posseeix el 60% del capital.

• En Xavier posseeix el 40%.

L’empresa necessita 100.000 euros per a escometre un projecte de digitalització.

Escenari 1. Cada soci aporta segons la seva participació

• L’Anna aporta 60.000 €

• En Xavier aporta 40.000 €

Resultat

La totalitat de l’operació es registra en el compte 118. La societat incrementa els seus fons propis. No existeix ingrés en l’impost sobre societats. Cada soci augmenta el valor fiscal de les seves participacions per l’import efectivament aportat.

Escenari 2. Només és l’Anna qui aporta

L’Anna decideix assumir tot el finançament i ingressa els 100.000 €. En Xavier no aporta cap quantitat. Des d’un punt de vista econòmic l’empresa rep exactament els mateixos diners. No obstant això, fiscalment la situació canvia.

Com que l’Anna únicament havia d’aportar 60.000 € conforme a la seva participació, els 40.000 € restants constitueixen una aportació no proporcional.

Conseqüències:

• 60.000 € mantenen el tractament d’aportació a fons propis.
• 40.000 € poden considerar-se ingrés fiscal per a la societat.
• Aquest import incrementarà la base imposable de l’impost sobre societats.
• Per a l’Anna, aquests 40.000 € no incrementaran el valor fiscal de la seva inversió.

Si la societat tributa al tipus general del 25%, aquest excés podria generar aproximadament 10.000 € addicionals de quota de l’impost sobre societats, a més d’interessos i, si és el cas, sancions si l’operació no hagués estat declarada correctament.

• Atenció. El mateix moviment de tresoreria pot tenir un impacte fiscal molt distint depenent de com s’estructuri l’aportació.

I si en el futur aquestes aportacions es volen retornar als socis?

Un dels avantatges menys coneguts de les aportacions registrades en el compte 118 és que no han de romandre indefinidament en la societat. Si la situació econòmica millora, és possible acordar la seva devolució als socis. Ara bé, aquesta devolució no funciona com el reemborsament d’un préstec.

En formar part dels fons propis, aquestes aportacions tenen la consideració de patrimoni aportat i la seva restitució ha de respectar les normes mercantils aplicables al repartiment de reserves. En conseqüència, la societat únicament podrà acordar la seva devolució quan existeixin prou reserves distribuïbles i es compleixin les limitacions previstes en la Llei de societats de capital per a protegir el patrimoni social.

Des del punt de vista fiscal, la DGT ha equiparat aquesta devolució al tractament previst per a la prima d’emissió. Això significa que, amb caràcter general, l’import rebut pel soci redueix el valor d’adquisició de les seves participacions. Només si la devolució supera aquest valor, l’excés tributarà com a rendiment del capital mobiliari en el cas de persones físiques.

Existeix a més un aspecte que moltes societats passen per alt. Tret que els estatuts estableixin una altra regla o existeixi una estructura societària específica que ho permeti, la devolució es distribueix conforme al percentatge de participació de cada soci, amb independència de qui va fer originalment les aportacions. Això pot provocar situacions poc desitjades quan les aportacions inicials les van fer únicament alguns socis.

• Atenció. Abans de fer aportacions importants al compte 118 convé analitzar també com es recuperaran en el futur. Una correcta planificació estatutària pot evitar conflictes entre socis i conseqüències econòmiques no previstes.

Què convé revisar abans de fer una aportació?

Abans de finançar l’empresa mitjançant el compte 118 és recomanable comprovar:

• Si tots els socis participaran en l’aportació;
• Si les quantitats respecten el percentatge de participació;
• Si existeix un acord formal de la junta general;
• Si el tractament comptable reflecteix correctament l’operació;
• I si l’operació pot tenir conseqüències fiscals per a la societat o per a algun dels socis.

Una adequada planificació prèvia sol evitar ajustos fiscals posteriors molt més costosos.

La nostra recomanació

Les aportacions de socis sense augment de capital constitueixen una eina molt útil per a reforçar el finançament de l’empresa de manera ràpida i senzilla. No obstant això, convé analitzar prèviament com es farà l’aportació i quin serà el seu impacte comptable i fiscal.

