Alerta setmanal de continguts (setmana 41 del 2026)

Quan empreses i professionals començaven a mirar de prop les dates de 2027, Hisenda ha anunciat un nou canvi de rumb. La seva intenció és ajornar fins a octubre de 2028 les obligacions pendents de VeriFactu, buscant fer-les coincidir amb la implantació de la factura electrònica obligatòria per a bona part d’empresaris i professionals.

La mesura pretén evitar un fet que començava a resultar difícil de justificar. Adaptar ara els programes a VeriFactu i afrontar, poc després, una segona modificació per a complir amb la factura electrònica.

Què canvia amb l’anunci d’Hisenda?

Fins ara, les dates de referència de VeriFactu eren l’1 de gener de 2027 per als contribuents de l’impost sobre societats i l’1 de juliol de 2027 per a la resta d’obligats, entre ells molts autònoms i professionals.

Hisenda planteja ara desplaçar les obligacions pendents fins a l’octubre de 2028.

El motiu és coordinar VeriFactu amb la factura electrònica B2B. Aquesta última ja té un calendari molt més definit. Per a les empreses i professionals amb un volum d’operacions superior a vuit milions d’euros començarà el 6 d’octubre de 2027 i, amb caràcter general, per a la resta, el 6 d’octubre de 2028.

VeriFactu i factura electrònica continuen sent coses diferents

Que Hisenda vulgui aproximar tots dos calendaris no significa que les dues obligacions es converteixin en una de sola.

VeriFactu regula principalment com han de funcionar els programes utilitzats per a facturar. Els sistemes hauran de garantir la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres.

La factura electrònica B2B, en canvi, regula l’emissió i intercanvi electrònic de factures entre empresaris i professionals i exigirà treballar amb formats estructurats i interoperables.

A més, la nova factura electrònica incorporarà obligacions que van més enllà d’enviar una factura. Caldrà gestionar informació sobre determinats estats, com el rebuig o el pagament efectiu de la factura.

Per què s’ha decidit retardar VeriFactu?

La intenció d’Hisenda és que les empreses no hagin d’encadenar diverses adaptacions informàtiques en un període molt reduït.

Primer VeriFactu, després la factura electrònica i, posteriorment, nous requisits europeus vinculats al projecte ViDA haurien obligat a revisar diverses vegades els mateixos programes i procediments. La nova estratègia implica intentar que aquestes peces encaixin millor entre si.

Això no significa que desapareguin les exigències essencials de VeriFactu. Hisenda ja ha avançat que es mantindran, en termes substancialment equivalents, les garanties relatives a la integritat, traçabilitat i inalterabilitat de la informació.

Què convé fer ara?

L’anunci proporciona més marge, però no s’hauria d’interpretar com una raó per deixar l’assumpte oblidat fins a 2028.

Si una empresa he de canviar de programa de facturació, contractar un ERP o renovar la seva solució actual, convé comprovar que el proveïdor està preparat tant per a VeriFactu com per a la factura electrònica.

També val la pena revisar com es treballa actualment. El nou model de facturació va cap a una traçabilitat més elevada, amb menys marge per a modificar documents o reconstruir posteriorment l’ocorregut amb una factura.

• Atenció. No sembla necessari precipitar una inversió únicament per les anteriors dates de 2027. Sí que és aconsellable comprovar quina capacitat d’adaptació té el programa actual i quines futures actualitzacions inclou el contracte amb el proveïdor.

Més temps, però el canvi continua

L’ajornament previst suposa un alleujament per a moltes empreses i professionals. Permet preparar la transició amb més calma i, sobretot, intentar que VeriFactu i la factura electrònica no obliguin a fer dos canvis tecnològics gairebé consecutius.

Però la direcció de la reforma roman intacta. La facturació serà cada vegada més digital, estructurada i traçable.

Per això, el raonable durant aquest període serà seguir l’evolució normativa, revisar els programes utilitzats i evitar decisions precipitades fins a conèixer com queda configurat definitivament el nou calendari.

La factura electrònica obligatòria entre empreses i professionals acaba de fer un pas decisiu. La publicació de l’Ordre HAC/1028/2026, del 2 d’octubre, completa el desenvolupament tècnic de la solució pública de facturació electrònica i, fet que resulta especialment important per a empreses i autònoms, activa el calendari d’implantació de la nova obligació.

L’Ordre entra en vigor el 6 d’octubre de 2026. A partir d’aquesta data comencen a comptar els terminis previstos per a la incorporació progressiva al nou sistema.

Quan serà obligatòria la factura electrònica?