Especialment, quan no tots els socis aporten en la mateixa proporció, una revisió prèvia per part de l’assessor pot evitar contingències tributàries, sancions i costos innecessaris.

En aquesta mena d’operacions, la rapidesa mai hauria de substituir a una correcta planificació.

Com ja sap, la transmissió d’una empresa familiar, sigui per herència o per donació, pot beneficiar-se d’importants avantatges fiscals. No obstant això, per a accedir a aquests incentius no n’hi ha prou amb complir formalment determinats requisits. En moltes ocasions, la clau la trobem en poder acreditar correctament que l’activitat desenvolupada té la consideració d’activitat econòmica.

Aquest aspecte adquireix una especial rellevància quan l’empresa obté els seus ingressos mitjançant l’arrendament d’immobles, un àmbit en el qual l’Administració Tributària realitza nombroses comprovacions per l’important estalvi fiscal que pot derivar-se de l’aplicació d’aquests beneficis.

• Atenció. Una documentació insuficient pot posar en risc l’aplicació de reduccions fiscals molt rellevants en l’impost sobre successions i donacions.

Per què és tan important acreditar l’activitat econòmica?

La normativa que regula els beneficis fiscals de l’empresa familiar connecta diferents impostos entre si. En molts casos, per poder aplicar la reducció prevista en l’impost sobre successions i donacions cal que les participacions puguin acollir-se prèviament a l’exempció regulada en l’impost sobre el patrimoni.

Quan la societat desenvolupa una activitat d’arrendament d’immobles, la normativa de l’IRPF estableix un requisit molt concret perquè aquesta activitat tingui la consideració d’activitat econòmica. Ha d’existir, almenys, una persona contractada laboralment i a jornada completa dedicada a aquesta activitat.

Encara que el requisit sembla senzill, la seva acreditació sol convertir-se en un dels principals punts de discussió durant una comprovació tributària.

• Atenció. L’existència d’una persona ocupada ha de poder acreditar-se mitjançant documentació suficient i coherent.

La prova documental és determinant

En aquesta mena de procediments, la càrrega de la prova correspon al contribuent. Per això, és recomanable conservar tota la documentació que permeti acreditar la realitat de la relació laboral i de l’activitat desenvolupada.

Contractes de treball, informes de vida laboral, documents de cotització, nòmines, comunicacions de la Seguretat Social i qualsevol altra documentació relacionada poden ser decisius en cas d’una revisió per part de l’Administració.

No convé esperar que s’iniciï una comprovació per a localitzar aquesta documentació. Una correcta organització documental redueix considerablement el risc de conflictes futurs.

• Atenció. Revisar periòdicament la documentació laboral pot evitar problemes diversos anys després, quan hi hagi una transmissió empresarial.

TEAC

En una recent resolució, el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha analitzat precisament aquesta qüestió en resoldre un procediment en el qual l’Administració havia limitat l’aplicació de la reducció per empresa familiar en considerar que una societat dedicada a l’arrendament d’immobles no desenvolupava una veritable activitat econòmica.

L’aspecte més rellevant de la resolució és que el TEAC, seguint la doctrina fixada prèviament pel Tribunal Suprem, considera que, si queda acreditada l’existència d’una persona contractada laboralment i a jornada completa, no es pot exigir a més al contribuent que demostri la conveniència econòmica o la necessitat empresarial d’aquesta contractació.

En definitiva, l’anàlisi ha de centrar-se en comprovar si es compleixen els requisits previstos per la normativa i no a incorporar exigències addicionals que la llei no contempla.

• Atenció. L’Administració no pot afegir requisits distints dels expressament previstos en la normativa per a reconèixer aquests beneficis fiscals.

Un criteri amb efectes pràctics per a moltes empreses familiars

Encara que cada cas cal analitzar-lo de manera individual, aquest criteri pot ser especialment rellevant per a aquelles empreses familiars que desenvolupen activitats d’arrendament mitjançant societats pròpies o societats participades.

També pot tenir incidència en procediments de comprovació actualment en curs o en recursos pendents de resolució quan la controvèrsia giri precisament sobre l’existència d’activitat econòmica.

La resolució contribueix a més a reforçar la seguretat jurídica dels contribuents en oferir un criteri més clar sobre la manera d’acreditar aquest requisit.