No tots els empresaris i professionals s’hauran d’adaptar al mateix temps. El calendari queda, amb caràcter general, de la manera següent:

• 6 d’octubre de 2027. Serà obligatòria per a empresaris i professionals el volum d’operacions dels quals hagi superat els 8 milions d’euros durant l’any natural anterior.

• 6 d’octubre de 2028. L’obligació arribarà a la resta d’empresaris i professionals inclosos en l’àmbit d’aplicació.

• 6 d’octubre de 2029. Per a determinades persones físiques i entitats en atribució de rendes amb un volum d’operacions igual o inferior a vuit milions d’euros expirarà el termini addicional previst per a algunes obligacions relacionades amb la comunicació dels estats de les factures. 
• Atenció. El llindar de vuit milions d’euros s’ha de calcular conforme al concepte de volum d’operacions de la normativa de l’IVA. No té per què coincidir exactament amb el volum de negocis comptable de l’empresa.

Què canviarà realment?

La nova factura electrònica no consisteix simplement a substituir el paper per un PDF enviat per correu electrònic. Les factures hauran de treballar amb formats electrònics estructurats, capaços de ser processats automàticament pels diferents sistemes.

La solució pública utilitzarà el model europeu de factura electrònica EN 16931 i la sintaxi UBL establerta per l’Ordre. Un PDF, per si sol, no constitueix el format estructurat que exigeix el nou model.

A més, el sistema permetrà conèixer determinats esdeveniments posteriors a l’emissió de la factura, com el seu rebuig o el pagament efectiu complet. En determinats supòsits també s’haurà de comunicar informació relacionada amb el seu venciment.

La factura, per tant, deixarà de ser únicament un document que s’emet i es comptabilitza. Tindrà un cicle de vida electrònic molt més traçable.

Serà obligatori emprar la plataforma d’Hisenda?

No necessàriament. La normativa permetrà usar la solució pública de facturació electrònica de l’AEAT o continuar treballant amb plataformes privades.

Ara bé, aquestes plataformes hauran de ser interoperables amb el sistema i, quan la factura s’emeti mitjançant una solució privada, s’haurà de remetre a la plataforma pública una còpia electrònica fidel en els termes establerts per la normativa.

Això significa que les empreses podran continuar utilitzant els seus programes habituals sempre que estiguin preparats per a funcionar dins del nou sistema.

Què convé revisar a partir d’ara?

Encara hi ha marge, especialment per a pimes i autònoms que, amb caràcter general, hauran d’adaptar-se l’octubre de 2028. Però el calendari ja està en marxa.

Els qui contractin un nou programa de facturació, renovar la seva ERP o canviar de proveïdor haurien de preguntar expressament si la solució està preparada per a treballar amb factura electrònica estructurada, interoperabilitat, comunicació d’estats i connexió amb la solució pública.

• Atenció. No convé triar ara un programa pensant únicament en les necessitats actuals. La inversió hauria de contemplar també l’adaptació a la factura electrònica que arribarà durant els pròxims dos anys.

Factura electrònica i VeriFactu no són el mateix

Convé tornar a recordar-ho perquè la coincidència de dates pot augmentar la confusió. VeriFactu i la factura electrònica B2B són obligacions diferents.

VeriFactu se centra fonamentalment en els requisits que han de complir els sistemes informàtics utilitzats per facturar.

La factura electrònica B2B regula, en canvi, com s’hauran d’emetre, intercanviar i gestionar electrònicament les factures entre empresaris i professionals.

L’Administració està treballant per a coordinar tots dos sistemes, però això no significa que s’hagin convertit en una única obligació.

Comença una adaptació que convé planificar

La publicació d’aquesta Ordre converteix una obligació que semblava encara llunyana en un projecte amb dates concretes. No sembla necessari prendre decisions precipitades, però sí que és bon moment per a comprovar quin programa s’usa, quina capacitat d’adaptació ofereix el proveïdor i com es gestionen actualment l’emissió, recepció, rectificació i pagament de les factures. Caldrà canviar tecnologia, però també algunes maneres de treballar.

La Llei 4/2026, d’1 d’octubre, publicada al BOE del 3 d’octubre de 2026, introdueix diversos canvis relacionats amb els drets de les persones amb discapacitat i en situació de dependència. Entre ells hi ha una novetat fiscal que mereix especial atenció.

La reforma amplia l’exempció en l’IRPF de determinades prestacions econòmiques públiques vinculades al sistema de dependència, de manera que certs ajuts que fins ara podien plantejar dubtes sobre la seva tributació passen a quedar expressament inclosos entre les rendes exemptes.