• Atenció. Si existeix un procediment obert sobre aquesta matèria, convé revisar l’estratègia de defensa a la llum d’aquest nou criteri.

La nostra recomanació

Les empreses familiars haurien d’aprofitar aquest moment per a revisar si compleixen correctament tots els requisits necessaris per a aplicar els beneficis fiscals previstos en futures transmissions.

A més d’analitzar l’estructura societària, és aconsellable verificar que la documentació laboral, mercantil i fiscal es troba degudament conservada i que es pot acreditar sense dificultat.

Una revisió preventiva feta amb antelació sol evitar contingències fiscals importants i proporciona més tranquil·litat quan arribi el moment d’afrontar una successió o una donació de l’empresa familiar.

Els errors en la confecció de les nòmines formen part de la realitat diària de moltes empreses. N’hi ha prou amb una errada informàtica, una incidència en el programa de gestió o un error humà perquè un treballador percebi un import superior que el que realment li corresponia. Davant aquesta situació, la primera reacció sol ser la mateixa. Si els diners s’han pagat per error, es poden recuperar descomptant-los directament de la següent nòmina? La resposta no sempre és la mateixa.

Haver pagat de més no significa que l’empresa pugui descomptar automàticament aquesta quantitat del següent salari.

Els errors més habituals

Encara que cada cas té les seves particularitats, els excessos salarials solen produir-se per incidències força comunes.

Entre elles destaquen:

• Errors en el càlcul d’hores extraordinàries;
• Duplicitat en el pagament d’incentius, dietes o complements;
• Baixes de treballadors registrades fora de termini;
• Actualització incorrecta de taules salarials;
• Càlcul erroni de vacances o pagues extraordinàries;
• Incidències en els programes de nòmina;
• Aplicació incorrecta del conveni col·lectiu.

En la majoria de les ocasions l’error no respon a una actuació intencionada, sinó a simples incidències administratives.

• Atenció. Com més aviat es detecti l’error, més senzilla sol ser la seva regularització.

Quan pot descomptar-se directament de la nòmina?

L’empresa té dret a recuperar les quantitats abonades indegudament. Tanmateix, això no significa que pugui fer-ho sempre mitjançant un descompte unilateral. La clau està a determinar si el deute reuneix una sèrie de requisits.

En termes generals, el descompte es podrà fer quan la quantitat sigui perfectament identificable, estigui clarament determinada, sigui exigible i, sobretot, no existeixi cap discussió sobre la seva existència. És a dir, totes dues parts han de tenir clar que realment es va produir un pagament indegut.

• Atenció. Si el treballador discuteix l’origen o l’import del deute, l’empresa no hauria de practicar el descompte de manera unilateral.

El Tribunal Suprem aclareix quan és possible

Precisament aquesta qüestió ha estat analitzada pel Tribunal Suprem (STS núm. 449/2025, de 21 de maig). El cas tenia el seu origen en una empresa que, a conseqüència d’un error en el sistema de càlcul de nòmines, va abonar imports superiors als que corresponien a determinats treballadors després d’un procés de subrogació. Quan va detectar l’error va comunicar a la plantilla que les quantitats es recuperarien de manera progressiva, distribuint el descompte durant deu mensualitats. Els representants dels treballadors van impugnar la mesura en entendre que l’empresa necessitava una resolució judicial prèvia per a poder fer aquests descomptes.

No obstant això, tant l’Audiència Nacional com posteriorment el Tribunal Suprem van considerar correcta l’actuació empresarial perquè ningú discutia que el pagament havia estat indegut ni quina era exactament la quantitat que s’havia de retornar.

El deute era clar, líquid, vençut i exigible, per la qual cosa la regularització es podia fer directament mitjançant descomptes en les nòmines.

I si el treballador no hi està d’acord?

La situació canvia completament. Suposem ara que el treballador considera que aquest complement sí que li corresponia perquè entén que va complir els objectius fixats o perquè discrepa de la interpretació feta per l’empresa. En aquest moment ja existeix una controvèrsia. El deute deixa de ser pacífic i l’empresa no hauria de descomptar unilateralment aquestes quantitats de la nòmina. El procedent serà reclamar la seva devolució per la via judicial corresponent perquè sigui un jutge qui determini si realment existeix o no aquest dret al reintegrament.

• Atenció. Quan existeix qualsevol discussió sobre el deute, el descompte unilateral pot ser declarat improcedent.

Davant qualsevol excés salarial convé actuar amb rapidesa, però també amb prudència. Abans de practicar un descompte en nòmina és recomanable verificar l’origen de l’error, documentar correctament la incidència, comunicar-la per escrit al treballador i valorar si realment existeix acord sobre la devolució. Una actuació precipitada pot convertir un simple error administratiu en un conflicte laboral perfectament evitable.

Quan una empresa travessa greus dificultats econòmiques i acaba sent declarada insolvent, molts treballadors donen per fet que el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) assumirà automàticament el pagament de les quantitats que hagin quedat pendents. No obstant això, aquesta idea no sempre és correcta.

Una sentència de 16 de juny de 2026 del Tribunal Suprem (TS) recorda que el FOGASA no actua com un segon pagador que completa qualsevol indemnització impagada. La seva funció consisteix a garantir un import màxim fixat per la llei i únicament quan concorren els requisits previstos en la normativa.

• Atenció. Que l’empresa no hagi abonat tota la indemnització no significa necessàriament que el FOGASA hagi de pagar la diferència.

Què va passar en aquest cas?

L’assumpte analitzat pel TS tenia el seu origen en un treballador que va obtenir judicialment l’extinció del seu contracte per incompliments greus de l’empresa, a l’empara de l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors (ET). L’empresa va arribar a pagar una part de la indemnització abans de ser declarada insolvent. Posteriorment, el treballador va sol·licitar al FOGASA l’import que encara quedava pendent de cobrar. El seu argument era senzill. Com que encara existia un deute, entenia que el Fons havia d’assumir aquesta diferència.

No obstant això, el FOGASA va rebutjar la sol·licitud perquè la quantitat que ja havia abonat l’empresa superava el límit màxim que legalment li hauria correspost garantir.

• Atenció. El FOGASA calcula la seva responsabilitat aplicant els seus propis límits legals, no sobre la indemnització total reconeguda en la sentència.

El criteri del Tribunal Suprem

El TS confirma l’actuació del FOGASA. Segons la sentència, la indemnització constitueix un únic deute i el Fons respon únicament de manera subsidiària. Això significa que qualsevol quantitat que l’empresari hagi pagat redueix la responsabilitat que, si és el cas, podria assumir posteriorment el FOGASA.

En altres paraules, si l’empresa ja ha abonat una quantitat igual o superior al màxim que garanteix el Fons, aquest no haurà d’efectuar cap pagament addicional, encara que el treballador continuï tenint quantitats pendents enfront de l’empresa.

El TS afegeix que aquest criteri s’ha d’aplicar no sols quan l’empresa està en concurs de creditors, sinó també quan simplement ha estat declarada insolvent.

• Atenció. El treballador manté el seu dret a reclamar la resta de la indemnització a l’empresari, però no pot exigir al FOGASA quantitats superiors al límit de la seva garantia legal.

Exemple

Una treballadora obté judicialment una indemnització de 60.000 euros per l’extinció del seu contracte.

Abans que l’empresa sigui declarada insolvent aconsegueix cobrar 28.000 euros.

Posteriorment sol·licita la intervenció del FOGASA.

Suposem que, aplicant els límits legals, el màxim que el Fons hauria de garantir ascendeix a 25.000 euros.

Si bé encara queden 32.000 euros pendents de cobrar, el FOGASA no abonarà cap quantitat, perquè l’empresa ja va pagar 28.000 euros, és a dir, una xifra superior al màxim legal garantit per l’organisme.

En conseqüència:

• Indemnització reconeguda judicialment: 60.000 €
• Quantitat abonada per l’empresa: 28.000 €
• Límit màxim de garantia del FOGASA: 25.000 €
• Prestació del FOGASA: 0 €

La treballadora conservarà el dret a reclamar els 32.000 euros restants a l’empresa si en el futur apareixen béns o millora la seva situació patrimonial, però el Fons no assumirà aquest import.

Moltes vegades l’import pendent de la indemnització és superior al límit del FOGASA, però això no significa que el Fons tingui obligació d’abonar-lo.