Quines prestacions queden exemptes?

La Llei modifica l’article 7.x) de la Llei de l’IRPF. Amb la nova redacció queden exemptes les prestacions econòmiques públiques vinculades a:

• Cures en l’entorn familiar

• Assistència personal

• Cures i suports en habitatges

La principal novetat la trobem precisament en la incorporació de les prestacions vinculades a les cures i suports en habitatges, servei que també passa a formar part del catàleg previst en la normativa de dependència.

L’objectiu és que els ajuts públics destinats a facilitar les cures, l’autonomia personal i la vida independent no s’hagin d’integrar en la base imposable del beneficiari quan compleixin els requisits establerts legalment.

• Atenció. No n’hi ha prou que es percebi un ajut relacionat amb una situació de dependència. Caldrà comprovar que es tracta d’una prestació econòmica pública derivada de la Llei 39/2006 i que està inclosa dins de les modalitats que contempla expressament l’exempció.

Dependència i discapacitat no sempre tenen els mateixos efectes fiscals

La Llei introdueix també determinades equiparacions entre graus de dependència i percentatges de discapacitat en la normativa general sobre discapacitat. No obstant això, aquesta equivalència no es trasllada automàticament a l’àmbit tributari.

Això significa que tenir reconegut un determinat grau de dependència no permet aplicar, per si sol, tots els beneficis fiscals que la normativa reserva a persones amb un percentatge concret de discapacitat.

En l’IRPF i en altres impostos caldrà continuar comprovant quin grau de discapacitat exigeix cada deducció, reducció, mínim o benefici fiscal i com s’ha d’acreditar.

També s’anuncia una futura reforma dels patrimonis protegits

La Llei incorpora a més un mandat al Govern per a revisar la regulació dels patrimonis protegits de les persones amb discapacitat. La futura reforma haurà d’adaptar aquesta figura a l’actual sistema de suports per a l’exercici de la capacitat jurídica i avançar, a més, en la millora del seu tractament fiscal.

Ara com ara, no obstant això, no canvien les regles fiscals actuals dels patrimonis protegits. Les modificacions arribaran, si és el cas, quan s’aprovi una nova norma.

Des de quan s’aplica la nova exempció?

La Llei 4/2026 entrarà en vigor vint dies després de la seva publicació al BOE, és a dir el 23 d’octubre de 2026. Des d’aquest moment serà aplicable la nova redacció de l’article 7.x) de la Llei de l’IRPF i s’haurà d’analitzar conforme a ella la tributació de les prestacions econòmiques de dependència afectades per la reforma.

Què convé revisar?

Els qui percebin prestacions públiques vinculades al sistema de dependència haurien de comprovar quina modalitat concreta reben i si es troba dins del nou àmbit d’exempció. També serà convenient revisar amb especial atenció aquells casos en els quals concorrin situacions de dependència i discapacitat, ja que els efectes fiscals poden ser diferents depenent del benefici tributari que es pretengui aplicar.

Hi ha autònoms que mantenen obert un negoci durant mesos, i fins i tot anys, encara que els ingressos hagin caigut fins a nivells que a penes permeten sostenir l’activitat. En aquests casos sol aparèixer un dubte important. Si el negoci encara presenta algun benefici, encara que sigui mínim, queda descartada la possibilitat de sol·licitar la prestació per cessament d’activitat? No necessàriament.

Diferents resolucions judicials han considerat que l’absència de pèrdues comptables no impedeix per si sola reconèixer que una activitat s’ha convertit en inviable. L’important serà poder demostrar què està succeint realment en el negoci i per què continuar desenvolupant-lo ja no és raonable des d’un punt de vista econòmic o productiu.

Què exigeix la normativa?

Per a accedir a la prestació per cessament d’activitat, l’autònom s’ha de trobar en alguna de les situacions legalment protegides. Entre elles es troben els motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius que facin inviable continuar amb l’activitat.

La Llei contempla expressament determinats supòsits, entre ells que les pèrdues d’un any complet superin el 10% dels ingressos obtinguts durant aquest mateix període. Però aquí apareix la qüestió que ha arribat en nombroses ocasions als tribunals. És aquest percentatge de pèrdues l’única manera de demostrar que el negoci és inviable? Diverses sentències han respost que no.

Els tribunals han analitzat casos en els quals l’autònom continuava tenint un petit resultat positiu, però els seus rendiments havien caigut fins a xifres pràcticament testimonials. En algunes d’aquestes resolucions s’ha reconegut la prestació perquè, en valorar el conjunt de les circumstàncies, quedava acreditat que l’activitat ja no es podia mantenir de manera viable.