Fins ara existien resolucions judicials que mantenien posicions diferents sobre aquesta qüestió. Amb aquesta sentència, el TS fixa doctrina i confirma que els pagaments efectuats per l’empresa redueixen la responsabilitat del FOGASA també en els supòsits d’insolvència en els quals no existeix concurs de creditors.

No obstant això, la resolució incorpora un vot particular de diversos magistrats, els qui consideren que la llei distingeix clarament entre els supòsits de concurs i els d’insolvència ordinària i que aquesta diferència impediria aplicar automàticament el mateix criteri en tots dos casos.

Quan una empresa entra en una situació d’insolvència i existeixen indemnitzacions pendents, és aconsellable analitzar cada cas abans de presentar una reclamació al FOGASA. No n’hi ha prou amb comprovar quant queda pendent de cobrar. També és imprescindible revisar quant ha abonat prèviament l’empresa i quin és el límit màxim de garantia que correspon aplicar.

Un estudi previ evita generar expectatives que, després d’aquesta nova doctrina del Tribunal Suprem, poden no arribar a materialitzar-se.

Quan es constitueix una societat o s’acorda ampliar el seu capital, els socis han de fer aportacions que serveixin per a dotar-la de recursos econòmics. La Llei de societats de capital (LSC) permet aportar diners, immobles, maquinària, vehicles, accions, participacions, patents, marques, drets de crèdit i, en general, qualsevol bé o dret que tingui un valor econòmic i pugui incorporar-se al patrimoni de la societat.

El que no admet la normativa és que les aportacions consisteixin únicament en treball, experiència professional o prestació de serveis.

• Atenció. Un soci pot comprometre’s a treballar per a la societat, però aquest treball no pot formar part del capital social.

No n’hi ha prou amb prometre una aportació

La LSC exigeix que tota participació o acció estigui avalada per una aportació real. En altres paraules, no és possible crear capital «sobre el paper» sense que existeixi un patrimoni que efectivament passi a formar part de l’empresa. A més, les participacions no poden emetre’s per sota del seu valor nominal, evitant així que el capital social reflecteixi una realitat econòmica distinta de l’existent.

• Atenció. El capital social ha de respondre sempre a aportacions efectives i valorables econòmicament.

Aportacions dineràries

Les aportacions en diners són les més habituals. Generalment, es fan mitjançant ingrés en una entitat financera a nom de la societat i la seva realitat s’ha d’acreditar en el moment d’atorgar l’escriptura corresponent. Quan l’aportació s’efectua en una moneda diferent de l’euro, caldrà determinar prèviament la seva equivalència.

• Atenció. Abans de signar una escriptura convé comprovar que la documentació bancària compleix tots els requisits exigits.

Quan l’aportació consisteix en béns

No sempre s’aporten diners. És freqüent que un soci lliuri un local, una nau industrial, un vehicle, maquinària, equips informàtics o fins i tot una cartera de clients per a incorporar-los a la societat. En aquests casos és imprescindible descriure adequadament el bé, assignar-li un valor econòmic i, quan correspongui, identificar les seves dades registrals.

A més, qui fa l’aportació respon enfront de la societat si el bé presenta defectes o si no pot transmetre’s correctament.

• Atenció. Valorar incorrectament un bé pot generar responsabilitats per al soci aportant i per als administradors.

I si s’aporta un dret de crèdit o una empresa?

La LSC també permet aportar crèdits enfront de tercers o fins i tot una empresa completa. Quan s’aporta un dret de crèdit, el soci respon de la seva legitimitat i, en determinats casos, de la solvència del deutor. Si el que es transmet és un negoci en funcionament, la responsabilitat afecta aquells elements essencials que permetin continuar normalment l’activitat.

• Atenció. Abans d’aportar una empresa convé fer una revisió jurídica i comptable per a evitar futures reclamacions.

La importància de la valoració

Un dels aspectes que més conflictes genera és determinar quant val realment el bé aportat.

En les societats anònimes, com a regla general, les aportacions no dineràries requereixen un informe elaborat per un expert independent designat pel Registre Mercantil, amb determinades excepcions previstes per la llei.

L’objectiu és protegir tant la societat com els socis i creditors enfront de possibles sobrevaloracions.