• Atenció. Això no significa que qualsevol autònom amb pocs ingressos tingui dret al cessament d’activitat. Una cosa és guanyar poc i una altra demostrar que el negoci ha deixat objectivament de ser viable.

Prova

En una sol·licitud d’aquestes característiques no n’hi haurà prou amb afirmar que l’activitat ja no compensa. Caldrà acreditar com ha evolucionat el negoci i quines circumstàncies han provocat la seva deterioració. Pot ser especialment útil l’evolució d’ingressos durant diversos exercicis, les declaracions fiscals, la comptabilitat, una caiguda continuada de vendes, la pèrdua de clients o contractes importants, l’existència de deutes o qualsevol altra dada que permeti demostrar que mantenir l’activitat ja no és sostenible.

Per això és especialment important recopilar la documentació abans de tramitar el cessament i no limitar l’anàlisi al resultat d’un únic exercici.

Què recomanem fer?

Si l’activitat travessa una caiguda prolongada d’ingressos i s’està valorant el tancament, convé estudiar la situació abans de prendre decisions. Especialment, és aconsellable revisar l’evolució econòmica de diversos exercicis, la documentació fiscal i comptable, els possibles deutes, els clients perduts i qualsevol altra circumstància que permeti explicar per què el negoci ha deixat de ser viable.

• Atenció. Abans de donar-se baixa o tancar definitivament l’activitat, és convenient revisar si es compleixen els requisits del cessament d’activitat i preparar adequadament la prova que pugui exigir la mútua.

La viabilitat d’un negoci no sempre es pot reduir a comprovar si el resultat comptable és positiu o negatiu. Un autònom pot mantenir formalment un petit benefici i, no obstant això, trobar-se davant una activitat que ja no genera prou ingressos per a continuar. En aquests casos, la possibilitat d’accedir a la prestació dependrà de les circumstàncies concretes i, sobretot, que es pugui demostrar de manera objectiva la falta de viabilitat.

Des del despatx podem revisar cada situació abans de tramitar el cessament, comprovar si concorren les causes exigides i valorar quina documentació convé aportar per a acreditar correctament la situació econòmica de l’activitat.

La Seguretat Social ha posat en marxa un nou servei que permet obtenir un informe específic per a acreditar l’edat legal ordinària de jubilació i la data exacta en la qual s’hi accedeix. Es tracta d’un document especialment útil per als qui necessiten presentar aquesta informació davant la seva empresa o davant una altra entitat, sense haver de facilitar dades addicionals sobre la seva vida laboral o sobre la quantia estimada de la seva futura pensió.

Quina informació conté?

El nou informe recull únicament dues dades:

• L’edat legal ordinària de jubilació que correspon a l’interessat.

• La data concreta en la qual arribarà a aquesta edat.

Aquesta simplicitat és precisament un dels seus principals avantatges. Fins ara, aquesta informació es podia obtenir a través del simulador de jubilació, però el document resultant podia incorporar altres dades personals i econòmiques que no sempre calia compartir.

• Atenció. El nou informe no calcula quant es cobrarà de pensió ni substitueix al simulador de jubilació. La seva finalitat és únicament acreditar l’edat legal ordinària i la data en la qual s’hi arriba.

Per a què pot ser útil?

Pot ser especialment pràctic quan una empresa sol·licita conèixer la data en la qual un treballador arribarà a la seva edat ordinària de jubilació. També pot facilitar determinades gestions relacionades amb la planificació de plantilles o amb futurs processos de jubilació parcial.

La Seguretat Social ha optat per crear un document específic per evitar que l’interessat hagi de lliurar informació que no té relació amb el tràmit que vol fer.

Com s’obté?

L’informe es pot descarregar a través del portal Tu Seguridad Social.

Quan l’edat ordinària de jubilació es pugui calcular directament amb les dades de vida laboral, l’opció apareixerà dins de l’apartat d’altres gestions.

Si per a determinar l’edat cal tenir en compte circumstàncies addicionals, com l’existència de fills o determinades situacions de discapacitat, el document es podrà obtenir des del simulador de pensió de jubilació.

Una vegada feta la simulació, estarà disponible l’opció corresponent a l’informe d’edat legal de jubilació.

Identificació mitjançant SMS

Per a descarregar el document és possible identificar-se mitjançant un codi enviat per SMS al telèfon mòbil registrat en la Seguretat Social. Per això, convé comprovar prèviament que les dades de contacte, i especialment el número de telèfon, estan actualitzats.

• Atenció. Si preveu necessitar aquest informe pròximament, convé revisar amb antelació que el seu número de telèfon estigui registrat correctament en la Seguretat Social per a evitar incidències en l’accés.

Com calcula la Seguretat Social l’edat que apareix en l’informe?

El càlcul segueix les mateixes premisses que utilitza el simulador de jubilació. En termes generals, es parteix que les cotitzacions estan ingressades correctament i que la situació laboral actual es manté fins a arribar a l’edat legal ordinària. Això significa que el document reflecteix la informació disponible en aquest moment i les circumstàncies que s’hagin tingut en compte per a efectuar el càlcul.

Encara hi haurà noves funcionalitats

La Seguretat Social ha anunciat que té previst ampliar aquest servei. Entre altres qüestions, es contempla que en el futur pugui informar també sobre supòsits en els quals existeixin bonificacions d’edat vinculades a determinades activitats.

Així mateix, està prevista la creació d’un informe específic per a la jubilació parcial, que permeti acreditar davant l’empresa el compliment de l’edat i dels requisits necessaris per a accedir a aquesta modalitat.

Des del despatx recomanem usar aquest nou informe quan una empresa o entitat sol·liciti acreditar l’edat legal ordinària de jubilació, especialment quan no calgui aportar informació addicional sobre la carrera de cotització o sobre la futura pensió.

Quan una societat limitada (SL) acumula pèrdues es pot plantejar una reducció de capital per a restablir l’equilibri entre el capital social i el patrimoni net. A primera vista, podria semblar que si tots els socis hi estan d’acord i adopten l’acord per unanimitat, determinades formalitats deixen de ser necessàries. No obstant això, la Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, de 19 de maig de 2026, recorda que no és així.

El balanç ha d’estar verificat per auditor

La Llei de societats de capital (LSC) exigeix que la reducció de capital per pèrdues se sustenti en un balanç referit a una data compresa dins dels sis mesos anteriors a l’acord. Aquest balanç ha d’estar aprovat per la junta i, a més, verificat per un auditor de comptes.

Si la societat no està obligada a auditar els seus comptes anuals, s’haurà de designar igualment un auditor per a comprovar el balanç que serveix de base a la reducció.

• Atenció. Que la societat normalment no tingui obligació d’auditar els seus comptes no significa que pugui prescindir de l’auditor quan redueix capital per pèrdues.

La unanimitat dels socis no elimina aquesta obligació

En el cas analitzat, la reducció havia estat aprovada en junta universal i per unanimitat. Tots els socis havien renunciat expressament a l’informe d’auditor en considerar que no calia. No obstant això, el Registre Mercantil va suspendre la inscripció i la Direcció General va confirmar aquesta decisió. La raó és que la verificació del balanç no protegeix únicament els socis.

També ofereix una garantia als creditors, ja que una reducció de capital disminueix la xifra que actua com a referència patrimonial enfront de tercers. En les reduccions per pèrdues, a més, els creditors no disposen amb caràcter general d’un dret d’oposició.

Quan es pot prescindir de l’informe?

Hi ha una excepció important. La Direcció General admet que es pugui prescindir de la verificació del balanç quan la reducció per pèrdues vagi acompanyada d’un augment de capital immediat, de manera que la xifra resultant sigui igual o superior a l’existent abans de la reducció. És el que habitualment es coneix com una operació d’acordió. En aquesta situació, la posició dels creditors no empitjora perquè, després de totes dues operacions, la xifra de capital queda restablerta.

• Atenció. No n’hi ha prou amb aprovar la reducció per unanimitat. Si després de l’operació el capital social queda per sota de la xifra anterior, l’informe d’auditor continua sent necessari.

Què ha de tenir en compte una societat abans de reduir capital?

Abans de convocar la junta o preparar l’escriptura, convé revisar com s’estructurarà l’operació. Si únicament es pretén reduir capital per a compensar pèrdues, caldrà comptar amb el balanç degudament verificat. Si, en canvi, s’està valorant una reducció seguida d’un augment de capital, caldrà analitzar conjuntament totes dues operacions i comprovar que es compleixen tots els requisits legals.

Preparar correctament la documentació des del principi evita que l’escriptura sigui posteriorment suspesa en el Registre Mercantil.

Les reduccions de capital per pèrdues no són una mera formalitat comptable. Afecten l’estructura patrimonial de la societat i han de respectar garanties establertes tant per als socis com per als creditors. Per això, si una societat es troba en una situació de pèrdues i està valorant reduir capital, convé estudiar prèviament l’operació, preparar el balanç adequat i determinar si caldrà nomenar auditor.