• Atenció. Una valoració excessiva pot afectar la imatge fidel del patrimoni de la societat i generar responsabilitats posteriors.

Les aportacions socials constitueixen un dels pilars sobre els quals es construeix qualsevol societat mercantil. Precisament per això, convé planificar-les adequadament i analitzar cada operació abans de formalitzar-la. En aquesta mena d’operacions, una correcta planificació jurídica des de l’inici sol evitar conflictes societaris, problemes registrals i contingències futures tant per a l’empresa com per als seus socis.

1. Subvencions per a projectes de creixement

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9683

Data de publicació: 10/06/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9683/2155382.pdf

2. Línia de subvencions per a inversions empresarials d’alt impacte

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9683

Data de publicació: 10/06/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9683/2155300.pdf

3. Ajuts a inversions per a les explotacions agràries en el marc del Fons de Transició Nuclear

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9680

Data de publicació: 5/06/2026

Termini: sense determinar
Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9680/2154568.pdf

4. Ajuts destinats a les explotacions agràries afectades pels aiguats del 28 de setembre de 2025 i per la DANA Alice d’octubre de 2025 a les Terres de l’Ebre, i pels incendis del 7 de juliol a Tivenys i Aldover, el del 21 de juny a Granyena de Segarra i el de l’1 de juliol a Sanaüja

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9676

Data de publicació: 1/06/2026

Termini: sense determinar
Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9676/2153402.pdf

5. Subvencions per a la incorporació de persones sòcies treballadores o persones sòcies de treball en cooperatives i societats laborals

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9678

Data de publicació: 3/06/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9678/2154031.pdf

6. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la programació de música en viu de caràcter

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9691

Data de publicació: 22/06/2026

Termini: 30/09/2026

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9691/2157295.pdf

7. Subvencions per a inversions empresarials d’alt impacte

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9688

Data de publicació: 17/06/2026

Termini: 15/09/2026

Organisme oficial: Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9688/2156718.pdf

8. Subvencions de l’any 2024 per al desenvolupament del programa «TU+1» de foment de la contractació indefinida d’un treballador/a per part d’autònoms sense treballadors o treballadores a càrrec

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9693

Data de publicació: 25/06/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9693/2157828.pdf

9. Subvencions per a projectes per a la internacionalització

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9692

Data de publicació: 23/06/2026

Termini: 31/07/2026

Organisme oficial: Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9692/2157606.pdf

10. Ajuts destinats a la millora de la producció i la comercialització dels productes de l’apicultura en el marc de la Intervenció sectorial apícola recollida en el Pla estratègic de la PAC 2023-2027, per a l’any 2026

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9695

Data de publicació: 29/06/2026

Termini: 13/07/2026

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9695/2158215.pdf

11. Subvencions en l’àmbit del comerç, els serveis i l’artesania

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9694

Data de publicació: 26/06/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9694/2158058.pdf

1. Ajuts destinats a projectes d’R+D en cooperació tecnològica internacional (INNOGLOBAL)

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 144

Data de publicació: 13/06/2026

Termini: 16/07/2026

Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats

https://www.boe.es/boe/dias/2026/06/13/pdfs/BOE-B-2026-20133.pdf

2. Ajuts corresponents al Pla de renovació del parc nacional de maquinària agrària (Pla Renove) 2026

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 143

Data de publicació: 12/06/2026

Termini: 15/09/2026

Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats

https://www.boe.es/boe/dias/2026/06/12/pdfs/BOE-B-2026-19733.pdf

3. Programa d’incentius a projectes singulars innovadors d’estalvi i eficiència energètica (PROGRAMA INNOVAE)

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 138

Data de publicació: 6/06/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2026/06/06/pdfs/BOE-A-2026-12282.pdf

4. Ajuts al sector agrari i pesquer

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 138

Data de publicació: 6/06/2026

Termini: Consulteu l’apartat tercer

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2026/06/06/pdfs/BOE-A-2026-12279.pdf

5. Ajuts, en règim de concurrència competitiva, per al foment de la cultura científica i de la innovació 2026

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 156

Data de publicació: 27/06/2026

Termini: 16/09/2026

Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats

https://www.boe.es/boe/dias/2026/06/27/pdfs/BOE-B-2026-22034.pdf

6. Suport al sector agrari davant la pèrdua de rendibilitat i per causa de la sequera. (LÍNIA ICO-MAPA-SAECA / ORIENT MITJÀ)

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 156

Data de publicació: 27/06/2026

Termini: 30/09/2026

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2026/06/27/pdfs/BOE-B-2026-22029.pdf

7. Ajuts per a la integració d’intel·ligència artificial en les cadenes de valor de mitjans de comunicació, en el context de l’estratègia d’intel·ligència artificial 2024

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 155

Data de publicació: 26/06/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública

https://www.boe.es/boe/dias/2026/06/26/pdfs/BOE-A-2026-13939.pdf

8. Subvencions per concessió directa a les explotacions agràries de titularitat compartida, per a l’exercici 2026

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 152

Data de publicació: 23/06/2026

Termini: 14/07/2026

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2026/06/23/pdfs/BOE-B-2026-21417.pdf

9.  Subvencions a empreses circenses per a l’atenció educativa a la població itinerant en edat d’escolarització obligatòria per al curs escolar 2026-2027

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 150

Data de publicació: 20/06/2026

Termini: 17/07/2026

Organisme oficial: Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports

https://www.boe.es/boe/dias/2026/06/20/pdfs/BOE-B-2026-21118.pdf

Quan es realitza un lliurament de béns a un altre Estat membre, és habitual aplicar automàticament l’exempció en origen (factura sense IVA). Tanmateix, des d’un punt de vista tècnic, aquesta exempció no depèn únicament del destí geogràfic del client.

Perquè una operació es pugui qualificar correctament com a lliurament intracomunitari exempt, han de concórrer, simultàniament, els elements següents:

1. Condició del destinatari

L’adquirent ha d’actuar com a empresari o professional i estar identificat a efectes de l’IVA en un altre Estat membre.

2. Expedició o transport efectiu dels béns

Els béns han de sortir físicament del territori d’aplicació de l’impost (Península i Illes Balears) amb destinació a un altre Estat membre.

3. Vinculació de l’operació amb una transmissió onerosa

Ha de tractar-se d’un lliurament de béns efectuat en el marc d’una activitat empresarial o professional.

4. Acreditació suficient de l’operació

És imprescindible disposar de documentació que justifiqui tant la condició del destinatari com el transport dels béns.

Des d’una perspectiva pràctica, l’element que genera més controvèrsia no és la factura, sinó la prova del transport i la verificació del NIF-IVA del client.

Quan algun d’aquests requisits no queda degudament acreditat, l’Administració pot recalificar l’operació com un lliurament interior subjecte i no exempt, amb la consegüent regularització de l’impost.

• Atenció. Aplicar l’exempció sense verificar prèviament el NIF-IVA del client o sense poder acreditar el transport implica assumir el risc d’haver d’ingressar posteriorment l’IVA, fins i tot encara que l’operació s’hagi realitzat correctament en la pràctica.

Exemple

Una societat espanyola ven maquinària per un import de 15.000 € a una empresa establerta a Itàlia.

Escenari correcte

• El client facilita un NIF-IVA vàlid al sistema VIES.
• La mercaderia es transporta des d’Espanya fins a Itàlia.
• Es disposa de la documentació del transport (CMR, albarans signats, etc.).

La operació es considera un lliurament intracomunitari exempt.

• Factura sense IVA.
• Es declara al model 349.

Escenari incorrecte

• El client no està registrat a efectes d’IVA intracomunitari (o no s’ha verificat aquesta circumstància).

L’operació no es pot considerar intracomunitària.

Ha de qualificar-se com un lliurament interior subjecte a l’IVA espanyol.

Si s’ha emès la factura sense IVA, l’empresa haurà de:

• Regularitzar l’operació.
• Repercutir l’IVA corresponent.
• Assumir, en molts casos, el cost de l’impost si no el pot repercutir al client.

En matèria d’IVA intracomunitari, la diferència entre aplicar o no l’exempció no rau en la intenció de l’operació, sinó en la correcta acreditació dels seus requisits.

I en aquest punt, convé no confiar en la lògica comercial. Quan l’IVA és objecte de comprovació, no funciona per intuïció, sinó per prova.